Post on 06-Sep-2019
87
Observa aquest mapa dels estats de la Mediterrània i completa:
Els països que tenen una extensió similar o inferior a Catalunya són:
Ara, contesta:
• Quines illes importants hi ha a la mar Mediterrània?
• A quins països pertanyen aquestes illes?
• Podries fer una estimació aproximada de la longitud de la mar Mediterrània a
partir de l’escala (la regleta que marca 1.000 km) del mapa?
1
Catalunya via 3
BITOC 1
1
Observa el mapa polític de Catalunya de la pàgina 9 del llibre d’activitats.
Escriu el nom de les comarques que tenen frontera amb França.
Escriu el nom de les comarques que tenen frontera amb Andorra.
Escriu el nom de les comarques que tenen frontera amb l’Aragó.
Escriu el nom de les comarques que tenen frontera amb el País Valencià.
Ara, contesta:
• Quina diries a simple vista que és la comarca menys extensa de Catalunya?
I la més extensa?
Observa el mapa de la Península Ibèrica de la pàgina 15 del llibre d’informació i
fixa’t en l’escala gràfica que s’hi veu (la regleta de 250 km).
Ara, contesta:
• Quants quilòmetres diries que hi ha des d’Andorra fins a Gibraltar?
• I des del Cap de Creus fins a l’oceà Atlàntic?
• I des de Barcelona fins a les illes Balears?
• Quantes vegades diries que Espanya és més extensa que Catalunya?
I Portugal?
3
2
88
Catalunya1via 3
BITOC 1
89
Fes una llista dels volcans que coneguis i explica quins efectes produeixen.
Volcans:
Efectes:
Ara, contesta:
• Quines són les forces externes que modifiquen el relleu?
• De quines maneres els humans podem modificar el relleu? (Posa’n exemples
que coneguis.)
Completa aquest esquema sobre les formes de relleu amb les paraules
corresponents:
Fes un dibuix esquemàtic de cada una de les formes al lloc corresponent.
2
1
2El relleu i les aigües via 3
BITOC 1
• muntanyes
•
•
•
• golfs
•
•
• penínsules
•
• depressions
Les formes del relleu
relleu de larelleu de relleu de la plana
Observa el mapa físic de Catalunya de la pàgina 23 del llibre d’informació.
Escriu el nom de tots els accidents del relleu de costa del nostre país que hi
vegis.
Elabora la llista dels rius de Catalunya que desemboquen a la Mediterrània i
posa-hi entre parèntesis, si és el cas, els afluents que reben.
Escriu el nom de les planes i els altiplans de Catalunya.
Fes un gràfic que mostri les muntanyes més altes del Pirineu axial i del
Prepirineu, per ordre d’altures. (Dibuixa les muntanyes en forma de triangle.
Tingues en compte que 1 mm equival a 100 metres.)
pica d’Estats (3.143 m)Comaloforno (3.033 m)Bessiberri Nord (3.030 m)Tuc de Molieres (3.010 m)
puig de la canal Baridana (2.647 m)
Fes en el teu quadern un gràfic semblant de les muntanyes més importants de
les Serralades Costaneres.
Montnegre (763 m)Turó de l’Home (1.712 m)Montcaro (1.447 m)
Serralades Costaneres
Prepirineu
Pirineu axial
4
3
90
El relleu i les aigües2via 3
BITOC 1
91
Completa aquest quadre sobre el tipus de temperatures que fa a l’estiu i a
l’hivern en els climes de Catalunya.
Llegeix la informació sobre els climes de Catalunya i contesta aquestes
preguntes:
• A què es deu que la comarca de la Vall d’Aran tingui un clima atlàntic?
• A què es deu que els hiverns del litoral mediterrani no siguin gaire freds?
• En què es diferencien el clima mediterrani litoral i el clima mediterrani de
tendència continental?
• Quin és el problema principal que causa la natura a les zones de clima
mediterrani litoral?
Fes dos dibuixos que il·lustrin com imagines les dues intervencions humanes
més importants en la vegetació.
2
1
3El clima i la vegetació via 3
BITOC 1
Estiu Hivern
clima mediterrani litoral
clima mediterrani continental
clima d’alta muntanya
clima atlàntic
Observa cada una d’aquestes fotografies:
Explica el lloc o l’altura on es poden trobar i si són de fulla caduca que es perd a
la tardor o no.
Completa aquestes frases amb els topònims que hi falten:
El parc nacional d’ , al Pirineu axial, és
l’únic parc nacional de Catalunya.
Formant part de les Serralades Costaneres, i entre el Montseny i Montserrat,
tenim el parc natural de i la .
Les són una reserva natural de la fauna
marina situada prop dels aiguamolls de l’Empordà.
Illes Medes – Aigües Tortes i Sant Maurici – Sant Llorenç del Munt – Serra de l’Obac
4
E
D
C
B
A
3
92
El clima i la vegetació3via 3
BITOC 1
avets roure pins margalló arbres de ribera
A B C D E
93
Completa aquest text amb els noms dels documents o fonts demogràfiques que
hi falten.
Quan va fer els 14 anys va anar a la comissaria de policia a treure’s el
. Ell, però, des de petit ja figurava en el ,
i el seu pare el va incloure en el que
l’Ajuntament fa cada 5 anys.
Quan va néixer ja el van apuntar en el , aquella
llibreteta en què ja constaven els seus pares i germans grans.
Una vegada va anar al jutjat a demanar una fotocòpia de la pàgina del
en què sortia ell. Ara, ha anat un altre cop a la comissaria
de policia a demanar el seu primer per poder anar als
Estats Units a fer un intercanvi cultural.
Calcula el creixement vegetatiu d’aquesta població. Després, contesta:
• Quants habitants tindrà aquesta població després de l’any en qüestió?
• Quin serà el creixement real si tenim en compte que hi ha hagut, a més,
1.353 emigrants i 22.471 immigrants?
• Quin nombre d’habitants tindrà la població després de les migracions?
Completa aquest esquema sobre els tipus de migracions:
Una població de 5.000.000 habitants en un any en què neixen 26.234 infants i moren1.314 persones.
2
1
4La població via 3
BITOC 1
•
•
•
•
•
•
Tipus de migracions
segons el període de tempssegons la causa segons la destinació
Fes un dibuix que il·lustri les etiquetes.
Escriu a sota de cada dibuix una frase que expliqui cada tipus de poblament.
Ara, contesta:
• Quines causes expliquen la baixa natalitat de la Catalunya actual?
• A què es deu la baixa mortalitat de Catalunya actualment?
Llegeix la informació sobre l’estructura de la població de Catalunya.
Contesta aquestes preguntes:
• A què es deu el gran augment de la població activa de Catalunya en els últims
quaranta anys?
• Quines professions tenen les persones que treballen en el sector terciari?
• Quines són les indústries que ocupen més persones a Catalunya?
Explica per què creus que hi ha tantes persones en atur i què creus que s’hauria
de fer perquè tothom tingués feina.
4
3
94
La població4via 3
BITOC 1
poblament dispers poblament concentrat
95
Llegeix la informació sobre el sector primari i completa aquest esquema
de les seves modalitats.
Ara, contesta:
• A quins factors es deu la gran productivitat de l’agricultura actual?
Completa aquest text amb les paraules relatives a la indústria:
L’ és la persona que té uns diners amb els quals pot posar
en marxa una indústria. Aquesta despesa s’anomena . En
forma part la contractació de , que són les persones que fan
les activitats pròpies de l’empresa i cobren un sou per la realització de la feina.
La finalitat última és aconseguir uns , que són els diners
obtinguts per l’empresari com a benefici després d’haver pagat totes les
despeses que comporta el funcionament de la indústria.
Fes un esquema que resumeixi els tipus d’indústries que hi ha segons
la propietat o titularitat.
2
1
5El sector primari i el sector secundari via 3
BITOC 1
•
•
•
•
•
•
Sector primari
agricultura
•
•
•
Tipus d’indústries
públiques
Fes una llista dels combustibles o fonts d’energia que utilitza actualment la
humanitat i explica quins et semblen més naturals i quins menys.
Més naturals:
Menys naturals:
Completa aquest esquema sobre les modalitats de l’agricultura a Catalunya.
Observa la llegenda de l’activitat 4 del llibre d’activitats i escriu el nom de les
comarques catalanes on es produeixen aquests productes:
embotits:
carn de vedella:
ous:
préssecs:
vins i caves:
Observa la llegenda de l’activitat 5 del llibre d’activitats i digues a quines
comarques hi ha més possibilitats que es produeixin aquests tipus d’accidents:
una fuita radioactiva:
contaminació dels rius per productes químics:
fractures i morts per caiguda o per esfondrament:
6
5
4
3
96
El sector primari i el sector secundari5via 3
BITOC 1
•
•
•
•
•
•
•
•
L’agricultura a Catalunya
conreus de regadiuconreus de
97
Classifica aquests elements segons que ofereixin serveis o comunicacions:
cinemes – autopistes – grans superfícies – hospitals – aeroports – teatres –instituts d’ensenyament – emissores de televisió – ports – poliesportius –
estacions de tren – carreteres
Busca en un atles vuit ciutats i poblacions que formin part de l’àrea
metropolitana de Barcelona:
Fes una relació de quinze oficis que pertanyin al sector terciari.
Classifica aquests productes segons el contenidor on s’hagin de llençar les seves
deixalles:
plàtan – revistes – llaunes de cola – capses de joguines – bosses de plàstic –ampolles de cervesa – restes de pollastres – ous – paquets de pastissos –
pots de maionesa – paper de cuina – capses de llet – ampolles d’aigua sense gas – diaris – llaunes de sardines
1
6Les ciutats i el sector terciari via 3
BITOC 1
Deixalles Vidre Paper Envasos
Serveis Comunicacions
Contesta aquestes preguntes referents als serveis públics:
• Quins són els quatre tipus d’institucions escolars en què podem estudiar des de
petits fins a grans?
• Què volen dir les sigles CAP i quin servei representen?
• Com es diu el cos de policia de Catalunya?
• Quins altres cossos de seguretat hi ha?
Classifica aquestes entitats segons el tipus de servei que ofereixen:
restaurant – grans magatzems – balneari – caixa d’estalvis – parc aquàtic –supermercat – borsa de valors – càmping – banc – hotel – fruiteria
Observa el mapa de la pàgina 65 del llibre d’informació i classifica aquestes
ciutats segons el nombre d’habitants:
Tarragona – Tortosa – Lleida – Mollerussa – Móra d’Ebre – Reus – Girona –Manresa – Figueres – Igualada – Vic – Barcelona
Llegeix la pàgina 67 del llibre d’informació i contesta aquestes preguntes:
• Quins pobles coneixes el nom dels quals comenci per “Caldes...”?
• Per què creus que tenen aquest nom?
• Quins són els comerços que hi acostuma a haver a tots els pobles encara que
siguin petits?
• Quins són els comerços que es reserven a les grans ciutats o àrees
metropolitanes?
4
3
2
98
Les ciutats i el sector terciari6via 3
BITOC 1
Serveis financers Serveis comercials Serveis turístics
Més de 100.000 hab. Entre 50.001 i 100.000 hab. Entre 25.000 i 50.000 hab. Menys de 25.000 hab.
99
Calcula quants anys fa de cadascun d’aquests fets. (Tingues en compte els anys
que han passat des del naixement de Crist i suma’ls la data que s’indica.) Pots fer
els comptes en el requadre.
Invenció de l’escriptura. 3000 aC
Fundació de Roma. 753 aC
Construcció de la gran piràmide d’Egipte. 2500 aC
Els hittites descobreixen el ferro. 2000 aC
Els romans arriben a la Península Ibèrica. 218 aC
Fundació d’Empúries pels grecs. 575 aC
Els esclaus es rebel·len contra els seus amos romans. 73 aC
Calcula quants anys fa de cadascun d’aquests fets. (Tingues en compte que van
passar després de Crist i que s’han de restar de l’any actual.) Pots fer els
comptes en el requadre.
