Post on 06-Apr-2016
description
CRÍTICA SOCIAL
MITJANÇANT EL
GRAFFITI
LAURA LAX ARAUJO
DIRIGIT PER TERESA MOYÀ
2N DE BATXILLERAT 1
IES MONTSERRAT
5 DE NOVEMBRE DE 2014
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 2 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
Nota d’agraï ments
Agraeixo en primer lloc a la meva tutora Teresa Moyà per la seva
ajuda a l’hora de realitzar aquest treball. També agraeixo la
col·laboració dels entrevistats: el senyor Jacinto Martínez , el
senyor Mikel Falcón i Nuriatoll i a tots als participants de
l’enquesta. Finalment dono gràcies a la meva família,
especialment als meus avis per deixar-me pintar a casa seva i als
meus pares i a la meva germana pel suport. Sense tota aquesta
gent aquest treball no hagués estat possible.
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 3 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
ÍNDEX
1. Introducció 5
1.1. Objectius 6
2. Part teòrica 7
2.1. Artistes 8
2.1.1. Obey (Shepard Fairey) 8
2.1.2. Obres Obey 9
2.1.2.1. André the Giant Has A Posse 9
2.1.2.2. More Militerry 10
2.1.3. Above 11
2.1.4. Obres Above 12
2.1.4.1. 24% Desempleados 12
2.1.4.2. Blood diamond 13
2.1.5. Banksy 14
2.1.6. Obres Banksy 15
2.1.6.1. Mobile lovers 15
2.1.6.2. Coloms 16
2.2. L’aparició de graffiti als carrers i els esdeveniments socials 17
2.2.1. Mundial Brasil 17
2.2.2. Conflicte siri: guerra civil a Síria 20
3. Part pràctica 23
3.1. Introducció 24
3.2. Material i mètodes 25
3.2.1. Materials 25
3.2.2. Idea darrere del dibuix 27
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 4 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
3.2.2.1. Idea per la Sirena 27
3.2.2.2. Idea per la Rosa 27
3.3. Procediment tècnic 28
3.3.1. Procediment tècnic de la Sirena (Cartell) 28
3.3.2. Procediment tècnic de la Rosa (Stencil) 30
3.4. Resultat final 32
3.5. Conclusions de la part pràctica 33
4. Conclusions finals del treball 34
5. Annexes 35
5.1. Annex 1 – Entrevista a Jacinto Martínez 36
5.2. Annex 2 – Entrevista a Mikel Falcón 37
5.3. Annex 3 – Entrevista a Nuriatoll 39
5.4. Annex 4 – Enquesta 43
6. Bibliografia 48
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 5 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
1. INTRODUCCIO
Qualsevol tipus d’inscripció a la paret, sigui amb esprai, pintura o una altra
tècnica és considerada grafit1. Grafit ve de la paraula italiana graffiti, que és la
que s’utilitza de manera informal i la més estesa. El graffiti es pot incloure dins
de l’art urbà que abasta tot tipus de representació artística al carrer, encara que
no sigui pintat, com per exemple escultures o mosaic. El graffiti inclou diverses
modalitats com ara lletres, tags, cartells, stencil... Al principi els graffiti artists
van començar amb tags, és a dir firmes dels seus pseudònims amb retoladors
o esprais. Més endavant, també es van anar afegint altres tècniques com
l’stencil, que es basa en crear una plantilla i pintar amb esprai per sobre, o
murals fets a mà alçada amb esprai.
Els artistes molt sovint han usat les seves obres per a criticar aspectes de la
societat amb els que no estaven d’acord. La crítica social es veu reflectida en
diferents medis artístics. Un de molt important és la literatura amb grans
exemples com George Orwell, autor del famós llibre 1984 o Aldous Huxley qui
va escriure Un món feliç. Dibuixants com Pawel Kuczynski, un artista polonès,
també creen obres que critiquen algun element de la societat.
El graffiti en si ja és una reivindicació en el sentit de que els artistes de
graffiti busquen ser vistos i per això prenen el risc de pintar il·legalment (en
molts llocs el graffiti és il·legal). A més a més, la crítica social en aquest món és
cada cop més recurrent. El graffiti tal i com el coneixem avui va començar a
rebre atenció quan al 1971 el New York Times va publicar un article2 sobre Taki
1833, qui escrivia la seva afirma per tota la ciutat. Artistes com Keith Haring4 i
Basquiat5 van ser importants per les seves obres al carrer als anys 80. Blek le
rat, pseudònim de Xavier Prou, va ser el pioner de la tècnica d’stencil i un dels
primers en crear peces de caràcter crític. Va començar al 1980 a emplenar els
carrers de París amb una rata després de tornar d’un viatge a Nova York al
1971 i veure els tags dels artistes de graffiti i va voler crear pintades a la seva
ciutat natal utilitzant una tècnica que havia après a la Escola de Belles Arts de
París: stencil6. Aquests tres artistes referents (Haring, Basquiat i Blek le Rat)
han inspirat en gran mesura als posteriors.
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 6 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
Des dels seus principis, el graffiti ha estat molt debatut. Les opinions estan
dividides entre si és art o és simple vandalisme. Personalment, crec que l’art
està als ulls de qui ho mira, per tant no consideraré cap postura com incorrecta.
Alguns graffiti són considerats molt bons per la major part de la gent que els
mira i en d’altres la opinió està molt dividida. Tota aquesta varietat de opinions
és el que fa tan interessant per a mi el tema. A més a més, també hi ha moltes
opinions respecte si li agrada a l’espectador o de que significa i què li expressa
la peça. De tot aquest vast món del graffiti, el que més m’atrau és que es junta
en moltes ocasions amb un altre concepte també molt interessant: la crítica
social. Quan això passa, la pintada interactua amb l’observador i és capaç de
fer-lo reaccionar i pensar.
Una de les avantatges més gran del graffiti és la seva accessibilitat i com els
vianants del carrer on estigui pintat ho veuran cada cop que passin. Això fa que
pugui arribar a una gran varietat de persones, inclús a gent que no li pugui
interessar i que una gran varietat de persones es pugui expressar pintant al
carrer, sense cap altre material que un esprai. És per això que aquest tipus
d’expressió artística s’ha estès per tot el món.
1.1. Objectius
Fer un estudi sobre la crítica social mitjançant el graffiti considerant dues
vessants: els artistes referents i els fets que inspiren a pintar-ne. A partir d’això
crear dos graffiti amb una crítica social utilitzant tècniques diferents. Finalment
fer entrevistes a persones amb diferents visions sobre el graffiti i una enquesta
amb gent que no estigui relacionada necessàriament amb el graffiti.
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 7 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
2. PART TEÒRICA
Estudi d’artistes i d’esdeveniments
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 8 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
2.1. Artistes
2.1.1. OBEY (SHEPARD FAIREY)
Frank Shepard Fairey, també conegut com
Obey, va néixer el 15 de Febrer de 1970 (44
anys) a Charleston, South Carolina. A part de ser
artista urbà, també exerceix de dissenyador gràfic,
activista i il·lustrador. Es va fer famós per la
campanya amb adhesius “Andre the Giant Has a
Posse”. Al llarg de la seva vida, ha fundat Studio
Number One, un estudi de disseny gràfic, ha
instaurat una galeria anomenada Subliminal Projects
i va crear una revista anomenada Swindle, publicada trimestralment en la que
pretenia relacionar el que estava passant pel món i com això influenciava l’art.
Al 2006 va publicar el llibre Supply and Demand, que documenta la seva vida
personal i professional.
Va aconseguir fama internacional al 2008, quan va
dissenyar un pòster per a recolzar la campanya política
de Barack Obama per a les eleccions de la presidència
d’Estats Units. Per a la creació del cartell va utilitzar la
tècnica d’stencils en colors vermell, blau i blanc (colors de
la bandera estatunidenca) i va afegir una inscripció que
llegeix HOPE (esperança) a la part inferior del cartell.
Avui en dia les seves obres estan molt cotitzades. Al
llarg de la seva trajectòria ha exposat i format de part de
diferents col·leccions de museus notables com per exemple, The Smithsonian,
Museum of Modern Art a Nova York o al Victoria and Albert Museum a
Londres9.
Imatge 1. Shepard Fairey7
Imatge 2. Obama Hope8
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 9 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
2.1.2. OBRES OBEY
He escollit dues obres de Fairey. La primera és la seva obra més
característica i li va donar el pseudònim. La segona no és street art, sino que és
un pòster fet al seu taller. Les dues són molt bones representacions del que
Obey fa normalment. Utilitza molt el sarcasme i a vegades no deixa molt clar el
missatge per fer pensar a la gent.
2.1.2.1. “André the Giant Has A Posse” (1989)
André the Giant va ser un boxejador i ocasionalment
actor (La princesa prometida), mundialment conegut per
ser excepcionalment alt (2,25 m) i corpulent (235 kg) a
causa de acromegàlia, sovint referida com a gegantisme.
Va guanyar diversos títols molt reconeguts en el món de la
boxa i els seus combats van ser molt populars11.
Shepard Fairey, utilitzant stencil, va crear adhesius
d’aquest personatge els va anomenar “André the Giant
Has A Posse” (André el gegant té una colla)-que
posteriorment va derivar a “Obey Giant”(Obeeix Gegant)- i
les va començar a distribuir per diversos llocs. Va
començar a Providence, Rhode Island. Però gràcies a la
comunitat de skaters, aviat els adhesius de Obey es van
escampar per moltes ciutats de Nord Amèrica13. Fairey va
declarar que la campanya era un “experiment de fenomenologia” que pretenia
encuriosir al receptor del seu entorn, ja que les persones no estem
acostumades a veure publicitat en la que el producte o el motiu no és obvi.
L’adhesiu a part de portar la cara del boxejador també porta una paraula escrita
a sota: Obey. Fairey no li va donar cap significat especial a la paraula, sino que
el que cadascú fa la seva pròpia interpretació, i aquesta reflecteix la
personalitat del receptor. Per tant l’únic propòsit de l’obra és fer reaccionar a
l’espectador i fer que es fixi ens els detalls del seu voltant14.
Imatge 3. André the giant has a posse
10.
Imatge 4. Obey Giant12
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 10 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
“Molts adhesius han sigut desenganxats per persones a qui els
hi molestaven (...), la qual cosa no deixa de ser irònica tenint en
compte el nombre d’imatges publicitàries que assalten diàriament als
tots els consumidors.” – Shepard Fairey14
2.1.2.2. More Militerry (2003)
En el cartell hi ha escrita la frase More Militerry Less Skools escrit amb
faltes d’ortografia - hauria de ser More Military Less Schools (Més exèrcit,
menys escoles)- amb el propòsit de suggerir que en alguns països, com Estats
Units (país natal d’Obey), s’hauria d’invertir més diners en millorar l’educació de
la població que en l’exèrcit per tal de mantenir la seva dominació a nivell
mundial.
També s’hi llegeix In Lesser Gods We Trust
(En menys déus creiem) jugant amb el lema
d’Estats Units: In God We Trust (En Déu creiem).
A la part de baix afegeix: Obedience is the most
valuable currency (L’obendiència és la moneda
més valuosa); Dump down the population
(Menysprea la població); Beef up the military
(Enfortir l’exèrcit); Maintain fear (Mantenir la por).
La idea general del cartell és que els governs
prefereixen mantenir la població controlada per
mitjà de la força i restringint l’educació15.
Imatge 5. More militerry15
.
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 11 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
2.1.3. ABOVE
Above és el pseudònim d’un artista internacional centrat en l’art urbà nascut
al 1981 a Califòrnia, Estats Units. Com molts d’altres, manté la seva identitat
secreta. L’artista no va rebre cap tipus de educació especial en art, sino que va
ser autodidacta. Té dos estils molt característics: stencils de moltes capes de
pintura, per la qual cosa s’afegeix molta complexitat a la obra, i murals de grans
lletres en els que expressa missatges de caràcter crític envers el sistema.
Finalment també compta amb un icona pròpia: una fletxa mirant cap amunt.
Va començar la seva trajectòria al 1995, escrivint el seu nom als trens de
Califòrnia. I després va passar a pintar la icònica fletxa. Amb 19 anys es va
mudar a París, França, on va rebre influències d’altres artistes com Zevs o
Invader. Des de 2001 s’autofinança viatges internacionals per tal d’arribar a
nous llocs on pintar. En un d’aquest viatges, va tornar a Califòrnia on va
començar a penjar fletxes fetes de fusta com si fossin mòbils.
Ha pintat en més de cent ciutats i seixanta països, a part de fer obres al
seu taller per a vendre-les.
Viatjar li ha permès veure altres cultures i ambients. Un clar exemple va
succeir quan es va mudar a Portland, Oregon, Estats Units (Agost del 2009), va
crear una obra anomenada Homeless not hopeless (Sense sostre, no sense
esperança) interessant-se en la
pobresa en la ciutat i en aquesta
comunitat. Tots els diners que va
treure amb la obra els va donar al
refugi de sense sostres Transition
Projects. La obra mostrava a un
senyor indigent, somrient i portant un
cartró amb forma de fletxa cap
amunt on s’hi llegeix: “Old vet; Too
ugly to prostitute; Won’t steal; Alergic to Jail.” (Vell veterà de guerra; massa lleig
per a prostituir-se; no robarà; al·lèrgic a la presó). Moltes de les seves obres,
exceptuant-ne la fletxa, porten missatges polítics i socials17.
Imatge 6. Homeless not hopeless16
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 12 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
2.1.4. OBRES ABOVE
He escollit dues obres que critiquen diferents temes actuals fetes el 2012
localitzades a dos llocs diferents: Espanya i Sud Àfrica. La d’Espanya la vaig
triar per ser un problema seriós que afecta la nostra població. L’altra per ser un
problema tan poc tractat en la nostra societat. Els dos són una mostra de com
fa obres per tot el món i s’interessa pels problemes que diferents parts encaren.
2.1.4.1. 24% DESEMPLEADOS
Above va pintar un mural de 40 metres a Saragossa al festival d’art
organitzat per ASALTO producción. Va voler tocar un tema propi del país en el
que estava i va centrar-se en el tema dels aturats a Espanya. Al Agost dels
2012, quan la peça va ser pintada, la tassa
d’atur del país era la més elevada d’Europa
amb un 24% de la població activa amb
l’atur en menors de 25 anys arribava al
52,1%18.
Above va invitar a persones locals per a
que servissin de models per a les siluetes
que formen el mural19.
Imatge 7. 24% Desempleados19
Imatge 8. 24% Desempleados19 Imatge 9. 24% Desempleados
19
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 13 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
2.1.4.2. BLOOD DIAMOND
Àfrica és el major productor de diamants del món proveint dos terços de la
producció mundial. Un diamant de sang (Blood Diamond) es el nom amb el que
es denomina un diamant extret d’un territori en guerra, el que causa nombroses
morts. Aquest mural va ser pintat en el mercat més gran de diamants de
Johannesburg (Sud Àfrica) amb més de 300 comerços. Above va prometre als
propietaris del mercat que pintaria la frase “Diamonds are a woman’s best
friend” (Els diamants són els millors amics de la dona) volent jugar amb la
popular cançó Diamonds are a Girl’s Best Friends (Els diamants són els millor
amic de les noies) cantada per Marilyn Monroe en la pel·lícula Els senyors
prefereixen les rosses (1953)20. Però realment volia fer un crit en contra del
negoci per tota la sang derramada i per això la frase real de la obra és
“Diamonds are a woman’s best friend and a man’s worst enemy” (Els diamants
són el millor amic de la dona però el pitjor enemic de l’home)21.
Imatge 10. Diamonds are a woman's best friend21
Imatge 11. And a man's worst enemy21
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 14 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
2.1.5. BANKSY Banksy és el pseudònim d’un artista urbà conegut internacionalment, del
qual no se sap l’aparença, el nom real o la edat. Encara que se sap que va
néixer a Bristol, Anglaterra. Un to satíric i burlesc sempre acompanya a les
seves obres, que molt sovint fan un cru anàlisis de la societat. Ha presentat les
seves obres en diverses exhibicions a Nova York, Los Angeles, Londres i
Bristol.
És fill d’un tècnic de fotocopiadores i va treballar en una carnisseria, però a
finals dels anys vuitanta, quan va donar lloc el gran boom d’aerosols de Bristol
es va veure involucrat en el ambient del graffiti.
Utilitza l’stencil, ja que és un tècnica ràpida i eficaç. Però també ha fet
treballs utilitzant altres tècniques com per exemple l’escultura o els adhesius.
Temes molt recurrents en el seu art, són la crítica al capitalisme, al feixisme
i en general a qualsevol forma de poder abusiu i també d’altres com el
pacifisme o hipocresia. Banksy considera l’art del graffiti com un mitjà de les
classes baixes per tal de parar el poder de les elits dominants.
S’ha auto publicat diversos llibres de reculls dels seus treballs junt amb
comentaris seus, com Wall and Piece (2005) i You Are an Acceptable Level of
Threat (2012). A part també ha publicat el seu propi documental Exit Through
the Gift Shop (2010) en el que relata el naixement del l’artista Mr. Brainwash
qui al principi es limitava a gravar als artistes urbans però que finalment va
acabar convertint-se en un de gran èxit. Tot el contingut gravat per Mr.
Brainwash el va utilitzar posteriorment Banksy per tal de fer el que
posteriorment va estar nominat a l’Òscar per al millor documental22. L’octubre
de 2013 va fer una mostra d’un mes de duració a la ciutat de Nova York, en la
que cada dia va fer diferents obres per la ciutat. Molts dies feia dibuixos fets
amb stencils, però també va treballar amb dos camions, en un va fer un jardí a
la part del darrere per contrastar amb l’ambient novaiorquès i a l’altre hi va ficar
pelutxos simbolitzant animals dirigits a l’escorxador; un altre dia fa ficar una
paradeta en la que venia obres originals seves a 60 dòlars (amb valor estimat
de 32000 dòlars segons la BBC) i inclús va fer un video on Dumbo, personatje
de Disney, es disparat per rebels de Síria23.
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 15 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
2.1.6. OBRES BANKSY
2.1.6.1. Mobile Lovers (2014)
A principis d’aquest any Banksy va pintar una nova obra a un club per a
joves a Bristol en la que es mostrava dos amants donant-se una abraçada
mentre miren els seus respectius mòbils. Aquest mural representa com la
societat actual té la necessitat d’estar contínuament comunicat i depèn de les
noves tecnologies. Aquest dos fenòmens passen a tal nivell que els valorem
més que l’afecció o l’amor.
L’obra va ser pintada a prop del club Broad Plain Working With Young
People en una porta. Davant de la confusió sobre el propietari del mural,
Banksy va enviar una carta al propietari del club donant-li el permís per fer el
que ell desitgi amb l’esperança de poder ajudar al club. En la carta especifica:
“Jo normalment no accepto comprometre’m amb el dany criminal” i “sóc un
gran admirador del treball fet al club” amb aquesta frase dóna a entendre que hi
havia anat23. Finalment el propietari va decidir vendre la obra a un
col·leccionista privat per £403,000 per tal de salvar el club, que hauria tancat si
no fos per la contribució de l’artista25.
Aquest és un dels casos en els que les obres de Banksy s’han venut per
quantitats que arriben a
les sis xifres i que els
venedors extreuen de
parets o superfícies
públiques. La diferència
és que en aquest cas
ell va donar
específicament permís
per a fer-ho i que en
altres casos s’ha tret
sense que ell hi pugui
dir res. Imatge 12. Mobile lovers
26.
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 16 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
2.1.6.2. Coloms (2014)
Banksy va pintar a Clacton-on-Sea, una localitat al est d’Anglaterra, una
peça formada per un grup de coloms amb pancartes on s’hi llegeix: “Migrants
no són benvingudes”, “Torna a l’Àfrica” i “Apartat dels nostres cucs” davant
d’una acolorida oreneta africana que realitza llargues migracions. En conjunt la
peça és una metàfora contra el racisme.
Quan va ser pintar el mural (Setembre, 2014) hi havia hagut eleccions
parcials i havia sortit Ukip, un partit que considerava que Regne Unit aplicava
unes regulacions contra la immigració massa fluixes.
Finalment el consell de la ciutat va decidir eliminar el mural ja que podria
haver sigut vist com a “ofensiu i de temàtica racista”27.
Imatge 13. Coloms26
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 17 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
2.2. L’aparicio de graffiti als carrers i els esdeveniments socials
Hi ha grans esdeveniments socials que influencien als street artists i fan
que pintin noves obres inspirades en aquests fets. Entre molts dels
esdeveniments que han passat aquest últim any, he escollit dos que han fet
molt d’impacte: el mundial de futbol a Brasil i el conflicte siri.
2.2.1. MUNDIAL BRASIL- 2014
El 12 de juny de 2014, a Rio de Janeiro, Brasil, va començar el Mundial de
Futbol organitzat per la FIFA (Fédération Internationale de Football
Association)28. L’organització total de l’esdeveniment ha costat casi 9.700
milions d’euros, dels quals gran part ve dels impostos de la població. Brasil és
un país amb molta diferència econòmica entre classes, i la classe baixa compta
amb molta pobresa, amb 13 milions de persones que passen gana o
desnutrició (de 196 milions)29.
Per tal de construir l’estadi de Maracaná a Rio de Janeiro van fer fora a 566
famílies de les seves respectives llars per tal de fer espai necessari30.
En la proposta del 2007 que van presentar per a poder ser els amfitrions
del mundial de 2014, el pressupost era un 42% menys del que finalment van
acabar gastant31. Tal i com es mostra a la següent taula, on es determina
específicament l’augment de pressupost en cada estadi construït (Taula 1).
Taula 1. Costos previstos comparats als costos finals per cada estadi construit per el mundial (en milions de Reals)
31
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 18 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
Davant d’aquests fets una enquesta va revelar el descontent de la població
local preguntant dues preguntes. La primera si estaven contents amb el fet de
que Brasil fos l’amfitrió de la Copa del Món i en la segona demanaven una
paraula amb la que l’enquestat definís millor la Copa. En la primera un 87% va
votar en contra i en la segona la paraula més votada, amb un 71%, va ser
corrupció (Gràfic 1).
Tot aquest pensament va encendre entre la població menys afavorida un
sentiment de odi contra el govern que van expressar en forma d’art i van fer
servir el carrer com a mode de canvas. Van sorgir múltiples graffiti en contra de
la situació que estaven vivint, cobrint les ciutats de Rio de Janeiro i São Paulo.
Gràfic 1. Respostes de l'enquesta31
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 19 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
Imatge 14. “Destrueixen la meva comunitat a causa de la Copa”32
Imatge 15. Pilota destruint cases32
Imatge 16. “Necessitem menjar no futbol”32
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 20 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
2.2.2. CONFLICTE SIRI: GUERRA CIVIL A SÍRIA
El context que envolta la revolució síria, comença al 1970 quan Hafez al-
Asad va donar un cop d’estat i va instaurar un govern dirigit pel partit socialista
àrab Baath, donant alts càrrecs a familiars i gent de la seva confiança. Per tant
el país va quedar controlat políticament i militar per la família Asad. Durant el
seu govern, els altres partits polítics van estar durament reprimits, especialment
en el període de creixement de popularitat del partit dels Germans Musulmans,
que lluitaven per un canvi de règim y per un estat islàmic, on va succeir la
massacre de Hama (1982) amb vint mil víctimes. El juny del 2000, Hafez al-
Asad va morir i el seu fill, Bashar al-Asad, l’actual president va assumir el
poder. I va prometre reformes en la política, però va eliminar qualsevol
possibilitat de democràcia quan aquestes promeses van romandre sense ser
complides
El març del 2011 un joves de Dara, una ciutat al sud de Síria, van fer un
graffiti on es llegia un missatge en contra del règim. El grup d’adolescents van
ser arrestats i per inspiració de la Primavera Àrab (una sèrie de revoltes al
països de la zona com Tunísia, Egipte o Iemen) la ciutat es va manifestar
massivament. La resposta del govern va ser d’obrir foc contra els manifestants
que s’anaven revolucionant en diverses ciutats. Al maig van entrat tancs de
l’exèrcit a ciutats com Dara i Damasc el que va fomentar el sentiment antirègim
de la població.
Davant d’aquesta situació, les protestes pacífiques es van transformar en
violentes, els rebels van agafar les armes i van lluitar contra militars i policies
de l’Estat. Ciutats com Alep estan dividides entre forces rebels i exèrcit. Així
que les manifestacions van derivar en guerra civil. Amb gent que defensa el
règim i gent que defensa als rebels, com per exemple el partit dels Germans
Musulmans33.
Els carrers es van omplir de pintades, normalment de frases declarant a qui
donen suport i a qui no.
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 21 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
Imatge 17. “Ha arribat el teu torn, doctor” (el president és oftalmòleg)
34
Imatge 18. “Sentim les molèsties, morim per vostès”. Fet per l'exèrcit lliure de Síria
34
Imatge 19. “O Assad dirigeix Síria o ningú ho farà”34
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 22 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
Banksy va versionar el seu propi graffiti de la nena del globus per donar suport
a Síria i promoure la pau35.
Imatge 20. With Siria per Banksy35
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 23 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
3. PART PRA CTICACreació d’un graffiti
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 24 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
3.1. Introduccio
La part pràctica d’aquest treball ha estat l’elaboració per part meva de dos
grafits de crítica social. Al principi del treball, la idea que anava a dur a terme
era fer un estudi sobre si a Barcelona hi havia street art que fes una crítica a la
societat. Per tant hauria d’anar per els diferents barris de la ciutat fent
fotografies. Però al final, vaig acabar descartant la idea perquè era un objectiu
massa extens i dispers per tal d’aconseguir cobrir-ho tot. Ja que de l’altra
forma tan sols aconseguiria resultats basats en un recull petit de tota la
informació que hi ha. Així doncs, vaig buscar un objectiu més específic i del que
pogués treure conclusions més concretes i clares. Per tant, vaig canviar
l’objectiu del treball i em vaig centrar en fer els meus propis graffiti i fer a través
d’ells una crítica social. Vaig pensar de fer dos tipus diferents de graffiti.
Per a fer els grafits vaig elegir dues tècniques: l’stencil i el cartell. L’elecció
la vaig fer per ser dues tècniques molt emprades en l’street art i d’acord amb
les meves habilitats, ja que no tinc cap experiència en el gènere. La tècnica de
l’stencil, consisteix en pintar amb esprai seguint una plantilla; la del cartell, es
basa en preparar un dibuix sobre un paper o plàstic i desprès enganxar-lo
sobre la paret. He triat aquests dos estil perquè malgrat que requereixen molta
preparació prèvia, quan has de fer realment el graffiti al carrer és molt més
ràpid. Per a cada estil vaig triar un tema diferent. Un té relació amb la
contaminació del mar amb plàstic, un gran problema avui en dia del que no fem
el suficient per a solucionar. I l’altre amb la violència contra innocents. Pel
cartell tenia més llibertat de forma, grandària i color; en canvi, la plantilla
limitava la complexitat de disseny i de colors. El disseny havia de ser senzill i
amb pocs colors per a que no es barregessin entre si quan ho pintés.
Per a orientar-me en ambdues tècniques i com fer-les, m’he basat sobretot
en el llibre Street Art: Receptari de tècniques i materials de l’art urbà de Benke
Carlsson i Hop Louie36. On hi ha escrites les bases i procediments de diferents
estils d’art urbà. M’he centrat per al treball en els apartats del cartell i plantilla i
esprai (o stencil).
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 25 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
3.2. Material i me todes
3.2.1. MATERIALS
Vaig comprar els materials abans de tenir una idea clara del que anava a
pintar, però vaig acabar utilitzant casi tots els elements. Com no tenia molt clar
els colors que anava a utilitzar per a cartell, vaig comprar un estoig que incloïa
blau, groc i vermell dels que podia treure tots els altres, casi bé. Algunes coses
no les vaig utilitzar com per exemple un pot de pintura acrílica negra.
Dels elements de la llista, del paper de cel·lulosa fins al pinzell paleta són
comprats al Abacus i la resta a una botiga de baix cost.
Materials: Material(; dimensions)(; colors): Preu. Si posteriorment ha sigut utilitzat i perquè.
Paper cel·lulosa; 90 g/m2; 1,10x5m: 3,95€. Utilitzat per a fer el cartell.
Cúter: 0,60€. Utilitzat per tallar el paper i les plantilles.
Pinzell: 0,95€. Utilitzat per a pintar el cartell.
Pinzell: 1,20€. Utilitzat per a pintar el cartell
Estoig: (Conjunt de pintures acríliques i pinzells): 9,90€. Utilitzats per a
pintar el cartell.
Pintura acrílica negra: 1,99€. No utilitzada
Rodet: 1,99€. Utilitzat per a enganxar el cartell amb la cola.
Marcador Posca 1.8-2.5 mm (en colors: Vermell i Verd Poma): 3,30€
cada un. Utilitzats en pintar detalls del cartell.
Marcador Posca 1.8-2.5 mm (en color: Negre): 3,30€. Utilitzats per a
resseguir el cartell.
Marcador Posca 8.0 mm (en color: Negre): 4,90€. Utilitzats per a
resseguir el cartell.
Pinzell paleta: 1€. Utilitzat per a enganxar el cartell amb la cola.
Esprai (en colors: Vermell cirera, Blanc brillant, Blau i Negre Mat): 2€
cada un. Utilitzats per a pintar l’stencil.
Cola: 2,50€. Utilitzada per enganxar el cartell a la paret.
Rodet llarg: 3€. Utilitzat per a enganxar el cartell a la paret.
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 26 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
Cinta d’embalatge: 1,20€. Utilitzat per a fixar la plantilla a la paret.
Materials 3. Rodet llarg Materials 2. Cinta d’embalatge
Materials 1. Conjunt de materials
Materials 4. Marcadors Posca Materials 5. Cúter Materials 6. Pinzells
Materials 7. Pintura acrílica negra
Materials 8. Esprais Materials 9. Paper de cel·lulosa
Materials 10. Cola blanca Materials 11. Estoig amb pintures i pinzells
Materials 12. Rodet
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 27 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
3.2.2. LA IDEA DARRERE DEL DIBUIX
3.2.2.1. Idea per la Sirena Aquesta peça ve inspirada per una imatge d’una tortuga marina atrapada
en les anelles de plàstic que serveixen per unir
cerveses, el que va causar que la que la closca de la
tortuga no creixés harmònicament. Hi ha 46000
peces de plàstic per kilòmetre quadrat als oceans,
això fa que milers de peixos, ocells i mamífers es
vegin afectats i ens molt casos els hi arribi a causar la
mort37.
La peça de la sirena fa una critica als residus que els humans llencem al
mar i que provoquen contaminació de la vida marina i el medi ambient. En
primer lloc, la figura principal, la sirena, representa una al·legoria del mar.
Envoltant aquesta figura hi ha un seguit d’elements que li aporten el significat.
Començant per l’esquerra, hi ha una bossa de plàstic enganxada a la cua de la
sirena, ja que aquest és un tipus de plàstic que produïm i utilitzem de forma
massiva i que provoca gran part de la contaminació humana, a part de que
aquest tipus de plàstic tarda un segle i mig en degradar-se38. Si continuem cap
a la dreta, ens trobem les anelles de plàstic en la que la sirena s’ha quedat
atrapada per la cua. Ja que al igual que la tortuga (Fotografia 1) li deforma el
cos. I això passa en molts peixos i altres animals marins, i es produeix com a
conseqüència de quedar-se atrapat quan l’animal és petit i posteriorment quan
creix aquesta part no es desenvolupa adequadament. Finalment, la sirena
subjecta un peix mort entre les mans pel que plora, ja que per ella (el mar) és la
mort d’un fill.
3.2.2.2. Idea per la Rosa Aquesta peça ve inspirada per la notícia de la mort de casi quatre-cents
menors en una ofensiva militar entre Gaza i Israel (2014)39, però representa
tota la gent innocent que ha caigut com a efecte colateral de qualsevol guerra.
