Post on 22-Oct-2018
full D I O C E S À S O L S O N A | V I C
T r i b u n a
full diocesà | Solsona i Vic
DIRECTORS:VIC: Josep CasalsSanta Maria 1, 08500 VICTel. / Fax 93 885 07 09Correu electrònic:mitjans-comunicacio@bisbatvic.comSOLSONA: Júlia AyalaPlaça Palau 1, 25280 SOLSONATel. 973 48 06 19C/e: mitjans@bisbatsolsona.cat
EDICIÓ: Mitjans de Comunicació Socialde cada Bisbat.REDACCIÓ: Santa Maria, 1 - 08500 VICADMINISTRACIÓ:Rda. Camprodon 2, 08500 VICTel. 93 889 14 78 / Fax 93 88919 09IMPRESSIÓ: Gràfiques Diac,Ronda Camprodon 2, 08500 Vic
DIPÒSIT LEGAL: 14.355/60
full
8. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Plena de gràcia .....................................................................................................................................
6 de desembre del 2009
La festa de la Immaculada la celebrem en ple temps
d’Advent, en l’espera del naixement de Jesús. És,
doncs, oportú obrir el Full amb una imatge de
l’Anunciació. Els pintors han expressat de maneres
molt diverses aquesta escena de la visita de l’àngel
a Maria. La del mestre de Lluçà s’adiu als cànons de
l’art romànic de mitjan segle XIII. Al cantó dret, la
figura de Maria. El gest de la seva mà dreta mostra
sorpresa, acceptació, benedicció. Com a detall curiós,
aguanta un fus a la mà esquerra, l’eina de filar la llana
o el cotó. Al cantó esquerre, l’àngel que fa de missatger
amb una flor de lis a la punta de la vara. Al centre, en
llatí, les paraules de la salutació: Ave, gratia plena.
Formen una espècie d’anagrama que permet recordar,
llegit al revés, Eva i el contrast entre les dues mares:
buidor i plenitud; pecat i redempció. Un autor de
finals del segle XVI, Pierre de Bérulle, escriu: «A
aquesta Verge, Déu li envia el seu àngel. Però Déu...
s’anticipa a aquest àngel i és en el cor de la Verge
per la seva gràcia i el seu poder... Com actua en l’àngel,
actua en la Verge; actua més en la Verge que en
l’àngel. Omple el seu esperit, condueix la seva con-
templació: prepara i disposa aquesta ànima per a allò
que vol dur a terme i allò que el seu àngel ha d’anunciar-
li aviat... Allí se sent presa d’un desig meravellós de
veure’l [al Messies], adorar-lo i servir-lo en el món.»
Tot a un euro|Des dels 50 anys de capellà|Xavier C. ......................................................
Det
all d
el fr
onta
l de
Sant
a M
aria
de
Lluç
à. L
’orig
inal
es
guar
da a
l Mus
eu E
pisc
opal
de
Vic
6 de desembre del 2009Vic, núm. 5.146, any 103 | Solsona, núm. 3.295, any 63
..
Aquella matinada ens despertàrem amb música. Els sons
majestàtics del Messies de Händel envaïen al Seminari
el passadís dels del darrer curs. Sota un cel desplomat
en una boirina frescal que reptava de la plana precedint
el fred d’hivern, alleugeríem la son disposats a afrontar
un dels dies més importants de la vida. Era diumenge, 20
de desembre de 1959, i, encetat el matí, entràvem a
l’església de Taradell per rebre l’ordenació sacerdotal. El
recordat bisbe Dr. Ramon Masnou ens ordenaria preveres
a vuit companys de curs. D’aquests, dos han mort, altres
dos ho han deixat i quatre anem fent la viu-viu en nom
de Déu i del bisbe. Han passat cinquanta anys! Déu meu,
quina renglera de records i vivències!
