Post on 26-Jun-2020
JOSE
P C
OR
BELL
A L
a mer
avell
osa h
istòr
ia de
l teu
cos
LA MERAVELLOSA HISTÒRIA
DEL TEU COS
Josep Corbella
26 mm155 mm
236
mm
155 mm 100 mm100 mm
Disseny de la coberta: Planeta Art & DissenyIl·lustracions de la coberta: © José Luis MerinoFotografi a de l’autor: © arxiu personal
Si voleu més informació us podeu adreçar a:Columna EdicionsDiagonal, 662-66408034 Barcelonawww.columnaedicions.cat
TD
SEGELLCOL·LECCIÓ Columna
FORMAT TD sobrecobertatripa 15 x 23
CARACTERÍSTIQUES
IMPRESSIÓ 4/0
PLASTIFICAT mat
UVI brillant
LLOM Stamping KURZ Alufi n SpezialGeltex blanc
GUARDES Geltex coral 163
CORRECCIÓ: SEGONES
DISSENY
REALITZACIÓ
INSTRUCCIONS ESPECIALS
PROVA DIGITAL
Vàlida com a prova de color excepte tintes directes, stampings, etc.
DISSENY
EDICIÓ
9 788466 423595
PVP 17,95 € 10210669
El periodista Josep Corbella és responsable de l’àrea de ciència del diari La Vanguardia des de 1993. Des de l’any 2000 ha estat assessor de ciència i salut de diversos programes de ràdio a les emissores RAC1 i Punto Radio. Dins l’àmbit de la informació científi ca, les seves principals àrees d’especialització són la biomedicina i l’evolució humana. Amb Valentí Fuster ha escrit la trilogia La ciència de la salut (2006), La cuina de la salut (2010, escrit també amb Ferran Adrià) i La ciència de la llarga vida (2016). Anteriorment va escriure Sapiens. El llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència, en col·laboració amb els arqueòlegs Eudald Carbonell i Robert Sala i amb el paleontòleg Salvador Moyà.
L’AUTOBIOGRAFIA DEL COS HUMÀ
La història del cos humà com mai s’havia explicat. En un apassio-nant viatge des de l’origen de la vida a la Terra fi ns al futur de la humanitat a l’univers, un pare explica a la seva fi lla per què el nos-tre cos és com és i per què pensem, sentim i actuem com ho fem.Una obra càlida i entranyable com una conversa a la vora del foc que no deixarà indiferent ningú, perquè ens parla de tots nosaltres.
«Un llibre preciós, escrit pel nostre millor divulgador de ciència, sobre el que ens defi neix com a humans, des dels nostres orígens i evolució
fi ns al funcionament del nostre cos i, fi ns i tot, els nostres sentiments. Una lectura obligada».
JOSEP BASELGA, oncòleg
«Josep Corbella, amb la seva saviesa proverbial, ens submergeix en el coneixement del que és humà des de totes les perspectives. Aprofundeix en
el coneixement de la dona i de l’home per comprendre’ns com a espècie biològica i social. Un llibre que interessarà a tots els públics».
EUDALD CARBONELL, arqueòleg
«Escrit de manera didàctica i rigorosa, i basant-se en l’evolució de l’espècie humana, Josep Corbella ens ajuda a entendre la nostra biologia corporal i psíquica en el món actual. Un llibre recomanable per a totes les edats
per la seva lectura amena i la base científi ca». VALENTÍ FUSTER, cardiòleg
«Tenim sort: de les ganes que té en Josep Corbella d’explicar a la seva fi lla la meravellosa història del cos ens en benefi ciem tots. No us perdeu aquest recorregut per artèries, quàdriceps, pulmons o cervell que, sense perdre el rigor, us farà somriure i us recordarà allò que sovint
oblidem: el mico que tots portem dins». LÍDIA HEREDIA, periodista
«Aquesta és la meravellosa història del teu cos. Espero que t’hagi agradat i no haver-te avorrit. Només et volia explicar per què el teu cos és com és. Volia que entenguessis què hi has vingut a fer aquí a la Terra i per què això et porta a actuar com actues i a sentir el que sents. Sobretot et volia dir que el teu cos és teu. Això és el més important que et volia dir. És tot el que tens, en realitat. Procura cuidar-lo bé, no té recanvi».
