Post on 19-Sep-2018
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 1 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
ÍNDEX
1 INTRODUCCIÓ ...................................................................................................... 3
2 DESCRIPCIÓ DE LA FISIOGRAFIA DE LA CONCA DEL FRANCOLÍ ................ 4
3 DESCRIPCIÓ OROGRÀFICA DE LA CONCA DEL FRANCOLÍ .......................... 9
3.1 Anàlisi descriptiva dels pendents i vessants ................................................. 11
4 LA VEGETACIÓ I ELS SÒLS: ............................................................................ 15
5 METEORITZACIÓ I PRINCIPALS FORMACIONS GEOMORFOLÒGIQUES .... 20
5.1 Principals processos geomorfològics que poden donar-se a la conca: ......... 21
5.1.1 Processos gravitacionals i anàlisi de vertents: ....................................... 21
5.1.2 Processos i formes fluvials: ................................................................... 22
5.1.3 Relleu càrstic ......................................................................................... 22
5.1.4 Processos periglaciars: .......................................................................... 24
5.1.5 Processos pluvials: ................................................................................ 25
5.1.6 Dinàmica actual: .................................................................................... 25
5.2 Erosionabilitat de la conca ............................................................................ 26
Índex de taules
Taula 1.- Principals litologies que s’han agrupat en funció de la seva competència ..... 5
Taula 2.- Superfícies que ocupen els principals grups de vegetació i usos del sòl ..... 18
Taula 3.- Característiques analítiques del sòl del Pla de les Deveses (Creaf) ............ 20
Índex de figures
Figura 1.- Mapa d’erosionabilitat de les principals litologies ...................................... 4
Figura 2.- Incisió fluvial en materials poc competents de la categoria 1 .................... 5
Figura 3.- Incisió fluvial en els materials carbonatats de la categoria 2 ..................... 6
Figura 4.- Estructures geomofològiques contrastades originades pel diferent grau
de competència dels materials .................................................................. 6
Figura 5.- Estructures esglaonades sobre materials triàsics de la capçalera de la
conca del Francolí. .................................................................................... 7
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 2 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
Figura 6.- Aflorament de diorites on es constat el diferent grau d’alteració. .............. 7
Figura 7.- Estructura en forma de pitons de la diorita no alterada ............................. 8
Figura 8.- Mineralització tipus skarn desenvolupada en els material paleozoics ...... 8
Figura 9.- Incisió fluvial en materials paleozòics de la categoria 5 ............................ 9
Figura 10.- Mapa del Model digital del Terreny de la Conca del Francolí (en base
aMDT 30*30 de Catalunya) ..................................................................... 10
Figura 11.- Zona de la Riba vista des de Vilaverd ..................................................... 10
Figura 12.- Vista de la conca de Barberà .................................................................. 11
Figura 13.- Mapa de les principals categories en funció dels pendents .................... 11
Figura 14.- Vista de tarteres i caigudes de blocs en materials diorítics i pendents
superiors a 30º ........................................................................................ 12
Figura 15.- Materials conglomeràtics susceptibles de presentar fenòmens de bolcada
................................................................................................................ 12
Figura 16.- Mapa de categories en funció de les d’orientacions dels vessants ........ 14
Figura 17.- Mapa de categories de vegetació (en base els Hàbitats de Catalunya,
(CREAF,2001)) ....................................................................................... 15
Figura 18.- Boscos de pins, alzinar i roures .............................................................. 16
Figura 19.- Vista de les vinyes del Monastir de Poblet .............................................. 19
Figura 20.- Cultiu de vinyes en una àrea amb pendent i fàcilment erosionable ........ 19
Figura 21.- Mapa d’erosionabiliat en funció dels factors topogràfics ......................... 29
Figura 22.- Mapa d’erosionabilitat tenint en compte criteris topogràfics i geològics .. 29
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 3 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
1 INTRODUCCIÓ
En tot estudi de planificació d’un espai fluvial cal conèixer les característiques:
geològiques, fisiogràfiques, topogràfiques, climàtiques i geomorfològiques de la conca
receptora del curs fluvial.
La heterogeneïtat litològica i les principals estructures tectòniques de la Conca del
Francolí condicionen fortament la seva orografia. Els relleus més abruptes del Massís
de Prades contrasten amb els pendents més suaus de part de la capçalera de la
conca situada en la unitat tectònica de la Depressió de l’Ebre i en el tram baix de la
conca en la unitat tectònica de la Depressió de Valls-Reus. Sembla constatar-se que
aquestes dues Depressions, que representen el 65% de la conca, condicionen de
forma significativa la seva morfologia.
Les característiques litològiques i estructurals de la conca han afavorit una
antropització de les Depressions, en les quals predomina el sòl agrícola i industrial,
mentre que les zones topogràficament més elevades han estat més preservades i
conserven una vegetació i un patrimoni històrico-cultural que ha afavorit l’establiment
del Paratge Natural d’Interès Nacional de la Vall del Monestir de Poblet. Aquesta
variabilitat en els usos del sòl pot relacionar-se en definitiva amb una diversitat en la
dinàmica geomorfològica i en la erosionabilitat de la conca.
Per tal de poder fer una valoració de l’erosionabilitat de la conca s’han realitzat tota
una sèrie de mapes de síntesi en funció dels diferents factors que la condicionen. Els
mapes de síntesi permeten agrupar els diferents paràmetres en categories creades en
funció del grau d’erosionabilitat. Posteriorment els mapes de síntesi s’han combinat
amb la finalitat d’obtenir un únic mapa d’erosionabilitat.
En aquest apartat no s’intenta fer una descripció acurada de tots els processos
geomorfològics que es donen a la zona sinó que es realitza un breu recull dels
principals trets geomorfològics per tal d’explicar els principals processos de
meteorització i erosió que tenen lloc en la conca.
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 4 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
2 DESCRIPCIÓ DE LA FISIOGRAFIA DE LA CONCA DEL FRANCOLÍ
Per analitzar els fenòmens que afecten a un vessant cal tenir en compte les
característiques fisiogràfiques, ja que el vessant es comporta en funció de la seva
orientació, de la seva lluminositat, humitat, vent, nuvolositat, etc.. i de les seves
característiques morfodinàmiques. El vessant sol englobar tots aquells terrenys o
materials que no es mobilitzen per escolament. Per tant la xarxa hidrogràfica permet
definir uns elements com: divisòria, tàlveg, conca vertent o interfluvi que condiciona la
mobilització d’un vessant. Aquest fet posa de manifest la necessitat d’estudiar en
detall la fisiografia de la Conca del Francolí que és troba fortament controlada per les
principals característiques litològiques i estructurals.
En l’apartat de geologia s’ha fet una descripció acurada de les característiques
litoestratigràfiques i estructurals, a partir de la qual s’ha elaborat un mapa de síntesi
dels principals materials aflorants en diferents categories en funció de la seva
competència. Cal assenyalar que les categories creades són de caràcter genèric i que
sovint una mateixa litologia pot ser inclosa en més d’una categoria en funció de la
seva composició, així com de la seva textura i estructura. Tot això condicionarà la
seva competència de les principals categories creades (veure Figura 1).
La categoria 1 es correspon amb els materials més fàcilment erosionables
(Taula 1). En aquesta taula, es recullen les principals litologies aflorants amb el
percentatge que representen dintre del conjunt de la conca. Es pot observar,
que aquesta categoria amb el 54%, és la que presenta una major superfície
dintre de la conca. Tal i com s’ha esmentat anteriorment, gran part dels
materials que corresponen a aquesta categoria, formen part de les unitats
tectòniques de les Depressions de l’Ebre i de Valls-Reus. La baixa
competència d’aquests materials, tal com es pot veure de les àrees on afloren,
condiciona els usos del sòl permetent el desenvolupament agrícola, industrial i
també l’urbà.
Figura 1.- Mapa d’erosionabilitat de les principals litologies
Si es compara la distribució espacial d’aquesta categoria (Figura 1) amb el
mapa geològic s’observa que els materials que essencialment formen part
d’aquesta, són els paleògens de la Depressió de l’Ebre, miocènics i
plioquaternaris de la depressió de Valls-Reus, i els materials quaternaris
al·luvials del riu Francolí i de les principals rieres. Aquests materials doncs
afavoreixen principalment la incisió dels principals cursos fluvials la qual cosa
explica que els processos geomorfològics predominants es trobin precisament
relacionats amb aquesta dinàmica fluvial (veure Figura 2).
