Post on 17-Nov-2015
description
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
1
CURS DE FORMACI TCNICA B
UNITAT 2Tractament integrat de llenges i dellenges i continguts
OBJECTIUS
1. Saber com sarticulen les mesures organitzatives i didctiques per a aconseguir els
objectius lingstics mitjanant lampliaci dels fonaments de ladquisici de llenges a
cada context, la planificaci del procs i la diversificaci del tractament de la L1, la L2 i
LE.
2. Conixer i aplicar les orientacions contingudes al MECR per a laprenentatge de llenges,
aix com els instruments que sen deriven de la prpia acci educativa, dacord al marc
legal (especialment els currculums) que organitza el sistema educatiu valenci
3. Desenrotllar la programaci, disseny i valoraci crtica dactivitats per a laprenentatge
lingstic i del contingut de lassignatura des de la perspectiva de leducaci plurilinge.
TAULA
0. Qestionari inicial i tasca
1. El paper de la gramtica en laprenentatge de llenges
1.1 Laprenentatge de la gramtica
1.2 La reflexi sobre la llengua en leducaci primria, secundria i batxillerat
1.3 La reflexi lingstica en la didctica del text
2. Les destreses lingstiques
2.1 Funcions individual i social del llenguatge
2.2 Definici de competncia comunicativa, dimensions i subcompetncies
3. Ensenyament i aprenentatge de les llenges (TIL/TILC)
3.1 Tractament integrat de llenges (TIL)
3.2 Tractament integrat de llengua i continguts (TILC)
Exemples de propostes d'actuaci per a un enfocament integrat de llenges en uncentre d'educaci secundria.
4. Avaluaci i autoavaluaci
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
2
0. QESTIONARI INICIAL I TASCA
QESTIONARI INICIAL
Llegeix i contesta si les afirmacions segents sn vertaderes o falses
V F
1. La gramtica no ensenya ni a parlar ni a escriure .................................................................. 2. La gramtica en lenfocament comunicatiu sha de treballar des del punt de vista tradicional .. 3. El llenguatge no s un factor clau en el desenvolupament hum en la seua doble funci:
individual i social . 4. El MECR treballa solament les cinc habilitats lingstiques . 5. Competncia comunicativa s igual a competncia gramatical .. 6. Les sigles TILC, CLIL i AICLE fan referncia als mateixos conceptes ..... 7. La competncia comunicativa es concreta en la utilitzaci adequada i efica de les dues
llenges oficials, valenci i castell, en un ampli repertori de situacions comunicatives,
prpies de distints contextos, amb un creixent grau de formalitat i complexitat ....................... 8. Quan avaluem hem de tenir clares les competncies bsiques ............................................. 9. Lavaluaci ha de ser integral ............................................................................................
10 La interacci oral s una dimensi amb trets especfics, lligats fonamentalment a la negociaci
compartida del significat i al respecte a les normes sociocomunicatives. ................................
TASCA
1. Elabora un document on justifiques la necessitat de coordinaci dels diferents departaments de llengua
en ESO i/o Batxillerat, per tal de dur a terme les TIL al teu centre. Lescrit ha de tenir 250 paraules
aproximadament.
2. Fes una unitat didctica on queden integrades les tres o quatre llenges del currculum adreada a 1r
cicle dESO.
3. Fes una unitat didctica o planificaci de curs a partir de les TILC, on apareguen diferents rees de
coneixement dESO o de Batxillerat.
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
3
1. EL PAPER DE LA GRAMTICA EN LAPRENENTATGE DE LLENGES
Hi ha una sensaci generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que lensenyament /
aprenentatge de les llenges es fa cada vegada ms complexa. En un sistema educatiu com el nostre, i deixant de
banda altres raons, aquesta complicaci pot ser atribuda a diverses causes:
a) Hi ha dues llenges ambientals que tot lalumnat, en acabar els ensenyaments obligatoris, ha de
dominar a la perfecci: el valenci- i el castell.
b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competncia real en una o
dues llenges estrangeres a tot lalumnat.
c) Les aules van convertint-se en multilinges, amb un augment progressiu dalumnat nouvingut que
no sol tenir cap competncia en una o les dues llenges ambientals.
d) En acabar els ensenyaments obligatoris, dacord amb les directrius del Consell dEuropa, tot
lalumnat hauria de posseir una competncia plurilinge i pluricultural configurada per la frmula
LM+L2+2LE (llengua materna, + llengua segona + dues llenges estrangeres).
s clar que un tractament de les llenges a lescola que pretenga afrontar aquests problemes ha dexigir
ms recursos, ms temps i uns plantejaments didctics ms eficaos. Per recursos per a leducaci mai no en
sobren i han de ser distributs en mbits mltiples, no solament en lensenyament de llenges. El temps dedicat a
les llenges dins lhorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drees. Per aix resulta tan
interessant un enfocament didctic com el tractament de llengua i contingut, que ens permet complir dos objectius
alhora: ensenyar els continguts acadmics de les diferents disciplines acadmiques i proporcionar simultniament
competncies en la llengua o llenges amb qu aquests continguts sn construts.
Adaptat de: Vicent Pasqual, Caplletra 45. Tardor 2008), pp. 121-122
1.1 LAPRENENTATGE DE LA GRAMTICA
Activitat 1 (activitat per parelles)
Llegeix els fragments segents i defineix quin s el teu concepte de gramtica
La reflexi gramatical forma part de les activitats encaminades a laprenentatge de ls de la llengua.
Ladquisici i ls progressiu del metallenguatge t dues fonts: duna banda, ls que el professorat fa dels
conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix; daltra banda, els jocs de
manipulaci del llenguatge, en qu lalumnat haur danar introduint progressivament aquests termes i que
hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzaci i de conceptualitzaci.
La gramtica no ensenya a parlar i a escriure. La gramtica descriu o explica el que els parlants ja fan.
Per el desenvolupament de la competncia metalingstica s a dir, la capacitat per prendre la llengua com a
objecte dobservaci i anlisi- s necessari per arribar a ser un parlant reflexiu, s a dir, capa de triar entre les
distintes possibilitats que el codi ofereix i capa dentendre i aplicar les normes gramaticals.
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
4
Els coneixements gramaticals han de servir per saber consultar ms enll del perode escolar-
diccionaris, gramtiques i manuals de gramtica normativa, que al seu torn seran instruments perqu els
usuaris amplien els coneixements sobre la llengua que vagen necessitant.
La classe de gramtica entesa com un espai i un temps en qu lalumnat reflexiona sobre la llengua,
requereix que el professorat reelabore els coneixements gramaticals disponibles dacord amb els objectius
perseguits. Les fonts, i fins i tot lenfocament, daquests coneixements poden ser diverses; la seua coherncia
no la determinen les fonts usades, sin la seua relaci amb els fins pedaggics fixats.
Si parlem de reflexi gramatical i no densenyament o aprenentatge de la gramtica, els procediments
didctics no es referiran a quin s el millor model gramatical o el millor mtode danlisi, sin a com construeix
lalumnat uns coneixements explcits sobre el codi lingstic a partir del descobriment del que duna manera
implcita ja coneix perqu ho usa.
1.2 LA REFLEXI SOBRE LA LLENGUA EN LEDUCACI PRIMRIA, SECUNDRIA I BATXILLERAT
Activitat 2 (activitat per parelles)
Llegeix el text segent
La proposta curricular que estableix el Decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestableix
el currculum de lEducaci Primria a la Comunitat Valenciana assenyala que la reflexi gramatical a estes edats
nicament t sentit si es fa amb una doble finalitat: duna part, aconseguir que el nostre alumnat faa explcits
els coneixements implcits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres
parlants, a fi de corregir-los o perfeccionar-los; i duna altra, ampliar les seues possibilitats dexpressi, s a dir,
millorar la seua competncia comunicativa
A ms estableix com a un dels objectius el segent:
Objectiu
14. Usar els coneixements sobre la llengua i sobre les normes de ls lingstic per a escriure i saber parlar deforma adequada, coherent i correcta (cuidant lestructura del text, els aspectes normatius, la calligrafia,lorde i la neteja), i per a comprendre textos orals i escrits.
En la mateixa lnia el currculum de lESO de la Comunitat Valenciana, regulat pel decret 112/2007, de 20 de
juliol, del Consell assenyala aquests objectius:
Objectius
12. Conixer els principis fonamentals de la gramtica del valenci i del castell, i reconixer les diferentsunitats de la llengua i les seues combinacions.
13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de ls lingstic pera comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci,tant en valenci com en castell.
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
5
I en el DOGV nm. 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el currculum de batxillerat sexposa
Repasseu els texts legals que us hem presentat. Vos suggerim uns punts de discussi.
Segons el contingut dels objectius, quins aspectes ha de tenir en compte la reflexi sobre la llengua en
lEducaci Primria i en lEducaci Secundria Obligatria? I en el Batxillerat?
Quines implicacions didctiques comporta aquesta formulaci dels decrets? Exigeix canvis radicals en la
manera densenyar llengua? Quines limitacions i quins problemes veieu en laplicaci prctica daquests
objectius concrets?
Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions?
1.3 LA REFLEXI LINGSTICA EN LA DIDCTICA DEL TEXT
Com es planteja la reflexi gramatical des de la lingstica textual? Els quadres que segueixen no sn ms
que una manera de mostrar les possibilitats daprofitament didctic del treball gramatical amb textos en
situaci. Trobareu una descripci molt ms detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament
comunicatiu de la gramtica en el llibre Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficci, Barcelona, Eumo
Editorial, 2003.
NIVELLS DEREFLEXI
BLOCS DECONTINGUTS
CONTINGUTS
1
TEXT I CONTEXT
(adequaci)
Procs de
producci i
recepci del
discurs
Emissor i
destinatari
El discurs com a
cooperaci
- Dctics: pronoms personals, demostratius, ...
- El punt de vista de lemissor
- El principi de cooperaci (Grice)
- La teoria de la pertinncia (Sperber/Wilson)
- El temps de lenunciaci: temps verbals i adverbis de
temps
- Lespai: pronoms i adverbis de lloc
- Procediments dimpersonalitzaci
- Les modalitats oracionals i la modalitzaci
- Els registres lingstics
... Lactivitat gramatical s un component dels processos de comprensi iproducci de textos i contribux a assolir estes capacitats. La reflexi gramatical haur decontribuir, a ms, a sistematitzar i consolidar els aprenentatges sobre lestructura de lallengua assolits en etapes anteriors, aix com a ampliar estos coneixements en la mesuraque la reflexi sobre la llengua saborda en relaci amb prctiques discursives mscomplexes.
Objectiu
4. Adquirir uns coneixements gramaticals, sociolingstics i discursius per a ser utilitzatsen la comprensi, lanlisi i el comentari de textos i en la planificaci, la composici i lacorrecci de les prpies produccions.
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
6
El context fsic
Lespai social
2
EL SIGNIFICAT
DEL TEXT
(coherncia)
Quantitat
dinformaci
Qualitat de la
informaci
Estructura de la
informaci
Significat i
interpretaci
- Grau de pertinncia i rellevncia de la informaci
- Quantitat adequada dinformaci
- Idees arrodonides/subdesenvolupades
- Mots sobrecarregats
- Tipus de formulaci
- Macroestructures i superestructures
- Articulaci tema/rema i esquemes de progressi
temtica: progressi lineal, progressi de tema
constant, progressi de tema derivat
- Estructura del text en pargrafs
- Elements paralingstics: tipografia, gestos...
- Contingut explcit i implcit
- Pressuposicions
- Lambigitat: funcionament i recursos lingstics
3
SINTAXI
TEXTUAL
(cohesi)
Superestructures
Procediments de
cohesi
- Esquemes estructurals bsics de la narraci, la
conversa, largumentaci i lexplicaci
- Repetici (referncia, anfora, ...): substituci lxica
sinonmica, pronominalitzaci, ellipsi
- Referncia al context: dctics
- Determinaci: oposici definit/indefinit, o
determinat/indeterminat (articles, demostratius)
- Temps verbals
- Connectors: conjuncions, connectors metadiscursius o
organitzadors textuals, altres signes grfics
- Entonaci i signes de puntuaci
- Mecanismes paralingstics: gestualitat, ritme,
velocitat, disposici del text en el full blanc, tipografia
4
ESTRUCTURES
LINGSTIQUES
ORACIONALS
(correcci
lingstica)
Morfosintaxi
Lexicologia i
semntica
Fonologia,
fontica i
ortografia
- Classificaci de les paraules en classes
- Anlisi sintctica oracional
- Morfologia dels constituents oracionals
- Vocabulari
- Procediments de formaci de paraules
- Estructura del lxic
- Regles de pronunciaci i ortogrfiques
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
7
Activitat 3 (activitat per parelles i desprs grup classe). Ara llegeix amb atenci els segents enunciats i
assenyala si sn vertaders o falsos:
V F1. Leducaci lingstica ha de prioritzar ls de la llengua, sobre la reflexi
gramatical
2. El coneixement teric de les regles gramaticals i ortogrfiques s prou
per a laplicaci adequada de la normativa lingstica en les diverses
situacions ds de lescriptura
3. La gramtica que hem estudiat en els nostres anys joves no val per a
res a lhora de compondre un article o descriure un conte
4. Laprenentatge lingstic a linstitut es produeix amb ls de la llengua;
per tant, s absolutament innecessria qualsevol mena de reflexi
explcita de tipus gramatical
5. Les estratgies que constitueixen la competncia comunicativa
sensenyen i saprenen des duna llengua determinada, per es
refereixen a una competncia sobre ls del llenguatge en general
6. La gramtica implcita, que sadquireix a partir de la manipulaci real de
la llengua, ha de constituir el centre de lensenyament-aprenentatge
gramatical durant tota leducaci obligatria
7. La presentaci de la gramtica explcita ha de seguir uns criteris formals
i delaboraci cientfica i sha de fer ordenadament
8. Laprenentatge de la llengua implica laprenentatge de significats
culturals, s a dir, prendre conscincia, en definitiva, des del llenguatge,
de la realitat humana i social
9. Sovint les propostes cientfiques i/o les aplicacions didctiques de les
noves teories gramaticals no representen cap canvi real ni en la manera
densenyar ni en laprenentatge de lalumnat
10. Des del punt de vista de lenfocament comunicatiu s necessria una
reformulaci dels continguts gramaticals en funci de les necessitats
concretes del procs daprenentatge lingstic
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
8
2. TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGSTIQUES
2.1 FUNCIONS INDIVIDUAL I SOCIAL DEL LLENGUATGE
El llenguatge s un factor clau en el desenvolupament hum en la seua doble funci, individual i social.
Individual, en tant que s un instrument que permet a cada individu pensar, transformar el seu coneixement,
regular la seua prpia activitat i expressar-se; social, perqu, a ms de ser socialment transms i mantingut,
els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que t en el llenguatge el seu eix i suport. s
l'instrument amb qu la cultura es crea, es fonamenta i es transmet.
Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones, la llengua constitueix el regulador
dels sentiments i el mitj per excellncia de tot aprenentatge, tant vital com acadmic. Dominar el llenguatge
significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a l'interior d'un mateix, per a aprendre de
forma autnoma, per a situar-se en relaci als altres, per a regular la convivncia i per a cooperar amb els
altres.
La llengua, en fi, contribueix a la creaci de la prpia imatge i fomenta les relacions constructives amb
els altres i amb l'entorn. Aprendre a comunicar-se s establir lligams amb altres persones, s acostar-se a
noves cultures, realitats i mons que adquireixen consideraci en la mesura que es coneixen.
La competncia comunicativa, entesa com la capacitat de comunicar-se de manera efica en els
diversos mbits d's de la llengua, possibilita junt amb la resta de competncies bsiques, la realitzaci
individual, el desenvolupament de laprenentatge de manera permanent i autnoma, la inclusi social i l'exercici
actiu de la ciutadania.
2.2. DEFINICI DE COMPETNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competncia comunicativa l'habilitat per a utilitzar la llengua, s a dir, per a expressar i
interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions a travs de discursos orals i escrits i per a
interactuar lingsticament en tots els possibles contextos socials i culturals.
Escoltar, parlar i conversar sn accions que exigeixen habilitats lingstiques i no lingstiques per a
establir vincles amb els altres i amb l'entorn. Comporten la utilitzaci de les regles prpies de l'intercanvi
comunicatiu en diferents contextos, i la identificaci de les caracterstiques prpies de la llengua parlada per a
interpretar i produir discursos orals adequats a cada situaci de comunicaci. Llegir i escriure sn accions que
exigeixen desenvolupar les habilitats per a buscar, recopilar, seleccionar i processar la informaci i que
permeten a l'individu ser competent a l'hora de comprendre i produir distints tipus de textos amb intencions
comunicatives diverses.
La competncia comunicativa bsica implica doncs, un conjunt de destreses, coneixements i
actituds que s'interrelacionen i es recolzen mtuament en l'acte de la comunicaci.
Activitat 4
Aparella els conceptes segents amb les definicions:
1. Les destreses o
procediments
a) sn necessaris per a la reflexi sobre el funcionament de la llengua i lesseues normes d's. Es concreten en coneixements sobre aspectes lingstics,sociolingstics i pragmtics de la llengua.
2. coneixements o conceptes b) sn les habilitats necessries tant per a escoltar i comprendre discursosdiversos, com per a formular les idees prpies a travs de la llengua oral.
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
9
Inclouen les estratgies necessries per a regular l'intercanvi comunicatiu iaix mateix, les habilitats per a llegir i comprendre textos diferents ambdistints objectius de lectura i per a escriure tipus de textos variats ambdiversos propsits, tot controlant el procs d'escriptura en totes les seuesfases.
3. Les actituds c) inclouen aquelles que afavoreixen l'escolta, el contrast d'opinions i elrespecte cap als parers dels altres, aix com l'inters per la comunicaciintercultural. Un element bsic d'aquesta competncia s la valoraci positivade la diversitat cultural i de les llenges com a mitj per a comunicar-se irelacionar-se amb persones d'altres cultures i d'altres pasos. De la mateixamanera, s'ha d'impulsar una actitud positiva cap a la lectura com a font deplaer i d'aprenentatge i cap a la escriptura com a instrument de regulacisocial i de transmissi i construcci del coneixement.
Desenvolupar aquesta competncia suposa aprendre les llenges mitjanant el seu s en situacions i
contextos de comunicaci diversos, ja que les destreses o procediments, continguts imprescindibles per a la
millora de la competncia en comunicaci lingstica, noms es desenvolupen a partir de posar-la en prctica,
en s, i a partir d'una reflexi sobre aquesta per a aconseguir-ne la millora. L'observaci i anlisi del llenguatge
en situacions d's s imprescindible per a refermar el domini d'aquest instrument, i comporta la reflexi sobre
tots els elements implicats.
A la Comunitat Valenciana, la competncia comunicativa es concreta en la utilitzaci adequada i efica
de les dues llenges oficials, valenci i castell, en un ampli repertori de situacions comunicatives, prpies de
distints contextos, amb un creixent grau de formalitat i complexitat. En la comunicaci en llenges estrangeres,
el desenvolupament d'aquesta competncia ha de proporcionar destreses bsiques relacionades amb les
habilitats lingstiques abans mencionades, aplicades a un repertori de situacions comunicatives ms
quotidianes i limitades.
2.3. DIMENSIONS I SUBCOMPETNCIES
La competncia comunicativa s'estructura en grans blocs que denominarem dimensions. Cada una
d'aquestes dimensions es concreta en una srie de subcompetncies, i per a cada una daquestes es fa
necessari assenyalar uns indicadors davaluaci que descriguen el que ha de saber i saber fer laprenent.
Dimensions de la competncia comunicativa:
a) Comprensi oral. Inclou el conjunt d'habilitats, coneixements i actituds bsics per a la reconstrucci del
sentit d'aquells discursos orals necessaris per a la realitzaci personal, acadmica, social i professional dels
alumnes al finalitzar l'Educaci Obligatria. Aquesta dimensi est lligada, fonamentalment, a dos mbits
d's de la llengua: el de les relacions interpersonals i el dels mitjans de comunicaci.
b) Comprensi escrita. Inclou el conjunt d'habilitats, coneixements i actituds bsics per a la reconstrucci del
sentit d'aquells textos escrits necessaris per a la realitzaci personal, acadmica, social i professional dels
alumnes al finalitzar l'Educaci Obligatria. Aquesta dimensi agrupa habilitats bsiques per al tractament i
selecci de la informaci que sn fonamentals en la societat del coneixement.
c) Expressi oral. Inclou el conjunt d'habilitats, coneixements i actituds bsics per a la producci dels
discursos orals, fonamentalment monogestionats, necessaris per a la realitzaci personal, acadmica, social i
professional dels alumnes al finalitzar l'Educaci Obligatria. Aquesta dimensi exigeix el domini de les
habilitats especfiques que regeixen la producci de discursos orals adequats a diferents situacions
comunicatives, coherents en lorganitzaci del contingut i cohesionats.
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
10
d) Expressi escrita. Inclou el conjunt d'habilitats, coneixements i actituds per a la producci dels textos
escrits necessaris per a la realitzaci personal, acadmica, social i professional dels alumnes i alumnes al
finalitzar l'Educaci Obligatria. Aquests textos seran variats i diversos, adequats a una mplia gamma de
situacions comunicatives, coherents en lorganitzaci del contingut i cohesionats textualment; aix com
correctes en els seus aspectes formals.
e) Interacci oral. Inclou el conjunt d'habilitats, coneixements i actituds bsiques per al dileg interpersonal, i
el seu desenvolupament s necessari per a la realitzaci personal, acadmica, social i professional dels
alumnes al finalitzar l'Educaci Obligatria. s una dimensi amb trets especfics, lligats fonamentalment a la
negociaci compartida del significat i al respecte a les normes sociocomunicatives.
Activitat 5 (grup classe)
Aquestes subcompetncies solament shan de treballar en les rees lingstiques? Per qu?
Addenda
La primera pregunta que hem de fer-nos ser: qu han daprendre els nostres alumnes en les classes de
llengua? O si volem podem formular la pregunta duna altra manera: De quines maneres l'aprenent esdev capa de dur a
terme les tasques, les activitats i els processos d'aprenentatge i d'adquirir les competncies necessries per a la comunicaci?
Tamb caldr preguntar-nos sobre la nostra tasca: De quina manera els docents, amb el suport dels diversos recursos didctics,
podem facilitar aquests processos?
Queda clar que les finalitats i els objectius de l'ensenyament i de l'aprenentatge de llenges s'haurien de fonamentar en
l'apreciaci de les necessitats dels aprenents i de la societat, en les tasques, les activitats i els processos que els aprenents han
de realitzar a fi de satisfer aquestes necessitats, i en les competncies o les estratgies que han d'adquirir o desenvolupar per
aconseguir-ho. Sembla que la resposta ms encertada s un enfocament basat en el treball integrat de la llengua i els
continguts (TILC) de manera, que la incorporaci del treball sobre la competncia acadmica es veja beneficiat pel fet que
els continguts de la competncia subjacent comuna sn accessibles a la L2 tan bon punt l'aprenent hi ha adquirit un nivell
suficient en la competncia conversacional.
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
11
3. ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGES (TIL I TILC)
3.1 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGES (TIL)
Activitat 5 (grups de quatre i desprs grup classe)
a) (Sobre lenfocament integrat). Reflexioneu sobre la prctica del vostre centre: respongueu breument tres
preguntes sobre com es realitza la coordinaci entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup
dalumnes.
a- Les programacions curriculars sn conjuntes i atenen a diferents rees del currculum?
b- Sestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar?
c- Sacorden quins han de ser els criteris davaluaci?
b) (Sobre la unificaci de criteris). Comenteu lafirmaci: La llengua saprn quan susa per s
absolutament necessari fer molts exercicis perqu els alumnes coneguen com susa
c) (Sobre la diversificaci de tractaments). s el mateix fer ensenyament en castell amb alumnat
valencianoparlant que fer ensenyament en valenci amb alumnat castellanoparlant?
d) (Sobre lorganitzaci global). Si reconeixem que: alguns continguts lingstics es poden aprendre en
una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altra podem millorar leficcia dun ensenyament
que exigeix tres llenges. Com?
Lenfocament integrat de les llenges s un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la
confluncia de tres processos en els quals van prenent-se decisions, basades en principis didctics rigorosos i
adequades al context en qu shan daplicar. Aquests tres processos sn els tres components indefugibles, dun
enfocament integrat de llenges en un centre educatiu: la unificaci de criteris, la diversificaci de
tractaments i lorganitzaci global.
Unificaci daquells aspectes relacionats amb la didctica de les llenges sobre els quals tot el
professorat ha darribar a uns criteris unificats. Aix la consideraci de la llengua com a objecte daprenentatge,
la concepci de ladquisici i laprenentatge de la llengua, el tractament unificat del metallenguatge i
lenfocament didctic.
Diversificaci. Desprs dhaver unificat els elements que haurien de ser comuns, caldr passar a
diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstncies com sn: ledat dels aprenents, la situaci de les
llenges en la societat, la presncia daquestes en lentorn, si s la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sen
fa un tractament com a rea o un s vehicular.
Organitzaci. Hem dorganitzar la seqncia dintroducci de cada llengua, la lectura i escriptura i el
seu s vehicular. A ms hem de considerar en quins espais, amb quin professorat i quins continguts treballem.
3.1.1 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGES EN ELCENTRE
Pel que fa al professorat, cal tenir en compte que, en general, cada professor parteix de concepcions molt
personals sobre aspectes crucials relacionats amb la didctica de la llengua,
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenges en contextos naturals i en contextos escolars,
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
12
- el concepte de llengua com a objecte daprenentatge,
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar.
Aquestes diferncies de partida tenen com a conseqncia que els enfocaments didctics poden arribar a ser
molt distints per a una mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents per professorat distint, o
per a llenges diferents ensenyades als mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre.
Quant als alumnes, cal tenir en compte ledat, que implicar unes maneres ms o menys privilegiades
dadquisici-aprenentatge de les llenges, les habilitats lingstiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del
carrer, el nivell sociocultural familiar, que lhaur posat en contacte o no amb un estil comunicatiu ms o menys
descontextualitzat i amb la llengua escrita, i la motivaci per a laprenentatge i s vehicular de cada llengua.
En relaci amb les llenges, les possibles dificultats provenen del fet que cadascuna de les presents en el
currculum es troba en una situaci sociolingstica particular, especialment pel que fa a la quantitat dentradadinformaci input que hi reben els xiquets i les xiquetes, derivada de la diferent presncia social de
cadascuna.
I finalment, pel que fa al centre, hi t una importncia fonamental les decisions en aspectes
lingisticoeducatius referents a lensenyament i s vehicular de les llenges, i al seu s social, acadmic i
administratiu que ha adoptat, a partir de la negociaci i el consens amb la comunitat educativa, que ha
concretat en el programa deducaci bilinge i el disseny particular que aplica.
Com veiem, el panorama s complex, i s el centre mateix, a travs de lanlisi dels problemes, la reflexi,
la negociaci i el consens, el que ha de buscar-hi una soluci tcnicament idnia i, alhora, aplicable, que
permeta al centre acomplir els objectius de leducaci bilinge amb el menor esfor i el major grau dxit.
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat, trobem una organitzaci en tres aspectes:
- El tractament integrat de llenges. (TIL)
- El tractament integrat de les diferents rees no lingstiques. (ANL)
- El tractament integrat de llengua i continguts. (TILC)
readellenges(L1, L2 i L3)
reesno
lingstiques
Continguts de lesllenges
relacionats ambles rees nolingstiques
Tractament integratde les llenges
Tractament integratde llengua icontinguts
Tractament integratde les diferents reesno lingstiques
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
13
Des del manament curricular fins a la intervenci en laula o en el centre shauran de prendre
decisions en cadascun dels nivells que a continuaci sexposen i que podem anar construint en
qualsevol dels sentits indicats.
Elecci del Programa dEducaci BilingeEnriquit que ha daplicar el centre
Elaboraci del Disseny Particular queconcretar el programa en el centre
Elaboraci del Projecte Curricular deCentre a partir del DPP i del currculum
oficial
Elaboraci de la Programaci dAula
Treball daula
Activitat 6 (grup classe)
Al vostre centre treballeu duna manera integrada les diferents llenges? Quines dificultats hi trobeu? Per qu?
3.4 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Activitat 7 (grup classe)
A) Qu saps dels plantejaments integrats de llengua i continguts?
1) Saps que signifiquen : TILC, CLIL, AICLE, EMILE?
2) Saps en qu consisteix la metodologia que proposa aquest plantejament?
3) Penses que ls duna llengua no materna per a ensenyar ha de modificar la metodologia
densenyament de les rees no lingstiques?
4) Hi ha qui pensa que tots els mestres/professors sn mestres de llengua. Qu opines sobre aquesta
idea?
5) En quins casos i llenges es concreta la utilitzaci duna llengua vehicular distinta a la materna dels
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
14
alumnes en el nostre context deducaci plurilinge?
6) Saps en quins pasos sest implementant el TILC/CLIL?
B) Contesta les segents preguntes sobre la necessitat del plantejament integrat de llengua i continguts:
1) En cada cas escriu el que habitualment ocorre a la teua aula (activitats que fan els teus alumnes):
(*En classe de Castell, de Valenci, d'Angls, de Matemtiques, d'Educaci Fsica, de Tutoria, altres)
Es fan resums
Es fan mapes conceptuals
Es fan esquemes
Sescriuen textos descriptius
Sescriuen textos narratius
Sescriuen textos instructius
Sescriuen textos argumentatius
Es necessita localitzar, seleccionar, valorar, organitzar icomunicar informaci
Es fan exposicions orals
Selaboren treballs monogrfics
Es prenen notes d'una exposici oral
Parlem, llegim, i escrivim per aprendre
Copiem textos diversos
C) Quines sn les principals dificultats que tenen els teus alumnes a lhora de tenir xit en les rees no
lingstiques (ANL)?
D) Com qualificaries la influncia del model de llengua del professor en les rees no lingstiques?
E)) Reflexiona sobre ls de la llengua que es fa a les classes de les rees no lingstiques i qualifica o explica
breument la influncia que t el domini daquesta per a obtenir bons resultats pel que fa als objectius
daquestes rees no lingstiques? Activitat: resposta oberta
3.4.1. EL TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS (TILC, AICLE, CLIL, EMILE,...
3.4.1.1 Concepte
Lensenyament duna segona llengua o duna llengua estrangera a travs dels continguts s una
aproximaci pedaggica que proposa la integraci de la llengua amb els continguts del currculum. Dacord a
aquest model, la llengua s el vehicle per a laprenentatge daqueixos continguts, i mitjanant la interacci amb
aquests, els escolars aprenen la llengua. El concepte de contingut s evidentment molt ampli: pot ser una
rea del currculum, un joc, una unitat, una obra de teatre, lelaboraci dun pasts,...
Aquest enfocament adopta diferents denominacions: TILC (Tractament Integrat de Llengua i
Continguts) per al nostre context, AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos Curriculares en Lengua
Extranjera) per a lentorn del programes en espanyol, CLIL (Content and Language Integrated Learning) s
lexpressi ms adequada en tots els contextos daprenentatge de llenges estrangeres mitjanant els
continguts curriculars, EMILE (Enseignement de Matires par lIntegration d'une Langue trangre) i CLILiG:
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
15
Content and Language Integrated Learning in German).
Teaching through English vs. Teaching in EnglishDavid Marsh
Hi ha una considerable diferncia entre ensenyar en angls i ensenyar per mitj de l'angls. A nivell global,
l'ensenyana en angls est arrasant com el foc des de l'Educaci Primria fins a la Superior, mentre l'ensenyana per mitj de
l'angls tira arrels com a metodologia educativa, especialment a Europa.
L'Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera (AICLE en castell, TILC en valenci) implica integrar
l'aprenentatge d'idiomes i el d'altres matries. Ensenyar en angls, sense adoptar metodologies i currculums amb un
enfocament lingstic apropiat condueix inevitablement a un alt ndex de confusi, desinters i fracs escolar.
L'enfocament CLIL, ents com a aprenentatge per mitj de l'angls, implica sempre un doble focus d'atenci, que en
la classe es dirigeix simultniament al contingut i al llenguatge. [...] CLIL s un terme genric, que inclou nombroses variants
educatives. Aquestes variants han sigut descrites amb diferents definicions (immersi, transversalitat, educaci bilinge, etc.)
per comparteixen aspectes metodolgics.
L'essncia de la metodologia CLIL est en la integraci. Els mtodes utilitzats en la classe depenen d'una srie de
variables, entreteixides en el currculum i plasmades per mitj de la prctica en l'aula, que estan en relaci amb el tipus de
matria curricular, les necessitats cognitives i la crrega lingstica dels alumnes. Per hi ha altres que sn directament
dependents de l'entorn educatiu.
Quan s'incorpora la metodologia CLIL al currculum, el llenguatge se situa en el centre de l'empresa educativa. Tots els
docents sn responsables del seu desenvolupament en l'aula en major o menor mesura, incls quan l'enfocament lingstic s
molt redut. L'enfocament CLIL no es correspon amb la hiptesi segons la qual quant major s l'exposici millors resultats
s'obtenen. Aquest ha sigut un error de concepte en la introducci de l'ensenyana en angls. Xicotetes dosis d'aprenentatge per
mitj d'una llengua estrangera poden conduir a l'obtenci de mltiples resultats positius, alguns dels quals sn tan simples, i al
mateix temps tan importants, com el desenvolupament de la confiana en si mateix per part de l'estudiant. CLIL sovint implica
poques hores de contacte en qu els estudiants aprenen determinats temes, no matries completes i complementa la instrucci
formal parallela de la llengua estrangera.
A ms de la internacionalitzaci de l'educaci hi ha diversos catalitzadors darrere de lextensi del tractament CLIL. Un
d'aquests s el cada vegada ms ests accs a la tecnologia. L'orientaci mental de la Generaci Y (nascuts 1982 - 2001) est
especialment enfocada cap a la immediatesa: aprn mentre uses, usa mentre aprens No aprn ara per a usar desprs. La
Generaci C (2002-2005) es veur encara ms influda per experincies primerenques d'integraci de mitjans, currculums i
prctica.
Un altre catalitzador fa referncia als canvis culturals en la professi docent. La Generaci Y, cada vegada ms
acostumada a la mobilitat, els idiomes i amb preferncia per l'aprenentatge a travs de la prctica, prompte comenar a
ocupar places en els centres docents. Estos professors tindran encara major capacitat per a CLIL.
A nivell global hi ha altres forces impulsores o drivers, des de l'inters pel valor dels enfocaments transversals fins a
la tendncia a una cultura educativa orientada cap al mercat. Encara que a nivell global hi ha diferncies substancials en
l'aplicaci, hi ha aspectes metodolgics i terics bsics que sn comuns a diverses regions.
Ensenyar en angls pot conduir fcilment a problemes lingstics. Ensenyar per mitj de l'angls pot desencadenar el
potencial lingstic. Estem en els inicis de CLIL. Si els models europeus segueixen arrelant-se i justificant-se per mitj de la
investigaci present en les publicacions actuals, podria haver-hi un efecte positiu d'expansi a nivell global. Est clar que les
metodologies CLIL, amb un doble focus, tenen un potencial immens per a afavorir l'aprenentatge dels idiomes.
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
16
3.4.1.2. Justificaci
Ls vehicular de les llenges s un element molt important per un tractament integrat en els
programes deducaci plurilinge. Quan sincorpora la tercera llengua des de Educaci Infantil, i desprs una
quarta a partir del 1r cicle de lESO, estem augmentant de manera considerable el temps dedicat a les llenges,
la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de latenci a la resta drees. Cal, per tant,
traspassar una part del treball lingstic a la resta drees, s el que sanomena instrucci en la llengua
basada en continguts.
A ms daquesta ra nhi ha daltres.
Els recursos shan de distribuir en laugment de competncia en totes les llenges i en el seu manteniment, de
manera que comencem a oblidar el que hem aprs si no ho utilitzem. Aix, aquells coneixements i habilitats que
no es repeteixen ni sutilitzen sovint ni ens sn necessries per a la comunicaci real, es van oblidant; mentre
recordarem aquelles que sutilitzen i es van ampliant. Com que les possibilitats reals dinteracci en la segona
llengua (o la LE) fora de lactivitat de lescola, sn mnimes, caldr crear en el centre educatiu un context
suficient ds, amb activitats rellevants i significatives de manera que el manteniment de la llengua vinga per
la necessitat dusar-la fent activitats habituals i necessries per a la vida acadmica.
