Post on 06-Mar-2016
description
Activitat 2.1: Direcció Operativa-Formació informal-Àmbit primària i secundària-El cas EducàliaDirecció de la Formació amb l’ús de les TIC
Activitat 2.1
Direcció operativaSituació d'aplicació en l'àmbit de l'educació no formal per a una comunitat d'aprenentatge de primària i secundària:El cas Educalia.
Components del Grup Roser Cervera, José Manuel López Potente, Balbina Rocosa Alsina
Assignatura Direcció de la formació amb l’ús de les TIC
Consultor Miquel Angel Comas ParraMàster i Curs TIC i Educació (2010-2011)
1
ÍNDEX1. Introducció............................................................................................................................................................................32. Metodologia...........................................................................................................................................................................33. Planificació.............................................................................................................................................................................54. Antecedents del projecte Educalia...............................................................................................................................64.1. Què és Educalia?..........................................................................................................................................................64.2. Evolució..........................................................................................................................................................................64.3. Consideracions i experiències sobre Educalia................................................................................................75. Escenari................................................................................................................................................................................105.1. Actors............................................................................................................................................................................105.2. Recursos educatius..................................................................................................................................................105.3. Àmbits...........................................................................................................................................................................105.4. Conceptes....................................................................................................................................................................115.5. Idiomes.........................................................................................................................................................................115.6. Funcionalitats............................................................................................................................................................115.7. Activitat........................................................................................................................................................................115.8. Patrocinadors............................................................................................................................................................126. Estratègia, tàctica i operativa......................................................................................................................................136.1. Missió............................................................................................................................................................................136.2. Línies estratègiques................................................................................................................................................136.3. Objectius tàctics........................................................................................................................................................146.4. Objectius operatius.................................................................................................................................................157. Factors d’èxit......................................................................................................................................................................167.1. Relació de factors d’èxit.........................................................................................................................................167.2. DAFO ............................................................................................................................................................................188. Relació de processos.......................................................................................................................................................198.1. Processos relacionats amb el seguiment i control......................................................................................198.2. Processos relacionats amb l’oferta de prestacions i continguts ..........................................................218.3. Processos relacionats amb la disponibilitat d’infraestructures ...........................................................238.4. Processos relacionats amb la promoció i comunicació externa del projecte..................................258.5. Processos relacionats amb la dinamització i suport de l’activitat.......................................................259. Quadre de comandament .............................................................................................................................................2810. Estructura organitzativa.............................................................................................................................................2910.1. Evolució de l’organigrama d’Educalia al llarg del temps.......................................................................3010.2. Organigrama proposat........................................................................................................................................3210.3. Rols i responsabilitats.........................................................................................................................................3310.4. Interrelacions entre àrees.................................................................................................................................3410.5. Matriu RASCI dels processos............................................................................................................................3511. Conclusions......................................................................................................................................................................3712. Referències.......................................................................................................................................................................41Annex 1 - Acords Inicials del Grup 7.............................................................................................................................42
2.1: Direcció Operativa-Formació informal-Àmbit primària i secundària-El cas EducàliaDirecció de la Formació amb l’ús de les TICActivitat 2
1. Introducció
En aquest document es tracta de definir l’estructura organitzativa necessària per a dur a terme una formació informal en l’àmbit de l’escolarització de primària i secundària.
L’aproximació a la definició d’aquesta estructura s’ha de realitzar analitzant el cas Educalia:
• identificant les claus de l'èxit, tant des d'una perspectiva estratègica, com, i sobretot, des d'una perspectiva organitzatiu-operativa
• identificant les línies d'actuació presentades entorn a la gestió i a l'administració: identificar i descriure processos i perfils professionals necessaris
• analitzant les diferents opcions i conseqüències en l'elecció de les estructures organitzatives i ser capaç d'escollir la més adequada al context i els objectius estratègics proposats
2. Metodologia
La metodologia per a l’elaboració d’aquesta activitat ha estat la següent:
• Lectura de la documentació proposada
• Cerca d’informació a la web relacionada amb el cas Educalia.
• Definició i consens de la metodologia de treball on-line en grup.
(veure en Annex 1 el text del document: “Acords inicials del Grup 7”)
• Creació de l’entorn de treball del grup per a compartir: la documentació (googledocs).
• Creació de l’índex del treball:
1. Antecedents2. Escenari3. Estratègia, tàctica i operativa4. Factors d’èxit5. Relació de processos6. Quadre de comandament7. Estructura organitzativa 8. Conclusions
• Planificació de les fites principals del treball
• Debat sobre els Factors d’Èxit
• Debat sobre els Objectius Estratègics
• Identificació de Processos
• Identificació del Rols associats als processos
• Definició dels Indicadors pel Quadre de Comandament
• Definició de l’Estructura Organitzativa
• Debat-Conclusions: Variacions de l’estructura organitzativa en funció de
l’Estratègia
ConsideracionsPel que fa a la cerca d’informació ens vàrem posar en contacte amb els administradors de de l'actual portal ara allotjat a Educared. Vàrem demanar login i password per a les àrees restringides i qualsevol documentació
4. Antecedents del projecte Educalia
4.1. Què és Educalia?
És una web lúdico-educativa de recursos virtuals interactius.
Va ser capdavantera en el seu moment, com a portal de recursos educatius, promovent:
• el treball interdisciplinari
• el treball col.laboratiu entre escoles
• la formació informal extraescolar
• les comunitats virtuals d’aprenentatge de tota la comunitat educativa
4.2. Evolució
Fins a la seva integració, l’any 2006, al portal Educared de la Fundació Telefònica la web Educalia ha evolucionat
de la manera següent:
1999
• Creació de la web amb un conveni entre la Fundació “La Caixa”, el Departament d’Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya, la UOC, Telefónica i IBM.
• Àmbit infantil i primària: pares i alumnes
2000
• Fi del conveni. La Fundació “La Caixa” ho continua impulsant.
2001
• S’expandeix a nivell estatal
2003
• S’amplia l’àmbit a secundària i batxillerat
2004
• S’incorpora una nova imatge gràfica, més usabilitat, més accessibilitat (segons normes WAI)
• S’introdueixen més facilitats pel seu manteniment i seguiment d’estàndards
• S’expandeix per Sudamèrica
2006
• S’incorpora al portal Educared de la Fundació Telefònica
4.3. Consideracions i experiències sobre Educalia
Els comentaris que a continuació s’exposen corresponen a l’experiència viscuda en primera persona relacionada
amb l’evolució del projecte Educàlia. Es detalla el context en el que es va desenvolupar aquest projecte i què és el
que va aportar al món escolar d’aquella època, des d’un punt de vista subjectiu des de la seva utilització.
L’any 1992, les dotacions TIC a les escoles eren escasses, tot i considerar les escoles més punteres.
Entre el 1995 i 1996 es vivien dues revolucions TIC:
• En aquella època només hi havia ordinadors a secretaria i a l’aula d’informàtica i poca cosa més.
• La mecanització del sistema de notes, va significar que els propis els professors podien posar notes
des dels ordinadors de l’aula d’informàtica. Això, a l’any 1995 era molt revolucionari.
• El Departament d’Educació, va muntar el portal xtec i va oferir a tot el professorat de Catalunya e-mail i
connexió a internet.
Per tant al 1996, algunes escoles disposaven d’una xarxa informàtica, un servidor NT i un mòdem analògic situat
en un ordinador del centre des d’on es podien connectar a internet de tant en tant.
A continuació s’inventaven mecanismes per a accedir des de tots els ordinadors de la xarxa a internet. La
connexió era lenta, amb molt pocs ordinadors concurrents, tot es col·lapsava, però es podia tenir internet des de
qualsevol ordinador del centre.
La xarxa també va permetre a compartir els poquets recursos educatius que hi havia. Començaven a existir
CDteques de programari educatiu. S’inventaven mecanismes per a compartir els CDs des d’un únic ordinador de
l’aula i així no haver de comprar 20 exemplars de cada CD. Això ens va permetre optimitzar molt el pressupost
dedicat a la compra de continguts educatius. El treball era doncs molt farragós, tot considerant entorns d’escoles
les més privilegiades de Catalunya en dotacions TIC i amb responsables TIC molt creatius i coneixedors de com
treure el millor profit de la tecnologia i el pressupost disponible.
Al 1998, es va fer la posada en escena del projecte Educàlia, una gran convocatòria per a totes les escoles tant
públiques com privades de Catalunya, en els seus diferents Serveis Territorials, anunciant la dotació a les escoles,
en un període breu de temps, de material i línia de connexió per un període de dos anys.
I així va ser, en qüestió de dos mesos ja estava tot instal·lat i funcionant.
El maquinari es va col·locar majoritàriament a les biblioteques i servia com a eina de treball individual per a
alumnes i professors.
Després de la posada en escena no va haver-hi cap més formació ni orientació. Les novetats sortien a la WEB
d’Educalia.
La dotació proporcionada permetia la sortida a Internet de tota xarxa de l’escola d’una manera molt més potent.
Ara era possible que fins a 6 ordinadors naveguessin de forma concurrent (en aquella època encara no hi havia
baixada massiva de continguts). I amb una mica de paciència, podies tenir una aula de 15 ordinadors connectats a
internet.
La veritable revolució d’Educalia, va ser el possibilitar la concurrència d’accés a internet i poder treballar amb
continguts educatius online. Posar en marxa el navegador i ja es podia treballar.
Els continguts d’Educalia eren de qualitat, però aviat es va veure que eren escassos. Però era igual, ja que també
es podia accedir a molts altres recursos, com els de la xtec i d’altres d’arreu del món.
Això era el cas de les escoles més motivades tecnològicament, però d’altres, tot i tenir les dotacions d’Educalia, no
les van aprofitar el més mínim. La majoria d’escoles van infrautilitzar molt les possibilitats que oferia Educalia. La
revolució que això suposava, encara no s’havia descobert.
Calia un bon coneixement i suport tecnològic i formar el professorat en el seu ús, donant exemples de bones
pràctiques i entusiasmant la gent davant de les noves oportunitats que se’ns obrien.
La col·laboració de les 5 institucions que formaven Educalia s’acava l’any 2000.
L’experiència, Educalia se’ns va acabar al setembre del 2001. A l’agost del 2001, la Ministra de Ciencia y
Tecnologia va anunciar que les escoles tindrien accés a la banda ampla a través de l’ADSL Premium de telefònica
amb un 45 % de descompte sobre la tarifa normal, que tot i això en aquella època era bastant cara.
La línia d’Educalia ja no era gratuïta
Què va ser d’Educared? Al 2004, es va fer un intent d’obrir Educalia a la secundària i sembla que la introducció a
les escoles, malgrat ser una idea revolucionaria, no va ser massa reeixida i el seu ús no es va estendre.
Educalia va passar a Telefònica el 2006.
A continuació s’enllaça la nota de premsa on s'explicava aquesta qüestió:
http://saladeprensa.telefonica.es/documentos/20060220interneteducalia.pdf
Com es pot veure clarament, la nota de premsa no s’ajusta ben bé a la realitat ja que, per una banda, la comunitat
virtual va desaparèixer i per una altra banda, els continguts han quedat arraconats i sense gaire promoció des
d'Educared. Com a prova de tot això el nostre intent de contactar amb ells ha quedat en no res, sembla que no hi
hagi ningú que es cuidi de l'atenció als usuaris.
Educared va fer un nou portal que va presentar al "Congreso Educared" de novembre de 2009. En aquest nou
portal, es canviava la URL que era http://www.educared.net per http://www.educared.org. Ens podem fixar que
l'adreça d'Educalia ni tan sols la van actualitzar incorporant-la al nou portal. És a dir, si escrivim
http://www.educared.org/educalia, no surt res d'Educalia. L'adreça d'Educalia continua vinculada a una adreça en
vies d'extinció http://www.educared.net/educalia. Si provem a posar http://www.educared.net veurem com ens
demanen anar a http://www.educared.org.
Una altra dada important per veure la importància que té Educalia dins del projecte Educared: si anem a l'adreça
bona del portal, http://www.educared.org i escrivim Educalia al cercador de la pàgina, ens respon que no ha trobat
res relacionat.
Una darrera mostra de la decadència d’Educalia la tenim en que podem trobar vàries referències a Educalia de
telefònica i els enllaços no funcionen.
Ni tan sols s'ha mantingut el subdomini "educalia.educared.net". Algunes de les pàgines que fan referència a
Educalia on els enllaços no funcionen són:
• http://www.mma.es/portal/secciones/formacion_educacion/paginas_web/educalia.htm
• http://blogs.iteso.mx/ote/?p=31
• http://www.nicaraguay.com/nicaragua-nicaragua/catala-educalia-fundacion-telefonica.html
Educalia va ser un projecte molt més revolucionari del que inicialment semblava. Però la falta de suport i formació
va fer que el projecte, en un alt percentatge de casos, acabés arraconat i que no portés la revolució que havia de
portar. L’evolució de la tecnologia es va menjar el projecte. L’aparició de l’ADSL, l’evolució de portals com XTEC,
Edu365 i la creació dels diferents portals TIC de les conselleries d’educació dels governs autonòmics, van
propiciar la pèrdua d’interès en el portal Educalia. L’última clau de la decadència d’Educalia és que va acabar en
mans del seu principal competidor a nivell estatal. Educared estava construint un portal de referència i sembla que
la seva millor estratègia va ser incloure Educalia dins del seu portal per discontinuar els seus continguts i objectius.
