Post on 02-Aug-2021
GRAN TEATREDEL LICEU
Temporada 1986/87
e
CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
Generalitat de CatalunyaAjuntament de Barcelona
Ministerio de CulturaDiputació de Barcelona
iSocietat del Gran Teatre del Liceu
CASASMllA
Buenas ideasen artículos para el hogar,la mujer y el recién nacido.
LA BOHÈMEÒpera en 3 actes
Llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi IllicaMúsica de Giacomo Puccini
Funció de GalaDissabte, 7 de febrer, a les 21 h., funció núm. 34, torn e
Dimarts, 10 de febrer, a les 21 h., funció núm. 35, tom ADijous, 12 de febrer, a les 21 h., funció núm. 36, torn BDiumenge, 15 de febrer, a les 17 h., funció núm. 37 torn T
EN BARCELONA DELEGACiÓN EN ZARAGOZA
d05peGRAN VIA CORTS CATALANES, 640
TELÉFONO 318 24 98
08007 BARCELONA ZURITA, 8 TEL. (976) 23 74 54
LA BOHÈME
Producció:Teatro alIa Scala
Decoracions:Franco Zeffirelli
Vestuari:Marcel Escoffier
Rodo/foSchaunard
BenoitMimi
ParpignolMarcello
CollineAlcindoro
Musetta
Sergent duaner
Luis LimaVicenç EsteveDídac MonjoCecilia GasdiaAntonio BernalEnric SerraAlfredo ZanazzoDídac MonjoMaría Angeles PetersRafael Campos
José ColladoFranco Zeffirelli, realitzada
per Antonello Madau-DíazRomano GandolfiVittorio SicuriMiquel OrtegaJaume FranceschJosep M. Alpiste
Cor de Nois de l'Escola Pia Balmes
Director d'OrquestraDirecció d'Escena
Directors del Cor
Mestre ajudant del Cor
Violins concertinos
Solista: Llorenç MaristanyDirector: Antoni Coll i Cruells
ORQUESTRA SIMFÒNICA I CORDEL GRAN TEATRE DEL LICEU
JOYERO
M. Pérez Cabrero, 4 Tel. 2013300 Barcelona-08021 Ijunto Tur6 Pork)
Contingut argumental
Lloc de l'acció: París.
Època: al voltant de l'any 1830.
Acte I. «In Soffitta»
Resum: El fred és el primer tema de conversa entre
Rodolfo i Marcello. Arriba Colline, sorprès de veure
un foc escalfador i poc després fa la seva entradatriomfall'altre amic, Schaunard, que ha aconseguitllenya, tabac, vi i altres queviures. La presència deBenoit, que vol cobrar eilloguer, agusa l'enginy delsquatre bohemis, que se'l treuen de sobre sense haver
pagat i decideixen celebrar la nit de Nadal al BarriLlatí. Rodolfo resta sol uns moments per poderenllestir un article i poc després truca a la portaMimí, una veïna. Un seguit de circumstàncies fa quela conversa es perllongui, i neix l'amor entre els dosjoves.
A la mansarda que Rodolfo i Marcello comparteixen ambSchaunard i amb Colline, el fred no pot vèncer el bon humordel poeta i del pintor, però redueix llurs ganes de treballar.Les flames que produeix el manuscrit d'un drama de Rodolfoels escalfen uns instants i l'entrada de Colline no és massa alegre, ja que ia seva visita al Mont de Pietat no ha donat resultats pràctics. En canvi, Schaunard, que arriba poc després,ha tingut més sort: ha realitzat uns serveis musicals un xic especials a un anglès ric i capriciós i ha guanyat uns diners queli han permès de comprar llenya, tabac, vi i altres queviures.Tot servirà, però, pels dies propers, perquè avui és la nit deNadal i els quatre bohemis decideixen celebrar-la al Barri Llatí.La sortida s'ajorna uns moments, perquè els amics han de ferfront a Benoit, que ha pujat a la mansarda i vol cobrar eilloguer. Li ofereixen beguda i l'home es va animant i els explicaun aventura galant, la qual cosa els bohemis agafen com un
pretext per fer veure que s'escandalitzen, tot aprofitant perfer fora Benoit sense haver pagat el lloguer.Quan Marcello, Colline i Schaunard surten, Rodolfo resta soluns moments per a poder acabar un article de fons per al diari«11 Castoro». De seguida truquen a la porta: és Mimí, una
veïna, que demana ajut, car se li ha apagat l'espelma que por-
tava en pujant les escales. Rodolfo la fa entrar perquè puguireposar una mica. Quan Mimí està a punt d'anar-se'n, s'adonaque no té la clau del seu habitacle. L'espelma torna a apagarse i tots dos cerquen la clau a les fosques: les seves mans estroben i neix l'amor. Rodolfo i Mimí s'expliquen mútuamentqui són i com viuen (Che gelida manina - Mi chiamano Mimí).Els bohemis reclamen des de fora la presència de Rodolfo,però aquest els diu que no està sol i que de seguida es reuniràamb ells, amb la companyia de Mimí. Abans de sortir, totsdos es declaren el seu amor (O soave fanciulla).
Acte II. «Al Quartiere Latino»
Resum: Gran animació al carrer i al Cafè Momus,al Barri Llatí. Rodolfo presenta Mimí als seus amicsi tots plegats seuen a una taula del Cafè Momus.Poc després arriba Musetta amb un vell i ric seguidor, Alcindoro, i, amb coqueteria, engeloseix el seuex-amant Marcello. Musetta aconsegueix finalmentque Alcindoro vagi al sabater, car la noia diu queles sabates «li fan mal». És el pretext per poder-sereunir de nou amb Marcello, que és potser el seu
únic i autèntic amor. Quan Musetta se'n va ambMarcello i els seus amics, arriba Alcindoro amb lasabata i el cambrer li presenta el compte de la sevataula i també el dels amics de Musetta.
Entre la gran animació del Barri Llatí, en la nit de Nadal, passegen Rodolfo i Mimí i també, per altra banda, Colline, Marcello i Schaunard. Quan seuen a una taula del Cafè Momus,Rodolfo presenta Mimí als seus amics. Poc després arribaMusetta (evint anys, molta coqueteria, una mica d'ambiciói cap ortografia»), acompanyada pel vell Alcindoro i quan veu
Marcello (el seu ex-amant) seu en una taula molt a prop ambel seu seguidor, tot pronunciant moltes indirectes i dirigintesguards ben significatius al seu vell amor, encara no exhaurit (Quando men vo). A Marcello Ii costa aguantar-se i finalment Musetta, tot fingint que li ve massa estreta una sabata,envia Alcindoro a comprar-ne un altre parell, aprofitant perllançar-se ràpidament als braços de Marcello.Els amics teneri un problema. No tenen diners suficients perpagar el compte del Cafè, però Musetta ho soluciona tot quanfa unir el compte d'ells amb el d'ella. Gran animació una altra
vegada, amb una desfilada pel carrer, mentre els bohemiss'enduen Musetta amb ells i arriba Alcindoro amb les sabatesnoves, i veu, sorprès, que li presenten els dos comptes.
Acte III. «La Barrière d'Enfer»
Resum: Freda albada d'hivern a les portes de París,on treballen Musetta i Marcello. Encontre del pintor amb Mimí, que plora i no vol veure Rodolfo,perquè diu que, tot i que l'ama, és molt gelós i famolt difícil la vida comuna. La separació semblainevitable. Mimí s'amaga, perquè Rodolfo surt iel primer que diu a Marcello és que vol separar-sede Mimí. Marcello fa retrets al seu amic i aquest,finalment, confessa que estima Mimí més que resal món, però té por perquè està molt malalta. Mimiho sent. Rodolfo vol dissimular, però és imposible. Quan arribi la primavera esdevindrà la separació, una separació, que també sorgeix, però moltmés sobtada, per a Musetta i Marcello.
Fred i neu en una albada del mes de febrer en una de les portes de París, per la qual passen unes dones que vénen de lesrodalies. Mimí, malalta, cerca Marcello, que treballa com a
pintor en un hostal. Amb una veu trencada per la tos, Mimíexplica a Marcello la vida difícil a la qual es veu obligada perla gelosia de Rodolfo i també que voIla separació. A l'hostaltambé ha vingut Rodolfo, que així mateix vol separar-se deMimí, propòsit que manifesta a Marcello, que ha fet amagarMimí per tal que no pugui sentir la conversa. Rodolfo, finalment, confessa que l'estima més que res al món, però té porperquè està molt malalta (per ritornarla in vita non bastaamare). Poc a poc el pensament en els sofriments de Mimíi un amor inquiet i fort afebleixen la determinació de Rodolfo.Mimí ho ha sentit tot, quan Rodolfo s'adona de la seva presència i vol dissimular, la qual cosa és impossible. Ambdósrecorden els moments bons i els dolents que han viscut plegats i qualsevol ressentiment perd força. Romandran encara
junts per passar l'hivern i quan arribi la primavera esdevindrà la separació (Addio senza rancor). Mentre es disposen a
viure unes darreres setmanes de felicitat, Musetta i Marcellosón protagonistes d'una altra separació, però molt més sobtada i sorollosa.
Acte IV. «In Soffitta»
Resum: Rodolfo i Marcello s'han separat de Mimíi de Musetta i, després d'un temps, les recordenamb melangia. Quan arriben Colline i Schaunardtorna l'alegria, i se succeeixen els moments divertits i optimistes fins l'arribada sobtada de Musetta,que precedeix una Mimí molt malalta, que ha dita Musetta que vol morir junt al seu gran amor.
Tots surten per a intentar satisfer les necessitats °
algun caprici de Mimi, que resta sola amb Rodolfo,a qui fa palès una altra vegada el seu amor. Totsdos recorden els moments més feliços de la seva
relació i poc després de la tornada de Musetta,Marcello, Colline i Schaunard, Mimí mor com depuntetes. En adonar-se'n, Rodolfo plora desesperat sobre el cos del seu gran amor.
