Post on 09-Jul-2020
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
Curs sobre estalvi i eficiència energètica per a tècnics d’ens locals
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I MODEL DE CIUTAT
Barcelona. 30 d’abril de 2009
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
“A diferència del sistema global, les ciutats les ciutats les ciutats les ciutats no son sistemes tancats: importen gran quantitat de recursos, exporten contaminants i dissipen energiadissipen energiadissipen energiadissipen energia”
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
Segons l'Agència Internacional de l'Energia, el
2030 les ciutats consumiran el 73% de
l'energia i emetran el 76% de les emissions de CO2. Per quan arribi aquest any, el 60% de la població mundial serà "urbanita“
Les ciutats s’estan començant a preparar per a adaptar-se a l’impacte del canvi climàtic i a prendre mesures per a reduir significativament el seu consum energètic
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
EL CICLE DE L’ENERGIA A LES CIUTATS
· Consum d’energia secundària a gran escala
· Grans desproporcions entre les fonts i els embornals
· Metabolisme lineal de cicle obert
· Les úniques estratègies de cicle tancat són les
basades en energies renovables
· El model energètic actual deriva en greus
problemàtiques per l’emissió de contaminants
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
LACIUTAT I EL CLIMA
En les ciutats històriques i de l’antiguitat, el
clima és un dels factors decisius en la tria de
l’assentament:
· Vessant sud front a la nord en els turons
· Vessant suau front a la plana
· Posició aixoplugada dels vents freds dominants
· Presència de cursos d’aigua superficial estable
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
LACIUTAT I EL CLIMA
· En les ciutats modernes el clima està fortament
condicionat per l’esser humà i les seves activitats.
· Les característiques formals i físiques dels elements
que componen la ciutat provoquen modificacions en el
clima regional �Microclima urbà
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
LACIUTAT I EL CLIMA
L’efecte illa de calor
•Alta densitat d’edificacions i superfícies asfaltades.
•Poques àrees verdes. •Emisions de gasos industrials i d’hidrocarburs
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
FACTORS QUE DETERMINEN EL CONSUM D’ENERGIA
· DENSITAT: aprofitar els beneficis de la urbanització compacta
· CONSTRUCCIÓ: capacitat tèrmica, aïllament i control de la radiació solar
· ORIENTACIÓ: Màxima exposició a la llum solar i mínima als vents predominants
· MICROCLIMA: aprofitar la distribució de les edificacions i el paisatgisme per a crear protecció i aixupluc
· TRANSPORT: reduir al màxim el moviment de vehícles i augmentar la densitat en els nodes de transport i al llarg de les rutes de transport públic
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CLAUS PER AL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTICSOSTENIBLE
· Selecció de l’emplaçament i adequació a les pre-existències
· Les 3 C’s: Compacitat, Complexitat i Cohesió
· Eficiència energètica i auto-generació
· Reciclatge d’aigua i gestió de l’aigua de pluja
· Canvi del paradigma de mobilitat
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
SELECCIÓ DE L’EMPLAÇAMENT I ADEQUACIÓ A LESPRE-EXISTÈNCIES
• Recuperar/Restaurar
• Renovar/Reconstruïr
• Construïr respectant les pre-existències del lloc
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
SELECCIÓ DE L’EMPLAÇAMENT I ADEQUACIÓ A LESPRE-EXISTÈNCIES
USOSDEL SÒL
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
SELECCIÓ DE L’EMPLAÇAMENT I ADEQUACIÓ A LESPRE-EXISTÈNCIES
PENDENTS I ORIENTACIONS
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
VALORECOLÒGIC
SELECCIÓ DE L’EMPLAÇAMENT I ADEQUACIÓ A LESPRE-EXISTÈNCIES
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
INFORMACIÓ CLIMÀTICA DE LA ZONA
SELECCIÓ DE L’EMPLAÇAMENT I ADEQUACIÓ A LESPRE-EXISTÈNCIES
• Orientació solar
• Dades tèrmiques
• Topografia
• Règim de vents
• Vegetació
• Hidrogeològia
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
COMPACITAT, COMPLEXITAT I COHESIÓ
• Compacitat per a prevenir la dispersió urbana (sprawl)
• Complexitat per a maximitzar la proximitat als serveis i
minimitzar la demanda de mobilitat
• Integració dels diferents grups socials per a fomentar la cohesió
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
Compacitatper a prevenir la dispersió urbana
• Num. d’habitatges: 200
• Densitat: 10101010 hatges./Hectarea
= 1 Hectare
COMPACITAT, COMPLEXITAT I COHESIÓ
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
• Num. d’habitatges: 200
• Densitat: 30303030 hatges./Hectarea
= 1 Hectare
COMPACITAT, COMPLEXITAT I COHESIÓ
Compacitatper a prevenir la dispersió urbana
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
• Num. d’habitatges: 200
• Densitat: 50505050 hatges./Hectarea
= 1 Hectare
COMPACITAT, COMPLEXITAT I COHESIÓ
Compacitatper a prevenir la dispersió urbana
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
LES DENSITATS RELATIVAMENT ELEVADES...
