Post on 11-Jul-2020
CATALÀ
EL PAÍS EN XIFRES
SALARISÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT
DEMOGRAFIAACTIVITAT ECONÒMICA
SECTOR FINANCERFINANCES PÚBLIQUES
INDICADORS DE CONSUM
Andorra 12
El Principat d’Andorra és un estat d’Europa situat a la zona
central dels Pirineus, entre França i Espanya. Amb una extensió
de 468 km2, és un país de muntanya amb altituds que oscil·len
entre els 840 metres en el punt més baix i els 2.946 del pic
més elevat. El clima és sec i temperat. L’aigua hi és abundant,
amb nombrosos estanys i rius que són alimentats per moltes
fonts i per la fosa de la neu, que s’acumula durant l’hivern a la
part alta de les muntanyes. La vegetació és sempre present i
diversa, abunden els boscs de pins i, a les zones més altes,
els prats alpins. Aquestes condicions fan que en el paisatge
s’alterni la verdor vegetal en contrast amb les roques pròpies
d’una orografia accidentada.
La presència humana a Andorra està documentada de forma
continuada des de l’epipaleolític, ara fa uns 12.000 anys. Encara
que actualment compta amb una població permanent d’uns
80.000 habitants, durant moltes centúries i fins ben entrat el segle
XX –moment en el qual el país experimenta una transformació
espectacular de la seva economia, amb l’abandonament de
l’explotació dels recursos naturals per especialitzar-se en els
Andorra
serveis– s’havia mantingut de forma estable entre 5.000 i 6.000
habitants.
La capital del Principat és Andorra la Vella. La llengua oficial del
país és el català i la moneda utilitzada és l’euro, encara que en
les transaccions financeres pot ser utilitzada qualsevol divisa.
Imatge cedida per Andorra Turisme, SAU
La singularitat política d’Andorra arrenca el segle XIII, amb la
signatura el 1278 i el 1288 de dos pactes de concòrdia, anomenats
pariatges, que van posar fi a les rivalitats existents entre el bisbe
d’Urgell i el comte de Foix per la possessió del territori d’Andorra.
Aquests acords van donar al país la condició de condomini indivís
entre aquests dos senyors, situació que ha perviscut fins al final
del segle XX, tot i haver passat els drets del comte al rei de França
i, posteriorment, al president de la República Francesa.
El 1993 es produeix un canvi important en la situació quan el poble
andorrà es va dotar d’una constitució escrita que institucionalitza
el règim de coprincipat parlamentari i fixa definitivament la
separació dels tres poders tradicionals. El legislatiu és exercit pel
Consell General –el precedent del qual és el Consell de la Terra,
creat el 1419–, parlament unicameral format per 28 consellers,
la meitat elegits en circumscripció nacional i l’altra meitat en les
set circumscripcions territorials, les parròquies. El poder executiu
és exercit pel Govern –liderat per un cap de Govern i en el qual
participen fins a 12 ministres– i l’exercici del poder judicial, al
capdavant del qual hi ha el Consell Superior de la Justícia, es
fa mitjançant tres jurisdiccions –civil, administrativa i penal– amb
Organització institucional
possibilitat de recórrer les decisions preses pels tribunals de
primera instància –Batlles i Tribunal de Corts– davant una segona
instància, el Tribunal Superior de Justícia.
Territorialment el país està dividit en set parròquies, al front
de cadascuna de les quals trobem el Comú, que exerceix les
prerrogatives polítiques i administratives com a òrgan de govern
local, mitjançant el Consell de Comú, al front del qual hi ha un
cònsol major i un cònsol menor. També són institucions de l’estat,
entre altres, el Tribunal Constitucional –que vetlla per la aplicació
correcta de les normes de la Constitució–, el raonador del ciutadà
(ombudsman), el Tribunal de Comptes, l’Institut Nacional Andorrà
de Finances –que exerceix d’autoritat financera– o l’Agència
Andorrana de Protecció de Dades.
Durant molts segles el país ha basat la seva economia en
l’explotació de l’agricultura i la ramaderia, o d’altres recursos
naturals com la fusta i el ferro. No va ser fins al primer terç del
segle XX, amb la connexió per carretera amb els països veïns i
l’arribada de l’electricitat, quan Andorra es comença a obrir a
l’exterior i inicia una diversificació de l’economia. Encara caldrà
esperar, però, un parell de dècades per constatar la consolidació
d’aquest canvi, que havia de portar el sector terciari a substituir
de forma gairebé total un sector primari de subsistència. A partir
d’aquell moment Andorra ha basat el seu desenvolupament
econòmic en els serveis.
Uns actius particulars, com la neu –amb el principal domini
d’esports d’hivern dels Pirineus–, el paisatge, el patrimoni
monumental –especialment el romànic– o el diferencial fiscal,
han convertit Andorra en un país eminentment turístic –el nombre
de visitants oscil·la entre els 8 i els 10 milions anuals–, amb uns
serveis hotelers, comercials i de lleure de qualitat; altres sectors,
com el financer o el de la construcció, també han contribuït de
forma notòria al creixement del país. Al llarg del temps els actors
econòmics s’han anat agrupant en organitzacions sectorials
Economia i societat–com l’Associació de Bancs Andorrans– i tots es troben
representats a la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis.
Només dues cinquenes parts dels habitants d’Andorra tenen
la nacionalitat andorrana –les altres més representades són
l’espanyola, la portuguesa i la francesa–; aquesta situació és
fruit de la gran quantitat d’immigrants que el país ha hagut
d’acollir per mantenir l’alt ritme de creixement econòmic. Les
necessitats sanitàries estan cobertes per professionals liberals,
per una xarxa de centres d’atenció primària i per un modern
centre hospitalari, i des del 1968 existeix un sistema públic de
seguretat social, l’afiliació al qual és obligatòria per a tots els
assalariats. Quant a l’educació, l’escolarització dels infants és
obligatòria i gratuïta i es pot fer tant al sistema andorrà com als
sistemes espanyol o francès, també presents a Andorra.
L’aprovació de la Constitució, el 1993, va significar l’establiment
definitiu d’unes normes polítiques pròpies d’un Estat modern,
que han permès a Andorra situar-se al nivell dels altres països
i participar en organismes internacionals com les Nacions
Unides (1993) o el Consell d’Europa (1994). Paral·lelament,
i des d’aleshores, Andorra ha anat estrenyent els lligams
socioeconòmics amb la Unió Europea i sobretot amb els veïns
més propers: Espanya, França i Portugal, amb els quals té
signats acords específics.
El primer pas va tenir lloc el 1990, amb l’Acord d’unió duanera,
pel qual el Principat quedava inclòs dins del territori comunitari
per al trànsit de mercaderies (excepte els productes agrícoles).
El 2004 va signar l’Acord de cooperació amb la UE, que sense
arribar a l’adhesió plena, preveu unes relacions més estretes i
en àmbits més diversos (medi ambient, educació, cultura, salut,
transport…). D’aleshores ençà, Andorra ha iniciat un procés
de reformes legislatives encaminades a adaptar el país als
estàndards de la UE amb l’objectiu d’una més gran integració
en el concert econòmic, financer i social internacionals.
El futurEn l’àmbit fiscal, la firma de la Declaració de París (10 de març
de 2009) entre els governs d’Andorra i de França ha permès
a Andorra iniciar un camí de reformes que ha culminat amb
l’eliminació en la llista de paradisos fiscals i l’aprovació pel
Consell General de la Llei d’intercanvi d’informació en materia
fiscal (setembre 2009). El text recull els estàndards intercionals
en transparència financera i cooperació contra el frau fiscal
a més d’establir l’intercanvi d’informació entre països sota
estrictes regles de confidencialitat.