Rodolfo i Marcello estan una altra vegada sols, sense llurs com
panyes i la melangia els distreu del treball, malgrat l'esforçper dissimular-la amb un to d'indiferència. Quan Schaunardi Colline arriben a la mansarda, els quatre amics inseparablesparen la taula i amb poca matèria i molt humor fingeixen un
gran àpat. Després ... la disbauxa, amb corredisses, ball grotesc i duel burlesc entre Colline i Schaunard.Sobtada arribada de Musetta, que precedeix una Mimí moltmalalta que ha dit a Musetta que vol morir junt al seu únici gran amor (Voglio morir con lui). Ha pujat les escales ambdificultats i quan entra, Rodolfo l'envolta i l'acompanya alllit. Ella sembla reviure amb aquestes proves d'amor en una
mansarda en la qual no hi ha més que misèria. Musetta ofereix les seves arracades i surt amb Marcello a cercar un medicament, un metge i un maneguí (el darrer caprici de Mimí),mentre Colline també surt a empenyorar la seva vecchiazimarra.Mimí resta sola amb Rodolfo i li parla amb tendresa, tot recor
dant el primer trobament a la mateixa mansarda i els dies més
feliços. Mimí sofreix i la seva respiració va minvant. Musettatorna amb el maneguí, Marcello amb un cordial i Colline sense
la vecchia zimarra, però Mimí, que ha mort com de puntetes,ja no té necessitat de res. En adonar-se'n, Rodolfo plora deses
perat sobre el cos del seu gran amor.
��7�e
CosturaBoutique
Casanova, 270.· 08021 Barcelona
J. GARÇON, A.VALLVÉ & F.CONTRERAS
SOCIEDAD INSTRUMENTAL DE
AGENTES DE CAMBIOy BOLSA COLEGIADOS, S.A.
ASSESSORAMENT,,
NEGOCIACIOI GESTIÓ DE VALORSI ACTIUS FINANCERS
Barcelona MadridRbla. Catalunya 55 Juan de Mena, 10l3019663 lm 9184
Palma M.Jaume III. 221 72 17 68
ValenciaPaz, 251 332 39 29
La Bobème, entre la crítica i el públic
Els qui professionalment ens dediquem a escriure o a parlarde música als diaris, a les ràdios, les televisions o als progra
mes, com el que ara tenen a les mans, tindríem una magníficaocasió de callar davant el cas de La Bohème. Els nostres il-lustres avantpassats de la premsa torinesa d'aquell primer de
febrer del 1896 van demostrar, efectivament, una sagacitat,un tacte i una clarividència a l'hora de valorar aquesta obra
que difícilment els qui escrivim avui podríem mai superar.Escoltin:«Una música escrita amb molta pressa i molt poc treball deselecció i de llimadura. Pot agradar, però difícilment com
moure ( ... ). El final de l'obra, tan intensament dramàtic, no
em sembla tenir suficient color ni estar vestit de les adequades formes musicals (oo.). La Bohème, de la mateixa manera
que no deixa una gran impressió en l'ànim dels oïdors, tam
poc no deixarà una herència notable en la història del nostre
teatre líric, i estaria bé que l'autor, considerant-la com un error
momentani, continués en el seu bon camí [el de Manon Les
caut, vol dir] i es convencés que aquest ha estat un lleuger desviament del camí de l'art.» Signa el comentari de «La Starnpa»C. Bersezio.I encara:
«Ens preguntem què va empènyer Puccini per la pendentdeplorable d'aquesta Bohème. La pregunta és amarga i ens
la fem amb un punt de dolor, nosaltres que hem aplaudit i
aplaudirem sempre Manon, en la qual es manifesta un com
positor que sabia conjuminar el magisteri orquestral amb lamés sana italianitat de concepcions. Mestre, vós sou jove i fort,teniu enginy, cultura i fantasia com pocs: avui us heu tret el
caprici d'haver d'obligar el públic a aplaudir-vos quan i on
heu volgut. Per una vegada pot passar. Però en el futur tor
neu a les grans i difícils batalles de l'art.» Era A. Berta quiaixí parlava des de les pàgines de «La Gazzetta del Popolo».Això pel que fa a l'endemà de l'estrena.Agafem ara el «Dizionario Letterario Bompiani», publicat a
Milà el 1946 -ha passat mig segle just des de l'estrena!-,i llegim a la veu Bohème: «Giacomo Puccini n'ha extret [delllibret d'Illica i Giacosa inspirat en les Scènes de la vie debohème d'Henri Murger] una obra que, junt amb Manon Lescaut, pot dir-se que és la més equilibrada i sincera, si és queper sinceritat s'ha d'entendre únicament el donar lliure sor-
tida a les pròpies tendències sentimentals siguin de la naturalesa que siguin. ( ... ) L'harmonització que sosté la melodia és,dins els seus límits, tova i delicada i el mateix es pot dir del'orquestració. Tot això posa de manifest una morbosa sensibilitat i certament una habilitat teatral, però no art en el sen
tit elegit de la paraula.» Aquesta vegada signen l'article lessigles F.A.M.Com que per mostra val un botó i ja n'hem donat tres-i com que, en el fons, no som del tot masoquistes-, dei-xem les crítiques aquí.
.
Home de finíssim instint teatral, tal com -d'una o altramanera- els tres textos coincideixen a assenyalar, Puccinis'ensumava alguna cosa quan escrivia poc abans de l'estrenaa Giulio Ricordi que no estava «gens content» que l'obra es
presentés a Torí. El record de Manon Lescaut, estrenada en
aquell mateix escenari justament tres anys abans, no el deixava dormir massa tranquil i, pels comentaris que hem vist,no li faltava raó.Però, i el públic? Cap problema. Des de la primera nit finsavui mateix, quan pugi el teló, vostès s'han abocat sobreaquesta obra incondicionalment. Hi van veure de seguida l'art,amb minúscula aquesta vegada, aquell que prové directamentde la vida i que no necessita massa paraules per arribar al cor.
Hi van veure la vida d'Henri Murger, un escriptor menor possiblement, que va enfrontar-se amb uns temps difícils al Parísde Lluís Napoleó i que en el llit de mort, quan tenia només39 anys, va deixar dits aquests tres versos:
pas de musique,pas de bruit,pas de bohème.
Aquella havia estat la seva vida (bona o dolenta, no som quiper dir-ho), i en el moment de deixar-la l'evocava tota, sintèticament, com s'escau a un poeta. Ens deixava en companyiadels seus personatges, Mimí, Rodolfo, Marcello, Musetta,Schaunard, breus apunts d'una existència. Si Rodolfo haguésmort per explicar-nos-ho a ben segur que hauria utilitzat aquestes mateixes paraules.I vostès hi van veure també la vida de Puccini. Un Puccinique el1880 arribava a Milà amb una modesta borsa d'estudisper freqüentar el Conservatori d'aquella ciutat i llogava una
cambra amb el seu company de classe Pietro Mascagni. Els
SJ
biògrafs han deixat sucoses anècdotes d'aquella època. Pietro i Giacomo feien torns per obrir la porta quan picaven elscreditors: si era per a Giacomo, Pietro s'encarregava de dirque no hi era, que havia marxat, quan en realitat es trobavasilenciosament amagat a l'armari. I viceversa, naturalment:companyerisme obliga.A Milà, a més, a l'hivern hi fa molt fred. Verdi en sabia algunacosa quan va batejar aquells anys de treball i de privacionscom els «anni di galera». La preocupació pel preu del carbói dels aliments, així com les dificultats per obtenir-los, són una
simptomàtica constant en l'epistolari de Puccini d'aquellmoment. I també les freqüents visites al Mont de Pietat: «Hede pagar 15 dies de dispesa i si vaig a Lucca en necessito 20per recuperar el rellotge i l'agulla que han anat a respirar "airesde muntanya"», escrivia el març del 83. Naturalment, ell iPiero no s'estaven de visitar sovint els cafès de la cèntricaGalleria Vittorio Emmanuele, al costat del Duomo. I segonsl'estudiós Mosco Carner, el compositor va haver d'empenyorar l'únic abric que tenia a causa d'una certa ballarineta deLa Scala ...
Els sona alguna cosa? Avui contemplem tot això amb un som
riure benèvol, encara que cap dels que ens trobem reunits en
aquesta sala no hem patit el fred milanès de finals del seglepassat, que a ben segur devia ser molt més rigorós que l'actual.I això, es vulgui o no, marca, i en el cas de Puccini és ben palès.Hem tingut, no obstant això, altres experiències: divertides itristes, empipadores i amables, físiques i psíquiques, profundes i superficials. El públic torinès, i no els seus profetes, ens
va ensenyar que amb això n'hi havia ben bé prou perenamorar-se perdudament de Mimí i plànyer desesperadamentla seva mort. Per això, precisament, paga més la pena callar.Que vostès gaudeixin de La Bohème, com sempre ho han fet.
Agustí Fancelli
«lo t'amo tanto, e sono tutta tua»,resum de La Bohème de Puccini
Per l'abundor dels climes poètics i l'atmosfera musical tan tendra, la partitura de La Bohème pot semblar un treball instintiu, realitzat al dictat d'una inspiració sentida de repent i man
tinguda fins al final de l'òpera. Res més equivocat. L'anàlisid'aquesta música demostra una organització molt acurada pertal d'aconseguir els efectes suggeridors dels ambients en elsquals es mouen els protagonistes. Puccini defuig qualsevol simfonisme i crea una quantitat limitada d'idees motrius orquestrades refinadament sobre una harmonia rica de colors queés, en realitat, la que estableix els climes de l'acció dramàtica.Els temes són citats com uns records en l'estructura musical,que esdevé emocionant per la bellesa de les melodies, però almateix temps resulta admirable pel càlcul dels efectes teatrals.Veiem així sempre identificades en els instruments de cordales personalitats de Mimí i Rodolfo, en tant que les fustes sónper a Musetta i per a la resta dels bohemis. Els conjunts sóncaracteritzats per tota l'orquestra, amb brillantor de metallsen el quadre del Barri Llatí i conjunt cambrístic en les escenesdels enamorats.En el primer acte, des del bulliciós tema inicial dels amics-extret d'una composició jovenívola de Puccini- fins al deliciós final, que conté una de les atmosferes musicals més bellesque imaginà el compositor, la música canvia de caràcter, i es
torna més reposada, càlida i espiritual amb l'entrada de Mimí.Les cordes substitueixen en importància al vent-fusta, i totala resta de l'acte és una mostra típica de l'art de Puccini en
la construcció gradual d'una escena d'amor que culminarà ambel passional lirisme de les veus de Mimí i Rodolfo en intervenció conjunta. A les dues romances d'aquest quadre segueixun canvi d'atmosfera determinat per aquest duo, que podiahaver resultat reiteratiu, després d'acabar d'escoltar les mateixes veus, però el sentit teatral de Puccini fa intervenir les veus
dels amics de Rodolfo en una interrupció del diàleg d'aquesti Mimí, atorgant així varietat a l'escena. La reminiscència deChe gelida manina és tema bàsic en l'orquestra. Diguem depassada que l'última frase de l'esmentat duo és exigida pelcompositor en la dinàmica pp i «perdendosi», però generalment els intèrprets la canten fort, amb l'agreujant que el tenor,també generalment, dobli el do de la soprano, quan en realitat ha de fer un mi, segons que diu la partitura.
El segon acte és un viu contrast amb el romanticisme i la intimitat del primer. L'interès es reparteix entre el bullici de lagent que celebra la nit de Nadal i la joia dels bohemis, finsque tots coincideixen en la parada militar. La confusió quesembla presidir aquest acte és més aparent que real, tota vegadaque Puccini compon una estructura musical molt sòlida ambla interferència de diversos temes -els crits del carrer, l'arribada del carro de Parpignol, la música del Barri Llatí i leslíriques efusions dels bohemis, de les quals cal recordarl'escruixidora frase de Mimí lo t'amo tanta, e sono tutta tua
que configuren el desenvolupament de la primera secciód'aquest quadre. Remarquem que quan Rodolfo presentaMimí als seus amics (Questa è Mimí), l'orquestra fa sentir eltema de la mort de la jove. Tota la segona part de l'acte ésdominada per la música de Musetta, el vals de la qual fou inicialment una peça per a piano que Puccini va escriure per a
una festa nàutica a Gènova. Per tal que els llibretistes de LaBohème adaptessin els versos a aquesta música, el compositor els va donar la mètrica següent: Coccorricò, coccorrico,bisteca, la qual va ser traduïda per Quando m'en va', quandom'en va' so/etta. També Puccini va ser qui féu posar en bocade Schaunard les paraules Fa/so questa re, quan bufa latrompa que vol comprar. Potser sigui adient de recordar queen la novel-la de Murger, aquest personatge és un compositor que treballa en un piano que té un re desafinat. Pucciniens en fa memòria amb el xoc a l'orquestra del re bemoll con
tra el mi bemoll, en el moment que Schaunard diu les esmen
tades paraules.El tercer acte comença amb la magistral descripció d'unagelada matinada, present a l'orquestra tan delicadament com
senzilla. Sentim tot seguit l'angoixa de Mimí pel menys amor
que darrerament li demostra Rodolfo. Aquest, per la seva part,no aconsegueix aclarir els seus sentiments, i val a dir que aquíPuccini no escriu la música aprofundida que calia esperar, toti que resulta molt agradable. De sobte, però, el compositorse sent commogut per les confessions del poeta al seu amicMarcello: Mimí està malalta, per morir. Ara l'orquestra sona
molt trista i augmenta la tensió emotiva fins que arriba el belli sentimental Addio, do/ce svegliare, la melodia del qual és lamateixa de la cançó So/e e amare, escrita per Puccini l'any1888 per a la revista Paganini. Aquest tema es repeteix encara
quan el duo de Mimí i Rodolfo es converteix en quartet erno
cionant amb les veus de Musetta i Marcello:
L'estructura dramàtica de l'últim acte és quasi idèntica a ladel primer, però en el bon humor dels bohemis hi ha quelcomd'artificial que la música no deixa de reflectir, com una premonició trista del final de Mimí. Tot és més nerviós musicalment. L'orquestra s'ha tornat més densa i les successives reminiscències melòdiques són una mena de recapitulació de la breuhistòria amorosa de Mimí i Rodolfo. La romança de Collinei la pregària de Musetta col-laboren a fer patètic el quadre,encara intensament líric amb el punyent Sono andati, que tor
narà a sortir en l'epíleg orquestral que, com un esclat d'emoció, tanca l'òpera. Diuen que Puccini plorava quan escriviala mort de la seva estimada Mimí, i no ens costa gens de creure
ho, perquè sabem que el compositor s'enamorava de totes lesseves dones de ficció.
Joan Arnau
Giacomo Puccini (1858-1924) - La Bohème (1896)
Puccini neix a Lucca (Toscana) el 22 de desembre de 1858 en
una família amb una gran tradició musical. De petit canta en
un cor i enceta els estudis musicals en la mateixa Lucca, i arribaa ser organista en alguna de les esglésies de la vila. Esdevé aficionat a l'òpera assistint a les representacions que es donena la seva ciutat nadiua, al Teatro del Giglio. L'onze de marçde 1876 és una data important per a l'esdevenidor de Puccini:va a peu a Pisa a veure l'estrena en aquella ciutat de l'Aida
verdiana; resta tan entusiasmat que decideix de ser compositor d'òperes.L'any 1876 escriu una obra que avui coneixem com a Messa
di Gloria i que li permet d'ésser admès a 1'«Istituto Musicale»de Lucca, que deixa l'any 1880 per continuar els estudis al Conservatori de Milà, on és deixeble d'Amilcare Ponchielli, l'autor
de La Gioconda. El 1883, com a final dels estudis, aconse
gueix un primer premi de composició amb el Capriccio Sinfonico i l'any següent estrena amb èxit al Teatro dal Verme deMilà la seva primera òpera, Le Villi (una mena de Giselle ope
rística, que no tindrà massa futur, però que en aquest any 1987es podrà escoltar a Madrid). El1886 Elvira Bonturi (una unióamb moments ben difícils, però que durarà tota la vida) li donaun fill, Tonio, i el 1889 estrena a la Scala una altra òpera,Edgar, ja ben pucciniana, però no del tot reeixida (s'ha dit
que per culpa del libretto).El primer gran èxit (i, a més, durable) és Manon Lescaut (Torí1893), poc després de l'arribada a la que, per molts anys, seriala seva residència a Torre del Lago, on compon La Bohème,potser la seva obra cabdal, que estrena, també a Torí, l'any1896, amb èxit relatiu, que de seguida esdevindrà definitiu.E11900 estrena Tosca a Roma (amb un teatralisme quasi ver
dià i amb unes innovacions que àdhuc admirà un compositorcom Schonberg). Ja consagrat i famós, Puccini veu el 1904la polèmica estrena de Madama Butterfly a la Scala de Milà,amb un fracàs que durà poc. Amb aquestes tres obres s'haconsiderat Puccini com a capdavanter del verisme, quan, en
realitat, suposaven una sublimació d'aquest corrent amb con
nexions ben paleses amb el romanticisme i el bel canto.
L'any 1910 estrena La Fanciulla del West al Metropolitan deNova York, en uns moments en els quals una certa avant
guarda el considera massa conservador, potser menyspreantla gran admiració dels públics d'arreu. El 1917 estrena a
®Monte-Carlo La Rondine, una obra refinada i amable, quedurant molts anys no va ser gaire estimada i que avui ho ésuna mica més. Una altra vegada a Nova York, al Metropolitan, s'estrena el 1918 l/ Trittico, tres formes de teatre i tres
concepcions ben diferents, amb la tragèdia de l/ Tabarro, ellirisme de Suor Ange/ica i la comicitat o comèdia de GianniSchicchi (que alguns han vist com el Fa/staff puccinià).En acabar la I Guerra Mundial, Puccini té uns moments no
massa feliços: l'assalta la melangia, moren alguns delsseus amics i ha de deixar la seva preuada residència de Torredel Lago. Per fortuna, la seva relació amb Elvira és mésserena que anys enrera i a més troba refugi en la composicióde la que serà la seva darrera òpera: Turandot, un magnífic testament inacabat. Amb un càncer a la gola, és intervinguta Brusselles el 24 de novembre de 1924, però una crisi cardíacaposa fi a la seva vida cinc dies després. Funerals a la capitalbelga, comiat multitudinari a Milà (Toscanini dirigeix un fragment d'Edgar) i trasllat, dos anys després, de les despulles a
Torre del Lago. Abans, però, havia tingut lloc, a la Scala, el26 d'abril de 1926, l'estrena triomfal de Turandot, que haviaacabat Franco Alfano.Després d'una mena d'atac furibund a Puccini fet l'any 1912
per Fausto Torrefranca, que reflectia una posició que anava
més enllà dels gustos dels públics, passaren encara uns anysfins que la musicologia reconegués a Puccini els mèrits queli pertocaven. En aquesta revaloració intel-lectual de la figurade Puccini tingueren una intervenció rellevant noms com
Mosco Carner, Claudio Sartori i, més tard, Fedele D'Amico.Fent marxa enrera per retrobar-nos amb l'òpera que avui es
representa, La Bohème s'estrenà a Torí l'u de febrer de 1896.
Dirigia un músic jove anomenat Arturo Toscanini i cantaven
els papers principals Cesira Ferrani, Camilla Pasini, Evan
Gorga i Tieste Wilmant. No trigà a arribar l'èxit multitudinari per a aquesta òpera i probablement no pels petits canvisintroduïts. L'acollida ja fou triomfal dos mesos després a
Palerm, on s'hagué de repetir tot el quart acte, amb els intèr
prets ja vestits de carrer.