• fan viables les xarxes diversificades de transport
públic
• redueixen la necessitat d’utilització del vehícle privat
• permeten la creació de comerços, centres escolars,
llocs de treball, etc.
• fan possibles els desplaçaments a peu, en bicicleta,
tramvía o tren.
• incrementen la relació social i la vida veïnal
COMPACITAT, COMPLEXITAT I COHESIÓ
Compacitatper a prevenir la dispersió urbana
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
TIPOLOGIES URBANES I CONSUM D’AIGUA
COMPACITAT, COMPLEXITAT I COHESIÓ
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
AVANTATGES
• Teixit compacte, divers i articulat amb equipaments
• Prioritat per vianants i alta eficàcia del transport públic
INCONVENIENTS
• Congestió i manca de zones verdes
• Sovint, condicions d’assolellament i ventilació deficients
• Illa tèrmica: favorable a l’hivern i desfavolable a l’estiu
TIPOLOGIES EDIFICATÒRIES I CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS
COMPACITAT, COMPLEXITAT I COHESIÓ
Nucli històric:
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
AVANTATGES
• Carrers més ben proporcionats per a l’assolellament i ventilació (si estan ben orientats)
• Arbrat viari (millora microclima)
• Places i espais oberts articulats amb el teixit residencial
INCONVENIENTS
• Pressió d’activitats terciàries
• Congestió de determinats carrers degut a l’alta densitat
• Principal inconvenient si la retícula està mal orientada.
TIPOLOGIES EDIFICATÒRIES I CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS
COMPACITAT, COMPLEXITAT I COHESIÓ
Eixample:
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
AVANTATGES
• Possibilitat d’aprofitar la millor orientació dels hatges.
• Permet gran quantitat de zones verdes (millora del microclima local)
• Alta eficiència en les xarxes d’infraestructures i el consum de sòl
INCONVENIENTS
• Possible monotonia estètica, manca de manteniment zones verdes
• Risc de no consideració del recorregut solar i no diferenciació de façanes
• Tractament específic dels espais a l’ombra
• Torres: creació de corrents de vent
TIPOLOGIES EDIFICATÒRIES I CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS
COMPACITAT, COMPLEXITAT I COHESIÓ
Blocen illaoberta:
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
AVANTATGES
• Autoorientació respecte del sol i el vent
• Nombroses zones verdes (millora microclima local)
• Absència d’illa de calor
INCONVENIENTS
• Malbaratament del sòl urbanitzable
• Elevat cost de traçat i manteniment de xarxes i serveis
• Monotonia i manca d’espai públic i interpersonal
• Impossibilitat d’implantar transport públic eficaç
TIPOLOGIES EDIFICATÒRIES I CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS
COMPACITAT, COMPLEXITAT I COHESIÓ
Habitatge unifamiliar
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
TIPOLOGIES EDIFICATÒRIES I CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS
COMPACITAT, COMPLEXITAT I COHESIÓ
•Cada tipologia edificatòria té uns avantatges i
uns inconvenients des del punt de vista de
l’eficiència energètica.
•Cada tipologia edificatòria demanda una regulació específica
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I AUTO-GENERACIÓ
GENERACIÓ ENERGÈTICA EN L’ESPAI PÚBLIC
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I AUTO-GENERACIÓ
GENERACIÓ ENERGÈTICA EN LES EDIFICACIONS
El Parlament Europeu proposa que els edificis El Parlament Europeu proposa que els edificis El Parlament Europeu proposa que els edificis El Parlament Europeu proposa que els edificis
produeixin la seva pròpia energia a partir de 2019.produeixin la seva pròpia energia a partir de 2019.produeixin la seva pròpia energia a partir de 2019.produeixin la seva pròpia energia a partir de 2019.