5. Escenari
5.1. Actors
Els col.lectius que interactuen amb la web d’Educalia són els següents:
• Alumnes dels tots els cicles: Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat (3-18 anys)
• Professors, pares, famílies, AMPAS
• Comunitats de professors, escolars, interescolars i extraescolars
• Institucions, investigadors i estudiants de magisteri
5.2. Recursos educatius
L’oferta de recursos educatius que proporciona Educalia es poden agrupar en:
• Activitats on-line
• Tallers virtuals
• Espais de participació
• Jocs interactius
• Concursos
5.3. Àmbits
Els recursos als que es pot accedir es poden incloure en els àmbits següents:
• Escolar
o Infantil i Primària: de 3 a 12 anys
o Secundària i Batxillerat: de 13 a 18 anys
o Centres, nens als hospitals
• Extraescolar
o Formació (informació-aprenentatge)
o Entreteniment
o Casa, centres cívics i gent gran
• Interescolar
o Relació, col·laboració
o Professors, escoles, països
Segons l’àmbit es contemplen accessos oberts o restringits.
5.4. Conceptes
La temàtica dels recursos i activitats es poden agrupar en els conceptes següents:
• Valors i actituds: interès per la lectura, educació per la ciutadania, solidaritat, voluntariat, acceptació a
la diversitat cultural i idiomàtica , civisme, respecte pel medi ambient, cura de la salut, discapacitats,
interès i sensibilització cap a l'art i la creativitat, curiositat per a l’experimentació científica
• Formació no formal
• Àrees transversals
La filosofia d’Educalia es basa en una actualització periòdica sobre continguts d’interès de la societat actual.
5.5. Idiomes
Els idiomes amb els que es pot interactuar són: Català, Castellà i Anglès.
5.6. Funcionalitats
Educalia proporciona un ampli ventall de funcionalitats destinades a informar, formar, col·laborar, intercanviar i
entretenir, com són:
• Recursos i activitats individuals i en grup
• Eines per a la consulta d’informació: informació seleccionada de temes d’interès
• Eines per a la comunicació: correu, xat, foros, directoris d’usuari, web personal, web de centres
• Eines per a fomentar la participació i el treball col.laboratiu: debats, concursos, xats amb experts,
mòduls interactius, guies pel professorat, intercanvis d’experiències
• Eines per a potenciar noves metodologies de treball per a millorar la dinàmica de l’aula
• Eines per a la simulació per a reflectir situacions reals difícils d’experimentar a l’aula: gràfics,
animacions, interacció, simulació
• Eines per a compartir i emmagatzemar documentació
• Espai virtual per a cada escola amb gestió individualitzada
• Eines per a la formació i divulgació de la dinàmica de funcionament de la web
5.7. Activitat
En la taula següent es presenten els números de l’activitat d’Educalia l’any 2004, segons Pilar Mateu (2004).
També es proporcionen els números de l’evolució de l’activitat del portal Educared, tot i que els recursos
d’Educalia han estat integrats i corresponen a un subconjunt del portal global difícil de diferenciar.
5.8. Patrocinadors
Per a dur a terme la implantació inicial d’Educalia es va signar un conveni de col·laboració entre les entitats on
cadascuna tenia una responsabilitat determinada:
• Fundació “La Caixa”: compra d’equips
• IBM: instal·lació i manteniment d’equips
• Generalitat de Catalunya: adhesió d’escoles i control d’accessos
• Telefònica: línies de connexió i hosting de la plataforma
• UOC: definició de processos i orientació de les funcionalitats dels entorns de formació i comunicació
6. Estratègia, tàctica i operativa
6.1. Missió
Educalia va néixer del compromís de la Fundació “La Caixa” amb la societat i la seva responsabilitat social per a:
• Impulsar el desenvolupament social.
• Fomentar la igualtat d’oportunitats.
contribuint a la millora de la qualitat de l’educació i proporcionant una educació de qualitat.
La manera d’assolir la missió és promoure la innovació en educació:
• Involucrant a tota la comunitat educativa, incloent els pares.
• Tractant temàtiques d’actualitat.
• Fomentant activitats en àmbits escolars, extraescolars i interescolars.
• Utilitzant les TICs.
6.2. Línies estratègiques
L’estratègia per a fer que Educalia sigui un portal d’interès per a la comunitat educativa és la diferenciació en:
• la facilitat d’ús
• l’especialització en activitats socials i transversals
• la creació de comunitats d’aprenentatge i intercanvi d’experiències
• la promoció de la formació informal
• la priorització de qualitat dels recursos i activitats
Les línies estratègiques que defineixen el disseny i implementació del portal Educalia són:
• Recursos
o Fomentar la innovació educativa facilitant recursos i activitats atractives i efectives.
• Formació
o Oferir formació en TIC als docents per a que es puguin incorporar noves eines i metodologies en els
processos d’Ensenyament-Aprenentatge.
• Col·laboració
o Escollir els patrocinadors clau.
o Promoure la construcció del coneixement de manera col.lectiva creant comunitats virtuals per a
l’intercanvi d’experiències.
• Orientació i suport
o Promoure la participació a les activitats.
6.3. Objectius tàctics
La relació d’objectius tàctics que estan alineats amb els objectius estratègics són:
• Recursos
o Accés lliure als recursos
o Aprofitar les TIC com a recurs pedagògic
o Invertir en la dotació de recursos educatius de qualitat
o Promoure projectes i iniciatives d’interès general i territorial
o Orientar la selecció i disseny dels recursos per a facilitar la implantació de noves metodologies:- Treball per projectes i resolució de problemes- Promoció de la metodologia constructivista, centrada en l’alumne - Foment d’habilitats pel pensament crític i l’autonomia de l’alumne i del treball col.laboratiu
• Formació
o Facilitar la formació en l’ús de les TIC a tota la comunitat educativa
o Facilitar formació informal complementària a la formació reglada
• Col.laboració
o Crear aliances i acords de col.laboració amb entitats, organismes i empreses del sector públic, privat i
social, educatives i culturals, per adequar les actvitats a les demandes socials reals
o Disposar d’un espai comú per interrelacionar tota la comunitat educativa: alumnes, professors i
famílies
o Fomentar experiències pilot i la seva divulgació posterior
• Orientació i suport
o Fomentar la participació promocionant i divulgant el projecte
o Proporcionar la comunicació i el suport necessari per a donar a conèixer i poder participar activament
en les activitats i recursos proporcionats
Cal a més invertir en la dotació de recursos per a mantenir i evolucionar les infraestructures i la seva escalabilitat
6.4. Objectius operatius
Definició d’un pla d’acció a curt i mig termini amb objectius clarament definits:
• Recursos
o Crear una plataforma amb uns continguts virtuals atractius.
o Seleccionar o crear, adequar i mantenir els recursos educatius.