Cantada la missa nova, tornàrem al Seminari pel temps
que en deien del «convictori». Era entrenar-se cada diumenge
en una parròquia suplint el rector, en espera del primer
nomenament. Vaig anar a Sant Bartomeu del Grau, també
Orís i algunes setmanes Vespella, en el camió de la llet
que passava a les sis del matí a la cantonada de L’Aliança.
Pel juny sortien els nomenaments. Abans, però, ha-
víem fet les nostres «quinieles». Déiem: «A tal lloc ja
patirem, amb una majordona que mana més que el rector.
O a tal altra la passaràs més negra que Caín: poca teca
i un fred de mil dimonis, etc.» Quan el rector del poble
rebia un sobre blau amb la lletra grossa de la màquina
d’escriure del Dr. Prat, el secretari del bisbat, era el
nomenament. La loteria dels vicaris repartia fortuna o
no a tort i a dret. Això sí, sempre amb el protocol de
consuetud: Vistas las cualidades que adornan a V… le
venimos a nombrar y le nombramos vicario de X por el
tiempo de nuestro beneplácito.
La meva primera destinació fou la de vicari mestre
d’Aiguafreda. Agafo el tren i amb una maleta on portava
dues mudes, roba a discreció, el breviari, el Denzinger,
sotana de les festes i el manteu (que per cert desaparegué
servint de capa al Llucifer dels Pastorets), em presento
a la nova parròquia. Les dues primeres coses que el
rector m’ensenyà foren el confessionari i la màquina de
cine. Tot va començar aquí. Cada company pot explicar
la seva pròpia història.
Des de llavors hom ha fet tots els papers de l’auca.
Des de fer pastoral, assajar teatre, fer futbol i la tira fins
a tocar la bateria en un aplec a Sant Nazari de la Vola, hi
ha hagut de tot, però n’estic content. En dono gràcies
a Déu i a tants amics, coneguts i saludats dels pobles
amb qui hem compartit la fe i l’esperança. I l’estimació,
amb la il·lusió que el cel cada matí avança cap a la llum.
A bon entenedorEl qui té ganes d’entendre i presta atenció, amb poques
paraules en té prou; està al cas, en treu l’entrellat, està al
corrent, se’n fa càrrec, se’n fa capaç, està a l’aguait, no li passa
res per alt, no es queda a les fosques i en treu l’aigua clara...
És el contrari de tenir les orelles a cal ferrer. Amb una
mirada ja en té prou. I qui no vol entendre: «Ja pots xiular si
l’ase no vol beure, quedar-se a les fosques o com si li diguessin
Llúcia...»
Un pilot d’expressions que totes vénen a dir el mateix. És
la riquesa de la llengua… El professor de llatí ens repetia els
mots de l’Evangeli: «Qui potest capere, capiat.» Deu voler dir,
en un català entenedor: «Qui tingui orelles, que les faci servir...»
Dites casolanes|Sebastià Codina................................................................
8 L’ordenació de prevere de Mn. Joan Carles Serra
i Permanyer us recordem que tindrà lloc, ajudant Déu,
el proper dimarts, dia 8, festa de la Immaculada, a la
catedral de Vic, a dos quarts de sis de la tarda. El nou
ordenand, de cinquanta anys d’edat, el podem veure al
centre de la foto ací reproduïda el dia que fou ordenat
diaca pel llavors bisbe de Vic, Josep M. Guix, el 8 de
setembre del 2002, a l’església parroquial de Sant Joan
de Vilatorrada. La nostra enhorabona.
8 Esmeneu, si us plau. En el Suplement Full, núm. 56,
distribuït el dia 15 de novembre, cal afegir, en la casella
que correspon a Cabrianes (Parròquia de Sant Ramon)
i en el concepte Col·lecta Germanor 2008, la quantitat
de 418,60 euros.
8 La Cova de Sant Ignasi de Manresa té previstes
per al present mes de desembre les següents activitats:
Cinc dies d’exercicis (personalitzats), del 26 al 31 de
desembre, dirigits per Xavier Rodríguez i Ignasi Vila, SJ.