La meraveLLosa història
deL teu cos
Josep Corbella
La meravellosa història.indd 7 12/02/18 15:40
Primera edició: març del 2018© Josep Corbella, 2018© de les il·lustracions d’interior i coberta, José Luis Merino, 2018© Editorial Planeta, S.A.© Columna Edicions, Llibres i Comunicació, S.A.U.Av. Diagonal, 662-664 - 08034 BarcelonaISBN: 978-84-664-2359-5Dipòsit legal: B. 2.416-2018Maquetació: Montse ArmengolImprès a: Liberdúplex
www.columnaedicions.cat
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.
La meravellosa història.indd 8 12/02/18 15:31
D e t o t a i x ò t e ’ n p a r l a r é . . .
Venim de l’Àfrica 13
El cul ens va fer humans 17
Com va començar tot 21
Què és el sexe 25
Adaptar-se o morir 27
Quan vivíem als arbres 31
Criatures incompletes 35
Cos d’home 37
Cos de dona 41
L’animal que fa l’amor 45
Joc de parelles 49
L’animal que s’enamora 53
Mickey o Voldemort? 57
Cooperar és millor que barallar-se 61
All together now! 65
Òvuls i espermatozoides 69
La mida del penis 73
La meravellosa història.indd 9 12/02/18 15:31
De la boca a l’anus 75
Viatge d’una galeta per l’aparell digestiu 77
La teva microbiota 83
Tinc gana 87
Buscant l’equilibri 91
No em donis tanta feina, va dir el fetge 93
Com guardar el cor en una maleta 97
Les meravelles de la sang 99
Cent mil batecs al dia 103
Una caixa forta feta d’ossos 107
Amb quins músculs respires? 109
Peripècies d’una molècula d’oxigen 113
Com es pot tenir la casa neta 117
En marxa! 121
Un ninot articulat 125
Ossos per créixer 129
Fora de l’aigua! 133
Un astronauta dins d’un ou 137
Records del mar 141
Per què no podem volar? 143
10
La meravellosa història.indd 10 12/02/18 15:31
11
L’atles diu sí, l’axis diu no 145
Peus de hòbbit 149
Allò que la teva pell diu de tu 153
Mans d’artista 157
Llançant pedres a l’aigua 161
Ulls de lleó 165
Llum i so 169
Els colors del món 171
Viure en l’abundància 175
Com Gòl·lum amb l’anell 179
Quin gust té la brisa marina? 183
En què pensen els extraterrestres? 187
Neurones i hormones 191
Un cervell gran i arrugat 195
Que difícil és néixer! 199
Eines i llenguatge 203
El teu ADN i la teva cultura 207
Respecte i tolerància 211
El teu lloc a l’univers 213
El teu cos és teu 217
La meravellosa història.indd 11 12/02/18 15:31
La meravellosa història.indd 12 12/02/18 15:31
V e n i m d e l ’ À f r i c a
La història pot començar, si vols, a l’Àfrica, fa dos milions
d’anys. Els nostres avantpassats havien baixat dels arbres i ha-
vien començat a caminar per terra. No els devia pas resultar
fàcil, moure’s per terra. Imagina’t per un moment que et di-
gués: «A partir d’ara, Nora, no podràs caminar, córrer i saltar
per terra com has fet sempre; a partir d’ara viuràs als arbres».
I potser diries: «Però si jo no tinc cos de mico, no tinc els bra-
ços prou llargs ni em puc agafar a les branques amb els peus,
com m’ho faré?». A ells els devia passar el mateix quan van
haver de baixar dels arbres a terra. Com s’ho farien?
A terra hi vivien lleons, hienes, lleopards… Animals dels
quals haurien de fugir. I també gaseles i conills, petits animals
apetitosos que potser voldrien perseguir. Al principi no tenien
armes per defensar-se i per caçar com les persones d’avui dia.
Només podien fugir i perseguir. Jugar a fet i amagar amb els
animals de la sabana. I enfilar-se a un arbre per salvar-se quan
13
La meravellosa història.indd 13 12/02/18 19:17
La meravellosa història.indd 14 12/02/18 15:31
no hi havia més remei. Era un joc perillós. Si ensopegaven se’ls
podia menjar un lleó. Sort que podien córrer. De fet, van haver
d’aprendre a córrer.
Així, corrent, és com va aparèixer una de les parts més in-
teressants del cos humà. Una part que ens distingeix de tots els
altres animals. Nosaltres també som animals, esclar. Mengem
i respirem com qualsevol altre animal. Tenim ulls, nas, orelles,
boca... Naixem, creixem, tenim fills, morim, en tot això som
iguals que els altres animals. Però som especials, tenim coses que
ens fan únics. Són poques, però són importants per a nosaltres.
No podríem viure sense. El cul, per exemple, és molt impor-
tant. No riguis. Va aparèixer a l’Àfrica fa dos milions d’anys.
I, si t’hi fixes, som els únics animals que tenim cul. Vull dir, els
únics que tenim un cul així, bonic i rodó.
15
La meravellosa història.indd 15 12/02/18 15:31
La meravellosa història.indd 16 12/02/18 15:31
E l c u l e n s v a f e r h u m a n s
A mi m’agraden els culs. A la mare també, ho sé perquè m’ho
ha dit. No qualsevol cul, esclar, com tampoc no li agrada qual-
sevol poma. Ha de ser una bona poma perquè li agradi. En
això som persones bastant normals, la mare i jo.
Als nois en general ens agraden els culs de les noies i a les
noies els agraden els culs dels nois. Ens agrada mirar-los i ens
agrada tocar-los i ens agrada, potser no que ens el mirin, però
sí que de vegades ens el toquin. Això no és un defecte i tampoc
no és una virtut. No tries el que t’agrada i el que no. Simple-
ment t’agrada, no cal donar-hi més voltes. No trobaràs gaires
parts del nostre cos que ens agradin tant a tots plegats. L’única
que se m’acut ara són els ulls. I el cervell, esclar, que és el que
més apreciem els uns dels altres, o el que més ens disgusta. Però
el cervell està amagat, no es pot mirar i tocar com el cul. En
17
La meravellosa història.indd 17 12/02/18 15:31
qualsevol cas, la nostra afició pel cul és ben merescuda, perquè
ha estat molt important en la història de la humanitat. Si la
natura no hagués inventat el cul fa dos milions d’anys, jo no et
podria estar explicant ara aquesta història. Perquè ni tu ni jo
hauríem arribat a néixer.
Per què és tan important el cul?, potser et preguntaràs. Re-
cordes quan vas aprendre a anar amb bici? Primer vas apren-
dre a anar amb la bici de quatre rodes, que era més fàcil. I quan
et vam treure les dues rodes petites, et vas començar a inclinar
a la dreta, a l’esquerra, i alguna vegada et vas inclinar tant que
vas caure. Amb quatre rodes et resultava fàcil mantenir l’equi-
libri. Encara que no fessis res, la bici es quedava dreta. Però
18
La meravellosa història.indd 18 12/02/18 15:31
amb dues rodes s’ha de fer un esforç per no caure. Nosaltres,
els humans, som com la bicicleta de dues rodes. Ens movem
d’una manera complicada. Estem tan acostumats a fer-ho que
no hi pensem i ens sembla fàcil. Però fixa’t què els passa a un
gos o a un gat quan intenten aguantar-se sobre les potes del
darrere. Es poden estar drets dos o tres segons i després tornen
a caure. Sempre tornen a caure. Nosaltres no caiem. I no no-
més ens sabem mantenir drets sobre dues cames. També sabem
caminar, recolzant-nos a cada pas sobre una sola cama, ara
l’una, ara l’altra, però una sola cama a cada instant. Fins i tot
sabem córrer de manera que hi ha moments que no toquem el
terra amb cap de les dues cames. Tot això sense perdre l’equi-
libri. Si muntéssim un circ entre tots els animals, nosaltres
seríem els funambulistes. L’elefant anunciaria amb la trompa:
«I ara, més difícil encara, el prodigiós equilibri dels humans!
S’ha de veure per poder-s’ho creure!». I els pingüins, que saben
estar drets però no saben córrer, ens aplaudirien amb les ales.
Per poder córrer sense caure, la natura va haver de fer al-
guns retocs al nostre cos. Va haver de canviar-hi algunes peces.
Si intentéssim córrer amb un cos de mico, el tronc i el cap ens
començarien a ballar sense control, els braços se’ns agitarien
com un ventilador, i acabaríem caient igual que tu quan apre-
nies a anar amb la bici de dues rodes. Aleshores, al circ, ens
xiularien, perquè als altres animals els semblaríem ben ridículs.