• Formació
o Crear cursos virtuals per a la formació en l’ús de les TIC.
o Formació en noves metodologies centrades en l’alumne.
• Col.laboració
o Proporcionar eines de col.laboració per a facilitar la comunicació i l’intercanvi d’experiències.
o Crear estàndards per a la divulgació de bones pràctiques.
o Crear eines per afavorir la cultura de la innovació amb comunitats d’aprenentatge.
• Orientació i suport
o Proporcionar suport als usuaris per a poder participar en les activitats.
o Seguiment de la utilització: contacte directe amb els usuaris i realització d’estudis de casos.
Cal a més invertir en la dotació d’infraestructures per:
o Proveir els mitjans necessaris: plataforma tecnològica amb eines, metodologies, continguts i
formació.
o Proporcionar maquinari bàsic a les escoles.
o Finançar les línies de connexió des de les escoles per un període de dos anys.
o Proporcionar un entorn segur amb control d’enregistrament de membres des de les escoles.
7. Factors d’èxit
Els factors d’èxit en els que hauria d’incidir el projecte Educalia s’agrupen en:
• Alineació amb objectius
• Orientació a usuaris
• Qualitat dels recursos
• Orientació a la preparació curricular
• Facilitat d’accés als recursos
• Foment de la cultura de la participació
7.1. Relació de factors d’èxit
La relació de factors d’èxits es concreta en:
• Alineació amb objectius
• Orientació a usuaris
o Especialitzar, focalitzar de les activitats segons el públic al què es dirigeixen.
o Mesurar la utilització, acceptació i satisfacció dels usuaris: alumnes, professors i pares. Radar
d’interessos i atracció.
o Habilitar funcionalitats de queixes i suggeriments.
o Invertir en mecanismes de suport.
o Proporcionar una web útil, ordenada, agradable, entretinguda, original, innovadora, interactiva amb
continguts de qualitat, actuals i renovats periòdicament.
o Proporcionar un espai per a la formació.
• Qualitat dels recursos
o Oferir recursos de qualitat. Selecció i filtre. Utilitat dels recursos.
o Prioritzar la qualitat a la quantitat.
o Actualitzar de manera periòdica l’oferta de recursos.
o Proporcionar una oferta compensada.
• Orientació a la preparació curricular
o Documentar i divulgar les experiències i les bones pràctiques.
o Proporcionar una metodologia per a difondre bones pràctiques.
o Facilitar la integració dels recursos a la planificació.
o Faciltar la associació dels recursos amb el currículum.
o Realitzar propostes didàctiques i suggeriments d’activitats.
o Adequar els recursos a la temporalitat de les sessions-classe.
• Facilitat d’accés als recursos
o Catalogar els recursos de manera complerta. Seguiment dels estàndards.
o Proporcionar eines de recerca senzilles, efectives i avançades.
o Estructurar la web de manera senzilla. Primar la utilitat, l’operativitat, la senzillesa, la intuïció,
l’accessibilitat sobre la vistositat.
o Possibilitar la valoració dels recursos per part dels usuaris.
o Accedir amb temps de resposta acceptables.
• Foment de la cultura de la participació
o Crear i dinamitzar comunitats d’interessos.
o Interacció entre centres educatius.
o Proporcionar eines push: valoracions, comentaris.
o Proporcionar eines per a la comunicació síncrona i asíncrona.
8. Relació de processos
Els processos han de donar resposta a una estratègia de formació informal de nens i joves de 3 a 18 anys sense
limitar-ne el nombre.
Les agrupacions de processos que es poden plantejar estan relacionades amb:
• Control i seguiment
Inclou les accions encaminades a liderar l’estratègia del projecte i fer el seguiment i control de la
implantació del projecte.
• Prestacions i continguts
Inclou els processos per a la selecció, disseny, implantació i control de qualitat de l’oferta de
prestacions, activitats i recursos proporcionats pel sistema.
• Infraestructures
Inclou els processos necessaris per a definir, administrar i monitoritzar les infraestructures
necessàries per a hostatjar el sistema i garantir la seva disponibilitat i escalabilitat.
• Promoció i comunicació externa
Inclou totes les activitats relacionades a donar a conèixer els objectius, prestacions i grau
d’acceptació del projecte al públic en general i a tota la comunitat educativa.
• Dinamització i suport
Inclou la creació i execució de totes les accions encaminades a la divulgació, formació i
assessorament intern del sistema per a garantir un alt grau de participació i col.laboració entre les diferents
comunitats d’aprenentatge.
8.1. Processos relacionats amb el seguiment i control
En aquest grup de processos podem distingir tres grans àmbits:
• Seguiment i control de la estratègia
S’inclouen en aquest àmbit els processos següents:
o Aprovar el pressupost anual
Es tracta de definir les inversions, ingressos i despeses anuals del projecte.
o Consensuar els indicadors pel seguiment estratègic
Es tracta de definir i refinar els indicadors que permetran fer un anàlisi i seguiment acurat de
l’estratègia del projecte.
o Fer el seguiment periòdic de l’estratègia
Es tracta d’articular els mecanismes (reunions i alertes) per a fer el seguiment periòdic de
l’estratègia.
o Prendre decisions estratègiques
Es tracta d’articular els procediments per a prendre decisions estratègiques de manera
efectiva.
o Gestionar els socis i patrocinadors
Es tracta d’articular els procediments per a articular i fer el seguiment de les responsabilitats
de cadascun dels socis i patrocinadors que participen en el projecte.
o Gestionar la representació
Es tracta de concretar els procediments per a dur a terme una bona acció de representació
del projecte pel que fa sobretot a mantenir relacions institucionals i també a mantenir relacions
internacionals per a l’expansió del sistema
• Seguiment i control operatiu
S’inclouen en aquest àmbit els processos següents:
o Consensuar els indicadors pel seguiment operatiu
Es tracta de definir i refinar els indicadors que permetran fer un anàlisi i seguiment acurat de
l’operativa del projecte.
o Fer el seguiment de la planificació del projecte
Es tracta de definir les fites del projecte, planificar-les i fer-ne el seguiment.
o Fer el seguiment dels riscos i problemes del projecte
Es tracta de definir els mecanismes per a identificar els riscos i els problemes del projecte,
definir les accions correctores i fer-ne el seguiment.
o Fer el seguiment de l’activitat del projecte
Es tracta de definir els mecanismes per a quantificar i observar l’activitat del projecte i establir
les accions de dinamització i les correctores i fer-ne el seguiment.
o Fer el seguiment dels recursos del projecte
Es tracta de definir els mecanismes per a identificar les necessitats de recursos humans i
materials que requereix el projecte, establir les accions que se’n derivin i fer-ne el seguiment.
o Fer el seguiment de la qualitat del projecte
Es tracta de definir els mecanismes per a controlar la qualitat ofertada, establir les accions que
se’n derivin i fer-ne el seguiment.
