MOTIUS PER CREAR EURECAT. - Catalunya...

Post on 25-Mar-2020

11 views 0 download

Transcript of MOTIUS PER CREAR EURECAT. - Catalunya...

Octubre 2014

Signatura full de ruta 6 CTA’s+ Conselleria

Abril 2015

Integració jurídica d’Ascamm, Barcelona

Media, BDigital, Cetemmsa i integració

funcional del CTM

Juliol 2015

Signatura del conveni2015-2016 amb ACCIÓ

Desembre 2015

Aprovació integració del CTNS

Maig 2016

Conveni adscripció del CETECOM

Setembre 2016

Integració MaqCentre

Desembre 2016

Conveni vinculacióEurecat-Leitat

Maig 2017

AprovacióIntegració CTQC

/ CRONOLOGIA.

/ MOTIUS PER CREAR EURECAT.

21% doctors

/ EURECAT EN XIFRES.

H2020

579 professionals

Dades 2016

/ EIXOS ESTRATÈGICS.

Font: Ignite Innovation, 2016

Posicionament per PIB i Població dels principals centres europeus

Nota: la dimensió de la bombolla és proporcional al finançament basal rebut en € per cada M€ del PIB

/ PLA ESTRATÈGIC PER ALS PROPERS ANYS.

• 2.500 empleats.• 175 M€ de facturació.• 50 M€ de finançament basal.

/ PER A QUI? SECTORS.

DES

PLEG

AM

ENT

CO

MER

CIA

L

ÀreaIndustrial

ÀreaDigital

ÀreaBiotecnologia

Resolem reptes tecnològics de les empreses amb solucions multitecnologia i multidisciplinars.

/ AMB QUÈ COMPTEM.

INTE

GRACIÓ

TEC

NO

LÒG

ICA I

MU

LTID

ISCIP

LIN

AR

/ AL COSTAT DE L’EMPRESAARREU DEL TERRITORI.

DES

PLEG

AM

ENT

TERRIT

ORIA

L

Centres de recercaUniversitats

Altres En treball

/ ALIANCES AMB ALTRES AGENTS CATALANS.

ALI

AN

CES

Medical DeviceEquip d’electro-cardiografia digital més petit del món. No porta cables i permet realitzar ECG 4D i 12D amb un temps de registre inferior a 2 minuts.

Projecte realitzat per a una start-up catalana.

Laboratori B. Braun – EurecatNova infraestructura científico-tecnològica per al desenvolupament de processos i de productes d’alt component tecnològic, que impulsarà la innovació en materials avançats a Catalunya.

Tecnologia aeronàutica

Peces d’aliatge de gran complexitat que formaran part dels motors dels avions del futur.

Traccionem a Pimes catalanes cap a les grans empreses aeronàutiques.

Drons i vehicles no tripulatsDrons per a inspeccions més precises i ràpides de la xarxa de clavegueram de Barcelona.

Socis: Eurecat, FCC, Simtech Design i IBAK.

Turisme i BarcelonaAplicació de les darreres tecnologies en Big Data i Internet of Things (IoT) als voltants de la Sagrada Família per millorar la gestió turística.

Socis: Eurecat, Ajuntament de Barcelona, Centre d’Excel·lència en Big Data de Barcelona i Orange, amb el suport de GSMA.

Nutrició, salut i microbiotaEstudi d’intervenció nutricional per comprovar els efectes saludables del consum d’un probiòtic sobre la reducció del greix abdominal visceral.

Socis: Eurecat, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, Hospital Universitari Sant Joan i Centre Mèdic Alomar.

WatenerNova Spin-off que posa en el mercat una solució tecnològica per augmentar l’eficiència en el consum d'aigua i d’energia en la gestió de xarxes de distribució, mitjançant intel·ligència artificial i d'aprenentatge automàtic.

Socis: Eurecat i Grupo Inclam

Transformació, obertura i democratització de laciència, la recerca i la innovació, amb l’objectiu demillorar la seva eficiència, transparència iinterdisciplinarietat, canviant la interacció entre laciència i la societat, facilitant un més ampli impactesocial i impulsant la innovació.

EARTO, 2015

• Estem clarament penalitzats per les dificultats que tenim d’accés a dades i articles científics.• La interdisciplinarietat està en la base de moltes de les solucions tecnològiques que

proposem• El treball col∙laboratiu i la generació de coneixement col∙legiat està en el nostre ADN• El nostre focus és la innovació, es a dir la generació d’impacte en el mercat a través de la

tecnologia• Si la Open Science impulsa la innovació, estarà contribuint al compliment més eficient de la

nostra missió

Els CT’s hauríem de ser uns clars defensors de la Open Science.

Els esquemes d’open innovation estan darrera dels projectes de recerca col·laborativa que elsCT’s desenvolupem amb socis industrials i altres agents del sistema.

La innovació oberta ha d’incorporar, però (Henry Chesbrough)

• Creació de valor col·legiada entre els partners, facilitada per l’existència i acordssobre propietat intel·lectual i industrial.

• Que cada participant tingui la possibilitat de capturar una part del valor creatconjuntament, proporcional a la seva contribució, com a part del pla d’explotació delprojecte.

Quan aquestes dues condicions es donen, es poden Generar forts incentius pelsgeneradors de tecnologia i els aplicadors de la mateixa, creant un pròsper mercat detecnologia. Al mateix temps, els costos i els beneficis de la R+D son distribuïts deforma proporcional entre les entitats que participen en la generació de coneixement.

Model de negoci CT’s basat en la filosofia de la Open Innovation

El concepte de Open Science és freqüentment associat al“free of charge access for all”.

Aquesta interpretació pot entrar clarament en conflicte amb l’impuls de la innovacióperquè pot impactar negativament en la captura de valor proporcional a la contribuciófeta en els processos de R+D+I.

Aquest últim factor és indispensable si volem impulsar la innovació

Impulsant la innovació

Aproximació més raonable, la Open Science, hauria de centrar-se més en garantir lamàxima disponibilitat i disseminació del coneixement i de la tecnologia,fomentant l’intercanvi de coneixement, més que en l’absència de preu i en elno reconeixement dels drets de propietat.

Els resultats i les dades de la recerca han de ser oberts quan sigui raonablementpossible i han de ser restringits quan sigui raonablement necessari.

Si cerquem impacte, no podem suprimir els incentius a una part dels agents

Fomentar l’intercanvi i disseminació de coneixement

• La Open Science intenta respondre a la necessitat o conveniència d’una major col·laboració, interdisciplinarietat i transparència en l’activitat científica, a partir de la percepció de que aquests elements són indispensables per a fer que la ciència sigui més efectiva i tingui un major impacte.

• Fomentar el treball més col·laboratiu, en xarxa i interdisciplinar és, per principi, positiu i necessari i pot generar millors resultats.

• El problema és trobar l’equilibri entre aquesta necessària obertura i la preservació dels incentius per a que els agents que participen en els processos de recerca i innovació ho continuïn fent amb igual o major intensitat.

Conclusions

1.

2.

3.

/ GRÀCIES.

Xavier López