La rosa blanca simbolitza puresa i innocència, mentre que la pistola simbolitza
la guerra en la que es veuen involucrats.
Fotografia 1. Tortuga atrapada41
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 28 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
3.3. Procediment te cnic
3.3.1. PROCEDIMENT TÈCNIC PER LA SIRENA
Per aquest graffiti vaig utilitzar la tècnica del cartell, que consisteix en
dibuixar el graffiti en un paper o plàstic que després s’enganxarà a la paret amb
cola. Vaig utilitzar un paper de cel·lulosa de 90g/m2 ja que al llibre Street art
especifica que ha de ser un paper el suficientment resistent per a que no es
trenqui però suficientment prim com per a que s’enganxi a la paret amb
facilitat40. Primer vaig dibuixar la sirena amb llapis al full per repassar-la
posteriorment amb retolador permanent. Després ho vaig pintar tot amb
pintures acríliques i vaig repassar un altre cop amb permanent i finalment vaig
tallar amb cúter tot el voltant. El següent pas consisteix en encolar el cartell a la
paret. Com que la cola era massa espessa la vaig diluir una mica amb aigua.
Havent comprovat que enganxava igual de bé, vaig encolar el cartell de la
següent manera: primer aplicant cola per la part darrera i enganxant-ho a la
paret i després aplicant cola per sobre del dibuix per a que quedés fixat.
Dibuix (Llapis) Repassar-lo (Permanent)
Tallar el voltant (Cúter)
Diluir (Cola Blanca)
Aplicar cola pel darrere
Enganxar a la paret
Aplicar cola per sobre
Deixar assecar
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 29 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
Fotografia 4. Detall de la figura final Fotografia 5. Enganxant el cartell a la paret
Fotografia 6.Detall de la figura retallada Fotografia 7. Figura retallada
Fotografia 8. Figura pintada Fotografia 9. Pintant la figura
Fotografia 3. Pintant la figura Fotografia 2. Dibuix repassat amb permanent
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 30 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
3.3.2. PROCEDIMENT TÈCNIC PER LA ROSA
Vaig utilitzar la tècnica stencil per a aquest graffiti. Aquest tipus de graffiti
consisteix en pintar amb esprai seguint una plantilla. Primer s’esbossa la forma
del dibuix en una cartolina, ja que es suficientment rígida però es pot tallar amb
facilitat. Amb un cúter es talla la part que quedarà pintada amb esprai, i així la
plantilla ja està feta. Primer vaig fer la part de la rosa, i per tal de que es
diferenciessin els pètals els vaig separar per un línia sense retallar, és a dir que
quedaria sense pintar. La següent part va ser la pistola, en la qual vaig deixar
una part sense pintar en el pontet per tal de que quedi tot el una plantilla
conjunta. La tija, inicialment va ser una plantilla sencera que posteriorment vaig
calcar per tal de fer dues parts que encaixessin. El següent pas ja és el crear el
graffiti en si. Es pinta amb esprai per sobre de la plantilla a sobre de la paret.
L’ordre aquest cop va ser el mateix: rosa, pistola i tija. La tija vaig acabar de
retocar-la amb pinzell per a que quedés millor, i al toll de sang li vaig fer el
degoteig amb esprai directament.
Esbós del disseny
(Cartulina)
Retallar la part que quedarà pintada
(Cúter)
Pintar amb esprai (Plantilla)
Retocar (Pinzell)
Deixar assecar
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 31 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
Fotografia 14. Detall Fotografia 15. Detall
Fotografia 12. Pintar amb esprai Fotografia 13. Pintar amb esprai
Fotografia 11. Tallar amb cúter Fotografia 10. Esbós
Fotografia 10. Tija retocada amb pinzell Fotografia 11. Taula de treball
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 32 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
3.4. Resultat final
Dimensions :
Sirena: 153x90 cm
Rosa: 48x84 cm
Grafit final 2. Sirena Grafit final 1. Rosa
Grafit final 3. Posició final dels dos grafits
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 33 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
3.5. Conclusions de la part pra ctica
Desprès d’haver elaborat els dos dibuixos, puc fer una comparació segons
la dificultat per a una persona sense experiència anterior en el tema. Per a una
persona principiant aconsellaria el cartell per diverses raons. Primer de tot, el
dibuix que és pot arribar a fer pot ser més complex i amb més varietat de
colors. A part, encara que es requereix temps en l’elaboració del cartell al teu
espai de treball, això es veu recompensat en l’estalvi de temps a l’hora
d’enganxar l’obra al carrer, la qual cosa és molt important, ja que sovint, fer
graffiti ales parets és il·legal en moltes ciutats, entre elles Barcelona. És per
això que els temps que estaràs fent el graffiti al carrer és un element a
considerar a l’hora de triar la tècnica. Per altra banda, la creació d’un dibuix
amb l’stencil és més complicat a l’hora de pintar, ja que els colors s’han de
pintar a diferents temps per a que s’assequin i les plantilles han de ser molt
precises per a que no es mesclin. Recomanaria una mica de pràctica per
arribar a dominar lleugerament la tècnica, ja que em va costar més a l’hora de
pintar i em va portar més temps, a més a més vaig retocar-ho amb pinzell al
final. Vaig fer dues proves abans de fer el graffiti final (Grafit final 3).Per tant,
personalment recomanaria el cartell per començar i practicar l’stencil abans de
elaborar-lo.
No obstant, tot i que estic totalment satisfeta amb el resultat final, hi ha
certes coses que he après. En el cartell s’hauria de tenir en compte fer una
forma unificada sense parts massa fines, ja que es poden trencar i transportar
la peça i enganxar-la és més complicat. A la Sirena, per exemple, les puntes
del cabell es van fer difícils d’encolar a la paret i vaig haver de tenir molta cura
amb aquestes al traslladar la peça a la paret on seria enganxada. D’altra
banda, les plantilles per a fer l’stencil han de ser d’un material rígid per tal de
que no es separi de la paret i es pintin altres parts; però a l’hora s’ha de poder
tallar. En el cas de la Rosa, vaig utilitzar cartolina, que és un material
suficientment bo i barat, però em va resultar massa flexible. També es
necessari fer unes breus proves amb esprai, ja que no pot estar molt a prop per
a que no s’acumuli la pintura, ni molt lluny perquè pintarà massa tros. Tot i que
es pot utilitzar per a fer diversos efectes, com el degoteig del toll de sang en el
dibuix de la Rosa.
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 34 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
4. Conclusions finals del treball
El procediment del treball va ser el següent: vaig començar per fer l’estudi
dels artistes i vaig agafar tres dels més importants i de cada un vaig triar dues
obres que fan una crítica a un problema de la societat actual. En la següent
part vaig fer l’estudi de dos fets rellevants d’aquest any que han creat
descontent entre la població: el Mundial de futbol a Brasil i la guerra civil de
Síria.
A la part pràctica vaig crear dos peces, la Rosa feta amb la tècnica
d’stencil i un cartell amb la Sirena. La primera feia una crítica a la sang innocent
derramada en les guerres i la segona a la contaminació marina (veure
conclusió part pràctica). Finalment vaig entrevistar a tres persones
relacionades amb el món del graffiti per tal de conèixer els seus punts de vista i
vaig fer una enquesta per a veure què en pensava la gent sobre l’ús del graffiti
com a crítica social.
Per tant, les conclusions d’aquest treball són les següents:
Pel que fa als artistes, es veuen algunes similituds entre ells com el
predomini de la tècnica d’stencil sobre les altres, ja que és ràpida de fer al
carrer i és poden crear escenes i personatges simples però entenedors. A més
a més, els tres pinten sobre problemes actuals i tots tres són reconeguts arreu
del món.
Per altra banda, tan el mundial de Brasil com la guerra civil de Síria han fet
que la població dels dos països expressin el seu descontent mitjançant el
graffiti. Utilitzaven el carrer per a reivindicar-se perquè és un medi en el que
tothom es pot manifestar i d’aquesta forma poder expressar les seves opinions
a la resta de la població.