• Seguiment i control del pressupost
S’inclouen en aquest àmbit els processos següents:
o Controlar els ingressos del projecte
Es tracta de definir els mecanismes per a fer el control dels ingressos del projecte segons
previsió del pressupost, identificar desviacions i establir les accions que se’n derivin i fer-ne el
seguiment.
o Controlar les despeses del projecte
Es tracta de definir els mecanismes per a fer el control de les despeses del projecte segons
la previsió del pressupost, identificar desviacions i establir les accions que se’n derivin i fer-ne
el seguiment.
o Controlar les inversions del projecte
Es tracta de definir els mecanismes per a fer el control de les inversions del projecte segons
la previsió del pressupost, identificar desviacions i establir les accions que se’n derivin i fer-ne
el seguiment.
o Controlar el flux de caixa i la facturació
Es tracta de definir els mecanismes per a gestionar el flux de caixa i el control de la
facturació, identificar riscos, establir les accions que se’n derivin i fer-ne el seguiment.
o Gestionar els proveïdors
Es tracta de definir una bona política per a la gestió de compres amb proveïdors, establir els
mecanismes de control i fer-ne un seguiment acurat.
o Gestionar dels recursos humans
Es tracta de definir una bona política per a la gestió dels recursos humans i gestionar les
necessitats d’incorporació o baixa de personal.
• Seguiment i control de la qualitat
S’inclouen en aquest àmbit els processos següents:
o Controlar els processos de totes les direccions
Es tracta de fer el control i seguiment dels processos definits a tota la organització per a que
sigui eficient i s’adeqüin a l’estratègia.
• Control i suport en l’àmbit legal
S’inclouen en aquest àmbit els processos següents:
o Assessorament en els aspectes legals d’internet
Es tracta d’assessorar en els aspectes legals relacionats amb la creació d’un portal d’aquestes
característiques.
o Control de la propietat intel.lectual
Es tracta de fer el control dels dret d’autor dels continguts del portal i dels aspectes legals als
què obliga la llei de la propietat intel·lectual.
o Control de la protecció de les dades
Es tracta de fer el control dels aspectes legals a què obliga la llei de protecció de les dades.
8.2. Processos relacionats amb l’oferta de prestacions i continguts
En aquest grup de processos podem distingir tres grans àmbits:
• Definició de funcionalitats i continguts
S’inclouen en aquest àmbit els processos següents:
o Dissenyar l’oferta de funcionalitats (prestacions) i continguts (activitats i recursos)
Es tracta de dissenyar l’oferta de funcionalitats i continguts en funció de les línies
estratègiques i objectius tàctics i modulada pel grau d’acceptació i la demanda.
o Definir els requeriments pedagògics dels continguts
Es tracta de definir el conjunt de requisits i normatives que han de complir els continguts
ofertats a nivell pedagògic, tenint en compte els estàndards de qualitat i del públic al
què es dirigeixen. També cal dissenyar els descriptors per a la catalogació estàndard dels
continguts.
o Definició de l’estratègia gràfica i interactiva: usabilitat i accessibilitat
Es tracta d’afegir al conjunt de requeriments dels continguts la relació de requeriments per a
complir els estàndards i normatives d’usabilitat i accessibilitat, considerant també els
requeriments de la plataforma tecnològica.
o Homologar els continguts
Es tracta d’establir els mecanismes per a la homologació de continguts que compleixin els
requeriments i estàndards per tal de facilitar-ne la seva selecció i incorporació al sistema.
o Seguir el radar dels continguts
Es tracta de definir i fer el seguiment del radar dels continguts que ha d’incloure aspectes
d’acceptació, qualitat i aplicació.
• Aprovisionament de continguts
S’inclouen en aquest àmbit els processos següents:
o Adquirir continguts
En aquells casos que es cregui convenient (tenint en compte criteris de cost-benefici), es
tracta de comprar els continguts seleccionats entre l’oferta de proveïdors i acords de
col·laboració tenint en compte els requeriments establerts.
o Dissenyar els continguts
En els casos que es cregui convenient (tenint en compte criteris de cost-benefici), es
tracta de dissenyar els continguts seleccionats tenint en compte els requeriments establerts.
o Catalogar els continguts
Es tracta de catalogar els continguts segons la definició estàndard abans de ser incorporats al
sistema i per tal de facilitar la seva cerca i valoració.
o Documentar funcionalment els continguts
Es tracta de documentar les prestacions del contingut i el seu funcionament, per tal de recolzar
les accions de suport.
o Traduir els continguts
En els casos que es cregui convenient (tenint en compte criteris de cost-benefici), es tracta de
traduir el continguts per tal de complir el requeriment de multi-idioma.
• Desenvolupament de funcionalitats i continguts
S’inclouen en aquest àmbit els processos següents:
o Desenvolupar i mantenir els continguts
En els casos que es cregui convenient (tenint en compte criteris de cost-benefici), es
tracta de desenvolupar i mantenir els continguts seleccionats tenint en compte els
requeriments establerts.
o Publicar els continguts
Tant en el cas d’adquirir com desenvolupar un contingut cal publicar-lo al portal per a que
pugui ser utilitzat pels usuaris. Per a publicar un contingut cal que prèviament s’hagi
homologat, catalogat, documentat funcionalment i provat.
o Dissenyar, desenvolupar i mantenir les funcionalitats del portal
Es tracta de dissenyar, desenvolupar i mantenir el portal segons els requeriments i estàndards
establerts d’usabilitat, accessibilitat i imatge gràfica definida, interactuant amb l’eina de gestió
de continguts.
o Realitzar proves d’integració amb usuaris de les noves versions
Es tracta d’assegurar la qualitat dels desenvolupaments realitzant proves d’integració amb
l’ajuda d’usuaris per tal de simular al màxim la utilització real del sistema.
o Controlar les versions del programari desenvolupat
Es tracta de portar un control de les versions del programari per a facilitar el manteniment de
les funcionalitats i la integració dels continguts.
o Gestionar els perfils d’usuaris
Es tracta d’establir, parametritzar o desenvolupar i controlar les funcionalitats que s’han de
personalitzar en funció dels diferents perfils d’usuaris.
8.3. Processos relacionats amb la disponibilitat d’infraestructures
En aquest grup de processos es poden distingir tres grans àmbits:
• Disseny de les infraestructures
S’inclouen en aquest àmbit els processos següents:
o Definir els estàndards d’arquitectura tecnològica
Es tracta de definir els estàndards tecnològics per a la plataforma a on s’implantarà els
sistema i els requeriments dels continguts per a ser integrats al sistema. També cal definir les
característiques que han de tenir les estacions de treball dels usuaris i les línies de
comunicacions per a accedir de manera òptima al sistema.
o Dimensionar els components tecnològics de la plataforma
Es tracta de definir els dimensionament de cadascun dels components de l’arquitectura
tecnològica del sistema (maquinari, programari base i elements de comunicacions)
considerant la previsió inicial d’usuaris i la seva interacció amb el sistema i la seva
escalabilitat.
o Realitzar proves d’estrès del sistema
Es tracta de provar l’escalabilitat màxima del sistema i el seu temps de resposta, per tal d’anar
donant un bon servei i preveure necessitats de redimensionament en funció de l’evolució de
l’acceptació i popularitat del sistema.
o Definir els requeriments per a la homologació tecnològica de continguts
Es tracta de definir els requeriments per a homologar, des d’un punt de vista tecnològic els
continguts a adquirir o desenvolupar.
• Administració de les infraestructures
S’inclouen en aquest àmbit els processos següents:
o Homologar els continguts previ a la seva publicació
Es tracta de realitzar les comprovacions i proves necessàries per a homologar els continguts
abans de ser publicats al portal.
o Traspassar a l’entorn productiu les noves versions de programari desenvolupat
Es tracta d’executar els processos necessaris per tal de traspassar a l’entorn productiu el nou
programari desenvolupat i comprovar el seu correcte estat de funcionament.
o Garantir la consistència de totes les versions del programari de la plataforma
Es tracta de garantir la compatibilitat del programari instal·lat i en cas contrari procedir a
realitzar les migracions de versions oportunes garantint la màxima disponibilitat de la
plataforma.
o Realitzar les còpies de seguretat del sistema
Es tracta de realitzar els processos de còpia de seguretat i assegurar-ne la seva qualitat
per tal de recuperar el sistema en cas que sigui necessari.
o Gestionar la seguretat i el control d’accessos al sistema
Es tracta de realitzar les accions oportunes per a controlar la seguretat del sistema i l’accés
per part dels usuaris.
• Monitorització de les infraestructures
S’inclouen en aquest àmbit els processos següents:
o Controlar la disponibilitat del sistema
Es tracta de realitzar el control de totes les alertes i realitzar les accions oportunes per tal de
garantir la disponibilitat màxima del sistema, considerant el maquinari, el programari i els
elements de comunicacions.
o Controlar l’escalabilitat del sistema
Es tracta de realitzar el control de totes les alertes i realitzar les accions oportunes per tal de
garantir l’escalabilitat del sistema.
o Controlar la seguretat del sistema
Es tracta de realitzar el control de totes les alertes i realitzar les accions oportunes per tal de
garantir la seguretat del sistema.
o Controlar la utilització del sistema
Es tracta de realitzar el control del grau d’utilització del sistema.
8.4. Processos relacionats amb la promoció i comunicació externa del projecte
En aquest grup de processos es poden distingir dos grans àmbits:
• Disseny i execució d'activitats de promoció
S’inclouen en aquest àmbit els processos següents:
o Seleccionar els canals per a la divulgació dels objectius del projecte
Es tracta d’escollir els canals per a fer difusió dels objectius del projecte: Associacions
d’AMPAS, Professors i Escoles; Cursos, Fires, Revistes, Diaris i Events del Sector Educatiu.
o Dissenyar i executar d’activitats de divulgació
Es tracta de presentar els objectius, activitats i bones pràctiques en diferents formats
presentacions, entrevistes a usuaris, casos d’èxit, … considerant el cost-benefici i realitzant si
s’escau campanyes específiques de divulgació.
• Divulgació de l'activitat del projecte
S’inclouen en aquest àmbit els processos següents:
o Seguir l’impacte de les activitats de promoció
Es tracta de definir i controlar els indicadors per tal d’analitzar l’impacte de les campanyes de
promoció en la incorporació de nous usuaris al sistema.
o Controlar el radar de popularitat i acceptació
Es tracta de controlar els indicadors i realitzar les enquestes oportunes per a valorar el grau de
coneixement i reconeixement del projecte.
• Captació de nous usuaris
S’inclouen en aquest àmbit els processos següents:
o Definir l’estratègia per a la captació de nous usuaris
Es tracta de definir l’estratègia per a la captació de nous usuaris.
o Dissenyar i executar campanyes per a la captació de nous usuaris
Es tracta de definir l’estratègia per a la captació de nous usuaris
o Aconseguir l’alta de nous usuaris
Es tracta d’aconseguir que nous usuaris es donin d’alta al sistema
8.5. Processos relacionats amb la dinamització i suport de l’activitat
En aquest grup de processos es poden distingir dos grans àmbits:
• Dinamització de la participació i col·laboració
S’inclouen en aquest àmbit els processos següents:
o Promoure la documentació i divulgació de les bones pràctiques
Es tracta de centralitzar i dinamitzar la documentació de les bones pràctiques i fer-ne la
divulgació.
o Incentivar la participació i la valoració de les activitats
Es tracta d’incentivar la participació proposant activitats interessants, interrelacionant grups
amb interessos comuns i motivant als propis usuaris a valorar i recomanar d’activitats.
o Controlar el radar d’interessos, el de participació, de col·laboració i el de satisfacció
Es tracta de fer un seguiment del radar d’interessos, participació, col·laboració o satisfacció
proposar als pedagogs nous continguts.
o Fer l’anàlisi de les incorporacions i baixes per tipologia d’usuaris i grups d’interès
Es tracta de fer una anàlisi periòdica de la tipologia d’usuaris i els interessos per a establir una
dinamització personalitzada.
o Controlar les queixes i els suggeriments dels usuaris i dels proveïdors
Es tracta de controlar les queixes i els suggeriments dels usuaris i dels proveïdors, per a
desenvolupar les accions correctores oportunes.
• Suport als usuaris
o Realitzar el suport de primer nivell funcional i tecnològic
Es tracta de realitzar el suport de primer nivell funcional i pedagògic i derivar el suport de
segon nivell als dinamitzadors o a l’àrea TIC.
o Fer el manteniment de les FAQs
Es tracta de realitzar el manteniment de les preguntes que més freqüentment fan els usuaris
del sistema.
o Fer el manteniment del portal de suport
Es tracta de realitzar el manteniment de la informació a incorporar al portal de suport per tal
que els usuaris trobin la màxima informació i respostes abans de consultar al suport d’usuari
per telèfon o via mail.
o Donar suport a les altes i baixes d’usuaris i a la recuperació de les contrasenyes
Es tracta d’orientar als usuaris per a donar-se d’alta, de baixa i recuperar les contrasenyes.
o Radar de la satisfacció del suport
Es tracta de realitzar les enquestes necessàries per a obtenir els indicadors de satisfacció del
suport rebut.
