Post on 11-Sep-2019
1
Agricultura Ecològica
Externalitats
Qualsevol acció que afecta al benestar o als recursos individuals o d’una comunitat sense suposar un pagament econòmic o una compensació, podent esser positives o negatives.
En general, es descarreguen sobre el reste de la sociedad, les generacions futures i els altres essers vius.
2
Estimació del cost de les externalitats negativesen l’agricultura del Regne Unit
Cost totals (mitjana del periode 1990-1996):2343 milions de lliures exterlines equivalent a208 lliures / ha cultivada
Costs generals:
Contaminació aigua (plaguicides, nitratsCryptosporidium, fosfats,…) 231 M L / a
Contaminació aire (emisions metà, amoni,oxid nitrós, diòxid de carboni) 1113 M L / a
Degradació del sòl (erosió i pèrduamatèria orgànica) 96 M L / a
Pèrdua de de biodiversitat i deterioramentdel paisatge 126 M L / a
Efectes sobre la salut humana (infeccionsbacterianes, víriques i BSE) 776 M L / a
Font: Pretty et al. (2000) An assessment of the total external costs of UK agriculture. Agricultural Systems65:113-136.
3
Erosió
Pèrdues anuals de 75.000 millons de tonelades de terra fértil
Pèrdua o abandonament de 12 millons d’hectàrees de terres cultivades a l’any(superfície cultivada: 1500 millons ha)
Taxes d’erosió de les terres cultivades:
Asia, Àfrica, Sudamèrica: valors mitjans de 30 - 40 t / ha / a
Europa, USA: valors mitjans al voltant de 17 t / ha / a
Boscos no alterats: 0,004 a 0,050 t / ha / a
Font: Pimentel et al. (1995) Environmental and Economic Costs of Soil Erosion and Conservation Benefits.
Science, 267: 1117-1123.
Pèrduas anuals Cost restitució ($USA)
Escorrentia hídrica 75 mm 30Nitrogen 50 kgFòsfor 2 kg 100Potassi 410 kgProfunditat sòl 1,4 mm 16Matèria orgànica 2 tCapacitat retenció aigua 0,1 mm
Costs interns 146Costs externs 50
Total 196
Font: Pimentel et al. (1995) Environmental and Economic Costs of Soil Erosion and Conservation Benefits.
Science, 267: 1117-1123.
Pèrdues anuals d’aigua i sòl en cultius de blat de morosuposant una taxa d’erosió hídrica i eòlica
de 17 t / ha / any
5
Balanç energétic d’un blatar de secà
Entrades
Ma d’obra 83,10 Mcal/ha (2%)Maquinària i materies primeres 4086,25 Mcal/ha (98%)
4169,35 Mcal/ha
Sortides
Gra 5247 Mcal/ha (32%)Palla 11362 Mcal/ha (68%)
16609 Mcal/ha
Rendiment energètic 16609/4169,35 = 3,98
Producció neta d’energia 16609-4169,35 = 12439,6 Mcal/ha
6
Maquinària i materies primeres
Llavors 200 kg 700 McalLabors prèvies (4 passades) 278,5Aplicación adobat de fons 33,75Sembra 36Tractaments fitosanitaris (3 passades) 101,25 2,5%Aplicació, adobs cobertera 33,75Recolecció 98Transport 16
FertilitzantsAdobat de fons
N (amoni) 40 kg 720 Mcal 17,6%P2O5 80 kg 272 McalK 2O 40 kg 92 Mcal
Adobat de coberteraN (nitrat) 100 kg 1700 Mcal 41,6%
Cost energètic de la producció de blat de moroen els Estats Units d’Amèrica
Energia total: 8.390.750 kcal/ha
Fertilitzants nitrogenats 26,5%Combustibles 21%Assecar 17,1%Plaguicides 10,7%Fosfor, potassa, calci 5,8%Llavors 5,3%Electricitat 1,1%Transport 0,6%Ma d’obra 0,1%
Producció total 7.000 kg/ha
Font: Gliessman, Stephen. Agroecology: Ecological Process in Sustainable Agriculture(a partir de Pimentel (1984))
*Producció mitjana en 1945: 1700 kg/ha
7
Font: Stolze et al., 2000,
-695.919.1Wetterich and Haas (1999)
-2317.222.2Cederberg and Mattsson (1998)
Llet
-9.533.837.35Geier et al. (2001)
Pomeres
-5610.423.8Barbera and La Mantia (1995)
Olives
-4324.943.3Barbera and La Mantia (1995)
Cítrics
-2714.319.7Reitmayr (1995)
-4613.124.0Haas and Köpke (1994)
-2827.538.2Alföldi et al. (1995)
Patates
-518.216.5Reitmayr (1995)
-656.117.2Haas and Köpke (1994)
-4110.818.3Alföldi et al. (1995)
Blat
% del convencionalEcològicConvencional
Consum energètic (GJ/ha)Producte
Consum energètic de diferents productes
Font: Stolze et al., 2000,
-541.212.65Wetterich and Haas (1999)
-152.412.85Cederberg and Mattsson (1998)
Llet
+232.131.73Geier et al. (2001)
Pomeres
-4513.023.8Barbera and La Mantia (1995)
Oliveres
-330.831.24Barbera and La Mantia (1995)
Cítrics
+290.070.05Reitmayr (1995)
-180.070.08Haas and Köpke (1994)
+70.080.07Alföldi et al. (1995)
Patates
-211.892.38Reitmayr (1995)
-431.522.70Haas and Köpke (1994)
-332.844.21Alföldi et al. (1995)
Blat
% del convencionalEcològicConvencional
Consum energètic (GJ/t)Producte
Consum energètic en diferents productes
8
Font: Stolze et al., 2000
Haas (1997)64%
Berg et al. (1997)40%
Reitmayr (1995)50%
Blume et al. (1993)40% (arenosa) / 0% (franca)
Paffrath (1993)57%
Vereijken (1990)> 50%
Smilde (1989)> 50%
Referències
Comparació de les taxes de lixiviació de nitrats en sistemes agrícoles convencionals i ecològics.