En aquesta línia, Andorra, com a país cooperant amb l’OCDE, ja
ha signat més de vint acords bilaterals d’intercanvi d’informació
fiscal*. Tot això, acompanyat d’una política de reforma fiscal
(introducció d’un sistema de baixa tributació), de reforma del
sistema financer i de la signatura de l’Acord Monetari (2011, pel
qual Andorra podrà encunyar euros a partir del 2013). El procés
d’homologació del sistema fiscal al de la resta de països de
l’OCDE permetrà a Andorra firmar acords de doble imposició,
el primer dels quals ha estat amb França i està en negociacions
amb Espanya, en paral·lel a un procés intern d’obertura de
l’economia amb la flexibilització dels criteris per a la inversió
estrangera.* Llista de països
Àustria, Liechtenstein, Mònaco, San Marino, França, Holanda, Portugal, Espanya, Islàndia, Finlàndia, illes Fèroe, Dinamarca, Noruega, Suècia, Argentina, Groenlàndia,
Alemanya, Austràlia, Polònia, Bèlgica, República Txeca, Itàlia i República de Corea (EUA i Hongria, properament)
Demografia POBLACIÓ REGISTRADA 2012
* 0 per regularització d’inscripcions
Font: Departament d’Estadística. Govern d’Andorra
Andorrans 1.323 5.233 2.274 3.969 10.043 4.864 6.711 34.417
Estrangers 2.810 6.818 2.143 5.933 12.355 4.199 7.571 41.829
- Espanyols 1.210 2.547 1.134 2.449 6.566 2.371 4.043 20.320
- Francesos 449 1.119 307 653 671 220 375 3.794
- Portuguesos 550 2.433 241 1.269 3.386 1.195 2.155 11.229
- Altres 601 719 461 1.562 1.732 413 998 6.486
Creixement vegetatiu 40 76 46 55 103 48 66 434
Creixement vegetatiu (%) 0,83 0,56 1,06 0,56 0,46 0,53 0,46 0,56
Creixement migratori* -733 -1.546 49 103 39 -36 -179 -2.303
Creixement migratori (%) -15,19 -11,43 1,13 1,06 0,18 -0,40 -1,24 -2,95
Creixement total -693 -1.470 95 158 142 12 -113 -1.869
Creixement total (%) -14,36 -10,87 2,19 1,62 0,64 0,13 -0,78 -2,39
TOTAL 4.133 12.051 4.417 9.902 22.398 9.063 14.282 76.246
Població per nacionalitat
Andorrans
Espanyols
Portuguesos
Francesos
Altres
Estructura de la població andorrana per nacionalitats (2012)
26,7%
14,7%
5,0%
8,5%
45,1%
Canillo Encamp OrdinoLa
MassanaAndorrala Vella
St. Juliàde Lòria
EscaldesEngordany TOTAL
Demografia PIRÀMIDE D’EDATS DE LA POBLACIÓ ANDORRANA 2012
Font: Departament d’Estadística. Govern d’Andorra
Total dones 37.408 Total homes 38.838EDATS
4.500 1.5002.5003.500 0500 4.5001.500 2.500 3.5000 500
85 i més
80-84
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10-14
5-9
0-4
667
639
810
948
1.534
1.914
2.465
3.082
3.602
3.692
3.715
3.299
2.393
1.954
2.035
2.163
2.085
1.841
965
793
854
1.039
1.355
1.727
2.177
2.863
3.338
3.568
3.690
3.299
2.378
1.871
1.739
2.045
1.866
1.841
IDH
Font: United Nations Development
Programme: Human Development
Report 2013.
* L’Índex de Desenvolupament
Humà (IDH), elaborat pel PNUD
(Programa de les Nacions Unides
per al Desenvolupament), intenta
quantificar el grau de benestar
de la població amb la combinació
de tres tipus de variables: d’una
banda, els ingressos (valorats
en paritat de poder adquisitiu),
als quals s’afegeixen aspectes
relacionats amb les condicions
de salut (que es reflecteixen en
l’esperança de vida) i amb l’accés
a l’educació. Aquest conjunt de
factors se sintetitza en l’IDH, per
al qual els valors més elevats
(superiors a 0,79) es poden
associar a un nivell molt alt de
qualitat de vida, mentre que els
més baixos (entre 0,52 i 0,28)
corresponen als països amb un
nivell de benestar reduït.
Posició (posició 2011) IDH Esperança de vida
Anys d’escolaritat
Anys esperats d’escolarització
Ingrés Nacional Brut per càpita
IDH no referit a ingressos
ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ I ELS SEUS COMPONENTS (2012)*
Noruega Austràlia Estats Units Països Baixos Alemanya Nova Zelanda Irlanda Suècia Suïssa Japó Canadà República de Corea Hong Kong, Xina (RAE) Islàndia Dinamarca Israel Bèlgica Àustria SingapurFrança Finlàndia Eslovènia Espanya Andorra
1234567891011121314151617181920212223 33
(1)(2)(4)(3)(9)(5)(7)(10)(11)(12)(6)(15)(13)(14)(16)(17)(18)(19)(26)(20)(22)(21)(23)
(32)
0,9550,9380,9370,9210,9200,9190,9160,9160,9130,9120,9110,9090,9060,9060,9010,9000,8970,8950,8950,8930,8920,8920,885
0,846
81,382,078,780,880,680,880,781,682,583,681,180,783,081,979,081,980,081,081,281,780,179,581,6
81,1
12,612,013,311,612,212,511,611,711,011,612,311,610,010,411,411,910,910,810,110,610,311,710,4
10,4
17,519,616,816,916,419,718,316,015,715,315,117,215,518,316,815,716,415,314,416,116,916,916,4
11,7
48.68834.34043.48037.28235.43124.35828.67136.14340.52732.54535.36928.23145.59829.17633.51826.22433.42936.43852.61330.27732.51023.99925.947
33.918
0,9770,9780,9580,9450,9480,9780,9600,9400,9260,9420,9340,9490,9070,9430,9240,9420,9170,9080,8800,9190,9120,9360,919
0,839
Educació
Font: Departament de Formació Professional i Serveis Escolars, i Institut
d’Estudis Andorrans
Població escolar
Fins a 6 anys
Entre 7 i 15 anys
16 anys i més
Població escolaritzada
Població universitària
Estudiants a l’estranger
ENSENYAMENT PER SISTEMES EDUCATIUS, CURS 2011/2012
Font: Departament de Formació Professional i Serveis Escolars, i Institut d’Estudis Andorrans
Núm. de centres 13 1 13 5 1 3 36
Població escolar total 4.082 123 3.351 905 224 2.088 10.773
· fins a 6 anys 1.107 - 936 138 39 545 2.765
· entre 7 i 15 anys 2.559 - 1.934 561 133 1.295 6.482
· 16 anys i més 416 123 481 206 52 248 1.526
Població universitària - - - - 1.604
Estudiants a l'estranger - - - - 299
TOTAL POBLACIÓ ESCOLARITZADA 12.676
EnsenyamentEsc.