L'Eurocámara es va pronunciar la setmana passada
sobre la revisió de la directiva que regula el rendiment
energètic dels edificis. Els diputats exigeixen que tots
els immobles construïts a partir de 2019 produeixin la
mateixa quantitat d'energia que consumeixen,
mitjançant panells solars, bombes de calor o altres
mètodes lligats a les energies renovables.CONSTRUIBLE.es - 27/04/2009
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I AUTO-GENERACIÓ
GENERACIÓ ENERGÈTICA EN EL PROPI EDIFICI
Exemple de quotes de producció assolibles amb instal·lació en coberta:
Plurifamiliar: superfície mitjana necessària de coberta: 10m² per habitatge. Autogeneració del 35% de l’energia final global.Unifamiliar: superfície mitjana de coberta per a captació solar: 14m². Autogeneració del 31% de l’energia final global.
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
DISTRICT HEATING
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I AUTO-GENERACIÓ
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
DISTRICT HEATING
Els elements bàsics dels sistemes centralitzats de
calefacció són:• Centrals de generació d’energia tèrmica.
• Xarxes de distribució.
• Subestació a cada edifici que alimenta la xarxa secundària
de cada client.
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I AUTO-GENERACIÓ
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
DISTRICT HEATING
• Increment de l’eficiència energètica i utilització de
tecnologies d’alt rendiment
• Reducció de l’impacte ambiental
• Externalització de la gestió: optimització de costos i
processos
• Reducció global de costos(energia, manteniment, inversió,
etc.)
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I AUTO-GENERACIÓ
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
GESTIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA I DEL DRENATGE URBÀ
RECICLATGE D’AIGUA I GESTIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
RECICLATGE D’AIGUA I GESTIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA
GESTIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA I DEL DRENATGE URBÀ
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
Disseny d’àrees d’infiltració en l’espai public.
RECICLATGE D’AIGUA I GESTIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA
GESTIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA I DEL DRENATGE URBÀ
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
RECICLATGE D’AIGUA I GESTIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA
GESTIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA I DEL DRENATGE URBÀ
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
rainwaters are collectedin rainwater sewers
rainwater is inf iltrated and/or conductedthrough piping, ditching to the green f ingers and park
green f inger, inf iltration and channeling ofthe rainwater
rainwater ditch or pipe
RECICLATGE D’AIGUA I GESTIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA
GESTIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA I DEL DRENATGE URBÀ
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
EFICIÈNCIA HÍDRICA EN L’ESPAI PÚBLIC
RECICLATGE D’AIGUA I GESTIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
MANAGING SURFACE STORM WATER
RECICLATGE D’AIGUA I GESTIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
Text base.. Bla bla bla
TANCS DE LAMINACIÓ
RECICLATGE D’AIGUA I GESTIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
TANCS DE LAMINACIÓ
• Millora del medi ambient:Millora del medi ambient:Millora del medi ambient:Millora del medi ambient:
Reducció I control dels vessaments d’aigües residuals al medi (mar i cursos fluvials), especialment en cas de pluges torrencials.
• Reducció del risc d’inundacions:Reducció del risc d’inundacions:Reducció del risc d’inundacions:Reducció del risc d’inundacions:
Reducció i control de la freqüència de les inundacions i dels seus efectes.
• Optimització de la gestió:Optimització de la gestió:Optimització de la gestió:Optimització de la gestió:
Optimització de les instal·lacions existents, protecció de les infraestructures afectades i millora de la conservació.
RECICLATGE D’AIGUA I GESTIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
XEROJARDINERIA I PAISATGISME
RECICLATGE D’AIGUA I GESTIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CANVI DEL PARADIGMA DE MOBILITAT
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
MENYS COTXES, MILLORS CIUTATS.
•Menys emissions
•Menys soroll
•Menys accidents
•Més espai per a la convivència
CANVI DEL PARADIGMA DE MOBILITAT
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CANVI DEL PARADIGMA DE MOBILITAT
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CANVI DEL PARADIGMA DE MOBILITAT
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CANVI DEL PARADIGMA DE MOBILITAT
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CANVI DEL PARADIGMA DE MOBILITAT
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
Intermodalitat Diversitat en l’oferta
CANVI DEL PARADIGMA DE MOBILITAT
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CANVI DEL PARADIGMA DE MOBILITAT
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CANVI DEL PARADIGMA DE MOBILITAT
• Preveure punts de recarrega per a vehicles elèctrics en els
aparcaments públics o privats fora de la via pública.
