Post on 22-Jul-2015
Discòbol de Miró
FITXA TÈCNICA (documentació general):catalogació i anàlisi material
Títol Discòbol (llançador de disc)
Autor Miró (actiu entre 490-430 aC)
Cronologia Cap al 460-450 aC
Estil Grec Clàssic (primer classicisme)
Localitzacióactual
Museu “Nazionale Romano delleTerme”. Roma.
Vàries còpies més en altres museus i llocs
Material Original en bronze, còpies romanes en marbre
Tècnica Fosa (bronze) i talla (marbre)
Dimensions 1’53 m d’alt
Cromatisme Monocroma
Tema Atleta en el moment de màxima tensió
Tipologia Escultura exempta (forma) dempeus (tipus)
1.- CONTEXT HISTÒRIC
• En la segona meitat del segle V aC, durant el govern de Pèricles, Atenes és
el gran centre polític i artístic de l’Hèl·lade. És el moment de la Democràcia a
Atenes, l'època del seu màxim esplendor, quan la ciutat dirigia l’aliança
militar de la Lliga de Delos per aturar l’amenaça dels perses (poble dels
medes).
• El triomf dels grecs a les Guerres Mèdiques va enfortir la consciència i
identitat històrica de la cultura grega. Per als grecs suposava el triomf de la
llibertat contra la tirania i de la moderació contra la desmesura, on el ciutadà
és el protagonista i no el cap d’estat o religiós. D’aquesta manera l’art
s’aproxima a l’home i perd la funció d’estar al servei d’un ordre superior.
• L’home es converteix en la mesura de totes les coses (antropocentrisme)
i també en centre del saber. L’artista es basarà en l’observació de la natura,
en la seva experiència i en al raó com a principi de coneixement i això estarà
en la base de la creació artística.
• Miró va viure aquesta etapa, moment en què
s’unifiquen els criteris creatius i els escultors arriben a
un domini total de la tècnica que permet d’establir
cànons o models de bellesa ideal, basats en les
proporcions entre les diverses parts del cos.
• Els cossos apareixen, freqüentment, en actitud de
repòs i expressió serena. En les figures vestides el
tractament de la roba permet suggerir les formes
ocultes, en compte d’amagar-les com es feia a l’època
arcaica.
• És l’inici del període clàssic i de la recerca de la
perfecció.
• Les tres figures del primer classisme són: Miró, Policlet
i sobretot Fídies, l’amic i col·laborador de Pèricles.
1.- CONTEXT HISTÒRIC
1-Biografia de l’autor
• Miró és el més vell de tots tres, s’interessa per l’estudi
de l’anatomia en acció, així, investiga sobre el
moviment de les figures i aconsegueix plasmar el
concepte de rhytmos, en la seva obra més coneguda, El
Discòbol, de la qual no es conserva l’original en bronze
sinó que la coneixem per vàries còpies d’època romana
que s’han conservat.
•Sota el mandat de Pèricles, treballà en la decoració de
l’Acròpoli d’Atenes, i es convertí en l’artista del
moviment per excel·lència.
• La ciutat gastava molts diners en obres que li donaven
prestigi. És una època de gran producció d’escultures,
en homenatge als vencedors dels jocs atlètics, tot i que
no cercaven que s’assemblés a cap persona en concret,
ja que els escultors d’aquesta època volien plasmar la
bellesa ideal, l’home perfecte (idealització). I Miró no
n’és una excepció.
1-Biografia de l’autor
MIRÓ (490-430 aC): FORMACIÓ I OBRES
• Miró es va formar, juntament amb Fídies i Policlet, en el
taller d'Agelades. Fou un escultor i bronzista prestigiós i
esdevingué capdavanter de la seva època gràcies a la
utilització de la tècnica del bronze, que li donà gran fama.
• Les fonts històriques el recorden per la gran varietat de la
seva obra, malgrat que en restin poques, com el Discòbol i
Atena i Màrsies (darrere) que, a més, són
còpies romanes, perquè de les de bronze (avui totalment
perdudes) se’n coneix la trajectòria gràcies a les còpies
romanes en marbre. (darrere)
1.- MIRÓ I EL DISCÒBOL: MOVIMENT
• El Discòbol és l’obra mestra de Miró, l'artista
del moviment per excel·lència; cap més escultor
grec no el va superar mai en aquest aspecte. Miró
fou un creador força innovador que va
revolucionar les velles fórmules del passat.