Finalment amb l’enquesta vaig veure que molta gent relaciona l’street art
amb la crítica social (Annex 4). I amb les entrevistes vaig poder contrastar
opinions de tres persones amb tres relacions diferents amb el graffiti
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 35 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
5. ANNEXESEntrevistes i enquesta
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 36 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
5.1. Annex 1 – Entrevista a Jacinto Martï nez
Jacinto Martínez és un pintor autònom que de tan en quan és avisa’t per
l’ajuntament per a que despinti algun graffiti de la paret.
1. Em podria explicar com s’elimina un graffiti de la paret?
Si la paret és de marbre, és a dir, que no te porus, es pot eliminar amb un
dissolvent especial universal. És la única forma d’eliminar-lo. Ara bé, si té porus
es sol eliminar amb dolls de sorra a pressió.
2. Ha eliminat vostè algun graffiti que li agradés?
Clar, perquè sóc un manat, m’entens? Ara, hi ha graffiti que m’agraden? Sí,
clar.
3. Que opina vostè sobre el graffiti?
Hi ha bona obra de graffiti, això sí. Hi ha grans artistes i grans barroers
taca-parets.
4. Creu vostè que els graffiti serveix d’alguna cosa?
Pues en segons quins llocs per la ciutat, sí. I depèn en quins altres, pues el
que hem comentat abans, per tacar llocs particulars que no necessiten tenir-ho.
5. Vostè creu que es pot trobar alguna crítica social en certs graffiti?
Jo crec que sí, clar que hi ha. En alguns graffiti si que hi ha.
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 37 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
5.2. Annex 2 – Entrevista a Mikel Falco n
Mikel Falcón es considera observador de graffiti y ha fet milers de fotografies
de grafits per tota Catalunya. Recentment ha auto publicat el llibre Diccionario
secreto del graffiti (Catalunya 1984-2014)
1. ¿Considera que todo tipo de graffiti es arte?
El graffiti es una expresión artística, incluso el denominado vandálico (tag),
que va evolucionando hacia líneas más armoniosas y letras según el talento del
escritor.
2. ¿Qué cree usted que diferencia el graffiti del Street art?
Se denomina graffiti a toda expresión artística que se ve desde la calle
(Banski dixit). El graffiti se entiende que se divide entre Muralista y Street Art, el
cuál abarca el resto de graffiti que no es figurativo o realista, normalmente
letras o piezas abstractas (Wild Style, Free Style, stickers, 3D, modelos pastel,
plantillas, postres, decoraciones comerciales, publicidad, galerías de arte,
caligrafías, tipografías... y los estilos tradicionales o escuelas del graffiti: old
school, New school y Nueva Era (más Art Street).
3. ¿Considera que hay graffiti que expresan mensajes críticos sobre
la Sociedad?
El graffiti nace contestatario al sistema desde sus inicios, de expresión
existencial pasa a cuestionar todo lo que le rodea, una parte importante del
muralismo se centra en motivos sociales y reivindicativos , es el caso del grupo
Crew Ideas Color formado por Txinorris, Nadie, Tizne (Málaga), Sendys, que
decoraban kasales ocupados por toda Catalunya, sus trabajos son el mejor
ejemplo de crítica social alternativa que aún se pueden ver, en Sabadell,
Barberà del Vallés, Barcelona (Nou Barris, Plaça de Sants, Sant Andreu,
Badalona, Can Vies, Vallcarca, L´Hospitalet), Gavà, El Prat, Montmeló, Sant
Feliu del Besós, Granollers, Parets, Vic, Igualada, Reus, Lleida, Tarragona,
Girona y en mil sitios más que me olvido…poniendo siempre el acento en
denunciar la sociedad capitalista.
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 38 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
4. ¿Considera usted que hay técnicas de graffiti mayormente usadas
en la crítica social?
El muralismo al fresco, con sprays o con acrílicos… Siqueiros y Ribera
fueron el precedente a una expresión política y social que continúa hoy en día
En Barcelona, ejemplo el grupo “La casa para la raza” de origen mejicano.
5. ¿Cree que determinados hechos pueden llevar a una persona a
pintar graffiti?
Tres: tener inquietudes artísticas, saber pintar y querer dejar constancia de
su paso en este mundo.
6. ¿Cree que los graffiti críticos tienen algún efecto sobre la opinión
pública?
Al igual que la publicidad y el arte en general, tienen mucha influencia
sobre los ciudadanos a la hora de tomar posturas políticas.
7. ¿Cuáles serían los máximos representantes (internacionales o
locales) de este tipo de graffiti?
Banksy (GB), Blek le Rat (FR), C-215 (FR), Rodríguez Gerada (USA), Obey
(USA), Nadie, Pnao, Txinorris, Tizne (Bcn), Roc Blackblock (Bcn), Sex, el niño
de las pinturas (Granada), Sendys (Bcn), Norte (Girona), Foham Fonezs,
Emak, Gaser (Reus) y doscientos más que me dejo.
8. ¿Cuáles son los temas más recurrentes en la crítica social en el
graffiti que usted ha observado?
Corrupción, guerras Imperialistas, injusticias sociales, pobreza en el tercer
mundo, pérdida de identidades nacionales, poder de las multinacionales y
globalidad del pensamiento único, partidos políticos y poder del dinero, bancos
rescatados, desahucios, marginación, paro, petróleo, contaminación y medio
ambiente, represión policial, racismo, política y sistemas alternativos…y todo
aquello que esté de actualidad.
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 39 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
5.3. Annex 3 – Entrevista a Nuriatoll
Nuriatoll es dedica ocasionalment a pintar graffiti en parets legalment gràcies a
l’associació de murs lliures.
1. Consideres que tot tipus de graffiti és art?
D'entrada considero que l'art i el graffiti en si són dues coses diferents, així
que crec que el graffiti pròpiament dit no és art, i que qualsevol graffiter no
considera que el que està fent és art. S'ha de tenir clar, que el graffiti més que
una expressió artística, és un acte de rebel·lia i de reivindicació personal que
neix del vandalisme i que es mou en la il·legalitat. Una mostra d'ego, una lluita
per mostrar la teva identitat (des de l'anonimat) i de qui és capaç d'arribar més
lluny. Aquesta és la essència del graffiti.
És cert que últimament, i més a grans ciutats com Barcelona, aquesta línia
que separa les dues disciplines s'està perdent i podem trobar molt art mural o
street art (que és on considero que m'estic movent jo). En aquestes grans
capitals del disseny (Barcelona, Paris, Berlín…) cada vegada el graffiti va
mutant més cap a aquesta espècie de "muralisme", que dista molt dels orígens
i els principis del graffiti. I també és cert, que cada vegada costa més
diferenciar què és graffiti i què és art, degut a aquesta evolució (per mi bastant
lògica) del moviment.
2. Consideres que hi ha graffiti que expressen missatges crítics
envers la societat?
El que és el món del graffiti pròpiament dit (lletres, tags, "monigotes"…) no
té tant una intenció crítica envers la societat, sinó que és més una recerca de
reivindicació personal, d'ego. És a dir, el que es pretén és que quanta més gent
pugui veure aquella "firma", millor. Per això un mur alt és millor que una
persiana, un vagó de tren és millor que qualsevol altre suport… És a dir, el que
s'intenta sempre és aconseguir la màxima visibilitat possible, i que tothom es
pregunti qui és aquella persona.
Si més no, amb aquesta nova tendència que està sorgint la crítica social té
cada vegada més presència. Els artistes s'han adonat de la visibilitat que tenen
els graffiti, i han començat a utilitzar el mateix suport per mostrar el seu art. En
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 40 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
aquests casos, si que sovint hi ha un missatge de crítica que es vol ver arribar
a la societat, aprofitant la difusió que permet el fet de traslladar la seva obra al
carrer.
3. Creus que els graffiti amb crítica social tenen algun efecte sobre la
opinió pública?
Seguint amb el que deia, si alguna cosa ens ha ensenyat el graffiti, és el
poder de pintar al carrer. El fet que allà que fas pugui arribar a milions de
espectadors / ciutadans sense necessitat que ells ho busquin. Per tant, de la
mateixa manera que la gent veu els graffiti, també veu aquestes obres amb
més contingut crític. I és evident que algunes d'elles tindran efecte sobre la
societat i faran reflexionar l'espectador sobre alguns temes.