AndorranaEsc.Prof.
Esc.Francesa
Esc.Espanyola
Esc. Cong.
Esc. Privada
TOTAL
Sistema educatiuandorrà
Sist.ed.francès
Sistema educatiuespanyol
21,8%
2,4%
12,7%
12,0%
51,1%
IPC
Andorra 2,0 0,0 1,6 2,5 1,1
Catalunya 1,6 1,2 3,0 2,5 3,6
Espanya 1,4 0,8 3,0 2,4 2,9
França 2,8 0,1 1,5 2,1 1,3
2008 2009 2010 2011 2012
Font: Departament d’Estadística, Govern d’Andorra. INE (Instituto Nacional de Estadística).
INSEE (Institut National de la Statistique et des Études Économiques).
Renda PRODUCTE INTERIOR
BRUT (PIB)
Canvi de l’euro (Mitjana anual): 2012 = 1,2848 dòlars
* Estimació oficial
** La població de referència que s’ha utilitzat per calcular el PIB per capita (nominal i real) és la
població estimada pel departament d’Estadística, atesa la sobreestimació de la població oficial.
Font: Departament d’Estadística. Govern d’Andorra
2012
PIB (milions d’euros)* 2.507,92
PIB per càpita (euros)** 35.952
PIB (milions de dòlars)* 3.222,18
PIB per càpita (dòlars) 46.191,13
Variació nominal del PIB en 2012* (%) -0,55
Variació real del PIB en 2012* (%) -1,64
Font: Departament d’Estadística. Govern d’Andorra
Aliments, begudes i tabac 18,07 2,2
Vestit i calçat 5,75 -0,7
Habitatge, aigua, gas, electricitat i calefacció 22,98 -1,4
Mobles, estris domèstics i serveis per a la llar 5,58 0,7
Salut (despeses sense subvenció) 2,92 -2,6
Transport 20,56 1,6
Esbarjo, espectacles i cultura 5,93 4,0
Ensenyament 1,05 3,2
Hotels, cafès i restaurants 7,05 0,9
Béns i serveis diversos 10,11 -0,9
TOTAL 100,00 1,1
Ponderaciódel grup (%)
% de variacióanual (2012)
Preus ÍNDEX DE PREUS AL CONSUM (IPC)
Inflació subjacent 81,49 1,4
Productes petroliers 6,69 4,2
Energia 8,46 2,8
Productes petroliers i frescos 16,74 2,5
Aliments 16,07 1,8
Productes frescos 10,05 2,1
Alimentació no producte fresc 6,21 1,3
Serveis 28,46 0,5
Lloguers, aigua i escombraries 16,16 -0,7
Serveis de sanitat 1,61 -7,0
Ponderaciódel grup (%)
% de variacióanual (2012)
Grup de productes Grups especials
Treball CENS DE POBLACIÓ ASSALARIADA REGISTRADA PER LLOCS D’ORIGEN I SECTORS (2012)*
* Valor mitjà anual
Font: CASS
PortugalEspanya TOTALAndorra AltresFrança %
SECTOR PRIMARI 23 44 6 74 15 162 0,44
SECTOR SECUNDARI 698 1.867 138 1.919 264 4.886 13,40
· Indústries extractives i manufactureres 210 698 63 390 90 1.451 3,98
· Producció i distribució d´energia elèctrica 77 76 6 3 4 166 0,46
· Construcció 411 1.093 69 1.526 170 3.269 8,97
SECTOR TERCIARI 6.657 13.457 1.535 5.666 4.089 31.404 86,15
· Comerç i reparació de vehicles de motor 1.413 4.040 605 2.058 1.119 9.235 25,33
· Hoteleria 372 1.541 291 1.361 1.118 4.683 12,85
· Transport, emmagatzematge i comunicacions 277 508 58 154 110 1.107 3,04
· Sistema financer 514 1.047 37 49 77 1.724 4,73
· Activitats immobiliàries i serveis empresarials 781 1.786 155 738 492 3.952 10,84
· Administració pública i seguretat social 2.213 1.727 161 156 148 4.405 12,08
· Educació 101 346 20 29 47 543 1,49
· Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 411 1.039 62 131 134 1.777 4,87
· Altres activitats socials i serveis personals 512 972 111 228 596 2.419 6,64
· Llars que ocupen personal domèstic 40 343 25 661 224 1.293 3,55
· Organismes extraterritorials 4 6 4 1 7 22 0,06
· Treball domèstic a la comunitat 10 86 5 90 11 202 0,55
· Règims especials i declarants voluntaris sense activitat 9 16 1 10 6 42 0,12
TOTAL 7.378 15.368 1.679 7.659 4.368 36.452 100,00
% Població assalariada 20,24 42,16 4,61 21,01 11,98 100,00
Salaris SALARIS MITJANS MENSUALS PER SECTOR (2012)*
* Valor mitjà anual
Font: CASS
Salari mitjà (€)
SECTOR PRIMARI 1.397,39
SECTOR SECUNDARI 1.996,91
· Indústries extractives i manufactureres 1.997,73
· Producció i distribució d´energia elèctrica 3.084,93
· Construcció 1.940,68
SECTOR TERCIARI 2.004,48
· Comerç i reparació de vehicles de motor 1.711,41
· Hoteleria 1.479,58
· Transport, emmagatzematge i comunicacions 2.223,54
· Sistema financer 4.572,30
· Activitats immobiliàries i serveis empresarials 1.873,46
· Administració pública i seguretat social 2.485,56
· Educació 2.142,89
· Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 2.399,72
· Altres activitats socials i serveis personals 1.683,13
· Llars que ocupen personal domèstic 1.243,68
· Organismes extraterritorials 2.673,04
· Treball domèstic a la comunitat 1.212,43
TOTAL 1.998,91 SECTOR PRIMARI SECTOR SECUNDARI SECTOR TERCIARI
Evolució del nombre d’assalariats*
2011 20122010
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
32.20631.404
5.6634.886
159 162
32.732
6.508
152
* Dades el 31 de desembre de 2012
Font: CASS
Estructura empresarial DIMENSIÓ DE LES EMPRESES PER SECTOR*
26-1006-10 TOTAL1-5 >10011-25
Nombre d’empreses segons nombre d’assegurats
Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura 143 7 2 - - 152
Indústries extractives 1 - - - - 1
Indústries manufactureres 153 40 28 9 2 232
Producció i distribució d´energia elèctrica 1 1 2 1 1 6
Construcció 392 108 75 25 - 600
Comerç i reparació de vehicles de motor 1.214 211 119 34 14 1.592
Hoteleria 498 123 120 62 3 806
Transport, emmagatzematge i comunicacions 185 19 19 7 1 231
Sistema financer 52 11 11 1 5 80
Activitats immobiliàries i serveis empresarials 856 130 64 19 8 1.077
Administració pública i seguretat social 7 4 12 3 9 35
Educació 29 8 7 6 1 51
Activitats sanitàries i veterinàries 263 18 16 5 2 304
Altres activitats socials i serveis personals 364 36 29 21 6 456
Llars que ocupen personal domèstic 3.600 12 2 - - 3.614
Organismes extraterritorials 8 1 - - - 9
Règims especials - - - 1 - 1
Treball domèstic a la comunitat 578 2 - - - 580
Declarant voluntari sense activitat 95 - - - - 95
TOTAL 8.439 731 506 194 52 9.922
Sector
Construcció
Comerç, hoteleria i turisme
* Despatxos, locals comercials, magatzems i hotels
Font: Departament d’Estadística. Govern d’Andorra
Font: Departament de Comerç
CanilloEncampOrdino La MassanaAndorra la VellaSant Julià de LòriaEscaldes-Engordany
TOTAL
Xalets
573567212
1.0710
1.102649
4.174
TOTAL
1.249 1.134
29.231 7.121 2.293
11.692 760
53.480
Apartaments
6760
29.0195.758
010.590
0
46.043
Altres*
0567
0292
2.2930
111
3.263
SUPERFÍCIE AUTORITZADA PER A CONSTRUCCIONS 2012 (m2)
NOMBRE D’ESTABLIMENTS I MOVIMENTS D’ALTES I
BAIXES EN EL SECTOR DELS SERVEIS
Comerç especia-litzat i altres
Altres serveis
Serveis a les empreses
Comerçd’alimentació
Org. financers i assegurances
Hoteleria TOTAL
Nombre d’establiments des. 2011 350 2.277 963 726 164 1.614 6.094
Altes durant el 2012 34 176 71 80 2 125 488
Baixes durant el 2012 38 243 84 54 3 137 559
Saldo altes i baixes -4 -67 -13 26 -1 -12 -71
Nombre d'establiments des. 2012 346 2.210 950 752 163 1.602 6.023
Hoteleria
* S’hi inclouen hotels, aparthotels, hostals i residències, pensions i apartaments turístics, d’acord amb la classificació oficial.