• El Discòbol responia, en darrera instància, a les
exigències de l'art egipci, en què el tors es
representava en visió frontal i els braços i les
cames de perfil, és a dir, Miró ha compost la
imatge del cos humà a partir dels aspectes més
característics de les seves parts, tal com ho feien
els egipcis.
• El pas endavant, que va fer l'escultor i el
diferencia dels egipcis, va ser convertir el que ja
era un prototip sense vida en un prodigi de
moviment, només pel fet d‘adaptar el cos del
personatge perquè semblés versemblant en
aquesta postura forçada.
INTRODUCCIÓ
1- MIRÓ I EL DISCÒBOL: NATURALISME
• Els escriptors antics el reconeixien com un
dels iniciadors del realisme, així se’l
recorda pel seu interès en reproduir la
realitat i evitar la simetria, encara que li
censuren el desinterès per reflectir les
emocions i la seva obsessió pels detalls
superficials.
• De tota manera, Miró va ser molt respectat
per la seva honestedat i per la seva valenta
recerca de formes noves, evident en el
mateix Discòbol o en el corredor de Lades,
que avançava lleuger sobre les puntes dels
peus i mostrava tots els músculs en tensió.
• La prova més evident del realisme de
l'artista és que la seva estàtua més famosa
va ser una vaca situada a l'Acròpoli que
es podia confondre amb una de real.
2.- DESCRIPCIÓ FORMALCARACTERÍSTIQUES ESCULTURA CLÀSSICA
• Proporció: Policlet va ser el teòric de la proporció amb els escrits que va fer
sobre els cànons (proporció matemàtica entre les parts del cos; Dorífor: 7;
Apoxiòmenos de Lisip del període postclàssic: 8).
• Escultura d’expressió equilibrada. Fídies és qui ho representa millor.
• Té dinamisme. Representa el moviment (per exemple el Discòbol de Miró).
• Flexibilitat en els membres de l'anatomia. Alternança de músculs tensos amb
d'altres relaxats. Contraposto (o contraposat).
• Eviten la simetria, a diferencia del període Arcaic. Perd frontalitat.
• Transparència als vestits de dones, els homes segueixen nus.
• El material segueix sent el marbre o el bronze.
• Naturalisme, intent actituds naturals. Braços desenganxats del cos.
Dama d’Auxerre o Koré d’Auxerre
650-625 aC
Museu del Louvre
Grec arcaic
Kouros d'Anàvissos
530 aC
Museu Arqueològic
Nacional d'Atenes
Kore amb peple
510-500 aC
Museu de
l'Acròpoli d'Atenes
Efebus Criti, Críties
490-480 aC
Museu de
l'Acròpoli d'Atenes
Grec arcaic final/ Protoclàssic/ Estil sever
Discòbol, Miró
460 aC
Museu Nazionale
Romano
delle Terme
Dorífor (7 caps), Policlet
450-420 aC (s. V, Pèricles)
Museu Vaticà de Roma
Museu Nacional de Nàpols
Apoxiòmenos (8 caps),
Lisip
340-325 aC
Museu Vaticà, Roma
Grec clàssic Postclàssic, s. IV
Hermes amb Dionís infant
Praxíteles, 343 aC
Museu Arqueològic d’Olímpia.
Hel·lenístic
Victòria de
Samotràcia
Pithócritos
200-190 aC
Museu del Louvre
Laocoont i els seus fills
Agesandre (pare), Polidor i
Atenodor (fills) de Rodes
Segles II aC (bronze), segle I aC còpia romana
Pati de Bellvedere, Museus Vaticans
El Discòbol del Museu Nazionale Romano delle Terme.
2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: Miró fou l’artista del MOVIMENT
Miró amb el Discòbol voldistanciar-se definitivament del
hieratisme del període arcaic. HOACONSEGUIRÀ?
Capta el moment en quèl’atleta es disposa ainiciar el gir per llançarel disc, el cos es contraui tots els músculs són entensió en aquestaextraordinàriaexpressió de movimentpur. El llançador amb eltors girat per aprofitarla seva força i amb elcap tombat per mirar eldisc, està totalmentconcentrat en la sevaempresa. Tot el pesrecau sobre la camadreta, que recolza en elpeu dret (ferm en elterra) i el cos s’enroscacom una espiral, querecorre dels peus fins alcap.
El jove atleta representat en elmoment de màxima tensió:l’instant en què, apunt dellençar el disc, s’inclina capendavant i tira el braç dret ambel disc cap enrere amb lafinalitat d’agafar impuls perpoder-lo llançar amb més força;en el moment següent farà unpas endavant, es girarà i deixaràanar el disc, tot impulsant elllançament amb el movimentdel cos.
1.- Miró capta un moviment
fugaç, un instant immobilitzat .
Uneix en un sòl moment
l’instant anterior i posterior, i
recull un altre moment en què
el moviment s’ha aturat;
integra, doncs, varis
moviments successius, o el
que és el mateix, capta el
moviment amb tres posicions:
anterior, posterior i estàtic.
2.- Representació moviment
plenament resolta. S’allunya
hieratisme primers temps.
5.- El costat esquerre és angular i
obert, i està regit per una ziga-
zaga.
3.- Miró excel·lí, sobretot, com a bronzista. A la còpia
romana de marbre hi va afegir un tronc per tal de
suportar el pes de l’escultura.
4.- Miró rebutja la simetria i la repetició de formes
del període arcaic. Es perd frontalitat.
8.- Els cabells són com una
mena de casc de rínxols que
no es diferencien els uns dels
altres.
7.- Certa calma inexpressiva en el
rostre. El somriure arcaic és, encara,
semblant a l’expressió estereotipada
dels Kouroi.
6.- El costat dret és llis i tancat, està regit
per una corba contínua.
9.- COMPOSICIÓ plana, figura
concebuda per ser vista en un sol pla
(frontal). La visió lateral o posterior la fa
difícil de reconèixer.
• Un aspecte a destacar és el treballanatòmic, que marca fidelment tots elsmúsculs en tensió que participen enl’esforç de llançar el disc.• Però, malgrat estar en el moment demàxima tensió, esforç i concentració,alguns elements arcaics segueixen moltpresents com el tractament homogenidel cabell (encara són geomètrics), elsmuscles (part superior i lateral del’espatlla de l’home) són massa plans (eltorç no es correspon a l’acció vigorosadels braços), i l’expressió de les faccionsdel rostre poc expressives, encaramostren un cert somriure arcaic (segueixels principis d’immutabilitat clàssica, derostre inexpressiu).
4.- DESCRIPCIÓ FORMAL: MOVIMENT I SERENITAT
• En definitiva, l’anatomia està
tractada amb un gran
naturalisme, però l’esforç físic
no afecta a la serenitat que
expressa el rostre, per tant, el
rostre no acusa l’esforç que
realitza l’atleta.
• L'encert de Miró es vacomplementar amb una estudiadatensió entre les diverses formesgeomètriques que componen elcos.
• No s'hi poden establir els eixosde simetria, tan importants en elcas de Policlet (contemporani deMiró), però és possible identificar-hi una COMPOSICIÓ.
2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: Línies compositives
• La bellesa de l’obra deriva de la magníficaCOMPOSICIÓ geomètrica a base de triangles(línies diagonals) i línies corbes, que accentuenla sensació moviment.
• Composició oberta marcada per dues líniescompositives de mitja circumferència, una vades del disc fins al peu esquerre i l’altra des delpeu dret fins al cap. Per exemple, el cap, elsmalucs i els peus formen una mitjacircumferència que s'oposa, en un equilibriprecari, responsable en gran part de la sensacióde moviment, a l'altra mitja circumferència queformen els braços estesos, que descriuen ungran arc: el dret cap enrere per agafar impuls il'esquerre recolzat sobre el genoll.
2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: Línies compositives
(1) Línies compositives del Discòbol.(1)
2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: COMPOSICIÓ• A més, el cos forma unalínia en ziga-zaga des deldisc fins al peu esquerre,que trenca qualsevolharmonia estàtica,seguint un camí que va deldisc fins a l'espatlla dreta,d’aquesta al maluc, delmaluc al genoll i del genollal peu aixecat.
• Per mitjà de lesdiagonals compensades(mentre unes tracen elsentit ascendent, lesaltres tracen el sentitdescendent), Miróaconsegueix unmoviment equilibrat.
• De fet, és l'expressióperfecta del moviment.Aquest conjunt de líniesaconsegueix donar al'obra una gran sensacióde moviment sil'observem de front.
2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: FINALITAT
• Tot i que la fita deMiró no eraapropar-se a larealitat; de fet, sialgú provés dellançar el discpartint d'aquestapostura l'únic queaconseguiria és queaquest li caigués alspeus perquèl'escultura va serfeta per crear lail·lusió demoviment i no pasper mostrar latècnica i delsllançadors de discde l'època.
• Però, l’actitudsembla tan natural queels esportistesmoderns l’han prescom a model i hantractat d’aprendre, apartir d’aquestapostura, l’estil grec dellançar el disc ambexactitud, cosa que noes ha resultat tan fàcilcom esperaven.
• Oblidaren quel’escultura de Miró noés un fotograma d’undocumental esportiu,sinó una obra d’artgrega, i com a tal,idealitzada.
Així doncs, tot i l'aparentllibertat del gest, es tractad'una composició plana, figuraconcebuda per ser vista en unsol pla (el frontal,lleugerament desplaçat cap al’esquerre de l’observador),seguint el model egipci, quenomés té sentit si es mira decara o d'esquena; qualsevolaltre angle de visió té com aresultat una confusió gensharmònica. La visió lateral oposterior la fa difícil dereconèixer.
L’original era de bronze,com totes les obres deMiró, i no tenia el tercerpeu en forma de tronc queté la còpia de marbre, pertal de suportar el pes del’escultura, que s’inclina capendavant (el bronze lipermetia que s’aguantéstota sola). L’aspecte era,doncs, més dinàmic il'estructura de bronze noestava gens sotmesa alscondicionaments delmaterial utilitzat.
La còpia de marbre analitzada,tanmateix, té una gran qualitatd'execució que aconsegueix, també,transmetre el moviment esmentat.La superfície de l'atleta té un acabatbrunyit (lijado).
2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: MATERIAL I ACABAT
• Representa un jove atleta, en la seva màxima plenitud física, que es troba a punt de llançar el
disc, en un moment decisiu per a qualsevol esportista, quan es dóna el màxim desequilibri
del cos (il·lustra l'ideal atlètic de l'època).
• En la recerca de formes noves, Miró va sabercaptar com ningú, fins aleshores, el moviment.Aquesta posició fou considerada un gran avençen la tècnica escultòrica.
• És un obra commemorativa del discòbol Jacintque morí en uns jocs dedicats a Apol·lo. En aquestcas, només s'intenta homenatjar un atleta morten ple exercici de les activitats esportives; peraixò hi predomina l'element estètic per damunt
de tota altra consideració.
3- Funció i significat
Discòbol del Museo Nazionale Romano delle Terme
Aquest tipus d’escultures es feiaper homenejar als vencedors delsjocs atlètics (demostra la granimportància que tenien per alsgrecs els jocs), però l’escultura noguardava mai cap versemblançaamb l’atleta. Els artistes grecsintentaven plasmar en les sevesobres la bellesa ideal.
3- Funció i significat
• Des de l'època arcaica, els atletes van ser consideratsherois de les diverses polis que entraven en competició.
• Els guanyadors dels jocs aconseguien una altíssimaconsideració social i els eren dedicats monumentscommemoratius.
• El Discòbol, com totes les obres gregues d’aquestperíode, era destinat a ser exposat en públic, en un puntestratègic de la ciutat, perquè el poble el contemplés.
• És innegable la influència dels egipcis en el modelatge de les figures dels jovesrepresentats pels grecs, en la llei de frontalitat i en la forma de dibuixar i dividir elsmúsculs del cos.
• Però, encara que començaren a partir d'aquestes pautes, els grecs continuareninvestigant per a poder aconseguir una millor naturalitat i noves formes. És unanovetat de l’escultura grega la nuesa i la no utilització d’un suport posterior.
• Cada troballa que feia un escultor, era compartida i assimilada pels altres, de formaque aquestes millores contribuïren a seguir avançant en la recerca de novestècniques.
• Finalment, com a influències posteriors trobam el propi període postclàssic ihel·lenístic que deuen les seves bases a l'arcaic i clàssic i, més enllà, les tendènciesmarcades per Grècia influiran en altres períodes molt més posteriors com elRenaixement o el Neoclassicisme que recuperen aquesta bellesa grega.
4.- MODELS I INFLUÈNCIES