Post on 30-Jul-2015
4 – EL NUCLI CEL·LULAR
El nucli és l’estructura més voluminosa de les cèl·lules eucariotes. Hi ha la majoria de l’ADN cel·lular, que conté la informació genètica.
En les cèl·lules animals, el nucli generalment ocupa una posició central, mentre que a les cèl·lules vegetals està desplaçat cap a un dels costats, a causa de la pressió que exerceixen els vacúols
Les cèl·lules solen tenir un sol nucli, però hi ha cèl·lules amb molts nuclis, anomenades polinuclears, com les cèl·lules musculars estriades. També n'hi ha que no en tenen, com els glòbuls vermells dels mamífers.
El Nucli
nucleoplasma
L'embolcall nuclear. Format per una doble membrana, l'externa i la interna, separades per un espai intermembranós. La membrana externa està connectada amb el reticle endoplasmàtic.
Els Porus NuclearsTotes dues membranes estan travessades per porus nuclears, a través dels quals té lloc l'intercanvi de substàncies entre el nucli i el citoplasma.
El nucleoplasma. És el medi intern aquós on hi ha immersos els altres components nuclears. És el lloc on es fa la replicació de l'ADN nuclear.
El nuclèol. És un corpuscle esfèric i sense membrana que només es pot veure quan la cèl·lula no està en procés de divisió. Té com a funció principal formar els ribosomes. En un mateix nucli hi pot haver més d'un nuclèol.
La cromatina. Està constituïda per filaments d'ADN en diferents graus de condensació, associats amb proteïnes i dispersos pel nucleoplasma.
5 – ELS CROMOSOMESEls cromosomes són estructures amb forma filamentosa que apareixen durant la divisió cel·lular. Reparteixen la informació genètica contiguda en l’ADN de la cèl·lula mare a les cèl·lules filles
Parts d’un Cromosoma
46
Cada cromosoma està format per dues cromàtides que s'uneixen en un punt anomenat centròmer. Una cromàtide conté una molècula de cromatina condensada i l'altra posseeix una altra molècula de cromatina idèntica, resultat de la replicació de l'ADN; per això en un cromosoma es pot parlar de cromàtides germanes. Cada cromàtide presenta dos braços, que poden tenir la mateixa longitud o diferent.
Plegament ADN - CromosomaCada cromosoma està constituït per un filament d’ADN d’uns quants metres de longitud. Per solucionar això, la molècula s’empaqueta molt. En procariotes aquest fenomen no es produeix; en canvi, en Eucariotes l’ADN s’interrelaciona amb proteïnes bàsiques, ja que l’ADN és àcid. s’enrotlla sobre blocs de proteïnes que constitueixen el nucleosoma, i entre cada nucleosoma hi ha l’anomenat ADN enllaçant, que no està replegat. Alhora, els nucleosomes és repleguen entre ells mateixos, reduint molt el volum total del material genètic.
La cromatina i els cromosomes
Un cromosoma està format per una sola molècula d’ADN
(3 a 4 cm de longitud) (2n=46 cromosomes = 2 metres d’ADN)
L’ADN dels eucariotes es troba combinat amb proteïnes (histones) tot formant la cromatina. Les histones tenen càrrega + i atrauen a l’ADN –
La unitat d’empaquetament fonamental de la cromatina és el nucleosoma, tot presentant un aspecte típic a collaret de perles. (estadi d’interfase de la mitosi o meiosi)
La fibra de cromatina s’enrotlla encara unes quantes vegades més i forma un filament més gruixut fins a donar el cromosoma. (estadi de divisió cel·lular)
Cromosoma format per les dues cromàtides germanes
ORGANISMES O CÈL·LULES HAPLOIDES
Tenen un sol joc de cromosomes a les cèl·lules. Es representen amb la lletra n, que indica el nombre de tipus diferents
de cromosomes presents a cada cèl·lula.
ORGANISMES O CÈL·LULES DIPLOIDES
Tenen un nombre parell de cromosomes a les cèl·lules somàtiques. Aquests
cromosomes s’anomenen cromosomes homòlegs i cadascun procedeix del
gàmeta d’un progenitor. Es representen amb 2n.
6 – CARIOTIP: conjunt de cromosomes d’una espècie
Cariotip de l’espècie humana
En moltes espècies diploides existeixen dos tipus de cromosomes: els autosomes, que són les mateixes parelles en femelles i mascles, i els heterocromosomes o cromosomes sexuals, anomenats així perquè segons es tracti de femella o de mascle són de diferent tipus, o si són del mateix tipus es troben en nombre diferent.
TIPUS DE CROMOSOMES
Determinació sexual en els humans
22 parelles d’autosomes
1 parella d’heterocromosomes
Hi ha dos tipus d’heterocromosomes: l’anomenat cromosoma X i l’anomenat cromosoma Y. La parella XX determina l’anomenat sexe homogamètic, on tots els gàmetes són X. La parella XY determina l’anomenat sexe heterogamètic, amb gàmetes X i gàmetes Y. Hi ha mascles heterogàmetics (XY) i femelles homogamètiques (XX). Hi ha mascles amb un sol heterocromosoma (X0). També podem trobar mascles homogamètics (ZZ) i en canvi la femella és heterogamètica (ZW o Z0)
Sexe degut als cromosomes sexuals
7 – EL CICLE CEL·LULAREl cicle cel·lular és la seqüència de modificacions que pateix una cèl·lula des de la seva formació fins que es divideix, tot originant dues cèl·lules filles.
INTERFASE – nucli interfàsic (cromatina).
FASE DE DIVISIÓ o FASE M – el nucli desapareix i els cromosomes es fan visibles (mitosi + citocinesi)
“mitos” significa filament
8 – LA DIVISIÓ CEL·LULAR
En la fase de divisió o fase M, a partir d’una cèl·lula mare s’originen dues cèl·lules filles amb un nombre de cromosomes idèntic al de la progenitora.
2n=4
INTERFASE – FASE G1, S i G2
A la fase G1 la cèl·lula creix i fa moltes funcions.
A la fase S l’ADN es replica
A la fase G2 es posa a punt la cèl·lula per iniciar la mitosi
http://www.cellsalive.com/cell_cycle.htm
PROFASE
Profase inici
Profase final
La cromatina es comença a condensar i a formar els cromosomes.
El nuclèol i la membrana nuclear desapareixen i es comença a constituir el fus acromàtic
METAFASE
Metafase
Els cromosomes, totalment condensats, es disposen en el centre de la cèl·lula formant la placa equatorial, i s’adhereixen pel centròmer a les fibres del fus acromàtic.
ANAFASE
Anafase inici
Anafase final
Les cromàtides germanes de cada cromosoma se separen i es dirigeixen a pols oposats de la cèl·lula arrossegades pels filaments del fus acromàtic
TELOFASE
Telofase
Reapareix el nuclèol i es comença a formar la membrana nuclear. Desapareix el fus acromàtic i els cromosomes es descondensen per constituir de nou la cromatina.
LA CITOCINESI O DIVISIÓ DEL CITOPLASMA
Citocinesi
2n=4
2n=4
Un cop acabada la divisió del nucli té lloc la divisió del citoplasma i el repartiment dels orgànuls entre les dues noves cèl·lules filles.
En les cèl·lules animals es fa per estrangulació del citoplasma a nivell de l’equador de la cèl·lula.
SOLC DE SEGMENTACIÓ
Citocinesi en la cèl·lula VegetalEn les cèl·lules vegetals es forma un envà de separació entre les cèl·lules filles anomenat FRAGMOPLAST
MITOSI
2n=44n=8
2n=4
2n=4
http://www.cellsalive.com/mitosis.htm
http://www.youtube.com/watch?v=5uPC-HMFNMo&feature=related
9 – LA MEIOSILa meiosi és un tipus de divisió reduccional, ja que a partir d’una cèl·lula mare diploide (2n) es formen cèl·lules filles haploides (n), és a dir, amb la meitat del contingut d’ADN que la cèl·lula progenitora.
En tots els vertebrats, la meiosi té lloc en les gònades i les cèl·lules que es formen són els gàmetes.
Al final de la meiosi es poden formar quatre cèl·lules filles haploides, genèticament diferents entre si i diferents de la cèl·lula mare.
“meios” significa menys
Interfase: la cèl·lula sexual, espermatòcit o ovòcit està dins de la gònada. Aquesta cèl·lula duplica el seu ADN.
MEIOSI 1 (divisió reduccional)
Profase (inici): els cromosomes es fan visibles; cada filament té el seu homòleg al costat. Profase (final): els cromosomes homòlegs s’aparellen i intercanvien fragments d’ADN fenomen Quiasmàtic o entrecreuement.
Metafase: les Tètrades es disposen en la placa equatorial del fus. Els quiasmes poden provocar recombinació de fragments cromosòmics.
Anafase: les fibres del fus comencen a contraure’s i els cromosomes homòlegs es separen. Cada pol rep només un dels cromosomes homòlegs.
Telofase: s’insinuen els dos nous nuclis. En el mateix procés s’esdevé la citocinesi.Tenim ara dues cèl·lules haploides, diferents per tant a la cèl·lula original.
MEIOSI 2 (divisió equacional)
Profase II i Metafase II : es tornen a duplicar els centríols, en canvi no passa el mateix amb l’ADN. Els cromosomes amb dues cromàtides es disposen en el fus.
Anafase II i Telofase II: obtenim en total quatre espermatozoides haploides, tots diferents entre ells. En la femella obtenim un sol òvul.
MEIOSI
MEIOSI
Divisió 1
2n=4
Tètrades
QUIASMES
n=2 n=2
DIVISIÓ 2
n=2
n=2
L’ADN no es
duplica
n=2 n=2 n=2
n=2
2n=4
Es separen el cromosomes homòlegs
Es separen les cromàtides
9 – COMPARACIÓ: MITOSI - MEIOSI
Es dóna en cèl·lules diferents: somàtiques - sexuals
Diferent durada: curt - llarg
Tipus cel·lular: qualsevol cèl·lula – cèl·lules sexuals
Divisions del nucli: 1 – 2
Quiasmes: NO – SÍ
Anafase: separació de les cromàtides (mitosi). Anafase 1, separació dels cromosomes homòlegs i Anafase 2, separació cromàtides (meiosi)
Com són les cèl·lules? Idèntiques - diferents
10 – SIGNIFICAT: MITOSI - MEIOSI
Són dos mecanismes de divisió cel·lular amb un significat biològic diferent
MITOSI:
Creixement d’un individu pluricel·lular (zigot)
Reproducció asexual d’organismes primitius
Clonació d’individus
MEIOSI
Fabricació de gàmetes haploides
Reproducció sexual
Variabilitat genètica (quiasmes + segregació independent)
La formació de gàmetesLes cèl·lules reproductores o gàmetes són cèl·lules que s’originen en els gònades després de la meiosi.
Divisions Radials
Escissió Múltiple
Gemmació
Dinoflagel·lat
Ciliat
Porífer
Cnidari
Amfibi
Hirudini
Poliquet
Gasteròpode
Cefalòpode
Aràcnid
Crustaci
Insecte
Cianòfit
Asteroïdeu
Mixomicot
Condricti
Cloròfit
Rèptil
Au
Mamífer
Briòfit
Ascomicot
Llevat
Elabora el cicle biològic de l’organisme viu que t’ha tocat, tot detallant les fases diferents per les quals passa. Cal que representis clarament el procés reproductiu que segueix, ja sigui asexual, sexual o ambdós.