Post on 10-Aug-2015
1
Conseqüècies de la crisi sobre
l’estat social i el paper de les
entitats socials (del tercer sector)
Per
Vicenç NavarroCatedràtic de Polítiques Públicas, Universitat Pompeu Fabra
Ex-Catedràtic d’Economia Aplicada. Universitat de Barcelona
Professor de Public Policy. The Johns Hopkins University. Baltimore, EE.UU.
Director del Observatorio Social de España
Conferència Fundació Pere Tarrés
Barcelona, 3 de juny de 2011
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
2
¿Quines són les intervencions més
importants de l’Estat del Benestar?
- les transferències socials tals com, per exemple, les pensions i lesajudes a les famílies
-els serveis públics com són, per exemple, la sanitat, l’educació, elsserveis d’ajuda a les famílies, els serveis socials, l’habitatge social
- les intervencions normatives i sancionadores per protegir altreballador, al consumidor i al resident (a través de protecció del’ambient)
- la creació de bona ocupació
- la reducció de les desigualtats socials
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
3
Percentatge de població adulta (15-64 anys)
que treballa als serveis de l’Estat del Benestar*
(any 2007)
CATALUNYA 8.23%
ESPAÑA 10. 26%
UE-15 15.01%
SUÈCIA 23.75%(Font: Eurostat)
Espanya és el país de la UE-15 que té un percentatge menor de lapoblació adulta treballant en els serveis socials de l’Estat delBenestar (juntament amb Grècia)
* Inclou la població ocupada en els serveis d’educació, sanitat, serveis socials i serveis socials i comunitaris (segons categories NACE rev.1.1 de Eurostat).
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
L’estat del benestar a Espanya està poc
desenvolupament:
4
CATALUNYA 17.8%
ESPANYA 21%
UE-15 27%
SUÈCIA 30%(Font: Eurostat. Dades provisionals)
Espanya és el país de la UE-15 que té una despesa en protecció
social com percentatge del PIB més baixa darrera de Luxemburg i
Irlanda
Despesa en protecció social com
percentatge del PIB(any 2007)
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
5
Despesa per habitant en protecció social
(mesurat en unitats de poder de compra) any
2007
Espanya té la despesa per habitant en protecció social
més baixa de la UE (després de Portugal, 4.791 upc/hab.)
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
CATALUNYA 5.475 upc
ESPANYA 5.526,4 upc
Promig UE 7.464,3 upc
SUÈCIA 9.028 upc(Font: Eurostat. Dades provisionals)
6
Causes:
1) 40 anys de una dictadura amb
poca sensibilitat social
2) La manera com es va fer la
incorporació a l’euro en el periode
1993-2004
3) La manera com s’està intentant
sortir de la crisis financera, amb
retallades de despesa pública
social
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
7© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
22
28
27
14
24
20
0
5
10
15
20
25
30
1975 1993 2004
%L'evolució de la despesa social com percentatge del PIB a la Unió
Europea-15 i a Espanya
UE-15
Espanya
8
Durant el període 1993-2004 es
va donar prioritat a la reducció del
dèficit de l’estat en lloc de reduir
el dèficit de despesa pública
social d’Espanya amb el promig
de la UE-15
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
Dèficit de la despesa social, en unitats de
poder de compra:
canvis resultat de noves polítiques públiques amb
més sensibilitat social
Font: Elaboració propia a partir de les dades d’EUROSTAT
2140
2131
22582198 2211 2242 2219
2114
1938
2165
2340
24382522
2588
21452193
2138
1989
1400
1600
1800
2000
2200
2400
2600
2800
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Dèficit de la despesa social en unitats de poder de compra per habitant entre Espanya i la Unió Europea 15
Espanya
Catalunya
Espanya es gasta en el seu estat del benestarmenys del que li correspon pel seu nivell deriquesa econòmica.
Espanya té un PIB per habitant (2007) querepresenta el 94% del PIB per habitante promigde la UE-15.
Tanmateix, la seva despesa pública social perhabitant (2007) es només d’un 74% del promigde la UE-15.
Si fós d’un 94%, hi hauria aproximadament66.000 milions d’euros més en la seva despesapública social. Aquest és el seu dèficit social.
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
Catalunya es gasta en el seu estat del benestarmenys del que li correspon pel seu nivell deriquesa econòmica.
Catalunya té un PIB per habitant (2007) querepresenta el 110% del PIB per habitante promigde la UE-15.
