D’un fill/a a tots els pares del món

No em donis tot allò que demano. De vegades

només demano per veure fins quant puc agafar.

No em cridis. Et respecto menys quan ho fas i

m’ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.

No em donis ordres. Si en comptes d’ordres de

vegades em demanessis les coses, jo ho faria més

ràpid i amb més plaer.

Compleix sempre les promeses bones o dolentes.

Si em promets un premi, dóna-me’l, però també si

és un càstig.

No em comparis amb ningú. Especialment amb el

meu germà o germana. Si tu em fas sentir millor

que els demés, seré jo qui pateixi.

No canviïs d’opinió tant sovint sobre el que haig

de fer. Decideix i mantingues aquesta decisió.

Deixa’m valer-me per mi mateix/a. Si tu ho fas per

mi, jo mai podré aprendre.

No digues mentides davant meu. No em demanis

que ho faci per tu, encara que sigui per treure’t

d’un embolic. Em fas sentir malament i perdre la fe

en el que dius.

Quan jo faig alguna cosa malament, no m’exigeixis

que et digui perquè ho he fet. De vegades ni jo

mateix ho sé.

Quan estàs equivocat en alguna cosa, admet-ho i

creixerà l’opinió que tinc de tu, i així m’ensenyaràs

a admetre les meves equivocacions també.

Quan t’expliqui un problema meu, no em diguis

“no tinc temps per tonteries” o “això no té

importància”. Tracta de comprendre’m i ajudar-me.

I estima’m i digues-m’ho. A mi m’agrada sentir-ho

dir, encara que no creguis necessari dir-m’ho.