Post on 20-Jan-2021
5 de desembre del 1997 número 18http://www.uv.es/~noudise
Avanç electoral:Claustre progressistaEls primers resultats coneguts anit de les eleccions celebrades en la Universitatde València consoliden un Claustre progressista per als propers quatre anys. La
continuitat marca els resultats entre els representants dels professors. En elcol lectiu d’estudiants, el BEA augmenta considerablement la seua força, men-
tres Campus Jove, AEN i Entesa aconsegueixen una alta representació.
Les urnes s’ompliren ahir amb els vots
dels estudiants, professors i treballa-
dors de la Universitat de València.
Durant tot el dia estigueren oberts els
col·legis electorals i, a l’hora del tanca-
ment de la nostra edició, les primeres
dades confirmaven la continuïtat d’una
majoria progressista en el Claustre. Els
400 claustrals triats ahir (248 pels pro-
fessors, 44 pels altres treballadors i
108 pels estudiants) elegiran al rector
la pròxima primavera. També seran els
encarregats d’impulsar els actes de
commemoració dels Cinc Segles de la
institució acadèmica.
2
EL CLAUSTRE DELS CINC SEGLES
MARISOL HOYOS
Després dels tres dies d’intensa
campanya electoral en totes les
escoles i facultats de la
Universitat, ahir estava convo-
cada a les urnes tota la comuni-
tat universitària per a elegir els
400 membres que hauran de
compondre el Claustre. A primera
hora del matí, un plujós dia des-
pertava els tres campus univer-
sitaris i acollia els estudiants que
començaven a omplir aules i
biblioteques.
Dimecres a la nit, els diversos
representants de les candidatures
presentades retiraren els cartells,
enganxines i la resta de propa-
ganda que, durant aquests dies,
havia acolorit parets i corredors.
Abans de les deu del matí, molts
miraven ja impacients el rellotge
i esperaven ansiosos el comença-
ment de la jornada electoral.
Tanmateix, en alguns centres,
com ara l’Aulari Nord del
Campus dels Tarongers (que acull
les titulacions de Dret i de Treball
Social), les meses per a votar es
van constituir amb un poc de
retard. Encara que els membres
de cada mesa hi estaven presents,
les paperetes i l’acta de constitu-
ció no van arribar a l’hora pre-
vista. Finalment, quan ja tot va
quedar a punt, les cues d’estu-
diants van començar a formar-se
davant de les set meses, distri-
buïdes alfabèticament. En la
número quatre, curiosament, es
va muntar un tap ben gros, la qual
cosa va fer bromejar els estu-
diants sobre la possibilitat de con-
feccionar estadístiques i asse -
nyalar els cognoms que més par-
ticipen en les eleccions.
En tot el campus, els corredors
estaven plens de gom a gom,
però, fonalmentalment, això era
a causa d’alguns exàmens que
havien de fer-se al llarg del matí.
Els estudiants de primer curs van
ser els més contraris a l’hora d’a-
costar-se a les urnes. Ángeles,
una estudianta de primer curs de
la Llicenciatura de Dret, asse -
nyalava que la campanya electo-
ral ha coincidit amb alguns exà-
mens anticipats i que no ha tin-
gut l’oportunita d’assabentar-se
prou bé dels programes presen-
tats per cada grup. Les seues
companyes, però, Elena, Teresa
i Nieves, sí que han sentit parlar
llargament sobre les diferents
propostes. “Tots els dies entrava
a classe algun representant dels
grups que estan al campus.
Tanmateix, no sabem a qui votar
perquè tots demanen el mateix
(millores en el sistema de matrí-
cula, modificacions dels Nous
Plans, etc.), però no acabem d’en-
tendre què és el que realment
poden fer per a canviar les coses,
és a dir l’estructura en si mateixa
de la Universitat”.
Als edificis departamentals, on
estaven instal·lades les meses del
personal docent i investigador
(PDI) i del personal d’adminis-
tració i de serveis (PAS), el
desenvolupament de la jornada
va ser molt més tranquil. A l’hora
de l’esmorzar s’hi van concen-
trar bona part de les votacions.
Alguns treballadors, com ara
Carme, secretària de la Facultat
de Ciències Econòmiques i
Empresarials, que porta ja vint-
i-dos anys a la Universitat, feien
broma tot preguntant si calia
ensenyar el DNI.
Mentrestant, en la mesa del
PDI, els seus membres tractaven
d’organitzar un torn d’atenció per
tal de poder anar també a im partir
classe.
Més lluny, al Campus de
Blasco Ibáñez, la sorpresa més
agradable es va produir a la
Facultat de Filologia, on des del
moment de la constitució de la
mesa electoral es va formar una
llarguíssima cua que es va man-
tenir quasi durant tot el matí. La
participació va sorprendre gra-
tament els interventors i els
representants dels diferents
grups, que han estat tota la set-
mana passant per les classes,
parlant dels seus programes i,
sobretot, tractant d’animar els
estudiants per a participar acti-
vament en la política univer-
sitària. De fet, augmentar la seua
taxa de participació, que l’any
passat va ser d’un 15,98%, és un
dels objectius principals que
s’han plantejat des d’un primer
moment al llarg d’aquesta cam-
panya electoral.
Durant tota la jornada, dos
representants de cada candida-
tura van estar presents al costat
de les meses, com a interventors,
per tal d’assegurar el bon fun-
cionament del procés. Així i tot,
a la Facultat de Filologia es van
haver d’aturar les votacions
durant uns cinc minuts, perquè
un representant d’un grup conti-
nuava fent campanya entre els
estudiants que es trobaven en la
cua, tractava de convéncer-los
perquè votaren la seua candida-
tura. La presidenta de la mesa,
Claude Benoit, del Departament
de Filologia Francesa, li va cri-
dar l’atenció i la votació hi va
continuar desenvolupant-se amb
tota normalitat.
A la Facultat de Geografia i
d’Història, la cua també omplia
les escales, des de primeres hores
del matí. Però alguns estudiants
es queixaven perquè els profes-
sors i el degà de la Facultat no
havien accedit a aturar les clas-
ses durant una hora per a facili-
tar les votacions. Els represen-
tants del BEA i d’Egeo assenya-
laven la necessitat de constituir
una segona mesa per tal d’agili-
tar el procés.
En els tres campus, encara que
el dia va eixir núvol i fred, les
urnes acolliren amb bona cara
tots aquells que s’hi acostaren per
a depositar el seu vot.
Canviarapunts perpaperetes
La pluja marca la jornada elec-
Estudiantes trien, ahir, les paperetes per a votar en un dels col legis del Campus dels Tarongers.
3
REDACCIO
El Bloc d’Estudiants Agerma -
nats (BEA) ha recuperat l’hege-
monia entre el col·lectiu d’estu-
diants en el Claustre de la
Universitat de València. Dels 14
representants en l’anterior òrgan
de sobirania, el BEA ha passat a
tindre 19 representants (comp-
tant amb els 3 d’Itaca en
Empresarials) després de les elec-
cions celebrades ahir.
Campus Jove és el segon
col·lectiu amb 12 representants,
cinc dels quals els ha obtingut al
Campus de Burjassot. Per la seua
banda, l’AEN es manté com a
tercera força amb 9 claustrals.
Entesa ha millorat espectacular-
ment els resultats de l’any pas-
sat i tindrà set vots front als tres
dels que disposava fins ara.
L’agrupació Valencia Univer -
sitaria ha aconseguit també un
important increment: ha passat
de tindre només representació en
Dret a aconseguir set claustrals.
Aula 2000 ha perdut força i es
queda amb 5 representants, ara
només a Econòmiques i a Dret.
Renovación Universitaria té dos
representants malgrat haver-se
presentat en cinc centres.
Molts altres estudiants claus-
trals s’enquadren en grups inde-
pendents només adscrits a un
centre. És el cas de GIF (4 claus-
trals), que ha guanyat a Farmàcia;
Cerels (4), en Relacions
Laborals; Bio-99 (3) en Biologia;
i REM-I (3) en Medicina.
Els candidats del col·lectiu de
professors, que és el majoritari en
el Claustre, es presentaven a títol
individual en quasi tots els casos.
Aquesta raó impedeix inter-
pretar amb detall els primers
resultats coneguts anit. Tan -
mateix, les primeres dades con-
firmen la continuïtat de molts
dels actuals claustrals, que han
conformat una majoria de pro-
grés en els darrers quatre anys.
Així per exemple,
a Empresarials, els
set representants dels
professors s’integren
en la llista de l’actual
vicerector Ramón
Torcal. Cinc dels set
ja formaven part del
Claustre.
En Econòmiques
han resultats triats,
entre d’altres, Josep
Maria Jordan Galduf, Dulce
Contreras, Vicent Llombart i Juan
José Renau.
En el moment de tancar
aquesta edició, altres professors
significatius elegits eren Rafael
Fernández (Escola de Relacions
Laborals); Josep Lluís Blasco,
Neus Campillo, Sergio Sevilla i
Joan Llinares (Facultat de
Filosofia).
Respecte al
Personal d’Ad -
ministració i Ser -
veis (PAS) també
s’ha repetit l’elec-
ció de candidats
p r o g r e s s i s t e s .
Molts dels elegits
ja formaven part
del Claustre ante-
rior. Aquest
col·lec tiu ha triat
44 dels 400 claustrals.
Les eleccions transcorregue-
ren sense incidents.
El BEA recupera l’hegemoniaCampus Jove, AEN i Entesa aconsegueixen molts representants al
GIF, Cerels,REM-I
i Bio-99guanyen leseleccions
en els seuscentres
Els alumnes votaren per a elegir els seus 108 representants.
Un total 3.460 professors,
1.519 membres del PAS i
57.811 estudiants foren convo-
cats ahir a les urnes per a triar
el nou Claustre que en el mes
de maig elegirà el futur rector
de la Universitat de València.
Del PDI, col·lectiu universitari
que més representació té al
Claustre, 248 claustrals dels 400
que el componen, es van pre-
sentar 353 candidats per a
aquests 248 claustrals.
Mentre que a la Facultat de
Ciències Econòmiques i
Empresarials les candidatures
del professorat van ser nom-
broses, 39 candidats per a 29
representants, a la Facultat de
Dret es presentaren menys can-
didats que representants es -
caients per al Claustre. En molts
altres col·legis les candidatures
coincidiren amb el nombre de
representants.
Pel que fa al PAS, el col·lec-
tiu que més ha participat darre-
rament en les eleccions, va pre-
sentar ahir 80 candidats per als
44 representants que li corres-
ponen al Claustre en els 23
col·legis electorals que s’ubica-
ren en els diversos centres i ser-
veis de la Universitat. El major
nombre de candidats, 12, s’a-
plegaren al col·legi electoral de
Serveis Centrals Administratius
i Econòmics, dels quals en van
eixir 8. Proporcionalment, fou
al col·legi electoral de l’Escola
de Fisioteràpia, de l’IVEF i
d’Educació Física on més can-
didats es presentaren, 5, per a
un únic representant.
Tant el PAS com el PDI es
presentaren de manera indivi-
dual, a diferència dels estudiants
que ho feren sota unes sigles.
No obstant això, enguany s’ha
creat la Coordinadora Univer -
sitària Valenciana, CUVA, de
caire nacionalista i progressista,
conformada per membres del
PAS, PDI i estudiants que ahir
es presentaren a les eleccions.
Una citaper a
62.790electors
EL CLAUSTRE DELS CINC SEGLES
Escriu al Nou Dise:premsa@uv.es
informació
4
Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món, NOU DISE et posa al dia. Només has d’omplir aquesta butlleta amb les
teues dades i enviar-la, junt amb un xec de 1.500 pessetes (a nomd’Universitat de València-Dise), a: Gabinet de Premsa. Antiga Senda de Senent, 11, quart pis. 46023, València.
Nom:
Cognoms:
Adreça:
Població:Codi Postal:
Tf.:E-mail:
NIF:
Te’lportem a casa
Els rectors,d’acord:
Normes del 32REDACCIO
No hi ha dubtes, els rectors de
les universitats d’Alacant,
Castelló i València estan d’acord:
la homologació científica del
valencià la donen les normes
ortogràfiques del 32 i la gramà-
tica de Carles Salvador. Així
–clar i ras– li ho han fet saber al
president del Consell Valencià de
Cultura, Santiago Grisolía.
Fernando Romero, rector de
la Universitat Jaume I; Manuel
Desantes, rector en funcions de
la Universitat d’Alacant; i Pedro
Ruiz Torres, rector de la
Universitat de València, envia-
ren el passat dimecres a Santiago
Grisolía un escrit en resposta a
la consulta feta a les universitats
pel CVC en la qual fixaven la
posició de les institucions acadè-
miques sobre l’ano-
menat pacte linüís-
tic.
Els rectors consi-
deren que “l’autori-
tat lingüística sobre
el valencià només
podrà estar assen-
tada en fonaments
científics si recau en
professionals alta-
ment qualificats en filologia
valenciana, si reconeix la unitat
de la llengua compartida, en les
seues diverses modalitats, per
valencians, catalans i balears, i
si és homologada per la comuni-
tat científica”.
Aquesta homologació cientí-
fica –expliquen els rectors– la
donen les Normes de Castelló del
1932 i la doctrina ortogràfica i
gramatical de Carles Salvador,
que fou professor de valencià de
la Universitat de València, del
Centre de Cultura Valenciana i
de Lo Rat Penat. Una normativa
que –insisteixen els rectors– ha
estat seguida “per la immensa
majoria dels escriptors i docents
valencians d’ençà dels anys
trenta i que és l’única usada no
sols per les universitats valen-
cianes, sinó per tota la romanís-
tica internacional”.
L’anàlisi de la situació lin-
güística que pateix el País
Valencià no s’escapa de l’escrit
enviat al CVC. “Constatem que
la Comunitat Valenciana és l’ú-
nica comunitat autònoma
d’Espanya amb dues llengües
oficials que no ha fixat encara la
seua autoritat lingüística, deixant
així que el valencià siga objecte
d’instrumentacions partidistes i,
per tant, de desprotecció mani-
festa, a pesar que l’article 3 de la
Constitució Espa -
nyola i l’article 7 de
l’Estatut d’Auto -
nomia de la Comu -
nitat Valenciana
proclamen que ha
de ser objecte de
‘respecte i protec-
ció’ i ‘d’ús normal
i oficial’”.
Aquest imperatiu
legal obliga a la Generalitat
Valen ciana –segons el rectors– a
garantir “la seguretat jurídica dels
administrats davant de l’ús ofi-
cial del valencià mitjançant el
reconeixement d’una autoritat
lingüística sobre el valencià per
a tots els àmbits de l’adminis-
tració”.
I aquesta autoritat lingüística,
com expliquen els rectors, no
pot ser altra que l’Institut Inter -
universitari de Filologia Valen -
ciana.
L’Institut Interuniversitari
de Filologia Valenciana és
l’organisme postulat per les
tres universitats valencianes
com a autoritat lingüística, “bé
siga amb la seua estructura
actual o bé amb les reformes
estatutàries que s’hi conside-
ren es caients”, afirmen els
seus rectors.
Creat per ordre de la
Generalitat Valenciana del
1994, l’Institut Interuniversitari
de Filologia Valenciana és,
com recorden el rectors, l’or-
ganisme unitari de les tres uni-
versitats valencianes amb estu-
dis de filologia que serveix de
referent normatiu per al valen-
cià. Els rectors remarquen el
fet que des de l’any 1978 en
què es va crear l’Institut de
Filologia Valenciana de la
Universitat de Valencia –orga-
nisme matriu de l’actual
Institut– “ha estat de jure o defacto l’organisme de referèn-
cia normativa del valencià, tant
per a l’administració munici-
pal com per a l’autonòmica”.
Santiago Grisolía, president del Consell Valencià de Cultura.
L’autoritat
Crítica/Teatre
Un hivern de sorpresaEnvidia y celos antes del invierno. TEATRO DEL AVATAR.
Direcció: Susu Benítez.
Actors: Susu Benítez,
María Colomer, Xuso Hernández,
Enric Juecas, Begoña Sánchez.
Lloc: Sala Palmireno.
Data: 2 i 3 de desembre.
FRANCISCA FERRER GIMENO
La màgia darrere d’una màs-
cara ridícula i amb un vestit de
colors són els únics elements per
a reconéixer en la Commediadell’Arte. Personatges estereoti-
pats, la virtut que tapa la cobdícia,
el ridícul sota la magnitud, la
saviesa adornada amb la ignoràn-
cia. Tots es donen cita en el carro
de la farsa; així doncs, què es
busca: la crítica entre els riures i
el divertiment del públic.
La companyia Teatro del
Avatar pren alguns personatges i
detalls de la Commedia dell’Arteper al seu muntatge i ens porta cap
a una ciutat plena de palaus, de
racons, amb un port, centre del
desenvolupament de la trama, de
tota cita amagada, però, per
damunt de tot, aquesta ciutat
marina té una cosa molt singular
que la caracteritza de les altres:
l’arròs i la paella.
Fer riure pot ser molt difícil i
complicat. Ajuntar oracions de
l’actualitat amb modismes del
teatre de màscara no sempre du
un bon resultat. S’hi poden pro-
duir coses com ara descompen-
sació de moviments, paraules fora
de lloc, com també una barreja
de prosa i de vers amb moltes
incongruències.
L’agilitat, el riure i la provo-
cació s’hi confonen i fan que l’es-
pectador no sàpia on prestar aten-
ció; el director cal que s’adone
d’aquesta falta de focalització
amb l’argument d’una història
feble i convencional. La tasca de
fer riure és força difícil, no es pot
deixar de banda la professionali-
tat i s’ha d’intentar fer-ho bé.
Esperem que el pròxim especta-
cle d’aquesta companyia ens
divertisca una mica més.
Resposta al Consell Valencià deCultura sobre la llengua
“L’autoritatlingüísticaha d’estar assentada
sobrecriteris cien-
tífics”
REDACCIO
La Universitat oferta 78 cur-
sos als ajuntaments de la demar-
cació de València dins del pro-
grama Universitat als Pobles1998. Aquesta iniciativa està orga-
nitzada pel Servei de For mació
Permanent i compta amb el suport
financer de la Fundació Bancaixa.
El programa pretén posar a l’a-
bast dels ciutadans una extensa i
diversa oferta cultural. Els cursos,
preparats per professors de diver-
sos departaments universitaris,
abracen temes molt diversos i
qüestions d’interés general. Es
tracta de cursos de divulgació cien-
tífica i cultural, molts d’ells amb
un enfocament pràctic.
Aquesta setmana els repre-
sentants de diversos municipis
valencians s’han reunit amb els
representants del Servei de
Formació Permanent per a rebre
el dossier del programa d’en-
guany. Els municipis que no
pogueren enviar un representant
a la reunió també rebran en els
propers dies el dossier complet.
Després, cada ajuntament deci-
dirà quin o quins cursos són del
seu interés. Aquests cursos s’im-
partiran en el mateix municipi,
on es desplaçaran els professors.
L’ajuntament pagarà el cin-
quanta per cent de les despeses
del curs (salaris del professorat
i desplaçaments). L’altra meitat
és finançada per la Universitat
amb els recursos destinats a
aquesta finalitat per la Fundació
Ban caixa. Quan els municipis
hagen triat els cursos del seu
interés s’hauran de posar en con-
tacte amb els professors per tal
de concretar les dates del curs,
l’horari i les altres condicions.
El Servei de Formació Per ma -
nent expedirà els certificats d’as-
sistència, que s’entregaran als inte-
ressats en cada localitat. Els ajun-
taments es responsabilitzaran de
la difusió de les activitats en cada
5
informació
La Universitat oferta78 cursos als pobles
Bancaixa col labora amb el Servei de Formació
municipi, de la matriculació de l’a-
lumnat i de facilitar els locals i els
recursos necessaris per a realitzar
els cursos.
Els 78 cursos estan agrupats en
sis grans apartats: Ecologia i Natura;
Economia, Treball i Empresa;
Educació, Infància i Joventut;
Informàtica, Psicologia i Relacions
Socials; Salut; i Diversos.
Els ajuntaments tenen així una
amplíssima oferta que va des de
cursos sobre la prevenció d’ince-
dis forestals fins a altres de tècni-
ques de relaxació i control mental
per a superar l’estrés. També hi ha
cursos de teràpia sexual, de nutri-
ció, d’introducció al cinema o d’i-
niciació a la comptabilitat finan-
cera.
En el camp de la informàtica
s’oferta un curs d’iniciació a
Internet, com també altres sobre
programes específics, com ara
Access, Word i Excel.
En el camp de l’economia i del
treball hi ha un curs sobre sistemes
eficaços per a trobar treball i un
altre sobre eines per a millorar la
gestió del xicotet comerç.
La major part d’aquests cur-
sos té un contingut altament pràc-
tic. Les dates per a la seua realit-
zació seran durant tot l’any 1998.
Els cursos abracen temes molt diversos de difusió cultural.
La fiscalitat de les universitatspúbliques és el títol del seminari
organitzat aquesta setmana pel
Consell Social de la Universitat
de València. El seminari es va rea-
litzar dimarts al Col·legi Major
Rector Peset, amb assistència de
gerents i gestors universitaris.
Els ponents foren Fernando
Cervera, catedràtic de Dret
Financer, i José Manuel Bunes,
cap de la Dependència Regional
de Gestió Tributària de València.
Seminarisobre lafiscalitat
universitària
6
Quina cara Creuen posseir la veritat. I el
pitjor és que des de la tarima la
prediquen. Quan claven el rem,
mantenen la mateixa cara, sense
un gest. Quina cara! Ara tens
l’oportunitat de restablir la veri-
tat, sense identificar el
pecador. Envia’ns les millors
perles dels teus profes.
Un professor de Dret Constitucional
fa judicis de valor com ara aquest:
“Dir que un periodista és un inepte
és una redundància”. I els diu als
alumnes que intervenen en classe:
“No me sea joven impetuoso”.
Menuda creuPensen que són forts perquè són
joves i actuen en grup. Però la
superioritat, els estudiants l’hau-
rien de demostrar en els exàmens
i això no passa sempre. Menuda
creu! Si com a professor t’inte-
ressa aclarir les coses, envia’ns
les respostes (anònimes) més
xocants que t’han fet empassar.
Un estudiant definia els amfibis d’a-
questa manera: “Uns animals que
de xicotets respiren per brànquies i
de grans pels pulmons”. I un altre
alumne donava el següent exemple
d’amfibi: “Juan estudia”.
Recomana’ns aquella
escapadeta que et va eixir
tan bé de preu.
L’Horta en biciEt convidem a un passeig en
bici per l’Horta Nord. Cal
partir del Camí de Vera al
costat del carrer Vicent
Zaragozá, davall del scalex-trix de l’avinguda de
Catalunya. Es tracta d’un
carril fet sobre l’antiga via
ferroviària i, per tant, allunyat
dels cotxes. Els encreuaments
amb carreteres estan senyalit-
zats tant per a nosaltres com
per als cremagasofes. L’inici
està indicat amb una escultura
de velles bicicletes pintades
de colorets. Passem per
Alboraia, continuem i després
de creuar el barranc del
Carraixet trobem un camí que
va de la mar a Almàssera, un
poble que val la pena. La
ciclo-pista segueix fins a
Meliana. De tornada, abans
del camí de Vera, creuarem el
del Farinós per on s’arriba
fins a la platja de la Patacona.
Gastronomia: Per a llèpols,
orxateta i fartons a Alboraia.
Per a fartons amb estómac
de ferro, paella de bou a
Almàssera. Per a butxaques
d’estudiant, Casa Pepico a la
partida melianenca de Roca
(caragols avellanencs i pi -
caetes). Per a investigadors
gastronòmics amb butxaca
de professor titular, L’Assaig
a Meliana, on fan trans -
formacions noves d’antigues
receptes de l’Horta. Per a
esportistes, qualsevol cultiu
(enciam, aigua i pedal).
escapa’t
nEs necessiten persones per a com-
pletar pis. Situat al carrer Bernat
Fenollar. Té telèfon. El preu és de
20.000 pessetes al mes. Truqueu al
telèfon 362 90 73.
nBusquem xiques per a compartir
pis al carrer Centelles. El preu és a
con venir depenent dels serveis utilitzats
(neteja, roba, etc.). Truqueu al 334 38
41 i pregunteu per Elena.
nOferisc tres habitacions a l’avingudade Valladolid. Molt assolellades, tran-
quil·les i a deu minuts de les facultats.
El pis té telèfon i televisió en color.
Costa 20.000 pessetes al mes, incloent-
hi despeses d’escala. Telefoneu al 929
61 04 38 i pregunteu per José Manuel.
nEs busca xica per a compartir pis al
carrer Doctor Gómez Ferrer. Prop del
Clínic i de les facultats. Té rentadora,
televisió, telèfon, etc. 12.000 pessetes
al mes. Telefoneu al número 361 43 24
i pregunteu per Maria Pilar.
nLlogue pis amb dues habitacions alcarrer Poeta Mas i Ros, 83-4. Ben
comunicat amb Tarongers i Blasco
Ibáñez. Costa 14.000 pessetes al mes.
El pis està inclòs en el programa de
convivència amb estudiants valenciano-
parlants.
nProfessora nadiva dóna classes de
francés. A domicili, en qualsevol zona
de València. També es fan traduccions.
Telèfon: 392 40 57.
nCurs d’esperanto gratuït. Del 5 denovembre al 12 de març tots els
dimecres de 16 a 18 hores. Es realitzarà
a l’EPA Reina donya Germana. En
acabar el curs se n’obté diploma
acreditatiu. Més informació al telèfon
365 87 37.
nDone classes d’Estadística per aPsicologia, Criminologia, Pedagogia i
Bioestadística. Nivell universitari.
Preguntar per Carlos al número de
telèfon 369 61 44.
nDone classes d’italià. També de BUP. A domicili. Pregunteu per Sol
al telèfon 253 08 76.
nDone classes de música, de guitarra
i de baix. Es tracta de classes per a
alumnes de qualsevol nivell i estil. Tinc
molta experiència. Si t’interessa
telefona’m al 380 79 26.
nTitulada nadiva dóna classes
d’alemany. També realitze traduccions
per ordinador. Pregunteu per Martina.
Telèfon: 391 02 54.
nVenc guitarra elèctrica Fènix i
amplificador Yamaha de 50 W per
35.000 pessetes. Truqueu al 392 03 82 i
demaneu per Manu.
nVenc el codi Tratado de Roma. ActaÚnica Europea. Editorial Tecnos. Per
1.000 pessetes. Telefoneu al 359 98 81
a partir de les 21 hores.
nVenc llibre de Dret: Casos y textosde Derecho Internacional público,
d’Oriol Casanovas i la Rosa. Editorial
Tecnos. Per 3.000 pessetes. Telefoneu-
me a partir de les 21 hores al 359 98
81.
nVenc bicicleta en bon estat. Preu aconvenir. Si us interessa truqeu al telè-
fon 372 77 27 i pregunteu per Sofia.
nVenc càmera de fotos. Venc NikonF3 amb motor. El preu és de 100.000
pessetes. També es venen per separat.
Si us interessa truqueu al número 908
96 13 59.
nVenc game boy amb cartutx tetris.
En perfecte estat. Preu: 8.000 pessetes.
Truca al 908 04 31 89. E-mail: mario-
tru@uv.es
nVenc l’Enciclopedia de las PlantasNaturales. En cederom. Preu: 5.000
pessetes. Telèfon: 908 04 31 89. E-
mail: mariotru@uv.es
nVenc dos passis del València CF.
General Sud: aprofita l’ocasió per a
fer-te’n soci sense estar en llista d’es-
pera per a l’any que ve. Preu a conve-
nir. Telèfon: 372 37 04. Pregunteu per
Sílvia.
nCompre un esquelet humà de
grandària natural, que estiga en bon
estat. Estudianta de Fisioteràpia.
Truqueu al telèfon 372 37 04 i dema-
neu per Sílvia.
nEs passen treballs a l’ordinador.
Telefoneu al número 138 79 16 i
demaneu per Teresa.
nObjectes perduts.
El Departament de Metodologia,
Psicobiologia i Psicologia Social té
unes ulleres graduades des de fa un
Altres
Pisos
Classes
Vendes
L’Aula Magma és un espai políticament incorrecte, que nodisposa d’autorització governativa. Aquesta cardíaca seccióde NOU DISE necessita de la teua col laboració i enginy per acada una de les seues subseccions. Si ets un virtual digitalitzat en la xarxa global i mediàtica, envia’ns les teuespropostes a E-mail: Premsa@uv.es. Si ets un/a romàntic/alletraferit/da, per correu al Gabinet de Premsa, C/ de l’AntigaSenda de Senent número 11, planta 4, València, 46023.
SUMO (Del japonés) m.
Esport de maneres exquisi-
des, inventat ja fa uns anys a
Tòquio, consistent a anar
sumant quilograms. Quan
l’esportista ja pesa més de
162 quilos, comença a ser
exhibit en rings arreu del
país (del país que ja anem
fent), cosa que provoca una
excel·lent impressió als
espectadors. Això explica
les baixes taxes d’anorèxia i
suïcidis a l’Extrem Orient.
RESTAR (Del llatí restare)
verb Resposta contundent
dels jugadors de pilota
valenciana davant de l’ac-
tuació del feridor. Alguns
matemàtics també ho apli-
quen a un complicat càlcul
numèric. Més comprensible
han estat les restes de
diners públics realitzades
els darrers anys per alts
càrrecs de l’Administració
amb la intenció de posar-se
en la butxaca més quilo-
grams que un lluitador de
sumo.
MULTIPLICAR (Bibl.) verb
Ordre que dóna contínua-
ment la Bíblia. Ens mana
créixer i multiplicar-nos per a
ser multitud, o que multipli-
quem pans i peixos quan es
presenten amics a casa, sense
avisar, a l’hora de sopar.
També s’aplica al que fan
alguns governs autonòmics
setmanes després de prome-
tre una reducció dràstica
d’alts càrrecs de l’adminis-
tració anterior.
DIVIDIR (Del llatí dividere)
1. Un americà i un soviètic
trobaren un tresor. L’americà
va dir al soviètic: “Si et
sembla, farem una divisió
socialista del tresor”. El
soviètic, horroritzat, va con-
testar: “No, no, millor que
dividim a parts iguals”. 2.
Acció d’alguns defenses
centrals d’equips de futbol.
Influïts per la idea de divi-
deix i venceràs, tenen per
costum dividir (altrament dit
partir) els turmells i genolls
dels davanters contraris.
DICCIONARI PER A AGRAFS
L’agrafia és la incapacitat per a expressar idees per escrit. Si ets àgraf total, no
et preocupes. Pots arribar a ministra d’algun govern, a president d’un club de
futbol o, amb paciència, a periodista de NOU DISE. Si ets àgraf parcial,
col·labora amb el Diccionari per a àgrafs, una obra magma que serà de consulta
obligatòria en el futur per a investigadors de Física Contemporània.
tam tamJa està bé d’embrutar les parets i els panells amb
anuncis de tota mena. Si podeu embrutar un full de
NOU DISE i arribar a milers de persones, per què
continuar amb grafits que resulten més antics que la
Muralla Àrab de València. Envia’ns els teus missatges i
reclams, gratis, a l’adreça habitual o a la Borsa
d’Habitatge del CADE.
SALVADOR BAHILOLa política i els polítics sem-
pre són notícia. Si pel mig hi
ha una sentència judicial que
els condemna a la privació de
llibertat, més encara. No obs-
tant això, els tribunals com-
pleixen el seu objectiu, els
mitjans de comunicació el seu
i jo el meu. Així doncs,
vegem una sèrie de pàgines
relacionades amb la política.
Dues revistes de contingut
polític s’ofereixen en la xarxa
www.tst.es/nuevarevista i
www.infornet.es/politcaex-
terior. La primera s’anuncia
com un mitjà d’expressió i de
reflexió per a tots aquells que
compartisquen una concepció
liberal i oberta del pensament
i la creació artístics. La
segona informa i analitza
sobre l’entorn internacional
d’Espanya, mitjançant arti-
cles de prestigiosos analistes i
col·laboradors.
Un directori polític es troba
en
www.geocities.com/Capitol
Hill/7314, amb enllaços amb
bibliografia, organitzacions
sindicals i empresarials, mit-
jans de comunicació, ministe-
ris, etc. Una guia molt perso-
nal, amb biografies, és
www.geocities.com/Capitol
Hill/Lobby/3165/index.htm.
prestatgeria virtu@l
L’empresa d’Informàtica Microgestió patrocina els actes dels Cinc Segles. El rector, Pedro Ruiz Torres,
i el representant de Microgestió, José Antonio Gómez Marín (ambdós en la imatge), han signat un con-
veni de col·laboració per al desenvolupament de materials digitals sobre sistemes Apple en l’àrea de
publicació electrònica, edició on-line i cederom. Microgestió aportarà el seu suport tècnic i els seus pro-
ductes, mentre que la Universitat realitzarà el seu projecte commemoratiu amb els sistemes de Microgestió.
Entre altres coses, es disposarà d’un catàleg virtual amb totes les imatges del patrimoni de la Universitat.
Aquest patrimoni inclou imatges dels edificis, els fons artístics, les col·leccions dels diversos museus
de la Universitat, els mobles, els instruments i altres elements.
Qüestions com ara l’euro, la
reforma de les institucions euro-
pees, l’Europa dels pobles, l’am-
pliació de la Unió Europea cap a
l’est, la immigració, la política
exterior de la Unió, entre d’al-
tres, ocupen la primera plana de
l’actualitat social dels països
d’Europa. És per això que
l’Associació Valenciana Tirant
lo Blanc ha organitzat un curs del
16 al 22 de desembre a la Sala de
Graus de la nova Facultat de
Filologia per aprofundir en tots
aquests temes des de l’òptica dels
experts i artífexs de la nova Unió.
Destacades institucions valen-
cianes participen en aquesta ini-
ciativa: la Universitat de
València, a través de la Càtedra
Jean Monet, del Vicerectorat
d’Estudiants, del Servei de
Normalització Lingüís tica i de
NOU DISE; l’Ajuntament de
València; l’Àrea CTS de la
Universitat Politècnica de
València; el Consell del
Moviment Europeu; les Corts
Valencianes; i la Subsecretaria
de Planificació i de Relacions
Externes de la Genera litat
Valenciana.
Roberto Viciano, titular de la
Càtedra Jean Monet sobre Insti -
tucions Polítiques de la Unió
Europea, farà una ponència el pri-
mer dia sobre les institucions comu-
nitàries i la crisi de la integració
política europea, i posteriorment
participarà junt amb Rafael Blasco
i Miquel Barceló en una taula
redona sobre aquest tema.
Diego López Garrido, catedrà-
tic de Dret Constitucional de la
Universitat de Castella-la Manxa,
presentarà una ponència el segon
dia sobre la lliure circulació de per-
sones i polítiques d’immigració i
d’asil a la UE. Posteriorment hi
intervindran Fernando Flores,
Francisco Solans i Manuel
Rodríguez. El desenvolupament
de la política de medi ambient a
la UE serà tractat per Francesc La
Roca. Els següents dies intervin-
dran Jorge Cardona, Javier
Viciano, Tomás Sala, Cecilio
Tamarit, Roberto Luna, Jorge
Aragón, María Teresa Quilis,
Josep Maria Jordan i Joan Vallvé,
entre altres.
Dilluns dia 22, el president del
Parlament Europeu, J. María Gil
Robles, clourà les jornades al
Palau de la Música de València
a les 12 hores.
7
informació
Microgestió patrocina Cinc Segles
Aproximació a Europa
Beca per al Servei de Normalització Lingüística en l’àrea d’assessorament
La convoca: Servei de
Normalització Lingüística, àrea
d’assessorament lingüístic.
Dirigida a: Estudiants de la
Universitat de València amb el títol
de nivell superior de valencià i
coneixements d’informàtica.
Dotació: 50.000 pessetes mensuals
per un total de sis mesos.
Termini de sol·licitud: De l’1 al 12
de desembre.
Més informació: Al Servei, Arts
Gràfiques, 13. Telèfon: 386 47 84.
Ajudes a associacions d’estudiants de la Universitat de València
Les convoca: Vicerectorat
d’Estudiants de la Universitat.
Dirigides a: Grups i associacions
inclosos en el Cens d’Associacions
i de Col·lectius del Vicerectorat
d’Estudiants.
Sol·licituds: Es presentaran al Centre
d’Assessorament i de Dinamització
dels Estudiants (CADE) mitjançant un
imprés model que es facilitarà als inte-
ressats al CADE.
Termini de sol·licitud: 19-12-97.
Més informació: Al CADE dels tres
campus. Tefs.: 386 47 71; 386 43 15 i
382 85 04. També hi ha una convo-
catòria d’ajudes a associacions d’es-
tudiants amb representació al
Claustre de la Universitat.
Ajudes per a projectes d’investigació
Les convoca: Ministeri d’Educació
i de Cultura. Programa sectorial de
promoció general del coneixement.
Adreçades a: Investigadors respon-
sables dels projectes (doctors) mit-
jançant el seu organisme.
Duració: Mínima d’un any i màxi-
ma de tres.
Dotació: Total o parcial del pressu-
post presentat.
Lloc: Espanya.
Termini de sol·licitud: 15 de
desembre del 1997.
Més informació: Vegeu el BOE del 15
de novembre del 1997. Sol·licituds a
Vicerectorats d’Investigació mitjançant
Internet (vegeu adreça en el BOE).
Ajudes per a l’elaboració i l’edició de textos científics
Les convoca: Ministeri d’Educació
i de Ciència.
Dirigides a: Docents i investigadors
pertanyents a ens espanyols públics i
privats.
Dotació: Segons criteris d’avalua-
ció i disponibilitats de pressupost.
Termini de sol·licitud: Fins al 30
de novembre del 1999.
Més informació: BOE de l’1-2-96.
Ajudes de manutenció a estudiants de la Universitat
Les convoca: Vicerectorat
d’Estudiants de la Universitat.
Dirigides a: Estudiants de la
Universitat de València que complis-
quen uns determinats criteris econòmics
i acadèmics.
Sol·licituds: Es presentaran al Centre
d’Assessorament i de Dinamització
dels Estudiants (CADE) mitjançant un
imprés model que es facilitarà als inte-
ressats al CADE.
Termini de sol·licitud: 16-12-97.
Més informació: Al CADE dels tres
campus. Tefs.: 386 47 71; 386 43 15 i
382 85 04.
Beques per a formació pràctica de postgrau
Les convoca: Consell Superior
d’Esports. Ministeri d’Educació i
de Ciència.
Dirigides a: Titulats superiors univer-
sitaris o diplomats vinculats amb l’à-
rea sol·licitada.
Objecte: Participar en el programa
de formació pràctica de postgrau
del Centre Nacional d’Investigació i
de Ciències de l’Esport.
Dotació: Matrícula.
Termini de sol·licitud: Fins al 31
de desembre del 1997.
Més informació: En el BOE del
13-2-97.
Borses de viatge
Les convoca: Ministeri de Sanitat i de
Consum.
Dotació: Segons l’acció a realitzar.
Termini de sol·licitud: 31 de
desembre del 1997.
Lloc: Espanya o estranger
Més informació: En el BOE del 2-11-
96 (vegeu tercer punt: sol·licitants).
ofertes
beques cursosDiploma en dret europeu de l’empresa
Organitza: Departament de Dret
Mercantil “Manuel Broseta Pont”.
Dirigit a: Llicenciats i diplomats.
Duració: Abril 98-juny 98 (175
hores en total).
Preinscripció: Fins al 18 de
desembre del 1997.
Preu: 150.000 pessetes. Hi haurà una
convocatòria de beques.
Informació: Fundació Universitat-
Empresa (plaça de l’Ajuntament, 19,
1; tf.: 351 06 63,
http://fuev.adeit.uv.es E-mail-
nanda.requenaauv.es).
Diploma de formació clínica del farmacèutic
Organitza: Departament de Farmàcia
i de Tecnologia Farmacèutica.
Dirigit a: Llicenciats en Farmàcia.
Preu: 75.000 pessetes (hi ha la possi-
bilitat de beques).
Preinscripció: Fins al 19 de
desembre del 1997.
Data de realització: Gener del 1998-
març del 1998 (105 hores).
Més informació: Fundació
Universitat-Empresa (plaça de
l’Ajuntament, 19, 1; tf.: 351 06 63,
http://fuev.adeit.uv.es E-mail-
nanda.requenaauv.es).
X diploma en tecnologia de les indústries del moble
Organitza: AIDIMA (Institut
Tecnològic del Moble i Afins).
Dirigit a: Joves amb estudis supe-
riors o mitjans interessats a
especialitzar-se professionalment
en el sector del moble.
Preu: Gratuït.
Preinscripció: Fins al 30 de
desembre del 1997.
Data de realització: 19 de gener-30
de desembre del 1998 (960 hores de
classes teòrico-pràctiques).
Més informació: AIDIMA,
Departament de Formació, València,
Parc Tecnològic, carrer 3C-Apartat
50. 46980, Paterna. Tf.: 131 80 01.
Curs de màrqueting i qualitat dels serveis culturals
Organitza: Servei d’Extensió
Universitària.
Dirigit a: Interessats.
Preu: 8.000 pessetes (universitaris) i
11.000 (resta del públic).
Preinscripció: Fins al 6 de
febrer del 1998.
Data de realització: Comença el 10
de febrer i acaba el 24. Té una
durada de 20 hores.
Més informació: Servei d’Extensió
Universitària (Arts Gràfiques, 13,
segon pis). Tf.: 386 41 77.
Aprendre a escriure un article científic (curs extracurricular)
Organitza: Departament de
Metodologia, Psicobiologia i
Psicologia Social.
Dirigit a: Estudiants i titulats univer-
sitaris i persones que acrediten
suficient formació per al curs.
Preu: 17.902 pessetes. Hi ha la possi-
bilitat de beques.
Data de matrícula: Fins al 30 de
desembre del 1997.
Realització: 19 de gener-9 de març
del 1998.
Duració: 30 hores.
Més informació: Al Servei de
Formació Permanent. C/Amadeu de
Savoia, 14, tf.: 362 00 61.
Curs sobre gestió directiva de petites i mitjanes empreses (curs extracurricular)
Organitza: Departament de Direcció
d’Empreses i d’Administració.
Dirigit a: Estudiants i titulats univer-
sitaris i persones que acrediten
suficient formació per al curs.
Data de realització: Del 7 de gener a
finals de febrer del 1998 (30 hores).
Data de sol·licitud: Fins al 17 de
desembre del 1997.
Preu: 22.522 pessetes. Hi ha la possi-
bilitat de beques.
Més informació: Al Servei de
Formació Permanent. C/Amadeu de
Savoia, 14, tf.: 362 00 61.
Curs sobre noves perspectives sobre la Unió Europea
Organitza: Associació Cívica
Valenciana Tirant lo Blanc.
Data i lloc de realització: Del 16 al
22 de desembre en sessions de ves-
prada, a la Sala de Graus de la
Facultat de Filologia.
Preu: 2.500 pessetes per als socis del
Tirant i d’entitats agermanades; 3.800
per a estudiants i 7.000 per al públic
en general.Crèdits: 2.
Més informació: Delegació
d’Alumnes de la Politècnica. Tef.:
387 94 08. Al CADE dels tres cam-
pus de la Universitat. Tef.: 386 47 71.
Iniciació a la informàtica musical: l’edició de partitures
Organitza: AC DIVISI.
Dirigit a: Estudiants i afeccionats a
la música amb mínims coneixements,
mestres, etc.
Data de sol·licitud: Fins al 22
de desembre del 1997.
Data de realització: Del 26 al 30 de
desembre del 1997 (30 hores).
Preu: 26.000 pessetes.
Més informació: A l’Associació
Cultural DIVISI. C/Dr Calatayud
Bayà, segon baix, dreta. Telèfon: 347
95 95.
8
9
opinió
L’equip de
govern de la
Universitat de
València ha as -
sumit com un
objectiu especí-
fic de la seua
actuació la
millora de les condicions de segu-
retat i de salut en el treball realitzat
per la comunitat universitària per al
desenvolupament de la missió que
li ha estat encomanada per la socie-
tat. Per aquesta raó s’està planifi-
cant una estratègia que servisca de
marc per a orientar les decisions en
les quals s’hagen de concretar les
actuacions que conduïsquen a l’or-
ganització d’un servei de preven-
ció, capaç de gestionar i de contro-
lar la seguretat i la salut en l’activi-
tat laboral realitzada en la nostra
Universitat.
Aquest marc ha de disposar d’uns
objectius clars i consensuats, amb
prioritats ben establides per a garan-
tir l’adequació dels esforços i dels
recursos humans i materials que s’hi
destinen, però és imprescindible que
en ell s’implique tota la comunitat
universitària, sense la participació
de la qual la tasca resultaria poc més
que inútil. L’estratègia assenyalada
pretén, doncs, sistematitzar i har-
monitzar aquelles accions ja inicia-
des amb el disseny i l’aplicació dels
plans d’actuació preventiva, partint
del treball ja iniciat pel Comité de
Seguretat i Salut i, en particular, de
les conclusions que se’n deriven de
l’elaboració, en compliment de la
legislació vigent, de
la corresponent ava-
luació inicial de ris-
cos dels diversos
llocs de treball.
D’aquesta manera, i
després del necessari
debat, els plans d’ac-
tuació preventiva
podran articular-se
segons els següents
objectius:
–Definir les actua-
cions preventives i
mesures correctores necessàries per
a l’eliminació o control de les situa-
cions perilloses detectades en l’a-
valuació dels riscos.
–Fixar els terminis i els recursos
necessaris per a la consecució dels
objectius proposats, com també els
responsables d’execució, de segui-
ment i de control.
–Establir el pla de formació, infor-
mació, entrenament i instrucció en
matèria de primers auxilis, lluita
contra els incendis i evacuació, pla-
nificar els controls periòdics neces-
saris de les condicions de treball i
de l’activitat dels treballadors, d’a-
cord amb la reglamentació vigent.
–Dissenyar les actuacions pre-
ventives a desenvolupar en cas de
danys a la salut (investigació d’ac-
cidents); situacions de risc greu i
imminent, control d’adquisicions
d’equips o de productes, contractes
i subcontractes; necessitats dels
col·lectius protegits (treballadors
especialment sensibles als riscos
derivats del treball, treballadores en
situació d’embaràs) i contractes tem-
porals.
–Elaborar unes normes internes,
els procediments i les instruccions
específics en matèria de prevenció
i de seguretat en la nostra
Universitat.
–Elaborar, custodiar i conservar
a disposició de l’autoritat laboral
tota la documentació referida als
apartats anteriors.
–Promoure les
accions que milloren
el reconeixement
social de la qualitat
universitària en el
marc de la seguretat
i salut laboral.
D’altra banda, tant
la delegada del
Rectorat per a afers
relacionats amb el
medi ambient com la
Comissió Consultiva
de Medi Ambient
tenen plantejada una qüestió central
en la tasca que els ha estat encoma-
nada, que és l’execució dels seus
objectius i programes sense dispo-
sar, almenys fins al moment, d’una
estructura desenvolupada per a por-
tar-los endavant. L’establiment de
l’esmentada estructrua haurà de vin-
cular-se a la que es pretén per a la
prevenció de riscos laborals.
La ineludible coordinació haurà
de produir-se en les albors de la cre-
ació del servei de prevenció, per tal
de poder sistematitzar el disseny
d’un model organitzatiu eficaç que
permeta el compliment de les fases
establides i les accions previstes en
el Programa de Minimització de
Residus de la Universitat de
València, ara que ja ha conclòs la
seua formulació; com també els pro-
grames de formació, d’investigació
i de sensibilització ambiental, sobre
els quals ja treballa la Comissió
Consultiva de Medi Ambient.
Tant per manament de la Llei de
Prevenció de Riscos Laborals com
pel desenvolupament reglamentari
d’aquesta, instrumentat en el Reial
Decret 39/1997, de 17 de gener, la
Universitat de València es troba obli-
gada a crear i a desenrotllar una
estructura organitzativa pròpia per
a portar endavant les accions en
matèria de prevenció de riscos. Entre
les característiques i els requisits
establits en el Reglament que han
de complir els serveis de prevenció,
cal destacar les següents notes:
–El seu caràcter d’unitat organit-
zativa i l’exclusivitat de l’activitat
dels seus integrants.
–La necessitat de comptar amb
les instal·lacions i els mitjans
humans i materials necessaris per a
la realització de les activitats que
s’han de desenvolupar. Entre els
recursos humans cal disposar d’ex-
perts amb la capacitació requerida
en almenys aquestes especialitats
preventives: Medicina del Treball,
Seguretat en el Treball, Higiene
Industrial, Ergonomia i Psicologia
Aplicada.
–L’actuació dels especialistes dels
quals finalment disposarà el servei
de prevenció de riscos laborals de
la Universitat haurà de ser coordi-
nada, en particular, en relació amb
les funcions relatives al disseny pre-
ventiu dels llocs de treball, la iden-
tificació i avaluació dels riscos, els
plans de prevenció i els plans de for-
mació dels treballadors.
En conseqüència, el Servei de
Prevenció i de Riscos Laborals de la
Universitat s’integrarà en els Serveis
Centrals Administratius i Econòmics
i constituirà la unitat encarregada, en
col·laboració i coordinació amb la
resta de serveis, dels aspectes imbri-
cats en les accions de la Universitat
de València en matèria de prevenció
de riscos laborals. Tanmateix, el
Servei de Prevenció no pot consti-
tuir-se com una estructura burocrà-
tica a l’ús –sense que s’utilitze l’ex-
pressió en el seu sentit negatiu més
habitual–, sinó com una estructura
amb capacitat d’innovació i de fle-
xibilitat que facilite l’agilitat d’a-
daptació a les qüestions plantejades
per l’acció preventiva. Per això sem-
bla convenient, fins i tot imprescin-
dible, que compte amb el personal
adient per a donar cobertura a totes
les especialitats preventives citades.
Alhora és necessari activar la par-
ticipació de la Universitat en la
Comissió de Seguretat i Salut de les
Universitats de l’Estat, ja que
aquesta comissió representa un
fòrum essencial per a la contrasta-
ció de models i d’experiències amb
la resta d’universitats, que permetrà
l’adopció de polítiques coordinades
i l’avaluació de l’estratègia de la
Universitat de València per a l’a-
plicació de la legislació de preven-
ció de riscos laborals.
Convé assenyalar, finalment, que
totes les actuacions tendents a for-
mular una política pròpia de pre-
venció de riscos laborals estan con-
dicionades per la necessitat d’esta-
blir una estratègia pressupostària
plurianual que, dins de les limita-
cions que caracteritzen el pressu-
post de la Universitat de de València,
permeta assegurar la viabilitat de
l’esmentada política. En aquest sen-
tit, el Rectorat ha inclòs un ampli
apartat específic en les Línies
Generals Pressupostàries per al
1998, que recentment el Claustre ha
aprovat, continuant amb les actua-
cions iniciades en la present anua-
litat. L’acollida dispensada per la
comunitat universitària a les mesu-
res plantejades en aquest document
revela un índex esperançador del
grau d’assumpció de la nova cultura
de la prevenció que es pretén ins-
taurar en l’àmbit de les relacions
laborals.
Edita: Universitat de València. Vicerectordelegat: Vicent Alonso. Director: FrancescBayarri. Redacció: Ester Pinter (cap deredacció), Ferranda Martí, Olga Dénia,Alfons Cervera i Manuel Peris. Fotografia:Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos
Giraldós. Asse sso ra ment lingüístic: AgustíPeiró. Administració i Serveis: Eulogio
Hernández, Juan Jordán i Vicent Martínez. Redacció: Gabinet dePremsa (C/ de l’Antiga Senda de Senent, 11, planta 4, 46023).Telèfon: 386 41 13. Fax: 386 41 14. Correu electrònic:Premsa@uv.es. Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudisePublicitat: PB&A (Carrer del Poeta Ar tola, 17-27ª, 46021. Telèfon:393 44 65). Impressió i distribució: Grà fiques Papallona (CarrerPius XI, 40, València). Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624. Consell Editorial: Vicent Alonso, Carlos Pascual, Juli Peretó,Antoni Tordera, Pilar Sanz, Josep Lluís Barona, Josep Maria JordanGalduf, Asunción Dobón, Francesc Bayarri i Manuel Peris.
NOU DISE disposa d’una secció de Bústia Oberta. Podeu enviar les
vostres cartes al Gabinet de Premsa de la Universitat de València (Antiga
Senda de Senent, 11 - València 46023). Les cartes no han de superar les
vint línies de seixanta caràcters cadascuna. També podeu enviar-les per
correu electrònic a Premsa@uv.es
Lluís GuiaVicerector d’Organització Administrativa
Millorar la seguretati la salut laborals
Sense laparticipacióde tota lacomunitat
universitària,la tasca
resultariainútil
cites
TeatreL’Horta Teatre
Divendres 5 de desembre es farà la
representació Merlí i el jove Artus, de
Cales Pons, dirigida per Inma Sancho. Al
Teatre del Mercat d’Aldaia, a les 22:30
hores.
II Mostra de Teatre Universitari
Organitza: Aula de Teatre de la
Universitat de València. Servei
d’Extensió Universitària.
Creació d’un personatge: Es realit-
zarà del 4 de desembre al 3 de febrer,
a la vesprada. Amb el professor Pep
Sanchis.
Taller d’interpretació partint de la
improvisació: Es realitzarà del 10 de
desembre al 28 de gener, a les
vesprades. Amb la professora Amparo
Rebeca Urieta.
Ritme, moviment i dansa: Es realit-
zarà del 9 al 22 de desembre als
matins. Amb la professora Miriam
Segarra.
Taller de Teatre al Centre d’Estudis Nord-americans
Tots els dimarts les persones
interessades a realitzar un taller de
teatre poden acudir al Centre d’Estudis
Nord-americans al carrer Aparisi i
Guijarro, 51, de València.
Obres en anglés i en castellà.
Assistència lliure, no cal estar-hi matri-
culat.
Teatres de la Generalitat Valenciana
Luces de Bohemia: De Ramón María
del Valle-Inclán. Del 26 de novembre al
7 de desembre. Sota la direcció de José
Tamayo, nova versió.
El Rey Lear: De William Shakespeare.
Del 18 de desembre al 18 de gener.
Sota la direcció de Miguel Narros. Amb
una presència considerable d’actors
valencians.
Conferències
La ràdio a la Comunitat Valenciana
Dimecres 10 de desembre: Taula redo-
na que es realitzarà al Saló de Graus de
la Facultat de Filologia (antiga
d’Econòmiques) a les 19 hores. Hi par-
ticipen representants de la COPE, Onda
Cero, Ràdio Nou, RNE i cadena SER.
La comunicació local i comarcal a la Comunitat Valenciana
Dijous 25 de febrer: Taula redona que
es realitzarà al Saló de Graus de la
Facultat de Filologia (antiga
d’Econòmiques) a les 19 hores. Hi par-
ticiparan representants dels mitjans de
comunicació de les comarques valen-
cianes.
Cinema
Cine-club de l’Aula de Cinema de la Universitat de València
Dia 11 de desembre: Triest.Dia 18 de desembre: Exótica.
Les projeccions es faran a l’Aula de
Vídeo del Col·legi Major Lluís Vives.
Cicle comentat de cinemaanglés dels anysnoranta, al Lluís Vives
Lloc, mes i hora: Aula de Vídeo del
CM Lluís Vives de l’1 al 10 de
desembre a les 18:30 hores.
Comentarista: Alicia Viscarra.
Pel·lícules: Dia 9, Café irlandés, de
Stephen Frears, 1994; i 10, Lady Bird,
de Ken Loach, 1994.
CongressosEl repte de la delinqüència juvenil. Estem tots preparats?
Objecte: Taules redones on es tractaran
temes com ara la llei i l’ordre, els
menors en tractament i reclusió i menors
en la comunitat amb necessitats espe-
cials.
Dies de realització: Del 15 al 17 de
desembre.
Lloc de realització: En l’antiga Facultat
de Dret. Avinguda Blasco Ibáñez, s/n.
46010, València.
Participants: José Noguera Cárcel,
José Antonio Mora, Julio Antón
Antón, Manuel Puig, Gloria
Remancha, Carmen Nácher, Rosa
Maria Martínez, José Beneyto i
Vicente Garrido Genovés.
TrobadesX Jornades Internacionals de Medicina de l’Atletisme
Organitza: Unitat d’Investigació en
Fisiologia de l’Esport. Facultat de
Medicina. Departament de Fisiologia.
Dia i hora: 25 i 26 de febrer del 1998.
V Trobada d’Economia Pública
Actes: Comunicacions i conferències
sobre la investigació, docència i activi-
tats professionals relacionades amb el
sector públic. Els actes conclouran amb
una visita turística.
Lloc: Palau de Pineda, seu de la UIMP
de València.
Dies: 5, 6 i 7 de febrer del 1998, matins
i vesprades.
LlibresPresentació de ‘Sociedad ipolítica en el Magreb’
Lloc i data: Dia 10 de desembre a les
20 hores al local de l’Associació Destall,
Llibreria Akelarre. C/dels Drets, 34.
L’autor d’aquest llibre és el professor
Joan Lacomba.
Presentació de ‘Rebeldía’
Lloc i data: Dia 4 de desembre a les
19:30 hores al Saló del Col·legi Major
Rector Peset presentació de la novel·la
del camerunés Inongo vi Makomé.
agendacultural
MARIA ÀNGELS ULL*
La Delegació de Medi
Ambient de la Universitat de
València, juntament amb el
servei DISE, ha edi-
tat dins de la col·lec-
ció de fullets infor-
matius Info-Dise el
número 12 que es titula
Ambientalitza el teu currícu-lum.
Aquest full vol posar a l’a-
bast dels estudiants tots aquells
mòduls que hi ha dins de l’o-
ferta de curs acadèmic de les
noves titulacions de la
Universitat que tinguen a veure
amb el medi ambient perquè,
utilitzant els crèdits de lliure
elecció, els estudiants de totes
les titulacions puguen formar-
se en matèries relacionades
amb el medi que ens envolta.
L’anirem ampliant cada curs
amb els vostres suggeriments.
Informació al Servei
d’Informació a l’Estudiant-
DISE, amb oficines en els tres
campus.
*Delegada de MediAmbient de la Universitat.
El teu currículum potser més ambiental
10
http://www.uv.es/~noudise
Informació universitària al teu abastdes d’Internet
TOMAS RUBIO
Joan Lacomba és sociòleg i pro-
fessor del Departament de Treball
Social de la Universitat de València.
Els darrers anys ha compatibilitzat
la seua tasca docent amb diversos
treballs d’investigació relacionats
amb el món àrab. Fruit d’un intens
treball de recopilació, de síntesi i
d’interpretació de documentació i
de testimonis, realitzat en la seua
major part sobre el terreny, són les
seues col·laboracions en revistes
especialitzades i la recent publica-
ció del seu primer llibre, Sociedady política en el Magreb: Emergenciade los moviminetos islamistas.
–Quines raons et portaren a inte-ressar-te per les societats magribísi, en concret, pels moviments isla-mistes?
–Fou el mateix impuls que em
portà a interessar-me per l’estudi de
les claus i dels mecanismes de pro-
ducció del fet social, que és el que
defineix la sociologia. L’interés va
sorgir de la constatació que una gran
part de la construcció de la identi-
tat i de la història occidentals s’ha
fet a partir de la contraposició amb
l’univers àrab i musulmà. Així, el
món àrab-musulmà es converteix
en escenari privilegiat per a exercir
aquesta tasca arqueològica en la
revelació del subconscient col·lec-
tiu occidental i qüestionar així alguns
dels seus mites.
–Aquesta distorsió que comen-tes no sols apareix en els mitjans,en el llibre també parles dels espe-cialistes en Ciències Socials. Finsi tot reflexiones en veu alta sobreel teu propi treball d’autocontrold’aquest imaginari occidental al’hora d’acostar-te al fenomen isla-mista.
–Fins i tot entre els investigadors
socials sol haver-hi una doble taula
de mesurar a l’hora d’estudiar fenò-
mens de l’univers islàmic, ja que les
regles bàsiques de l’anàlisi sociolò-
gica, tan escrupolosament requeri-
des en altres casos, es menyspreen
ací per a recórrer als fantasmes de
la irracionalitat o del fanatisme, que
en si mateixos no expliquen res. Ni
tan sols els investigadors som aliens
a aquest imaginari col·lectiu, encara
viu, que es pot indagar tant en les
conversacions quotidianes com en
una àmplia producció literària i en
el discurs dels intel·lectuals, polítics
o mitjans de comunicació. Aquest
imaginari ha impactat tant en el dis-
curs popular que continuem vivint
amb ell encara que ja no recone-
guem el seu origen.
–En el llibre dius que els isla-mistes parlen un llenguatge reli-giós però que les seues demandessón de caire sociopolític.
–Els moviments islamistes l’únic
que fan és expressar-se en el terreny
religiós quan l’arena política els ha
estat vetada per un poder excloent.
A més, els islamistes saben que
aquest és un terreny que pot ampli-
ficar les seues possibilitats d’èxit.
Els governs també ho saben, i per
això hi ha una forta competència per
a fer-se amb el monopoli religiós.
Aquesta característica és la que dóna
una base comuna als moviments
islamistes.
–Davant de la idea tan estesa aOccident dels islamistes com unabanda de fanàtics religiosos, el lli-bre ens en presenta una cara dife-
rent. No hi ha un sol movimentislamista, sinó diversos. No hi haun sol pensament islamista, sinópluralitat de pensaments.
–Els moviments que podem situar
en l’òrbita islamista són tan diver-
sos que fins i tot poden estar enfron-
tats entre ells. El ventall pot anar des
dels islamistes progressistes prò-
xims als postulats de la teologia de
l’alliberament fins a grups minori-
taris molt radicalitzats d’inspiració
revolucionària, passant pels isla-
mistes moderats o pragmàtics. En
tot cas, no formen un bloc homo-
geni. L’ús de la violència tampoc no
és un tret comú al conjunt de l’isla-
misme. Pensar que l’islamisme es
redueix al GIA algerià és una tre-
menda simplificació.
–I la que potser és una de lesdades més reveladores d’aquestaheterogeneïtat és la presència con-siderable de dones en els movi-ments islamistes.
–Des d’ací pot semblar-nos fins
a cert punt una dada contradictòria,
però hi ha dones tant en les bases
com entre la intel·lectualitat isla-
mistes. Les dones islamistes, és clar,
no ho entenen així. N’hi ha prou
amb llegir els treballs citats en el lli-
bre de diverses investigadores socials
que s’han dedicat a estudiar la par-
ticipació de les dones islamistes a
Iran, Turquia, Tunísia o Egipte per
a dubtar, almenys, de la irresoluble
oposició entre les dones i l’isla-
misme.
–En relació amb el capítol delteu llibre Geopolítica i futuro del
islamismo, quina és la teua opiniósobre els últims esdeveniments aAlgèria, un país on semblen con-centrar-se totes les nostres pors iprejudicis sobre l’Islam?
–El cas algerià ha esdevingut un
autèntic laberint. Els mateixos arge-
lians afirmen que no saben què està
passant en el seu país. Malaurada -
ment, un bon exemple de l’error que
es comet en pensar que qualsevol
mal és millor a l’islamisme. Per des-
comptat que els militars no són el
sector més adequat per a conduir el
país per la via democràtica. Els
darrers cinc anys hi han mort més
de seixanta mil persones i s’ha entrat
en un carreró sense eixida on s’han
anat radicalitzant les posicions. Els
violents de l’un i de l’altre costat
s’han instal·lat en l’exercici brutal
de la violència davant d’una pobla-
ció que se sent atrapada entre dos
focs.
11
entrevista
“S’han exclòsels islamistesde la política”
Joan Lacomba, sociòleg i escriptor
Joan Lacomba acaba de publicar ‘Sociedad y política en el Magreb’.
Daniel Benito Goerlich, con-
servador del Patrimoni de la
Universitat de València, dirigirà
el Taller de Tècniques Artístiques,
en el marc del Màster en
Conservació i Gestió del Patri -
moni Cultural, que se celebrarà
els dies 12 i 13 de desembre. El
Taller, dirigit a estudiants i lli-
cenciats, tindrà lloc a la nau de
l’església de San Juan de la Cruz,
al carrer Poeta Querol.
La presentació del Taller anirà
a càrrec de Daniel Benito a les 9
hores del dia 12. Després, la res-
tauradora Sofía Hurtado parlarà
sobre Daurats, Colradures iPolicro mies. A la vesprada, l’ar-
quitecte Ignacio Gárate analitzarà
els Revestiments arquitectònics.Dissabte, Oriol García, estuca-
dor i esgrafiador, parlarà sobre les
Arts de la calç, mentre que el res-
taurador Luis Prieto ho farà sobre
les Arts del guix.
Màster enconservaciódel patrimoni
MARISOL HOYOS
Dimarts passat, la ciutat de
Xàtiva va reunir els representants
de quatre universitats públiques
valencianes i del Fons Valencià
per la Solidaritat per acollir i ser
testimoni d’excepció de la sig-
natura de l’acord que durà a
terme un programa de coopera-
ció educativa amb el poble saha-
rauí.
Un estudi de camp realitzat
l’any passat per la Confederació
de Fons de Cooperació i
Solidaritat als campaments de
refugiats de Tindouf i la petició
concreta de la RASD (República
Àrab Saharauí Democràtica) d’a-
judes en l’àrea educativa van
posar en marxa aquest projecte.
De fet, una comissió de treball,
integrada per un professor dele-
gat de cada universitat i un repre-
sentant del Fons Valencià, ha tre-
ballat més d’un any per a fer rea-
litat els objectius marcats per a
aquest curs.
Durant l’acte de
signatura de l’acord,
el rector de la
Universitat de
València, Pedro Ruiz
Torres, va posar de
manifest “el com-
promís comú, histò-
ric i moral que tenim
amb un poble que ha
hagut de sofrir totes les injustícies
de la colonització i també de la
descolonització”. Ruiz va recor-
dar altres accions de cooperació
amb el poble saharià que ja s’han
acomplit des de la Universitat,
com ara el treball des del Patronat
Sud-Nord o el projecte Una
mirada sense horitzons, que va
portar estudiants i professors de
l’Àrea de Ciències de la Salut i de
Ciències Bàsiques al Sàhara
Occidental.
El president del Fons Valencià
per la Solidaritat, Vicente
Moreno, va destacar “la
importància d’aquest projecte per
a la construcció d’una cultura
més solidària que, des de les uni-
versitats, puga sensibilitzar el
conjunt de la societat valenciana,
connectant directa-
ment amb el poble
saharià i amb l’es-
perit de les ONGs”.
Saber per aservir facilitarà a
partir d’ara l’as-
sistència dels alum-
nes saharians als
cursos de postgrau,
especialització, doctorat, pràcti-
ques, etc., de les universitats
valencianes i els atorgarà una
sèrie d’ajudes i de beques de
manutenció, residència i des-
plaçament. Una comissió de
seguiment estudiarà el desenvo-
lupament del programa i, con-
juntament amb el Fons Valencià
per la Solidaritat, seleccionarà
els estudiants saharians matricu-
lats en COU que continuaran els
seus estudis de primer cicle en
les diferents titulacions i espe-
cialitats universitàries.
Segons Fernando Romero,
rector de la Universitat Jaume I
de Castelló, “els universitaris
són persones compromeses amb
el món que els envolta i amb una
sèrie de valors entre els quals cal
destacar la tolerància i el res-
pecte a la diversitat. Aquest
acord està íntimament lligat a
aquesta idea perquè, amb ell,
estem creant futur i formant les
generacions més joves per acon-
seguir que el poble saharià tinga
demà professionals preparats i
oportunitats reals de desenvolu-
pament”.
Per a Manuel Desantes, rec-
tor en funcions de la Universitat
d’Alacant, “el problema saha-
rauí no és un problema de soli-
daritat, sinó de drets, perquè, fins
al 1975, els saharians eren
espanyols i molts juristes encara
pensem, quan ens referim als
joves saharauís, que estem par-
lant de ciutadans espanyols”.
Mohamed Alí, delegat de la
RASD a la Comunitat Valen ciana,
va recordar, en relació amb aquest
pensament, que la seua generació
va ser espanyola fins als disset
anys. Avui, malgrat la pressió con-
tínua de l’entorn, els campaments
de refugiats tracten de conservar
el llegat cultural compartit amb
Espanya i que encara constitueix
un senyal d’identitat del poble
saharauí. “Estem vivint un moment
delicat, encara que al final del túnel
veiem una llum certa que fa pos-
sible la construcció de Saber pera servir, i dóna continuïtat a una
cadena que es va trencar fa vint-i-
tres anys”, va afegir Mohamed Alí.
El programa preveu també la
possibilitat que les famílies
valencianes puguen acollir estu-
diants saharians per tal que el
projecte esdevinga una expe-
riència d’integració i de con-
vivència més calorosa. També les
ONGs i les Associacions
d’Amistat amb el poble saharauí
hi col·laboraran.
12
La colu
mna
De l’arena de Tindoufa la gespa del campus
contraportada
Els joves saharauís estudiaran a les universitats valencianes
En aquella primera
televisió del blanc i negre
sempre apareixia Franco
inaugurant un pantà o
pescant en l’Azor els sal-
mons que Fraga li engan-
xava en l’ham.
Ara, en la tele a colo-
raines d’aquest postfran-
quisme mediàtic que
vivim només apareixen
els cantants casposos, els
intel·lectuals redivius que
es jubilaren el 20-N del
75, el pare d’una de les
xiquetes d’Alcàsser i
Ximo Rovira amb Karina.
Ens inunda pertot
arreu la merda televisiva
i a partir de dilluns passat
hi ha una inundació
menys en l’esfereïdor
territori dels televisors
domèstics: Antena 3 ha
despenjat de la seua pro-
gramació La sonrisa delpelícano.
No ens podem alegrar
de cap prohibició si afecta
els espais de la informa-
ció, però quan aquesta
prohibició tanca el pas a
la indignitat que suposen
programes com el de Pepe
Navarro la cosa canvia.
Ara bé, no pensen vostés
que en aquest cessament
és or tot el que llueix: s’hi
han barrejat l’horror d’a-
quest programa i els inte-
ressos no massa clars
d’una cadena que no sap
molt bé com ha de transi-
tar el camí tortuós que va
de Pedro J. Ramírez i les
seues coses a Mario
Conde.
Els dos anaven a pro-
tagonitzar (el primer a dis-
gust i l’altre més content
que unes pasqües) la nit
pelicana del darrer dilluns,
però els possibles judicis
paral·lels que preparava
Pepe Navarro han espantat
el personal de la nova
cadena de Tele fònica i
l’han mogut a liquidar l’a-
nimaló de la matinada.
L’única cosa que espere
és que no el substituïsquen
amb els vídeos que li
sobren a TVE on apareix
Franco inaugurant un pantà
o pescant en l’Azor els sal-
mons que Fraga li engan-
xava en l’ham.
ALFONS CERVERA
El pelicà
Aarif li Tajdum,‘Saber per a ser-vir’, és el nom del
programa de cooperacióeducativa que permetrà aun grup d’estudiantssaharians venir cada anya les universitats valen-cianes per a completar elsseus estudis superiors,que no poden realitzar alscamps de refugiats onviuen.
“Quan ensreferim alssaharauís
estem parlantde ciutadansespanyols”
Una dona saharauí, durant la passada Festa de Benvinguda de la Universitat.