Post on 06-Mar-2016
description
Oriol Garcia i Quera
Autor especialitzat en dibuixos de temàtica històrica, comença
a publicar els seus treballs l’any 1987 a la revista Cavall Fort.
Els anys noranta dibuixa la col.lecció de còmics Temps
d'espases: L’Exèrcit Errant (1993), Gorja Mortal (1994),
L’Amenaça Sarraïna (1995) i Revenja (1996). Col.labora en
diverses obres d’investigació i divulgació històrica i en projectes
museogràfics, d’entre els quals destaquen l’exposició
permanent del Museu d’Història de Catalunya o el Parc
Arqueològic de les mines de Gavà. Fidel als còmics però,
segueix treballant en obres com Rocaguinarda (2003, premi
Serra d'Or) o Trilogia Medieval (2006).
Amb el propòsit d'oferir-nos més obres que popularitzin amb
rigor la nostra història, inicia una nova col.lecció amb l'Editorial
Casals: Barcelona 1714, Corpus 1640, Guifré 897,
Pallars 1487 i Mallorca 1229.
“Els paisatges, l’heràldica, el vestuari... tot ho trec de fonts històriques coetànies”
Oriol Garcia i Quera, Sàpiens (gener 2011)
“...us farà posar la pell de gallina!” Cavall Fort (gener 2011)
Foto
graf
ia E
nriq
ue M
arco
Viu la nostra històriaEls còmics de CasalsBarcelona 1714 L’onze de setembre
Corpus 1640 La revolta dels segadors
Guifré 897 L’origen de la nació
Pallars 1487 El darrer comtat
Mallorca 1229 Jaume el ConqueridorNOVETAT
Atenció al clientTel: 902 107 007casals@editorialcasals.comwww.editorialcasals.comSF
C110
1
Pallars 1487 El darrer comtatGuió Núria Garcia i Querail.lustració Oriol Garcia i Quera
Hug Roger III, emparat pels Pirineus, fou l’únic noble que no es va sotmetre a la monarquia, i el Pallars fou l’únic comtat independent de Catalunya durant més de 160 anys.
Guifré 897 L’origen de la nacióGuió i il.lustració Oriol Garcia i Quera
L’any 878, Guifré rep la major part dels comtats catalans. Més enllà de la llegenda, el comte Guifré emprèn la tasca de cohesionar aquestes terres i posar els fonaments d’una nació.
Corpus 1640 La revolta dels segadorsGuió i il.lustració Oriol Garcia i Quera
El 1640, un grup de segadors va encapçalar la revolta dels catalans contra les tropes de Felip IV. Aquest és l’origen del nostre himne nacional, Els Segadors.
Barcelona 1714 L’onze de setembreGuió i il.lustració Oriol Garcia i Quera
El 1714, el poble de Barcelona va defensar la ciutat, en una lluita desigual i finalment perduda, contra les tropes de Felip V. Avui, l’Onze de Setembre és la Diada Nacional de Catalunya.
60 pàgines22 x 30 cm
PVP 12,70 €
48
49
ENMIG DE TANT ESFORÇ I PATIMENT,
LA TEMPTACIÓ DE TORNAR A LES
MEVES TERRES DE L’EMPORDÀ ÉS
CADA VEGADA MÉS FORTA.
QUANT TEMPS PODREM
MANTENIR AQUEST SETGE...?
SENYOR...
COMENÇA A FER
FRED, PLOU DES
DE FA DIES I ENS
MANQUEN LES
FORCES. ELS HOMES
JA NO TENEN ESMA
DE RES...
POTSER HAURÍEU
DE REPRENDRE ELS
TRACTES AMB ABU
YAHYIA I CONSIDERAR
L’OFERTA DE
RENDICIÓ QUE...
JA NO PESEN
PROU, EL BOTÍ
I EL SAQUEIG,
PER A MANTENIR
LA MORAL
DELS VOSTRES
CAVALLERS? SI ARA
INICIÉSSIM TRACTES
DEMOSTRARÍEM
FEBLESA. SI EL VALÍ
EM PROPOSA RES,
L’ESCOLTARÉ. PERÒ
NO SERÉ JO QUI EL
VAGI A BUSCAR.
PERÒ NO
RESISTIREM... NOMÉS TINC
UNA PARAULA.
I JA L’HE
DONADA.
EN HONOR A LA VERITAT, LA FERMESA DEL REI ÉS EL QUE ENS PERMET MANTENIR EL SETGE. LA SEVA
PERSEVERANÇA S’ENCOMANA A TOTA LA HOST I FA AVANÇAR ELS TREBALLS A UN RITME FRENÈTIC.
AQUESTA OBSTINACIÓ TÉ UN PUNT DE FOLLIA. PERÒ TOTHOM SAP QUE SI ARRIBEM AL COR DE L’HIVERN
ESTEM PERDUTS. AMB FRED O PLUJA NO S’ATURA NINGÚ. I ELL, QUE FA DIES QUE NO DORM, NO DEIXA
D’ENCORATJAR TOTHOM.
EL PORTAL DE BAB AL-QUFUL JA ÉS ARRANAT, EL SEGON MUR ESBOTZAT I EL TERCER, MINAT. EL
FOSSAT JA ÉS REBLAT AMB PEDRES, FEIXINES, LLENYA I TERRA PER TAL DE PERMETRE’NS L’ASSALT
A LA CIUTAT A PEU PLA, SENSE OBSTACLES... PERÒ EL REI NO DÓNA L’ORDRE. SEMBLA COM SI
ESPERÉS ALGUNA COSA...
28
29
…MOLT DELEROSOS.
NO SÓN GAIRES. NO CAL ES-
PERAR LA INFANTERIA. COMTE
HUG, VÓS I ELS CAVALLERS
DEL TEMPLE ATAQUEU EL
CAMPAMENT, ELS ALTRES
AMB MI…!
FET, GUILLEM. JA ENS
REPARTIREM EL BOTÍ.
SANTA MARIA! SANTA MARIA!
A L’ATAC!
AQUELLS
FUGEN!
SEGUIM-LOS!
UNS QUANTS CAVALLERS
AMB MI…! QUE NO EN
QUEDI NI UN!
SE N’HAN ANAT
TOTS… NO HI HA
NINGÚ QUE DE-
FENSI EL CAM-
PAMENT…
SEMBLA
COM SI
VOLGUESSIN
QUE…
DÉU MEU!
TOTHOM
ENRERE!
TORNEM
AL CAMP!
4
5
Reis, papes i croats
A partir de l’any 1137, arran de l’acord de casament
de Peronella d’Aragó i el comte de Barcelona, Ramon
Berenguer IV, els aragonesos i els catalans són
governats per la mateixa família: els descendents
del llinatge comtal de Barcelona. Governaran amb
els títols de reis d’Aragó i comtes de Barcelona,
i cadascun dels territoris conservarà les seves lleis,
les seves institucions i la seva pròpia moneda.
Els comtes de Barcelona ampliaran els seus territoris,
conquerint Tortosa i Lleida a l’Al-Andalus i incorporant
els comtats de Rosselló i Pallars Jussà, i aniran establint
vincles feudovassallàtics amb molts senyors occitans
de l’altra banda dels Pirineus.
L’any 1208, però, el papa Innocenci III proclama
una croada contra la doctrina càtara, que s’ha estès
per Occitània, i l’aleshores comte-rei Pere el Catòlic
es veu obligat a defensar els seus vassalls occitans.
Enmig d’una llarga guerra, l’any 1213 el rei Pere mor
a la batalla de Muret. El mateix any mor també la seva
muller, Maria de Montpeller. El seu fill Jaume, l’hereu
de la corona, només té cinc anys.
Monòlit commemoratiu de la batalla
de Muret, França. El text, en occità, diu:
En coummemouraciou ded VII centenari
dera Batalho de Muret ount dab ed
arrei em Peire Aragounes Catalas
Lengadouscias e Gascous cayonn per
a defeso deras Libertats ded Dio.Territoris de Jaume I en rebre la corona.
Segell de Pere el Catòlic.
Abans de la conquesta
REGNE DE FRANÇA
REGNE DE
CASTELLA
REGNE DE
NAVARRA
Pamplona
IMPERI
ALMOHADE
COMTAT
D’EMPÚRIES
COMTAT DE
ROSSELLÓ-CERDANYA
COMTAT
D’URGELL
COMTAT
DE PALLARS
PRINCIPAT DE
CATALUNYA
REGNE D’ARAGÓ
Perpinyà
SENYORIA DE MONTPELLER
Girona
Barcelona
Tarragona
Tortosa
Lleida
Terol
SaragossaFraga
Montsó
La Seud’Urgell
Balaguer
Territoris de Jaume I
Feudataris de Jaume I
MontpellerNovetat!
Mallorca 1229 Jaume el ConqueridorOriol Garcia i Quera
5 de setembre de l’any 1229. L’estol del rei Jaume I salpa des de Salou, Cambrils i Tarragona. Més de 150 embarcacions transporten uns 4.000 peons i prop de 1.000 cavallers. El seu objectiu: conquerir l’illa de Mallorca als almohades.
Enmig de la host viatja Bernat de Santa Eugènia, senyor de Torroella de Montgrí, disposat a entrar en combat quan convingui per tal d’honorar i enriquir el seu llinatge.
NOU FORMAT80 pàgines20 x 27 cm
PVP 13,90 €
60 pàgines22 x 30 cm
PVP 12,70 €
60 pàgines22 x 30 cm
PVP 12,70 €
60 pàgines22 x 30 cm
PVP 12,70 €
9 788421 847268
9 788421 8368429 788421 835173
9 788421 8309189 788421 827239
Pallars 1487 El darrer comtatGuió Núria Garcia i Querail.lustració Oriol Garcia i Quera
Hug Roger III, emparat pels Pirineus, fou l’únic noble que no es va sotmetre a la monarquia, i el Pallars fou l’únic comtat independent de Catalunya durant més de 160 anys.
Guifré 897 L’origen de la nacióGuió i il.lustració Oriol Garcia i Quera
L’any 878, Guifré rep la major part dels comtats catalans. Més enllà de la llegenda, el comte Guifré emprèn la tasca de cohesionar aquestes terres i posar els fonaments d’una nació.
Corpus 1640 La revolta dels segadorsGuió i il.lustració Oriol Garcia i Quera
El 1640, un grup de segadors va encapçalar la revolta dels catalans contra les tropes de Felip IV. Aquest és l’origen del nostre himne nacional, Els Segadors.
Barcelona 1714 L’onze de setembreGuió i il.lustració Oriol Garcia i Quera
El 1714, el poble de Barcelona va defensar la ciutat, en una lluita desigual i finalment perduda, contra les tropes de Felip V. Avui, l’Onze de Setembre és la Diada Nacional de Catalunya.
60 pàgines22 x 30 cm
PVP 12,70 €
48
49
ENMIG DE TANT ESFORÇ I PATIMENT,
LA TEMPTACIÓ DE TORNAR A LES
MEVES TERRES DE L’EMPORDÀ ÉS
CADA VEGADA MÉS FORTA.
QUANT TEMPS PODREM
MANTENIR AQUEST SETGE...?
SENYOR...
COMENÇA A FER
FRED, PLOU DES
DE FA DIES I ENS
MANQUEN LES
FORCES. ELS HOMES
JA NO TENEN ESMA
DE RES...
POTSER HAURÍEU
DE REPRENDRE ELS
TRACTES AMB ABU
YAHYIA I CONSIDERAR
L’OFERTA DE
RENDICIÓ QUE...
JA NO PESEN
PROU, EL BOTÍ
I EL SAQUEIG,
PER A MANTENIR
LA MORAL
DELS VOSTRES
CAVALLERS? SI ARA
INICIÉSSIM TRACTES
DEMOSTRARÍEM
FEBLESA. SI EL VALÍ
EM PROPOSA RES,
L’ESCOLTARÉ. PERÒ
NO SERÉ JO QUI EL
VAGI A BUSCAR.
PERÒ NO
RESISTIREM... NOMÉS TINC
UNA PARAULA.
I JA L’HE
DONADA.
EN HONOR A LA VERITAT, LA FERMESA DEL REI ÉS EL QUE ENS PERMET MANTENIR EL SETGE. LA SEVA
PERSEVERANÇA S’ENCOMANA A TOTA LA HOST I FA AVANÇAR ELS TREBALLS A UN RITME FRENÈTIC.
AQUESTA OBSTINACIÓ TÉ UN PUNT DE FOLLIA. PERÒ TOTHOM SAP QUE SI ARRIBEM AL COR DE L’HIVERN
ESTEM PERDUTS. AMB FRED O PLUJA NO S’ATURA NINGÚ. I ELL, QUE FA DIES QUE NO DORM, NO DEIXA
D’ENCORATJAR TOTHOM.
EL PORTAL DE BAB AL-QUFUL JA ÉS ARRANAT, EL SEGON MUR ESBOTZAT I EL TERCER, MINAT. EL
FOSSAT JA ÉS REBLAT AMB PEDRES, FEIXINES, LLENYA I TERRA PER TAL DE PERMETRE’NS L’ASSALT
A LA CIUTAT A PEU PLA, SENSE OBSTACLES... PERÒ EL REI NO DÓNA L’ORDRE. SEMBLA COM SI
ESPERÉS ALGUNA COSA...
28
29
…MOLT DELEROSOS.
NO SÓN GAIRES. NO CAL ES-
PERAR LA INFANTERIA. COMTE
HUG, VÓS I ELS CAVALLERS
DEL TEMPLE ATAQUEU EL
CAMPAMENT, ELS ALTRES
AMB MI…!
FET, GUILLEM. JA ENS
REPARTIREM EL BOTÍ.
SANTA MARIA! SANTA MARIA!
A L’ATAC!
AQUELLS
FUGEN!
SEGUIM-LOS!
UNS QUANTS CAVALLERS
AMB MI…! QUE NO EN
QUEDI NI UN!
SE N’HAN ANAT
TOTS… NO HI HA
NINGÚ QUE DE-
FENSI EL CAM-
PAMENT…
SEMBLA
COM SI
VOLGUESSIN
QUE…
DÉU MEU!
TOTHOM
ENRERE!
TORNEM
AL CAMP!
4
5
Reis, papes i croats
A partir de l’any 1137, arran de l’acord de casament
de Peronella d’Aragó i el comte de Barcelona, Ramon
Berenguer IV, els aragonesos i els catalans són
governats per la mateixa família: els descendents
del llinatge comtal de Barcelona. Governaran amb
els títols de reis d’Aragó i comtes de Barcelona,
i cadascun dels territoris conservarà les seves lleis,
les seves institucions i la seva pròpia moneda.
Els comtes de Barcelona ampliaran els seus territoris,
conquerint Tortosa i Lleida a l’Al-Andalus i incorporant
els comtats de Rosselló i Pallars Jussà, i aniran establint
vincles feudovassallàtics amb molts senyors occitans
de l’altra banda dels Pirineus.
L’any 1208, però, el papa Innocenci III proclama
una croada contra la doctrina càtara, que s’ha estès
per Occitània, i l’aleshores comte-rei Pere el Catòlic
es veu obligat a defensar els seus vassalls occitans.
Enmig d’una llarga guerra, l’any 1213 el rei Pere mor
a la batalla de Muret. El mateix any mor també la seva
muller, Maria de Montpeller. El seu fill Jaume, l’hereu
de la corona, només té cinc anys.
Monòlit commemoratiu de la batalla
de Muret, França. El text, en occità, diu:
En coummemouraciou ded VII centenari
dera Batalho de Muret ount dab ed
arrei em Peire Aragounes Catalas
Lengadouscias e Gascous cayonn per
a defeso deras Libertats ded Dio.Territoris de Jaume I en rebre la corona.
Segell de Pere el Catòlic.
Abans de la conquesta
REGNE DE FRANÇA
REGNE DE
CASTELLA
REGNE DE
NAVARRA
Pamplona
IMPERI
ALMOHADE
COMTAT
D’EMPÚRIES
COMTAT DE
ROSSELLÓ-CERDANYA
COMTAT
D’URGELL
COMTAT
DE PALLARS
PRINCIPAT DE
CATALUNYA
REGNE D’ARAGÓ
Perpinyà
SENYORIA DE MONTPELLER
Girona
Barcelona
Tarragona
Tortosa
Lleida
Terol
SaragossaFraga
Montsó
La Seud’Urgell
Balaguer
Territoris de Jaume I
Feudataris de Jaume I
MontpellerNovetat!
Mallorca 1229 Jaume el ConqueridorOriol Garcia i Quera
5 de setembre de l’any 1229. L’estol del rei Jaume I salpa des de Salou, Cambrils i Tarragona. Més de 150 embarcacions transporten uns 4.000 peons i prop de 1.000 cavallers. El seu objectiu: conquerir l’illa de Mallorca als almohades.
Enmig de la host viatja Bernat de Santa Eugènia, senyor de Torroella de Montgrí, disposat a entrar en combat quan convingui per tal d’honorar i enriquir el seu llinatge.
NOU FORMAT80 pàgines20 x 27 cm
PVP 13,90 €
60 pàgines22 x 30 cm
PVP 12,70 €
60 pàgines22 x 30 cm
PVP 12,70 €
60 pàgines22 x 30 cm
PVP 12,70 €
9 788421 847268
9 788421 8368429 788421 835173
9 788421 8309189 788421 827239
Oriol Garcia i Quera
Autor especialitzat en dibuixos de temàtica històrica, comença
a publicar els seus treballs l’any 1987 a la revista Cavall Fort.
Els anys noranta dibuixa la col.lecció de còmics Temps
d'espases: L’Exèrcit Errant (1993), Gorja Mortal (1994),
L’Amenaça Sarraïna (1995) i Revenja (1996). Col.labora en
diverses obres d’investigació i divulgació històrica i en projectes
museogràfics, d’entre els quals destaquen l’exposició
permanent del Museu d’Història de Catalunya o el Parc
Arqueològic de les mines de Gavà. Fidel als còmics però,
segueix treballant en obres com Rocaguinarda (2003, premi
Serra d'Or) o Trilogia Medieval (2006).
Amb el propòsit d'oferir-nos més obres que popularitzin amb
rigor la nostra història, inicia una nova col.lecció amb l'Editorial
Casals: Barcelona 1714, Corpus 1640, Guifré 897,
Pallars 1487 i Mallorca 1229.
“Els paisatges, l’heràldica, el vestuari... tot ho trec de fonts històriques coetànies”
Oriol Garcia i Quera, Sàpiens (gener 2011)
“...us farà posar la pell de gallina!” Cavall Fort (gener 2011)
Foto
graf
ia E
nriq
ue M
arco
Viu la nostra històriaEls còmics de CasalsBarcelona 1714 L’onze de setembre
Corpus 1640 La revolta dels segadors
Guifré 897 L’origen de la nació
Pallars 1487 El darrer comtat
Mallorca 1229 Jaume el ConqueridorNOVETAT
Atenció al clientTel: 902 107 007casals@editorialcasals.comwww.editorialcasals.comSF
C110
1