Post on 03-Jun-2015
description
Educar en la societat del coneixement
Cooperació
Justificació
Organització metodològica
Exemples
Dificultats
Índex de l’exposició
Si em dius on vols anar
t’ho diré.Bon dia
senyor, quin camí he de
seguir?
Alícia al país de les meravelles
Quin camí hem de prendre?
1
L’escola vol els alumnes que no la necessiten.L’escola és un entorn artificial que cal adequar a la realitat.
Justificació
El moviment d’una bolarepercuteix en les altresi recíprocament. D’aquesta manera,els canvis en la nova societatprovoquen canvis en l’educaciódels nostres alumnes
Funció de l’educació
EL MÓN DE LA INDÚSTRIA
• Optimització dels recursos
• Producció de productes
• Beneficis
• Qualitat dels productes
• Demanda social
EL MÓN EDUCATIU
• Optimització dels recursos
• Producció materials digitalitzats
• Resultats
• Qualitat de la formació del coneixement
• Exigència social i preparació
OBJECTIU ECONÒMIC OBJECTIU FORMACIÓ INTEL·LECTUAL , SOCIAL i EMOCIONAL
De la societat industrial a la societat del coneixement
D’un coneixemnt centralitzat, basat en la saviesa del mestre, exclusiu per a pocs, i només mitjançant el llenguatge escrit o oral. Propi de la societat industrial.
A un coneixement al qual tothom té accés, no centralitzat únicament en el mestre, accessible per a tothom, on el llenguatge ja no és l’única font i on les noves generacions saben coses que les velles desconeixen.
La sociedad de la Información y la sociedad del conocimiento son dos conceptos que a menudo son utilizados de una manera acrítica. La sociedad de la información hace referencia a la creciente capacidad tecnológica para almacenar cada vez más información y hacerla circular cada vez más rápidamente y con mayor capacidad de difusión. La sociedad del conocimiento hace referencia a otra cosa: a la apropiación crítica, y por tanto selectiva, de esta información protagonizada por ciudadanos que saben que quieren y que necesitan saber en cada caso, y por ende saben de qué pueden y deben prescindir.
DEFINICIÓ WIQUIPEDIA
Informació vers coneixement
Canvi important
La informació es transmet, el coneixement s’adquireix
Quin paper té l’escola?
La incertesa és gran: estem en el procés mateix.
Sis escenaris possibles de la OCDE, un d’ells elimina en part l’escola físicament
El que està clar, és que serà DIFERENT a com l’hem coneguda fins ara
Instruments de treball intel.lectual
Les TIC no són instruments tal i com altres que hem conegut fins el moment.
Ens permeten un accés a la informació necessària, a la comparació i a la compartició:a generar coneixement.
Del professor com a font única de la informació a la informació distribuida.
LES GRANS TRANSFORMACIONS
Transformacions necessàries
Del donar respostes al fer preguntes
L’educador en el procés d’aprenentatge dels alumnes
1a.El rol del professor com a guia
Transformacions necessàries
2a.Dels instruments per usar als instruments per treballar l’intel.lecte
Els instruments propis de la seva generació
Transformacions necessàries
Del tots fent el mateix i amb el mateix punt de focalització a una nova manera de treballar
Els ESPAIS i els HORARIS 3a.
Horaris en funció del treball i no de l’àrea o especialitat
Transformacions necessàries
4a.Aprenent a partir de problemes i solucionar-los per vies múltiplesamb les eines necessaries per poder-ho fer amb qualitat.
El tractament del currículum
Del donar respostes al fer preguntes
De l’avaluació igual per a tots a l’avaluació que contempli a l’individu
La manera en que avaluem
Transformacions necessàries
5a.
Resumint, necessitem:
Les eines: maquinari + ADSL
Els ingredients: els materials
digitalitzats
El cuiner: el mestre o professor
El menú: igual per a tots
La carta: l’excenl.lècia, la
diversitat
Visió sistèmica
EL TREBALL EN EQUIPDELS DOCENTS
LA PARTICIPACIÓDE LES FAMÍLIES
EL CANVI DELSAGENTS SOCIALS
L’ADMINISTRACIÓCOM A FACILITADORDEL CANVI
Treballar en equip, compartir informació, generar els entorns d’aprenentatge i guiar els alumnes en els processos.
Poder estar connectats amb l’escola i amb el treball que fan els seus fills. Poder-hi intervenir realment.
Ajudar a organitzar la informació i ofertar serveis útils per a l’aprenentatge.
Menys intervenció burocràtica, millorar la formació inicial, solucionar problemes reals dels centres i les adjudicacions.