Tanmateix, la seva despesa pública social perhabitant (2007) es només d’un 73,3% delpromig de la UE-15.
Si fós d’un 110%, hi hauria aproximadament19.600 milions d’euros més en la seva despesapública social. Aquest és el seu dèficit social.
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
España UE-15 Suècia
Ingressos a l’estat 34% PIB 44% PIB 54% PIB
Política fiscal 74% 88% 100%
(Treballador Manufactura)
Impostos 20% 70% 100%(1% de renda superior)
Font: Eurostat
Si la política fiscal d’Espanya fos la de Suècia
s’ingressarien 200.000 milions d’euros més dels
que s’ingressen a l’Estat
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
13
Despesa pública en Sanitat
España té una de les despeses públiques més baixes de la UE-15.
Juntament amb Grècia i Portugal, són els països que menys despesa pública destinen a Sanitat i amb una major proporció de despesa privada en aquest àmbit (any 2007)
Espanya té un 71.4% de despesa pública en Sanitat
Mentrestant, Suècia un 82.3% de despesa pública sanitària
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
Despesa sanitària pública vs. Privada,
dades per a l’any 2008
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
Font: OCDE
14
% Despesa
Pública / Total
Sanitària
% Despesa Privada
/ Total Sanitària
% Despesa
Pública / PIB
Espanya 72,5 27,5 6,2
Bèlgica 72,6 27,4 7,4
Dinamarca 80,6 19,4 8,2
Finlàndia 74,2 25,8 8,71
França 77,8 22,2 8,71
Alemanya 76,8 23,2 8
Luxemburg 84,1 15,9 5,71
Holanda 75,3 24,7 7,4
Suècia 81,9 18,1 7,69
Àustria 76,9 23,1 8
Irlanda 76,9 23,1 6,69
Itàlia 77,2 22,8 7
Regne Unit 82,6 17,4 7,18
Sanitat
Però la situació és encara pitjor:
A Espanya el 22,45% de la despesa pública sanitària és FARMÀCIA, mentre a Catalunya és un 19,2%
La despesa pública sanitària no farmacèutica és 4.5% del PIB a España (de molt la més baixa de la
UE-15)
La despesa més elevada juntament amb Grècia i Portugal i més de dues vegades superior a la despesa de Dinamarca.
Aquesta despesa va baixar d’una manera molt
marcada en el periode 2003-2010 a Catalunya15
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
· España es gasta en sanitat pública menys del que li correspon pel seu nivell de riquesa econòmica.
· España té un PIB per habitant (2007) que és el 94% del PIB per habitant promig de la UE-15.
· Tanmateix, la seva despesa en sanitat pública per habitant (2007) es només un 77% del promig del de la UE-15.
· Si fos un 94%, hi hauria al voltant de 15.000 milions d’euros més en la seva despesa pública sanitària. Aquest és el seu dèficit sanitari.
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA 16
Catalunya es gasta en el seu estat del benestarmenys del que li correspon pel seu nivell deriquesa econòmica.
Catalunya té un PIB per habitant (2007) querepresenta el 110% del PIB per habitante promigde la UE-15.
Tanmateix, la seva despesa pública sanitària perhabitant (2007) es només d’un 68% del promigde la UE-15.
Si fós d’un 110%, hi hauria aproximadament6.000 milions d’euros més en la seva despesapública sanitària. Aquest és el seu dèficitsanitari.
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
18
UTILITZACIÓ PER CLASSE SOCIAL:
.
30-35% utilitzen sanitat privada
65-70% utilitzen sanitat pública
Importància d’entendre classe social com a
variable explicativa de les nostres realitats
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
19
Educació Despesa Pública (% PIB) 2007:
Catalunya 3.3% PIB
Espanya 4.4% PIB
UE-15 5.1% PIB
Suècia 6.7% PIB
Despesa pública educativa per alumne (en euros):
Infantil/
Primària Secundària
Catalunya 3.701 7.192
Espanya 4.806 6.316
UE-15 6.254 7.272
(una de les més baixes de la UE-15)
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
Polarització educativa.
A Catalunya el 63% de la població utilitza l’escola pública. El 37% va a la privada.
A Espanya el 67% de la població utilitza la escola pública. El 33% va a la privada.
(estadística del MEC, curs 2008-2009)
Sistemes duals tenen escassa eficiència educativa.
Fracàs escolar (2006):
Catalunya 28,4%
Espanya 30,8%
Suècia 12%
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
Fuente: Informe Mepsyd, INE, Eurostat.
21
Conseqüència
Polarització educativa.
30% població que utilitza escola privada.
70% població utilitza escola pública
Sistemes duals tenen escassa eficiència educativa.
Abandonament escolar* (2009):
Espanya 31%
Suècia 10%
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
Font: INE
* Joves de 18 a 24 anys que no han completat el nivell de Educació Secundària
2ª etapa i no segueixen cap tipus d’educació o formació.
22
Serveis d’ajuda a les famílies (2007)
(4rt pilar del benestar)
Nens de 0 a 3 anys. Escoles d’infància públiques:
Espanya 10%
UE-15 28%
Suècia 58%
Serveis d’atenció a la dependència:
Espanya 1.5%
UE-15 18%
Suècia 23%
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
23
Conseqüències de l’escàs desenvolupament
del 4rt Pilar del Bienestar
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
Humanes:
Dones de 35-55 anys tenen tres vegades més malalties degudes a l'estrès que el promig d’Espanya
Socials:
Espanya té una de les fecunditats més baixes del món
(L’índex de fecunditat d’Espanya es situa al voltant de 1.3, mentre que la mitjana de la UE-15 és superior a 1.5 i la de Suècia gairebé 2)
Econòmiques
Si l’índex de participació de les dones en el mercat de treball fos el mateix que a Suècia, Espanya tindria 3 milions més de treballadores
Si Espanya tingués el número de treballadors en l’estat del benestar que té Suècia, hi hauria 5.000.000 llocs de treball més .
24
Percentatge de menors en risc de
pobresa (2007)
Font: Eurostat i IDESCAT
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
Menors Menors
de 6 anys de 16 anys
CATALUNYA - 21,9
ESPANYA 21,1 25,8
UE-15 21,6 23,4
SUÈCIA 13,4 14,8
25* Mesurada com el 60% de la mitjana de la renda abans de transferències socials.
2009
Pobresa abans de Pobresa després de
transferències socials transferències socials
ESPANYA 28 25
UE-15 22 18
SUÈCIA 26 18
Espanya és el país de la UE-15 amb major pobresa entre les persones majors de 65 anys, només per damunt de Regne Unit i amb un percentatge més de dues vegades superior a Francia o Holanda.
La taxa de risc de pobresa a Catalunya després de transferències socials en 2009 és 25.1
Índex de risc de pobresa entre la
población major de 65 anys*
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑAFont: Eurostat.
26
Taxa de substitució de les pensions,
respecte al salari mig
2007
• Espanya 65%
• UE-15 68%
La taxa de substitució que cita la OCDE és el 88% a Espanya,perè, en la seva definició, la vida laboral és de 35 anys i node 40 anys i existeix diferència entre el salari real i la basede cotització. La base de cotització a Espanya és de les mésbaixes de la UE-15.
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑAFont: Calculada a partir de les dades d’Eurostat i OCDE
27
Taxa de substitució de les pensions
Ràtio calculat com a percentatge de les pensions
percebudes per les persones de 65 a 74 anys,
sobre la renda dels treballadors de 50 a 59 anys
2007
ESPANYA 0.47
UE-15 0.48
SUÈCIA 0.61
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
Font: Eurostat.
28
Índex de pobresa entre la població major
de 65 anys, Espanya i UE-15
1995-2008
16
1416 15
16
19
22
28 2830 29
31
2827
25
21 20
18 18 1717 18 19 19 19 20
20 20
19 18
0
5
10
15
20
25
30
35
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Índex de pobresa entre la població major de 65 anys, Espanya i UE-15
Espanya
UE-15
Fuente: Elaboración propia a partir de EUROSTAT
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
29
Taxa de risc de pobresa entre la
població
* Mesurada com el 60% de la mediana de la renda abans de transferències socials.
2009
Pobresa abans de Pobresa després de
transferències socials transferències socials
ESPANYA 24 20
UE-15 25 16
SUÈCIA 27 13
Espanya és un dels països amb major taxa de pobresa després de transferències socials i amb una taxa de reducció de la pobresa menor que a la resta de la UE-15.
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
30
DESIGUALTATS DE RENDA
Espanya és un dels països amb majors desigualtats, juntament amb Irlanda,
Grècia, Itàlia, Portugal i Regne Unit.