En la taula següent s’inclou la llista de processos agrupats per àmbit:
9. Quadre de comandament
El seguiment de l’evolució del projecte és una de les tasques fonamentals per a garantir-ne l’èxit i la seva evolució
amb el temps.
Com a tasca prioritària de la Direcció de Projecte és la implementació d’un quadre de comandament que inclogui
un conjunt d’indicadors seleccionats i agrupats per perspectives que es poden correspondre als eixos estratègics:
o Oferta de Continguts
o Orientació i Suport
o Formació
o Col.laboració
Per a aquestes perspectives és important tenir en compte indicadors per a mesurar:
o Atracció/interessos
o Utilització/participació
o Satisfacció/valoració
o Cost
en funció de les diferents tipologies de serveis/continguts/recursos/prestacions i perfils dels usuaris.
S’hi han afegit dos noves prespectives, no tant visibles externament, però que influeixen molt directament en l’èxit
del projecte: Pressupost i Dotació d’Infrastructures.
Al llarg de tot el projecte i perquè el seu seguiment sigui efectiu s’haurà de garantir i posar els esforços per a que
la informació estigui actualitzada i sigui el més fiable possible.
El Quadre de Comandament no és una eina estàtica. Es poden incorporar i donar de baixa indicadors si el
cost/benefici per a la seva obtenció no permet el seguiment efectiu de la situació del projecte.
En la taula següent s’inclou el conjunt d’indicadors seleccionats inicialment pel seu seguiment:
10. Estructura organitzativa
10.1. Evolució de l’organigrama d’Educalia al llarg del temps
Fundació La CaixaFUOC
Grups d’experts
COMITÉ OPERATIULa Caixa UOC Telefónica IBM Generalitat
OFICINA PER A LA GESTIÓ DEL PROJECTEProfessionals de la UOC
PLA DE TREBALLDefinició
Hosting
Equips
Difusió
Tasques de gestió
1998
NEIX EDUCALIA
1999
1999 - 200 0
COMITÉ DE DIRECCIÓLa Caixa
UOC Telefónica IBM Generalitat
COMITÉ EXECUTIULa Caixa
UOC Telefónica IBM Generalitat
NIVELL D
IRE CTIU
OFICINA DEL PROJECTETècnics, Pedagogs i Periodistes
GESTIÓ
LOGÍSTICA
PLATAF. TECNOLÒ-GICA
IMPLEMENTFUNCIONS
COMUNITATDINAMITZA-
CIÓ
NIVELL EXEC U
TIU
UNITAT DE SUPORT
NIVELL SU
PORT
SUPORT TECNOLÒGIC
SUPORT A L’USUARI
Nous desenvolupaments
Hosting IncidènciesDifusióIncidències
usuaris
Formació
10.2. Organigrama proposat
L’organigrama de l’estructura organitzativa del projecte Educalia és el següent:
10.5. Matriu RASCI dels processos
A continuació és presenta la matriu RASCI de rols pels diferents processos establerts (R=executa, A=rendeix comptes, S=dóna suport, C=es consultat, I=es informat):
11. Conclusions
L’objecte d’aquest informe és analitzar els factors d’èxit, l'estratègia, l’estructura organitzativa i els rols necessaris per a desenvolupar una plataforma virtual
d’aprenentatge informal per a tota la comunitat educativa en l’àmbit de l’educació de nens i joves de 3 a 18 anys.
El projecte Educalia s’ha prés com a referència inicial per a desenvolupar un model estratègic i organitzatiu amb garanties d’èxit.
Si ens referim a un entorn de formació no formal per a estudiants de Primària, Secundària o Batxillerat, tal com s’ha comentat anteriorment, es considera
primordial fer èmfasi en:
• la qualitat, usabilitat i accessibilitat als recursos
• la dinamització d’activitats col.laboratives
• la orientació i el suport
disposant d’un pressupost i d’unes infraestructures que facin possible l’assoliment dels objectius estratègics previstos i tenint en compte els interessos, el participació, la valoració i el cost/benefici per a anar modulant l’oferta de continguts. És evident que en el moment de plantejar la plataforma s’hauran de prendre decisions en diferents àmbits d’acord amb l’estratègia. També serà molt important
definir els indicadors clau per a fer el seguiment d’aquesta estratègia per a donar suport a les decisions que s’hauran d’anar prenent durant la durada del projecte.
A nivell general l’estratègia hauria de donar resposta a les preguntes següents:
• A quin públic potencial es vol arribar?
• Quin volum d’usuaris es preveu?
• En què es basa el model de negoci?
• Quin nivell de servei es vol donar?
• Quins serveis es volen externalitzar?
• Què es vol primar:
o la qualitat? la fiabilitat? la quantitat? la filosofia opensource?
o la professionalitat? la filosofia 2.0? la participació?
o la difusió? estar a la última? l’intercanvi d’experiències?
o la formació? la col·laboració? el suport?
o els recursos educatius? la metodologia? la tecnologia?
o l’originalitat? l’especialització? la transversalitat? l’estar al dia?
o els estàndards?
La concreció de l’estratègia ha d’estar amb sintonia amb els recursos necessaris tant humans com materials de què es disposa o que es volen invertir per a dur a
terme el projecte. Així doncs, l’estratègia determina l’estructura organitzativa del projecte.
L’organigrama que s’ha proposat correspon a una situació de màxims i considerant un model de prestació global de serveis amb recursos propis.
En la taula següent s’exposa com pot variar l’estructura en funció de l’estratègia escollida.
En color verd s’ha reflectit l’estratègia adoptada pel cas Educàlia.
Crear una plataforma de formació informal d’aquesta grandària és un assumpte molt ambiciós, que només pot
estar a l’abast de grans corporacions o institucions.
Donat el tarannà del sector educatiu fins ara, és difícil que triomfin models lucratius on els usuaris hagin de
realitzar pagaments per ús, per a accedir a recursos de qualitat.
Models més sostenibles es podrien trobar en potenciar plataformes per a l’intercanvi de bones pràctiques, ben
catalogades utilitzant la filosofia 2.0 per a la seva valoració i recomanació, tant per part d’alumnes, de professors
com de pares, i accedint a la immensitat de recursos de lliure accés a la xarxa.
La formació als professors i la dinamització d’aquestes plataformes és primordial per al seu èxit.