4. Quins són els temes més recurrents en la crítica social en el
graffiti?
Són temes que generalment tenen relació directa amb la seva ubicació i el
moment. Per exemple, Banksy fa crítiques de la monarquia anglesa a Londres,
i ens parla del conflicte de Palestina pintant allà mateix, al centre de la
polèmica, per aconseguir així molt més impacte.
Aquí podem trobar crítiques que ens són molt properes, com per exemple
referents la corrupció, un tema molt recurrent últimament.
5. Quins són els teus referents artístics a l’hora de pintar graffiti?
Els meus referents s'allunyen una mica del graffiti de lletres i firmes, i són
més propers a l'street art. Banksy i Obey són claus en la meu interès envers el
tema. També tinc molt presents a artistes com Keith Haring o Jean Michel
Basquiat, que són gent que va començar al carrer i van anar evolucionant.
Jo no comparteixo molts dels principis ni de la filosofia de l'street art, però si
que hi tinc en comú una tècnica. I per tant, també em fixo en la feina d'altres
graffiters com Sofles i Chas, dels quals destaco sobretot els aspectes més
tècnics, com el domini de l'esprai o la netedat de les seves peces.
També tinc molt respecte i admiració per gent com Pez, Konair o el Xupet
negre, que han aconseguit anar més enllà i han aconseguit que els seus graffiti
siguin un símbol de la ciutat.
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 41 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
6. Has pintat alguna vegada un graffiti que sigui una crítica social?
Jo personalment, no. Jo utilitzo l'art urbà o el graffiti (cadascú que em
qualifiqui com prefereixi) per passar una bona estona, i intentar que els altres
gaudeixin del que veuen. No vaig més enllà ni busco una crítica, perquè no és
el més estil ni m'hi sentiria còmode. Crec que és una gran manera de fer arribar
missatges a l'espectador, i aquells que ho vulguin fer, tenen una gran
oportunitat i un mitjà immillorable, però jo no tinc aquest esperit…
Jo utilitzo la crítica en molts altres moments i de moltes altres maneres a la
meva vida, quan estic pintant no busco això… tinc inquietuds més estètiques i
artístiques.
7. Quins són els principals obstacles que un pintor de graffiti es pot
trobar?
El principal obstacle és la il·legalitat i el risc, però aquests són factors claus,
és a dir, són l'essència del graffiti.
Contant amb això, els obstacles poden ser l'accessibilitat al lloc on és vol
pintar, ja sigui perquè és tracta d'un lloc molt alt, perquè està vigilat, perquè són
les cotxeres del tren… Però aquests obstacles sovint són en realitat la principal
motivació d'un graffiter.
8. Quines sancions pot patir un pintor de graffiti?
A Barcelona (on a diferència d'altres ciutats, està totalment prohibit pintar a
les parets) t'exposes a ser multat, però sincerament desconec de quines
quantitats estem parlant ja que jo pinto sempre legalment amb permís, i per tant
no m'he informat del tema.
9. Explica en que consisteix la Associació de Murs Lliures.
L'associació de Murs Lliures posa a disposició de graffiters i artistes una
sèrie de parets i murs a la ciutat de Barcelona, on amb permís previ i
gratuïtament, es pot pintar sense risc de ser multat. Es tracta d'una iniciativa
que busca espais i aconsegueix acords amb l'ajuntament, perquè es pugui
pintar lliurement. L'únic requisit és estar registrat a la seva pàgina i demanar
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 42 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
permís prèviament (ara acaben de treure una App, amb la qual pots demanar el
permís al moment).
Tot i que és un gran pas, l'oferta encara no es correspon a la demanda i
encara són molt pocs (5.000 m2) aquests espais disponibles, cosa que fa que
els graffiti siguin molt efímers.
Nuriatoll 2. Colibrí Nuriatoll 1. Girafes
Nuriatoll 3. Guineu
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 43 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
5.4. Annex 4 – Enquesta
L’enquesta va ser contestada per 67 persones de les quals 46 van ser dones i 21 homes. Un
82% dels enquestats eren menors de 20 anys, ja que la nostra generació està més en contacte
amb aquest art i la seva opinió m’interessava, mentre que un 4% tenien entre 20 i 35 anys, un
10% tenien entre 35 i 60 i un 3% eren més grans de 60. La primera pregunta donava una sèrie
de temes als participants i demanava que marquessin quin era el que creien que rebia més
crítica. La resposta més votada van ser política. Seguidament se’ls hi preguntava el millor
mètode de difusió d crítica social. Medis de comunicació i Internet van rebre el 58% i 48% dels
vots, respectivament. La tercera pregunta consistia en una llista de personatges i es demanava
si els coneixien. El més reconegut va ser Martin Luther King. La següent era semblant però amb
un llistat de sèries de televisió, cançons, llibres o pel·lícules. La pel·lícula Slumdog Millionaire
va ser l’element més reconegut. Seguidament hi havia tres imatges de tres graffiti diferents i es
preguntava els valors que criticava. En la primera un 84% va coincidir en que criticava
l’obsessió per la popularitat. En la segona imatge un 69% va coincidir en que la imatge criticava
el control del govern. I finalment en la tercera un 61% va coincidir en que criticava la invasió de
la privacitat. Les dues preguntes següents tenen relació amb la crítica social. La primera
demanava a l’enquestat si creia que la crítica social servia d’alguna cosa i un 64% pensen que
sí. La segona preguntava per un exemple de crítica social i algunes de les respostes van ser
cançons com Imagine de John Lenon, pel·lícules com Slumdog millionaire i llibres com 1984 i
Rebelión en la granja de George Orwell. Finalment les preguntes 10 i 11 preguntaven sobre la
relació entre la crítica social i el graffiti. La 10 preguntava a l’enquestat si creia que el graffiti i
l’street art són coses diferents. Un 52% va respondre que sí. Finalment, un 36% veien que en
una escala del 1 al 5 la relació entre l’street art i la crítica social és un 3, i un 33% ho
qualifiquen com a 4.
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 44 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
RESULTATS DE L’ENQUESTA
1. Quin tema o temes creus que reben més crítica?
Política 56 84%
Accions humanes contra el medi ambient 5 7%
Societat 30 45%
Art 5 7%
Comportaments deshonestos (estafa, robatori...) 30 45%
Intolerància 12 18%
Un altre 5 7%
2. Quin creus que és el millor mètode o mètodes de difusió de crítica social?
Cinema 22 33%
Literatura 10 15%
Discursos 9 13%
Música 17 25%
Pintura 5 7%
Medis de comunicació de masses (televisió, diaris, ràdio...)
58 87%
Internet 48 72%
Un altre 2 3%
3. Coneixes algun d'aquests personatjes?
Martin Luther King 60 90%
John Lenon 52 78%
George Orwell 25 37%
Banksy 21 31%
No en conec cap 1 1%
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 45 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
4. Coneixes algun dels següents exemples de difusió de crítica social?
"Black Mirror" (Sèrie de televisió) 11 16%
"Working Class Hero" - John Lenon (Cançó) 14 21%
"El segon sexe", Simon de Beauvoir (Llibre) 3 4%
"El setze jutges" (Grup de cantants) 14 21%
"El gran dictador" (Pel·lícula) 48 72%
"El senyor de les mosques", William Golding (Llibre) 38 57%
"Slumdog millionaire" (Pel·lícula) 51 76%
5. Quins valors creus que critica la següent imatge
Addicció a la tecnologia 35 52%
Obsesió per la popularitat 56 84%
Xarxes socials 42 63%
Noves generacións 28 42%
Infants mal educats 14 21%
No crec que faci cap crítica
social
0 0%
Un altre 5 7%
6. Quins valors creus que critica la següent imatge
Vandalisme 6 9%
Control del govern 46 69%
Il·lusió de llibertat 23 34%
No es lluita pel que es vol 10 15%
Por difosa pels medis 24 36%
No crec que faci cap crítica social 1 1%
Un altre 1 1%
Enquesta 1. Nobody likes me – IHeart42
Enquesta 2. Fear makes the wolf look bigger – MauMau
43
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 46 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
