No t'he dut flors, Antonio, t'he portat

un silenci amorós, per no interrompre

el teu íntim diàleg amb la mort

que fa tants anys que dura. Compartir-te

ha estat deturar el temps, per retrobar-me

més ingenu que mai i amb un sanglot

a flor de pell, com una criatura.

No t'he dut res, Antonio, però estimo

més que abans aquest mar que m'ha vist créixer

i prop del qual confio de morir

d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyaves.