Post on 17-Dec-2015
description
EL TREBALL PER PROJECTES:LAVENTURA DENSENYAR I APRENDRE
TREBALL DE RECERCA2011-2012
NDEX
Agraments .................................................................................. pg 3
Prleg .......................................................................................... pg 4-5
1. Treball per Projectes
1.1. Introducci al Treball per Projectes ...................................... pg 6-7
1.2. Idees centrals ....................................................................... pg 8-9
1.3. Qu s el Treball per Projectes? .......................................... pg 10-15
Objectius, Contingut i Finalitat
1.4 La globalitzaci en leducaci. ...................................... pg 16-20
2. Treball per projectes: A letapa dEducaci infantil
2.1. Objectius didctics ............................................................... pg 21-27
Qu es vol aconseguir amb el treball per projectes?
2.2. Procs dun projecte educatiu .............................................. pg 28-40
2.3. Resposta dels infants davant daquest mtode .................... pg 41-45
Finalitats del Treball per Projectes
2.4. Els mestres com a mediadors .............................................. pg 46-50
2.5. Implicaci de les famlies ..................................................... pg 51-53
3. El treball per projectes: Qu fa que sigui diferent? .................... pg 54-62
4. Part prctica I
Escola cooperativa El Puig dEsparreguera
4.1. Seguiment del Projecte de Sant Jordi: Terra ...................... pg 63-77
PowerPoint
o Procs del projecte Terra
5. Experincia Personal ................................................................ pg 78
6. Part prctica II
6.1. Entrevista a lAnna Sala ..................................................... pg 79-87
6.2. Entrevista a lAriadna Caameres ...................................... pg 88-96
6.3. Entrevista a Merc Parcerises ............................................ pg 97-100
7. Enquesta Famlia ....................................................................... pg 101-102
8. Conclusi ................................................................................... pg 103-104
9. Bibliografia ................................................................................. pg 105
10. Annex ......................................................................................... pg 106
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
2
Museus, centres de recerca, auditoris, biblioteques i mediateques,
cinemes, teatres, centres cvics, platges, muntanyes, boscos i espais
pblics de tota mena, constitueixen els gran prats verds que han de ser
oferts als escolars amb la companyia dels seus mestres, aquells adults
que els han precedit i que, sense oblidar les seves primeres pastures,
saben com conduir els petits perqu laliment els sigui alhora plaent i
profits.
El retorn a linterior de lescola, amb els ulls plens de colors de lexterior,
s aleshores clarament el retorn a un lloc nic i singular.
Eullia Bosch
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
3
AGRAMENTS
Vull agrair la collaboraci i el temps dedicat en lassessorament per poder
realitzar aquest treball aix com les facilitats per poder participar i veure en
directe les activitats i les experincies dels nens i nenes de lescola cooperativa
El Puig desparreguera.
Tamb, el meu agrament a les professionals de lensenyament que
pacientment mhan escoltat i han respost les meves preguntes en les
entrevistes personals que han format part de la documentaci del meu treball.
A les famlies dalumnes que han contestat les enquestes, els hi vull agrair el
seu temps i linters demostrat en tot moment.
Per ltim, i no menys important, vull agrair tot el suport que mha donat en tot
moment la meva famlia. En especial vull agrair a la meva mare, les ganes per
compartir amb mi la seva gran experincia com a docent. I sobretot per
transmetrem lemoci i les ganes per seguir endavant amb el meu treball de
recerca personal.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
4
PRLEG
Fa aproximadament uns quatre anys va comenar a sorgir la meva inquietud
sobre all que era un Treball de Recerca. La meva germana es trobava en la
mateixa situaci en que em trobo jo ara, cursava segon de Batxillerat i havia de
decidir qu volia tractar en el seu treball. En aquell moment, jo, una noia de
tretze anys, ja em vaig comenar a plantejar quin seria aquell tema que triaria.
Des de ben petita, he tingut una gran fascinaci per tot all relacionat amb el
mn de leducaci i dels infants. Una fascinaci que mha acompanyat des
daleshores i que he pogut compartir amb la meva mare. Ella s mestre
deducaci infantil, t una gran vocaci i sent un amor molt especial per la seva
feina. Per aquest motiu, sempre he tingut clar, cap a quina direcci conduiria el
meu Treball de Recerca i fins i tot, cap a on volia encaminar la meva vida.
B, doncs ara, em trobo davant daquestes primeres pgines, intentant plasmar
totes aquelles coses que mhan portat a la meva elecci.
Finalment, ha arribat el moment dhaver de desenvolupar el meu propi repte, el
Treball de Recerca. Al principi em vaig plantejar fer un treball sobre leducaci
especial, ja que era un tema en lmbit de leducaci bastant desconegut per
mi. Aquest tema em resultava molt atractiu, per, no era realment all que jo
volia treballar. Desprs vaig tenir clar que havia de buscar alguna cosa referent
amb leducaci infantil que era all que realment a mi mapassionava.
Fa uns anys, la meva mare, va comenar a treballar a una escola
dEsparreguera. En aquesta escola tenien una manera molt diferent de
treballar, deducar i daprendre que rpidament em va cridar latenci.
Treballaven per Projectes, un mtode daprenentatge molt nou per a mi i que jo
no havia tingut la oportunitat de poder experimentar. I aix, al sentir parlar a la
meva mare durant tant temps daquesta increble manera daprendre dels
infants, sem va comenar a despertar la curiositat de saber ms coses i
investigar.
Finalment he decidit enfocar el meu Treball de Recerca a laprenentatge basat
en el Treball per Projectes a leducaci infantil.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
5
Vull desencadenar moltes preguntes que sestan construint al meu cap i tinc
moltes ganes daprendre noves coses i aix poder ampliar els meus
coneixements.
Vull conixer realment qu s el Treball per Projectes i qu s all que
proporciona per ser un mtode de treball tant ben considerat. Sn moltes les
preguntes que em faig a cada moment i moltes les que vull respondre.
Per tant tinc com a objectiu fer un treball que em permeti enriquir-me com a
persona i que em sigui de molta utilitat a la meva vida professional.
Aix doncs, us convido a endinsar-nos tots plegats a la meva recerca.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
6
1. TREBALL PER PROJECTES
1.1 Introducci al Treball de Recerca
Quan penso en leducaci actualment, me nadono que les coses cada cop
canvien ms rpid. Sense anar ms lluny, si posem els ulls en els nostres
pares podrem veure com nosaltres, els adolescents, ja no hem estudiat de la
mateixa manera que ho van fer ells. Per tant, com podem comprovar,
leducaci actual ha de donar resposta a la realitat que vivim i que ens envolta,
una realitat dincertesa. Un mn en canvi constant i cada cop ms exigent.
Aix doncs, sorgeix la necessitat de fer un canvi de mentalitat i reinventar
lescola en tots els seus aspectes. Lobjectiu s crear una alternativa a
lorganitzaci mitjanant un currculum, un centre dinters o una unitat
didctica. Amb aix, comencen a sorgir tot tipus de mtodes innovadors fins
arribar a la idea del Treball per Projectes que es converteix en un eix que ens
porta a reflexionar i aprofundir en ladquisici del coneixement.
Tal com diu 1linforme Delors, leducaci del segle XXI hauria destar enfocada
a:
- Aprendre a conixer
- Aprendre a fer
- Aprendre a viure
- Aprendre a ser
- Aprendre a emprendre
- Aprendre a atrevir-se
Hem de tenir present, que lescola ha de ser un lloc privilegiat daprenentatge i
de creixement personal, per aix els alumnes shan dinvolucrar en el seu
procs daprenentatge constant. Els alumnes han de tenir un paper actiu en tot
moment per sentir-se motivats i amb ganes de conixer coses noves i
apassionants.
1Informe Delors
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
7
Lescola ha de deixar fluir la seva creativitat i imaginaci i centrar-se en els
seus interessos i en la societat que els envolta i en la que han de viure.
Lescola ha de comenar a canviar els seus estereotips i no noms centrar-se
en el currculum establert que ja ve marcat.
Perqu sin, quin paper juguen els alumnes en el seu propi aprenentatge?
Cal recolzar una escola que pugui progressar, que ajudi a la formaci dels
alumnes per crear la seva prpia opini crtica i per assolir responsabilitats.
Els coneixements els anem adquirim cada dia, durant tota la nostre vida, i
lescola t un paper molt important com a punt de partida.
Lescola ha de ser un espai on els nens i les nens investiguin temes que per
ells sn interessants o preocupants, un espai on experimentin, aprenguin coses
que els enriqueixin, es relacionin, i creixin com a persones. Tamb s molt
important fomentar el dileg a laula ja que ajuda a mantenir una relaci
densenyament i aprenentatge molt significativa.
Lexperincia s un cam que ajuda als alumes ha enfrontar-se al mn i en que
qual lajuda del mestre es imprescindible.
Per sha de tenir en compte, que tot aix, noms saconsegueix quan els
alumnes els agrada all que treballen, quan es troben b a laula i quan troben
un sentit all que estan investigant i all que fan.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
8
1.2 Idees centrals
Quan em vaig plantejar com podia comenar aquest Treball de recerca, vaig
decidir comenar per fer una pluja didees sobre all que era un Treball per
Projectes ja que era el tema que jo havia escollit.
Aleshores em va sorgir la necessitat de buscar unes idees concretes i senzilles.
Hem vaig trobar amb que sempre s ms fcil comenar per all QU NO S
un Treball per projectes, en comptes dall QU S. Per vaig trobar que en
un llibre dun dels pioners dels Projectes de treball, com s Fernando
Hernndez2, explicaven all que era un treball per projectes de manera clara.
Aix que un treball per Projectes >:
Un recorregut per trobar un tema que afavoreixi a lanlisi, la
interpretaci i la crtica des del Contrast de diferents punts de vista.
Hi ha una gran actitud de cooperaci on el docent tamb aprn ja que
ajuda als alumnes a investigar sobre temes.
Un recorregut que busca establir connexions i que qestiona la idea
duna versi nica de la realitat.
Cada recorregut s singular i es treballa amb diferents tipus dinformaci.
El docent ensenya a escoltar, ja que del que diuen els companys, tamb
poden aprendre tots.
Hi ha diverses maneres daprendre el que es vol ensenyar. I els mestres
no saben si aprendran definitivament all o una altre cosa.
Un apropament actualitzat als problemes de les disciplines i els sabers.
Una forma daprenentatge en la que es t en compte que tots els
alumnes poden aprendre si es troba un espai adequat per poder-ho fer.
Laprenentatge vinculat al fer, a lactivitat i a la intuci, tamb s una
manera daprenentatge.
2La necesidad de repensar el saber escolar ( y la funcin de la escuela) en tiempos de
mudanzas. Fernando Hernndez. (1997)
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
9
Un cop ja tinc clares les idees principals sobre all que s un Treball per
projectes, ja puc continuar per all que no sn els treballs per projectes, aix
puc ampliar all que ja s.
Un treball per Projectes > :
Una presentaci dall que ja sap el mestre, que s aquell que pren les
decisions sobre el que sha destudiar i a on buscar la informaci. I tot
aix ho fa perqu ell s qui sap la veritat.
Un recorregut descriptiu per un tema, ja que no t un recorregut
especfic.
Un recorregut expositiu sense problemes i sense un fil conductor.
Un presentaci dun tema basada en uns passos i en una font
dinformaci nica com sn els llibres de text.
Una activitat on el mestre contnuament dona les respostes als seus
alumnes ja que ell en sap daquell tema.
Pensar que els alumnes ja siguin petits o grans, han daprendre el que el
docent els hi vol ensenyar.
Una presentaci sumatria de matries.
Convertir en una matria destudi el que als alumnes els hi agrada o els
hi ve de gust..
Ja hem vist uns quants punts clars i entenedors sobre all que s i no s un
Treball per projectes. A partir daqu ja puc anar ampliant la meva informaci i
em puc endinsar en aquest procs daprenentatge.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
10
1.3 Qu s el Treball per Projectes?
(Objectius, contingut i finalitat)
Segurament hem sentit a parlar sobre els Treball per Projectes. Per avui en
dia ja shan fet masses interpretacions del que s treballar per projectes. Durant
anys el concepte de projecte ha anat evolucionant juntament amb el concepte
dall que ha de ser lescola.
Per, ara per ara, sha convertit en una manera de fer les coses que sorgeix de
manera natural a les classes de moltes escoles. Per tant, no tan sols sn
continguts, sin que el projecte s una manera de fer, destar, de sentir-se, de
progressar.
Com diu lAnna Sala3:
El projecte s el dia a dia de lescola i desprs sorgeixen temes que sn
com la benzina perqu aix pugui tirar endavant
Com podem comprovar actualment, sha convertit en un enlla entre els
alumnes, els mestres, les famlies i lescola i el mn que volem entendre. Com
tamb un enlla entre els sabers i els sentit personal que li dna cadasc.
Podem comenar dient que el treball per projectes s una manera dentre
altres, de posar a treballar als alumnes.
Per comenar cal dir que el projecte de treball est centrat amb laprenentatge
dinteressos que tenen un grup de nens i nenes i aix ajudar-los a donar sentit
al mn en el qual viuen i els envolta.
Com es diu en la revista de perspectiva escolar4: Els projectes sn laventura
de construir cada dia una experincia daprenentatge singular
3 Anna Sala. Especialista en Projectes. Escola cooperativa de pares. El Puig. Esparreguera.
4 Perspectiva Escolar. Publicaci de Rosa Sensat. Octubre 2007. Nmero 318. Els Projectes de
Treball.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
11
Aix doncs, els projectes de treball no els podem definir noms com un simple
mtode, una pedagogia o una forma didctica basada en seguir noms una
srie de passos. Sin que es tracta sobretot daprendre a donar sentit als
problemes i interrogants que tenen els infants sobre ells mateixos i sobre el
mn.
Aix afavoreix als alumnes, ja que aix,desprs quan sn adults, poden resoldre
diverses situacions que saniran trobant al llarg de la seva vida, ja que en un
projecte de treball els nens i nenes es posen davant de problemes de deb,
problemes que han de resoldre i obstacles i reptes que el grup ha de superar
per arribar a una finalitat.
Per tant lalumne t locasi, no solament de prendre conscincia del que sap,
sin tamb de desenvolupar la capacitat de poder tirar endavant en alguna
ocasi determinada.
Un cop els nens i les nenes estan ja endinsats en un projecte de treball i en la
seva realitzaci, ells son els participants. Ells van interactuant amb els altres,
aix com tamb amb els materials i els sistemes de representaci.
s molt important que els alumnes puguin mostrar als altres tot all que
coneixen, tot all que saben o han descobert.
Aix doncs, mitjanant els projectes de treball busquen altres maneres de
representar el coneixement aix com altres itineraris dinvestigaci que poden
realitzar els estudiants.
Els alumnes han danar fent el seu cam, tant amb grup com individualment, per
aix, els projectes de treball afavoreixen el pensament i la resoluci de
problemes amb diversos escenaris fora de lescola.
Amb tot aix, es pretn que lescola obri noves portes al coneixement i eduqui
als estudiants a un mn ple de desafiaments.
Segons Sotelo5: La educacin ya no es un privilegio de una clase diligente, si
no un derecho de todos.
5 Sotelo. I. La enseanza de las humanidades. El pas, 22 de octubre. Pgina 15. 2000
La organizacin de currculum por proyectos de trabajo. Fernando Hernndez.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
12
Quan els nens i les nenes treballen
per projectes, s fonamental la
implicaci de tots ells i fins i tot la
de moltes altres persones.
s fonamental la implicaci de tots ells
i fins i tot la de moltes altres persones.
Podem dir per tant que el projecte de treball t un format obert, i aquest format
obert permet estructurar i explicar una histria que t relaci amb nosaltres,
amb els adults, amb els professors, les famlies i els nens.
Per cal dir que aquesta interacci i implicaci s possible perqu sintenta
buscar problemes que ens preocupen i afecten a tota la comunitat escolar,
buscant sempre formes alternatives dinvestigar.
Tal com va dir Bruner6 : Es a travs de nuestras propias narraciones como
principalmente construimos una versin de nosotros mismos en el mundo, y es
a travs de sus narraciones como una cultura ofrece modelos de identidad y
accin a sus miembros.
s evident, que en un projecte educatiu el professorat i els estudiants
investiguen de manera conjunta sobre alguna cosa que els pot arribar a
apassionar, aix, els estudiants arriben a ser conscients fins i tot del plaer
daprendre.
6 Bruner. J. (1998) La educacin, Puerta de la cultura. Madrid: Visor.
La organizacin de currculum por proyectos de trabajo. Fernando Hernndez.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
13
Com va dir Steinberg7 y Kincheloe: Compromete nuestro deseo, capta nuestra
imaginacin y construye nuestra conciencia
s important alhora de treball tenir en compte que el subjecte que aprn i el
que ensenya, segueixen el mateix cam. Per la qual cosa, ensenyar i aprendre
tenen un fort lligam.
Hem parlat de la gran relaci que
t leducador amb lalumne dins
lescola i dins el projecte. Per
cal tenir present que sintenta
aconseguir que amb el treball per
projectes el grup classe, gestioni
collectivament el que vol saber i
aprendre. Leducador animar,
ajudar, per no decideix en
absolut, perqu sin sest lligant
la imaginaci dels alumnes. Leducador anima i ajuda, per no decideix.
Peixos, 3 anys.
Alhora de fer un Projecte de treball sha de tenir en compte que no importa com
i don a sorgit el tema, ja que molts cops no es comena des de zero. De
vegades el tema esdev daltres histries vinculades amb els interessos dels
infants ( la major part de les vegades).
Desprs daquestes explicacions cal afegir uns aspectes interessants sobre els
projectes de treball.
Com diu lassociaci de mestres de Rosa Sensat8 en una de les seves edicions
de perspectiva escolar :
7Steingberg, S i Kincheloe, L. (2000) Cultura infantil y multinacionales. Madrid: Morata.
La organizacin de currculum por proyectos de trabajo. Fernando Hernndez. 8Perspectiva escolar. Els projectes de treball. Rosa Sensat. Nmero 318. Octubre 2007. Pgina
23.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
14
Cal tenir en compte quatre tipus dobjectius relacionats amb la proposta
australiana anomenada learning by desing :
- Objectius experiencials ( qu podem aprendre de nosaltres i dels altres?)
- Objectius conceptuals ( sobre qu volem pensar?)
- Objectius analtics ( quines relacions ens proposem establir?)
- Objectius aplicats ( cm farem pblics els nostres aprenentatges?)
Com podem veure, lligant conceptes, aquests quatre objectius sn fonamentals
per poder desenvolupar un Treball per Projectes.
Si ens seguim endinsant en aquest mn podem veure que un tret molt
important amb el Treball per projectes com podem veure, s que es pretn
avanar per un cam que va des de la informaci al coneixement, seguint
diverses vies i diferents estratgies.
Per aquestes vies i estratgies poden variar en molts moments, ja que, es t
sobretot en compte cada individu i el procs daprenentatge que necessita, s a
dir, sactua sempre amb una mirada diferenciada sobre qui vol aprendre i el qu
vol conixer, tenint en compte mltiples perspectives sobre la mateixa situaci
que volem investigar, aprendre o conixer.
Parlant en termes generals, podem determinar amb fermesa que un Projecte
de treball ofereix a lalumnat, locasi de fer una autoavaluaci espontnia.
Un cop realitzat el projecte cada individu pot analitzar les tasques, i veure si
han estat assolides. Aix doncs, tamb es podemfer palesos als xits i
fracassos de cada una dells.
Aquesta autoavaluaci, s molt important, ja que pot guiar a nous
aprenentatges i pot permetre a cadasc determinar els seus punts ms forts o
b els seus punt ms febles.
Hem de saber, que el Projecte educatiu afavoreix els nois i noies a implicar-se,
decidir, planificar i coordinar un conjunt de tasques que els ajudar al llarg de la
seva vida a ser ms autnoms i independents.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
15
Com podem veure trets molt importants duna persona alhora dafrontar-se al
mn real, a la realitat que li tocar viure un cop deixi enrere tots els anys
destudis.
Per tant, tenen un paper totalment actiu en aquest Projecte educatiu.
Tot aix, implica que amb el treball per projectes es pretn estimular la reflexi i
els interrogants sobre els sabers i els aprenentatges.
Els projectes poden esdevenir una bona manera de motivar als alumnes, ja que
aquesta eina de treballar suposa per a ells un gran repte personal, complir els
seus propis objectius i la satisfacci del treball aconseguit.
Tot aix, sense deixar enrere que un bon Treball per projectes, permet a ms a
ms, donar un gran sentit a; nocions, mtodes i coneixements indispensables
que saprenen a classe.
Per tant podem dir que es pretn aconseguir i afavorir laprenentatge des duna
perspectiva constructivista. Perqu lescola pot ser una font dinventiva,
aventura i descoberta constant.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
16
1.4 La Globalitzaci en leducaci
Si parlem de Treball per projectes, hem de parlar de globalitzaci. En la
globalitzaci, les relacions entre els continguts i les rees de coneixement
venen donades en funci de les necessitats que tenim per resoldre algun
problema que sorgeix durant laprenentatge.
Aquesta globalitzaci sorgeix amb la necessitat de realitzar una connexi entre
la teoria i la prctica, que s una forma dorganitzar els diferents sabers,
competncies i disciplines escolars.
Una educaci globalitzada, una connexi entre la teoria i la prctica.
La lluna, 5 anys.
Una globalitzaci, que en el cas dels infants sovint s la ms adequada, ja que,
la seva realitat s sempre global.
Com diu Oliveira9:
Ha arribat el dia en qu els infants aprendran molt ms, i molt ms rpidament,
posant-se en contacte amb el mn que els envolta que no pas tancant-se a
laula
9 Oliveira. Com construm coneixement a laula?
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
17
Quan abordem un Treball per projectes, no perqu aquest tingui un tema ms
aviat cientfic ( sense oblidar que estem parlant de nens de tres anys) ens
centrarem noms en conceptes matemtics, sin tamb, segurament sorgiran
ms aspectes com ara; llenguatge escrit i verbal, llenguatge musical, llenguatge
visual i plstic, psicomotricitat i altres competncies que es treballen en
educaci infantil. Sempre conjuntament, sense pensar qu s el que toca
avui, sin quina necessitat tenen els infants per resoldre el problema que
sorgeix en aquell moment o per on volen seguir aprofundint pe tirar endavant el
seu projecte personal i collectiu.
s en aquest moment quan podem dir que laprenentatge s totalment
globalitzat, perqu tenim en compte totes i cadascuna de les competncies de
leducaci infantil.
Aix doncs podem parlar duna convergncia de coneixements i aprenentatges.
Una dita molt entenedora i clara del Fsic Bohm10 s que diu:
La experiencia y el conocimiento son solo un proceso
Per tant, la nostra realitat lhem dentendre com una totalitat i no com una vida
fragmentada.
Si fem esment de la globalitzaci a lescola, tamb hem de mencionar
lensenyament interdisciplinari, pluridisciplinari i integrada.
- Entenem per ensenyament interdisciplinari, el que t com a fonament, el
fet de que es pensi que lalumne estableix connexions entre les diferents
matries, perqu pel mestre aix s una evidencia.
La interdisciplinarietat es presenta com un intent dorganitzar la
informaci i els coneixements escolars.
Els mestres presenten als alumnes la seva matria en la qual, ells son
especialistes. I aix esperen que els estudiants relacionin all que els hi
ha explicat duna manera globalitzada.
10
La organizacin del currculum por proyectos de trabajo. Fernando Hernndez y Montserrat Ventura. Bolsillo. Octaedro. Pgina 60
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
18
Segons Asensio11: La interdisciplinariedad se entiende fundamentalmente
como el intento voluntario de integracin de diferentes ciencias con un objetivo
de conocimiento comn
Hem de tenir en compte que la interdisciplinarietat es dna sobretot en la
secundaria, ja que sorgeix de linters del professorat per treballar en
equip, i voler que lalumne estableixi relacions entre les diverses
matries.
- Lensenyament pluridisciplinari, s la uni no integrada de dos o ms
disciplines bastant properes. Per tant les dos estan dins dun camp de
coneixements semblants, per les dos tenen els seus mtodes i models
propis. El que sintenta, s que, entre aquestes dos o ms disciplines
existeixi ms relaci. Aix provoca que acabin tenint uns objectius
comuns, com tamb que una acabi complementant a laltre i a linrevs.
Podria ser que al final exists una sistematitzaci entre aquestes dues,
s a dir, que es redussin a una sola disciplina.
Hem dajudar als infants a trobar i establir connexions en la informaci, buscant
possibles hiptesis, diverses estratgies, afavorint lautonomia dels alumnes i
buscant diferents perspectives.
Com deia Coll12: Ser capaz de realizar aprendizajes significativos por si solo
en una amplia gama desituaciones y circunstancias
En una escola ms aviat tradicional, lensenyana est ms centralitzada amb
el professorat, ja que, s ell el que pren les decisions sobre els continguts de
les diferents disciplines i matries i com volen abordar-les. Per tant, el tema que
es treballa sn els continguts de les diverses disciplines i matries en el
moment que toca i no quan sorgeix alguna necessitat per part dels nens i les
nenes daprendre alguna cosa que els interessa i que tenen curiositat per saber
ms.
11
Asensio, M Enfoque interdisciplinar en el diseo curricular Cuadernos de pedagoga. Nmero 149. Pgina 81-85 12
Coll, C. Bases psicolgicas de diseo curricular. Cuadernos de pedagoga. Nmero 139. Pgina 24-30
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
19
s el mestre qui aporta la informaci i estableix les pautes de relaci entre una
competncia o b una altre.
En una ensenyana globalitzada, molts dels continguts curriculars poden sorgir
a partir de qualsevol tema que es treballi a laula, establint connexions
disciplinaries, s a dir, de les diferents matries.
Aquesta manera de veure lensenyament de forma globalitzada, t un fonament
psicopedaggic. Perqu tingui significat un coneixement, sha destablir
connexions amb els coneixements que ja tenen els alumnes, pensant per, que
aquestes poden ser errnies i que cal conixer-les per anar teixint el procs
densenyament-aprenentatge. Per tant, cal destacar la funci del mestre alhora
densenyar, com tamb la interpretaci significativa que fan els mestres dels
alumnes.
Aix doncs, podrem dir, que segons deia Coll13: El principio de la globalizacin
traduce la idea de que el aprendizaje no se lleva a cabo por una simple adicin
o acumulacin de nuevos elementos a la estructura cognosciva del alumno
s per aquest motiu que veiem que les persones estableixen connexions a
partir del coneixement, no duna forma acumulativa, sin, que el seu
aprenentatge sorgeix de la relaci entre les diferents fonts dinformaci.
La globalitzaci a lescola necessita que els mestres siguin flexibles alhora de
veure els coneixements que van adquirint els estudiants davant dun tema que
sha plantejat a classe.
La globalitzaci permet que els alumnes organitzin els seus coneixements i que
estableixin interconnexions amb altres temes o problemes. Aquest plantejament
fa que lestudiant busqui estratgies per donar sentit a la informaci fent que els
seu aprenentatge sigui ms racional i comprensiu.
13
Coll,L Marc curricular per a lensenyament obligatori Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament densenyament. 1986
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
20
Per treballar tots els continguts curriculars mitjanant la globalitzaci, cal tenir
clars una srie dobjectius generals. Per aquests, es podran anar adaptant
segons levoluci del grup i la situaci en que es trobin.
Aquesta perspectiva es pot enfocar de manera que els coneixements escolars
sorganitzin per matries, activitats, temes o Projectes de Treball.
Com deia Hernndez Sancho14: Para ensenyar no basta con saber la
assignatura
Per de vegades, sorgeixen limitacions alhora de posar en prctica. Limitacions
que venen donades pel pes de lassignatura, de la resistncia al canvi per part
de lequip docent o b pel sistema escolar de la prpia escola.
Dels diferents sentits de globalitzaci que hem vist anteriorment, el que es
pretn desenvolupar alhora denfocar en Projecte de Treball, s buscar leix del
problema que vincula les diverses informacions trobades a partir dun tema i
aix poder facilitar una bona comprensi i estudi per part dels alumnes.
Per tant, arribem a la conclusi, que la globalitzaci i significat, sn dos
aspectes que sesdevenen fonamentals i deixen empremta en un Treball per
Projectes.
Durant el procs daquests, els nens i nenes sn conscients del seu procs
daprenentatge. I el professorat t una resposta molt ms oberta i flexible
davant els continguts escolars.
14
Hernndez Sancho. Barcelona. Laia. 1989
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
21
2. TREBALL PER PROJECTES: A letapa dEducaci infantil
2.1 Objectius didctics
Qu es vol aconseguir amb el Treball per projectes?
Per aconseguir un model descola que els seus criteris sn formar criatures
responsables, creatives, interessades en conixer la societat on viuen i amb
ganes destudiar i aprendre coses noves duna manera activa, cal tenir en
compte, una srie dobjectius que volem assolir.
- Estimular els nens i nenes a ser responsables amb el seu
aprenentatge.
Cal encaminar als infants durant el seu procs educatiu a tenir una
actitud positiva, que tinguin en compte els valors de la vida, que
spiguen compartir i conviure amb els altres.
Una educaci compartida.
Aix els nens poden descobrir quin s el millor cam que els ajuda a
aprendre per si mateixos.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
22
- Formar alumnes que donin sentit all que volen aprendre.
s important que, el que els nens aprenen sigui una proposta
interessant per ells, i que les seves experincies formin part daquest
aprenentatge.
Per aix, s essencial que els nens i les nenes puguin escollir aquell
tema que volen tractar. No hem doblidar que els alumnes han
daprendre a aprendre.
15Una visin del conocimiento que puede transmitirse mediante
los proyectos de trabajo y otras formas de aprender a investigar
que faciliten que no se aplace ni se niegue el deseo de
aprender de los alumnos, que se afronte la complejidad del
conocimiento, que se vincule con la comprensin de la
realidad y que aumente el inters por aprender dentro y fuera
de la escuela a lo largo de toda la vida. Eso s, sin la tensin de
tener que hacerlo o la obligacin de cumplirlo.
s bo que els nens puguin tractar temes reals, que tinguin a veure
amb ells mateixos, amb els professors, amb les famlies i amb els
adults, s a dir, un tema que giri al voltant de problemes que els
preocupa i que els afecta.
Hem de tenir en compte, que all que per un grup s important
treballar, per un altre, potser que no tingui cap mena dinters.
Com diu Fiske16: Si no hay relevancia entre un texto i la vida diaria
de los lectores, habr muy poca motivacin para leerlo i menos
placer i ganes por hacerlo
15
Los Proyectos de Trabajo Cuadernos de Pedagoga N 310, febrer 2002. Fernando Hernndez. 16
Fiske 1989
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
23
- Motivar als alumnes a que siguin collaboradors i participatius.
s important que el professorat aconsegueixi que els alumnes se
sentin motivats i amb ganes de conviure i compartir les seves
experincies amb tota la comunitat educativa.
s a dir, els nens interactuen uns amb els altres. Per aix s molt
important que els nens puguin dur a terme un saber democrtic.
Posar en com tot all important per un mateix, compartir el que se
sap, discrepar, actuar per poder comprendre millor el mn.
s important que els nens spiguen oferir, demanar ajuda i compartir
les seves preocupacions i els seus sabers.
- Afavorir el dileg i la comunicaci a laula.
Mitjanant el dileg, els nens aprenen a ser actius amb el seu
aprenentatge. I ells sn els que decideixen quina direcci ha de
seguir la indagaci sobre all que volen aprendre.
El dileg ha de ser una de les claus dins la classe, ja que la paraula
ajuda a estructurar, a ordenar i
construir una narraci amb sentit,
de tot aquell coneixement adquirit.
Per tal daconseguir-ho, cal que el
mestre sigui capa dinterpretar,
escoltar i tenir en compte el que els
seus alumnes diuen.
El dileg s fonamental dins laula.
La lluna, 5 anys.
- Posar als alumnes davant reptes que els facin superar-se en
cadascun dels seus aprenentatges.
Cal que els professors ajudin als infants a superar aquells obstacles
que aniran sorgint al llarg del seu procs de treball. s important que
quan els nens es trobin davant dun problema, spiguen identificar-lo
i buscar una possible sortida per tirar endavant el seu projecte.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
24
- Ajudar als alumnes agafar confiana en ells mateixos.
En cadascun dels projectes educatius els nens evidencien que sn
capaos de tirar endavant qualsevol tasca que sels hi demani. Que
formen part com a individus dels coneixement que el grup va
adquirint. I aix es potencia lautoestima i lesperit crtic i no es senten
desfavorits.
- Contribuir a que els nens i les nenes siguin autnoms.
En un projecte de treball es pretn afavorir el doble aprenentatge, s
a dir, que el nen sigui autnom en els seus aprenentatges i en relaci
als altres.
Per tant, el mestre ha de saber
delegar amb cadascun dels
alumnes les competncies que
els hi siguin ms favorables, aix
doncs, ells se sentiran part
important del grup.
Afavorir a que els nens siguin autnoms.
La lluna, 5 anys.
s molt important tenir clar que, lautonomia i la responsabilitat que
ha danar adoptant linfant, requereix un temps i un procs
daprenentatge.
Com diuen Perrenound17 i Vassilef18: Lindividu salvaguarda la seva
autonomia protegint una esfera dactivitat en la qual ell s amo dell
mateix i tamb encarrilant les orientacions del grup i les regles del
joc en el sentit de la seves prpies preferncies
17
Perround, Ph. La cl des champs: essai sur les competnces dun acteur autonome. Genve: facult de psychologie et des sciences de lducation, 1999. 18
Vassilef, J. , dinsCourtois,B; Josso Le project: nbuleuse ou galaxie? NeuchTEL et Paris: Delachaux et Niestl 1997, pgina 93-138.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
25
- Aprendre que els projectes de treball sinicien des duna basant
crtica i constructiva.
Hem de formar als alumnes, perqu les seves decisions i consells no
siguin intils i env. Sin, que formi part del procs daprenentatge
que els nens van realitzant al llarg de les experincies de treball.
Aix els hi servir ms endavant per resoldre els problemes que es
trobaran en la seva vida adulta.
Com diu Boutinet19, Courtois i Josso: En una societat-projecte una
bona part dels professionals es troben, ms o menys sovint,
compromesos amb projectes de desenvolupament, de
reestructuraci, dinnovaci. En la vida de fora del treball, passa el
mateix en el terreny associatiu, poltic, sindical, esportiu, cultural.
- Aprendre mitjanant el descobriment.
Fer que els infants, a partir duna
activitat on viuen les seves
prpies experincies,
desenvolupin una estratgia de
treball que doni resposta a les
seves necessitats.
Viure les prpies experincies.
Peixos, 3 anys.
Aquestes necessitats, poden anar evolucionant i modificant-se al llarg
del procs educatiu, segons el moment evolutiu de cada un dels nens
i nenes de la classe.
19
Boutinet, J-P Le Project, mode ou necessit? Paris: LHarmattan.1993-1995. Courtois i Josso,1997
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
26
Cada tema es planteja i es
desenvolupa com un problema al
qual sha de trobar una soluci, per
durant el procs, poden sorgir altres
temes i problemes derivats del
plantejament inicial.
Es planteja un problema i es troba
una soluci.
Peixos, 3 anys.
- Tenir present que el mestre o lequip de mestres no son els
nics responsables de les activitats de lescola.
Tots i cadascun dels mestres, juntament
amb el grup classe, tenen un nivell
dimplicaci i responsabilitat en cada
activitat que es realitza. Aix doncs, aprenen
i comparteixen per igual, mestres i alumnes.
Van trobant el seu lloc dimplicaci i
participaci en laprenentatge.
Els mestres tenen responsabilitat
i implicaci en cada activitat que
es realitza.
Conills, 4 anys.
AVALUACI COM A REVISI DEL PROCS DAPRENENTATGE
El procs davaluaci es fa durant tot el projecte de treball. Inicialment veiem el
que els infants saben sobre el tema escollit i quines son les seves hiptesis. Es
tracta de fer una avaluaci inicial que servir per conixer els coneixements
previs dels infants. Durant el transcurs daquest projecte, el mestre podr
observar la forma en que els nens i nenes van aprenent i interactuant amb les
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
27
fonts dinformaci i els descobriments que es troben al llarg del cam per tant
podr fer una avaluaci del procs.
Lavaluaci s la comprovaci i el coneixement del progrs que han anat fent
els alumnes durant el Treball per projectes. Avaluem dels alumnes lesfor que
han fet, ladquisici de coneixements i el treball realitzat. Cal tenir en compte la
participaci de cada un, amb les situacions de treball en grup. Sha de tenir en
compte que no podem tenir els mateixos criteris d'avaluaci per tots els infants,
ja que cada nen i nena s diferent a laltre i no parteix duna mateixa base de
coneixements.
Dins de lavaluaci es mira si els objectius marcats gaireb shan complert tots.
Tamb sanalitza el projecte finalitzat i el procs delaboraci.
Dins lavaluaci, s important comunicar el coneixement adquirit personalment i
tamb el del grup ja que cadascun dels alumnes viu el projecte de forma
diferent.
Una bona eina per conixer i saber el que han aprs, s mitjanant una
exposici on es veu amb profunditat, el procs evolutiu de cada alumne.
Exposar implica un coneixement personal, on el nen s capa de transmetre
tots els aprenentatges i coneixements que ha anat interioritzant. s aix com el
docent se nadona de que el projecte de treball estudiat, ha assolit tots els
propsits plantejats.
En conclusi, tal com diu Fernando Hernndez20 , els Treballs per projectes sn
una perspectiva educativa on lescola pot ser un espai afavoridor i
emancipador, per cadascun dels seus alumnes. Aix pot passar quan es
colloca laprenentatge sobre les experincies dels propis subjectes, en el
centre del procs educatiu.
No cal que els Treballs per projectes sesdevinguin aprenentatges totalment
decisius per cada un dels infants, sin que durant aquest procs els nens i
nenes hagin obtingut mltiples beneficis. I sobretot puguin arribar a ser felios
aprenent.
20
Fernando Hernndez. Espigador@s de la cultura visual. Octaedro. Pgina 93.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
28
Aquest noms s un recull dalguns dels objectius que els mestres es proposen
a lhora dencaminar la formaci dels seus alumnes mitjanant els treballs per
projectes. Aqu us he mostrat els principals objectius daquesta metodologia.
2.2 Procs dun projecte educatiu
Laula s un espai obert per investigar, per aprendre, per interpretar la realitat,
per fer-nos nostres els interrogants, per aprendre a dialogar, per representar el
coneixement... per sobretot, per saber viure en comunitat, collaborar,
compartir i per donar el millor dun mateix.
Hem de tenir en compte que hi ha diverses maneres per iniciar un Projecte de
Treball:
- A partir de les preguntes dels infants.
- A partir de les seves preocupacions.
- A partir de les afirmacions dels nens i nenes.
- A partir de les seves experincies.
En qualsevol dels casos, sempre abordarem un Treball per Projectes a partir de
les inquietuds dels nens i les nenes de la classe.
Podem seguir una srie de passos per iniciar un Projecte de Treball. Podrien
ser els segents:
1. Elecci del TEMA.
2. HIPTESI. Qu sabem del tema? o b, Qu volem saber del tema?
3. Recerca dINFORMACI.
4. ACTIVITATS relacionades amb el tema.
5. A partir de la ORGANITZACI i la CONVERSA. Tractament de la
informaci que va arribant a laula. (experimentacions)
6. CONCLUSIONS. Es posen en com els aprenentatges obtinguts.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
29
21
21
Esquema Del procs dun Treball de Recerca
Elecci duna TEMA
HIPTESIS
Treball cooperatiu
Avaluaci
Exposici
Qu sabem? Qu volem saber?
Activitats Conversa Conclusions
Companys Pares
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
30
Aqu mostres un quadre22 explicatiu sobre un Procs de Treball per Projectes
en qualsevol mbit de leducaci.
22
La Organizacin del currculum por proyectos de trabajo. Fernando Hernndez- Montserrat Ventura. Bolsillo. Octaedro. Pgina 98.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
31
1. ELECCI DEL TEMA
El tema escollit pot sorgir a partir duna situaci que algun alumne planteja a la
classe, motivada per un inters del nena o la nena. Tamb el tema, pot ser
desencaminat a travs dun inters per part de tot lequip docent.
En qualsevol dels casos s important que aquest estigui ple de continguts i
sigui prou enriquidor per explorar i obtenir uns bons resultats finals.
Apartar un tema, noms per la necessitat de seguir un currculum, o forjar
lelecci daquest perqu el mestre pensa que els seus alumnes ho han
daprendre, suposa allunyar-se de la finalitat dun projecte que pretn la
implicaci plena dels infants.
Un cop hem establert entre tots el tema dinvestigaci que volem realitzar, cal
fer-ho pblic, s a dir, comunicar-ho a les famlies per tal de que aquestes
participin i simpliquin totalment amb el projecte. s molt importants les
aportacions que poden fer els pares i les mares de lescola per seguir amb el
projecte endavant.
Elecci del tema per part de la classe.
La lluna, 5 anys.
Tal com deia 23Dewey, un filleg, pedagog i psicleg dEstats Units: No hay
argumento ms slido en la filosofa de la educacin progresiva que la
importancia que otorga a la participacin del aprendiz en la construccin de las
propuestas que dirigirn sus actividades en el proceso de aprendizaje
23
Democracia y educacin. Dewey. Editorial Losada. 1967
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
32
A partir daqu podem dir que hi ha una profunda relaci entre educaci,
experincia i vida.
2. HIPTESI
Qu sabem del tema? O b, Qu volem saber del tema?
A lhora de comprovar el que els nens i nenes saben o volen saber sobre un
tema, cal que el mestre ajudi a extreure les idees rellevants i les informacions
importants i bsiques que tenen els infants sobre aquell tema a tractar.
La conversa entre els nens, nenes i mestres s del tot rellevant al llarg de tot el
projecte de treball.
Cal que es vagi anotant tot all que aporten els infants a la conversa per poder
desengranar les idees que han anat sorgint. Aix doncs es fa un relectura de les
informacions disponibles per descobrir tot el que saben i volen saber sobre el
projecte.
Del que van dient els nens i nenes, tots en poden aprendre, aix aconsegueixen
que els infants tinguin en compte als altres com a mitjans daprenentatge.
Tanmateix contribueix a la participaci i reconeixement de laltre com a font
dinformaci.
3. RECERCA DINFORMACI
En aquest punt, he de destacar la gran importncia del paper de la famlia, ja
que es treballa amb nens i nenes molt petits i ells sols no tenen al seu abast la
manera dobtenir la informaci necessria que els ajudar a avanar en el seu
projecte de treball.
Per tant, de quina manera poden ajudar les famlies?
De vegades la professi del pare i la mare esdev una font dinformaci molt
enriquidora que far que molts dubtes, hiptesis o preguntes que tenen els
infants es resolguin duna manera totalment interactiva.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
33
Els avis dels nens i nenes sn un pou de saviesa, no podem oblidar que sn
moltes les experincies viscudes, per tant no noms sha de tenir en compte els
pares, sin tamb a tots aquells familiars que envolten als alumnes i que poden
oferir eines per seguir endavant amb el seu propsit.
Les excursions, sortides i visites a exposicions i museus, tamb ajuden a
aprofundir duna forma molt vivencial com
tamb a fer-se molt ms seu el projecte.
No oblidem que quan els nens i nenes
poden veure, escoltar i tocar, s a dir,
experimentar i viure tot all que els
interessa, la informaci que han rebut
passa a formar part de la seva cultura i
aquests coneixements els acompanyaran
tota la seva vida.Fonts dinformaci. La lluna, 5 anys,
Quan arribem a laula, cal fer un recull de tota la informaci que ens ha aportat
aquesta sortida, excursi o visita. Pot ser a travs de fotografies, vdeos i
sobretot mitjanant la conversa collectiva, aix els ajudar a profunditzar i
endinsar-se en el seu tema destudi.
Pot ser que a partir daqu sorgeixin treballs que envolten el projecte de treball,
aquests a vegades sn visuals i plstics, de carcter conceptual (matemtic), o
b tot all que envolta el llenguatge verbal i escrit.
Tota aquesta informaci que arriba a laula a travs de les nostres experincies
o experincies daltres persones implicades (famlia, personal docent o els
mateixos nens i nenes, fins i tot els daltres classes) cal que estiguin al seu
abast, per poder interactuar sempre que vulguin amb aquest material.
Al final de letapa de leducaci infantil, els mateixos alumnes sn els que
busquen fonts dinformaci als llibres, enciclopdies, internet etc....
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
34
Sempre ajudats i guiats per un adult que els acompanya en el seu
aprenentatge activament.
Molts dels nens i nenes de laula sn capaos de llegir i interpretar un petit text
amb ajuda dels seus companys i els seus mestres.
En alguns cassos es pot tenir la gran sort de que un professional sobre la
matria tractada, pugui fer xerrades, explicacions, tallers, etc, i aix enriquir molt
ms tota aquesta xarxa dinformaci que arriba a lescola.
Xerrades professionals.
La lluna, 5 anys.
Cal tenir en compte i aprofitar tots els recursos que tenen al seu abast i no
deixar escapar cap eina que pugui suposar una avantatge per recrrer tots
junts aquest cam
4. ACTIVITATS RELACIONADES AMB EL TEMA.
Quan es planteja treballar i fer un projecte sobre un tema determinat, van
sorgint activitats que poden resultar molt enriquidores i valuoses per aprofundir
i seguir amb el seu propsit.
Tal i com he explicat, en el punt anterior, la informaci que lalumne aporta a
laula s el punt dinici del projecte. s aqu on es veuen els interessos dels
nens i les nenes i quins sn els seus objectius que volen assolir.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
35
El mestre, desprs de fer un recull de totes les inquietuds i hiptesis individuals
i collectives que van formulant els alumnes, busca una manera de comprovar,
verificar, i contrastar cada una delles. s a dir, el grup parteix de les
explicacions que es van realitzant per seguir endavant amb el seu objectiu.
I com es pot ampliar la informaci que tenen els infants sobre el tema?
Doncs, tal i com he explicat anteriorment, la famlia s una font molt enriquidora
alhora de desenvolupar un tema. Ajuden a contestar aquelles preguntes que
els infants no poden trobar resposta, a verificar hiptesis a resoldre, a resoldre
problemes, o simplement a viure tot all que volen saber i aprendre.
Aquesta interacci escola-famlia, fa que
el projecte no sigui tan sols un propsit de
lescola, sin que implica a la famlia duna
manera totalment activa. Es crea un vincle
directe amb les famlies.
La famlia, s una font molt
enriquidora.
La lluna, 5 anys.
De vegades, fins i tot nens i nenes amb dificultats per relacionar-se amb el
mestre o amb els companys, si tenen la oportunitat que alguna persona de la
seva famlia pugui participar dalguna manera amb aquest projecte els pot
ajudar a desencaminar bastant les seves pors i ser molt ms participatius
alhora dintervenir amb una conversa o simplement amb el tarann diari de
laula.
Cal aprofitar tots els recursos que lescola tingui al seu abast, i qu pot haver
ms enriquidor que les experincies familiars?, sempre tenint en compte que
parlem de nens i nenes deducaci infantil (3-6 anys).
Sortides, visites i excursions sn una eina de treball que no poden oblidar.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
36
De vegades, no cal fer una gran excursi
per aprofundir en un tema, simplement una
sortida per barri o pel poble on est lescola
s suficient per aportar-nos una experincia
que ajudar al grup a fer un pas cap
endavant.
Sortides, visites i excursions, sn una
gran eina de treball.
La lluna, 5 anys.
Sha daprofitar i utilitzar les coses que tenim a prop, al nostre abast, sempre
que aix ajudi a lobjectiu i al propsit dels infants.
Aquestes sortides permeten anar caminant sense la necessitat dagafar un
transport. Com tamb, permeten fer visites a comeros de tot tipus, parcs,
places, escultures, organismes pblics, visites a tallers doci etc..
Aix fa que els nens i les nenes siguin leix principal daquesta experincia i tal
com ja he anat dient, aquesta prpia experincia, les seves provatures, les
seves vivncies, les equivocacions o els encerts, els fa ser grans i continuar
amb els seus propsits daprenentatge. El que un ha viscut de primera m,
sense que un altre li hagi explicat, es recorda per sempre.
Els infants en aquesta edat sn curiosos per naturalesa, doncs sha daprofitar
aquesta curiositat.
Les visites a museus o exposicions sn una font cultural que es pot oblidar ni
deixar-la escapar. Quan parlem de Projecte de Treball, aqu trobarem
informaci molt ms cientfica, especfica i acurada sobre el tema.
Aquestes visites sn eines amb molta avantatge, i tamb pel docent, aix
permet esbrinar, conixer i aprofundir ms sobre el tema.
Totes aquestes activitats sn dirigides i guiades pel mestre, per sempre tenint
en compte i vigilant que sadaptin a les inquietuds i als interessos de tot el grup.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
37
De vegades, es preparen prviament a laula per saber detalladament qu s el
que volen saber i com ho volen saber, i aix aprofundir duna forma ms directe
el tema. No obstant aix, pot passar que el mestre li interessi lespontanetat
del grup, veure les seves reaccions i jugar una mica amb aquesta primera
incertesa que sovint resulta ms interessant, ja que els infants, no shan creat
una idea prvia dall que van a veure. Per tant el nen o la nena no s tan sols
un espectador ja informat del que va a veure, sin que el mestre, deixa que els
infants es deixin portar pels seus propis impulsos i aix aconsegueix que els
resultats siguin molt ms naturals.
Tallers i treballs artstics (visuals i plstics) sn tamb uns instruments que cal
posar a labast del grup.
Experimentar amb el propi cos, ja sigui duna forma manipulable o visual fa que
tots els sentits entrin en joc i puguin comprovar i verificar directament tot el que
van aprenent.
s totalment plaent pels nens i nenes daquestes edats tocar, manipular, olorar,
veure, tastar etc... tot all que els interessa i volen descobrir.
Tallers i treballs artstics, s un instrument a labast.
Conills, 4 anys.
Per tant, s important que tinguin al seu abast, tot el material necessari perqu
aix sigui una realitat.
Aquests poden ser tallers plstics, tallers de teatre, tallers musicals, sessions
psicomotrius, etc...
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
38
Amb tota aquesta informaci que arriba a la classe, es podr seguir treballant
endavant amb el projecte i amb lobjectiu de la classe.
5. ORGANITZACI I CONVERSA
Durant el projecte, tota la informaci que arriba a laula sanalitza, sexamina, es
classifica, i es tria la que els hi sembla millor per continuar fent recerca del que
volen saber i aprendre. Tamb, es fan propostes de com poder tractar tot el
material de que es disposa.
La conversa esdev una eina fonamental en el transcurs dun projecte.
A partir daquesta el mestre se nadona de quines inquietuds tenen els alumnes
de laula, qu han aprs i qu volen aprendre, com i per on pot el grup
continuar avanant.
Es plantejant preguntes, es parla de les prpies experincies. Lescolta atenta
del mestre permet aproximar-se millor a les necessitats dels infants. La
conversa ajuda a extreure les idees ms rellevants, diferenciant les
informacions importants bsiques de les secundries o anecdtiques.
De vegades una sola paraula de referncia s suficient per continuar amb el
tema.
En la conversa surten diversitat dopinions, desacords, diverses interpretacions.
Estimula lelaboraci de conclusions individuals o collectives. Els nens i nenes
formulen arguments des del seu punt de vista.
Parlant i escoltant, el mestre pren conscincia del recorregut que es va fent pas
a pas, la qual cosa facilita el conixer tot all que han aprs i com es pot
millorar.
Cal promoure el plantejament de noves preguntes per no quedar-se aturats,
estancats, i aix poder afrontar nous reptes, per tal de fer ms enriquidor el
treball.
Des de ben petits fins a ladolescncia, la rotllana s el punt de trobada per
posar en com tot all que volem explicar i compartir amb els altres.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
39
La rotllana estimula la participaci en la conversa. Tots els nens i les nenes es
veuen , i aix permet la complicitat
amb les mirades.
Es crea un vincle ms efectiu entre
nens-nenes-mestres.
Es un punt de relaxaci, de deixar-se
anar, dexplicar tot el que saps, del
que has experimentat. Possibilita
laparici de reflexions, danlisis.
La rotllana, estimula la participaci i la con-
versa.
La lluna, 5 anys.
Els infants aprenen a cooperar, a respectar el torn de paraula, a participar, a
escoltar als companys a collaborar etc.. En definitiva, s una eina que permet
als mestres crear una srie dhbits que serviran als infants per tota la vida.
24Quan un infant arriba a lescola, i sel convida a fer rotllana, entra en un mn
on ja tot est al seu lloc, fins i tot ell mateix ja t un lloc
Carles Llad
A la conversa descobrim el teixit que uneix totes les coses. Dialogar, donar
cabuda a totes les veus s leix vertebrador dun projecte.
6. CONCLUSIONS
Una posada en com que inclogui les diferents vessants treballades, s la
constataci del coneixement individual i grupal, com tamb la conscincia de
propi progrs.
Exposar el que saben suposa conixer en profunditat el que es vol explicar i ser
capa de transmetre aquest coneixement. Fer arribar el que has aprs no s
fcil pels infants sense tenir un suport visual que faciliti la comunicaci del
coneixement construt.
24
Carles Llad. La Rotllana.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
40
Es pot utilitzar com a element transmissor; fotografies, dibuixos, treballs
plstics, experiments, mapes conceptuals, s a dir, tot tipus de materials
obtinguts de la investigaci.
La posada en com s un aspecte important que no hem doblidar quan es
treballa per projectes. s una eina molt valuosa tant com pel mestre com per
lalumne. Aix com tamb, s una eina que ajuda al professorat a valorar i
reflexionar sobre levoluci del treball i els resultats obtinguts, i si cal corregir o
millorar alguns aspectes per enriquir futurs projectes.
Avaluar els aprenentatges, ajuda al mestre a ser conscient del que saben els
infants i de tot all que han aprs. Els nens necessiten veure la conseqncia
dels seus esforos per tant, haurem de gratificar-los i motivar-los al llarg de tot
el procs de la recerca.
Explicar i exposar tot all que ara saben i les seves experincies
daprenentatge, s molt ms enriquidor pels nens i nenes si es comparteix amb
els altres, s a dir, amb els seus companys de lescola i sobretot amb la seva
famlia.
Podria dir que una posada en com no consisteix en repetir el que han
investigat i indagat al llarg de les activitats realitzades, sin que la finalitat
daquesta, s que els nens i nenes tinguin loportunitat de reconstruir i
reflexionar sobre el projecte en el qual han treballat.
Tots es projectes treballats, no tenen mai un fi perqu van ms enll de lescola
i de la famlia. Per tant aquests projectes esdevindran una manera de ser i
dactuar en aquest mn on viuen els infants.
La ignorncia ens ajuda a ser savis.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
41
2.3 Resposta dels infants.
(Finalitats del Treball per Projectes)
Les preguntes dels nens sn preguntes tan essencials que volen respostes
lentes
Eullia Bosch
Com hem pogut veure, laprenentatge basat en el Treball per projectes, t una
srie de propsits i objectius que es volen assolir.
Aquests propsits un cop assolits s converteixen en grans beneficis pels nens
i les nenes.
El perode dinfncia que va dels zero als sis anys, s quan els nens i les nenes
es mostren ms receptius, s a dir, totes les informacions que reben dels
diferents mitjans de comunicaci; a lescola, a casa, al carrer, a la televisi... les
interioritzen, sense cap dificultat, formant part de les seves vivncies i els seus
aprenentatges. s per aix que en aquesta edat cal motivar-los perqu aix
sesdevingui una realitat. s en aquest perode quan cal crear uns bons
fonaments i una bona base, que els hi servir ms endavant per poder seguir
amb seguretat al llarg dels seus estudis.
Com ja sabem, els humans tenim una srie de capacitats que anem
desenvolupant durant el transcurs de la nostre vida. Sovint anem modelant les
nostres idees, canviant la nostra manera de pensar i de fer les coses i anem
creant i fomentant la nostra prpia opini sobre diversos aspectes de la vida.
Per al llarg del temps adquirim nous aprenentatges, una de les nostres grans
capacitats.
Tot aix s fonamental per entendre la realitat que ens toca viure i per avanar
personalment i amb les altres persones de la nostra societat. Fonamental per
tenir empenta i decisi, per prendre un paper responsable a la societat.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
42
Sobretot quan els nens sn petits, el treball per projectes s una manera molt
efica per potenciar totes aquestes capacitats, ja que, com hem dit, el Treball
per projectes acosta la vida escolar dels infants amb la vida real.
Tal com diu 25Loris Malaguzzi: Les coses dels nens i pels nens saprenen
noms dels nens
Aix doncs, el Treball per projectes fa crixer les ganes daprendre dels infants,
i a travs dels coneixements, entenen la realitat i augmenten linters per
aprendre dins i fora de lescola i durant tota la seva trajectria.
El Treball per projectes amplia els repertoris dels nens i les nenes, no noms
les fonts dinformaci, sin tamb amb les maneres de representar, fer visible i
compartir els seus processos daprenentatge.
Per tant, podrem dir que el Treball per projectes, crea una via de
descobriments i desafiaments dins la classe com a individu i com a persona
que forma part de la comunitat educativa.
Ajuda a crear nous camins al voltant de laprenentatge, la relaci pedaggica i
els sabers, ja que, lalumne va assolint unes competncies que li seran molt
tils a la seva vida, el seu aprenentatge es torna molt significatiu i molt
motivador.
Tot aix, s fonamental treballar-ho des de la infantesa per poder crear una
bona base daprenentatge.
Segons 26Loris Malaguzzi : Des del principi, la curiositat i el coneixement
rebutgen les coses simples i allades; els hi agrada trobar mesures i relacions
de situacions complexes, investiguen fins al plaer de transgredir-les i de
canviar-les de significat
En molts casos, s difcil captar latenci dels infants. Per tant, com hem parlat
en els objectius, aconseguir que els nens estiguin motivats s molt important.
25
Loris Malaguzzi. La educacin infantil en Reggio Emilia. 26
Loris Malaguzzi
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
43
Aquesta motivaci ajuda que els objectius plantejats sassoleixin i que el
projecte vagi avanant amb xit. Aix provoca que els nens augmentin el seu
rendiment acadmic.
Com diu lAnna Sala27:
s important que els nens tinguin les ganes i el desig dalguna cosa i poder
motivar-los en aquest aspecte. Els nens tenen una imaginaci infinita i s
nota molt alhora de treballar.
Hem de destacar la gran importncia que se li dna a la comunicaci durant
aquest perode. El Treball per projectes els aporta una gran capacitat per
aprendre de manera autnoma, fa que els nens i les nenes treballin ms b en
grup i millora la comunicaci amb els companys i amb tot el personal docent.
*Posar un exemple: Durant el procs dun projecte ens podem trobar amb una
dificultat que ve donada per ledat en la que es troben els infants. Aix fa que
busquem solucions que estiguin al nostres abast.
Pot ser, que a la classe de P-3 es trobin davant duna dificultat com pot ser la
mesura. Desprs dhaver buscat eines, materials diversos i elements per poder
arribar a solucionar aquest problema, es troben que estan totalment estancats,
per tant, han de buscar altres eines per seguir endavant amb el seu propsit.
s aqu quan es plantegen: Qu poden fer?
Aquests nens i nenes saben que a la classe de
P-5 han treballat operacions matemtiques
simples perqu un dia els hi van venir a
demanar ajuda, ja que necessitaven tenir mil
grues per ajudar als nens del Jap amb la
desgrcia del tsunami. Els nens de P-3 amb
aquesta explicaci van poder veure, que els
nens de la classe de P-5 sabien contar fins a
mil, agrupant els nombres de 10 en 10.
Van anar a la classe de P-5 i els hi van explicar
el problema que tenien.
27
Anna Sala. Especialista en Projectes. Escola cooperativa de pares. El Puig. Esparreguera.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
44
I ells els hi van ensenyar com es podia mesurar, i que la eina ms freqent que
utilitzava la gent quan volien saber la mida de les coses era un regla o un
metre. Aix els infants de tres anys, van poder seguir endavant amb el seu
projecte.
La classe de P-5 ha treballat operacions matemtiques simples.
La lluna, 5 anys.
Fernando Hernndez28
, en una de les seves explicacions sobre el Treball per
projectes, ens explica que el que pretn laprenentatge per projectes, s
implicar als professors, a les famlies, als infants i als joves en un procs
daprenentatges. I que en aquest procs s molt important que els nens siguin
creatius i imaginatius, que els hi agradi investigar, reflexionar, qestionar-se
aspectes de la vida i que els infants siguin collaboradors.
Si recordem, un dels objectius del Treball per projectes, s que els nens siguin
responsables amb el seu aprenentatge. Quan aquest objectiu s assolit, els
nens aprenen a prendre decisions per si mateixos i a ser responsables dels
seus actes. Aix els infants fan ferm el seu carcter i van modelant la seva
personalitat.
Des dels projectes de treball es busca una connexi entre el tema i
lexperincia social del grup, aix vol dir que aquest donar resposta a les
seves inquietuds i els nens gaudiran alhora que aprenen. La qual cosa fa que la
implicaci dels alumnes sigui decisiva en aquest procs.
28
Fernando Hernndez. La organizacin del currculum por proyectos de trabajo. Bolsillo Octaedro. Pgina 17.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
45
El Treball per projectes proporciona una clara oportunitat per endinsar-se en
una experincia daprenentatge que facilita altres formes de comprensi i
dactuaci i els vincula amb altres experincies educatives.
Desprs dun treball per projectes saconsegueix que els infants tinguin
capacitat de comunicar-se, dutilitzar el llenguatge escrit, de planificar el treball
tan individual com collectiu, adquireixen coneixements i destreses per
entendre el mn que els envolta, es fomenta les actituds favorables i el
respecte a la societat i al medi ambient. I finalment son capaos de explicar i
presentar el treball que han realitzat a tota la comunitat, tant la famlia com
lescola.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
46
2.4 Els Mestres com a mediadors
Es verdad que no tenemos ni programaciones ni currculum.
Pero lo buscamos, y por eso se transforman en otra cosa.
No es verdad que improvisamos (que por otra parte es una sabidura
envidiable).
Ni que hacemos las cosas por casualidad (que es lo que no sabemos todava, y
de verdad, es algo que tenemos que prever).
Lo que sabemos es vivir con los nios y las nias y trabajar, un tercio con la
certeza, y dos tercios con la incertidumbre y lo nuevo.
Loris Malaguzzi (2001)
He volgut comenar amb aquesta dita de Loris Malaguzzi29 que reflexa el paper
que fan els mestres quan es plantegen una educaci basada en el Treball per
Projectes. La veu, que representa a tots aquells docents que creuen i aposten
per aquesta eina de treball que no sempre ha estat ben vista. Parla amb un
sentit de reflexi per tots aquells companys de professi que no veuen possible
tirar endavant un currculum que no sigui aquell marcat pels estaments.
Hem de tenir en compte que el paper del mestre
s molt important. El mestre durant la seva vida
professional, ha daprendre a adaptar-se als
canvis constants de lescola arreu del mn i a la
seva evoluci.
Per tant aquest mestre/a ha destar atent a un
procs continuat pel que fa al Treball per projecte
concret i a cada grup classe. Per tamb cal que
el mestre rebi una formaci regular i aix poder
millorar el procs daprenentatge. Els mestres com a mediadors.
La lluna, 5 anys.
29
Loris Malaguzzi. Espigador@s de la cultura visual. Fernando Hernndez. Octaedro. Pgina 91.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
47
Tamb que hi ha moltes classes de mestres. Cada mestre t la seva prpia
manera densenyar, i molts cops dafrontar els projectes a la classe. Aix pot
comportar a interpretacions diverses sobre el Treball per Projectes.
Uns mestres, encara estan distanciats de la pedagogia activa, i tenen una visi
massa personal pel que fa als projectes. En canvi, els altres tenen un sentiment
de comunitat.
Podrem dir, com diu Perspectiva escolar30 : els mou un moviment pedaggic i
dequip en els quals la pedagogia i el treball per projectes tenen una histria i
una significaci fcils didentificar.
Jo vull centrar-me, en aquests ltim tipus de mestres.
Alguns mestres ja enfoquen el curs amb un projecte de treball. Han comprovat
al llarg del temps, que donen com a resultat un gran xit amb laprenentatge
dels infants. Aix , des de ben petits, van agafant un gran sentiment de societat i
dequip. Els mestres veuen que tamb ofereixen als seus alumnes la possibilitat
de participar activament en tot all que es realitza, fins i tot, duna manera ms
motivadora i divertida. Crea una cultura compartida de lacci.
Els professors han destimular als nens i nenes a fer hiptesis, a raonar, a
resoldre conflictes, a expressar la seva opini...
Tots aquests aspectes i els grans beneficis que el Projecte de treball ofereix,
sn els que impulsa als mestres a endinsar-se en el atractiu mn del Treball
per Projectes.
Per altre banda, encara ens trobem que hi ha mestres deducaci infantil que
tenen la necessitat de preparar als infants pels estudis secundaris. Per aix
suposa anticipar-se a un ensenyament que ja es trobaran ms endavant.
Aquells professors implicats directament en el projecte, sn els tutors o tutores
de cada classe i tamb un mestre especialitzat en el Treball per projecte de tots
els grups classe de lescola.
30
Perspectiva escolar. Nmero 318. Pgina 4
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
48
Aqu, el mestre actua no tan sols com a referent, sin tamb com a guia i model
per orientar, estimular i ajudar als alumnes. Per tant, el mestre a dactuar com a
dinamitzador.
No es tracta, que el mestre faci una programaci del projecte, ja que ha danar
sorgint dels seus alumnes. Per s, com ja hem dit, els pot anar orientat cap a
temes que els puguin ser enriquidors.
Com diu una mestra31 especialitzada en projectes: La nostre organitzaci es
doncs adaptar al mxim lescola perqu els nens puguin viure aquestes
experincies.
A la que fem una seqenciaci nostre, estem matant lesperit del projecte,
perqu ja no es tractar de linters daquest grup de nens sin que ja ser la
nostre visi.
Has de saber deixar-te sorprendre, no voler anar per un cam molt marcat,
perqu si tu ja vas marcant un cam on tu vols anar a parar, els nens noms
segueixen el teu itinerari. Consisteix en anar sempre motivant perqu linters
no decaigui.
El mestre ha dintentar ser flexibles i poder confiar en tot moment en que els
infants seran capaos de realitzar all que shan proposat i que ells mateixos
han escollit tractar, per sempre sense que aix no malmeti lordre de la classe.
El paper del professor, es veure les necessitats dels nens i les nenes dins i fora
de la classe.
I tamb propiciar experincies daprenentatge per seguir endavant en els
projectes proposats. Amb el treball per projectes, el mestre pot conixer i
comprendre millor als seus alumnes.
Els mestres, amb aquesta classe daprenentatge poden identificar millor les
dificultats en les que es troben els infants, i fins i tot observen si es van assolint
nous coneixements, ja que, els veuen treballar en tot all que fa referncia al
projecte de treball.
31
Anna Sala. Escola cooperativa el Puig. Entrevista a Anna Sala.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
49
Aix s una gran eina dobservaci formativa, s a dir, et permet avaluar el
treball dels nens i les nenes amb ms precisi.
Podem dir que el mestre pot observar activament per detectar les dificultats,
ajudar en els processos i avaluar els progressos.
Aqu, podem comprovar que els educadors sn els mediadors, i juntament amb
els infants recorreran i compartiran les experincies daprenentatge.
Ja que, com diu Fernando Hernndez32: No se separa el sujeto que aprende y
el que ensea (con sus inquietudes, temores y deseos) del proceso de ensear
y aprender a comprender el mundo y las situaciones emergentes, y las
relaciones de los sujetos consigo mismos y con los otros
Com podem veure els mestres han de participar en el procs dindagaci, s a
dir, els mestres han de formar part del procs del projecte, des de lelecci del
tema fins al treball finalitzat.
33 Les preguntes dels nens sn, pels adults que de veritat les escolten,
estmuls magnfics per a la reflexi.
Lefecte Pigmali
Lefecte Pigmali sorgeix quan una persona projecta una srie dexpectatives
sobre una altre persona. Aquestes, poden ser tant positives com negatives i al
cap dun temps es compleixen.
Aix saplica tamb amb leducaci, ja que, quan els mestres aconsegueixen
que els alumnes sesforcin, proposant-los un repte que els cridi latenci i
recordant-los sovint que ells son capaos de fer-ho i que sen poden sortir
sense cap dificultat, els infants aprenen ms i amb ms ganes.
Per tant, podem comprovar com els nens i les nenes se senten orgullosos del
treball realitzat i amb moltes ganes de mostrar-lo als seus companys, familiars i
mestres.
32
Fernando Hernndez. La organizacin del currculum por proyectos de trabajo. Fernando Hernndez i Montserrat ventura. Bolsillo. Octaedro. Pgina 20 33
Eullia Bosch. Qui educa a qui?
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
50
Sha comprovat que amb laprenentatge basat amb projectes aix
saconsegueix fcilment.
A les persones adultes ens envaeix moltes vegades el descoratjament davant
del futur, un cert cansament pel que vindr. Aleshores, haurem de recordar la
figura del mestre, que s el professional de lesperana, lincansable, humil i
magnfic cuidador del futur
Jose Antonio Marina
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
51
2.5 Implicaci de les famlies
Per educar un infant es necessita la tribu sencera
Proverbi afric
El fet de Treballar per Projectes, aporta molts beneficis, no tan sols pels infants
en termes acadmics, sin en referncia a tota la comunitat educativa.
Lescola, sobra a tot all que lenvolta i alhora, deixa que aix tamb entri a
dins. Aix, aconsegueix que tot i tothom pugui formar part de lenriquidor procs
densenyament i aprenentatge; des de la realitat del nostre entorn fins als
amics, avis, germans, tiets, cosins i pares.
Des de lescola es veu leducaci dels seus alumnes com una tasca conjunta a
fer amb els pares i mares. Com, s gran sigui lentesa i el treball conjunt, ms
beneficiats en surten els nens i les nenes en tots els aspectes. Aix fa que es
potenci aliances i lnies conjuntes dactuaci tenint com a idea principal el
respecte profund a la diversitat de contextos dalumnes.
Tothom forma part de lenriquidor procs densenyament.
Mares de lescola.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
52
Doncs, com podem veure, aquest apropament a la comunitat educativa, fa que
les famlies estiguin ms implicades en leducaci dels infants, ja siguin els
seus nts, nebots... I sobretot els seus fills.
Tant per aconseguir ms informaci com
per poder realitzar millor algunes activitats.
Les famlies simpliquen cada
moment.
La lluna, 5 anys.
Lentorn familiar tamb pot resultar important per anar generant altres
inquietuds.
Aquest bon clima, dna pas a que laprenentatge sigui, molt ms enriquidor i
satisfactori.
Comunitat Educativa
Alumnes
Famlia Mestres
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
53
Els alumnes, la famlia i els mestres formen junts la Comunitat educativa.
s molt freqent, un cop finalitzat el projecte, que molts centres escolars,
presentin a altres persones, dalguna manera personal, aquell Treball per
Projectes finalitzat.
Aquests poden ser companys daltres classes, les famlies o en algunes
ocasions tamb gent del poble.
Per tant, com podem veure, la implicaci de les famlies alhora de Treballar per
projectes s essencial i molt gratificant.
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
54
3. El TREBALL PER PROJECTES: Qu fa que sigui diferent?
Com podem veure avui en dia hi ha moltes maneres de veure i enfocar
leducaci. Lensenyament va evolucionant i va trobant nous camins educatius.
El principal problema amb el que avui en dia es troben les escoles i les
universitats s la narrativa dominant sobre leducaci i la seva gran dificultat
per canviar-la.
Daqu sorgeix que lnica forma dagrupar als alumnes s per edats, que
noms ha de treballar un professor en cada grup, que els llibres de text son la
font prioritria daprenentatge, que lespai de la classe s tancat per facilitar el
control del grup, que els exmens en teoria sn aquell reflex dall que els
alumnes han aprs, que les assignatures separades sn la millor forma
daprendre, que els horaris marcats i definits sn lnica forma dorganitzar el
temps escolar, que la memoritzaci i la repetici sn les millors formes per
estudiar, que els alumnes no tenen inters per res i per aix es diferencien els
millors de la classe, que les famlies no es responsabilitzen de leducaci dels
seus fills, que lescola noms ha de preparar els seus alumnes per anar a la
Universitat. Una gran llista que es va comenar al segle XVI i que est avui en
dia gaireb intacta.
Aix, s una de les coses que explica Fernando Hernndez34 en el seu llibre de
Espigadoras de la cultura visual .
Per al llarg del temps com us he anat explicant, la manera denfocar leducaci
a moltes escoles ha anat canviant fins a crear noves maneres de conixer i
relacionar-se amb el coneixement i els aprenentatges. I aquestes noves
maneres sn les que han marcat les diferncies entre el mtode tradicional
daprenentatge i laprenentatge basat en el Treball per projectes.
El Treball per projectes, s una metodologia que al comenament va sorgir
dalguns corrents de la pedagogia activa.
34
Fernando Hernndez. Espigador@s de la cultura visual. Octaedro. Pgina 9-10
El Treball per Projectes LAventura densenyar i aprendre
55
Segons PhilippePerrenoud35 : El projecte que sentenia com lescola de
treball, el text lliure, la correspondncia o la classe cooperativa, sinscrivia en
una oposici a una escola autoritria, centrada en un aprenentatge basat en la
memria i lexercici.
Per tant com podem comprovar el Treball per projectes, s loposici al mtode
ordinari densenyament. Amb aquest es pretn fer que els aprenentatges siguin
menys feixucs i aix fer veure als alumnes que el saber pur, no s sempre la
millor opci.
El Projecte de treball sorgeix de la inquietud i el desig de voler saber i conixer
per part dels nens i nenes .Per tant, no s una proposta tancada que ve donada
a partir dels coneixements i les experincies dels docents. s oberta a les
inquietuds de cada infant em el moment evolutiu on es troben.
Tampoc, prenen com a punt de partida lobsessi pels continguts i matries que
els nens han daprendre al llarg del curs escolar, sin tenen en compte el
procs de canvi constant que viu lalumne al llarg de la seva escolaritzaci. Per
tant, el Projecte de treball no est vinculat noms a una pedagogia escolar,
sin tamb a una pedagogia cultural.
Cal fer esment que algunes persones troben linconvenient que els continguts
poden no coincidir amb all que el professor vol treballar. Aix sorgeix un dels
grans trets de leducaci tradicional, que consisteix a finalitzar tot el temari de
cada assignatura, aquest s leix del procs, per tant els professors tenen la
necessitat densenyar i explicar totes les unitats didctiques e