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
Indicador de desigualtat, mesurat a partir del Coeficient de Gini
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
UE-15 31 30 29 29 29 29 29 : 30 30 30 30 30 31 30
Bèlgica 29 28 27 27 29 30 28 : 28 26 28 28 26 28 26
Dinamarca 20 : 20 : 21 : 22 : 25 24 24 24 25 25 27
Alemanya 29 27 25 25 25 25 25 : : : 26 27 30 30 29
Irlanda 33 33 33 34 32 30 29 : 31 32 32 32 31 30 29
Grècia 35 34 35 35 34 33 33 : 35 33 33 34 34 33 33
Espanya 34 34 35 34 33 32 33 31 31 31 32 31 31 31 32
França 29 29 29 28 29 28 27 27 27 28 28 27 27 29 30
Itàlia 33 32 31 31 30 29 29 : : 33 33 32 32 31 32
Luxemburg 29 28 25 26 27 26 27 : 28 27 27 28 27 28 29
Holanda 29 29 26 25 26 29 27 27 27 : 27 26 28 28 27
Àustria 27 26 25 24 26 24 24 : 27 26 26 25 26 26 26
Portugal 37 36 36 37 36 36 37 : : 38 38 38 37 36 35
Finlàndia : 22 22 22 24 24 27 26 26 26 26 26 26 26 26
Suècia : : 21 : 22 : 24 23 : 23 23 24 23 24 25
Regne Unit 32 32 30 32 32 32 35 35 34 : 35 33 33 34 32
Font: Eurostat
31
DESIGUALTATS DE RENDA
Font: Eurostat
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
Desigualtat en la distribució de la renda (s80/s20 quintils)
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
UE-15 5.1 4.8 4.7 4.6 4.6 4.5 4.5 : 4.6 4.8 4.8 4.7 4.9 4.9 4.9
Bèlgica 4.5 4.2 4.0 4.0 4.2 4.3 4.0 : 4.3 3.9 4 4.2 3.9 4.1 3.9
Dinamarca 2.9 : 2.9 : 3.0 : 3.0 : 3.6 3.4 3.5 3.4 3.7 3.6 4.6
Alemanya 4.6 4.0 3.7 3.6 3.6 3.5 3.6 : : : 3.8 4.1 4.9 4.8 4.5
Irlanda 5.1 5.1 5.0 5.2 4.9 4.7 4.5 : 4.9 4.9 5 4.9 4.8 4.4 4.2
Grècia 6.5 6.3 6.6 6.5 6.2 5.8 5.7 : 6.4 5.9 5.8 6.1 6 5.9 5.8
Espanya 5.9 6.0 6.5 5.9 5.7 5.4 5.5 5.1 5.1 5.1 5.5 5.3 5.3 5.4 6
França 4.5 4.3 4.4 4.2 4.4 4.2 3.9 3.9 3.8 4.2 4 4 3.9 4.3 4.4
Itàlia 5.9 5.6 5.3 5.1 4.9 4.8 4.8 : : 5.7 5.6 5.5 5.5 5.1 5.2
Luxemburg 4.3 4.0 3.6 3.7 3.9 3.7 3.8 : 4.1 3.9 3.9 4.2 4 4.1 4.3
Holanda 4.2 4.4 3.6 3.6 3.7 4.1 4.0 4.0 4.0 : 4 3.8 4 4 4
Àustria 4.0 3.8 3.6 3.5 3.7 3.4 3.5 : 4.1 3.8 3.8 3.7 3.8 3.7 3.7
Portugal 7.4 6.7 6.7 6.8 6.4 6.4 6.5 7.3 7.4 7 7 6.7 6.5 6.1 6
Finlàndia : 3.0 3.0 3.1 3.4 3.3 3.7 3.7 3.6 3.5 3.6 3.7 3.7 3.8 3.7
Suècia : : 3.0 : 3.1 : 3.4 3.3 : 3.3 3.3 3.6 3.3 3.5 3.7
Regne Unit 5.2 5.0 4.7 5.2 5.2 5.2 5.4 5.5 5.3 : 5.9 5.4 5.4 5.6 5.2
32
Evolució de la pobresa a Espanya entre els infants
(menors de 18 anys) i el col·lectiu de les persones
grans (més de 65 anys)
19
19
19
19
19
29
31
28
27
25
0 5 10 15 20 25 30 35
2005
2006
2007
2008
2009
Majors 65 anys
Menors 18 anys
Font: Elaboració pròpia a partir d’EUROSTAT
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
33
¿Què ha estat passant a...