Els àrabs entren a la Península Ibèrica. 711 dC
Carlemany es proclama emperador de mitja Europa. 800 dC
Els xinesos inventen el paper. 105 dC
L’alemany Gutenberg inventa la impremta. 1454 dC
Cristòfor Colom descobreix Amèrica als europeus. 1492 dC
Els nord-americans fan la primera Constitució
democràtica del món. 1776 dC
Es crea la primera línia de ferrocarril a Anglaterra. 1824 dC
Es crea la primera línia de ferrocarril a Espanya. 1848 dC
Dos homes arriben a la Lluna per primer cop. 1969 dC
2
1
7La història via 3
BITOC 1
OPERACIONS
OPERACIONS
Escriu ordenadament els fets de les activitats 1 i 2 en l’edat històrica
corresponent tenint en compte la informació del quadre.
Digues a quin especialista encarregaries cada una d’aquestes feines:
A. Fer un estudi de les diversions a l’edat mitjana.
B. Descobrir quants anys d’antiguitat tenen uns fragments de ceràmica trobats
en una excavació.
C. Excavar i estudiar la tomba d’un faraó egipci.
D. Fer un llibre sobre com han canviat les joguines al llarg de la història.
E. Traduir una inscripció dels víkings trobada en una pedra.
Posa cinc exemples de fonts escrites i cinc més de fonts no escrites.
fonts escrites:
fonts no escrites:
Escriu a quina edat de la història pertany cada una d’aquestes escenes:
A. Una partida de caçadors torna a la cova, on s’estan després de cinc dies de
caça.
B. En un petit poblat, el pastor torna a la cleda amb un ramat de bens mentre un
pagès esmola una eina de pedra.
C. A la porta del temple, el rei déu rep l’homenatge de la població i dels esclaus.
D. En un monestir, un monjo copia a mà un llibre sobre les gestes del cavaller
Belianís.
E. El mariner mostra al rei el nou mapa de les terres descobertes enllà de l’oceà.
F. Trenta mil treballadors es declaren en vaga i aturen la producció de cotó de les
fàbriques de la comarca.
5
4
3000 aC: Comença l’edat antiga. 476 dC: Comença l’edat mitjana. 1492 dC: Comença l’edat moderna. 1789 dC: Comença l’edat contemporània
3
100
La història7via 3
BITOC 1
edat antiga:
edat mitjana:
edat moderna:
edat contemporània:
101
Titula cada una de les fotografies i explica els detalls sobre la utilitat, la forma de
construcció o tot allò que puguis esbrinar-ne. Després, escriu a quina època
històrica pertanyen.
1
8El paisatge i les cases al llarg de la història via 2
BITOC 1
edat històrica:
edat històrica:
edat històrica:
edat històrica:
edat històrica:
edat històrica:
edat històrica:
A
B
C
D
E
F
G
Completa aquest text amb les paraules següents:
agressors – un milió i mig d’anys – canvi de mentalitat – talar boscos – créixer les ciutats
Un paisatge només de roca i vegetació és el que va trobar l’home quan va arribar
a Europa fa .
Durant molt temps, els homes i les dones van conviure amb el paisatge natural
sense modificar-lo gairebé gens, tot aprofitant els recursos que els
proporcionava.
La invenció de l’agricultura, però, va ocasionar un .
Els humans es dedicaran a indiscriminadament.
Primer per aconseguir camps; més endavant per fer ,
per construir carreteres i grans mansions. Els humans han estat els principals
del paisatge natural.
Contesta raonadament les preguntes següents:
• Creus que les ciutats d’avui dia fan fàcil la vida a les persones?
Què se’n podria millorar?
• Creus que les ciutats d’un futur llunyà seran com les que es veuen en les
fotografies de l’edat contemporània? Raona la resposta.
• Creus que els gratacels són un bon edifici per al futur? Raona la resposta.
• Què creus que es podria millorar en els pisos o les cases de gent de classe
mitjana?
3
2
102
El paisatge i les cases al llarg de la història8via 3
BITOC 1
103
Enumera tres motius que van impulsar la humanitat a vestir-se al llarg de la
història.
1.
2.
3.
Relaciona cada fotografia amb algunes de les peces de vestir de les etiquetes:
1
9El vestit al llarg de la història via 3
BITOC 1
túnica
pells
casc
mirinyac
toga
hàbit
levita
frac
agulles
cordó
armilla
jaqué
armadura
perruca
A
B
C
D
E
Situa sobre aquesta línia del temps el número que acompanya cadascun dels
personatges:
1. una princesa egípcia 7. un gladiador romà
2. una dona romana del segle III 8. un faraó
3. un monjo medieval 9. un hippy dels anys seixanta
4. una dama del segle XVIII 10. un cavaller medieval
5. un burgès del segle XIX 11. un home neolític
6. una persona del segle XX 12. una dona del paleolític
Reescriu cada una d’aquestes frases corregint-ne els errors:
A. A la prehistòria va començar la fabricació de teixits i l’aparició dels metalls vaintroduir nous complements en el vestit.
B. La moda unisex, que no diferencia entre homes i dones quant a les peces deroba, va sorgir a l’edat moderna.
C. A l’edat antiga es van generalitzar els pantalons per a homes i dones.
D. Les dones, a l’edat contemporània, volen exagerar les formes del seu cosutilitzant el mirinyac de cintura en avall.
E. A l’edat moderna surt la moda que les dones portin barrets estrafolaris icapes que s’arrosseguen.
3
2
104
El vestit al llarg de la història9via 3
BITOC 1
E. MITJANAE. ANTIGAPREHISTÒRIA
3.000 anys aC S. V S. XV S. XVIII
E. MODERNA E. CONTEMPORÀNIA
105
Llegeix:
Classifica aquests mitjans segons la classe de comunicació a què facin referència:
globus – cavall – carro de bous – galera – avió – escriptura – vaixell de vapor –telèfon – caravel·la – ferrocarril – galió – telègraf – automòbil de gasolina – ràdio –
Internet – automòbil de vapor – impremta – pintures rupestres – helicòpter
Escriu a sota de cada imatge els avantatges i els inconvenients que representa el
vaixell de vela sobre el de rems i viceversa.
