Post on 03-Jan-2016
description
El corredor del mediterrani: seny o desgavell?
Els casos del Vallès i de Terres de l’Ebre
Màrius Navazomnavazo@gea21.com
El país que volemCom organitzar la mobilitat i el sistema de transport
Barcelona, 15 d’octubre de 2014
1- El corredor del mediterrani: seny o desgavell?
2- El cas del Vallès
3- El cas de l’Aldea (Baix Ebre)
4- Epíleg: el cost d’oportunitat de les infraestructures
Índex
1- El corredor del mediterrani: seny o desgavell?
Viari
FerroviariLleida
Girona
Tarragona
Barcelona
El cas de l’A-7 (corredor mediterrani)
El cas de l’A-7 (corredor mediterrani)
Reflexions principals:
CANVI MODAL VERS ELS MODES
MÉS SOSTENIBLES
?
1) Existeix algun repartiment modal objectiu (de persones i mercaderies, per separat) en aquest corredor peninsular?
2) Planificació autista d’institucions (Ministerio i Generalitat) i departaments (carreteres i ferrocarrils)?
2- El cas del Vallès
Autopista metropolitana i línia orbital
Rondes i L9 de Metro
Eix transversal viari i ferroviari
OBJECTIU OFICIAL DE LA PROPOSTA DE TREN ORBITAL:
Vertebrar en transport col·lectiu la segona corona metropolitana de Barcelona per augmentar la seva quota modal en aquest
àmbit
DIAGNOSI MOBILITAT (ANY 2006): demanda de mobilitat
BARCELONA
Vilanova Geltrú
Martorell
Vilafranca Penedès
SabadellTerrassa
Mataró
Granollers
Les principals demandes succeeixen dins de subsistemes urbans (aspecte positiu: elevada autocontenció)
Font: Pla Territorial Metropolità de Barcelona
DIAGNOSI MOBILITAT (ANY 2006): quotes modals TPC
BARCELONA
Vilanova Geltrú
Martorell
Vilafranca Penedès
SabadellTerrassa
Mataró
Granollers
El TPC només té pes en els fluxos radials. El vehicle privat té molt pes als fluxos principals observats a la diapositiva anterior.
Font: Pla Territorial Metropolità de Barcelona
PROPOSTA OFICIAL: NOVA LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA
BARCELONA
Vilanova Geltrú
Martorell
Vilafranca Penedès
SabadellTerrassa
Mataró
Granollers
Font: Pla Territorial Metropolità de Barcelona
PROPOSTA ALTERNATIVA: XARXA DE PLATAFORMES BUS/TRANVÍA
BARCELONA
Vilanova Geltrú
Martorell
Vilafranca Penedès
SabadellTerrassa
Mataró
Granollers
Vallès: 1,2 M. habitants
TAMBÉ QUART CINTURÓ!!!! (AUTOVIA A-7)
BARCELONA
Vilanova Geltrú
Martorell
Vilafranca Penedès
SabadellTerrassa
Mataró
Granollers
Font: Pla Territorial Metropolità de Barcelona
Font: Pla Territorial Metropolità de Barcelona
Sabadell
Granollers
Cerdanyola
Reflexions finals:
CANVI MODAL VERS ELS MODES
MÉS SOSTENIBLES
?
1) Com podem aconseguir canvis modals significatius a la 2ª corona si el tren orbital no actua sobre els fluxos amb potencial de transvasament?
4) L’esquema de corones -que tan maco resulta sobre el mapa- facilita l’autocontenció i el canvi modal?
2) El Quart Cinturó com a fre evident al trasvàs modal vers el transport col·lectiu
3) El Quart Cinturó com a principal amenaça per a la urbanització dels sòls al peu de mont de la serralada prelitoral
3- El cas de l’Aldea (Baix Ebre)
L’Aldea: tindrà un Quart Cinturó abans que Bcn?
Font: Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre
Reflexions finals:
CANVI MODAL VERS ELS MODES
MÉS SOSTENIBLES
?
1) Les mesures de gestió de la infraestructura ja existent (peatges, pacificació travesseres) han de ser prioritàries a la construcció de noves infraestructures
2) La gratuïtat de l’ús de carreteres és una bona estratègia per aconseguir el necessari trasvàs de mercaderies de la carretera al ferrocarril?
4- Epíleg
El cost d’oportunitat de les infraestructures
“Los países son como los ordenadores: necesitan tanto unas buenas infraestructuras (el hardware) como personas capacitadas para obtener el máximo rendimiento de ellas (el software). Como cualquier usuario de informática sabe, de nada sirve comprar el último ordenador disponible en el mercado si uno no reserva el suficiente dinero para adquirir los programas informáticos que lo harán funcionar. Pues igual que un ordenador sin programas no es más que una caja tonta, cabe preguntarse si un país que tenga el mayor número de kilómetros de vías de alta velocidad de Europa y, a la vez, más de cuatro millones y medio de parados y un gasto ridículo en innovación y desarrollo, es también una caja tonta.”
El País, 24/05/10 Ignacio Torreblanca, Profesor del Departamento de Ciencia Política y de la
Administración de la UNED
El cost d’oportunitat de les infraestructures