- Els mercats de treball
- La desocupació
- Els salaris
- La qualitat dels llocs de treball
- La protecció social
- Els beneficis socials
- Els beneficis empresarials
33
... del promig de la UE-15?© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
34
0
2
4
6
8
10
12
Promig UE-15 EE.UU.
34
Atur: ha anat augmentant molt accentuadament
Evolució de l’atur (com percentatge de la població activa). Promig de la UE-15 i Estats Units. 1960-2011
Font: Annual Macroeconomic Database (AMECO). Comissió Europea.
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
35
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
UE-15
España
Atur a Espanya L’atur a Espanya ha augmentat de forma exponencial. Actualment (a 2011), a
Espanya hi ha més de 4 milions de persones sense feina.
Font: Eurostat.
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
36
Participació de les rendes del treball en la renda nacional de la UE-15 i Espanya, 1992-2011
36Font: Annual Macroeconomic Database (AMECO). Comissió Europea.
La disminució de les rendes del treball ha estat fins i tot més accentuada a Espanya que en el promig de la UE-15
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
%
50
52
54
56
58
60
62
64
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
European Union (15 countries) Spain
Índex de risc de pobresa entre
la població ocupada
37
2008
ESPANYA 10.7
UE-15 8.0
SUÈCIA 6.8
Espanya és el país amb major pobresa entre
la població treballadora, juntament amb
Grècia i Portugal.
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
3838
Intensitat del treball: les condicions de treball
s’han deteriorat a la UE-15Evolució de la intensitat de treball*, UE-15, 1995-2005 (%)
Nota: Àustria, Finlàndia i Suècia, per estar fora de la UE el 1991, no s’han inclòs en aquesta enquesta.
Font: Eurofound
* Percentatge de treballadors que
declaren treballar en situacions
estressants
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO
SOCIAL DE ESPAÑA
39
Qualitat del treball: s’ha anat deteriorant en
els països de la UE-15
• Augmenta la intensitat del treball i l'estrès en eltreball
• El percentatge de treballadors que viuen sotapressió ha augmentat considerablementpassant d’un 32% al 1995 a un 45% al 2008
• Augment de malalties degudes a l’estrèslaboral
• Aquests percentatges augmenten a un 54% en2008
39© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
40
• Aquesta situació preocupant per a les classes
treballadores contrasta amb l’increment dels beneficis
empresarials
• Durant el període 1999-2009, els beneficis
empresarials van augmentar un 38% a la mitja de la
UE-15 i un 42,3% a la zona euro
• Mentrestant, els costos laborals van augmentar
només un 17%40
En canvi, les rendes del capital han anat
augmentant-se d’una manera molt
notable
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
41
¿Què ha estat, doncs, passant a la
UE-15?• Creixement de les rendes del capital
• Disminució de les rendes del treball
• Creixement dispersió salarial
• Disminució dels beneficis socials
• Disminució de la protecció social
• Increment de la regressivitat fiscal
41
CREIXEMENT DE LES DESIGUALTATS SOCIALS
Augment del percentatge de la població a la UE-15 que considera que les desigualtats de renda son excessives
(El 78% de la població. El major percentatge des de que es va establir la UE)
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
Veiem ara què ha estat passant a Espanya
I les dades mostren que la situació ha estat fins i tot més accentuada a
Espanya que en el promig de la UE-15
42© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
4343
El descens dels salaris a Espanya va
contrastar amb l’augment dels beneficis
empresarials
Entre 1999 i 2005 les grans empreses espanyoles van veure
augmentar els seus beneficis nets un 73%
(més del doble de la mitja de la UE-15, un 33%)
Mentre que els costos laborals han augmentat durant aquest
mateix període un 3,7%
(cinc vegades menys que a la UE-15, un 18,2%)
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
Com a conseqüència, la polarització de
les rendes va augmentar d’una manera
molt notable a Espanya
44© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
EL REPTE DE LES
ENTITATS SOCIALS
ARREL DE LA CRISI
ECONÒMICA
45© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
46
Despesa en protecció social
Despesa pública vs. Privada
(% del PIB) any 2007
Existeix un patró diferencial entre els països nòrdics, que tenen
una inversió social privada molt baix i despesa pública molt
elevada, amb els països del centre i sud d’Europa on la despesa
privada és molt elevada.© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
PÚBLIC PRIVAT TERCER
SECTOR
SUÈCIA 27.3 0.39 2.49DINAMARCA 26.1 0.25 2.33PORTUGAL 22.52 0.36 1.52ITALIA 24.85 1.55 0.57REGNE UNIT 20.54 0.77 5.01ALEMANYA 25.16 1.08 1.78(Font: OCDE)
La diferència del Tercer Sector en els països
nòrdics respecte als països del sud i el centre:• En els països nòrdics:
– Despesa pública elevada
– Despesa privada baixa
– Voluntariat elevat (Suècia 400.000 sobre 9,2 milions)
• En el els països del sud:– Despesa pública baixa
– Despesa privada elevada
– Voluntariat baix (Espanya 800.000 sobre 44 milions)
• Centre:– Despesa pública intermèdia
– Despesa privada intermèdia
• Regne Unit:– Despesa pública baixa
– Despesa privada elevada
– Voluntariat elevat. Noblesse oblige.
Coses molt importants:• Atur afecta sobretot: joves i dones
Però el creixement de l’atur és més elevats enhomes que en dones
Com es podria resoldre?– Creant llocs de treball: polítiques fiscals.
– Cooperativisme (Mondragon socials)
• Famílies: Pobresa: s’està disparant: monoparentals
Dones amb fills
• Gent gran: pobresa més elevada: però el menorcreixement de la pobresa
• Habitatge: un problema molt gran (fecunditat baixa).Polítiques de lloguer
Àmbit d’actuació de les entitats
socials
49Font: Anuario del Tercer Sector del Sector Social en España 2010.
Entre les entitats amb un volum major
destaquen les que actuen en àmbit
local/comunitari i en les comunitats
d’Andalusia, Catalunya i Madrid.
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
Àmbit d’actuació de les entitats
socials
50
Font: Anuario del Tercer Sector del Sector Social en España 2010.
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
La majoria d’entitats actuen en els àmbits d’acció social,
sociosanitari i d’integració social. I fan intervenció de forma
directe (assistència psicosocial i formació)
Àmbit d’actuació de les entitats
socials
51© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
Font: Anuario del Tercer Sector del Sector Social en España 2010.
Cal destacar la importància de l’acció de les
entitats socials respecte els col·lectius més
afectats per la crisi:
• Famílies
• Infància
• Joves
• Persones grans
• Persones en risc de pobresa
•Principals dades:
• 55.2% de les entitats socials es troben a Catalunya, Madrid, Andalusia i País
Basc
• 34.8% actuen a nivell autonòmic
• La despesa de les entitats representa el 1.42% del PIB
• El finançament prové de: 61.3% públic
23.9% privat
•14.8% recursos propis
• 11.3% caràcter religiòs
• 23.1% de totes les entitats actuals es van crear entre 2001 i 2008
• Estimació dels nombre de treballadors del tercer sector en acció social:
TREBALLADORS: 529.029
VOLUNTARIS: 873.171 (SUÈCIA TÉ 400.000 voluntaris, amb una
població 9.200.000)
LES ENTITATS SOCIALS ESPANYA
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
LES ENTITATS SOCIALS A CATALUNYA
2009
• 7.500 ENTITATS SOCIALS
• 10.000 TREBALLADORS
• 245.000 VOLUNTARIS
• 1.700.000 PERSONES
BENEFICIÀRIES• 2.8% PIB CATALÀ
Font: Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya. 2009
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
AMB L’ARRIBADA DE LA CRISI...
•AUMENTEN LES NECESSITATS SOCIALS
•DISMINUEIXEN ELS RECURSOS
(PÚBLICS I PRIVATS)
ELS COL·LECTIUS (SECTORS) MÉS AFECTATS:
-IMMIGRACIÓ I POBRESA
-INSERCIÓ SOCIOLABORAL
-INFÀNCIA
-JOVENTUD
-GENT GRAN (COL·LECTIUS ESPECÍFICS)
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
55
El tercer sector fa una funció molt important, entre
altres tasques complementa al sector públic i privat,
cobrint les seves grans mancances.
Però, la despesa social total és insuficient per
cobrir les necessitats socials que estructuralment
són molt elevades i que ara s’estan incrementant
com a resultat de les retallades de la despesa
pública social i altres reformes que afecten a la
capacitat adquisitiva de la població.
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
56
Moltes gràcies per la seva atenció
www.vnavarro.org
Llibre relacionats:
-El subdesarrollo social de España. Causas y consecuencias. V.Navarro. Anagrama. 2006
-La situación social en España. Biblioteca Nueva. 2005
-La situación social en España II. Biblioteca Nueva. 2007
-La situación social en España III. Biblioteca Nueva. 2009
© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA