16 Diari de Sabadell OPINiÓ Dissabte, 12 de febrer del 2011

Uns mesos desprésde la mort d'AntoniFarrés es va fer unacte a la Fira de

Sabadell on es va projectar undocumental fet d'imatges delsprimers anys a l'ajuntament isobre l'esperit de l'època. Ara,dos anys després del traspàsdel que va ser alcalde de Saba-dell, s'ha col-tocat una estàtuaal Parc Catalunya i s'està encamí de publicar un llibred'entrevistes i visions pluralssobre la personalitat de l'AntoniFarrés. Són tres actuacions dememòria amb un intent de noser carrinclones sinó vives.

EI llibre que hi ha en cursdonarà per parlar-ne més enda-vant, però ara la novetat ésl'estatua al Parc Catalunya. EIlloc és ara evident. En aquestmateix punt el Toni solia portar-hi visitants, per exemple el pre-sident Jordi Pujol, per mostrarcom seria el parc i l'eix i la sevadimensió. Però d'inici havíempensat en un lloc més petit iíntim, per exemple, la plaça deJoan Oliu, però ja estava dedi-cada. Una segona aproximacióens va portar al parc, peròl'entrevèiem en una cota mésbaixa, potser a la terrassa que

D'una estàtua a un amicMANEL LARROSA

hi ha més amunt del saltd'aigua. Però, finalment,el millor lloc era a dalt.Tampoc a dalt de tot i enuna altra visita fixar-laarran de camíva resultarun emplaçament obvi, vi-sible en dos sentis derecorregut i amb un pen-dent que mira a la ciutati els edificis de l'Eix Ma-cià. Una estàtua a la quet'hi acostes lateralment ique no et mira, sinó queella contempla la ciutat.

La tria de l'artista,l'Agustí Puig, va ser prouclara per la combinacióde figuratiu i modem i perla seva categoria.

La idea d'un Giacomet-ti encaixava amb la imat-ge allargada del Toni, peròaquesta idea no la vam pas dira l'escultor. Vam somriure quanell mateix la va citar com areferent. Molt millor amb aques-ta coincidència. I, curiosament,resulta que el mateix Tonis'havia retratat al costat d'unGiacometti a la fundació Maeg-ht de Saint-Paul-de-Vence.

En el parc no calia fer-hi grancosa i les limitacions de pres-supost van ser molt ben vingu-

--tiJGJI---

des. S'han posat unsbancs de no gaire dis-seny, exactament. comels que per la part altadel parc hi ha i es planta-ran lliris blaus i ginestaque són dues plantesque ja hi són de formaespontània. La força del'espai és prou gran comperquè no calgui ma-quillar-lo, sinó deixar-loauster. Fixeu-vos, senserec ni llums.

EI lloc és proper al'anomenat Camí de laCiutat, on els primersanys del parc es va feruna plantada d'arbresper part de les instituci-ons locals, es va ente-rrar un cotxe, en el que

se'n podia dir un happening i esva plantar una altra estàtua: unarbre d'acer de l'Antoni Mar-quès. L'estàtua del Toni aralliga amb aquest moment delprincipi del parc.

Labase és de ciment blanc perinsistència de l'AgustíPuig i li calreconèixer l'encert. lla forma ésla dels seus dibuixos, replanteja-da al lloc amb cordills i a diver-ses mans. La base és un banc

"Una estàtuaque trobo que témolt a veure ambel Toni i el seucamí a la vida"

perseure imirar, com fa l'estàtua,la ciutat.

La dimensió de l'estatua ésd'uns quatre metres, un aspec-te que particularment m'ha fetpatir fins veure-la posada. EIperill de resultar massa granl'hauria fer perdre sentit i guan-yar un simbolisme negatiu. Peròestà a escala i hem respirat.

Finalment és una estàtuaforça figurativa, tot i que com untòtem portat de l'illa de Pasquai amb una voluntat de potènciaque no es usual a la ciutat deSabadell. AI nostre poble tenimmés estàtues al cementiri quea la ciutat i el nivell de la ciutatés quasi sempre molt baix. Aquís'ha intentat, i crec s'ha asso-lit, una peça a l'alçada de l'eixMacià, que és una escala deciutat amb més potència quemolts altres espais. Una està-tua que mira els edificis mésalts de l'eix i que hi estableixcom un diàleg.

És, finalment, una estàtuad'un personatge sol i una peçaque demana ser estimada i quesol· licita companyia que seguial seu costat. I en aquest as-pecte trobo que té molt a veureamb el Toni i el seu camí a lavida.