El segon any de vida de La Bohème fou un bon any per a
aquesta òpera, car s'estrenà a Alexandria, Moscou, Lisboa,Scala de Milà (amb Angelica Pandolfini i Fernando De Lucia),Manchester (en anglès), Berlín (en alemany), Rio de Janeiro,Mèxic, Covent Garden de Londres (amb Alice Esty i Umberto
Salvi); Viena, Los Angeles i L'Haia. L'any següent, 1898,
arribà a Barcelona, al Liceu (estrena a Espanya) el 10 d'abril,dirigida per Rodolfo Ferrari i amb una gran parella protagonista: Rosina Storchio i Alessandro Bonci, tot completant el
repartiment els noms d' Alice Baron, Carlo Buti, FrancescoNavarrini i Josep Puiggener. Era el mateix any de les estrenes
a Praga, Atenes, Nova York, París, Valparaíso, Varsòvia,Zagreb i Esmirna.El26 de desembre de 1900 s'estrenà al Metropolitan amb NellieMelba i Albert Saleza i el 25 de novembre de 1903 a l'Òperade Viena amb Selma Kurz i Leo Slezak. La Bohème no hadeixat mai de representar-se arreu, en els teatres grans i petits,en les grans ciutats i en els pobles, en molts idiomes diferents,amb grans produccions i amb decoracions més aviat pobres,amb els millors cantants i directors i amb els que no són tan
bons. Una successió, doncs, d'èxits per a una obra que continua essent un gran atractiu per al públic per si mateixa.Una llista d'intèrprets remarcables o de representacions especials fóra interminable. Cal recordar, però, la històrica versióKarajan-Zeffirelli que es donà a la Scala de Milà el gener de1963 amb Mirella Freni i Gianni Raimondi. Aquesta producció es representà moltes temporades seguides, es filmà pelcinema,' la va transmetre en directe l'Eurovisió l'any 1979 (ambCarlos Kleiber, Ileana Cotrubas i Luciano Pavarotti) i la Scalala dugué a Moscou, Viena, Munic i Salzburg, entre d'altresciutats.
.
Pel que fa al Liceu, La Bohème, lògicament, també és un delstítols més populars, havent arribat ja a la xifra de dues-centestretze representacions, amb protagonistes (en els darrers seixanta anys) com Mercè Capsir, Maria Espinalt, Victòria delsÀngels, Renata Tebaldi, Enriqueta Tarrés, Virginia Zeani,Montserrat Caballé, Jeannette Pilou, Elena Mauti Nunziata,Ileana Cotrubas, Carme Hernández, Miguel Fleta, GiacomoLauri-Volpi, Pau Civil, Mario Filippeschi, Gianni Poggi,Gianni Raimondi, Jaume Aragall, Luciano Pavarotti, Giuseppe Giacomini, Plácido Domingo i Josep Carreras entred'altres. La darrera representació, abans de les d'enguany, foula del 25 de març de 1983.
Pau Nadal
José Collado (Director d'orquestra).Vittorio Sicuri (Director del Cor)
Va néixer a Bunyoll'any 1946 i estudiàal Conservatori de València (violí, com
posició i direcció d'orquestra). EI1972-73assistí al curs de perfeccionament a Sienaamb Franco Ferrara, i hi aconseguí elPremi d'Honor. Des de l'any 1976 finsal1979 fou director de l'Orquestra Municipal de València i actualment és Gene
ralmusikdirekror del Teatre de l'Opera de Karlsruhe. Com a director de con
certs ha estat al capdavant, entre d'altres, de les següents orquestres:Filharmònica de Viena, Mozarteum de Salzburg, de la Ràdio de Munic, Simfònica de Mainz, Residència de L'Haia, Filharmònica de Rotterdam, Ràdiode Hilversum, London Sinfonietta, Orquestra Lamoureux, Conservatori deParís, RAI de Milà, de la Ràdio de Polònia, Nacional de Iugoslàvia, Filharmònica de Quebec, Nacional d'Espanya i Ciutat de Barcelona. De 1975 a 1979fou director musical del Festival Internacional de Montepulciano i com a director operístic ha actuat als teatres següents: Òpera de Viena: Metropolitan d.eNova York, Scala de Milà, Opera de Munic, Opera de Zunc, Regio de Ton,Bari Trieste Pisa Macerata i Madrid. A Barcelona ha dirigit l'Orquestrade l� Ciutat �l Pal�u de la Música Catalana i a la Plaça de la Catedral (recitals de Montserrat Caballé i Josep Carreras). Enguany es presenta al GranTeatre del Liceu.
Inicià els seus estudis musicals a Parmai a Milà. L'any 1970 entrà a formar partde la Scala de Milà, on durant tres anysexercí la seva activitat com a mestre collaborador, treballant també amb els mes
tres registes Strehler, Zeffirelli, De Filippo,Ponnelle, Ronconi, etc. L'any 1972 co
mençà a col-laborar amb Romano Gandolfi, primer com a ajudam en la rasca de mestre del Cor de la Scala, i després com a mestre de cor. Ha preparat estrenes mundials d'òperes modernes(entre les quals Donnerstag aus Licht de Stockhausen) i ha dirigit en diversesocasions el Corale Scaligero. Des de la temporada 1982-83 comparteix juntament amb Romano Gandolfi la responsabilitat del Cor del Gran Teatre delLiceu, que l'any 1986 aconseguí un gran èxit en la seva primera sortida a
l'estranger (JI Corsaro a Nimes).
Romano Gandolfi (Director del Cor)
Nascuda a Verona l'any 1960, a vint anys
guanyà el concurs televisiu «MariaCallas» i com a premi fou protagonistade Luisa Miller a Pavia per a la Televisió, amb la direcció de Gavazzeni. L'any1982 debutà al Comunale de Florènciaamb Capu/eti ed i Montecchi i pocs diesdesprés a la Scala de Milà amb Anna
Bo/ena, en substitució de Montserrat Caballé. Tornà a Florència (al Comunale i al Maggio Musicale) amb The Rake's Progress, Fa/staff amb Giulini,Gianni Schicchi, Adriano in Siria i La Traviata amb Kleiber. Altres dates importants d'aquesta revelació en el món de l'òpera són: La Sonnambu/a al SanCarlo de Nàpols, Gianni Schicchi a la Scala, Turandot al'Arena de Verona,Mosè a Pesaro, Moise, Jérusa/em i La Traviata a l'Opera de París, La Bohèmea Macerata amb régie de Ken Russell, Turandot al San Carlo de Nàpols, l/Viaggio a Reims a Pesaro i a la Scala, Rigo/etto a Macerata, La Sonnambu/aa Madrid, Luisa Miller a Viena i Roméo et Juliette al Metropolitan de NovaYork. També ha cantat a Oviedo i al Palau de la Música Catalana (Requiemde Verdi, amb Zubin Mehta). I tot això només en sis anys de carrera. Ambaquestes representacions de La Bohème actua per primera vegada al Liceu.
Cecilia Gasdia (Soprano: Mimí)
Nasqué a Medesano i féu els estudis musicals al Conservatori de Parma, on obtingué el Diploma de piano i composició. Hacol-laborat amb Roberto Benaglio, juntament amb el qual entrà a la Scala deMilà. L'any 1966 fou reclamat pel Teat re Colón de Buenos Aires, i l'any 1970fou nomenat mestre del Cor de la Scala
i des de la temporada 1982-83 hu es del del Gran Teatre del Liceu. Ha dirigitorquestres a Parma, la Scala, Tokyo, Rio de Janeiro, Leningrad, Berlín, Boston Barcelona Madrid València, Roma, Bolonya, Nàpols i Trieste, diriginttant òpera clàs�ica com �oucentista i també concerts. Per al segell discogràficCetra ha enregistrat la Petite Messe So/ennelle de Rossini (que el proper mes
de juny dirigirà al Palau de la Música Catalana amb el Cor del Liceu) i pera Deutsche Grammophon tota la producció del Teatre de la Scala des de
1970 a 1982.Nasqué a Córdoba (Argentina) l'any 1950i féu els estudis musicals a Buenos Aires(amb Carlos Guichandut), a Madrid i a
Roma (amb Gina Cigna). Guanyà un
premi al Concurs Viñas, el segon a Tolosai el primer al Concurs Lauri-Volpi. Aviatdebutà a Lisboa, Estrasburg, Barcelona,
....... Nova York i París i poc desprésa Munic,la Scala de Milà (Faust), Suutgart, i Nova York. L'any 1978 es presentà a
Berlín (Don Car/o), Arena de Verona: (La Bohème i Madama Butterfly), Metro-
Luis Lima (Tenor: Rodolfo)
politan de Nova York (La Traviata) i San Francisco (Riga/etta). Des d'aleshores sovintegen les seves actuacions en tots els grans teatres i el seu prestigicreix cada dia: Colón de Buenos Aires, Frankfurt, Hamburg, Viena, CoventGarden de Londres, Madrid, Florència, Roma, Salzburg, París, etc. Recentment ha inaugurat la temporada 1986-87 al San Carlo de Nàpols amb Carmen. AI Liceu ha cantat Gemma di Vergy, Medea, Un ballo in maschera, AnnaBo/ena i Mefistofele.
M� Angeles Peters (Soprano: Musetta)
Nasqué a Imperia. Formà part d'una
jazzband abans d' encetar els estudis decant i d'aconseguir premis als concursos
de Gènova i de la RAI de Milà, entre
d'altres. Mil nou-cents vuitanta-u fou elprimer any important de la seva carrera:
Der fliegende Hollander a Treviso, AnnaBo/ena a Brussel-les, Nabucco a Trieste i
Aida a L'Arena de Verona. En pocs anys ha cantat a tots els teatres importants d'itàlia (Torí, Bolonya, Roma, Scala de Milà, Nàpols, etc.) i també hoha fet a Niça, Viena, Munic, Las Palmas, Bilbao, Lieja, Edimburg, San Diego,Bema, Ginebra, Ludwisburg i París. Del seu calendari per a la temporada1986-87 hom pot destacar Aida al Metropolitan de Nova York, Viena i París,Don Giovanni a Torí i Riga/etta a Vancouver. Amb les representacions deLa Bohème actua per primera vegada al Gran Teatre del Liceu.
Alfredo Zanazzo (Baix: Colline)
Estudià al Conservatori de València ambEmília Muñoz i Rosa Gil. Posteriormentperfeccionà els estudis amb Bechi, Schilawsky i Campogalliani entre d'altres.Després d'aconseguir sengles borsesd'estudis al Concurs Viñas de Barcelona,obtingué un primer guardó al concurs dela Scala de Milà i dos anys després guanyà
el Concurs Bastianini de Siena. La Serva Padrona a la Piccola Scala de Milàsuposà l'any 1982 l'inici oficial de la seva carrera. Després ha cantat, entred'altres ciutats, a Dublín(Lucia di Lammermoor), Fano (Riga/etta), Palerm(L 'Elisir d'amare), Novara (Don Pasqua/e), Madrid (Riga/etta i Las Golondrinas), etc. Al Liceu ha cantat Falstaff, Werther i Don Giovanni.
