Post on 01-Aug-2020
Camino Natural del Ebro GR 99
Salinillas de Buradón/Gatzaga BuradonAltitud/Altitudea: 500 m Población/Biztanleria: 100 hab.
Ebroren GR 99 Bide NaturalaFontibretik Faro del Garxal-eraino, Ebro ibaiak 930 km ibiltzen ditu, eta penintsula osoko ibilgurik
zabalena eta emaritsuena osatzen du (85.997 km2). Ebro ibaiaren bide naturalak Kantabria
zeharkatzen du alderik alde, mendi handien eta haran zabalen artetik. Gaztela eta Leonen, arroila
eta mehargune sakonak zizelkatzen ditu. Euskal Herrian, iragaite-lana egiten du mendialdearen
eta haranen artean. Meandro handiek, gaur egun erabat utzita dauden ibai-adar ugariek eta ibar-
baso sarriek alderik alde zeharkatzen dituzte Errioxa, Nafarroa eta Aragoiko lurrak. Ibilbidearen
bukaeran, Katalunian, Ebro ibaiak arroilak, fruta-arbolen sailak eta arroz-soroak zeharkatzen ditu,
urak itsasora isuri baino lehen. Aldamenean dituen herriek nortasun, kultura eta historia berezi bat
eratu dute uraren erabilerari dagokionez. Herrien ondoan dagoen natura eta ikuspegi ederrak
begietsita, ibiltariak bizipen ahaztezinak izango ditu.
Gatzaga BuradonGatzaga Buradon herria Gaztelako mesetaren eta Arabako lurren arteko igarobide baten
ondoan dago. Kokapen estrategiko horretaz ederki ohartu zen Gaztela eta Leongo Santxo
IV. erregea izango zena, 1264. urtean oraingo hiribildua sortu baitzuen eta, hiri-gutuna emateaz
gain, harresia eraiki baitzuen. Data horrexetan, gatzaren salmenta aipatu zuten; baina, dena
dela, herriari izena eman dioten gatzagek Alfontso VIII.aren garaietatik ustiatzen ziren (XII.
mendetik, alegia). Denboraren poderioz, herri honen garrantzia gainbehera hasi zen; eta XX.
mendearen hasieran bertan behera utzi zuten behin betiko. Hala, XX. mendearen bigarren
zatian, Gatzaga Burandon Bastidaren barruan sartu zen.
Honako hauek dira herriak dituen erakarpenik handienak: harresiaren barruko hondarrak,
Oñatiko kondeen jauregia (XVI. mendekoa), Sortzez Garbiaren eliza (XVI. eta XVII. mendeen
artekoa), eta tradiziozko etxeak, adreilu, pezo edo egurrezko egiturak erabiliz eginak.
Done Jakueren bidea: Euskal Herriko barrualdekobideaDone Jakueren bidearen aldaera hau Irundik Iberiar Penintsulara sartzeko dagoen atea da.
Ibilbideak 210 km ditu, eta bide frantziarra izenekoarekin biltzen da Ozkabarten (Errioxan)
edo Beloradon (Burgosen). Ibilbideak Gipuzkoa osoa zeharkatzen du: Oiartzun, Astigarraga,
Hernani, Andoain, Villabona, Tolosa, Alegia, Ordizia, Beasain, Segura eta Zegamatik igarotzen
da. San Adriango tunelean, Arabako zatia hasten da; eta Zalduondo, Agurain, Estibalizko
Andre Mariaren santutegia, Gasteiz eta Argantzun atzean utzi ondoren, bidea Gatzaga
Buradonera heltzen da. Hortik aurrera, bideak Euskadiko lurrak atzean uzten ditu, eta Errioxatik
egiten du aurrera Ozkabarteraino.
Toloñoko mendilerroa edo mendialdeaToloño edo Kantauriko mendilerroa kareharrizko mendigune bat da, eta argi bereizten du
Ebrori begira dagoen eta Sonsierra izenez ezagutzen den lur-puska hau Arabako gainerako
lurretatik. Mendigune hau Euskal Herriko Lehentasuneko Guneen katalogoan dago sartuta.
Aurrez aurre, Ebro ibaiaren beste aldean, Montes Obarenes izeneko mendiak daude;
Burgoserantz hedatzean, era ikusgarrian nabarmentzen dira paisaian beren soslai zorrotzekin,
eta muga klimatiko nabaria ezartzen dute.
Conchas de HaroMontes Obarenes izeneko mendiek eta Kantauriko mendilerroak muga egiten dute euskal
mendietan hegoalderago dagoen gunearekin eta Ebro ibaiaren sakonunearekin. Ekialdetik
mendebaldera zabaltzen den mendilerro honetan, Mesozoikoko material karbonatatuak dira
nagusi (kareharriak eta dolomiak, margekin eta hareharri karedunekin batera). Mendilerroaren
egitura alderantzizko faila baten modukoa da; hala, beraz, kareharriak Ebro ibaiaren sakonunean
dauden Tertziarioko materialen gainean daude teilakatuta. Horren ondorioz, malkar nabarmen
bat sortu da, Errioxako lautaden gainera zakar erortzen dena. Harresi honen hedadura tarte
handi batez zabaltzen, eta, hala, oso nortasun berezia hartzen du paisaian –batez ere
Kantauriko mendilerroaren gailur zorrotzak–, baina, azkenean, Ebro ibaiaren ibai-zintzurrak
zatitzen du Conchas de Haro izeneko tokian.
Gune honetan, Ebro ibaiak atzean uzten du goiko ibilera eta haranean barneratzen da. Atzean
geratzen dira leku menditsuak eta zintzurrez beteriko tokiak. Hemendik aurrera, gune berri
eta garbi bat hedatzen da, meandroz eta soroz zabalez betea.
Camino Natural del Ebro GR 99Desde Fontibre al Faro del Garxal el Ebro recorre 930 km por la cuenca más caudalosa
y extensa de la península (85.997 km2). El Camino Natural del Ebro atraviesa Cantabria,
entre magníficas montañas y amplios valles. En Castilla y León esculpe profundas hoces
y congostos. El País Vasco ejerce de transición entre la montaña y el valle. La Rioja,
Navarra y Aragón están surcados por grandes meandros, numerosos brazos fluviales,
hoy abandonados, y tupidos sotos. Al final de su trayecto, en Cataluña, atraviesa hoces,
frutales y arrozales hasta morir en el mar. Sus poblaciones han desarrollado una identidad,
cultura e historia en torno a los usos del agua. Junto a ellas, la naturaleza y los intensos
paisajes ofrecerán al caminante vivencias que no olvidará.
Salinillas de BuradónLa localidad se ubica junto a uno de los pasos entre la Meseta y las tierras de
Álava, una situación estratégica que aprovechó, en 1264, el futuro Sancho IV de
León y Castilla, quien fundó la villa actual, otorgándole carta puebla y construyendo
su muralla. En esa misma fecha se menciona la venta de sal, aunque las salinas
que le dan nombre ya se explotaban desde tiempo de Alfonso VIII (siglo XII). Su
importancia fue decayendo con el tiempo y su abandono definitivo data de
comienzos del siglo XX. En la segunda mitad del XX, Salinillas de Buradón se
integró en Labastida.
Los restos del recinto amurallado, el palacio de los Condes de Oñate, del siglo
XVI, la iglesia de la Inmaculada, de los siglos XVI y XVII, y casas tradicionales con
estructura de madera, ladrillo o adobe son sus mayores atractivos.
Ruta Jacobea: el Camino Vasco del InteriorEsta variante del Camino de Santiago constituye la puerta de entrada a la Península
Ibérica desde Irún. Cuenta con 210 km que se funden con el denominado Camino
Francés en Santo Domingo de la Calzada (La Rioja) o en Belorado (Burgos). El
recorrido atraviesa Guipúzcoa por Oiarzun, Astigarraga, Hernani, Andoain, Villabona,
Tolosa, Alegia, Ordizia, Besain, Segura y Zegama. En el túnel de San Adrián
comienza su tramo alavés y, tras superar Zalduondo, Salvatierra, Nuestra Señora
de Estíbaliz, Vitoria y Lapuebla de Arganzón, llega a Salinillas de Buradón, donde
se despide de Euskadi para continuar por La Rioja hasta Santo Domingo de la
Calzada.
Sierra o montes de ToloñoLa sierra de Toloño-Cantabria es una alineación montañosa de materiales calizos
que separa esta porción de tierras que miran hacia el Ebro, y que reciben el
nombre de la Sonsierra, del resto de Álava. Este espacio montañoso está incluido
en el catálogo de Espacios Relevantes del País Vasco. Enfrente, al otro lado del
Ebro, los Montes Obarenes se pierden hacia Burgos realzando el paisaje con sus
vistosos cortados e imponiéndose como una barrera climática.
Las Conchas de HaroLos Montes Obarenes y la sierra de Cantabria constituyen el límite entre el sector
más meridional de los Montes Vascos y la depresión del Ebro. En esta alineación
montañosa de dirección este-oeste predominan los materiales carbonatados del
Mesozoico o Secundario (calizas y dolomías que se intercalan con margas y
areniscas calcáreas). Su estructura en falla inversa hace cabalgar las calizas sobre
los materiales terciarios de la depresión del Ebro. El resultado origina un potente
escarpe que cae bruscamente sobre las llanuras riojanas. Esta muralla de gran
continuidad y entidad paisajística –especialmente la afilada crestería que forma
la sierra de Cantabria– está diseccionada por la garganta fluvial del río Ebro, en
el paraje conocido como las Conchas de Haro.
En este punto el Ebro deja atrás su curso alto y penetra en el valle. Atrás quedan
los espacios montañosos y la geografía quebrada. Ahora se organiza un nuevo
y diáfano escenario de meandros y vastos paisajes cultivados.
Miranda de Ebro
Zaragoza
Caspe
Tortosa
Haro
Calahorra Alfaro
Amposta
Móra d’Ebre
Mequinenza
Alagón
Reinosa
LogroñoTrespaderne
Mila
gro
San A
drián
Sartag
uda
Men
davia
Oyón
Elcieg
o
Haro
Baños
de Sob
rón
Quinta
na M
artín
Galí
ndez
Tresp
ader
nePue
nte A
renas
Man
zane
do
Pesque
ra de E
bro
Orban
eja del
Castill
o
Villanu
eva d
e la N
ía
Mont
es C
laros
Font
ibre
Polien
tes
Puent
e de B
riñas
Cenice
roLo
groñ
oAgo
ncillo
Alcana
dreLo
dosa
Puent
e de R
incón
de Sot
o
Puent
elarrá
Mon
te H
ijedo
Mira
nda d
e Ebro
San V
icent
e de l
a Son
sierra
Turzo
Cillaper
lata
San M
artín
de Don
Alfaro
Amposta
Torto
sa
Benifa
llet
Mór
a d’E
bre
Flix
Meq
uinen
za
Vall d
e Fre
ixes
Mas
de la P
unta
Chipra
naCas
pe
Escat
rón
Sásta
go
Pina de E
bro
Velill
a de E
bro
El Bur
go de E
bro
Zarag
oza
Utebo
Alagón
Gallur
Buñue
l
Tude
la
Gelsa
Quinto
Almatr
et
Fayó
n
Caste
jón de E
bro
Ermita
de M
ontler
Alborge
Barcin
a del
Barco
Baños
de Ebro
Calaho
rraAza
gra
Valdela
teja
RiumarTudela
Los caminos son pequeños monumentos que se conservanpisándolos. No hagáis atajos.
Bideak monumentu txikiak dira, eta haiek zaintzeko modurikonena haien lurra zapaltzea da. Ez joan bide-zidorretatik.
Cada lugar y cada construcción tienen un nombre y una historia.Merece la pena conocerlos.
Toki eta eraikin bakoitzak bere izena du, bai eta berezko historiabat ere. Merezi du horren berri jakitea.
No arrancar plantas ni arbustos.
Ez atera erroetatik landarerik edo zuhaixkarik.
No tirar residuos al suelo.
Ez bota hondakinik lurrera.
No está permitido hacer fuego.
Debekatuta dago sua egitea.
No está permitido acampar.
Debekatuta dago kanpatzea.
ETAPAS 12 Y ETAPA 12.1: Miranda de Ebro - Haro - Puente de Briñas
2 km
Río Bayas
Mirandade Ebro
Zambrana
Puente deSto. Domingo
de Briñas,Haro a 1 km
600 m
500 m
400 m
700 m
800 m
10 km 20 km
Río Zadorra
Venta del Río Salinillasde Buradón
Collado deSan Cristóbal
Briñas
22 km
600 m
500 m
400 m2 km
700 m
Collado Gobera
Mirandade Ebro Ircio Haro
600 m
500 m
400 m
700 m
10 km 20,5 km
Monasterio deSta. María la Real
de Herrera a 500 m
Ermita deSan Felices
a 300 m
Etapa 12.1Etapa 12
Montes Obarenes-Sierra de Toloño
P
P
P
P
P
Río
Bay
as
Río Zadorra
Río Ayuda
Río Inglares
Salinillas de Buradón
Las Conchas de Haro
Sierra de Toloño
Río Ea
Río Tirón
Río Ebro
Centro urbanoHirigunea
InformaciónInformazioa
Zona de pescaArrantzatzeko gunea
ErmitaBaseliza
ComidasJatorduak
Área recreativaAisiarako lekua
CarreterasErrepideakCamino Natural del Ebro GR 99
Ebroren GR 99 Bide Naturala
Espacio de interés naturalNatura-intereseko gunea
PuenteZubia
Atención sanitariaOsasun-laguntza
Comunión
Miranda de Ebro
Ribabellosa
Ircio
Lacervilla
Zambrana
Berantevilla
Santa Cruz del Fierro
Mijancas
Ocio
Herrera
Villalba de Rioja
Arguciana
Cihuri
Haro
Briñas
Espacio de interés naturalNatura-intereseko gunea
Casa ruralLanda-etxea
FuenteIturria
Zona monumentalMonumentuen gunea
AlojamientoOstatua
MonumentoMonumentua
MiradorBegiratokia
RománicoErromanikoa
Deportes de aventuraAbentura-kirolak
AlbergueAterpetxea
CampingKanpina
Zona arqueológicaGune arkeologikoa
P Panel informativoInformazio-taula
MuseoMuseoa
Peñalrayo961 m
Collado Gobera
Chulato946 m
Venta del Río
San Formenio640 m Ermita de
San Felices
Monasterio deSanta María la Real
Salinas
Alto de Mendigornia521 m
Puente de Briñas
El Castillo491 m
Restos de las antiguas salinasAntzinako gatzagen hondarrak
El Ebro discurre al pie de los montes de Toloño trassuperar las Conchas de Haro
Ebro ibaia Toloño mendilerroaren behealdetikConchas de Haro igaro ondoren
Tramo del Camino Vasco del InteriorEuskal Herriko barrualdeko bidearen zati bat
Vista de la sierra o montes de ToloñoToloñoko mendien edo mendilerroaren ikuspegia
Plaza de la iglesiaElizako plaza
Las Conchas de HaroConchas de Haro
Ayuntamiento de LabastidaBastidako Udala
945 331 818
Cuadrilla de Laguardia-Rioja AlavesaGuardiako Kuadrilla-Arabako Errioxa
945 600 252
EmergenciasLarrialdiak
112
Panorámica general de la localidadHerriaren ikuspegi orokorra
Montes de ToloñoToloñoko mendiak