Un estop en el camí, pregant amb les grans obres de la
música; el primer estop es farà els dies 11-13 de desembre,
sota el guiatge de Francesc Roma, SJ. Escoltar i actuar
per arribar a ser, els dies 11 al 13 de desembre, a càrrec
d’Asun Puche (psicòloga) i la col·laboració de Victòria
Hernàndez (del Casal L. Espinal). Informació i inscripcions:
tel. 938720422; c/e covaee@covamanresa.cat. Per a una
consulta més detallada: www.covamanresa.cat.
8 El centenari del naixement de Mn. Genís Padrós
i Pladevall (1909-2009) es commemorà amb una missa
de recordança a la basílica de la Seu de Manresa, en la
qual participaren unes tres-centes persones, el 20 de
setembre. Va presidir Mn. Josep M. Gasol, canonge,
concelebrant amb altres membres del capítol. En l’homilia,
a part de comentar les lectures, enumerà un enfilall de
vivències en relació amb mossèn Genís quan en els anys
1939-1957 exercia pastoralment a la parròquia de la Seu
i els assistents participaven en cercles d’estudi i esplai al
Centre Recreatiu parroquial. Una bonica i original estampa
de la Mare de Déu de l’Alba es repartí com a record de
l’acte i una fotografia de família palesaren l’ agraïment a
l’antic vicari i consiliari de la Seu, Mn. Genís Padrós.
Lectura del llibre de Baruc (5,1-9)Jerusalem, treu-te el vestit de dol i d’aflicció, i engalana’t
per sempre amb la glòria de Déu. Vesteix-te amb el mantell
de la bondat de Déu, posa’t al front per diadema la glòria
de l’Etern. Déu farà que sota el cel es vegi pertot arreu la
teva resplendor. Tindràs per sempre aquest nom, que
Déu t’imposarà: Possessió-pacífica-del-bé i Glòria-del-culte-
a-Déu. Alça’t, Jerusalem, guaita des del cim cap a l’orient
i veuràs com, per ordre del Sant, es reuneixen els teus
fills de llevant i de ponent; canten d’alegria recordant
l’obra de Déu. Quan van sortir de tu, caminaven escortats
d’enemics, però ara Déu te’ls retorna portats gloriosament
com en un tron reial. Déu ordena que s’abaixin els turons
més alts i les muntanyes perpètues, que s’omplin les
fondalades i s’anivelli la terra, perquè Israel camini segur
sota la glòria de Déu. Fins els boscos i tots els arbres
aromàtics faran ombra a Israel per manament de Déu.
Déu conduirà Israel, ple d’alegria, a la llum de la seva
glòria, amb aquella bondat i aquell amor que li són propis.
Salm responsorial (Salm 125)És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem!
Lectura de la carta de sant Pau als cristians deFilips (1,4-6.8-11)Germans, sempre que prego per vosaltres, la meva
oració es plena de goig pensant en tot el que heu
contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins
avui. Estic segur d’una cosa: Déu, que ha començat en
vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins
al dia de Jesucrist.
Déu és testimoni de com us enyoro, a tots vosaltres,
per l’amor entranyable que us té Jesucrist. I el que jo
demano en la pregària és que el vostre amor s’enriqueixi
més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor
d’esperit, perquè sapigueu apreciar els valors autèntics
i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist, carregats
d’aquells fruits de justícia que donem per Jesucrist, a
glòria i lloança de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (3,1-6)L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre
Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era
tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà, ho era d’lturea
i de la regió de Traconítida, i Lisànies ho era d’Abilena,
durant el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries,
rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca
del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir
el perdó dels pecats.
Complia el que hi ha escrit en el llibre del profeta
Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al
Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades i
s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es
tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i
tothom veurà la salvació de Déu.»
2
L a b o n a n o v a
full
C r ò n i c a
full
7
6 de desembre del 20096 de desembre del 2009
Diumenge II d’Advent | Cicle C ..............................................................................................................