Nasqué a Barcelona, on va estudiar ambElsa Scampini, Maria Valls i Carme Bracons de Colomer. L'any 1969 guanyà elprimer premi d'interpretació del concurs
organitzat per Radio Nacional de España;des d'aleshores ha actuat ininterrompudament a totes les temporades del GranTeatre del Liceu, destacant en òperes com
Don Giovanni, Samson el Dalila, Fa/staff, Fedora, Simon Boccanegra, Luciadi Lammermoor, Cavalleria rusticana, Faust, La Bohème, Pagliacci, L 'Elisird'amare, Turandot, Adriana Lecouvreur, Tasca, L'Italiana in Algeri, Wertheri Carmen, fins a assolir-hi, fins ara, la xifra de dues-centes vint-i-nou representacions. Ha intervingut també en festivals i temporades a Madrid, València, Oviedo, Bilbao, Saragossa, Las Palmas, La Coruña, San Sebastián, Tenerife, Granada, Londres, Roma, Linz, París, Niça, Munic, Colònia, Nirnes,Tours, Toló, Caracas, Bogotà i Nàpols.
Enric Serra (Baríton: Marcello)
Vicenç Esteve
Contenido argumental
Lugar de la acción: París.Época: alrededor del año 1830.
Acto 1. «In Soffit/a»Resumen: El frío es el primer tema de conversaciónentre Rodolfo y Marcello. Llega Colline, sorprendido por ver un calentador fuego y poco despuéshace su triunfal entrada el otro amigo, Schaunard,que ha conseguido leña, tabaco, vino y otros víveres. La presencia de Benoit, que quiere cobrar elalquiler, aguza ei ingenio de los cuatro bohemios,que se lo quitan de encima sin haber pagado y deciden celebrar la Nochebuena en el Barrio Latino.Rodolfo queda solo unos momentos para poder aca
bar un artículo y poco después llama a la puertaMimí, una vecina. Una serie de circunstancias haceque se prolongue la conversación, naciendo el amor
.entre los dos jóvenes.
En la buhardilla que Rodolfo y Marcello comparten con
Schaunard y Colline, el frío no puede con el buen humor delpoeta y del pintor, pero aminora sus ganas de trabajar. Lasllamas que produce el manuscrito de un drama de Rodolfolos calientan unos instantes y la entrada de Colline no es demasiado alegre, puesto que su visita al Monte de Piedad no hadado resultados prácticos. En cambio, Schaunard, que llegapoco después, ha tenido más suerte: ha realizado unos servicios musicales un poco especiales a un rico y caprichoso inglésy ha ganado un dinero que le ha permitido comprar leña,tabaco, vino y otros víveres. Todo servirá, no obstante, paralos próximos días, porque hoyes la Nochebuena y los cuatrobohemios deciden celebrarla en el Barrio Latino. La salida se
aplaza unos momentos, porque los amigos deben hacer frentea Benoit, que ha subido a la buhardilla y quiere cobrar el alquiler. Le ofrecen bebida y el hombre se va animando y les explicauna aventura galante, lo cual toman los bohemios como un
pretexto para hacer ver que se escandalizan, aprovechandopara echar a Benoit sin haber pagado el alquiler.Cuando Marcello, Colline y Schaunard salen, Rodolfo quedasolo unos momentos para poder acabar un artículo de fondo
para el diario «11 Castoro». En seguida llaman a la puerta:es Mimí, una vecina, que pide ayuda, porque se le ha apa-
J�
MARCAMOS LA PAUTA
Porque abriendo caminoscreamos piezas maestras en su género.
Porque siguiendo el ritmo de los tiemposdescubrimos formas que cubren cualquier riesgo.
Porque nuestras ideas sirven
para asegurar los pasos de todos.
Porque desde 1879 nuestro trabajoes inspirar confianza y seguridad.
"
C9-1�FI1B7BSECURDS
Creamos seguridad.Diagonal, 431 bis - 08036 Barceloru
��
GALERIASMarcando esh1o.
BARCELONA Puerta del Angel. Diagonal MADRID. Callao. Gaya. Arapiles. Vaguada. Serrano
PALMA DE MALLORCA • VALENCIA • ALICANTE • MURCIA. ALBACETE I Y ALBACETE 11
ZARAGOZA. OVIEDO. VALLADOLID. VITORIA. BILBAO· BURGOS· EIBAR • LAS PALMASSANTA CRUZ GE TENERIFE. SEVILLA. CORDOBA. GRANADA· JAEN • CADIZ· BADAJOZDON BENITO.
gado la vela que llevaba al subir las escaleras. Rodolfo la haceentrar para que pueda reposar un poco. Cuando Mimí estáa punto de irse, se da cuenta de que no tiene la llave de su
vivienda. La vela vuelve a apagarse y los dos buscan la llavea oscuras, encontrándose sus manos y naciendo el amor.
Rodolfo y Mimí se explican mutuamente quién son y cómoviven (Che gelida manina - Mi chiamano Mimi). Los bohemiosreclaman desde fuera la presencia de Rodolfo, pero éste lesdice que no está solo y que en seguida se reunirá con ellos,con la compañía de Mimí. Antes de salir, ambos se declaransu amor (O soave fanciulla).
Acto II. «Al Quartiere Latino»Resumen: Gran animación en la calle y en el CaféMomus, en el Barrio Latino. Rodolfo presentaMimí a sus amigos y todos juntos toman asientoen una mesa del Café Momus. Poco después llegaMusetta con un viejo y rico seguidor, Alcindoro,y, con coquetería, da celos' a su ex amante Marcello. Musetta consigue finalmente que Alcindorovaya al zapatero, porque la muchacha dice que los
zapatos «le hacen daño». Es el pretexto para poderreunirse de nuevo con Marcello, que es quizás su
único y auténtico amor. Cuando Musetta se va con
Marcello y sus amigos, llega Alcindoro con elzapato y el camarero le presenta la cuenta de su
mesa y también la de los amigos de Musetta.Entre la gran animación del Barrio Latino, en la Nochebuena,pasean Rodolfo y Mimí y también, por otro lado, Colline,Marcello y Schaunard. Cuando toman asiento en una mesa
del Café Momus, Rodolfo presenta Mimí a sus amigos. Pocodespués llega Musetta (eveinte años, mucha coquetería, un
poco de ambición y ninguna ortografía»), acompañada porel viejo Alcindoro y cuando ve a Marcello (su ex amante) toma
asiento en una mesa muy próxima con su seguidor, pronunciando muchas indirectas y dirigiendo miradas muy significativas a su viejo amor, todavía no agotado (Quando men vo).A Marcello le cuesta aguantarse y finalmente Musetta, fingiendo que un zapato le aprieta, envía Alcindoro a comprarotro par, aprovechando para lanzarse rápidamente a los brazos de Marcello.Los amigos tienen un problema. No tienen dinero suficientepara pagar la cuenta del Café) pero Musetta lo soluciona todo
cuando hace unir la cuenta de ellos con la suya. Gran animación otra vez con un desfile por la calle, mientras los bohemios se llevan a Musetta con ellos y llega Alcindoro con loszapatos nuevos, viendo sorprendido cómo le presentan las doscuentas.
Acto III. «La Barrière d'Enfer»Resumen: Fría aurora de invierno a las puertasde París, donde trabajan Musetta y Marcello.Encuentro del pintor con Mimí, quien llora y no
quiere ver a Rodolfo, porque dice que, aunque laama, es muy celoso y hace muy difícilla vida encomún. La separación parece inevitable. Mimí se
esconde, porque Rodolfo sale y lo primero quedice a Marcello es que quiere separarse de Mimí.Marcello formula reproches a su amigo y éste,finalmente, confiesa que ama a Mimí más quenada en el mundo, pero tiene miedo porque estámuy enferma. Mimí lo oye. Rodolfo quiere disimular, pero es imposible. Cuando llegue la primavera se producirá la separación, una separaciónque también surge, pero mucho más repentina,para Musetta y Marcello.
Frío y nieve en una aurora del mes de febrero en una de laspuertas de París, por la que pasan una mujeres que vienende las cercanías. Mimí, enferma, busca a Marcello, que tra
baja como pintor en una hostería. Con una voz rota por latos; Mimí explica a Marcello la vida difícil a que se ve obligada por los celos de Rodolfo y también que quiere la separación. A la hostería ha venido también Rodol'fo, que asimismoquiere separarse de Mimí, propósito que manifiesta a Marcello, quien ha hecho esconderse a Mimí para que no pueda escu
char la conversión. Rodolfo, finalmente, confiesa que ama a
Mimí más que a nada en el mundo, pero tiene miedo porqueestá muy enferma (per ritornarla in vita non basta amare). Pocoa poco el pensamiento en los sufrimientos de Mimí y un amor
inquieto y fuerte debilitan la determinación de Rodolfo. Mimílo ha oído todo, cuando Rodolfo se da cuenta de su presenciay quiere disimular, lo cual es imposible. Ambos recuerdan losmomentos buenos y malos que han vivido juntos y cualquierresentimiento pierde fuerza. Permanecerán todavía juntos parapasar el invierno y cuando llegue la primavera se producirála separación (Addio senza ranear). Mientras se disponen para
Vidosa sabe mucho de ese
mundo en donde se dan citala sensibilidad y la intimidad.
VIDOSA crea nuevas dimensiones
Balmes, 341-343 - 08006 BARCELONA
DISTRIBUIDOR OFICIAL SONY
unas últimas semanas de felicidad, Musetta y Marcello son
protagonistas de otra separación, pero mucho más repentinay ruidosa.
Acto IV.· «In Soffitta»Resumen: Rodolfo y Marcello se han separado deMimí y de Musetta y, después de un tiempo, lasrecuerdan con nostalgia. Cuando llegan Colline ySchaunard vuelve la alegría, sucediéndose losmomentos divertidos y optimistas hasta la repentina llegada de Musetta, que precede a una Mimímuy enferma que ha dicho a Musetta que quieremorir junto a su gran amor. Todos salen paraintentar satisfacer las necesidades o algún capricho de Mimí, que queda sola con Rodolfo, a quienhace patente de nuevo su amor. Ambos recuerdanlos momentos más felices de su relación y pocodespués del regreso de Musetta, Marcello, Colliney Schaunard, Mimí muere como de puntillas. Aldarse cuenta, Rodolfo llora desesperado sobre elcuerpo de su gran amor.
