SOMIANT

Ramona Capell

Somiava un dia que era una branca d’ametller

tenia la sang glaçada i no em bellugava

estava estorada, no sabia que em passava

fins arribar a l’il·lús i ardit mes de febrer.

Vaig sentir una explosió dins el meu tronc

i va néixer una llum d’esperança en mon esperit

de llum del sol, fins estar l’ametller florit

quan comença la bonança i els alegres tons.

A pesar del fred, s’enrialla florint

amb branquillons de pètals blancs i rosats

quan s’omplen de llum en els dies assolellats

semblant flocs de neu quan s’han marcit.

Els fruits de les flors n’han sortit convertits

els colors canvien quan arriba la tardor

es posen els arbres vermells, grocs i marró

alguna fulla n ‘és verda quan l’octubre és finit

Ara ja arriba l’hivern, torna glaçar-se el tronc

i esverada m’he despertat d’aquest son.