2
La paraula comunicació pot entendre’s de dues maneres: com a transport de coses i per-sones (transport físic) i com a transport de missatges.
1
10La comunicació al llarg de la història via 3
BITOC 1
Transport físic Transport de missatges
Avantatges Inconvenients Avantatges Inconvenients
Explica quins avantatges va suposar l’aplicació de la força del vapor i del gasoil
als vaixells. Pensa’n, també, algun inconvenient.
Observa els dos intents de crear un vehicle automòbil a l’edat contemporània.
Ara, contesta:
• Quin model creus que va perdurar? Per què?
Escriu a sota de cada font històrica a quina edat correspon i de quin material és
feta.
Explica per què creus que la invenció de la impremta va suposar un canvi tan
revolucionari en la circulació de missatges.
6
5
4
3
106
La comunicació al llarg de la història10via 3
BITOC 1
Avantatges Inconvenients
A B
motor de gasolina motor de vapor
1 2 3 4 5
107
Observa les imatges i escriu les diversions pròpies de cada edat històrica en
el lloc adequat de la línia temporal.
Explica quines altres diversions eren pròpies de cada edat.
edat antiga:
edat mitjana:
edat moderna:
edat contemporània:
1
11El lleure al llarg de la història via 3
BITOC 1
450 aC teatre grec 50 dC lluita degladiadors
1250 dC torneig medieval 1750 dC concert a palau 1990 dC partit de bàsquet
E. MITJANAE. ANTIGAPREHISTÒRIA
3.000 anys aC S. V S. XV S. XVIII
E. MODERNA E. CONTEMPORÀNIA
Subratlla, de cada grup, les persones, les organitzacions o les activitats que són
pròpies exclusivament de l’edat contemporània:
A: teatre, carreres, lluites, música, cinema
B: joglars, gladiadors, sindicats, músics, gremis
C: olimpíades, tornejos, vacances, concerts, descans dominical
D: lluita, corals, sardanes, futbol, castellers
Explica quina ha estat per a tu l’edat històrica en què els humans han gaudit més
del temps lliure. Raona la resposta.
Fes una llista d’un mínim de quinze espectacles i diversions de què podem
gaudir avui dia.
Ara, contesta:
• Quins són els que tu prefereixes?
• Creus que totes les persones que t’envolten tenen temps i gaudeixen del lleure
que voldrien? Raona la resposta.
• Com creus que serà el lleure en el futur?
• Quins espectacles, diversions o possibilitats culturals creus que hi haurà?
3
2
108
El lleure al llarg de la història11via 3
BITOC 1
109
Consulta un atles i segueix els passos següents:
1. Situa en el mapa, de manera aproximada, els llocs prehistòrics següents:
2. Assenyala amb una rodona blava els llocs del paleolític i amb una de vermellaels del neolític.
3. Dissenya un símbol per a representar les pintures rupestres i un altre per arepresentar els dòlmens. Dibuixa aquests símbols en la llegenda i al costat delsllocs assenyalats.
1
12Catalunya al llarg de la història via 3
BITOC 1
Pintures rupestres
cova del Tabac (Camarassa, Lleida)
cova del Cògul (Capellades, Anoia)
abrics I-IX (Ulldecona, Tarragona)
mas d’en Llort (Rojals, Tarragona)
Dòlmens
cabana del Moro (Bescaran, Alt Urgell)
pedra Gentil (Vallgorguina, Vallès Oriental)
cova d’en Daina (Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
mas Puig de Caneres (Darnius, Alt Empordà)
Completa aquest text amb les paraules següents:
guerra de Successió – romanització – corona d’Aragó – Renaixença – invasió àrab – feudal – guerra dels Segadors – visigoda –
decret de Nova Planta – llatines
Catalunya es va formant a través de la influència de la ,
l’ocupació i la contraofensiva dels francs a la
. Lluitant contra els àrabs es va enfortint un país
d’arrels pel que fa a la seva llengua, el català, i de
forma pel que fa al seu govern. El país es converteix
per breu temps en imperi mediterrani amb el nom de ,
però es veu relegat a una segona fila després del descobriment d’Amèrica.
S’enfronta amb Castella en la i amb castellans i
francesos en la . Pateix els efectes anticatalanistes del
durant un segle,
però ressorgeix amb la .
Escriu a quin fet històric correspon cada una d’aquestes dates.
1975:
1833:
987:
1640:
1909:
218 aC:
1936:
Situa en aquesta línia del temps cada un dels fets històrics anteriors.
3
2
110
Catalunya al llarg de la història12via 3
BITOC 1
E. MITJANAE. ANTIGAPREHISTÒRIA
3.000 anys aC S. V S. XV S. XVIII
E. MODERNA E. CONTEMPORÀNIA
111
Llegeix:
Completa aquesta taula de muntanyes i planes de la Península Ibèrica.
(Pots consultar el mapa de la pàgina 13 del llibre d’informació.)
Escriu el nom dels mars o dels oceans que separen aquests continents:
Europa – Amèrica:
Àsia – Amèrica:
Àsia – Antàrtida:
Amèrica – Àfrica:
Amèrica – Antàrtida:
Àsia – Amèrica (pel nord):
Relaciona cada paisatge amb la seva vegetació característica.3
2
Si la Terra fos totalment plana, no podríem posar nom a cap unitat de relleu. Normal-ment les planes s’anomenen a partir de les muntanyes que les envolten.
1
La Península Ibèrica i Europa via 3
BITOC 2
1
paisatge atlàntic •
paisatge continental •
paisatge mediterrani •
paisatge desèrtic •
paisatge de muntanya alta •
• roureda
• pineda
• avet
• carrasca
• fageda
• alzinar
• vegetació escassa
• pi negre
Planesserralada Cantàbrica
Muntanyes
sistema Centralsistema CentralSierra Morena
Pirineussistema IbèricSierra Morena
serralades Bètiques
Fes una llista de les llengües que són oficials a la Península Ibèrica i assenyala en
quina comunitat o en quin país es parlen. (Pots repetir un nom tantes vegades
com sigui necessari.)