• Caldrà determinar quines hauran de ser les característiques
d’aquests punts de recàrrega i incorporar-lo a les normes
urbanístiques.
Projecte MOVELE (IDAE)
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL
• Síntesi dels condicionants del medi (plànols i texts)
•Determinacions que condicionen el microclima local (sol,
vent,...) per a quantificar necessitats i formular estratègies
• Integració de les estratègies en els documents de
planificació i les ordenances ambientals
METODOLOGIA PER A UN URBANISME BIOCLIMÀTIC
CLIMA OBJECTIUS NECESSITATS ESTRATÈGIES
CONEIXEMENT DEL MEDI + CONEIXEMENT DEL CLIMA
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL
• Geomorfologia
•Aigua
•Subsòl
•Vegetació
•Assolellament
•Vent
CONEIXEMENT DEL MEDI FÍSIC I AMBIENTAL
SÍNTESI DEL MEDI•Recursos potencials del territori•Anàlisi de la capacitat d’acollida i de càrrega
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL
• Climograma bioclimàtic per a latitud del lloc, estació,
activitat i aixopluc
•Quantificació de les necessitats locals a l’hivern i a l’estiu
CONEIXEMENT DEL CLIMA
Estratègies generals per a:•SOL•VENT•HUMITAT
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL
•Classificació i qualificació del sòl
•Sistemes generals urbans (Viari, zones verdes,
equipaments, etc.)
•Morfologia d’illes, parcel·les i tipologia edificatòria
•Ordenances ambientals i bioclimàtiques
APLICACIÓEN EL PLANEJAMENT
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
RELACIONADES AMB EL MEDI AMBIENT
• Radiació solar
• Vegetació
• Vent
• Aigua i humitat del’aire
• Geomorfologia
RELACIONADES AMB EL MEDI URBÀ
• Xarxa viària
• Espais lliures
• Morfologia d’illes
• Morfologia de parcel·les
• Tipologia edificatòria
INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL
VARIABLES A CONSIDERAR
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
PARÀMETRES GENERALS
• Parcel·la
• Solar
• Planta baixa, soterrani i pis
• Cossos sortints: definició, còmput d’edificabilitat. Vol màxim i limitacions
• Altres elements sortints
• Pati de llums, pati de ventilació: criteris de ventilació i il·luminació
• Superfície mínima dels patis
• Peces principals de l’habitatge
• Alçada de plantes pis
INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL
PARÀMETRES AMB INCIDÈNCIA SOBRE L’EFICIÈNCIA
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
ORDENACIÓ AMB ALINEACIÓ DE FAÇANA
• Alçada reguladora i amidament d’aquesta
• Mitgeres: acabats i condicions d’edificació
• Profunditats edificables: limitacions
• Espai lliure interior d’illa
• Retranqueig
INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL
PARÀMETRES AMB INCIDÈNCIA SOBRE L’EFICIÈNCIA
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
EN ORDENACIÓ AMB EDIFICACIÓ AÏLLADA
• Forma i mida de la parcel·la
• Ocupació
• Sòl lliure: característiques, instal·lacions admissibles, mancomunitats
• Alçada màxima i nombre de plantes
• Separació a llindars
• Construccions auxiliars
• Tanques
• Adaptació topogràfica
INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL
PARÀMETRES AMB INCIDÈNCIA SOBRE L’EFICIÈNCIA
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL
• Models i usos urbans: anàlisi del lloc
• Distribució de zones edificables i espais lliures
• Traçat de vials, forma i mida del lloc
• Parcel·lació
• Sistema viari: estudi de la mobilitat
• Les xarxes de serveis
• Posició de l’edificació i separació entre edificis
• Forma de l’edifici
• La urbanització, la vegetació urbana i zones verdes
PARÀMETRES AMB INCIDÈNCIA SOBRE L’EFICIÈNCIA
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
• El planejament ha de tenir com a objectiu l’aprofitament de les condicions ambientals favorables i el control de les desfavorables.
• Cal considerar les condicions microclimàtiques i energètiques de l’emplaçament en la classificació del sòl i en la presa de decisions.
• Les àrees amb orientació sud permeten majors densitats que les planeres per les menors obstruccions entre edificis.
• En zones càlides les orientacions oest són les més desfavorables.
