Post on 23-Jun-2015
En sabem tant com ens pensem?
Al 2010, 21,5 milions de espanyols accedien a Internet cada mes.
S’ha incrementat un 47% l’ús d’Internet en dispositius mòbils en el darrer any.
Més d’1,5 milions de joves entre 13 i 18 anys utilitzen Facebook a l’Estat espanyol.
Un 30% dels internautes utilitza Tuenti.
4 de cada 5 joves formen part d’una xarxa social.
Les xarxes socials han desbancat la pornografia com l’activitat número 1 a Internet.
Font: Asociación para la Investigación de los Medios de Comunicación / Govern espanyol
Ús de mitjans telemàtics per exercir assetjament psicològic entre menors (iguals).
Principalment el ciberbullying es produeix a Internet, però també es dóna en telefonia mòbil i al món del videojoc on-line.
Ens trobem davant d’un cas de ciberbullying quan un o una menor turmenta, amenaça, humilia o molesta a un altre mitjançant les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació.
L’agressor sempre queda en l’anonimat.
No es percep el mal immediat que s’està causant.
La difusió es molt ràpida gràcies a les TIC.
Desemparament legal d’aquestes formes d’assetjament.
Penjar a Internet una imatge personal compromesa.
Crear un perfil fals en nom de la víctima.
Deixar comentaris ofensius en fòrums o participar agressivament a xats.
Fer circular rumors per la xarxa sobre la víctima.
Ús difamatori d'informació i mitjans de comunicació (correu electrònic, xarxes socials, blogs, missatgeria instantània, missatges de text, telèfons mòbils, i webs) per assetjar a un individu o grup, mitjançant atacs personals o altres mitjans.
L’assetjament implica a persones adultes.
Pot constituir delicte penal.
El ciberassetjament pot incloure amenaces, missatges amb connotacions sexuals o etiquetes pejoratives com per exemple discurs de l'odi.
Requereix destresa i coneixements sobre Internet. L’agressor pot recopilar informació sobre la víctima. Sovint s’intenta rastrejar la adreça d’IP de la víctima per
obtenir més informació d’ella. Envien de forma periòdica correus difamatoris a l'entorn de
la víctima per manipular-los. El perseguidor pot traslladar a Internet els seus insults i
amenaces fent pública la identitat de la víctima en un fòrum determinat (blogs, websites), fins i tot facilitant, en alguns casos, els seus telèfons, de manera que gent aliena es pot afegir a l'agressió.
Falsa victimització. El perseguidor pot al·legar que la víctima l’està assetjant a ell.
Repetició de l’acció. L’atac no és només un incident aïllat. Desemparament legal de moltes formes d'assetjament. Sentiment de desprotecció total. L'assetjament es fa públic, s'obre a més persones
ràpidament. No necessària la proximitat física amb la víctima.
Sobre l’agressor:
- Sobrevaloració de la violència.
- Distanciament de les normes.
- Abús de poder.
Sobre la víctima:
- Dificultats en l’aprenentatge
- Desinterès i, fins i tot, fòbia escolar.
- Baix rendiment i absentisme escolar.
- Estrès, ansietat, depressió, angoixa...
- Casos de suïcidi.
Documentar i registrar les agressions. Fer públiques les agressions als companys
i familiars. Fer front al agressor. Afrontar socialment la situació
d’assetjament. No caure en la inhibició. Sol·licitar assessorament psicològic. Permetre’s plorar pel mal propi.
www.protegeles.comwww.cibercentinelas.orgwww.internetsegura2009.comwww.lineasdeayuda.infowww.portaldelmenor.eswww.internetsinacoso.comwww.sinacoso.es
InTICgrats som:
Aura Bernal, Marc Badia, Pineda Caballero i Toni Ballester
1r Grau d’Educació Social (M1)FCEP – URV 11/12