No ho podem fer sols
2El projecte de centre amb
l’intent de basar-lo en aquestes transformacions
COMPETÈNCIES DEL CONEIXEMENT
Alumnes que aprofundeixin en el treball que duen a terme
Protagoniostes del seu aprenentatge
Alumnes autònons i responsables del seu procés aprenentatge
Alumnes col·laboradors i participatius
Alumnes generadors de nous coneixements
COMPETÈNCIA SOCIAL
Alumnes preparats per viure i conviure en la seva societat
Objectius de centre
Confuci només ajudava els seus estudiants quan havien fet l’esforç d’haver pensat respecte a un tema o una pregunta i no podien trobar les respostes.
L’objectiu per aconseguir-los: la competència
Els continguts són l’excusa per treballar l’objectiu: SER COMPETENTS
Competència és la capacitat d’utilitzar els
coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que
requereixen la intervenció de coneixements vinculats a
diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la
reflexió i el discerniment tenint en compte la
dimensió social de cada situació.
Entenem per COMPETÈNCIA:
Conxita Mayós
Cal dissenyar els entorns d’aprenentatge que ho afavoreixin, sinó, tot queda, única i exclusivament, en una parrafada molt bonica.
Mètode tradicional
Un canvi de chip necessari.
L’objectiu són ells.
Ens basem en:
Evaluar si alguien es competente es en parte comprobar su
capacidad para reorganizar lo aprendido, para transferirlo a
nuevas situaciones i contextos.Carles Monereo
Cal treballar les competències de: Saber, saber ser, saber fer i saber
estarJaques Delors
Cal que els alumnes interactuin, actuin autònomament i sàpiguen utilitzar les eines.
Projecte Deseco
L’èxit dels individus depèn de l’èxit del grup al qual pertanyen, la qual cosa
obliga a crear un clima de cooperació.Teoria social de l’aprenentatge
Organització metodològica
Punt de partida
3R (assignatures instrumentals) L’apartat sistemàtic (treball individual) El Treball Cooperatiu (en grup)
Si s’escolta (oral)
Si es llegeix (lectura)
Si s’escolta i es veu (audiovisual)
Si hi ha una demostració (observació)
Si es discuteix (diàleg)
Si es fa (exercici pràctic)
Si s’explica a un altre (comprensió i comunicació)
5 %
10 %
20 %
30 %
50 %
75 %
90
I es comparteix enGran grup
Font: National Training Laboratories Institute, Bethel, Maine, USA.
26
Si es llegeix (lectura)
Si s’escolta i es veu (audiovisual)
Si hi ha una demostració (observació)
Si es discuteix (diàleg)
Si es fa (exercici pràctic)
Si s’explica a un altre (comprensió i comunicació)
Si s’escolta (oral)
Organització curricular
Plantejament metodològic
SOL EQUIP
ESFORÇ COOPERACIÓ
LlengüesMatemàtique
s
Explicació Exercitació
Descripcions
Narracions
Dictats
Lectura eficaç
Càlcul mental
Problemes
Operacions
Esquemes
Pla de treballTallers
Treball per projectes
Àrees del coneixement
Plantejament d’un problema a resoldre proposant diferents activitats amb la
màxima interdisciplinarietat possible i el màxim de recursos per poder-lo resoldre.
SISTEMÀTIC T. COOPERATIU
Competència + coneixements
Expressió
Música
Dibuix/pintura/ vídeo
L’acció tutorial
Disseny art.
E. Física / ioga / kinesiiologia
Àrees instrumentals 3R
27
Situació real que ens obliga a intervenir i qüestiona o planteja
preguntes que s’han de resoldre
DONAR RESPOSTES
ESQUEMA D’ACTUACIÓ A
ESQUEMA D’ACTUACIÓ B
ESQUEMA D’ACTUACIÓ C
ANÀLISI DE LA SITUACIÓ
SELECCIÓ ESQUEMA D’ACTUACIÓ
ESQUEMA D’ACTUACIÓ D
Fets Conceptes Procediments Actituds
Metodologia ABP
Interdisciplinarietat
ENTORN D’APRENENTATGE
Confuci només ajudava els seus estudiants quan havien fet l’esforç d’haver pensat respecte a un tema o una pregunta i no podien trobar les respostes. L’ajuda de Confuci no estava en la forma d’una resposta model o patró que els estudiants havien de repetir, sinó com un estímul a pensar, orientant-los cap a un camí que els permetria aprendre independentment i cercar les seves pròpies respostes.
En el segle XVII, Amos Comenius escrivia «els mestres a ensenyar menys, els alumnes a aprendre més»
Shoemaker ensenyava als seus estudiants d’electrònica bàsica a través del procés de reparació i manteniment de l’equip de ràdio. Els resultats mostraven un nivell més alt de competència en els qui van aprendre d’aquesta manera que els qui convencionalment començaven a aprendre la teoria electrònica.