MODELS I USOS URBANS: ANÀLISI DEL LLOC
Les característiques del microclima urbà condicionen les característiquesenergètiques dels futurs desenvolupaments urbans. Conseqüentment, laclassificació del sòl i l’assignació de l’edificabilitat, densitat i tipus icaracterístiques de l’assentament tindran en compte les condicions delmicroclima.
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
• Cal analitzar les ombres existents o generades que afectin a l’assolellamentdels edificis i dels espais. És mol important l’estudi d’ombres permanents.
• Situar espais lliures i zones comunes allà on es garanteixi un assolellamentmínim i sigui possible el seu ús durant el màxim de temps possible
• Els sistemes de climatització de districte requereixen d’una reserva específica de sòl.
DISTRIBUCIÓ DE ZONES EDIFICABLES I ESPAIS LLIURES
Distribuir l’edificació, les zones verdes i els edificis de serveis de maneraque permetin el major i millor us energètic de tots ells, en funció de lestipologies escollides i de les condicionsclimàtiques de lazona.
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
• En la ordenació amb alineació de vial, la disposició de la trama viària determina l’orientació de les façanes. � Les millors façanes, són les orientades a sud.
• L’orientació i l’amplada dels carrers junt amb l’alçada dels edificis determina les ombres generades.
• L’arbrat viari també ajuda crear zones d’ombra a l’estiu. Aquest s’ha de situar preferentment a la façana oest per evitar la irradiació excessiva a l’estiu.
TRAÇATDE VIALS, FORMA IMIDA DEL LLOC
El traçat de carrers i parcel·les es realitza en relació a la topografia icondicionants de l’emplaçament però sense que comprometi la millororientació dels edificis per tal de reduir les necessitats energètiquesfutures de l’edificació tant a l’estiu coma l’hivern.
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
Carrers amb directriu N-S: generen façanes orientades a E i OEn les quals el sol incideix al matí i a la tarda respectivament. Totes les façanes disposen d’hores de sol, però no en les hores centrals del dia. En climes excessivament calorosos pot generar reescalfament de la façana oest sinó es prenen mesures protectores (arbrat viari, proteccions solars, etc.)
Carrers amb directriu E-O: generen façanes orientades a N i SApareix una façana òptima a l’hivern (nord) i una altra a l’estiu (sud). En aquest cas és indispensable tenir en compte les ombres generades per evitar que les plantes inferiors quedin sense llum solar.
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
• Per a edificacions aïllades, els paràmetres de definició de la parcel·la no haurien de condicionar la posició (orientació) de l’edifici. (definir parcel·les a partir de proporcions mínimes o d’una circumferència mínima inscrita)
• Dissenyar parcel·les que no determinin edificacions amb grans profunditats, de manera que els habitatges puguin disposar de dues façanes (ventilació creuada) i major penetració de la llum natural. La profunditat ideal es situa entre 10 i 14 metres.
PARCEL·LACIÓ
La configuració de les parcel·les ha de tenir en compte, juntament amb elsparàmetres de la ciutat, que les seves característiques condicionaran laposició de l’edificació i, per tant, incidiran en l’eficiència energètica delsedificis.
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
PARCEL·LACIÓ
Exemples deventilaciócreuada:
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
• La concepció del sistema viari ha de basar-se en la moderació del trànsit privat motoritzat, i la potenciació dels vianants, el transport públic i la bicicleta, en vies específiques, segures i separades del trànsit.
• La densitat i l’edificabilitat s’ha de plantejar en funció de l’accessibilitat a transport públic segregat.
• Els creixements urbanístics han d’anar condicionats a la disponibilitat de transport públic.
• Cal considerar l’impacte sobre la contaminació acústica.
EL SISTEMA VIARI: ESTUDIS DE MOVILITAT
El planejament ha de tenir per objectiu la política de transport per a lareducció d’emissions de CO2 i de la contaminació acústica: fomentar elsdesplaçaments apeu o en transport públic.
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
• Plantejar la recollida d’aigües pluvials (en l’espai públic i privat) per a la seva reutilització posterior: reg, neteja, etc. Requereix la previsió de xarxes separatives, dipòsits de retenció i de laminació.
• En habitatges unifamiliars: exigir el reaprofitamentde les aigües grises. En habitatges col·lectius: estudiar-ne la rendibilitat.
• Reduir infraestructures de drenatge preveien superfícies permeables i d’infiltració.
XARXESDE SERVEIS
El projecte d’urbanització inclourà aquells serveis que fomentin l’estalvienergètic, així com la gestió intel·ligent dels recursos naturals i larecuperació i reciclat de residus.
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
• Evitar que el planejament imposi restriccions que impedeixin solucions bioclimàtiques o estudis pormenoritzats.
• Incloure en la redacció de la normativa els conceptes d’orientació, diversitat de façanes, obstrucció solar, etc.
• En zones amb elevada demanda de calefacció cal situar els edificis de manera que és maximitzi el guany solar i s’evitin les zones d’ombra.
• És molt recomanable realitzar estudis d’asolellament dels projectes d’ordenació.
• Allà on existeixi un règim de vents característic el planejament haurà contemplar aixopluc i preveure barreres suficients.
POSICIÓ DE L’EDIFICACIÓ I SEPARACIÓ ENTRE EDIFICIS
Tenir cura de l’edifici tenint en compte el microclima, la insolació, lacontaminació acústica, la ventilació, i tots aquells paràmetres el controldels quals pugui incrementarel potencial d’estalvi energètic.
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
Adequacióde laposicióde l’edificaciópertal d’evitar l’obstrucciósolar:
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
• Els arbres en els espais entre edificis contribueixen a millorar el microclima i, per tant, l’eficiència energètica dels edificis.
POSICIÓ DE L’EDIFICACIÓ I SEPARACIÓ ENTRE EDIFICIS
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
• Potenciar la façana sud i minimitzar les restants (Façana Sud = 1,5-2xOest)
• Els habitatges unifamiliars consumeixen el doble que els plurifamiliars, pel que caldria imposar-lis alts estàndards d’eficiència.
• Potenciar profunditats edificables reduïdes i habitatges passants.
• Recuperar elements bioclimàtics tradicionals: porxos, galeries, hivernacles, persianes i tendals, etc.
• Preveure i potenciar l’aplicació de solucions bioclimàtiques a través de la normativa i les ordenances.
• Potenciar la creació de cobertes verdes (millora del microclima local)
FORMADE L’EDIFICI
Dissenyar la forma de l’edifici per a potenciar els guanys solars iminimitzar les pèrdues allà on la calefacció és la principal necessitat, ifomentar els mecanismes de ventilació i refrigeració natural en climescàlids.
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
Cal evitar els habitatges amb unasolaorientació, i especialment aNord:
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
• L’arbrat viari, els elements d’aigua, els paviments porosos i la tria de materials contribueixen a mitigar l’efecte “illa de calor”.
• Cal preservar el drenatge natural del terreny per assegurar la funció de control climàtic de la vegetació.
• Preveure arbrat com a protecció solar en les façanes principals orientades a ±90º Sud. Caldrà tenir en compte l’espècie.
• Minimitzar el consum energètic en l’enllumenat viari i dels espais lliures.
LAURBANITZACIÓ, LA VEGETACIÓ URBANA I LES ZONES VERDES
Utilitzar la urbanització i les zones verdes per a l’estalvi energètic, tant peral control climàtic com en la seva energia continguda. Considerar elsarbres i plantes com a agents condicionats de les condicions climàtiquesen l’àmbit del Pla.
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL
•Orientació dels carrers
•Amplada dels carrers
•Alçada de les edificacions
•Tipologia edificatòria
•Pendents
FACTORSPER A LAMILLORA DE L’ASSOLEJAMENT
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL
Procurar que les activitats estableixin sinèrgies en els sinèrgies en els sinèrgies en els sinèrgies en els
processos productiusprocessos productiusprocessos productiusprocessos productius, aprofitant energies residuals i
subproductes, de manera que el consum de matèries
primeres i l’eficiència energètica sigui òptima i, alhora, es
minimitzi la generació de residus.
SECTORS D’ACTIVITATECONÒMICA
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL
S’optarà per una bona gestió de la mobilitat bona gestió de la mobilitat bona gestió de la mobilitat bona gestió de la mobilitat amb
localitzacions accessibles, amb atenció a la intermodalitat
del transport, minimitzant desplaçaments, afavorint els
sistemes de transport que no utilitzen combustibles fòssils, i
afavorint el transport públic com a òptim per la reducció de la
contaminació.
SECTORS D’ACTIVITATECONÒMICA
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL
Assolir un bon nivell d’eficiència energèticaeficiència energèticaeficiència energèticaeficiència energètica, buscant els
mecanismes d’autoabastiment energètic de manera que, en
la mesura que es pugui, les infraestructures no consumeixin
energia fòssil i l’eficiència energètica vingui d’autoabastir-se
amb la captació d’energies alternatives, o amb l’energia
residual dels processos productius que conté l’activitat
industrial que es desenvolupa.