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 5 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
Categoria Materials Superfície dintre
de la conca (km2) %
1
Argiles, blocs, margues, sals, sauló, còduls, graves,
guixos, sorres, travertins, limolites, lutites, arcoses,
roques ígnies bàsiques de gra gruixut a gra mig
(basalts, foidolites, sienitoides i dioritoides foidítics)
450 54
2
Calitx, cataclasita, crostes carbonàtiques, diabases,
gneis ocel·lar, bretxes, gresos, calcarenites,
conglomerats, calcàries, marbres, grauvaques,
margocalcàries, roques bàsiques de gra fi
(fonolitoides, tefritoides, foiditoides), roques àcides de
gra gruixut (granitoides, aplites, pegmatites), roques
intermitges de gra gruixut (granitoides, gabroides,
anortosites) roques ultramàfiques
207 25
3
Dolomies, leucogranits, roques àcides de gra fi
(riolites, dacitoides) i roques intermitges de gra fi
(Dioritoides, andesitoides, traquitoides)
115 14
4 Calcoesquist, lampròfirs, pòrfirs, skarns 1 0
5 Quarsites, pissarres, filites, esquist, cornubianites,
lidites 58 7
Total 831 100
Taula 1.- Principals litologies que s’han agrupat en funció de la seva competència
Des del punt de vista estructural aquests sectors es caracteritzen per no
presentar accidents tectònics rellevants o per fossilitzar-los. Un clar exemple el
constitueixen els materials plioquaternaris que fossilitzen la falla de Salou - La
Secuita que presenta un salt de fins a 1.500 m però que no aflora en superfície.
Tanmateix cal assenyalar que, tot i que els treballs consultats no constaten
l’existència de neotectònica, la presència d’escarpaments de falla quaternaris
en altres sectors de la Depressió de Valls-Reus no descarta la seva presència.
Figura 2.- Incisió fluvial en materials poc competents de la categoria 1
La categoria 2 està relacionada amb els materials mitjanament erosionables.
En la Taula 1 es pot observar que aquesta categoria representa el 25% de
material aflorant. Aquests materials són de caràcter molt heterogeni tant des
del punt de vista de la seva gènesis com del quimisme, la qual cosa explica
que els processos de meteorització que hi tenen lloc són de caràcter molt
divers. La presència de materials carbonatats afavoreix els processos de
meteorització química que seran tractats en detall posteriorment. Tot i que es
tracta de materials més competents que els de la categoria 1 en ells també
s’observa la incisió de la xarxa hidrogràfica (veure Figura 3), relacionada amb
molts casos amb les estructures tectòniques que els travessen i amb els
processos de meteorització que caracteritzen les diferents litologies que formen
part de la categoria.
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 6 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
Figura 3.- Incisió fluvial en els materials carbonatats de la categoria 2
Les zones on predominen les calcàries i els granits, la fracturació condiciona la
incisió de la xarxa hidrogràfica mentre que la presència de famílies de diàclasis
en els granits i les estructures sedimentàries i de fissuració com ara els
estil.lolits en les roques calcàries afavoreix la meteorització mecànica i química
d’aquests materials. Aquestes zones de fracturació incrementen la capacitat
d’infiltració de les aigües de pluja en el sòl, la qual cosa afavoreix al mateix
temps l’hidròlisis i l’oxidació de les principals litologies aflorants i a més permet
posar en contacte litologies de diferent grau de competència la qual cosa
explica que es potenciï la erosionabilitat d’aquest sectors (veure Figura 4).
Figura 4.- Estructures geomofològiques contrastades originades pel diferent grau de competència
dels materials
En aquesta categoria també s’han inclòs els conglomerats de les sèries
detrítiques de la Depressió de l’Ebre ja que aquests es troben cimentats i
donen lloc a escarpaments discontinus més arrodonits que els de les calcàries
triàsiques. Les principals causes d’aquest diferent modelat estan associades a
una menor potència dels conglomerats i una diferència de coherència amb els
materials infrajacents de sòcol.
Les estructures plegades també condicionen el modelat d’aquests terrenys ja
que els nuclis dels anticlinals, permeten que aflorin materials més competents
que les argiles, com per exemple conglomerats, que sovint donen lloc a zones
topogràficament més elevades que la resta, però de morfologia més
arrodonida.
La diferències de competències i l’estructura tectònica de plegament del sector
est de la conca ha permès el desenvolupament d’estructures esglaonades
(veure Figura 5) que seran tractades en detall posteriorment.
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 7 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
Figura 5.- Estructures esglaonades sobre materials triàsics de la capçalera de la conca del Francolí.
La categoria 3 que correspon al 14% dels materials aflorants, es troba
representada per les dolomies i les roques ignies àcides i intermitges de gra fi.
Es tracta de materials que presenten una major competència que els
anteriorment esmentats a causa principalment de la seva estructura cristal·lina.
Així, per exemple, les dolomies tot i tractar-se de materials carbonatats
presenta una estructura cristal·lina més complexa que les calcàries. Això es
degut en gran part, a una forta recristalització al tractar-se d’una dolomització
secundaria, que ha esborrat tota una sèrie de discontinuïtats que portava la
roca original. Tot el conjunt explica que les dolomies presentin una taxa
d’erosionabilitat menor. La Taula 1 permet constatar que volumètricament, en
superfície, els materials de la categoria 3 representen un petit percentatge del
total de la conca però la seva importància radica en que condicionen la
morfologia dels relleus. La Figura 1 permet observar que aquests materials es
localitzen al Massís de Prades a l’oest de la conca i en les Serralades del horst
Priorat- Gaià.
Dintre d’aquesta categoria s’ha inclòs també la diorita (veure Figures 6 i 7) que
per les seves característiques petrogràfiques es comporta de forma diferent els
materials del sòcol paleozoic. Així s’observa un grau d’alteració diferencial amb
zones amb una alteració inapreciable i altres que es troben fortament
arenitzades. En els sectors altament tectonitzats predominan el pitons.
Figura 6.- Aflorament de diorites on es constat el diferent grau d’alteració.
En la categoria 4, trobem les zones on afloren dics de pòrfirs i lampròfirs, així
com estructures filonianes com mineralitzacions com el quars es el component
principal, nivells de roques metamòrfiques diferenciades com els calcoesquists
i també aurèoles de skarns. (veure Taula 1 i Figura 8). S’observa que des del
punt de vista de la superfície aflorant es tracta d’una categoria poc
representada. Tanmateix aquest tipus de litologia condiciona la mobilització
dels seus materials.
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 8 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
Figura 7.- Estructura en forma de pitons de la diorita no alterada
Per últim els materials més difícilment erosionables són aquells els quals s’ha
assignat la categoria 5. Es tracta dels materials globalment més competents. Si
comparem la Figura 1 amb el mapa geològic observem que es tracta
fonamentalment dels materials del sòcol paleozoic. Cal assenyalar que aquests
materials poden incrementar la seva erosionabilitat si presenten fortes
discontinuitats com plans d’esquistositat i també diàclasis que esdevenen plans
de debilitat enfront a l’acció de la meteorització (veure Figura 9).
Figura 8.- Mineralització tipus skarn desenvolupada en els material paleozoics
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 9 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
Figura 9.- Incisió fluvial en materials paleozòics de la categoria 5
3 DESCRIPCIÓ OROGRÀFICA DE LA CONCA DEL FRANCOLÍ
A la Figura 11 s’observa com des del punt de vista orogràfic, el relleu es troba
fortament controlat per les principals litologies aflorants i el diferent grau de
competència dels materials enfront a la erosionabilitat. Destaca el contrast altitudinal
entre el Massís de Prades (que es correspon amb la unitat tectònica del Massís del
Priorat), les alineacions de les Serralades de les Guixeres, Carbonària, Jordà i
Volturera (corresponents la unitat tectònica del horst del Priorat-Gaià) i les serralades
que constitueixen la unitat tectònica del Massís del Gaià i les formacions que formen
la conca de la Depressió de l’Ebre i de la Depressió de Valls-Reus.
A menor altitud (700-800 m) es troben les Serralades corresponents al horst del
Priorat-Gaià que es troben essencialment constituïdes per materials del Triàsic, de
menor duresa que els materials de sòcol del Paleozoic. Cal destacar que la presència
de la falla de Cavalls-Pandols-el Montsant que enllaça amb la falla de la Riba
(encavalcament que posa en contacte materials del sòcol paleozoic i mesozoic amb la
conca de l’Ebre), explica les diferències altitudinals que es presenten en pocs metres
al nord-oest de la conca entre el Massís de Prades i l’Espluga del Francolí (a uns 500
m d’altitud).
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 10 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
Figura 10.- Mapa del Model digital del Terreny de la Conca del Francolí (en base aMDT 30*30 de
Catalunya)
Figura 11.- Zona de la Riba vista des de Vilaverd
En la Figura 10 s’observa també que el riu Francolí ha reaprofitat la falla de la Riba
per travessar el horst Priorat-Gaià i endinsar-se en la Depressió de Valls-Reus (veure
Figura 11). Aigües a munt, en la Depressió de l’Ebre, el riu ressegueix força bé la
traça de la falla de Cavalls-Pandols-el Montsant. Les Serralades del horst del Priorat-
Gaià s’alineen paral·lelament a la prolongació de la falla del Camp. Tanmateix tot i
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 11 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
existir un contrast altitudinal aquest no és tant important ja que en aquest sector es
passa d’aproximadament 800 m en les carenes a 400 m de la zona de la Conca de
Barberà.
Al nord de la conca la divisòria d’aigües superficials coincideix amb les Serres de
Viloví i Talaiat (700-750 m) que es corresponen amb nivells guies de calcàries
terciàries que cabussen uns 2º i que per tant actuen com a superfícies estructurals.
Les zones topogràficament més deprimides es troben situades entre línia de costa del
sector de Tarragona ( 0 m) i el Pla de Santa Maria ( 400 m). Aquest sector es
caracteritza per presentar materials fàcilment erosionables d’edat quaternària a
plioquaternària i presentar pendents molt suaus.
Ja en la Depressió de l’Ebre dintre de la unitat de la Conca de Barberà (veure Figura
12) els gradients altitudinals són petits i oscil·len 300-500 m.
Figura 12.- Vista de la conca de Barberà
3.1 Anàlisi descriptiva dels pendents i vessants
A partir del MDT1 s’han pogut realitzar el mapa de pendents i d’orientacions dels
vessants que permetran acotar millor el grau d’erosionabilitat de la conca des del punt
de vista fisiogràfic.
Figura 13.- Mapa de les principals categories en funció dels pendents
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 12 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
El mapa de la Figura 13 mostra que les pendents calculades han estat agrupades en
5 categories per tal d’avaluar l’erosionabilitat del medi en funció d’aquest paràmetre.
Categoria 1: Es tracta de les zones on el pendent és més elevat, superior a 30
º, la qual cosa explica que en aquest sector els principals processos
geomorfològics que es donen són de tipus bolcada i esllavissades, ja que es
tracta de pendents inestables (veure Figures 14 i 15).
Figura 14.- Vista de tarteres i caigudes de blocs en materials diorítics i pendents superiors a 30º
A nivell espacial s’observa que hi ha poques zones que presentin aquest tipus
de pendents, només es detecten puntualment en alguns sectors del Massís de
Prades coincidint amb materials de sòcol paleozòic més competents (categoria
5 de competència). També s’observen en els sectors altament tectonitzats de la
falla de Cavalls-Pandols-el Montsant que permeten l’encavalcament de les
sèries paleozòiques i mesozòiques i que dóna lloc a una verticalització de les
capes.
Figura 15.- Materials conglomeràtics susceptibles de presentar fenòmens de bolcada
Es pot apreciar que les incisions de la xarxa hidrogràfica en l’interior del Massís
de Prades són abruptes amb pendents superiors a 30º la qual cosa explica que
existeixin descensos de derrubis per gravetat (veure Figura 14). Tanmateix
l’acció erosiva dels torrents no sembla haver modificat de forma significativa els
nivells de les crestes. Els nivells topogràfics d’aquest sector tenen tendència a
agrupar-se per altituds la qual cosa fa pensar que es tracta dels últims vestigis
de les antigues superfícies d’erosió pretriàsica i preeocènica exhumada i
posteriorment fracturada i desnivellada (Calvet, 1973).
A l’est de la conca, en determinats sectors del Massís del Gaià, l’encaixament
de la xarxa hidrogràfica i l’estructura tectònica de plegament i fracturació,
afavoreixen l’existència de pendents importants.
La Categoria 2 correspon a aquells sectors on els pendents es troben
compresos entre 30-20 º. Per tant es pot considerar que els pendents tot i ser
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 13 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
menors que els anteriorment esmentats segueixen essent abruptes la qual
cosa explica que predominin els processos geomoforfològics de caiguda i
esllavissades.
En la categoria 3 queden incloses totes aquelles vessants que presenten
pendents compreses entre 20 i 10º. Es tracta de pendents més estables que
les de la categoria 2 i que es localitzen majoritàriament en els sectors del
Massís de Prades i en les Serralades del horst Priorat-Gaià. Dintre d’aquesta
categoria també queden incloses les superfícies estructurals de les Serralades
de Vilobí i Talaiat.
La categoria 4 es troba constituïda per aquelles vessants on les pendents
oscil·len entre 10 i 5º. Es tracta de baixes pendents i corresponen
essencialment a aquells sectors on afloren els materials més fàcilment
meteoritzables. Entre aquests materials trobem els d’edat terciària, miocènica,
plioquaternaris de les Depressions de l’Ebre i de Valls-Reus.
Per sectors destaca:
a) Al nord de la conca del Francolí i dintre de la unitat estructural de la
Depressió de l’Ebre abunden els sectors amb pendents inferiors els 10º. Es
tracta de zones molt planes que sovint presenten pendents que no superen
els 5º. La Figura 15 permet constatar que aquest sector de la capçalera de
la conca del Francolí es troba envoltada per relleus amb pendents superiors
a 20º on neixen nombroses rases i barrancs així com el propi riu Francolí. A
més, en aquesta Figura 15 també es pot observar que la distribució dels
relleus afavoreix una xarxa hidrogràfica de tipus radial. Es tracta de rieres
que neixen en els relleus de la capçalera i que conflueixen de forma radial
cap al riu Francolí que aigües avall travessa el horst del Priorat-Gaià
aprofitant la falla de la Riba.
La morfologia de la conca del Francolí en la zona de capçalera condiciona
el temps de concentració i de resposta aigües avall de la Riba, ja que en
principi una conca radial presenta temps de concentració inferiors a una
dendrítica. Per tant es constata la importància que té en la morfologia i
comportament d’una conca hidrogràfica el tipus de litologia i estructura
tectònica predominant.
Com s’ha esmentat anteriorment la sèrie terciària de la Depressió Central es
caracteritza per ser, en el sector de l’Espluga del Francolí, predominantment
margosa amb abundants intercalacions de petit gruix i extensió variable de
conglomerats, gresos i calcàries distribuïdes irregularment. Es tracta d’una
sèrie que des del punt de vista tectònic presenta una disposició força
regular amb cabussaments suaus al nord que progressivament es fan més
forts quan més a prop de la falla Cavalls-Pandols-el Montsant es troben. En
els sectors més propers a la falla, aquests materials donen lloc a cratons
(constituïts sovint per conglomerats) que ressegueixen les vores del sòcol
paleozoic.
A més també s’observa que com a conseqüència de l’alternança de
materials de diferent grau de competència s’afavoreix l’erosió diferencial, la
qual cosa permet que les capes de major duresa, que donen lloc a relleus
arrodonits, esdevinguin capes força continues i amb un cabussament
general d’uns 10º. Des del punt de vista geomorfologic s’observa que la
pendent està formada per una sèrie d’esglaons summament irregulars
(veure Figura 5).
b) L’altre sector que presenta pendents inferiors a 10º és el sector comprès
entre el litoral i la falla del Camp tot coincidint amb la Depressió de Valls-
Reus. En contrast amb el que passava en el sector de la Conca de Barberà
la xarxa fluvial en aquesta àrea és clarament dendrítica, la qual cosa, a
priori significaria que el temps de concentració es més gran i que per tant el
temps de resposta també. Cal assenyalar però, que el règim d’aportacions
del riu Francolí, en el tram mig i baix es troba fortament controlat, entre
d’altres factors per l’escolament subterrani i l’hipodèrmic. La principal causa
d’aquest comportament és la connexió hidràulica existent entre les
formacions aqüíferes de caràcter lliure, que presenten elevades
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 14 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
transmisivitats i temps de residència curts, i el riu a excepció d’aquells punts
en que la llera ha estat impermeabilitzada per activitats antròpiques.
La categoria 5 correspon a les zones planes amb pendents que oscil·len entre
5º i 0º. Es tracta dels sectors constituïts essencialment per materials
quaternaris al·luvials.
El MDT també permet construir un mapa d’orientacions de vessants. A partir de la
elaboració d’aquest mapa (veure Figura 19) s’han establert unes categories que
permetran combinar el mapa amb el de pendents i obtenir un que ens informa de
l’erosionabilitat del terreny en funció de la topografia.
Les categories establertes han estat:
A la categoria 1 pertanyen aquells vessants que presenten una orientació
compresa entre l’E i SE. Es tracta de les vessants orientades a llevant, aquests
vessants reben les pluges procedents de mar cap a terra i per tant presenten
elevades precipitacions. Es tracta doncs de vessants amb un alt grau d’humitat
la qual cosa incrementa la meteorització química i física del terreny. La Figura
19 permet constatar que els vessant agrupats en aquesta categoria no són molt
abundants en la conca tot i que es detecten en el sector del Massís de Prades i
en un dels vessants de les Serres del horst Priorat-Gaià.