L’evangeli d’avui|Joan Rius ...................................................
Sant Lluc, quan escriu això –sota la inspiració de l’Esperit Sant– ho fa a
partir de l’impacte profund que ell va rebre, i continua recordant també
el que vivien, creien i esperaven els primers deixebles i apòstols, en el
mateix caliu de l’Esperit.
Recorda, com gravat en el seu cor, el nom de cada província, de cada
polític i governant. Recorda el marc de l’esdeveniment.
I ens ho vol comunicar, com l’acompliment dels anuncis i profecies
bíbliques que li vénen a la memòria desbordantment.
El concili Vaticà II ens va parlar dels «signes dels temps». Els esdeve-
niments d’ara, en cada poble, ciutat i país, són rutes del Senyor. A través
d’ells ens crida a la conversió, però – sobretot – ens duu la Salvació.
La llàntia solidària torna per a il·luminar finestres i balcons de casa nostra
Breus ........................................................................................................................................................................
Torna un any més aquesta campanya en la qual participen
escoles, parròquies... i obté dedicació i col·laboració per
part de tots. Amb el lema La teva llum sigui la seva
esperança, tots nosaltres, petits i grans, estem fent un
acte de generositat i solidaritat.
Enguany els diners recaptats aniran destinats a la
realització d un projecte en una zona de l’Estat de Manipur
(Índia). La situació geogràfica d’aquesta zona, muntanyosa
i boscosa, fa que vint-i-set poblats, amb cases de canya
i fang, quedin sovint aïllats i pateixin un retard important
respecte a la resta de l’Estat. És per això que s’hi cons-
truirà un internat, amb cabuda per a vuitanta nens i nenes,
perquè puguin anar a l’escola. L’import d’aquest projecte
és de 61.725 euros.
Des de la Delegació de Mans Unides de Vic us
encoratgem, en aquest Nadal, a encendre de nou «llànties
solidàries» amb la il·lusió i l’esperança que entre tots,
cada dia, mica a mica, podem fer Un Món Just! Gràcies
per col·laborar-hi
I tothom veuràla salvació de Déu
M i s c e l · l à n i a
full
6
full
3
G l o s s a s e t m a n a l 6 de desembre del 20096 de desembre del 2009
Santa Maria, Mare de Déu|Romà Casanova, bisbe de Vic
La proximitat de la festa de la Immaculada, en el camí
de l’Advent envers Nadal, ens convida a mirar Maria,
la Mare de Déu, en el misteri de la seva santedat. Mai
el pecat no va entrar en el seu cor, ni tan sols el pecat
original. Contemplar el misteri de la santedat de Maria
és sempre adient per a nosaltres, però encara més
en el moment pastoral que som convidats a viure a
la nostra diòcesi. Llegim en el Pla Pastoral Diocesà,
en els trets teològics bàsics referents a aquest curs
que té com a lema: «Sigueu vós mateix, Senyor, la
meva santedat»: «En aquest camí de santedat els
nostres germans que han arribat a la plenitud, els
sants, i entre ells, la primera, santa Maria la Mare del
Senyor, ens són estímul d’esperança, models i inter-
cessors en la nostra lluita per deixar que el do de la
santedat es manifesti en la nostra vida» (p. 24).
Contemplar la santedat excelsa de Maria és certa-
ment per a nosaltres un estímul d’esperança per a
poder viure la vocació universal a la santedat, que de
manera tan clara ens recorda el concili Vaticà II. La
santedat és la vocació de tot batejat, i per això mateix
continua essent part de la identitat de l’Església i del
batejat. L’Església és «santa» i tot batejat per raó del
baptisme rebut ha de ser sant.
La santedat única de Maria, com tota santedat en
l’Església, té com a font originària Déu en el seu
misteri de Trinitat. L’obra de Déu en el cor de Maria
fou la santedat especial, donat que ella tenia una
missió única: la de ser mare del Verb etern de Déu,
encarnat en el seu si virginal i en el seu cor immaculat.
La santedat de Maria, com la nostra, té com a font
originària el misteri de l’amor misericordiós de Déu
que ens escollí en Crist abans de crear el món, perquè
fóssim sants, irreprensibles als seus ulls (Ef 1,4). Però,
al mateix temps, ha de ser resposta plena de fidelitat.
En Maria veiem la fidelitat plena al do rebut. En el seu
cor, humà com el nostre, el pecat no va fer mai estada.
Mirar Maria en la seva resposta fidel ens mou a nosal-
tres a continuar en la lluita per la fidelitat, malgrat totes
les mancances i caigudes que trobem en el camí. La
mateixa misericòrdia de Déu, que la va guardar del
pecat, és la que ens ajuda a nosaltres a aixecar-nos,
acollint la conversió de cor i la penitència guaridora.
La festa de la Immaculada ens recorda a nosaltres,
cridats a la santedat, la necessitat de la recepció
freqüent del sagrament de la Penitència, perquè el
pecat no resti en el nostre cor i puguem recórrer la
«santedat en camí» que Déu ens dóna per a aconseguir
la plenitud de la nostra vida, l’acompliment de la
vocació a la santedat. Santa Maria ens precedeix
omplint-nos de l’esperança de la victòria certa i inter-
cedint per nosaltres. Santa Maria, Mare de Déu, pre-
gueu per nosaltres, pecadors, ara i en l’hora de la
nostra mort! Amén.
............................................
..............................................................................................Agenda litúrgica de la setmana
Compte solidari 100x1|Càritas Diocesana de Vic ................................................................
.................El sant de la setmana|Santa Joana Francesca de Chantal (†1641)|X.B.
Heus aquí una dona que va fer de l’amor el motiu de la
seva vida. Quan tenia vint anys es va casar amb el baró
de Chantal i visqueren un matrimoni modèlic, caracterit-
zant-se ella per una modèstia i una fidelitat admirable al
seu espòs. Van tenir sis fills, però la felicitat es va truncar
per la mort accidental del baró en una cacera. Intentant
superar el dolor, es va dedicar enterament als fills i va
buscar un guia espiritual per tal de complir la voluntat
de Déu: el trobà en sant Francesc de Sales. Juntament
amb ell, sentint-se cridada a la vida religiosa, fundaren
la Congregació de la Visitació.
Una vida intensa i diversa, però amb un eix vertebrador:
l’amor a Déu i als altres, que no es poden separar, i això
val per a tota circumstància i tot estat de vida. Així ho
ensenyà a les seves filles: «Com més la unió entre
vosaltres sigui pura, general i sincera, més gran serà la
vostra unió amb Déu.»
La seva festa se celebra el 12 de desembre.
Desembre del 2009
52. Nucli familiar format per matrimoni de 33 i 30 anys
amb un fill de 9 mesos. Viuen acollits a casa de coneguts
mentre esperen resolució administrativa per al permís
de treball i residència. Sol·liciten: suport econòmic per
a despesa d’alimentació. Import: 160 euros.
53. Nucli familiar format per pares amb cinc fills
menors i en edat escolar. Hi ha un greu problema
d’atur per part del pare, cosa que deriva cap a una
precarietat a tots nivells: econòmic, social, laboral.
Estan fent un procés d’orientació laboral. Sol·liciten:
suport econòmic per a despesa d’alimentació. Import:
240 euros.
54. Home sol de 56 anys sense suport ni xarxa
relacional. Sense cap ingrés per problema burocràtic
que estem gestionant. Sol·licita: suport econòmic
per a despesa de pensió. Import: 300 euros.
55. Home sol de 43 anys, diagnosticat de malaltia
crònica i que viu temporades d’indigència. En aquests
moments no té cap ingrés. Sol·licita: ajut econòmic
per a despesa de pensió. Import: 250 euros.
56. Noia de 29 anys embarassada de cinc mesos.
Sense feina i sense possibilitat de cobrar l’atur per
falta de cotització. Afronta la maternitat tota sola.
Sol·licita: ajut econòmic per a manutenció bàsica.
Import: 120 euros.
57. Home sol de 45 anys diagnosticat de malaltia
crònica que li impedeix de treballar regularment. En
tràmit prestació social mínima. Sol·licita: ajut
econòmic per a despesa de pensió.(1/2 mes). Import:
150 euros.
58. Nucli familiar format per matrimoni amb dos fills
menors en edat escolar. Afectats per la situació de
crisi generalitzada, han esgotat totes les prestacions.
Sol·liciten: suport econòmic per a despeses
d’alimentació. Import: 160 euros.
Nota
Per tal de preservar la intimitat de les persones
necessitades, no hi posem el nom de residència.
Tanmateix, són persones de l’àmbit diocesà. Recor-
dem que, si alguna parròquia té coneixement d’algun
cas, pot comunicar-ho a Càritas Diocesana per a
publicar-ho: tel. 93 886 04 83.
Per ajudar econòmicament, el nostre número de com-
pte corrent és: Caixa Manlleu 2040.0020.15.8000945579.
Santuari de la Mare de Déu de Lord|Mn. Joan Durban, capellà del santuari
full
5
full
4
6 de desembre del 2009 C e n t r a l s C e n t r a l s 6 de desembre del 2009
Corrien els anys setanta del segle passat quan el santuari
de Lord passava per un dels tants moments crítics de
la seva mil·lenària història. El santuari s’ensorrava i
semblava que el seu destí era convertir-se en un munt
de runes. «Tan sols un miracle pot salvar el santuari!»,
exclamaven els fervorosos devots de la Verge.
A hores d’ara, sense cap motiu d’orgull i amb molta
satisfacció i agraïment, podem dir que la Mare de Déu
de Lord ha fet el miracle. Ella no volia deixar la seva
muntanya, volia continuar present i viva a la seva Mola,
irradiant sobre els seus fills la llum, la pau i l’amor de
Déu. I aquest amor, dolç i suau i alhora fort i veritable,
és el que molts cerquen i troben apropant-se fins al
santuari.
La Mare de Déu de Lord
Si espectacular és l’indret geogràfic on es troba situat
el santuari, si les seves panoràmiques enamoren i la
seva tranquil·litat pacifica l’esperit, no és res comparat
amb l’influx que produeix en l’ànima sentir i assaborir la
presència d’un amor sobrenatural. És l’objectiu principal
del santuari: fer experiència de Déu, una experiència
pròpia, personal, viva i real, mitjançant una figura privile-
giada, la Verge Maria. Ella ens ha estat donada com a
Mare, amb un cor de Mare, amb els sentiments i afectes
de la millor Mare. Per això els fidels se li poden acostar
amb confiança i abocar-hi tots els seus afanys, preocu-
pacions i alegries.
Molt encertadament l’escultor de la talla de la Verge
va col·locar gravades en el mantell del Nen Jesús que
porta sobre els seus genolls la següent inscripció: «De-
mana, Mare, res no et negaré», i «Al Fill per la Mare».
Aquesta és la nostra Mare, venerada en el santuari de
Lord, moreneta, com qui no gosa tenir la mateixa res-
plendor del seu Fill, sinó tan sols com una ombra de la
seva llum, amb un rostre serè, de pau, esperant amorosa
el petó del seu Fill que li apropa dolçament els llavis i
que contempla com una llàgrima cau pel seu rostre, en
record d’aquell fet del tot singular en què aquesta imatge
va plorar visiblement als ulls espaordits i vacil·lants dels
creients que venien a venerar-la després d’oir la santa
missa en la festa patronal de la Verge i que van donar
fe notarial del que havien contemplat amb els seus
propis ulls.
Reconstrucció del santuari
No exagerem quan diem que la Mare de Déu de Lord
ha fet el miracle de la reconstrucció del seu santuari.
Aquestes paraules pot certificar-les el nonagenari P.
Salvador Jordana. Ell és qui, en 1971, va començar
aquesta laboriosa tasca. No hi havia camí, ni llum, ni
aigua corrent i l’edifici s’ensorrava. A les seves bones
gestions es deu el camí forestal que mena fins al peu
de la Mola, l’aeri que els enginyers de les mines de
Cardona van instal·lar per a poder pujar els materials
...........
fins a la planella de la Mola, la creació d’una infraestruc-
tura de les instal·lacions, reparant i construint una quadra
per a bestiar i una granja de conills que permetés la
vida material de la petita comunitat que anava formant-
se a Lord.
L’arribada de la llum elèctrica i la de l’aigua corrent
van ser les dues fites més importants abans d’emprendre
la darrera reconstrucció de la coberta i segona planta
de la casa del Santuari. No va ser gens fàcil trobar els
mitjans de personal i material necessaris per a realitzar
les obres, com tampoc arribar a emplenar els quasi
infinits papers que demana la burocràcia d’avui en dia,
ni aconseguir un mínim de diners per a arriscar-se i
llançar-se a una aventura tan magna com era aixecar i
refer els quasi 800 metres quadrats de teulada.
El constructor deia: «Sense grua no acabarem mai...»,
els de la grua deien: «Sense un helicòpter no podrem
muntar la grua...», els encarregats de la seguretat de
l’obra deien: «Sense bastides mecàniques no tindrem
garanties de la seguretat dels paletes...». La resta ja es
pot imaginar, a l’estil d’una bona pel·lícula d’acció,
helicòpter amunt i avall amb el seu «desapercebut soroll»,
arribant ferros de tota mida, bigues i càrregues amb
tota mena de materials per l’aire transportats per
l’helicòpter, personal arreu, aparells de ràdio que feien
ressonar les darreres novetats musicals i algú mig
espantat veient com un bon grapat d’euros «volaven»
cada dia de la caixa. Vet aquí, tot un espectacle!
L’hostatgeria
No sols es va poder finalitzar amb èxit aquesta
primera fase de les obres, sinó que tot seguit es pogué
escometre la segona: convertir tota una planta de l’edifici
en hostatgeria.
Potser no és el lloc, ni la memòria pot fer ara cabal,
d’anomenar tots els beneficis i gràcies que es van anar
produint al llarg de la restauració, però sí que va quedar
molt clar que la Providència hi va jugar un paper primor-
dial per a poder arribar al feliç terme on s’ha arribat.
Ni dubtem tampoc que la mà inabastable de la Providèn-
cia va ser la que va endur-se els nostres estimats
membres de la comunitat, Xavier Sartorius i Ester Solís.
En Xavier, mesos abans de començar les obres, i l’Ester
en plenes obres i amb molt poc temps de malaltia,
malgrat que en aquells moments no va costar poc veure
i abraçar els designis divins.
Acabem amb la joia de l’acció de gràcies a la Verge
per tot el que espiritualment i materialment ens ha
regalat. Disposem d’una hostatgeria amb instal·lacions
còmodes i funcionals, disposem d’un ambient de pau
i tranquil·litat enmig de la natura que ajuda a conduir i
elevar l’esperit cap a Déu i tenim una Marona disposada
a acaronar i beneir tots els fills que vénen a trobar-la.
Aquesta és la nova i antiga realitat de Lord, un lloc de
pregària, de pau, de quietud interior, de llum, d’amor...
El s
antu
ari d
e Lo
rd v
ist d
es d
el p
antà
de
la L
losa
del
Cav
all
Cam
í d’a
rrib
ada
al s
antu
ari
Mar
e de
Déu
de
Lord
Vist
a pa
norà
mic
a de
s de
l san
tuar
i
Din
s el
cla
ustr
e de
l san
tuar
i