D’un fill/a a tots els pares del món

No em donis tot allò que demano. De vegades només demano per

veure fins quant puc agafar.

No em cridis. Et respecto menys quan ho fas i m’ensenyes a cridar

a mi també, i jo no vull fer-ho.

No em donis ordres. Si en comptes d’ordres de vegades em

demanessis les coses, jo ho faria més ràpid i amb més plaer.

Compleix sempre les promeses bones o dolentes. Si em promets

un premi, dóna-me’l, però també si és un càstig.

No em comparis amb ningú. Especialment amb el meu germà o

germana. Si tu em fas sentir millor que els demés, seré jo qui

pateixi.

No canviïs d’opinió tant sovint sobre el que haig de fer. Decideix i

mantingues aquesta decisió.

Deixa’m valer-me per mi mateix/a. Si tu ho fas per mi, jo mai podré

aprendre.

No digues mentides davant meu. No em demanis que ho faci per tu,

encara que sigui per treure’t d’un embolic. Em fas sentir malament i

perdre la fe en el que dius.

Quan jo faig alguna cosa malament, no m’exigeixis que et digui

perquè ho he fet. De vegades ni jo mateix ho sé.

Quan estàs equivocat en alguna cosa, admet-ho i creixerà l’opinió

que tinc de tu, i així m’ensenyaràs a admetre les meves

equivocacions també.

Quan t’expliqui un problema meu, no em diguis “no tinc temps per

tonteries” o “això no té importància”. Tracta de comprendre’m i

ajudar-me.

I estima’m i digues-m’ho. A mi m’agrada sentir-ho dir, encara que

no creguis necessari dir-m’ho.