7. Quins valors creus que critica la següent imatge
La poca vigilància de les cases 10 15%
La posibilitat de tenir armes en certs països 21 31%
Poca protecció en les xarxes 25 37%
Llibertat 5 7%
Invasió de la privacitat 41 61%
No crec que faci cap crítica social 3 4%
Un altre 1 1%
8. Creus que la crítica social serveix d'alguna cosa?
Gràfic 2
9. Coneixes alguna pel·lícula, llibre, canço... que faci una crítica a la societat?
Los Santos inocentes, 12 años de esclavitud, L’estaca de Lluís Llac, Perfect de P!NK,
1984 de George Orwell, Slumdog millionaire, Romeo and Juliet de The Killers, España
va bien de Ska-p, The Hunger Games the Suzanne Collins, Manifiesto para una
democracia de la Tierra de Vandana Shiva, Con el culo al aire, Ràbia de Kòdul,
Governant de Txarango, The boy does nothing de Alexa Dixon, Oliver Twist de Charles
Dickens, Imagine de John Lenon, Marginado de Gigatron, Un món feliç de Aldous
Huxley, Xats de , Viajando con Chester, Rebelión en la granja de George Orwell,
Alguien voló sobre el Nido del cuco de Ken Kesey.
Sí 43 64%
No 3 4%
Depen 21 31%
Enquesta 3. Home invasion – Obey
44
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 47 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
10. Creus que el graffiti i l'street art (art urbà) són coses diferents?
11. Com de relacionats creus que estan l'street art i la crítica social
Sí 35 52%
No 6 9%
Són molt semblants 14 21%
No ho se 6 9%
No se què és l'street art 5 7%
Un altre 1 1%
1 2 3%
2 3 4%
3 24 36%
4 22 33%
5 12 18%
Gràfic 3
Gràfic 4
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 48 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
6. BIBLIOGRAFIA 1.Definició grafit. http://dlc.iec.cat/results.asp [en línia]
2. Article New York Times sobre Taki 183. http://taki183.net/_pdf/taki_183_nytimes.pdf [en línia]
3. Taki 183. http://www.taki183.net/#biography [en línia]
4. Keith Haring. http://www.haring.com/ [en línia]
5. Basquiat. http://www.basquiat.com/artist.htm# [en línia]
6. Blek le rat. http://blekmyvibe.free.fr/blekhistoryeng.html [en línia]
7. Fotografia Obey. http://www.thegiant.org/wiki/index.php/File:ShepardFairey.jpg [en línia]
8. Obama Hope http://www.obeygiant.com/headlines/obama-hope [en línia]
9. Biografia. http://en.wikipedia.org/wiki/Shepard_Fairey [en línia]
10. Fotografia André the Giant has a posse.
http://en.wikipedia.org/wiki/Andre_the_Giant_Has_a_Posse#mediaviewer/File:AndreTheGiantSt
icker.gif [en línia]
11. Biografia André the giant. http://www.andrethegiant.com/about/bio.html [en línia]
12. Obey giant. http://ww1.prweb.com/prfiles/2006/01/04/329121/ObeyIconhighrescopy.jpg [en
línia]
13. The post and Courier. http://www.obeygiant.com/articles/the-post-and-courier [en línia]
14. Obey Manifesto. http://www.obeygiant.com/about [en línia]
15. More Militerry http://www.thegiant.org/wiki/index.php/More_Militerry_Offset [en línia]
16. Homeless not hopeless. http://gallery.goabove.com/filter/Print/Homeless-Not-Hopeless [en
línia]
17. Biografia Above. http://en.wikipedia.org/wiki/Above_(artist) [en línia]
18. Dades desempleats.
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/07/02/economia/1341221759.html [en línia]
19. 24% Desempleados http://vimeo.com/49597320 [en línia]
20. Els senyors les prefereixen rosses. http://www.imdb.com/title/tt0045810/ [en línia]
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 49 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
21. Blood Diamond. http://vimeo.com/40070439 [en línia]
22. Biografia. http://en.wikipedia.org/wiki/Banksy [en línia]
23. Better out than in. http://banksy.co.uk/films.asp [en línia]
24. Carta al club de Bristol http://www.bbc.com/news/uk-england-bristol-27319114 [en línia]
25. Venda del mural http://www.independent.co.uk/arts-entertainment/art/news/banksy-mobile-
lovers-sold-owner-of-youth-club-where-artwork-appeared-in-bristol-received-death-threats-
9695327.html [en línia]
26. Web: http://banksy.co.uk/ [en línia]
27. Article Coloms http://www.theguardian.com/artanddesign/2014/oct/01/banksy-mural-
clacton-racist [en línia]
28. FIFA a Brasil. http://es.fifa.com/worldcup/destination/cities/city=1141/index.html [en línia]
29. Desnutrició a Brasil. http://www.americaeconomia.com/economia-mercados/finanzas/brasil-
hambre-y-desnutricion-se-redujeron-404-en-dos-decadas [en línia]
30. Expulsen a més de 500 famílies d’una favela.
http://www.eleconomistaamerica.com.br/sociedad-eAm-brasil/noticias/5446464/01/14/Expulsan-
a-mas-de-500-familias-de-una-favela-para-construir-un-aparcamiento-cercano-al-estadio-
Maracana.html#.Kku8uiTvoOsOg1U [en línia]
31. Quant va costar el Mundial 2014? : http://www.cartafinanciera.com/tendencia-actual/cuanto-
costo-el-mundial-brasil-2014/ [en línia]
32. Graffiti. http://difundir.org/2014/06/01/20-graffitis-en-protesta-al-mundial-que-se-ven-en-las-
calles-de-brasil/ [en línia]
33. Coflicte de Síria
http://www.cidob.org/es/publicaciones/dossiers/conflicto_en_siria/una_guia_al_conflicto_sirio_1
0_preguntas_claves [en línia]
34. Graffiti. http://sesiondecontrol.com/actualidad/internacional/oriente-medio/guerra-de-
graffitis-en-las-paredes-sirias/ [en línia]
35. With Siria http://www.latercera.com/noticia/cultura/2014/03/1453-568826-9-banksy-
actualiza-famoso-graffiti-para-aludir-al-conflicto-en-siria.shtml [en línia]
Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo
~ 50 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015
36. Street Art: Recetario de técnicas y materiales del arte urbano. Benke Carlsson (2010).
Editorial Gustavo Gili. Traducció de Darío Giménez. Barcelona, 2013.
37. Segons http://www.telegraph.co.uk/earth/environment/5208645/Drowning-in-plastic-The-
Great-Pacific-Garbage-Patch-is-twice-the-size-of-France.html [en línia]
38. Segons http://casaecohabitada.com/cuanto-tiempo-tarda-en-degradarse/ [en
línia]
39. Segons http://www.lavanguardia.com/politica/20140805/54413506095/casi-400-ninos-
muertos-y-2-500-heridos-en-la-ofensiva-en-gaza.html [en línia]
40. “Para hacer carteles debes emplear el tipo de papel adecuado. Cuanto más fino, mejor. El
papel fino se adhiere bien y es más difícil de arrancar. Pero si es demasiado fino el cartel
Hop Louie. Traducció de Darío Giménez. quedará demasiado frágil y se rasgará con facilidad.”
Pàgina 18 del llibre Street Art Cookbook: A Guide to Techniques and Materials, Benke
Carlsson/ Hop Louie (2010). Editorial Gustavo Gili, Sl, Barcelona, 2013.
41. Imatge extreta de http://inhabitat.com/peanut-the-story-behind-the-poor-sea-turtle-
deformed-by-a-six-pack-ring/ [en línia]
42. Nobody likes me - IHeart. http://www.iheartthestreetart.com/wp-
content/uploads/2014/08/nobodylikesme.jpg [en línia]
43. Fear makes the wolf look bigger – MauMau. http://www.mau-
mau.co.uk/img/galleryImages/image/main/321-fullimage-lilredcans2-1260.jpg [en línia]
44. Protect Yourself – Obey. http://www.obeygiant.com/prints/home-invasion-1 [en línia]