Rodolfo y Marcello están otra vez solos, sin sus compañerasy la nostalgia les distrae del trabajo, a pesar del esfuerzo pordisimularla con un tono de indiferencia. Cuando Schaunardy Colline llegan a la buhardilla, los cuatro inseparables amigos ponen la mesa y con poca materia y mucho humor fingenun gran ágape. Después ... el desenfreno, con carreras, bailegrotesco y duelo burlesco entre Colline y Schaunard.Repentina llegada de Musetta, que precede a una Mimí muyenferma que ha dicho a Musetta que quiere morir junto a su
único y gran amor (Voglio morir con lui). Ha subido las esca
leras con dificultades y cuando entra, Rodolfo la rodea y laacompaña a la cama. Ella parece revivir con estas pruebas deamor en una buhardilla en la cual no hay más que miseria.Musetta ofrece sus pendientes y sale con Marcello para buscar un medicamento,"un médico y un manguito (el últimocapricho de Mimí), mientras Colline también sale para empeñar su vecchia zimarra.Mimí queda sola con Rodolfo y le habla tiernamente, recor
dando el primer encuentro en la misma buhardilla y los díasmás felices. Mimí sufre y su respiración se va debilitando.Musetta vuelve con el manguito, Marcello con un cordial yColline sin la vecchia zimarra, pero Mimí, que ha muerto como
de puntillas, ya no necesita nada. Al darse cuenta, Rodolfollora desesperado sobre el cuerpo de su gran amor.
Giacomo Puccini (1858-1924) - La Bohème (1896)
Puccini nace en Lucca (Toscana) el 22 de diciembre de 1858en una familia con gran tradición musical. De pequeño cantaen un coro y comienza sus estudios musicales en la mismaLucca, llegando a ser organista en alguna de las iglesias dela villa. Llega a aficionarse a la ópera asistiendo a las representaciones que se dan en su ciudad natal, en el Teatro delGiglio. El 11 de marzo de 1876 es una fecha importante parael futuro de Puccini: va a pie a Pisa para ver el estreno en
aquella ciudad de la verdiana Aida, quedando tan entusiasmado como para decidir que será compositor de óperas.El año 1876 escribe una obra que hoy conocemos como Messadi Gloria y que le permite ser admitido en el «Istituto Musicale» de Lucca, que deja en el año 1880 para continuar losestudios en el Conservatorio de Milán, donde es discípulo deAmilcare Ponchielli, el autor de La Gioconda. En 1883, como
final de los estudios, consigue un primer premio de composición con el Capriccio Sinfonico y el siguiente año estrena con
éxito en el Teatro dal Verme de Milán su primera ópera, LeVilli (una especie de Giselle operística, que no tendrá demasiado futuro, pero que en este año 1987 podrá escucharse en
Madrid). En 1886 Elvira Bonturi (una unión con momentos
muy difíciles, pero que durará toda la vida) le da un hijo,Tonio, y en 1889 estrena en la Scala otra ópera, Edgar, yamuy pucciniana, pero no del todo lograda (se ha dicho quepor culpa del libretto).El primer gran éxito (y además, duradero), es Manan Lescaut
(Turín 1893), poco después de la llegada a la que, durantemuchos años, sería su residencia en Torre del Lago, dondecompone La Bohème, quizás su obra capital, que estrena, también en Turín, el año 1896, con relativo éxito, que enseguidasería definitivo. En 1900 estrena Tosca en Roma (con un teatralismo casi verdiano y con unas innovaciones que inclusoadmiró un compositor como Schonberg). Ya consagrado yfamoso, Puccini ve en 1904 el polémico estreno de MadamaButterfly en la Scala de Milán, con un fracaso que duró poco.Con estas obras se ha considerado a Puccini como abanderado del verismo, cuando, en realidad, suponían una sublimación de esta corriente con conexiones bien manifiestas con
el romanticismo y el bel canto.En el año 1910 estrena La Fanciulla del West en el Metropoli-
ES POSIBLE RECUPERARLO IRREPETIBLE
tan de Nueva York, en unos momentos en los que una ciertavanguardia lo considera como demasiado conservador, quizás despreciando la gran admiración de los públicos de todaspartes. En 1917 estrena en Monte-Carla La Rondine, una obrarefinada y amable, que durante muchos años no fue muy apreciada y que hoy lo es un poco más. Otra vez en Nueva York,en el Metropolitan, se estrena en 1918 II Trittico, tres formasde teatro y tres concepciones muy diferentes, con la tragediade II Tabarro, el lirismo de Suor Angelica y la comicidad a
comedia de Gianni Schicchi (que algunos han visto como elFalstaff pucciniano).Al acabar la I Guerra Mundial, Puccini tiene unos momentosno demasiado felices: le asalta la melancolía, mueren algunosde sus amigos y ha de dejar su apreciada residencia de Torredel Lago. Por fortuna, su relación con Elvira es más serena
que años atrás y además encuentra refugio en la composiciónde la que será su última ópera: Turandot, un magnífico testamento inacabado. Es intervenido en Bruselas de un cáncer degarganta el 24 de noviembre de 1924, pero una crisis cardíacapone fin a su vida cinco días después. Funerales en la capitalbelga, multitudinaria despedida en Milán (Toscanini dirige un
fragmento de Edgar) y traslado, dos años después, de los res
tos a Torre del Lago. Antes, no obstante, había tenido lugar,en la Scala, el26 de abril de 1926, el estreno triunfal de Turandot, que había acabado Franco Alfana.Después de una especie de ataque furibundo a Puccini hechoel año 1912 por Fausto Torrefranca, que reflejaba una posición que iba más allá de los gustos de los públicos, pasarontodavía unos años hasta que la musicología reconociese a Puccini los méritos que le correspondían. En esta revalorizaciónintelectual de la figura de Puccini tuvieron una relevante intervención nombres como Mosco Carner, Claudia Sartori y, mástarde, Fedele D' Amico.Haciendo marcha atrás para volvernos a encontrar con laópera que hoy se representa, La Bohème se estrenó en Turínelide febrero de 1896. Dirigía un joven músico llamadoArturo Toscanini y cantaban los papeles principales CesiraFerrani, Camilla Pasini, Evan Gorga y Tieste Wilmant. Notardó en llegar el éxito multitudinario para esta ópera y probablemente no por los pequeños cambios introducidos. La aco
gida ya fue triunfal dos meses después en Palermo, teniendoque repetirse todo el cuarto acto, con los intérpretes ya vestidos de calle.
No le des más vueltasSi se pone tu camisa y le gustan tus relojes, no te debe sorprender que te quite la colonia.
¡Qué es un toque de frescura) Claro. y también la mejor forma de reconocer tu buen gusto.No le des más vueltas. Regálasela ... y regálatela.
t:.
/ LEGRAIN
®El segundo año de vida de La Bohème fue un buen año paraesta ópera, puesto que se estrenó en Alejandría, Moscú, Lisboa, Scala de Milán (con Angelica Pandolfini y Fernando DeLucia), Manchester (en inglés), Berlín (en alemán), Río de
Janeiro, México, Covent Garden de Londres (can Alice Estyy Umberto Salvi), Viena, Los Angeles y La Haya. El año
siguiente, 1898, llegó a Barcelona, al Liceu (estreno en España)el 10 de abril, dirigida por Rodolfo Ferrari y con una granpareja protagonista: Rosina Storchio y Alessandro Bonci, com
pletando el reparto los nombres de Alice Baron, Carla Buti,Francesco Navarrini y Josep Puiggener. Era el mismo año delos estrenos en Praga, Atenas, Nueva York, París, Valparaíso,Varsovia, Zagreb y Esmirna.El 26 de diciembre de 1900 se estrenó en el Metropolitan con
Nellie Melba y Albert Saleza y el 25 de noviembre de 1903en la Ópera de Viena con Selma Kurz y Leo Slezak. La Bohèmeno ha dejado de representarse nunca en todas partes, en losteatros grandes y pequeños, en las grandes ciudades y en lospueblos, en muchos idiomas diferentes, con grandes producciones y con decorados más bien pobres, con los mejores can
tantes y directores y con los que no son tan buenos. Una suce
sión, pues, de éxitos para una obra que continúa siendo un
gran atractivo para el público por sí misma.Una lista de intérpretes destacados a de representaciones especiales sería interminable. Es preciso recordar, no obstante, lahistórica versión Karajan-Zeffirelli que se dio en la Scala deMilán en enero de 1963 con Mirella Freni y Gianni Raimondi.Esta producción se representó muchas temporadas seguidas,se filmó para el cine, la transmitió en directo la Eurovisiónen 1979 (can Carlos Kleiber, Ileana Cotrubas y Luciano Pavarotti)y la Scala la llevó a Moscú, Viena, Munich y Salzburgo,entre otras ciudades.En cuanto al Liceu, La Bohème, lógicamente, también es uno
de los más populares títulos, habiendo llegado ya a la cifrade doscientas trece representaciones, con protagonistas (en losúltimos sesenta años) como Mercè Capsir, Maria Espinalt, Victoria de los Ángeles, Renata Tebaldi, Enriqueta Tarrés, Virginia Zeani, Montserrat Caballé, Jeannette Pilau, Elena MautiNunziata, Ileana Cotrubas, Carme Hernández, Miguel Fleta,Giacomo Lauri-Volpi, Pau Civil, Mario Filippeschi, GianniPoggi, Gianni Raimondi, Jaume Aragall, Luciano Pavarotti,Giuseppe Giacomini, Plácido Domingo y Josep Carreras entreotros. La última representación, antes de las actuales, fue ladel 25 de marzo de 1983.
Bflk�[flOLASOSTRASLESENTARANDEPERLAS.Seleccionadas, presentadassobre un lecho de hielo picado;¡qué buen aspecto tienenlas ostras de Brasserie Flo!¡Y qué fresco sabor!Hasta su precio es cautivador.Diviértase probándolas:le sentarán de perlas.¡QUE "BRASSERIE"!LA BRASSERIE flO ... OH LA LA!.
Jonqueres, 10
BARCELONAReservas Tel. 317 80 37Abierto todos los días, domingosy festivos inclusive.
La Bohème
ACTE IDans la mansarde que Rodolfo et Marcello partagent avec
Schaunard et Colline, le froid n'a aucune prise sur la bonnehumeur du poète et du peintre, mais gèle plutêt leur envie detravailler. Et la brève flamme d'un manuscrit de Rodolfo ne
suffit certainement pas à les rechauffer. CoUine revient désoléd'une infructueuse visite au mont-de-piété, tandis que Schaunard fait une entrée triomphale; l'hereuse rencontre d'un richeanglais lui a permis de refournir leur pauvre garde-manger.Bouteilles et victuailles serviront pour les prochains jours, tan
dis que ce soir on ira faire réveillon dehors. Mais nos quatreamis devront d'abord affronter Benoit, venu réclamer les ter
mes échus. ns lui offrent à boire et l'incitent à leur raconter
une de ses aventures galantes, ce qui leur donnera l'occasionde se montrer indignés et de le mettre à la porte, naturellement sans l'avoir payé. Marcello, Colline et Schaunard sor
tent. Rodolfo doit terminer un article et les suivra plus tard.A peine est-il seul qu'on frappe à la porte: c'est Mimi, quivient demander de la lumière. Rodolfo la reçoit avec empressement, lorsqu'elle s'apprête à quitter, elle s'aperçoit d'avoirperdu la clé. La chandelle s'éteint encore unefois et dans l'obscurité leurs mains se rencontrent. L'amour fleurit rapidementes Rodolfo et Mimi se confient l'histoire de leur vie. Mais lesamis du jeune poète, impatients, le reiancent sous la fenêtre.II leur crie qu'il les rejoindra aussitêt au Quartier Latin, en
leur annonçant mêrne qu'il ne sera pas seul, Mimi l'accompagnera.
ACTE IILes quatre amis et Mimi se trouvent au Quartier Latin, parmila foule heureuse de la veille de Noel. ns prennent place à une
table du Café Momus et Rodolfo présente Mimi à ses amis.Musetta arrive au bras du vieux Alcindoro et, apercevant Marcello, s'installe à une table voisine. Elle harcèle aussitêt de sar
casmes et de regards malicieux son ancien amant, dont elleparaït toujours amoureuse. Marcello se malt rise à grand'peine.Musetta feint de souffrir à cause d'une chaussure trop étroite,prie Alcindoro d'aller lui en acheter une autre paire et peutfinalement se jeter dans les bras de Marcello. Au moment dequitter, les amis n'ont pas assez d'argent pour payer le sou
per. Musetta les tire d'embarras en leur disant d'ajouter leur
note à la sienne. La retraite militaire passe et Musetta est portée en triomphe, tandis qu'au pauvre AIcindoro n'est réservée, à son retour, que la surprise d'avoir deux notes à payer.
ACTE IIIUn jour d'hiver. II neige. A la barrière d'Enfer passent desfemmes venant de la campagne. Mimi, souffrante, chercheMarcello qui travaiIIe dans une guinguette. D'une voix briséepar la toux elle lui raconte la vie de tourments que lui faitRodolfo à cause de sa jalousie et lui confie son intention deIe quitter. Survient Rodolfo, décidé lui aussi de rompre avecMimi. II s'ouvre a Marcello, qui a demandé à la jeune filIede se cacher. L'idée des souffrances qu'endure Mimi et son
inquiet mais tenace amour pour elle fIéchissent la volonté deRodolfo. Si bien que lorsqu'il s'aperçoit de sa présence, iI luirappelle toutes les heures de joie et d'amertume vécues ensemble et tout ressentiment disparaït. lIs décident de ne se quitterqu'au printemps. Tandis qu'ils s'acheminent vers leurs dernières semaines de bonheur, Musetta et Marcello reprennentleurs éternelles disputes.
ACTEIVRodolfo et Marcello se retrouvent seuls, sans leurs arnies. Lanostalgie les empêche de travaiIIer. Colline et Schaunard viennent les rejoindre et les quatre amis se mettent à table devantun maigre diner. Et, après le «banquet», danses et duel burlesque entre Colline et Schaunard. À ce moment la portes'ouvre et Musetta annonce I'arrivée de Mimi, qui veut revoir,se sachant près de mourir, le seul homme qu'elle ait jamaisaimé. Rodolfo la reçoit dans ses bras presqu'évanouie.L'amour les reprend une fois de plus. Dans la pauvre man
sarde règne la misère. Musetta offre ses boucles d'oreilIe,Colline ira engager au mont-de-piété sa vieiIIe douiIIette porque l'on puisse chercher un médecin et quelques remèdes. Restée seule avec Rodolfo, Mimi lui parle avec tendresse. lIs se
souviennent ensemble de leur première rencontre, des joursheureux de leur amour. Mimi souffre, son coeur faiblit. Etlorsque Musetta et Marcello reviennent avec un manchon etun cordial, Mimi n'a plus besoin de rien.
�TRADICIONAL CRUCERO
I SEMANA.
SANTA
BUQUE"EUGENIO e"
DEL 10 AL 20 DE ABRIL
ITINERARIO:BARCElONA-MIKONOS-ESTAMBUlVOlOS (METEORA) ATEN.A,S (PIREO)PALERMO-BARCELONA
PRECIOS ESPECIALES PARA:NIÑOS, VIAJES DE NOVIOS,TERCERA EDAD y GRUPOS JOVENES .
...y en todas Jas Agendas de WcliesBARCELONA Vía Layetana, 30 Tel.: 3198100
lniormes y Reservas: lHARRA y Cía.
ACT IIRodolfo, Mimi, Colline, Marcello and Schaunard join the gayChristmas Eve throng in the Latin Quarter and find a tablefor themselves at the Café Momus where Rodolfo introducesMimi to her friends. Presently along comes Musetta with an
elderly escort, Alcindoro. When she notices her old love,Marcello, she sits down at a nearby table with her jealousescort and sets about tormenting Marcello with allusive phrasesand coquettish glances. Marcello is hardly able to master hisfeelings. In the end Musetta gets rid of Alcindoro by pretending that one of her shoes hurts her and bustling him off to
buy her a new pair. As soon as he has gone she flings herselfinto Marcello's arms. Marcello and her friends are in the
La Bohème
ACTE IThe freezing cold of the garret which the poet Rodolfo andthe painter Marcello share with Schaunard and Colline doesnot lower their spirits, and the manuscript of a drama byRodolfo certainly does note generate enough warmth to restore
them. Colline comes back forlorn from a fruitless expedition to
the pawnbroker's. Schaunard, in contrast, has an. air oftriumph when he enters. He had the fortune to meet a rich
Englishman, and the encounter has enabled him to bringenough food for all of them. The food and drink, however,are for tomorrow's needs. Today is Christmas Eve, and on
Christmas Eve one should dine out. But first of all the fourfriends have to deal with their landlord, Benoit, who has calledfor the rent. They offer him a drink and when, under itsmellowing influence, he tells them of an amorous adventurehe has had they pretend to be shocked and bundle him out -
omitting of course, to pay him. Marcello, Colline and Schaunard go out. Rodolfo, who has to finish off an article, is to
join them later. He is not left alone for long. There is a knockat the door. It is Mimi. She is on her way up to her room
but her candle has gone out. Rodolfo receives her solicitously.Fortified by his kindness, Mimi is about to go on her way whenshe discovers she has lost her key. While she and Rodolfo are
searching for it, the candle goes out again. In the darknesstheir hands meet. It is the beginning of their love for eachother. They tell each other about themselves. From the court
yard Rodolfo's friends can be heard calling him. He calls backthat he will be with them soon, but he will not be alone: Mimiis coming with him.
awkward position of not having enough money to pay for theirsupper. Musetta comes to their rescue by having their billadded to hers. A military parade goes past. When Alcindororeturns with the shoes he finds, instead of Musetta, only a
double bill to pay for.
ACT IIIA bitter winter's dawn. Snow is falling. Country women enter
ing the city by the Barrière d'Enfer pass by. Mimi, now ailing,has come to seek out Marcello who is making ends meet bypainting in a nearby tavern. In a voice wracked by coughing,Mimi tells Marcello of the stormy life she has because ofRodolfo's jealously. She has made up her mind to leave him.However, Rodolfo, who has also decided that they must part,is already at the tavern. He has told his decision to Marcello.But when he learns of her presence he goes to her and, as theyshare remembrances of the sweet and bitter days they havestay together, all rancour melts away. They resolve to livedtogether for the rest of the winter, then, when spring comes,they will go their separate ways. As Rodolfo and Mimi go offtowards their last weeks of happiness, Marcello and Musettatake up again the thread of their continual wrangling.
ACT IVRodolfo and Marcello are back in their garret. They have separated from their loves. Their longing for them, which they tryunsuccessfully to hide, makes work impossible. Schaunard andColline join them, and the four devoted friends have suppertogether pretending that their meal is a sumptuous banquet.After the banquet, a ball and a mock duel between Collineand Schaunard. Suddenly the door is thrown open. Musettais on the threshold in a state of great perturbation. With heris Mimí who, desperately ill and knowing that she has not longto live, wishes to see once more the only man she has ever
really loved. Rodolfo is at Mimi's side in an instant, full oftender anxiety, and she takes heart again. Once again they are
mastered by their love for one another. Musetta determinesto pawn her earrings and goes out with Marcello to get medicine and a doctor. Colline decides to pawn his old cloak. Mimi,who is left alone with Rodolfo, speaks to him sadly andtenderly. Together they recall their first meeting and the happydays bygone. Mimi's sufferings grow more acute, her breathing ever more shallow. Musetta returns with a muff, andMarceno with a restorative. But nothing any can help Mimiany longer.
Discografia de La Bohème
La present discografia només ofereix les versions comerciats
íntegres, a partir del 1946. Els personatges són esmentats en
l'ordre següent: Mimí, Musetta, Rodolfo i Marcello. A con
tinuació el cor, l' orquestra i el director.
1946 RCA VICTOR, LM 6060 (13, 78 r.p.m.)Licia Albanese, Ann McKnight, Jan Peerce, FrancescoValentino.Cor i Orquestra de la NBC. Dir.: Arturo Toscanini.
1947 COLUMBIA, C-OP 27 (13, 78 r.p.m.)Bidú Sayào, Mimi Benzell, Richard Tucker, FrancescoValentino.Cor i Orquestra del Metropolitan de Nova York. Dir.:
Giuseppe Antonicelli.