Reducció de les pèrdues de nitrats per lixiviació en sistemes d’Agricultura Ecològica comparats
amb equivalents convencionals.
Valoració general de l’economia de l’agricultura convencional danesa comparada amb l’Agricultura Ecològica (€/ ha)
INGRESSOSIngressos extres de l’activitat agrícola convencional +202
DESPESESDescontaminació dels aqüífers(plaguicides) -121Descontaminació dels aqüífers(nitrats) -107Biodiversitat -30Contaminació marina per nitrats -80Valor recreatiu -1Consum energétic -91Salut humana -140
TOTAL -570
Font: The General Workers’ Union in Denmark: For Posterity—For Nature’s Sake—Ecological Farming, Copenhague 1995, p. 19-24.
17
Comparació de diferents nivells de compostatge
Dimensions Freqüència TempsAltura
(m)Amplada
(m)girades necessari
(mesos)3-4 6-7 1 / any 24-36
3-4 6-7 1 / any 24-36
1,5-2 4-4,5 3-5 / any 14-18
1,5-2,5 4-5,5 setmanal 4-6
2,5-3 5-6 pila estàticaairejada
3-4
Font: Tchobanoglous et al. (1994) Gestión integral de residuos sólidos. E d.McGraw-Hill, Madrid.
Temperatura i temps d’exposició necessaris per a la
destrucció d’alguns patògens i paràsits comuns
Organisme Temps i temperatura Streptococcus pyogenes 10 min a 54 ºC Salmonella typhosa 30 min a 55 ºC
20 min a 60 ºC Escherichia coli 1 h a 55 ºC
15-20 min a 60 ºC Streptococcus pyogenes 10 min a 54 ºC
Mycobacterium tuberculosis 15-20 min a 66 ºC
Corynebacterium diphtheriae 45 min a 55 ºC
Taenia saginata 10 min a 55 ºC
Ascaris lumbricoides (ous) 1 h a 50 ºC
Font: Gotaas, H.B. (1956) Composting-sanitary disposal and reclamation of solid wastes. World
Health Organization, Ginebra.
18
Comparació de les concentracions de metalls pesantsen fangs de depuradora i fems de vaca (mg/kg)
Metall Ciutatsindustrials
Poblespetits
Femsde vaca
Coure 458-2890 821 62
Coure 458-2890 821 62
Zinc 601-6890 560 71
Plom 329-7627 136 16
Cadmi 9-444 7 1
Níquel 51-562 36 29
Crom 207-14000 169 56
Mercuri 4-18 11 0,2
Font: Furr et al. ( 1976) Multielement and chlorinated hydrocarbon analysis ofmunicipal sewage sludges of American cities. Environ. Sci. Tech., 10:683-687.
Concentració de metalls pesants (mg/kg) d’algunscomposts elaborats a la planta d’es Milà (Menorca)
Metall Normal Recollidaselectiva
Fangsdepuradora
Coure 536 409 733Zinc 1294 565 1280Plom 490 232 357Cadmi <7 <5 <5Níquel 60 40 95Crom 283 125 347Mercuri 1
Font: Consorci RSU-Menorca. Dates analítiques: compost normal: novembre-1997;
compost recollida selectiva (es Mercadal): agost-1998; fangs depuradoracompostats: agost-1998.
19
Comparació metalls pesants (mg/kg)
Cu Zn Pb Ni Cr Cd
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
Límit màxim
Normal
Rec. selectiva
Fangs depuradora
Font: Consorci RSU-Menorca. Dates analítiques: compost normal: novembre-1997;compost recollida selectiva (es Mercadal): agost-1998; fangs depuradora compost ats:agost-1998.
(X10)
22
Relacions entre elements
Relació Rang adequat
C/N 20 - 70
N/P 2 - 5
C/P 75 - 150
C/S 100 - 300
Font: Mustin M. (1987) Le compost. Gestion de la matiére organique. EditionsFrançois Dubusc, Paris.
Modelos de compostadores
23
Trabajos cotidianosIncorporar materiales húmedos Inmediatamente
incorporar materiales secos
Mantener un grado de humedad si es necesario
Favorecer la aireación interior