Referències històriques
Disseny de l’entorn d’aprenentatge
Exemple
ESTUDIEM ELS ANIMALS
CREEM UNA RESERVA
Focalitza el tema en el contingut.No permet massa interdisciplinarietat.Pot no interessar a un gran grup de la classe.No té una utilitat real tret de la de SABER coses (que és bo també).Necessita d’un professor especialista.Poc competencial.
Focalitza el tema en un aspecte global.Permet la sensibilització.Permet la interdisciplinarietat (permisos, estudi d’espècies a protegir, costos, planols, disseny de propaganda,...)La majoria poden trobar algun aspecte relacionat amb altres àmbits d’interès.És competencial.No necessita d’un professor especialista, sinó d’un competent.
El segon té implícit el primer, però aquest no contempla el segon.
3R EXPLICACIÓ: ATENCIÓ
SistemàticEXERCITACIÓ PRÀCTICA: ESFORÇ
TCINTERACCIÓ: COOPERACIÓ
Àrees implicades
Matemàtiques, Català, Castellà, Anglès, Alemany
Totes les àrees de manera transversals
Totes les àrees de manera transversals
Definició/ emissor/ rol
Aquells conceptes de les instrumentals on el paper transmissor del mestre o professor és necessariEMISSOR: ProfessorROL: Instructor interactuant amb els alumnes
Plans de treball interdisciplinars que l’alumne ha de resoldre tot sol i que a més ho pot fer-ho si utilitza els recursos que li posem al seu abast. Es plantegen propostes a partir de problemes.EMISSOR: L’entorn d’aprenentatgeROL: Guiatge, orientació
Treball cooperatiu a partir de propostes de projectes de treball i de temes que poden venir proposats pels alumnes o pel propi mestre o professorEMISSOR: L’entorn d’aprenentatgeROL: Guiatge, orientació
Gestió grups En gran grup, desdoblaments, agrupaments flexibles
Individual (podríem tenir fins i tot dues classes juntes)
Grups max. 5/6 (amb la possibilitat real de dos professors a l’aula)
Activitats Explicació amb demostració i/o vídeosInteracció amb gran grupLectura eficaçCàlcul mentalDictatsResumsEsquemes, exercicis,...
ABP Plantejament d’activitats múltiples tenint sempre com a fil conductor l’OBJECTIU INICIAL que s’ha de resoldre.
ABP Plantejament d’activitats múltiples tenint sempre com a fil conductor l’OBJECTIU INICIAL que s’ha de resoldre.
Esquema resum
Quines activitats potenciem
Els plans de treballLes WEBQUESTEls projectes de treballLes CACERES DEL TRESOREls projectes d’investigació
La LECTURA EFICAÇLa LECTURA EN PARELLAEl CÀLCUL MENTALLa creació de contesQuaderns virtuals
De l’àmbit del coneixement:
De l’àmbit instrumental:
Amb un entorn WEB 2.0 i un EVA
Instruments d’aprenentatge
Per exposar
Per sistematitzar
Per adquirir coneixement
Tant el professor com l’alumne
Activitats per l’alumne preparades pel grup de professors
Treball cooperatiu
Sempre en funció de la metodologia
3
Dificultats
Necessitem “l’exèrcit”
Caure en la crítica constant no ens deixa veure les alternativesi ens aboca al pessimisme i de resultes a la rutina.
Més que una feina.
1. Formació inicial2. Canvis en la concepció dels materials de les editorials3. Recursos dotacions departament i les connexions4. Treball en equip5. Recursos classificats6. La forma d’accés als centres del professorat7. El rol de l’educador8. La participació efectiva de les famílies9. La manca de lideratges preparats
No es veuen canvis que a la llarga puguin ajudar
Dificulats
Malgrat tot ...
Exemples pràctics
34
Fem més significatius els continguts
Les 3R
Respectem els ritmes de treball i podem atendre la diversitat
El Pla de Treball
Compartim el coneixement
Els projectes de treball
Català 16% Mitjana de CAT: 28,40% Castellà 12% Mitjana de CAT: 29,80%
Anglès 26% Mitjana de CAT: 35,50%
Matemàtiques 4% Mitjana de CAT: 23,40%
ALUMNES DE SISÈ QUE NO SUPEREN LES COMPETÈNCIES (Escola – CAT)
Alumnes que superen amb comparativa a Catalunya per tipologia d’escoles
Resultats avaluatius
Català Castellà
Matemàtiques Anglès