1951 CLS, AMDRL 22811Renata Tebaldi, Elda Ribetti, Giacomo Lauri-Volpi,Tito Gobbi.Cor i Orquestra del San Carlo de Nàpols. Dir.: GabrieleSantini.
DECCA, LXT 2622/23Renata Tebaldi, Hilde Gueden, Giacinto Prandelli,Giovanni Inghillieri .
.
Cor i Orquestra de l'Acadèmia Santa Cecília de Roma.Dir.: Alberto Erede.
REMINGTON 199/80Daniza Ilitsch, Ruthilde Boesch, Radko Delorso, T.
Baylé.Cor de l'Òpera de l'Estat de Viena. Orquestra Simfònica d' Àustria. Dir.: Wilhelm Loibner.
1952 CETRA, 1237Rosanna Carteri, Elvira Ramella, Ferruccio Tagliavini,Giuseppe Taddei.Cor i Orquestra de la RAI de Torí. Dir.: GabrieleSantini.
La natura és l' origen de totes les coses bones.
..i.m.w,Yoghourts, flam, cremes, formatges ..
-aliments frescos i naturals-
REMINGTON 199/99 (ROYAL 1542/3)Frances Schimenti, Mafalda Micheluzzi, GiacomoLauri-Volpi, Giovanni Ciavola.Cor i Orquestra de l'Òpera de Roma. Dir.: AlbertoPaoletti.
1955 MEZHDUNARODNAJA KNIGA D 0416/22
(versió en llengua russa)Irina Maslennikova, G. Sacharova, Sergej Lemèsev,Pavel Lisitsian.Cor i Orquestra de la Ràdio de Moscou. Dir.: SamuelSamosud.
GUILDE INTERNATIONAL DU DISQUE SMS 141
Marilyn Tyler, Corri Bijster, David Garen, PaoloGorin.Cor i Orquestra de l'Òpera Society de Nova York. Dir.:Carl Bamberger.
1956 EMI VS LALP 311/12, Compact EMI 163-000126/27
(1985)Victoria de los Ángeles, Lucine Amara, Jussi Bjoerling, Robert Merrill.Cor i Orquestra de la RCA. Dir.: Thomas Bee-
cham.
PATHÉ DTX 177/8 (versió en llengua francesa)Martha Angelici, Christiane Castelli, Roger Gardes,Michel Roux.Cor i Orquestra de l'Òpera Comique de París. Dir.:Tzpine.
1957 LA VOZ DE SU AMO VSA LALP 416/17,Compact EMI 163-000.449/50 (1985)Maria Callas, Anna Moffo, Giuseppe Di Stefano,Rolando Panerai.Cor i Orquestra de la Scala de Milà. Dir.: AntoninoVotto.
PHILIPS, A 000444/5Antonietta Stella, Bruna Rizzoli, Gianni Poggi, Renato
Capecchi.Cor i Orquestra del San Carlo de Nàpols. Dir.: Fran
cesco Molinari-Pradelli.
Deseo recibir en mi domicilio las videocassettes que señalo con una X '"::REA CHENIER ��:gAN LESCAUT &CARMEN .
.
I SISTEMA O VHS O BETAEl precio de cada videocassette es de 9.845 pts. (IVA inc.), más 400 pts. por gastos deempaquetado y envío que pagaré:
TALOi'i Bancario adjunto.VISA. MASTERCARD. a
0lIJ 1 I I I I ! I I I I III
Contra REEMBOLSOEUROCARD.
caduca finalLI.,LI__..!,..,.-,--,i'iOMBRE completo
_
DOMICILIO--
N0
POBLACION_
No pagaré gastos de empaquetado y envío aprovechandosuOl!líRilTAlIl]!llA'NBmi)¡1J(i)
FIRMA (imprescindible)
LAPRIMERACAIXAOBERTAA CATALUNYA.
Fundada en 1844.
L'ÚLTIMA.
Entre la primera i l'última hi ha 142
anys. La primera s'inaugurà el 1844.L'última el 1986. Amb l'última tecnologiaPerò sense perdre allò primer.El tracte humà de Caixa de Barcelona.
Especialment ara. Quan els Caixers deCaixa de Barcelona són automàtics.Caixa de Barcelona. Aquests 142 anyshan passat amb la velocitat d'una fletxa.
Que sempre ha anat cap a on assenyala.Cap amunt.
CAIXA DE BARCELONA
1959 DECCA LXT 5542/43 i SXL 2170/71,Compact 411 868-2Renata Tebaldi, Gianna D' Angelo, Carlo Bergonzi,Ettore Bastianini.Cor i Orquestra de l' Acadèmia Santa Cecília de Roma.
Dir.: Tullio Serafin.
1960 DGG, 2726059 (en alemany)Pilar Lorengar, Rita Streich, Sándor Konya, DietrichFischer - Dieskau.Cor i Orquestra de l'Òpera de l'Estat de Berlín. Dir.:Alberto Erede.
ETERNA 820168/69Dora Antonioli, Aureliana Beltrami, Sandor Konya,Dietrich Fischer-Dieskau.Cor i Orquestra de la Ràdio de Berlín. Dir.: Bruna
Rigacci.
1961 MEZHDUNARODNAJA KNIGA D 02554/9 (versió en llengua russa)Elizaveta Sumskaja, A. Yakovenko, Ivan Kozlovskj,I. Burlak.Cor i Orquestra Filharmònica de Moscou. Dir.: SamuelSamasud.
1962 DGG, 2705038Renata Scotto, Jolanda Meneguzzer, Gianni Poggi,Tito Gobbi.Cor i Orquestra del Maggio Musicale Fiorentino. Dir.:Antonino Votta.
RCA VICTOR LM 6095Anna Moffa, Mary Costa, Richard Tucker, RobertMerrill.Cor i Orquestra de l'Òpera de Roma. Dir.: ErichLeinsdorf.
1963 MELODRAM 414 (d'una representació a l'Òpera deViena)Mirella Freni, Hilde Gueden, Gianni Raimondi,Rolando Panerai.Cor i Orquestra de l'Òpera de Viena. Dir.: Herbert van
Karajan.
LA VOZ DE SU AMO - ANGEL AN/SAN 131/32Mirella Freni, Mariella Adani, Nicolai Gedda, MarioSereni.Cor i Orquestra de l'Òpera de Roma. Dir.: ThomasSchippers.
1973 DECCA, SET 565/66Mirella Freni, Elisabeth Harwood, Luciano Pavarotti,Rolando Panerai.Cor de l'Òpera de Berlín i Orquestra Filharmònica deBerlín. Dir.: Herbert von Karajan.
1974 RCA, ARL 2 0381Montserrat Caballé, Judith Blegen, Plácido Domingo,Sherrill Milnes.Cor i Orquestra Filharmònica de Londres. Dir.: Sir
Georg Solti.
ESTRO ARMONICO (d'una representació a la Scala de
Milà)Ileana Cotrubas, Margherita Guglielmi, Luciano Pava
rotti, Rolando Panerai.Cor i Orquestra de la Scala de Milà. Dir.: GeorgesPrêtre.
1978 PHILIPS, 6769031Katia Ricciarelli, Ashely Putnam, Josep Carreras,Ingvar Wixell.Cor i Orquestra del Covent Garden de Londres. Dir.:Colin Davis.
1980 LA VOZ DE SU AMO, EM! SLS 163-003807/08Renata Scotto, Carol Neblett, Alfredo Kraus, SherrillMilnes.Ambrosian Opera Chorus i National PhilharmonicOrchestra. Dir.: James Levine.
1985 LA VOZ DE SU AMO, EM! 165-370279-3Lucia Popp, Barbara Daniels, Francisco Araiza, Wolf
gang Brendel.Cor i Orquestra de la Ràdio Bàvara de Munic. Dir.:Stefan Soltesz.
F. X. Mata
Notes importants: En atenció als artistes i al públic en
general, s'exigeix l'adequada correcció en el vestir (senyors:americana i corbata), i es prega la màxima puntualitat: no
es permetrà l'entrada a la sala un cop començada la re
presentació, ni verificar enregistraments, fotografies o filmar escenes de cap mena.
El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes o
els intèrprets anunciats en aquest programa.En compliment d'allò que disposa -l'Article 92 del Reglament d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos;hom ha d'utilitzar el Saló del ler, pis i el vestíbul del'entrada.
t Accés pel carrer Sant Pau, núm.6. per a minusvàlids.
1, bis, d'ús exclusiu
Comentaris: Roger Alier, Joan Arnau, Xosé Aviñoa, PauNadal. Coordinador d'aquest programa: PauNadal.
Programes: Publi-Tempo
Portada: Musa de la Música, de Venanci Vallmitjana (Escalaprincipal, Gran Teatre del Liceu)
Mirella Freni, Fiorenza Cossotto, Ermanno Mauro, EnricSerra, Piero de Palma, Rosa M? Ysàs, Alfredo Heilbron,Vincenç Esteve
PRÒXIMES FUNCIONS
ADRIANA LECOUVREURF. Cilèa
Director d'Orquestra: Roberto AbbadoDirector d'Escena: Silvia CassiniDirectors del Cor: Romano Gandolfi / Vittorio SicuriProducció: Teatro dell'Opera (Roma)
Funció de GalaDivendres, 20 de febrer, 21 h., funció núm. 38, torn C
Dilluns, 23 de febrer, 21 h., funció núm. 39, torn ADijous, 26 de febrer, 21 h., funció núm. 40, torn BDiumenge, 1 de març, 17 h., funció núm. 41 torn T
RIGOLETTOG. Verdi
Director d'Orquestra: Romano GandolfiDirector del Cor: Vittorio Sicuri
Adriana Anelli, Leo Nucci, Alfredo Kraus (7-11-15),Pietro Ballo (9-13), Alfredo Zanazzo, Pablo Pascual,Conrad Gaspà, Vicenç Esteve, Cecília Fondevila
Funció de Gala:Dissabte, 7 de març, 21 h., funció núm. 42, torn C
Dilluns, 9 de març, 21 h., funció núm. 43, torn BDimecres, 11 de març, 21 h., funció núm. 44, torn ADivendres, 13 de març, 21 h., funció fora d'abonamentDiumenge, 15 de març, 17 h., funció núm. 45, torn T
1I.pvk>1t!'a ......pa... Dip. Legal B. 36.522 -1986 - SALIMBA