Els mestres més innovadors haurien d’assumir el rol de community managers per a impulsar l’ús d’aquestes
plataformes, que haurien d’anar guanyant adeptes per la utilitat dels seus continguts i el dinamisme en la
incorporació de bones pràctiques.
12. Referències
• Bates, T. y Martínez Argüelles, M. J. Organización y e-learning: modelos institucionales y de gestión.
Asignatura Básica : Desarrollo organizacional del e-learning
• Duart, J. M. y Lupiáñez F. Procesos institucionales de desarrollo y de apoyo a la formación: la gestión del
e-learning. Asignatura Básica : Desarrollo organizacional del e-learning.
• Educalia una ventana abierta a la educación (2005)
http://obrasocial.lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/397b1e7c21fc1210VgnVCM200000128cf10aRCRD/es/ed
ucalia.pdf [consultat desembre 2010]
• Entrevista a Pilar Mateu (any 2004) participant del Projecte Educalia:
http://mosaic.uoc.edu/2004/09/07/pilar-mateu/ [consultat desembre 2010]
• Informe sobre la WEB “Educalia Secundaria” del grup DHIGECS/Universitat de Barcelona, octubre 2003
http://www.ub.es/dhigecs/documents/Microsoft_Word_-_Educalia.pdf [consultat desembre 2010]
• Memòria de les comptes anuals de l’any 2009 de la Fundación Telefònica
• http://www.fundacion.telefonica.com/es/conocenos/memorias/memoria2009/media/Ctas_Anuales_FT_200
9.pdf [consultat desembre 2010
• Murillo, A. ¿Què són los factores del éxito i como se vinculan con el BSC?
www. deinsa.com [consultat desembre 2010]
• Pedró, F., Políticas públicas e-learning: una visión comparativa. Asignatura Básica: Desarrollo
organizacional del e-learning.
• Riego Rodríguez, J. y Minguez Ceballos, A.L. (2002) Dossier Elearning: ¿Qué determina el éxito de
implantació del elearning en una empresa? Num. 154. Capital Humano pàgs 48-59
www. Capitalhumano.es [consultat desembre 2010]
• Sigalés, C. , Momino J.M., Meneses J. (2007). L’escola a la societat en xarxa: Internet a l’Edicació Primària
i Secundària. Informe Final de Recerca. Vol. 1. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/274/1/pic_escola_volum1.pdf
[consultat desembre 2010]
• Villa-López, A y Camisón-Zornoza, C. (2009) Los modelos organizativos de la producción reticulare
integrado en la empresa industrial española: rasgos distintivos y desempeño. Universia Business Review.
ISSN: 1698-5117
• Web d’Educalia en el Projecte Educared de la Fundación Telefónica
http://www.educared.net/educalia/esp/index.htm?idapr=0 [consultat desembre 2010]
• Web del projecte Educared de la Fundació Telefónica
http://www.fundacion.telefonica.com/educared [consultat desembre 2010]
Annex 1 - Acords Inicials del Grup 7
A. NUMERO/NOM DEL GRUP
• Grup 7 Els Runners
B. COMPONENTS DEL GRUP
• Roser Cervera Parejo
• Jose Manuel López Potente
• Balbina Rocosa Alsina
C. FORMA PER ARRIBAR A ACORDS
• S'intentarà prendre decisions amb raonament. Si no és possible, es farà per majoria.
• El temps per realitzar propostes serà d’un màxim de dos dies des de la primera intervenció. Un cop passat
aquest temps s’interpretarà com a acord amb la majoria.
D. FREQÜÈNCIA DE PARTICIPACIÓ
• Cada membre haurà de connectar-se una vegada al dia o cada dos dies com a màxim per tal de no estar
desconnectat de la feina.
• Quan un membre es connecta ho ha de fer saber a la resta del grup mitjançant alguna nota a l’espai de
grup per donar a entendre que està alerta del que s’està fent i aportar alguna qüestió que faci referència a
les activitats que es desenvolupen.
• En el cas de que un membre del grup que no es pugui connectar durant uns dies per motius de viatges,
malaltia, imprevistos, etc. ho ha de comunicar mitjançant un missatge a l’espai del grup o a algun company
del grup amb el temps suficient – si és possible – per a poder reorganitzar la feina.
• Si un membre del grup deixa de participar més de 3 dies se li enviarà un correu personal i seguidament al
consultor, per tal de decidir com es distribueix la feina d’aquesta persona.
E. FORMAT DELS FITXERS i ESPAIS de COMUNICACIO
• GoogleDocs
• Google Talk i Espai Debat
F. ACTITUDS GENERALS DELS MEMBRES
• Cada membre del grup s’esforçarà tant com pugui i tan com cregui, sense pensar que pot exigir el mateix a
la resta: tots som diferents amb responsabilitats diferents i habilitats diferents.
• Tots els membres del grup seran respectuosos amb les opinions dels altres i debatran sempre els
temes cercant el consens. Ens ajudarem mútuament tot el que faci falta.
• Caldrà respectar la planificació acordada per tots, i les dates d'entrega.
• Les activitats hauran d'estar finalitzades amb 24 hores d'antelació de la data d'entrega prevista al
consultor.
G. TASQUES
• Coordinador: Balbina
• Portaveu: José Manuel
• Elaboració treball final ajuntant els continguts: Roser
• Maquetació i correcció: Balbina
• Toc final: Roser
H. PROPOSTES DE PLANIFICACIÓ
Calendari A (mes individual i amb posades o postes en comú)
• 8-14: lectura del cas
• 15-22: pluja d'idees + acord en document en que treballarem
• 23: repartició de feina per la redacció
• 24-3 o 5: Data límit d'entrega de cada part
• 3-9 o 5-9: Elaboració conjunta de document final amb retocs (Google Docs?)
• 10: Entrega oficial!
Calendari B (mes grupal)
• 8-14: lectura de cas
• 15-21: 1a Pluja d'idees + consens (debat):
• Identificar els factors d'èxit des d'una perspectiva estratègica i organitzativa-operativa.
• Analitzar les diferents opcions i conseqüències en l'elecció de les estructures organitzativa i escollir la mes
adequada al context i els objectius estratègics proposats.
• Cap de setmana 20-21: posta en comú i consens (via debat/google talk)
• 22-28: 2na pluja d'idees + consens (debat)
• Processos (línies d'actuació) en l'administració i gestió amb l'introducció d'e-learning.
• Identificació dels perfils i rols professionals necessaris per un projecte e-learning.
• Cap de setmana 27-28: Posta en comú + consens (debat/google talk)
• 29-3 o 5: Repartició de la redacció final dels diferents apartats.
• 5-9: Document final + retocs + afegir super idees d'ultima hora.
• 10: Entrega!