Situa en aquest mapa les unitats geogràfiques que envolten el continent
europeu, les formes de relleu, els mars i oceans i els rius següents:
Península Ibèrica – Pirineus – mar Mediterrània – Massís Central Francès – Selva Negra – Alps – Apenins – península Balcànica – mar Tirrena –
Gran Plana Europea – península Itàlica – Carpats – mar Negra – serralada dels Urals – península de Kola –península Escandinava –
serralada Escandinava – Balcans – Caucas – mar Adriàtica – mar Egea – península de Jutlàndia
5
4
112
La Península Ibèrica i Europa1via 3
BITOC 2
113
Relaciona cada una de les paraules següents amb una de les capes de la Terra.
Llegeix:
Completa les columnes amb els topònims que recordis:
Europa és un continent de costes molt retallades: hi ha molts entrants i sortints que aïllen zones de mar.
2
1
2El relleu i les aigües via 3
BITOC 2
oxigen •
mineral •
oceà •
roca •
vegetal •
aigua •
nitrogen •
aire •
mamífer •
plegament •
arrel •
au •
falla •
ionosfera •
• llac
• insecte
• bacteri
• riu
• estratosfera
• heli
• selva
• mar
• granit
• argó
• alga
• glaciar
• arc de Sant Martí
litosfera
atmosfera
hidrosfera
biosfera
Penínsules Illes Mars
Relaciona cada un d’aquests rius amb les muntanyes on neixen i amb els mars
on desemboquen.
Observa el relleu que travessen les línies del mapa de la Península i relaciona’l
amb els gràfics corresponents.
4
3
114
El relleu i les aigües2via 3
BITOC 2
Rius
Rin
Garona
Ebre
Po
Danubi
Ural
Muntanyes
Pirineus
Alps
Urals
serralada Cantàbrica
Mars
Adriàtica
Negra
Mediterrània
Càspia
Cantàbrica
Mar del Nord
115
Relaciona cada frase amb el paisatge que li correspon.
Completa aquests textos amb les paraules corresponents.
En un paisatge vegetal atlàntic predominen els boscos ,
és a dir, boscos formats per arbres que perden les fulles a la tardor.
En un paisatge vegetal mediterrani continental predominen els boscos ,
és a dir, boscos formats per arbres que no perden les a la tardor.
Les pinedes i els alzinars tenen un dens d’arbustos com el bruc,
l’esbarzer o l’arboç. És el paisatge vegetal típic del clima .
A les zones més baixes i fredes de les muntanyes hi ha boscos
de faig i roure; a les zones , els boscos són de pi negre i
d’avet, i a les zones més altes i fredes hi trobem .
2
1
3El clima i la vegetació via 3
BITOC 2
pluja a la primavera i a la tardor •
humitat alta •
temperatura extremada •
nevades freqüents a l’hivern •
temperatura suau tot l’any •
humitat normalment baixa •
temperatura normalment freda •
temperatura suau a l’hivern i calorosa a l’estiu •
clima atlàntic
clima mediterrani continental
clima mediterrani litoral
clima d’alta muntanya
Busca en un atles les ciutats europees següents i situa-les d’aquest mapa de la
pàgina 34 del llibre d’informació:
Londres – Tromsø – Moscou – Nàpols – Kíev – Zuric
Escriu quin tipus de vegetació és probable que trobem a les rodalies de cada una
d’aquestes ciutats:
Londres:
Tromsø:
Moscou:
Nàpols:
Kíev:
Zuric:
Analitza detingudament aquests quatre grafics climàtics i escriu a sota de cada
un de quin tipus de clima és representatiu.
clima mediterrani litoral – clima mediterrani continental –clima atlàntic – clima d’alta muntanya
4
3
116
El clima i la vegetació3via 3
BITOC 2
0 G F M A M J J A S O N D
10
20
30
40
50
60
80
70
100
90
0
5
10
15
20
25
30
40
35
50
45
mesos
precipitacions (mm) temperatura (°C)
0 G F M A M J J A S O N D
10
20
30
40
50
60
80
70
100
90
0
5
10
15
20
25
30
40
35
50
45
mesos
precipitacions (mm) temperatura (°C)
0 G F M A M J J A S O N D
10
20
30
40
50
60
80
70
100
90
0
5
10
15
20
25
30
40
35
50
45
mesos
precipitacions (mm) temperatura (°C)
0 G F M A M J J A S O N D
10
20
30
40
50
60
80
70
100
90
0
5
10
15
20
25
30
40
35
50
45
mesos
precipitacions (mm) temperatura (°C)
A B
C D
117
Llegeix aquest text sobre les migracions a la Península:
Traça en aquest mapa fletxes que indiquin la procedència i el destí de les
migracions internes i externes del camp a la ciutat a partir de 1950.
Traça en aquest mapa del món fletxes que indiquin la procedència i el destí de
les migracions més freqüents actualment.
Migracions internes del camp a la ciutat. A partir de 1950 moltes persones del camp esvan quedar sense feina. Aquesta població rural de zones com ara Castella, Aragó, Ex-tremadura, Galícia, Andalusia o la major part del territori portuguès van emigrar cap alPaís Basc, Catalunya, el País Valencià, Madrid, Sevilla, Lisboa o Porto.
Migracions externes del camp a la ciutat. Es van iniciar en el anys cinquanta del seglepassat des de la Península a Alemanya, França o Suïssa.
Immigracions provinents dels països pobres. Actualment, són les més freqüents. Les pro-tagonitzen els habitants dels països pobres d’Àfrica, Amèrica del Sud, Àsia i EuropaOriental.
1
4La població via 3
BITOC 2
Llegeix aquest text:
Contesta les preguntes següents:
• Quants habitants tenia l’any 1950?
• Quin ha estat el creixement natural de la població?
• Quin ha estat el creixement migratori?
• Quin ha estat el creixement total?
• Quants habitants tenia l’any 2000?
• Quina densitat de població tenia l’any 2000?
Fes en el teu quadern les dues piràmides de població simplificades que permeten
les dades.
• Creus que l’estructura per sexes és equilibrada?