Figura 16.- Mapa de categories en funció de les d’orientacions dels vessants
La categoria 2 es troba representada per aquelles vessants que presenten una
orientació compresa entre el N i el NE. Aquestes vessants tot i no trobar-se
orientades cap a llevant presenten un cert grau d’humitat ja que es tracta de
vessants orientades cap al nord. La Figura 16 permet observar que des del
punt de vista de la seva representativitat dintre de la conca, aquest tipus
d’orientació és més significatiu que el de la categoria 1. Espacialment s’observa
que els vessants que presenten aquestes orientacions es concentren en el
Massís de Prades i alguns sectors del horst Priorat-Gaià.
La categoria 3 es troba representada per aquelles vessants que presenten una
orientació predominant O i NO. Les vessants que tenen aquestes orientacions
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 15 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
es caracteritzen per presentar menor grau d’humitat que les anteriors tot i la
seva component N. La Figura 19 mostra també que aquesta orientació
predomina en el vessant nord de les Serres del horst del Priorat-Gaià i en el
sector del Bloc del Gaià. Cal esmentar, a mes a mes, que en el vessant nord
del Massís de Prades al sud de l’Espluga del Francolí també es localitzen
vessant amb aquesta orientació predominant.
La categoria 4 es troba representada per aquelles vessants d’orientació
preferentment de S a SO. Es tracta doncs de les vessants amb menor grau
d’humitat i per tant les que en principi presenten menor meteorització química.
A la Figura 16 aquestes orientacions són freqüents en la majoria de relleus de
la conca del Massís de Prades, Serralades del horst del Priorat-Gaià i Bloc del
Gaià.
La categoria 5 agrupa les zones planes de les Depressions de l’Ebre i de Valls-
Reus.
4 LA VEGETACIÓ I ELS SÒLS:
El recobriment vegetal de la conca influeix directament en la intensitat de la circulació
de les aigües. La vegetació atenua els efectes mecànics directes del agents
meteorològics: impacte de la caiguda de les gotes de pluja, l’escolament superficial
(que regula el temps de concentració de la conca), el valor i l’oscil·lació de la
temperatura i la densitat de la xarxa de drenatge.
Figura 17.- Mapa de categories de vegetació (en base els Hàbitats de Catalunya, (CREAF,2001))
La Figura 17 i la Taula 2 mostren que la vegetació predominant a la conca és la
corresponent els conreus, els quals representen el 53 % de la superfície estudiada.
En contrast els boscos representen el 28 % del total de la superfície i el 13 %
correspon a altres tipus de vegetació.
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 16 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
La Figura 17 permet observar, a la vegada, que els cultius es concentren en els
sectors de la Conca de Barberà i a la Depressió de Valls-Reus mentre les zones
boscoses es concentren al Massís de Prades i Serralades del Horst de Priorat-Gaià.
A la conca del Francolí s’observa que els boscos es troben predominantment
constituïts per pinedes que representen el 69 % de la superfície boscoses i alzinars
que representen el 18 %. Mentre el 10 % es troba representat per Garriga (veure
Figura 18).
Figura 18.- Boscos de pins, alzinar i roures
Les àrees despullades de vegetació es troben representades per les crestes i els
assentaments humans (que corresponen al 5 % del total de la superfície de la conca)
predominantment afectats pels processos de superfície, tant tèrmics com hidrològics,
mentre les àrees cultivades (veure Figura 23), a causa de la seva permeabilitat i
recobriment vegetal discontinu en el temps i en l’espai, poden presentar els mateixos
processos. Tot i això aquestes àrees són menys susceptibles a l’erosió que les
despullades.
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 17 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
417 418 445 446 473 Total % dintre dels
grups principals
% respecte al total de la
super. de la conca
Bosc
Alzinars 25621800 4140800 11010100 1220400 41993100 18
28
Coníferes 295300 295300
Bosc mixt de carrasca i pins 135800 500100
Bosc mixt d'alzina i pins 364300 1567200 88700 184500 2204700 1
Bosc mixt de roure i pi 58700 118100 176800
Castanyedes 858700 858700
Bosc Ribera 84900 26600 60000 171500
Garrigues 716300 2481100 6644600 12434700 22276700 10
Pinedes 50061400 41640600 49434900 17359600 3420500 161917000 69
Rouredes 374400 1033500 956100 2364000 1
Freixenedes 233300 233300
TOTAL 78804900 50863200 68161000 31377300 3420500 232991200 100
Conreus
Camps avellaners 2222000 14345600 9707000 67852100 3717100 97843800 22
53
Conreus abandonats 2028900 2493500 3527100 6173800 6184900 20408200 5
Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses
416300 254000 251000 1092800 2014100 0
Conreus herbacis extensius de secà 17574700 53376000 248800 3743100 902700 75845300 17
Fruiterars de regadiu Pomeres 1061700 111100 1172800 0
Fruiterars de seca oliveres 16575700 21890300 2155900 57463600 3488200 101573700 23
Vinyes 27648600 78099500 1131100 31413400 370400 138663000 32
TOTAL 66466200 170458900 16769900 167958700 15867200 437520900 100
Prats
Camps pastura 73100 73100
1 Prats 2394100 3478200 5872300
Joncedes i prats 143100 54100 2515200 2712400
TOTAL 143100 54100 4909300 3551300 8657800
Bosquines Bosquines 156200 156200
Matollar i altres
Rebollars 700 6800 7500
12
Sargars 240300 333400 280100 853800
Brolles 8792500 25651900 4199400 13865400 554100 53063300
Canyars 562600 1486200 12395900 3282800 387900 18115400
Carrascars 335400 2329800 17500 2682700
Fenassars 3161100 10488900 1139300 1298000 623600 16710900
Grans parcs i jardins 77100 77100
Llistonars 2294400 1384000 709100 80900 4468400
Màquies 278700 1581300 1860000
Matollars 1196000 113500 1171900 1513700 3995100
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 18 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
417 418 445 446 473 Total % dintre dels
grups principals
% respecte al total de la
super. de la conca
TOTAL 16583000 41454300 19246700 21245300 3304900 101834200
Plantacions d'arbres
Plantacions coníferes 74000 74000
Plantacions de pollancres i plàtans 83100 56800 139900
Plantacions d'eucaliptus 23000 23000
TOTAL 157100 79800 236900
Pedreres, explotacions d'àrids i runam 145000 944500 759800 123200 1972500
Penya-segats i cingles calcaris
Penya-segats 23800 23800
Cingles i penyals calcaris de muntanya 45000 850400 63000 958400
Terrers calcaris 117000 117000
TOTAL 45000 967400 86800 1099200
Llits i marges de riu 933100 556200 94300 2543900 4127500
Bases 260200 18200 278400
Platges 70600 70600
Sòl urbà 1449300 6024700 20241100 14054800 41769900 5
Taula 2.- Superfícies que ocupen els principals grups de vegetació i usos del sòl
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 19 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
Figura 19.- Vista de les vinyes del Monastir de Poblet
El sòl al igual que la vegetació també juga un paper molt important en la circulació de
l’aigua pel subsòl a causa de l’elevada permeabilitat de l’horitzó superior i de la
relativa impermeabilitat de l’horitzó inferior que afavoreix la circulació hipodèrmica.
Un cop constatada a grans trets la vegetació característica de la conca s’ha intentat
realitzar un mapa de categories de vegetació i usos del sòl per tal d’observar com
influeixen aquests factors en la meteorització i l’erosionabilitat del terreny (veure
Figura 17).
Les principals categories que s’han establert són:
La categoria 1 es troba representada per aquelles àrees on predominen els
boscos naturals que afavoreixen la infiltració de l’aigua de pluja i retenen el sòl.
Per aquest motiu aquestes zones són les que presenten una menor taxa
d’erosionabilitat. Ara bé en aquests sectors la meteorització producte de
l’activitat biològica és elevada. S’observa que aquests boscos es concentren en
les zones topogràficament més elevades dels sectors del Massís de Prades i
Horst del Priorat-Gaià (veure Figura 18).
En la categoria 2 s’han agrupat les zones on es produeixen explotacions
forestals i les àrees que presenten abundants bosquines, matollars i altres tipus
de vegetació. En aquests sectors la infiltració mitjana és menor que en els
boscos naturals sobretot en aquells sectors on predomina el sòl nu o on no es
presenta sotabosc. Aquesta absència de vegetació pot donar lloc a un major
escolament superficial i una major erosionabilitat. La Taula 2 permet observar
que aquest grup representa el 12 % del total de superfície de la conca. La
Figura 17 permet constatar que aquest tipus de vegetació es concentra en les
parts baixes del Massís de Prades al marge dret del Francolí i al marge
esquerra del Francolí en la zona de la Riba.