Per aconseguir mantenir el tronc i el cap estables i permetre’ns
córrer sense caure, la natura ens va donar uns músculs espe-
cials per estabilitzar-nos. Els més grans d’aquests músculs, els
que més ens estabilitzen, són els del cul. Són tan grans, en com-
paració amb els que tenen altres animals, que els científics els
anomenen gluteus maximus. Que vol dir gluti màxim. Perquè a
glutis ningú no ens guanya. Si en lloc d’un circ féssim un cam-
pionat, guanyaríem la medalla d’or dels culs.
19
La meravellosa història.indd 19 12/02/18 15:31
Tu mateixa pots comprovar com n’és d’important el cul.
Posa’t dreta amb una mà sobre cada gluti i comença a caminar
a poc a poc. Notaràs com a cada pas es tensen una mica, ara
l’un, ara l’altre. Camina una mica més ràpid i notaràs com es
tensen més. Quan comencis a córrer, se’t tensaran tant que te’ls
trobaràs durs. És quan corres que els glutis treballen de debò.
Per caminar van bé. Però la natura els va inventar sobretot per
no perdre l’equilibri quan correm. Ens ha donat un cos disse-
nyat per córrer.
Per això a tothom li agrada córrer. No conec ningú que
pugui dir: «A mi córrer no m’ha agradat mai». Hi ha persones
que un dia van deixar de córrer. Persones que estaven ocupades
en altres coses, o que estaven cansades, i que es van asseure a
treballar en una cadira o a descansar en un sofà. I després els
va fer una mandra infinita tornar-se a aixecar i ja mai més van
tornar a córrer. O potser un dia es van lesionar i ara ja no cor-
ren. Però quan eren petites fins i tot aquestes persones jugaven
a tocar i parar, a fet i amagar, a perseguir una pilota per do-
nar-hi cops de peu… Tots hem jugat a córrer quan érem petits.
20
La meravellosa història.indd 20 12/02/18 15:31
C o m v a c o m e n ç a r t o t
T’he dit abans que la història podia començar a l’Àfrica fa dos
milions d’anys. És un bon moment per començar aquest relat,
perquè és quan van néixer els primers éssers humans. Abans
no hi vivia cap persona al món. No vull dir que no hi visqués
pas ningú, de fet hi vivien altres animals. Però de persones, no
n’hi havia cap ni una.
En realitat, però, la nostra història havia començat abans.
Molt abans. Poc després que es formessin el Sol, la Terra i
la Lluna. Quan van néixer els primers éssers vius. D’això fa
uns 4.000 milions d’anys. Fa tant de temps que costa d’imagi-
nar-s’ho. La Terra era molt diferent de com és ara. Girava tan
ràpid que els dies no duraven més de deu hores. Encara no hi
havia cap planta ni cap animal, i el cel encara no era blau. Era
més aviat taronja, com és ara el cel de Mart. Encara no hi ha-
via oxigen a l’atmosfera i tu i jo ens hi hauríem ofegat. No hi
hauríem pogut viure, a la Terra, en aquella època.
21
La meravellosa història.indd 21 12/02/18 19:18
Per poder viure en un planeta tan inhòspit, els primers és-
sers vius havien de ser molt diferents de com som nosaltres.
Eren minúsculs. Tan petits que et faria falta un microscopi per
veure’ls. Vivien al mar, que no era tan salat com és avui. I es-
taven fets d’una sola cèl·lula. Nosaltres també estem fets de
cèl·lules. En tenim uns 40 bilions al nostre cos. Tenim cèl·lules
que bateguen al cor, cèl·lules al cervell per pensar i per tenir
sentiments, cèl·lules que ens protegeixen a la pell... Centenars
de tipus de cèl·lules diferents per fer feines diferents. Els pri-
mers éssers vius que van aparèixer a la Terra en tenien només
una. Una sola cèl·lula per fer totes les feines.
22
La meravellosa història.indd 22 12/02/18 15:31
23
Però encara que ens semblin molt diferents de nosaltres, te-
nim moltes coses en comú amb aquells primers éssers vius tan
diminuts. Ells i nosaltres som parents. Som de la mateixa famí-
lia. En realitat, són els nostres avantpassats. Totes les cèl·lules
del nostre cos vénen de filles de les seves filles.
La meravellosa història.indd 23 12/02/18 15:31