Font: Departament d’Estadística. Govern d’Andorra
ESTABLIMENTS HOTELERS,* PLACES HOTELERES I RESTAURANTS (TEMPORADA 2012-2013)
5*
Est. Hab.
4*
Est. Hab.
3*
Est. Hab.
2*
Est. Hab.
1*
Est. Hab.
TOTAL
Est. Hab. Rest.
Canillo 2 231 14 1.348 20 739 9 152 5 61 50 2.531 45
Encamp - - 10 647 23 937 16 614 2 64 51 2.262 64
Ordino - - 4 156 17 450 6 98 2 24 29 728 24
La Massana - - 12 994 15 658 8 121 2 47 37 1.820 47
Andorra la Vella 4 387 10 1.166 11 521 9 248 4 102 38 2.424 98
Sant Julià de Lòria - - 2 47 6 399 2 75 1 6 11 527 19
Escaldes-Engordany 2 83 11 1.170 13 799 4 103 3 59 33 2.214 61
TOTAL 8 701 63 5.528 105 4.503 54 1.411 19 363 249 12.506 358
Estacions d’esquí
Font: Ski Andorra.
(+) Més 310 ha fora de pista
* Dades corresponents a les estacions d’esquí alpí. També es disposa del Camp de la Rabassa per a la pràctica de l’esquí nòrdic, o de fons, amb quatre pistes que sumen 15 km de longitud
** Els sectors d’Ordino-Arcalís i Pal-Arinsal integren el domini esquiable de Vallnord
*** El domini esquiable de Grandvalira inclou els sectors de Soldeu-el Tarter i de Pas de la Casa-Grau Roig
Nombre de pistes 25 42 118 185
Longitud total de pistes (km) 30 63 210 298
Superfície esquiable (ha) 442 (+) 707 1.926 3.075
Remuntadors mecànics 15 31 64 108
Capacitat (esquiadors/hora) 16.510 39.180 100.700 156.390
Canons de neu 89 296 1.013 1.482
Innivació artificial (km) 15 28 136 126
Temporada 2012 - 2013* Ordino-Arcalís** Pal-Arinsal** Grandvalira*** TOTAL
Sector financerPRINCIPALS DADES D’ACTIVITAT
DE LA BANCA ANDORRANA (2012)
* Andorra i estranger. ** Inclou els passius subordinats. *** Inclou dipòsits de clients i mediació per compte de clients
Font: Agrupació de Bancs Andorrans
Grup Crèdit AndorràAndbankGrup MoraBancBanca Privada d’AndorraBancSabadell d’Andorra
TOTAL
Actiu total (milers €)
Recursos gestionats (%)
Nombre d’oficines
Actiu total (%)
Recursos gestionats (milers €)***
Fons propis (milers €)**
Nombre d’empleats*
Fons propis (%)
Entitat
Grup Crèdit Andorrà
Resta del sector financer
5.898.5293.701.0212.147.4702.845.463
641.675
15.234.158
129986
44
11.308.71411.047.7886.374.1855.373.3311.286.056
35.390.074
676.078427.578340.201299.91057.940
1.801.707
662634326547112
2.281
38,72% 61,28 % 37,52% 62,48% 31,95% 68,05%
Finances públiques
* Dades provisionals, pendents d’aprovació definitiva pel Consell General.
Font: Ministeri de Finances.