Figura 20.- Cultiu de vinyes en una àrea amb pendent i fàcilment erosionable
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 20 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
La categoria 3 agrupa les zones de cultiu que faciliten la infiltració però degut a
la remobilització de les terres donen lloc a sòls fàcilment mobilitzables i per tant
erosionables.
La Taula 2 permet constatar que els cultius predominants són la vinya ( 32 %), les
oliveres (23 %) i els camps d’avellaners (22%). El cultiu de la vinya i de la olivera es
concentren a la Conca de Barberà i al marge esquerra del Francolí, mentre el de
l’avellaner es concentra al marge dret del Francolí.
Cal destacar que en funció del cultiu predominat també es pot diferenciar el grau
d’erosionabilitat del terreny. Per aquest motiu aquest tipus de paisatge sovint presenta
construccions antròpiques destinades a disminuir les possibles pèrdues de sòls. Així
en els sectors on predomina el cultiu de la vinya s’ha observat que existeixen
nombrosos marges de pedra que constaten la erosionabilitat del terreny.
A la categoria 4 s’inclouen les zones de prats i herba que tal i com s’observa a
la figura són de caràcter puntual (només representen el 1% de la superfície de
la conca) i es troben força aïllades.
La categoria 5 correspon a les zones de sòl urbà i sòl nu (que representen el 5
% del total de la superfície estudiada). En elles l’escolament superficial és
elevat i per tant l’erosionabilitat és elevada. Cal assenyalar però que el sòl urbà
sovint es troba asfaltat i fa difícil la mobilització de materials. Com es pot
observar a la Figura 6 les zones urbanes i industrials es concentren al sud de la
conca (àrea de Tarragona) i en el sector de Valls.
Des del punt de vista dels sòls només s’ha pogut trobar la informació proporcionada
pel CREAF sobre el quimisme i característiques físico-químiques dels sòls del Pla de
les Deveses (Prades). A la Taula 3 es pot observar que en els sòls del Massís de
Prades predominen els elements grollers (34%) i els llims (32%) en l’horitzó A i les
argiles (36%) i els llims (31%) en l’horitzó B. Des del punt de vista químic s’observa
que en els sòls analitzats predomina clarament la concentració del Ca2+
i el Mg2+
en
els dos horitzons.
Taula 3.- Característiques analítiques del sòl del Pla de les Deveses (Creaf)
5 METEORITZACIÓ I PRINCIPALS FORMACIONS
GEOMORFOLÒGIQUES
L’acció dels agents meteorològics sobre el substrat té com a resultat una debilitació
de la cohesió d’aquest i la seva posterior mobilització vessant avall per la força de la
gravetat. Aquest conjunt de processos són la causa del modelat i evolució a llarg
termini dels vessants i amb ells de les valls en les que conflueixen els materials
meteoritzats i mobilitzats (TRICART, 1977). Alhora els gradients topogràfics tenen una
gran importància en la repartició quantitativa i qualitativa dels processos
morfogenètics que afecten als vessants.
L’aigua i calor són els agents principals en els processos de denudació dels vessants.
Mentre que la presència de vegetació és funció del tipus de sòl i dóna lloc a variacions
en la intensitat dels processos de meteorització i mobilització. Tanmateix no s’ha
d’oblidar que les característiques litològiques i estructurals de la conca controlen
fortament les formacions geomorfològiques que es presenten a la conca. (Figura 2).
A continuació es fa una descripció de les principals formacions geomofològiques que
han estat descrites dintre de la conca del Francolí. És important assenyalar que gran
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 21 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
part d’elles han estat descrites en l’àmbit del Massís de Prades i Conca del Barberà
en base als treballs realitzats per Calvet al 1973 i 1976.
5.1 PRINCIPALS PROCESSOS GEOMORFOLÒGICS QUE PODEN DONAR-SE
A LA CONCA:
5.1.1 Processos gravitacionals i anàlisi de vertents:
En aquest tipus de processos l’agent específic que afavoreix la mobilitat dels materials
és la gravetat. Tanmateix l’aigua líquida desequilibra la cohesió la qual cosa col·labora
a reforçar els fenòmens. En els processos gravitacionals els desplaçaments de
materials en el vessant, sense intervenir cap suport actiu o mitjà per mobilitzar-lo,
afavoreix la autotranslació sota l’acció directa de la gravetat.
El desencadenament d’un procés gravitacional es troba en part controlat per l’acció
dels agents externs i interns i està determinat per valors crítics que determinen la
probabilitat de que es produeixin certs fenòmens. A continuació es fa una repàs dels
principals agents externs i interns que intervenen en aquest tipus de processos.
Factors externs: augmenten les forces impulsores sense que al mateix temps
exerceixin una acció compensatòria mitjançant les de resistència; els més destacats
són:
Canvis geomètrics i morfològics: variacions en les pendents, talussos i talls
naturals o artificials del terreny
Remobilitzacions del terreny: modificació en el volum de material per erosió-
sedimentació o càrrega-descàrrega siguin naturals o antròpiques
Vibracions i fenòmens similars
Liquafacció: processos de disminució brusca en la porositat, originant la
expulsió de l’aigua que mobilitza el material segons un comportament
semifluid.
Fluidificació: transport o arrossegament en suspensió de material sòlid, produït
per ones gasoses; és freqüent en allaus de neu i més rar en sòls.
Canvis climàtics: fenòmens tèrmics o hídrics, que condicionen tensions gel-
desgel, humit-sec i variacions del nivell freàtic.
Activitat biològica: acció mecànica de les plantes, actuant com estabilitzadors
per actuar com obstacles en uns casos mentre en altres exerceixen
sobrecàrregues i tensions de ruptura.
Factors interns: disminueixen les forces de resistència sense que al mateix tems
s’atenuïn les forces impulsores i es deuen a canvis propis del material com:
Meteorització: modifica les propietats mecàniques, cohesió, elasticitat i
porositat.
Caigudes progressives: procés de descàrrega, que alguns autors analitzen com
a un factor extern
A nivell teòric general tenint en compte les forces implicades hi ha un factor
d’estabilitat o seguretat (Fs), per aproximar numèricament a la potencialitat en la
probabilitat de que es doni un procés essent:
Fs = S/
Per: Fs>1 estabilitat
Fs>1 estabilitat
S : tensions efectives de resistència
: tensions efectives d’impuls
Principals tipologies dels fenòmens gravitacionals:
Les principals tipologies de fenòmens gravitacionals s’han establert en base a la
velocitat, connexió amb el substrat o suport del moviment, volum de material
mobilitzat, variacions estacional i ritmicitat en el seu conjunt i aleatorietat, normalment
aproximativa però que dóna informació sobre graus de fiabilitat per prediccions. Tenint
en compte aquests paràmetres es descriuen:
Caiguda
Desplaçament
Flux
Creep o reptació
Tal i com s’ha esmentat anteriorment els pendents abruptes, superiors a 30º, dels
sectors del Massís de Prades, afavoreixen els descensos de derrubis per gravetat. A
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 22 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
més s’ha observat que per sobre del sòcol paleozoic es presenten uns dipòsits
superficials discontinus formats per còdols angulosos heterogenis envoltats per una
matriu argilo-llimosa. La disposició dels còdols és irregular sense cap tipus
d’orientació i sovint no presenten matriu la qual cosa també afavoreix els processos
de gravetat que donen lloc a derrubis.
5.1.2 Processos i formes fluvials:
Ventalls al·luvials o cons de dejecció: els ventalls al·luvials són formes
d’acumulació complexa generades per una corrent fluvial encaixat que diposita
la seva càrrega allà on emergeix una zona de menor pendent i relleu no
confinat. Es situen característicament en el límit entre dos morfologies amb
marcat contrast orogràfic com una zona muntanyosa i un peudemont.
La generació d’un ventall al·luvial està controlada en una primera instància pel
contrast orogràfic-dinàmic i per la disponibilitat de càrrega sòlida en el corrent
fluvial. El contrast orogràfic-dinàmic el regula l’activitat tectònica i marca dos
sectors ben definits: massís muntanyós en procés d’elevació i conca
sedimentària subsident.