El treball sobre les destreses i els coneixements lingstics necessaris per a la construcci de sabers en
les rees no lingstiques es realitzen, habitualment, en lrea de llengua, la qual cosa resulta artificial i
generalment descontextualitzada. Per tant s lgic pensar que certs textos podran ser tractats de manera ms
significativa i realista en les rees curriculars, mentre acompanyen ladquisici de continguts rellevants en
aquestes rees, que en lrea de llengua: la narraci dun fet histric, la descripci duna ferramenta o dun
monument, les instruccions per fer un instrument, lexplicaci dun fenomen observat, largumentaci dun
punt de vista...
Altre aspecte a tenir en compte s que hi ha certes estratgies relacionades amb el treball sobre
continguts que poden ser tractades amb ms propietat en les rees curriculars no lingstiques que en la prpia
rea de llengua: estratgies cognitivolingstiques com justificar, descriure, definir, resumir, demostrar...;
estratgies de processament de la informaci com localitzar informaci, seleccionar-la, valorar-la, organitzar-la,
comunicar-la...; estratgies de comprensi i producci de textos despecialitat, etc.
A ms a ms recordem que la competncia subjacent comuna la podem construir des de qualsevol de
les llenges o, com s el nostre cas, des de totes o la majoria daquestes.
3.4.1.3. Possibilitats
El plantejament de TILC/CLIL pot ajudar i ser adaptat a molts i diferents contextos, independent de la
denominaci que adopte litinerari i en variades modalitats daprenentatge plurilinge: EL PARAIGES CLIL,
entre moltes altres pot fer referncia a per exemple: Bilingual Education. Bilingual Instruction. Content-based
language Instruction. Developmental Bilingual Education. Dual-focussed Language Education, Dual Majority
Language Bilingual Education. Language Maintenance Bilingual Education, Mainstream Bilingual Education,
Modern languages across the Curriculum, Multilingual Education,...
Per podem establir una gradaci senzilla i aplicada al nostre context entre dos extrems:
Instrucci de la llengua basada en continguts, on aquests sn lescenari on saprn llengua. Ac
semfasitza en laprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drea.
Aprenentatge de continguts on la llengua s simplement el vehicle per aprendrels.
Entre aquests dos extrems podem marcar diferents estadis els quals ens mostraran en quin grau estem
dintegraci de llengua i continguts.
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
17
mfasi en els contingutsmfasi en la llengua
Instrucci en la llengua
basada en continguts
(Content-based
language instruction)
Instrucci protegida
duna rea de
continguts.
(Sheltered subject-
matter instruction)
Instrucci en la llengua
relacionada amb el
continguts.
(Content-related
language instruction)
Instrucci en la llengua
a travs del currculum.
(Language across the
curriculum)
3.4.2 CONSIDERACIONS METODOLGIQUES DEL TILC/CLIL
Activitat 8 (grups de 4)
Quins serien per a vosaltres els objectius prioritaris per fer el treball de llengua i continguts? I els principismetodolgics?
A continuaci us presentem els elements essencials de la metodologia TILC/CLIL
1 Mltiple focus
Donar suport a l'aprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport a l'aprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses matries/rees de coneixement
Organitzar projectes transversals
2 Entorn d'aprenentatge motivador i que fomente la confiana de l'alumne
Utilitzar rutines discursives i d'activitats d'aprenentatge
Exposar en les parets i suros de l'aula materials de suport visual de llengua i contingut
guiar als alumnes en la recerca de materials reals
fomentar la confiana de l'alumne perqu experimente les seues capacitats lingstiques.
2 Autenticitat
Anticipar i cobrir les necessitats lingstiques de l'alumnat
Tenir en compte, negociar i acomodar els elements que desperten l'inters dels alumnes
Connectar l'aula amb la vida real dels alumnes
Connectar amb altres parlants de la llengua vehicular
Utilitzar materials extrets dels mitjans de comunicaci i altres fonts reals
4 Aprenentatge actiu
Reduir el temps de dissertaci del professor. Els alumnes parlen/comuniquen ms que el professor .
Els alumnes participen en la programaci d'objectius relacionats amb el contingut, la llengua i les
destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progrs i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure l'aprenentatge cooperatiu
Els professors actuen com guies i mediadors en el procs d'aprenentatge
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
18
5 Bastida
Sustentar el procs d'aprenentatge en els coneixements, destreses, interessos i experincies previs dels
alumnes
Presentar la informaci en formats assequibles i de fcil maneig
Tenir en compte els diferents estils d'aprenentatge i els diversos tipus d'intelligncia
Potenciar el pensament crtic i creatiu
Evitar que els alumnes s'acomoden i impulsar la seua curiositat per a fomentar l'aprenentatge continu
6 Cooperaci del professorat
Dissenyar cursos/unitats/llions en cooperaci amb professors de llengua i de la matria corresponent
Ensenyament en tndem
Implicar als pares
Implicar a la comunitat local
La planificaci TILC/CLIL
El pensament condueix el procs d'ensenyament/aprenentatge. La bona prctica de CLIL s conduda per la
cognici.
En CLIL, el focus primari i principal s la substncia (contingut) per oposici a la forma.
Per adquirir coneixement i habilitats noves, la gent normalment necessita no solament accedir a informaci
nova, sin tamb connectar aquella informaci amb el seu propi coneixement, habilitats i actituds ja existents
en la persona dins un context social (comunitat).
El coneixement nou i les habilitats tcniques es desenrotllen mitjanant una reflexi (cognici) i durant un
procs comunicatiu (comunicaci).
Els coneixements i les habilitats lingstiques que conformen la competncia acadmica
que poden ser treballats mitjanant ls vehicular sn els segents:
Gneres textuals relacionats ambles rees no lingstiques
Exposici oral, entrevista, mural, treball monogrfic..
Modes dorganitzaci del discurs Narraci dun fet histric, la descripci dunaferramenta, dun moble, dun monument o dunmineral, les instruccions per a fer un experiment,lexplicaci dun fenomen observat o largumentacidun punt de vista.
Estratgies cognitivolingstiques Argumentar, definir, demostrar, descriure, explicar,justificar, resumir.
Estratgies de processament de lainformaci.
Localitzar informaci, seleccionar-la, valorar-la,organitzar-la i comunicar-la.
COMUNITAT-CONTINGUT-COMUNICACI
COGNICI
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
19
Lexicologia especfica Terminologia, prefixos i sufixos (aspectes lxics,gramaticals i ortogrfics propis del llenguatge de lesrees).
Activitat lingstica Parlar, llegir i escriure per a aprendre
Estratgies d'aprendre a aprendre Prendre notes, fer esquemes, mapes semntics, etc.
Adaptaci del discurs i de les activitats proposades:
Aix i tot s possible que algunes tasques presenten un grau de dificultat elevat per a part de lalumnat,
que normalment no ser homogeni, sin que presentar diferncies pel que fa als coneixements bsics en la
matria i pel que fa al domini de la llengua.
Podem reduir la dificultat si actuem sobre aquests factors de la segent manera:
El grau de dificultat depn de. Podem reduir la dificultat si
La distncia dels contingutsrespecte als coneixementsprevis
Sactiven i es posen en com els coneixements previs.
Es suplementen els coneixements previs necessaris
La demanda cognitiva delscontinguts temtics
Es redueixen els continguts als components essencials.
Sarticulen les activitats de manera ms estructurada igradual.
Hi ha bastida per part del professor/a, i un treballcooperatiu entre alumnes.
El sentit que t la tasca per alalumne/a,
Es trien continguts rellevants i significatius.
Es treballen en contextos semblants a aquells en qususaran.
Exigncies lingstiques Es contextualitzen les explicacions reduint-ne lacrrega verbal.
Sadequa la parla al nivell de comprensi dels alumnes iles alumnes.
Es preveuen i treballen les exigncies lingstiques delcontingut.
Ambient socioafectiu de laclasse
Es tenen expectatives elevades de cada alumne oalumna.
Es crea a laula un clima tranquil i relaxat.
Es valora positivament la tasca que realitza cada un.
Sincorpora la llengua i cultura de tothom tant com spossible
3.4.3 MODELS DAPLICACI DE TILC/CLIL
Planificaci senzilla duna unitat temtica basada en continguts
1) Identificar i decidir:
Els objectius de llenguatge.
Els objectius culturals.
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
20
Els objectius de contingut.
El tema.
2) Seleccionar un objectiu/tema organitzador.
3) Fer una pluja didees relacionada amb els objectius de contingut, llenguatge i cultura i/o possibles activitats
que tinguen a veure amb els objectius referits.
4) Activitats seqenciades segons els principis daprenentatge de llenges, jerarquia de repte lingstic o
conceptual.
5) Desenvolupar una planificaci de la unitat en tota la seua totalitat.
6) Desenvolupar les llions de la unitat.
7) Crear una matriu/base de dades que incloga:
Objectius de llenguatge (vocabulari, gramtica, altres).
Objectius culturals.
Objectius de contingut.
Destreses a treballar.
Materials necessaris
Lli en la qual es treballen els objectius.
Lli en la qual es treballen destreses.
8) Classificar la base de dades per crear una llista de xequeig. Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots
els objectius shan cobert suficientment.
Activitat 8 (grups de 4)
A continuaci us donem alguns exemples de programacions. Per qestions despai, simplement
mencionem els epgrafs, encara que abans de fer la tasca de la unitat, b podreu desenvolupar-les.
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
21
MODEL
Exemple UD TILC. UNITAT: Lalimentaci i la nutrici
(Posada en marxa)
Lli 1: Qu sesmorza a lESO?
(Desenvolupament)
Lli 2: Coneixem el que mengem?
Lli 3: Sabem el que mengem?
Lli 4: Observem el que mengem?
Lli 5: Mengem sa i bo?
Lli 6: Agafem la paella pel mnec?
(Producte final)
Lli 7: (Planifiquem) Qu es menja a...
Lli 8: (Presentem) La cuina del mn
A) Planificaci dels objectius, continguts i criteris davaluaci
Objectius Acadmics, lingstics, cognitius i culturals (independents o integrats)
Continguts
Acadmics (continguts disciplinars de les rees no lingstiques):- Fets i conceptes- Procediments- Actituds, valors i normesLingstics:- Llenguatge de lrea que saprn (llenguatge especfic de cada rea,
necessari per a aprendren els continguts): lxic, estructures, gneres detext...)
- Llenguatge per a aprendre lrea: parla collaborativa; habilitats de lectura(identificar el tema, les idees principals i els detalls; diferenciar fets iopinions...) i escriptura (planificar, documentar-se, elaborar unesborrany i revisar-lo...); habilitats lingisticocognitives (descriure,definir, resumir, explicar...)
- Llenguatge que es pot aprendre aprenent lrea (compatible): lxic iestructures no necessries per al tema per que shi poden aprendreconjuntament.
Cognitius:- Destreses cognitives (identificar, enumerar, classificar, comparar...)- Habilitats de processament de la informaci (reunir informaci, processar-
la, comunicar-la)- Estratgies daprenentatge (fer preguntes, demanar aclariments, aplicar
una regla, prendre notes...)Culturals:- Folklore, cultura tradicional, gastronomia, festes i celebracions, llocs imonuments emblemtics...
Criterisdavaluaci
Acadmics, lingstics, cognitius i culturals (independents Criteris ointegrats)
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
22
B) Planificaci del procs densenyament-aprenentatge
Fase I: Preparaci_ Motivaci._ Presentaci dels conceptes i el vocabulari bsic del tpic._ Lligar aquests continguts amb els coneixements i experincies prvies de lalumnat.
Fase II: Construcci_ Construcci/elaboraci dels coneixements acadmics (de les ANL) i lingstics._ Adquisici i prctica guiada dhabilitats i estratgies._ Desenvolupament del pensament crtic.
Fase III: Extensi_ Aplicaci i ampliaci dels coneixements previs._ Transferncia dels coneixements apresos a altres camps i altres situacions._ Reflexi sobre el que sha aprs.
Servici dEnsenyaments en valenci
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
23
Esquema duna unitat TILC/CLIL
Unitat:
Lli:
Vull Saber/Refor/Extensi
Activitatsprincipals
IInnttrroodduuccccii//Revisi
AAccttiivviittaattsspprrvviieess
Objectiusdaprenentatge
Comunicaci
Cognici
Cultura
Contingut
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
24
Avaluaci/Reflexi
Materials/Recursos
Objectiusdensenyament
Unitat:
rea:
Llions:
Nivell Ed.:
Tasca final
Criterisdavaluaci
Recursos imaterials
Competnciesbsiques
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
25
4. AVALUACI I AUTOAVALUACI
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
26
Activitat 10 (grups de 4)
La segent graella comparativa ha sofert un estrany virus informtic que ha canviat de lloc els elements
que la integraven. Intenta recompondre-la i justificar el perqu de cada elecci.
COMPARATIVA ENTRE DOS MODELS DAVALUACI
Avaluaci per continguts Avaluaci per competncies
No hi ha participaci Avalua parts o resultat del programa
Empra nombres, quantifica i qualifica Usa exercicis
Estableix el seu nivell Savalua en un moment donat
Avaluador actiu Restringida al programa estudiat
Compara persones Avaluador passiu
Savalua el procs i la globalitat Usa nivells de competncies
Savalua en tot el procs Hi ha participaci
Observa evidncies Individual
Inclou coneixements adquirits perexperincia i fra de lmbit escolar Descobreix que no saben
COMPARATIVA ENTRE DOS MODELS DAVALUACI
Avaluaci per continguts Avaluaci per competncies
Justifica les respostes:
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
27
4.1 LAVALUACI DE LA COMPETNCIA COMUNICATIVA
4.1.1 LES SUBCOMPETNCIES O DESCRIPTORS
Cada una de les dimensions de la competncia en comunicaci lingstica mencionades es concreta i
sestructura en diferents subcompetncies que ajuden a definir-la i concretar-la. Aix una dimensi com s la
comprensi oral podria quedar reflectida aix:
DIMENSI: COMPRENSI ORAL
Identificar el sentit global de textos orals (SUBCOMPETNCIA)
Reconixer el propsit dels textos orals.
Destriar les informacions que sn pertinents daquelles que no ho sn.
Interpretar de manera crtica el contingut.
Utilitzar estratgies afavoridores de la comprensi en diferents tipus de textos.
Una vegada establertes les subcompetncies, caldr buscar indicadors que ens informen del grau de
construcci i assoliment de cada competncia.
Haurem de combinar els continguts del cicle :
3. Comprensi i valoraci de textos orals, procedents dels mitjans de comunicaci (pellcules i documentals),
amb seqncies narratives, descriptives i informatives, captant el sentit global del text i la informaci rellevant i
irrellevant, permetent lampliaci de vocabulari.