FINANCES PÚBLIQUES (2012-2013)
Quant. liquidades x 100
Quant. pressupostades
Quantitat pressupostada Ingressos i despeses
del M.I Govern d’Andorra
(En milers d’euros) Exercici 2012 Exercici 2013*
Total %
Quantitat liquidada
Total %
Quantitat pressupostada
Total %
INGRESSOS PÚBLICS
· Impostos directes 25.851 4,00 29.895 4,01 115,64 72.231 7,43
· Impostos indirectes 276.921 42,80 301.539 40,46 108,89 262.214 26,96
· Taxes i altres ingressos 20.346 3,14 23.623 3,17 116,10 20.465 2,10
· Transferències corrents 22 0,00 0 0,00 1,21 0 0,00
· Ingressos patrimonials 10.774 1,67 12.958 1,74 120,26 8.916 0,92
· Alienació d'inversions reals 0 0,00 1 0,00 – 0 0,00
· Variació d'actius financers 61 0,01 184 0,02 303,37 53 0,01
· Variació de passius financers 313.060 48,38 377.027 50,59 120,43 608.785 62,59
TOTAL INGRESSOS PÚBLICS 647.036 100,00 745.227 100,00 115,18 972.664 100,00
DESPESES PÚBLIQUES
a) Classificació administrativa
· Cap de Govern 15.944 2,46 21.331 2,83 133,79 19.389 1,99
· Ministeri Finances i Funció Pública 339.318 52,44 382.045 50,66 112,59 666.774 68,55
· Ministeri d’Economia i Territori 58.732 9,08 150.704 19,98 256,59 62.469 6,42
· Ministeri d'Afers Exteriors 6.336 0,98 5.912 0,78 93,30 6.553 0,67
· Ministeri de Justícia i Interior 41.633 6,43 38.535 5,11 92,56 41.495 4,27
· Ministeri de Salut i Benestar 84.646 13,08 56.561 7,50 66,82 74.271 7,64
· Ministeri d'Educació i Joventut 63.679 9,84 62.449 8,28 98,07 63.204 6,50
· Minsteri de Turisme i Medi Ambient 32.112 4,96 32.346 4,29 100,73 33.692 3,46
· Ministeri de Cultura 4.637 0,72 4.271 0,57 92,12 4.815 0,50
b) Classificació econòmica
· Despeses de personal 96.640 14,94 94.444 12,52 97,73 97.320 10,01
· Béns corrents i serveis 45.959 7,10 41.934 5,56 91,24 48.188 4,95
· Interessos 33.931 5,24 29.320 3,89 86,41 27.215 2,80
· Transferències corrents 133.861 20,69 108.677 14,41 81,19 128.420 13,20
TOTAL DESPESES CORRENTS 310.390 47,97 274.375 36,38 88,40 301.144 30,96
· Inversions reals 35.917 5,55 135.125 17,92 376,21 46.930 4,82
· Transferències de capital 46.314 7,16 45.423 6,02 98,08 55.109 5,67
TOTAL DESPESES D'INVERSIÓ 82.231 12,71 180.548 23,94 219,56 102.039 10,49
· Variació d'actius financers 215 0,03 4.673 0,62 2.176,84 146 0,02
· Variació de passius financers 254.200 39,29 294.558 39,06 115,88 569.334 58,53
TOTAL DESPESES PÚBLIQUES 647.036 100,00 754.154 100,00 116,56 972.664 100,00
Visitants*
FRONTERA HISPANOANDORRANA 4.225.391 53,48
Espanyols 3.591.673 45,46
Francesos 250.733 3,17
Altres nacionalitats 382.985 4,85
FRONTERA FRANCOANDORRANA 3.675.049 46,52
Espanyols 271.494 3,44
Francesos 3.213.886 40,68
Altres nacionalitats 189.669 2,40
TOTAL ESPANYOLS 3.863.167 48,90
TOTAL FRANCESOS 3.464.619 43,85
TOTAL ALTRES NACIONALITATS 572.654 7,25
TOTAL 7.900.440 100,00
2012 %
Importacions
Font: Duana Andorrana
IMPORTACIONS ANDORRANES PER SECCIONS ARANZELÀRIES I PROCEDÈNCIA (2012)
* ADSL i Fibra òptica
Font: Departament d’Estadística. Govern d’Andorra
Nombre de vehicles entrants
FRONTERA HISPANOANDORRANA 2.770.684
Turismes 2.638.325
Vehicles pesats 62.359
FRONTERA FRANCOANDORRANA 1.410.844
Turismes 1.384.459
Vehicles pesats 26.385
TOTAL 4.111.528
2012 Comunicacions
NOMBRE D'ABONAMENTS DESEMBRE 2012
Línies telefòniques 38.320
Canals XDSI 9.846
Abonaments MOBILAND 43.352
Targetes MOBILAND Clic (prepagament) en servei 20.513
Internet de banda ampla* 26.905
TRÀFIC TELEFÒNIC (HORES) ANY 2012
Nacional (telèfons fixos) 2.046.684
Nacional (telèfons mòbils) 684.108
Internacional entrant 776.403
Internacional sortint 862.272
Tràfic telefònic total 4.369.467
Internet de banda ampla internacional* (GB) 4.757.016
Internet de banda ampla nacional* (GB) 259.074
Milers d’ €%Importacions per seccions aranzelàries Milers d’ € %Importacions per procedència
Animals vius i productes del regne animal 59.048,24 5,44 Espanya 666.101,44 61,36
Productes del regne vegetal 22.881,53 2,11 França 189.864,15 17,49
Greixos i olis 4.627,13 0,43 Alemanya 39.309,71 3,62
Productes de les indústries alimentàries. Begudes i tabac 174.296,53 16,06 Itàlia 25.384,04 2,34
Productes minerals 160.881,09 14,82 Gran Bretanya 18.150,81 1,67
Productes de les indústries químiques o connexes 124.628,10 11,48 Portugal 12.377,77 1,14
Matèries i productes plàstics. Articles de cautxú 22.485,68 2,07 Holanda 10.942,42 1,01
Pells, cuirs i articles d'aquestes matèries. Articles de viatge 14.943,90 1,38 Bèlgica 4.678,58 0,43
Fusta i suro. Articles d'aquestes matèries 5.972,40 0,55 Àustria 4.244,85 0,39
Paper i les seves aplicacions. Edició, premsa, etc. 24.685,99 2,27 Polònia 3.832,54 0,35
Matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció 103.848,31 9,57 Suècia 2.510,10 0,23
Calçat, capells, paraigües, bastons, flors artificials, etc. 30.967,63 2,85 Luxemburg 2.492,53 0,23
Prod. de pedra, ciment i mat. anàlog. Prod. de ceràmica i vidre 13.074,94 1,20 Resta UE 9.234,97 0,85
Perles, pedres gemmes, metalls preciosos. Joieria i bijuteria 8.014,20 0,74 Xina 40.789,67 3,76
Metalls comuns i productes d'aquests metalls 29.193,62 2,69 Suïssa 15.435,60 1,42
Màq. i aparells, mat. elèctr. Apar. de repr. i enreg. del so i imatge 127.466,20 11,74 Japó 7.264,40 0,67
Material de transport 68.605,55 6,32 EUA 6.710,87 0,62
Òptica, fotogr. i cinematogr. Apar. mesura i control. Rellotgeria, etc. 44.050,44 4,06 Índia 3.944,17 0,36
Armes, municions i llurs accessoris 1.061,14 0,10 Vietnam 3.619,82 0,33
Mobiliari, joguines, articles d'esport, etc. 43.505,74 4,01 Turquia 2.471,06 0,23
Objectes d'art, de col·lecció, antiguitats 1.382,80 0,13 Resta del món 16.261,64 1,50
TOTAL IMPORTACIONS 1.085.621,16 100,00 TOTAL IMPORTACIONS 1.085.621,16 100,00
* Metodologia 2012. Font: Departament d’Estadística. Govern d’Andorra
Indicadors de consum (2012)
Font: Departament d’Estadística. Govern d’Andorra
Consum d’energia elèctrica per usos (MW/h)
Usos domèstics 92.248
Construcció i activitats annexes 4.360
Indústries 4.249
Distribució 73.629
Hoteleria i restauració 64.689
Serveis financers 23.179
Altres serveis 66.704
Enllumenat públic 7.980
Estacions d'esquí 17.086
Administracions 25.646
Altres distribuidores 182.012
TOTAL ELECTRICITAT 561.782
Importació de carburants (milers de litres)
Gasolina sense plom 27.191,93
Gas-oil locomoció 101.249,23
Fuel domèstic 55.834,71
Olis de motor 0,00
Querosè i carbureactors 93,55
184.369,42
Matriculació de vehicles (unitats)
Turismes 1.573
Motos 421
Ciclomotors 13
Camionetes 108
Camions, autobusos i remolcs industrials 30
Altres (remolcs particulars i tractors agrícoles) 74
Vehicles especials 35
Motos de neu 5
TOTAL MATRICULACIONS 2.259
TOTAL CARBURANTS
DL:
AN
D.4
00-2
013