En al conca aquest tipus d’estructures és freqüent en la zona del Massís de Prades
com a conseqüència de que la xarxa de drenatge del massís conjuntament amb el riu
Francolí han permés el desenvolupament d’extenses acumulacions de tipus torrencial
i fluvial. Els torrents que es situen dintre del Massís presenten una elevada capacitat
de transport, tanmateix quan aquesta capacitat es perd com a conseqüència de la
disminució brusca del pendent al endinsar-se cap a les depressions. Aquest contrast
de pendent afavoreix que els materials transportats siguin dipositats formant
importants cons de dejecció que per coalescència donen un mantell de detritus
generalitzats de pendent força forta però regular. Aquests dipòsits enllacen amb les
terrasses del riu Francolí (on s’observen còdols que han estat transportats per cabals
importants).
Segons Calvet (1973), es poden diferenciar sistemes de cons-terrasses:
Sistema antic: situat topogràficament a nivells més alts que la resta. Només
queden roques bastant discontinues l’alteració de les quals indica una extensió
considerable. A més els materials presenten una alteració in-situ bastant
intensa de tipus rubefacció.
Sistema superior: La seva extensió és més restringida. Els aflorament són
continus al peu del Massís i contenen abundants restes retreballades de
sistema antic els materials que presenten rubefacció intensa. També s’ha
observat que els nivells es troben fortament consolidats i que les terrasses
estan ben desenvolupades.
Sistema inferior: Està constituït essencialment per terrasses no consolidades
amb un grau d’alteració baix.
Els tres sistemes presenten una estructura esglaonada que permet atribuir-los a
diferents edats considerant que el sistema més antic és el més alt i més jove es situa
a baix.
Terrasses fluvial que ja han estat explicades en l’apartat de geologia
5.1.3 Relleu càrstic
Les roques carbonatades (calcàries, dolomites i marbres) tenen una baixa solubilitat
intrínseca per la qual cosa la seva carstificació es troba associada a la meteorització
química i física.
Les fases del procés de carstificació poden resumir-se en:
Dissolució escassa en aigua pura sota continguts de l’io bicarbonats. Hi ha
una dissociació de l’anió bicarbonat i catió metàl·lic. La taxa de dissolució és
alta però molt limitada en el temps generat formes superficials amb
desenvolupament ràpid.
Formació de l’àcid carbònic dissociat (anió bicarbonat + protó) amb baixes
proporcions a partir de l’oxidació de l’anió carbonat (pH < 8.5). La taxa de
dissolució és alta-mitja, donant lloc a formes més incisives.
Intervenció del diòxid de carbònic atmosfèric o edàfic, que està físicament
dissolt en l’aigua. Una petita proporció serà hidratada i químicament dissolta
donant àcid carbònic dissociat, i retroalimentant el procés al formar-se més
àcid carbònic a partir d’anions carbonat presents a la roca; la disponibilitat del
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 23 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
mateix (fort i agressiu) fa que aquesta fase, encara amb taxes de dissolució
mitjana sigui la més important en la carstificació superficial.
Fase amb total interacció atmosfera-aigua-roca. El desequilibri entre el
contingut en diòxid de carboni del aire i de l’aigua arriba a suplir-se dissolent
físicament grans quantitats d’aquest (en funció de la seva disponibilitat i
temperatura de l’aigua). Així apareixen nombroses reaccions reversibles fins
arribar a un cert equilibri que pot ser alterat per: un flux d’aigua, la superfície
de la roca exposada, les oscil·lacions del nivell freàtic, la temperatura, etc...
Les taxes de dissolució disminueixen progressivament encara que la duració
d’aquesta etapa arriba a generar carstificacions importants.
El conjunt de reaccions que tenen lloc poden simplificar-se pels carbonats
d’un metall (M1) o grup de (n) metalls (Mn) en:
(M1, M2, ...., Mn)2 (CO3)asòl + aCO2gas + aH2O 2a(HCO3)
- + 2(M1, M2, ....,
Mn)a+aq
Aplicant-ho al cas de les calcàries es tenen les reaccions:
CaCO3+CO2+H2O 2(HCO3)- + Ca2+
CaMg(CO3)2 + 2H2O 4(HCO3
-)+Ca2+ + Mg2+
El progrés dels processos de dissolució cap al subsòl té lloc com a conseqüència de
la infiltració de les aigües agressives a través de les discontinuïtats del terreny, com
per exemple diàclasis, falles, plans d’estratificació etc...
Principals estructures que resulten del modelat càrstic:
Les principals estructures es divideixen en formes subaèries exocàrstiques i en
subterrànies endocàrstiques.
Formes exocàrstiques
Dolines: Depressió en forma d’embut, circular o ovalada, de dimensions
variables, típica de les àrees càrstiques i generada per l’efecte de la dissolució
superficial de les roques carbonàtiques o pel col·lapse d’una cavitat
subsuperficial. En els sectors on hi ha nombroses dolines el relleu pot adquirir
un aspecte ruïniforme. Cal assenyalar que aquest tipus d’estructura no només
es presenta en litologies carbonàtiques sinó que també és característica de les
formacions amb presència de guixos. Aquest fet hi ha que tenir-lo en compte ja
que aquest tipus de litologia es troba en la depressió de l’Ebre. No s’han trobat
referències bibliogràfiques al respecte però no hi ha que descartar la seva
presència.
Paviments: Superfícies de roques carbonàtiques que coincideixen amb plans
d’estratificació subhoritzontals lleugerament polits per la corrosió i amb algunes
microdepressions a favor del diaclassat.
Valls càrstiques: corresponen a formes d’incisió fluvial en zones càrstiques que
normalment donen lloc a cursos fluvials molt encaixats i parets verticalitzades.
Avenc: conducte de parets verticals o subverticals originat per esfondrament o
dissolució. Normalment es troba sec però comunica la superfície amb cavitats
subterrànies que poden estar saturades.
Lapiaz
Travertins: roques sedimentàries calcàries continentals que es dipositen al peu
de surgències càrstiques i petites cascades com a conseqüència de la
precipitació del bicarbonat en solució, per pèrdua de CO2 i posterior
sobresaturació del fluid.
Crostes interestratificades de carbonàtiques generades per la precipitació de
carbonat càlcic.
Cubetes de descalcifició
Formes endocàrstiques:
Espeleotemes: dipòsit secundari que s’ha format en una cavitat subterrània o
caverna per efecte de la precipitació de carbonat càlcic i que dóna lloc a la
formació d’estalactites i estalagmites.
Sifons, conductes i surgències
Galeries i cavernes
Xemeneies
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 24 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
En la conca els nivells calcaris del Trias en especial els del Muschelkalk per la seva
extensió i gruix semblen bastant aptes pel desenvolupament d’un sistema càrstic.
Tanmateix a la bibliografia no es fan referències a formes associades a aquest tipus
de modelat. Sí es coneix, en canvi, l’existència de nombroses surgències en el
contacte entre les calcaries i els nivells argilosos del Buntsandstein, la qual cosa
indica l’existència d’una reduïda circulació càrstica i que sovint es troben associades a
acumulacions travertíniques. La falta d’un important desenvolupament càrstic pot
explicar-se entre d’altres raons per la dolomitització dels nivells calcaris (Calvet,
1973). Existeixen però, restes d’antics sistemes càrstics fossilitzats que es disposen
lleugerament sobre els nivells conglomeràtics de l’Oligocè pròxims al peu del massís.
Aquests sistemes càrstics es troben relacionats amb el canvi del curs del riu Francolí.
5.1.4 Processos periglaciars:
Els processos periglaciars tenen el seu origen primari en les tensions ocasionades per
variacions de volum i humitat com a conseqüència dels canvis de fase, sòlid, líquid i
aigua; aquestes tensions poden resumir-se en:
Gelifracció: és un efecte de palanca que suporten les roques al congelar
l’aigua continguda en les seves discontinuïtats majors: diàclasis, plans
d’estratificació i fractures. La seva persistència condueix a la ruptura dels
materials
Dilatació i pressió: correspon a l’expansió i, en casos, posterior retracció del
sòl, generada per canvis volumètrics associats a la segregació del gel. Les
tensions degudes a aquests canvis actuen en totes direccions: les verticals
provoquen dilatació i subsidència, les horitzontals pressió amb moviment
lateral.
Desplaçament en massa: Moviment dels materials segons la inclinació del
terreny, impulsats pel seu propi pes.
Formació d’esquerdes: Ruptura del material a causa de les contraccions per
descensos tèrmics bruscos i deshidratació; a aquest nivell no es consideren
efectes inherents a la congelació de l’aigua continguda.
Principals estructures que resulten del modelat periglaciar:
Formacions superficials:
Deriven de la mobilització i/o desplaçament que dels materials del sòl a causa
de la ruptura, deformacions, dilatacions i humitejament del sòl. A nivell global el
control d’aquestes accions l’exerceixen els factors climàtics i litològics. Com a
conseqüència de la mobilització dels materials es dipositen derrubis de
vessants.
Formacions subsuperficials:
Agrupen un conjunt de materials amb desigual mobilització variant des de
clarament al·lòctons a parautòctons. Tots ells s’han localitzat sobre una franja
del subsòl en contacte parcial amb el medi atmosfèric. El resultat de la difusió i
sobresaturació hidrològica del sòl té lloc amb moviments de massa
concretament gelifluxió i reptació que són equiparables els processos
gravitacionals amb flux.
La presència d’aigua però sobretot associada els processos de compressió-distensió
pels cicles de gel-desgel genera tensions criohidrostàtiques que compartimenten el
sòl, desplacen els clastes i reordenen les partícules. Evidentment tot aquest tipus de
processos depenen directament de la conductivitat tèrmica diferencial i dels efectes
ombra (protecció o desprotecció dels materials o dels relleus enfront els cicles de gel-
desgel.
En la conca dominen els processos de solifluxió periglaciar. Aquesta solifluxió dels
materials argilosos ha actuat possiblement sobre els trams no conglomeràtics del
Buntsandstein on els gresos poc cimentats han donat per geliflexió sorres o llims que
barrejats amb les argiles constitueixen un material molt apte per la solifluxió.
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 25 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
La diorita es troba fortament fissurada i amb una alteració discontinua però intensa.
Per aquest motiu sovint es troba afectada per la macrogelivació que aprofita les
fissures i dóna lloc a còdols mentre la microgelivació disgrega les zones ja alterades i
fins i tot pot disminuir la mida del gra.
Sobre els materials del sòcol paleozoic la macrogelivació aprofita les abundants
fissures dels plans d’esquistositat i la microgelivació és capaç d’alliberar sobre aquest
tipus de roques una considerable quantitat de materials fins llimosos i algunes argiles.
La resistència a la gelivació es molt irregular degut a les petites variacions litològiques
de mida de gra, competència, alteració a la fissuració, etc... Aquest fet explica la
irregular distribució i gruix dels dipòsits superficials i també la abundància
d’afloraments rocosos. La disposició interna de les formacions superficials indica un
desplaçament per solifluxió.
5.1.5 Processos pluvials:
El domini pluvial en al zona del Massís de Prades engloba totes les formes i
processos desenvolupats sincrònicament amb les glaciacions però en els quals no
intervé el gel com a factor dominant i es concentra en els sectors de menor altitud on
l’acció del gel era relativament poc eficaç. El marcat canvi estructural i litològic
existent de entre la depressió i el massís impedeix veure clarament els canvis
progressius qualitatius i quantitatius dels processos i les formes que maquen la
transició entre el domini pluvial i el periglaciar.
El sistema de costes instal·lat a la Depressió de l’Ebre és un tipus de relleu que es
veu poc modificat sota diferents tipus de sistemes morfoclimàtics. Les formes actuals
indiquen clarament que els materials més tous, margues i inclòs alguns gresos poc
consolidats han estat denudats per una esllavissament difús donant lloc a superfícies
poc inclinades que no donen lloc a glacis. En contrast en la al nord-est de l’Espluga
del Francolí si s’observen glacis que passen lateralment a terrasses a causa
principalment de tractar-se de margues relativament homogènies que no presenten
intercalacions de materials més durs.
Els glacis i el modelat amb formes suaus de les margues s’explica per l’acció de la
esllavissament difús originada per pluges més freqüents i intenses que les actuals
però quantitativament menors. Aquest tipus de pluja sembla perfectament possible
sota les condicions meteorològiques suposades pluvials. La vegetació existent en
aquest períodes és una vegetació que impedeix també la concentració de la
esllavissament. La acció d’un fred atenuat proporciona certa quantitat de crioclastes
que s’interestratifiquen en la formació més fina.
La incisió de la xarxa fluvial es situa a continuació de la formació de crostes calcàries
corresponent a un interpluvi o interestadi pluvial mentre un segon període pluvial
desencadena una sèrie de processos similars a la ja citada però a partir d’un nivell de
base inferior donant lloc a una deposició esglaonada de les formes. Una xarxa de
valls, no funcional de fons més o menys pla entapissat per materials llimo-argilosos
travessa aquest modelat irregular difuminant-se al arribar al glacis i porta associats
petits restes de terrasses penjades amb respecte al nivell actual del fons. El modelat i
disposició de les valls fa pensar que són fruit de la incisió interpluvial retocada pel
segon estadi pluvial.
5.1.6 Dinàmica actual:
La dinàmica actual en la cobertora triàsica es troba fortament controlada per les
característiques litològiques i estructurals dels materials. Aquesta cobertora es troba
constituïda per una alternança de materials amb un important contrast de resistències.
El nivell basal de conglomerats de Buntsandstein i les calcàries del Muschelkalk són
nivells molt coherents entre els quals s’intercalen importants paquets d’argiles i gresos
de baixa duresa la qual cosa afavoreix l’erosió diferencial.
Els nivells tous, argilosos i margosos mostren una lleugera tendència a la incisió de
petits tàlvegs de 1 a 2 m de profunditat. Localment les argiles del Muschelkalk mig
presenten petites zones aborregades originades com a conseqüència de la forta
erosió regressiva dels torrents. Els trams més calcaris únicament presenten activitat
en les seves cornises i poden donar lloc a la caiguda de blocs que donen lloc a parets
runiformes que afavoreixen l’acumulació caòtica dels materials al peu de la cornisa.
Aquestes caigudes de blocs es veuen afavorides per l’increment de l’obertura de les
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 26 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
diàclasis com a conseqüència de l’elevada solubilitat de les roques carbonatades.
Aquests blocs a més poden localment fossilitzar acumulacions de derrubis de gravetat
crioclàstics.
També s’observen blocs caiguts en els sectors pròxims a la flexió de la falla de
Cavalls a conseqüència de la verticalització de les capes de la cobertora triàsica.
En els sectors on afloren materials paleozoics la dinàmica actual bé condicionada per
les fortes pendents i la presència de dipòsits superficials que tapissen els vessants.
En aquests materials sovint s’observen processos de reptació generalitzada que
donen lloc a torcement dels arbres. Sobre les fortes pendents les aigües exerceixen
un rentat selectiu dels dipòsits superficials de forma que els elements més gruixuts
són evacuats donant lloc a una acumulació superficial de còdols de gruix variable (10-
15 cm). Aquest procés d’esllavissada dóna lloc a empedrats. A més en les zones
amb pendents superiors a 30º són freqüents els derrubis per gravetat.
Les formes estructurals són fruit de l’acció combinada dels tres factors: alternança
dels materials de contrastada competència, disposició subtabular i forta erosió com a
conseqüència de la situació topográfica. El resultat de l’acció combinada d’aquests
elements dóna lloc a una erosió diferencial i a la formació de relleus estructurals i
subestructurals bastant amples de forma que es presenten escarpaments discontinus
de materials més competents (per exemple els conglomerats, calcàries, etc...) per
sota dels quals es troben argiles i gresos que presenten una forta pendent.
La superfície pretriàsica que separa els materials més tous suprajacents es paral·lela
a les superfícies de discontinuïtat litològica d’aquesta manera es forma un repla basal
en la graderia (superfície d’erosió pretriàsica exhumada). Aquesta estructura integra a
més part del sòcol paleozoic que presenten materials considerablement més durs
(categoria 5 de competència) en vers les argiles i gresos del Buntsandstein de
categoria 1 i 2.
Les cornises calcàries presenten escarpaments importants i d’una gran continuïtat.
Pel contrari les taules sobre els conglomerats són molt més discontínues i menys
marcades en el relleu, això obeeix a diferents factors: els conglomerats són menys
potents que les calcàries i de gruix variables, se situen sovint a la part interna d’una
pendent forta degut a la incisió dels torrents en sòcol que posteriorment és recobert
per derrubis procedents del propi vessant. A més cal assenyalar que la diferència de
competència amb els materials del sòcol infrajacent és poc marcada. El mapa
geològic permet observar la desaparició de l’escarpament de conglomerats quan
aquests reposen sobre la diorita.
En general es pot afirmar que tot el sòcol paleozoic els dipòsits superficials deguts a
les elevades pendents presenten gran predisposició a una mobilització continguda
únicament per la cobertura forestal la conservació d’aquesta es doncs d’importància
vital ja que sinó els materials meteoritzats poden ser mobilitzats.
5.2 Erosionabilitat de la conca
S’entén per erosió el procés de degradació i remobilització de les partícules del sòl o
dels fragments i partícules de roca per l’acció combinada dels agents, aigua, vent, gel
i organismes i de la gravetat.
En condicions naturals els mecanismes d’erosió són molt diversos. Destaca l’erosió
causada com a conseqüència de l’impacte de les gotes de pluja sobre la superfície del
sòl. Aquest impacte produeix la disgregació i alliberació de les partícules del sòl. Un
dels altres mecanismes d’erosió que en aquesta conca té importància és l’escolament
superficial.
L’aigua és un agent d’erosió i transport; així l’escolament superficial al llarg del
vessant dóna lloc a una erosió laminar provocada per un escolament superficial difús
de les aigües de pluja. Com a resultat d’aquesta erosió es produeix una
remobilitazació progressiva i relativament uniforme dels horitzons superficials del sòl
al llarg del vessant.
L’erosió lineal o en canals és causada per la concentració de les línies de flux de les
aigües d’escolament superficial i provoca petites incisions en el terreny. Aquestes
poden evolucionar per profundització de la xarxa de drenatge donant lloc a barrancs
encaixats.
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 27 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
La intensitat de l’erosió laminar i de la linear que es donen al llarg dels vessants
depenen de:
La intensitat i quantitat de pluja caiguda en l’àrea d’estudi. L’erosionabilitat
d’una zona a causa de la pluja depèn clarament de la distribució pluviomètrica,
en el temps i en l’espai i de la seva intensitat. Aquests paràmetres depenen en
primer lloc del clima de la zona i de l’orientació del vessant. Quan major és la
intensitat de pluja major és l’erosió causada per l’impacte de les gotes de pluja.
A la conca del Francolí tal i com s’ha esmentat les vessants on plou més i més
intensament són aquelles orientades cap a llevant. Per tant en aquestes
l’escolament superficial ha de ser major a priori. Tot i això cal no oblidar que la
vegetació i el pendent controla fortament la taxa d’escolament.
La cobertora vegetal és una de les defenses naturals del terreny enfront a
l’erosió. La cobertora protegeix el sòl de la capacitat erosiva de l’impacte de les
gotes de pluja i disminueix l’escolament superficial tot incrementant la capacitat
d’infiltració del sòl per l’increment de la porositat. A més la cobertora vegetal
incrementa la capacitat de retenció d’aigua del subsòl.
La influència de la cobertora vegetal queda clarament reflectida en la
erosionabilitat de la conca. S’observa, tal i com s’ha esmentat anteriorment,
que el bosc natural es concentra a les zones més elevades. Aquest juga un
important paper en la disminució de l’escolament superficial de la zona. Per
aquest motiu tot i que les zones altes presenten pendents inestables i
orientacions dels vessant molt favorables a elevades taxes d’erosionabilitat la
mobilització dels materials és menor.
La topografia també controla fortament la erosionabilitat del terreny. Aquesta
depèn principalment de la pendent i de l’orientació dels vessants. En base
aquests factors s’ha realitzat un mapa d’erosionabilitat (Figura 21).
Aquest mapa s’ha obtingut combinant les categories de la 1 a la 5 que s’havien
descrit anteriorment en els mapes de pendent i de vessants. La combinació
d’aquests dos mapes ha permès definir unes noves categories que permeten
definir l’estabilitat dels vessants.
o La categoria 1 permet caracteritzar els vessants més inestables ja que
són els que presenten una major pendent i vessants orientades cap al E.
Aquesta categoria agrupa les categories resultants de la combinació del
mapa de pendents i vessants (1-1 i 1-2) considerant la primera de les
categories la que correspon a la categoria definida a partir del mapa de
pendents i la segona la definida a partir del mapa d’orientació dels
vessants. En la Figura 21 es pot observar que aquesta categoria
coincideix força bé amb les crestes de les Serralades del horst del
Priorat-Gaià i amb alguns sectors del Massís de Prades. Resulta
interessant constatar que en aquest massís aquesta categoria coincideix
sovint amb el marge dret de les rieres que el travessen a excepció del
sector del Monestir de Poblet on els vessants més inestables
coincideixen amb els marges esquerres de les rieres.
A la Figura 21 s’observen els terrenys més inestables per la seva
elevada pendent i per trobar-se en vessants amb un elevat grau
d’humitat i amb la més elevada pluviometria.
o La categoria 2 correspon a vessants més estables que les de la
categoria 1. Aquesta categoria agrupa les categories (2-1, 2-2 i 1-3) dels
mapes de pendents i vessants. Com es pot observar a la Figura 8 les
zones del Massís de Prades i de les Serralades del horst del Priorat-
Gaià descrites anteriorment i que presentaven vessants inestables
també es caracteritzen per presentar aquest tipus de vessants.
o La categoria 3 agrupa les categories (3-3, 2-3, 3-1 i 1-4) dels mapes de
pendents i de vessants. Les vessants que es caracteritzen per presentar
aquesta categoria es troben situades en els mateixos sectors del Massís
de Prades, però en general a menor altitud, que han estat anteriorment
descrits.
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 28 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
En el cas de les Serralades de horst del Priorat-Gaià s’observa que
aquesta categoria és la que predomina. Aquest fet posa de manifest que
els vessants d’aquestes serralades són més estables que les del Massís
de Prades a causa principalment pel tipus de litologia predominant, dels
processos de meteorització i de les geomorfologies que resulten del
modelat del terreny. En general com s’ha esmentat anteriorment
aquestes morfologies són més arrodonides que en el cas dels relleus del
Massís de Prades.
La Figura 21 també permet observar que a la Depressió de l’Ebre també
es presenten zones que presenten aquesta categoria. Aquest fet pot
relacionar-se amb els materials aflorants. Tal i com s’ha descrit en
l’apartat de geologia la Depressió de l’Ebre presenta una sèrie terciària
detrítica caracteritzada per nivells amb diferents graus de competència
que afavoreix una erosió diferencial. Per tant en aquells sectors de la
conca on els materials són més competents, nivells de calcàries,
conglomerats, etc... poden presentar-se zones més inestables que les
seves colindants.
o La categoria 4 agrupa a les categories (4-4, 2-4, 3-2, 4-1 i 4-2) del
mapes de pendents i de vessants. Es tracta de vessants força estables
la qual cosa explica que aquesta categoria es presenti al peu dels
relleus muntanyosos i en la zona de la Depressió de l’Ebre.
o Per últim la categoria 5 agrupa a les categories (3-4, 4-3 i 5-5) es tracta
dels vessant més estables. Com es pot comprovar observant la Figura 5
aquesta categoria coincideix amb les zones més planes. Essencialment
aquestes àrees coincideixen amb les Depressions de l’Ebre i de Valls-
Reus.
Un cop s’ha valorat l’erosinabilitat en funció dels factors topogràfics s’han incorporat
els factors geològics per tal de determinar amb més precissió l’erosionabilitat. La
figura 22 mostra que les zones més erosionables que han estat definides per la
categoria 1 coincideixen amb els materials quaternaris i els materials terciaris de
caràcter més argilós. Aquestes zones que principalment es situen en les depressions
de l’Ebre i Valls-Reus presenten pendents baixes però el caràcter poc competent dels
materials els fa fàcilment meteoritzables i transportables.
El mapa també permet observar que en la zona de la Depressió de l’Ebre els
materials detrítics de diferent competència i que afavoreixen l’erosió diferencial han
quedat definits com de la categoria 2. Aquesta categoria presenta una menor
erosionabilitat a conseqüència principalment de tractar-se de materials més
competents que els materials argilosos i situar-se en sectors de poca pendent. El
mapa també permet observar que al marge esquerra del Francolí on afloren materials
miocènics de major competència que les argiles el grau d’erosionabilitat és menor al
marge dret.
En els sectors del Massís de Prades i de les Serralades del horst del Priorat-Gaià els
materials són més competents i els vessants inestables. Aquest fet explica que hi ha
vessants que tot i trobar-se constituïdes per materials del sòcol paleozoic d’elevada
competència es troben englobats dintre de la categoria 3. Aquesta categoria també
inclou els materials triàsics i els conglomerats de les Serrelades del Priorat-Gaià. Els
sectors més difícilment erosionables es corresponen amb zones on afloren materials
paleozoics i diorites competents i pendents per sota de 20 graus.
Si es té en compte el factor de la vegetació s’observa que el mapa d’erosionabilitat no
canvia ja que la vegetació es concentra majoritàriament en les zones del Massís de
Prades i de les Serralades del Priorat-Gaià tot coincidint amb les zones menys
erosionables.
Planificació de l’Espai Fluvial a la Conca del Francolí
Annex: Morfologia i geomorfologia de la conca - 29 -
03
01
2_
01
A0
4_
AX
_M
orf
olo
gia
_v3
.do
c
Figura 21.- Mapa d’erosionabiliat en funció dels factors topogràfics
Figura 22.- Mapa d’erosionabilitat tenint en compte criteris topogràfics i geològics