• En pots treure cap conclusió?
• Creus que la població és més aviat vella o més aviat jove?
• S’ha rejovenit o envellit en els últims anys? Per què?
Pepinuc és un país imaginari de 2.000 km2 de superfície, amb una administració molt efi-cient però mal organitzada. S’hi fan molts censos parcials de població, però el problema és,després, obtenir-ne conclusions de conjunt. Ajuda’ls processant aquestes dades:
L’any 1950 hi vivien:
– 95.000 naturals.– 12.000 immigrants procedents d’Àsia.– 7.000 immigrants procedents d’Àfrica.
D’aquests habitants, 47.000 eren menors de 25 anys (23.000 homes i 24.000 dones), 51.000 tenien entre 25 i 65 anys (26.000 homes i 25.000 dones) i 16.000, més de 65 anys(7.000 homes i 9.000 dones).
Entre 1951 i el 2000:
– Hi van néixer 98.000 nens.– Hi van morir 32.000 persones.– Van emigrar a l’estranger 2.000 persones.– Van venir a viure-hi 27.000 persones d’Àsia; 55.000 persones d’Àfrica, i
9.000 d’Amèrica.
Avui:
– 138.000 són menors de 25 anys (69.000 homes i 69.000 dones).– 90.000 tenen entre 25 i 65 anys (44.000 homes i 46.000 dones).– 41.000 tenen més de 65 anys (20.000 homes i 21.000 dones).
2
118
La població4via 3
BITOC 2
119
Llegeix:
Dibuixa el contorn de la Península
Ibèrica i de les illes que s’esmenten en
el text i pinta de color vermell els
centres turístics.
Completa aquestes frases amb les paraules següents:
industrial – pesants – minifundis – agràries – extensiva – cultiu – petites – base –latifundis – gran – intensiva – llacunes – mar – reduïts – lleugeres – dolça
L’agricultura obté una producció elevada d’uns espais .
L’agricultura consisteix en el conreu de camps de extensió.
Els són explotacions molt grans que són
propietat d’una sola persona o empresa.
Els són un conjunt de camps de molt petits.
La ramaderia agrícola és la que es practica en granges .
La ramaderia és la que es practica en granges grans.
La pesca d’aigua és la que s’efectua als rius, els llacs, els
pantans i les .
La pesca d’aigua salada és la que es practica al .
Les indústries de fan productes que serveixen perquè altres
indústries elaborin productes acabats.
Les indústries fabriquen màquines o vehicles que serveixen
per a altres indústries.
Les indústries produeixen objectes de consum de poc pes o volum.
2
El turisme és una de les activitats econòmiques més destacades de la Península Ibèri-ca. Entre les zones de muntanya destaquen els Pirineus i Andorra.
A la costa destaquen: la Costa Brava i la costa de Tarragona, a Catalunya; Benidorm, alPaís Valencià; Torremolinos i Marbella, a Andalusia; la regió de l’Algarve, al sud de Por-tugal. Illes pertanyents a Espanya, com les Canàries i les Balears, o a Portugal, com Ma-deira i les Açores, són importants centres de turisme.
1
5Els sectors econòmics via 3
BITOC 2
Elabora un gràfic sectorial sobre la distribució per sectors econòmics de la
producció de cada un d’aquests països. (Pots consultar l’apartat “Procediment”
del llibre d’activitats.)
3
120
Els sectors econòmics5via 3
BITOC 2
Espanya
Sector primari: 3,5 % Sector secundari: 31,7 %
Sector terciari: 64,8 %
França
Sector primari: 2,3 % Sector secundari: 26,2 %
Sector terciari: 71,5 %
Itàlia
Sector primari: 2,6 % Sector secundari: 30,5 %
Sector terciari: 66,9 %
Turquia
Sector primari: 17,6 % Sector secundari: 25,4 %
Sector terciari: 57 %
121
Llegeix:
Completa aquestes fitxes amb el nom dels organismes següents:
Corts Generals – Govern de l’Estat – Tribunal Constitucional – Parlament de Catalunya – Govern de la Generalitat de Catalunya – Tribunal Superior de Justícia de Catalunya – Assemblea General –
Consell de Seguretat – Tribunal Internacional de Justícia – Parlament Europeu i Consell Europeu –
Comissió Europea i Consell Europeu – Tribunal de Justícia
Tot i que l’Organització de les Nacions Unides (ONU) no és cap estat, i la Unió Europea(UE) i Catalunya tampoc no ho són, les seves institucions tenen punts en comú amb lesinstitucions típiques i democràtiques d’un estat.
1
6Les organitzacions socials i polítiques via 3
BITOC 2
Estat espanyol
Poder legislatiu:
Poder executiu:
Poder judicial:
ONU
Poder legislatiu:
Poder executiu:
Poder judicial:
UE
Poder legislatiu:
Poder executiu:
Poder judicial:
Catalunya
Poder legislatiu:
Poder executiu:
Poder judicial:
Llegeix:
Observa la distribució d’escons d’aquests països i escriu el nom del partit o dels
partits que et sembla que podran governar en cada cas.
País A
Partits: PAB: 37 esconsAPC: 15 esconsPDC: 7 escons
• Té majoria el partit: Li cal coalició?
• Amb quin o quins partits podrà governar (un o més)?
• També poden governar
País B
Partits: FOD: 28 esconsPLK: 21 esconsDSC: 11 esconsPZC: 3 escons
• Té majoria el partit: Li cal coalició?
• Amb quin o quins partits podrà governar (un o més)?
• També poden governar
País C
Partits: PSI: 91 esconsPTT: 75 esconsPHL: 13 esconsCHI: 5 esconsPHO: 3 esconsPMJ: 2 escons
• Té majoria el partit: Li cal coalició?
• Amb quin o quins partits podrà governar (un o més)?
