Post on 22-Jan-2018
GRAMÀTICA NORMATIVA
IEC
Àngels Massip
Gramàtica Normativa IEC. Casa Golferichs Gener 2018
NOVA GRAMÀTICA
-Necessitat de disposar d'una Gramàtica.
1. Centenar d'anys publicada l’anterior.
2. Normativa de referència no va ser redactada per l'Institut, sinó per Pompeu
Fabra.
3. La manera d'aproximar-nos actualment a la normativa ha evolucionat,
sobretot des de la lingüística.
4. No podem parlar de normativa sense parlar d'estàndard.
5. Novetat: la percepció llengua, com un conjunt d'usos. Inclou les varietats
dialectals.
6. Calia una Gramàtica que fes referència als usos orals. Integració de les
diferents varietats dialectals (de la variació geogràfica i de la funcional).
VARIETATS DEL CATALÀ CONSIDERADES
Cinc grans àrees: -Central -Valencià -
Baleàric -Septentrional -Nord-occidental
1. Extensió territorial
COM ÉS?
1420 pàgines
Unes 900 pàgines sintaxi
-Integra
Fonètica, morfologia, sintaxi (22 temes)
-Formes més difoses/formes més geogràficament
delimitades però significatives canto (cante, cant).
-Al peu, en lletra petita, les d’àmbit més retringit
(canti) català septrentional.
1
TIPUS D’ESTÀNDARD
1. Unitarista: prenen com a base una varietat geogràfica determinada per crear l’estàndard. Per exemple, es pot esmentar el cas de l’espanyol (castellà) o de l’italià (toscà).
2. Composicional trets d’algunes o de totes les varietats geogràfiques d’aquella llengua. El basc o el noruec, per exemple, pertanyen a aquest segon tipus.
3. Autònom Per a cada un dels models estàndard s’accepten algunes formes lingüístiques que són característiques de cada zona: és el cas de l’anglès o del portuguès europeus i americans.
ESTÀNDARD
- 2 tendències en les llengües
1. Dispersió
2. Cohesió
-Extensió del model de llengua: 1. Selecció del model de base. 2. Generalització del model.
-El model difòs actua com un fixador lingüístic i com a tensor de les tendències evolutives.
-Tensió indispensable entre innovació i conservació.
CARACTERÍSTIQUES
S’arriba a la norma a través de la descripció•Correcció i adequació
•Model composicional
Composicional: no juxtaposició arbitrària de característiques de diferents parlars, sinó legitimació de les opcions territorials de l’estàndard que hi compten amb una tradició d’ús públic i un prestigi social consolidat.
•Equilibri entre convergència i especificitat
•Equitat entre les varietats
•Polimorfisme
•Jerarquització dels usos i gestió de la variació
•Variació geolectal
•Variació funcional
NOVETATS ORTOGRAFIA
supressió de la majoria dels diacrítics (en
queden 15)
supressió de la dièresi en els derivats cultes
acabats en –al (coital, col·loidal, esferoidal,
fluidal, helicoidal, laical, romboidal,
trapezoidal
supressió del guionet en mots com
sensesostre.
HTTPS://WWW.IEC.CAT/LLENGUA/DOCUMENTS
/ORTOGRAFIA_CATALANA_VERSIO_DIGITAL.PDF
Canvis principals: Sons ròtics: arrítmia, correferent, erradicar, cefalorraquidi, otorrinolaringòleg
Guionet: ex-directora general, manifestació pro-dret de vaga, la no-obligatorietat
e epentètica: angioespasme, arterioesclerosi, corticoesteroide, termoestable
Accentuació de verbs en els parlars baleàrics: anomèn, palès, berén, contrapès, disfrès
Simplificació de l’accent diacrític: bé / be; déu / deu; és / es; mà / ma; més / més; món / mon; pèl / pel; què / que; sé / se; sí / si; són / son; té / te; ús / us; vós / vos
ÍNDEX GENERAL
Fonètica i fonologia
1.Fonètica i fonologia. Conceptes bàsics
2.L’estructura sil·làbica
3.Les vocals
4.Les consonants
5.Les categories suprasegmentals
Morfologia
6.Morfologia. Conceptes bàsics
7.La flexió nominal
8.La flexió dels pronoms personals. La forma dels pronoms febles
9.La flexió verbal
10.La derivació per sufixació. La derivació sense afixos derivatius
11.La prefixació
12.La composició
L’ARTICLE LO
En alguns parlars nord-occidentals, en el parlar del Camp de Tarragona, en tortosí, en alguerès i en algunes comarques valencianes es mantenen en la parla familiar les formes antigues de l’article masculí lo i los: lo cap, lo matí, lo iode, los amos, los pobles, los fills.
L’article masculí singular adopta la forma asil·làbica i gràficament s’apostrofa en les mateixes condicions que les de l’article definit general (§ 16.3.1b): l’amic, l’humor. I tant l’article masculí singular com el plural presenten les mateixes contraccions (§ 16.3.1c).
No vol que (e)ls seus amics ho sàpiguen
QUANTITATIUS
En els registres informals, però, es constata una certa tendència a dotar alguns d’aquests quantitatius invariables de flexió de nombre. Aquest és el cas de prou, massa i força, amb els plurals analògics prous, masses i forces: No té mai prous diners; No som prous, les interessades; En va portar masses, de llibres; L’he vist forces vegades. Aquesta variació de nombre és habitual en central, nord-occidental i septentrional, però no en els altres parlars. Són formes que no transcendeixen als registres formals.
SINTAXI (ÍNDEX GENERAL)
13.Sintaxi. Conceptes bàsics
14.El nom i el sintagma nominal
15.L’adjectiu i el sintagma adjectival
16.Els determinants
17.Els quantificadors nominals
18.Els pronoms personals i els pronoms feblesen,hi, iho: naturalesa i funció
19.La preposició i el sintagma preposicional
20.L’adverbi i el sintagma adverbial
21.La predicació verbal
22.La predicació no verbal
23.Les oracions passives i les construccions amb subjecte indefinit (o impersonals)
24.El temps, l’aspecte i el mode. Les perífrasis verbals
SINTAXI
25.Les conjuncions i els connectors parentètics. La coordinació
26.Les oracions subordinades substantives
27.Les oracions subordinades de relatiu
28.Les construccions comparatives, les superlatives i les consecutivesponderatives
29.Les construccions causals, les finals i les consecutives no ponderatives
30.Les construccions condicionals i les concessives
31.Les expressions temporals i les aspectuals
32.Les construccions de participi i les de gerundi
33.L’oració declarativa. Ordre bàsic i construccions marcades
34.Les oracions interrogatives, les exclamatives i les imperatives. El vocatiu i la interjecció
35.La negació
LI’N - N’HI
Combinació del pronom de datiu singular de
tercera persona amb el pronom en, per
explicar que tant li'n com n'hi són vàlides,
però que en contextos formals, es recomana
l'ús de li'n. (212)
NO OBSTANT AIXÒ
La forma no obstant ja s'usava al segle XIV
(seguida de però) i es va comprovar que
llengües com el castellà, el portuguès, el
francès o l'anglès també fan ús del connector
no obstant, sense el subjecte. La Gramàtica,
per tant, accepta les dues formes, tot i que
en recomana l'ús d'una o de l'altra depenent
del registre. (1159)
Taula dels 15 accents diacrítics
Amb accent Sense accent
bé
Adverbi, conjunció, interjecció: Li ha sortit
bé. Bé ha dit que vindria. Bé, bé!
Nom masculí [pl. béns], "satisfacció",
"hisenda": Desitjar el bé de tothom. Béns
immobles.
beNom masculí [pl. bens], "anyell".
Nom femení [pl. bes], "nom de la lletra b".
déuNom masculí [pl. déus],
"divinitat, ésser suprem".deu
Altres usos [pl. deus]
(numeral 10, "font", verb deure).
és Verb ser. esAltres usos (pronom feble, article salat,
plural de la lletra e).
màNom femení [pl. mans], "terminació del
braç".ma Possessiu àton [pl. mes]: Ma mare.
més
Adverbi, quantitatiu:
N'hi ha més. És més difícil que abans.
mes
Altres usos (nom masculí [pl. mesos],
"part de l'any"; conjunció; plural del
possessiu ma).
mónNom masculí [pl. mons], "conjunt de totes
les coses creades; la Terra".mon Possessiu àton [pl. mos]: Mon pare.
pèlNom masculí [pl. pèls], "filament que
creix a la pell".pel Contracció [pl. pels] de per i el.
5. Taula dels 15 accents diacrítics
què
Relatiu (precedit de preposició),
interrogatiu, exclamatiu, nom
[pl. quès]:
El títol amb què s'ha traduït. Què
ha fet avui? Explica'm què ha
fet. Què dius ara! Voler saber el
què.
que
Altres usos (relatiu, conjunció, quantitatiu):
El càrrec que ara té. Sembla que plou.
Que bonic!
sé Verb saber. se Pronom feble: No se sap on és.
sí
Adverbi afirmatiu: Sí, és cert. Sí
que vindrà.
Nom masculí [pl. sís], "afirmació":
Va dir que sí. 53% a favor del "sí".
si
Altres usos (pronom; conjunció; nom masculí, "nota musical" [pl. sis]; nom masculí, "interior" [pl. sins]):
Només pensa en si mateix. Si que triga!
Un quintet en si menor. Duia un infant dins el si.
sòlNom masculí [pl. sòls], "superfície
del terreny".sol
Nom masculí [pl. sols], "astre", "nota musical";
adjectiu [pl. sols].
són Verb ser. son
Nom masculí [pl. sons], "acte de dormir"; nom femení [pl. sons], "ganes de dormir"; possessiu àton
[pl. sos]:
Té un son tranquil. Tinc molta son. Son pare.
té Verb tenir. te Altres usos (pronom feble, "infusió", nom de la lletra t).
úsNom masculí [pl. usos], "acció
d'usar".us Pronom feble: Us ha de dir una cosa.
vós Pronom fort: Parlen de vós. vos Pronom feble: Vestiu-vos.
DIACRÍTICS
Notem que també s’escriu accent diacrític en el plural d’aquests mots si coincideix
gràficament amb el dels mots sense accent diacrític (béns, déus, pèls, sís, sòls; però
mans, mons).
No s’aplica l’accent diacrític en els compostos i derivats d’aquests mots: adeu,
adeu-siau, marededeu, pregadeu, redeu, semideu; almon, rodamon; a contrapel,
a l’empel, repel; entresol, subsol, vertisol. Però sí que s’aplica en els mots compostos
que s’escriuen amb guionet, perquè els components mantenen llur forma gràfica:
déu-vos-guard ‘salutació’, mà-llarg, més-dient, pèl-llarg, pèl-ras, pèl-roig
(§ 4.3.2.2g).
Finalment, s’admet l’ús discrecional de l’accent diacrític en mots homògrafs no
recollits en el quadre 32, només, però, en el cas d’usos marcadament particularitzats,
com ara en transcripcions d’usos metalingüístics, de textos medievals, dialectals, etc.
Aquest ús discrecional s’amplia a casos com ara expressions puntuals o enunciats
aïllats (tals com titulars, etiquetes, etc.), en què és possible més d’una interpretació
del mot homògraf i es pot produir, doncs, una ambigüitat no desitjada que no resol
el context comunicatiu.
Excepcionalment, i ateses les implicacions extralingüístiques de naturalesa legal que pot
tenir la reducció de la llista de mots amb accent diacrític, en els topònims es manté l’accent
diacrític en alguns mots no inclosos en el quadre 32, com ara Cóll, Jóc o Móra. Microtoponímia i toponímia urbana: el Camp de la
Bóta, carrer del Cós, clot de l’Ós (terme de Queralbs)
LÈXIC Andorranismes
pitavola ‘papallona’
serenalla ‘sargantana’
donja ‘embotit’;
Balearismes
escoar‘escuar’ (variació fonètica escuar)
idò ‘doncs’,
perhom ‘per persona’ (compartit amb l’alguerès): variació de l’ortografia a conseqüència del fenomen de gramaticalització o de lexicalització
teringa ‘fila’
blan -a ‘bla’ (compartit amb el País Valencià) (variació fonètica bla)
Valencianisme
algorfa ‘golfa’; amb l’article d’origen àrab i amb el rotacisme de la líquida -l-
cap de casa ‘golfa’ (català nord-occidental (Andorra, Esterri d’Àneu, Bescaran, Sarroca de Bellera, Cubells, Massalió, Valljunquera).
Variacions fonètiques: eixe respecte a eix, este respecte a est,
aute En el dret processal andorrà, interlocutòria
Padral Registre d’animals de renda que es crien a les explotacions del Principat d’Andorra.
accepció nova batllia; Jutjat de primera instància d’Andorra.
BIBLIOGRAFIA
Estàndard i dialectes.
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS; SECCIÓ FILOLÒGICA (1990a [1999]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana [= Proposta]. I. Fonètica. Barcelona: IEC.
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS; SECCIÓ FILOLÒGICA (1992 [1999]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana [= Proposta]. II. Morfologia. Barcelona: IEC.
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS; SECCIÓ FILOLÒGICA (1999). Aplicació al català dels principis de transcripció fonètica de l’Associació Fonètica Internacional. Barcelona: IEC.
• Història
• Batlle, Martí, Moran, Rabella (2016): Gramàtica històrica de la llengua catalana. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
• Dialectologia
• Massanell, Mar i Veny, Joan (2015): Dialectologia catalana. (Ed: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona).
Moltes gràcies per compartir aquest
temps amb mi!