SECTORS D’ACTIVITATECONÒMICA
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL
Una ordenança bioclimàtica s’ha de basar en un anàlisi previ
dels condicionants climàtics del municipi. A nivell orientatiu
poden contemplar els següents aspectes:
•Orientacions prioritàries•Protecció de les obertures i superfícies envidriades
•Disposició dels buits i distribució interior•Millora del microclima en els espais lliures
•Aprofitament i control de la radiació en les cobertes
NORMATIVA I ORDENANCES BIOCLIMÀTIQUES
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL
Altres aspectes que es volen regular en la normativa:
• Incorporació de sistemes de reducció del consum i
reutilització d’aigües
•Llindars mínims de transmitància tèrmica• Incorporació obligatòria de sistemes de captació solar
(tèrmica i fotovoltaica)
•Criteris de disseny per a les zones d’aparcament
NORMATIVA I ORDENANCES AMBIENTALS
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL
NORMATIVA I ORDENANCES AMBIENTALS: LES ARE’S
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL
Incentiven l’eficiència en l’edificació mitjançant la reducció
d’impostos i taxes municipals en resposta a l’aplicació de
mesures concretes.
ORDENANCES FISCALS
CONTABILITZACIÓ DE SUPERFÍCIES
Concepte d’edificabilitat “de l’envolvent”: inclou des del
grossor del tancament, façana ventilada, cossos sortints,
tribunes i galeries com a elements de control ambiental,
terrasses retranquejades, patis de llums amb bones
dimensions, espais tampó Nord.
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL
Establir l’obligació d’assolir uns estàndards mínims
d’eficiència energètica en tots o un % dels habitatges; o oferir
reduccions fiscals per la cerificació ambiental de l’edifici.
INCORPORACIÓ DE ESTÀNDARDS I CERTIFICACIONS
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
LEEDFORNEIGHBORHOOD DEVELOPMENT
El Sistema d'Avaluació LEED per a desenvolupaments
urbanístics integra els principis de creixement intel·ligent,
l'urbanisme i l'edificació verds en el primer sistema de
disseny ambiental d’urbanitzacions. La certificació LEED
verifica que la localització i disseny d’un desenvolupament
urbanístic es fa d’acord amb elevats nivells de
desenvolupament ambiental i responsable.
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
LEEDFORNEIGHBORHOOD DEVELOPMENT
Exemples de criteris considerats:•Localització i accessibilitat
•Patró de la trama urbana i disseny de l’ordenació•Construcció i tecnologia verdes
- Eficiència energètica en els edificis
- Reducció de l’efecte illa de calor
- Orientació solar
- Auto-generació d’energia
- Implantació d’energies renovables
- Climatització de districte
- Eficiència de l’infraestructura energètica
-Reducció de la contaminació llumínica
•Procés d’innovació i disseny
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CONSIDERACIÓ DEL VECTOR ENERGIA EN L’AVALUACIÓAMBIENTAL DE PLANSURBANÍSTICS
A-Model territorial i ocupació del sòl:A-3. Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la
planificació integrada dels usos i de la mobilitat
B-Cicle de l’aiguaB-3. Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua
OBJECTIUS AMBIENTALS:
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CONSIDERACIÓ DEL VECTOR ENERGIA EN L’AVALUACIÓAMBIENTAL DE PLANSURBANÍSTICS
C- Ambient atmosfèric (I):C-1. Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir-ne la
contribució al canvi climàtic
C-2. Millorar l’eficiència energètica de les edificacions i reduir-ne la
contribució al canvi climàtic
D-Ambient atmosfèric (II)D-1. Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la
legislació
D-2. limitar les necessitats d’enllumenat públic exterior (públic o privat) i
la contaminació llumínica
OBJECTIUS AMBIENTALS:
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CONSIDERACIÓ DEL VECTOR ENERGIA EN L’AVALUACIÓAMBIENTAL DE PLANSURBANÍSTICS
A-Model territorial i ocupació del sòl:A-3. Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la
planificació integrada dels usos i de la mobilitat
• Avaluar i reduïr la mobilitat• Fomentar la plena accessibilitat dins i entre els sistemes urbans i,
en aquest context, dissuadir l’ús de mitjans motoritzats individuals
CRITERIS D’APLICACIÓDELS OBJECTIUS AMBIENTALS:
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CONSIDERACIÓ DEL VECTOR ENERGIA EN L’AVALUACIÓAMBIENTAL DE PLANSURBANÍSTICS
B-Cicle de l’aiguaB-3. Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua
• Facilitar la retenció de l’aigua de pluja
• Prioritzar aquelles tipologies urbanístiques que comporten menor consum d’aigua
• Fomentar la reutilització de les aigües residuals, pluvials, grises,
etc., segons els nivells de qualitat exigibles als diversos usos
• Introducció de criteris d’estalvi en la jardineria urbana
•Diagnosi i reparació de pèrdues de la xarxa• Estalvi i reutilització d’aigua
•Balanç energètic de l’aplicació del POUM pel que fa al cicle de
l’aigua
CRITERIS D’APLICACIÓDELS OBJECTIUS AMBIENTALS:
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CONSIDERACIÓ DEL VECTOR ENERGIA EN L’AVALUACIÓAMBIENTAL DE PLANSURBANÍSTICS
C- Ambient atmosfèric (I):C-1. Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir-ne la
contribució al canvi climàtic
• Evitar expansions innecessàries i fomentar estructures compactes i plurifuncionals
•Optimització funcional i reciclatge dels teixits existents
• Planificar de manera integral els usos del sòl i el transport per
reduïr la demanda de transport
• Evitar les baixes densitats edificatòries i d’habitatges• Zonificació mixta, flexible i plurifuncional
• Exigència d’enllumenat públic de baix consum en l’espai públic
OBJECTIUS AMBIENTALS:
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CONSIDERACIÓ DEL VECTOR ENERGIA EN L’AVALUACIÓAMBIENTAL DE PLANSURBANÍSTICS
C- Ambient atmosfèric (I):C-2. Millorar l’eficiència energètica de les edificacions i reduir-ne la
contribució al canvi climàtic•Delimitar les àrees edificables i establir condicions d’emplaçament i d’orientació de les edificacions per permetre la màxima eficiència de
captació solar
•Condicions de configuració arquitectònica•Regulació de materials, aïllaments, solucions constructives en façanes i cobertes
•Subministrament d’ACS amb energies renovables• Instal·lacions fotovoltaiques i de cogeneració allà on sigui viable• Impulsar edificacions de baixa energia (<55kWh/m2)
OBJECTIUS AMBIENTALS:
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CONSIDERACIÓ DEL VECTOR ENERGIA EN L’AVALUACIÓAMBIENTAL DE PLANSURBANÍSTICS
D-Ambient atmosfèric (II)D-1. Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la
legislació
• Considerar els mapes de sorolls i adequar-se als mapes de capacitat acústica
• Allunyar les fonts de soroll dels usos i activitats més sensibles
• Preveure mesures per reduir l’impacte acústic preexistent o
generat
• Considerar l’impacte acústic en la regulació de les edificacions i en la concessió de llicències
OBJECTIUS AMBIENTALS:
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
CONSIDERACIÓ DEL VECTOR ENERGIA EN L’AVALUACIÓAMBIENTAL DE PLANSURBANÍSTICS
D-Ambient atmosfèric (II)D-2. limitar les necessitats d’enllumenat públic exterior (públic o privat) i
la contaminació llumínica
• Evitar la dispersió i el caràcter extensiu dels assentaments urbans•Ordenar el territori segons la vulnerabilitat a la contaminació
lluminosa
• Previsió d’un pla municipal d’adequació de l’enllumenat exterior
OBJECTIUS AMBIENTALS:
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
FACTORS QUE PROMOUEN L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
1.Innovació tecnològica
2.Polítiques governamentals
3.Interès personal
CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS
Gracies per la vostra atenció
M A- 0240 / 04 E C-0622 / 01
Seu central (l’Ecoedifici)av. Roma, 252-25408560 Manlleu
tel. 93 851 50 55fax 93 851 50 56
info@lavola.comwww.lavola.com
OficinesCarrer de la Unió, 2, 2n bAd500 Andorra la Vella
tel. 801 144fax 826 857andorra@lavola.com
c. Pamplona, 96, Local 1808018 Barcelona
tel. 93 356 81 60fax 93 356 81 62
c. Correu, 2, 1r08800 Vilanova i la Geltrú
tel. 93 811 51 15fax 93 811 51 38
Serveis per a la sostenibilitat
Adrià Gelabert Bautista
agelabert@lavola.com