• També poden governar
Per poder governar un país segons els seus principis, un partit ha d’aconseguir la ma-joria absoluta dels escons del Parlament (a Espanya i a Catalunya, diputats) en les elec-cions. Això vol dir que n’ha de tenir la meitat més un. Si no és així, sol governar el partitque té més diputats (si no té majoria absoluta es diu que té majoria simple), però s’hade posar d’acord amb un o més partits contraris i ha d’escoltar les seves peticions. D’aixòse’n diu pactar. Els pactes els fa el partit guanyador amb els que tinguin suficients di-putats per sumar, amb els seus, la desitjada majoria absoluta. Del conjunt dels partitsque pacten se’n diu coalició. També pot passar, però, que governin junts partits que sen-se tenir majoria cap d’ells, entre tots sumin la majoria de diputats.
2
122
Les organitzacions socials i polítiques6via 3
BITOC 2
123
Completa aquest text amb les paraules següents:
comparar – prehistòria – biblioteques – historiadors – auxiliars – contemporània – llegir
Els historiadors necessiten moltes ciències per poder reconstruir el
passat. De l’edat moderna i l’edat hi ha molts documents en arxius i
i monuments a la vista. Només és qüestió de tenir paciència,
molt, caminar, visitar, veure i . Però abans de l’edat
mitjana, tot ha quedat enterrat i cal extreure-ho. Els especialistes en
l’edat antiga i la són, alhora, arqueòlegs, perquè han de recórrer a
les excavacions per trobar materials per llegir i estudiar.
Relaciona cada parella de personatges amb el tipus de document que li correspon.
Després, escriu a sota de cada parella l’edat històrica que li correspon.
2
1
7L’estudi de la història via 3
BITOC 2
Classifica els indrets següents segons que tinguin interès per a un o altre període
de la història. (Tingues en compte que poden repetir-se.)
turó – arxiu – biblioteca – cova – monestir – palau – ruïnes – llit de riu – piràmide – ministeri – castell – fons del mar – cases particulars –
església – parlament
prehistòria:
edat antiga:
edat mitjana:
edat moderna:
edat contemporània:
Contesta les preguntes següents:
• Per què creus que els arqueòlegs excaven el terreny per capes o estrats?
• Podries encerclar els fòssils més valuosos per saber l’epoca (els anys
aproximats) d’un estrat? Justifica la resposta.
ceràmiques pedres banyes monedes taules de fusta inscripcions
• Podries encerclar quines habilitats o virtuts creus que ha de tenir un bon
arqueòleg? Justifica la resposta.
ser ceramista saber dibuixar tenir paciència tenir equilibri
saber predir el temps tenir bona vista tenir força saber cantar
4
3
124
L’estudi de la història7via 3
BITOC 2
125
Completa el text amb les paraules següents:
agricultura – història – milió – recol·lecció – artesans – neolític – metalls –nòmades – desenvolupat – sedentaris – homínids – paleolític – reis – escriptura
Els són els primers primats que van caminar amb dos peus i van
tenir un cervell més . Els humans actuals som una espècie
d’homínids. Els primers humans són perquè es dediquen a la
caça i a la i van perseguint les manades d’animals o buscant
fruits allà on els trobin. Es refugien en coves. Aquesta manera de viure va durar
més d’un d’anys, un període que els arqueòlegs anomenen
, fins que van aprendre a controlar els ritmes de la natura i van
inventar l’ i la ramaderia. Fa uns deu mil anys començava
d’aquesta manera el període que anomenem . Els humans
comencen a construir poblats i es fan . Comencen a produir
excedents i apareixen els primers . Descobreixen els
i comercien entre poblats, alguns dels quals ja s’han convertit en
petites ciutats. Es creen les primeres diferències socials i apareixen els caps i els
. És l’edat dels metalls. Poc després s’inventa l’ i
entrem en la pròpiament dita.
Numera cronològicament aquests documents històrics.
Explica què representa cada una d’aquestes restes del passat.
2
1
8La prehistòria via 2
BITOC 1
Situa en aquesta línia del temps els següents esdeveniments:
Arriba el neolític a Catalunya.
Pintures d’animals a les coves.
Construcció de les piràmides d’Egipte.
Aparició dels primers humans.
Aparició dels primers agricultors.
Primer domini del foc.
Relaciona cada un d’aquests termes amb la seva definició.4
3
126
La prehistòria8via 3
BITOC 2
clan •
raspador •
venus •
megàlit •
menhir •
dolmen •
pintures rupestres •
• Pintures prehistòriques fetes ales coves o, de vegades, enparets de roca.
• Pedra de grans dimensions queen el neolític es posava dreta.
• Grup de 15 o 20 humansemparentats que vivien en grup.
• Figureta que representava unadona que simbolitzava lafertilitat.
• Eina de pedra que servia per afregar i allisar les pells.
• Tomba del neolític i l’edat delsmetalls que consistia en tres omés pedres dretes i una granpedra que feia de sostre.
• Monument fet amb pedres degrans dimensions.
2 500 aC1 500 000 aC
PREHISTÒRIA
450 000 aC 20 000 aC 10 000 aC 4 000 aC
127
Consulta el llibre d’informació i un atlas i pinta de color vermell els espais on van
néixer els primers estats de la història.
Subratlla els pobles que es trobaven a la Península Ibèrica durant l’edat antiga i
ratlla els que no hi eren presents.
sumeris assiris fenicis hittites egipcis grecs etruscos
cartaginesos lidis ibers babilonis romans
Observa aquestes imatges.
Ara, contesta les preguntes:
• Qui va fer aquest plat?
• Per què s’hi va representar un
llop?
• Qui va construir aquest objecte?
• Per a què servia?
3
2
1
9L’edat antiga via 3
BITOC 2
Situa en la línia del temps els següents fets de la història romana:
L’emperador Constantí decreta la llibertat del culte cristià.
Inici de la República romana.
Inici de l’Imperi romà.
Els romans desembarquen a Empúries.
Fi de l’Imperi romà.
Relaciona cada imatge amb un dels pobles que es trobava a la Península Ibèrica
en l’edat antiga. Després, redacta un peu per a cada imatge.