.. amb els criteris davaluaci proposats
1. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, amb les companyes i els companys i la
professora o el professor, respectant les normes de la comunicaci: torn de paraula, escoltar, mirar
linterlocutor, mantindre el tema.
2. Expressar-se de forma oral amb vocabulari adequat, pronunciaci correcta i ordre en les idees.
3. Comprendre el sentit global dels textos orals, identificant la informaci ms rellevant.
4.2. INDICADORS I INSTRUMENTS
Per si hi ha una pregunta que s cabdal a lavaluaci per competncies s aquella que ens indica el context
davaluaci, ja que a ligual que amb els continguts i la seua tria tan important o ms, s que la presentaci de
lavaluaci a ligual que els continguts tinga forma dun problema a resoldre i forme part dun context quotidi o
prxim a lalumne.
Grficament podria representar-se aix:
SAP ------ SAP COM ---> MOSTRA COM HO FARIA ----> FA
En conseqncia i a mode dexemple, per avaluar la lectura el millor s llegir per resoldre un problema
o situaci problemtica on la lectura t un sentit funcional i vital. Amb aquest element contextual, els criteris
davaluaci i els continguts podem redactar un indicador que ens descriga la subcompetncia. Per exemple:
Lalumne s capa en llegir un conte, dextraure la idea principal per poder-lo representar grficament.
Bsicament hi ha dues classes de tcniques, i en conseqncia dinstruments que poden emprar-se.
Les tcniques a qu ens referim sn les dobservaci i les de mesura.
Segons responguen a les qestions de: qui? quan? com? qu? per a qu? i a qui? podrem obtindre diferents
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
28
classificacions ms o menys sistematitzades dinstruments.
4.2.1. LA RBRICA
Les rbriques sn instruments que poden ajudar el professor a orientar lavaluaci dactivitats
complexes. Formen part de la tradici educativa anglosaxona i, a poc a poc, es van consolidant al nostre pas.
La rbrica s un document senzill, organitzat en forma de taula. A les files es llisten totes les competncies o
subcompetncies en qu es pot desglossar una activitat. Les columnes indiquen la gradaci en la qualitat
amb qu es poden resoldre aquestes competncies, de molt malament a molt b, o a linrevs.
Les celles es van omplint amb la descripci detallada de la competncia que sassoleix en cadascun
dels esglaons. Per exemple, imaginem que volem fer una rbrica per avaluar lexpressi oral. Hem identificat
les subcompetncies i les hem escrit a les files de la taula.
Aspectes Fluix1
Acceptable2
B3
Excellent4
Puntuaci
Preparaci Dubta sovint,es nota que nodomina eltema
Ha de feralgunesrectificacions, detant en tantsembla dubtar
Exposicifluda, moltpocs errors
Es nota un bondomini deltema, no cometerrors, nodubta
Inters Noaconsegueixl'atenci delpblic
Li costaaconseguir omantenirl'inters delpblic
Interessafora enprincipi peres fa unamicamontona
Atrau l'atencidel pblic imant l'intersdurant total'exposici
La veu No vocalitza ino s'entn
Costa d'entendrealgunsfragments
Veu clara,bonavocalitzaci
Veu clara, bonavocalitzaci,entonaciadequada,matisada,sedueix
Temps Molt i moltllarg o molt imolt curt
Excessivamentllarg oinsuficient perdesenvoluparcorrectament eltema
Temps ajustatal previst,per amb unfinal precipitato allargassatper manca decontrol deltemps
Temps ajustatal previst, ambun final quereprn les ideesprincipals iarredoneixl'exposici
Suport Suport visualinadequat
Suport visualadequat
Suport visualadequatinteressant ien la mesurajusta
Lexposicis'acompanya desuports audio-visuals endiversosformatsespecialmentatractius i demolta qualitat
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
29
La rbrica s, doncs:
Un document que delimita el que s avaluable i ho concreta en nivells deficincia. Des daquest
punt de vista s un instrument til per a lequip de professors perqu supera en detall a lavaluaci amb
un nmero o una lletra.
Obliga a analitzar els components didctics de les tasques que fan els estudiants.
Ajuda a consolidar el protagonisme a situacions davaluaci ms motivadores pels alumnes.
La prpia tasca de confecci de les rbriques pot portar lequip de professors a una profitosa discussi
sobre all que sha davaluar dels alumnes, com sha de valorar i quin graus deficincia es poden
observar.
La rbrica tamb pot ser til a lestudiant. Si s senzilla, comprensible i en coneix el contingut o, fins i
tot en els casos ms excellents, si ha pogut participar en la seua elaboraci.
Com tot instrument, les rbriques no sn la soluci a les necessitats davaluaci, tamb tenen el seu costat
fosc:
Una mala rbrica s desmotivadora pel professor i pels alumnes. Si les habilitats no estan ben definides
o lesglaonament s massa ambigu, el document es gira en contra lavaluador i pot crear ms confusi que
servei ens fa.
Les rbriques no trauen feina al professor. Avaluar cadascun dels tems daquestes fitxes per a cadascun
dels estudiants de la classe pot demanar tant o ms temps que lelaboraci i correcci dexmens
convencionals i molt ms temps que la correcci a lengrs dun treball escolar.
La rbrica s, en definitiva, una forma ms davaluar, potser ms potent i subtil que altres instruments
convencionals. Buscar-li un lloc al nostre sistema davaluaci, redactar-ne alguna i discutir-la amb els companys
dEquip Docent pot ser, segurament, una bona manera de millorar la nostra qualitat de treball.
4.2.2. ALTRES INSTRUMENTS DAVALUACI
La psicologia cognitiva distingeix entre el canvi de comportament estable que resulta de laprenentatge i
laprenentatge en s, concebut com un conjunt de processos interns, encoberts, no directament observables.
Aix, ens porta, i cal fer-ho, a qestionar la validesa i la fiabilitat de molts dels instruments que emprem. O b,
intentem adoptar una actitud el ms eclctica possible, quan apliquem instruments com:
La fitxa diagnstica
La prova inicial
El registre dancdotes
El qestionari didees prvies
La fitxa dobservaci
El llistat de control
El quadern de lalumne
La prova dassoliment escrita
Lentrevista
La pauta de control
La prova oral
El projecte final
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
30
Una nova perspectiva per relacionar aprenentatge i avaluaci podria ser tenir en compte el nivell de
retenci:
5 % Escoltant
10 % Llegint
20 % Audiovisual
30 % Demostrant
50 % Grups de discussi
75 % Fent
90 % Ensenyant mtuament
95 % Ensenyant i avaluant mtuament
O com deia Confucio: Escolte i oblide, veig i crec, faig i comprenc
Tamb podem recordar que s una competncia bsica: Capacitat dutilitzar coneixements i habilitats de
manera transversal i interactiva en contextos i situacions diversos per a exercir com a ciutad iresoldre situacions i problemes de la vida quotidiana.
Si atenem al quadre segent:
PROCEDIMENTS
HABILITATS
ESTRATGIES
COMPETNCIES
Ferran Oltra Llin
La selecci de continguts pot fer-se per:
1.Qestions socials rellevants2. Interessos de lalumnat3.Enfocament de la disciplina o cincia4.Altres....
Per s important que la presentacidels continguts contemple:1.Plantejar-los com un problema2. Integrar-los en un context quotidi, a labastde lalumnat
Ferran Oltra Llin
CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2
31
i presentem aix els continguts per tal que lalumne construsca les competncies bsiques, a lavaluaci
caldr tamb, per coherncia, presentar les proves, instruments, etc. dins de contextos quotidians i com a
problemes a resoldre.