5
4
128
L’edat antiga9via 3
BITOC 2
EDAT
ANTIGA
grecs
ibers
romans
509 aC 476 dC313 dC27 aC218 aC
129
Escriu a sota de cada dibuix el nom que li correspon.
bellatores – oratores – laboratores
Explica el significat de cada terme:
oratores:
bellatores:
laboratores:
Relaciona cada paraula amb la seva definició.2
1
10L’edat mitjana via 3
BITOC 2
visigots •
serfs de la gleva •
burgesia •
almogàvers •
remences •
• Guerrers catalans que van conquerirterres a Grècia i les van donar al seurei.
• Classe social que comprèn els artesansi comerciants que vivien a les ciutats oburgs.
• Poble mercenari dels emperadorsromans que va dominar la PenínsulaIbèrica.
• Pagesos que es van revoltar contra lanova dinastia catalana al segle XV.
• Pagesos de l’època feudal que nopodien abandonar el feu del seusenyor.
Escriu a sota de cada fotografia el terme que hi correspon:
castell medieval – mesquita àrab – monestir medieval
Explica les característiques que t’han permès fer la tria:
castell medieval:
mesquita àrab:
monestir medieval:
Situa en aquesta línia del temps els fets històrics següents:
Jaume I conquereix Mallorca.
Els àrabs envaeixen la Península Ibèrica.
Mor Martí I l’Humà, últim rei de la nissaga catalana.
Ramon Berenguer IV rep els drets com a rei d’Aragó.
El comte Borrell II es fa independent del rei franc.
4
3
130
L’edat mitjana10via 3
BITOC 2
EDAT
MITJANA
A B C
711 987 1137 1229 1410
131
Llegeix:
Contesta les preguntes següents:
• Quins eren els pobles més importants que habitaven Amèrica quan hi van
arribar els espanyols?
• Per quines raons grups expedicionaris petits van poder dominar imperis grans?
• Quins productes alimentaris van ser portats d’Amèrica i van revolucionar la
dieta dels europeus?
Marca amb una creu les causes de la decadència catalana durant l’edat moderna.
La pesta va desmoralitzar els catalans més que els altres pobles.
La pesta va reduir molt la població catalana, que al segle XVI era la desenapart de la castellana.
El descobriment d’Amèrica va donar més importància al comerç atlàntic queal mediterrani, i els catalans no tenien permís per comerciar amb Amèrica.
Els catalans no van voler saber res d’Amèrica.
L’aparició de l’imperi turc que controlava les rutes orientals va fer molt mal alcomerç mediterrani.
Els catalans no es van voler avenir a les normes del rei d’Espanya.
Redacta amb les teves paraules, i a partir de les frases certes anteriors,
les causes de la decadència catalana durant l’edat moderna.
2
L’entrada en contacte d’Europa amb Amèrica va canviar el Vell Món i, de retruc, el mónsencer.
1
11L’edat moderna via 3
BITOC 2
Observa aquesta imatge i contesta les preguntes següents:
• Quin moviment va impulsar aquest personatge?
• En què consistien les seves crítiques?
• Creus que el moviment que va impulsar encara perdura
avui dia? Justifica la resposta.
Marca amb una creu el model de Sistema Solar modern.
Explica qui i de quina manera va modificar l’antiga teoria.
Relaciona cada un d’aquests artistes amb el moviment artístic que li correspon.
Rembrandt •
Leonardo da Vinci •
Velázquez •
Rubens •
Miquel Àngel •
Bernini •
5
4
3
132
L’edat moderna11via 3
BITOC 2
Renaixement
Barroc
Terra
Sol
Sol
Terra
Martí Luter
133
Llegeix:
Relaciona cada concepte amb la seva definició.
Llegeix:
Situa en aquesta línia del temps els fets històrics següents:
Revolució comunista a Rússia. Gran Revolució francesa.
Revolució liberal a Espanya. Revolució francesa de 1830.
Revolució europea de 1848.
L’edat contemporània és època de revolucions, de canvis sobtats i, molts d’ells, violents.
2
En l’edat contemporània, el món ha viscut en dos segles més canvis socials i políticsque durant la resta de la història. Per això hi ha un munt de conceptes nous que calconèixer.
1
12L’edat contemporània via 3
BITOC 2
proletariat •
constitució •
socialisme •
nacionalisme •
sindicat •
• Ideologia sorgida del marxisme quepretén arribar democràticament al’equiparació social i econòmica delsciutadans.
• Classe social nova que comprènaquells qui no tenen més que la sevaforça de treball.
• Conjunt de lleis bàsiques que regulenel funcionament de la sobiraniapopular d’un país.
• Organització de treballadors perdefensar-se i obtenir les sevesreivindicacions.
• Ideologia que pretén unificar en unestat nacional els que tenen la mateixallengua i història.
EDAT
CONTEMPORÀNIA1789 1820 1830 1848 1917
Completa aquest text amb les paraules següents:
socialistes – noblesa – 1975 – Alfons XIII – dictadura – República – latifundistes –Franco – empresaris – anarquisme
Espanya, en el segle XIX, era un país ple de contradiccions on la
i l’església tenien encara un poder excessiu. Els treballadors del camp estaven
molt oprimits pels i molts van abraçar la ideologia de
l’ , que no volia ni Déu, ni amo ni patró. A les ciutats,
molts obrers es van fer anarquistes, o comunistes i els
sindicats obrers i les organitzacions dels van arribar a
protagonitzar enfrontaments armats. El regnat d’ no
solament no va solucionar aquests problemes, sinó que els va agreujar. El país va
viure una de 1923 a 1930 i després, les primeres
eleccions van fer fora el rei i va venir la . Però les
tensions eren ja massa fortes i del pols entre rics i pobres va esclatar la guerra
civil. L’exèrcit, dirigit pel general va voler fer un cop
d’estat que es va allargar en una sagnant guerra de tres anys. Després, va venir
una nova i llarga dictadura, de 1939 a .
Llegeix:
Relaciona cada invent amb l’any de la seva producció.
L’edat contemporània és l’època més inventiva de la humanitat. Mai no havia avançatla tecnologia tant com en els últims dos-cents anys.
4
3
134
L’edat contemporània12via 3
BITOC 2
telèfon •
locomotora •
avió •
ordinador personal •
automòbil •
televisor •
• 1824
• 1878
• 1885
• 1903
• 1925
• 1981