Post on 31-Aug-2020
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
El que no es pot mesurar no es pot avaluar
i el que no es pot avaluar no es pot millorar
Octubre de 2013
Gestió i Tractament de Residus i Neteja Viària
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
AgendaAgenda
09:00
15:00
09:00 - 09:15 Arribada
09:15 - 09:30 Benvinguda
09:30 - 10:00 Presentació dels Cercles i la nova metodologia
10:00 - 10:30 Presentació dels resultats de l'any 2012 (QRI)
10:30 - 11:15 Validació dels Punts Forts i Oportunitats de Millora
11:15 - 11:45 Pausa Esmorzar
11:45 - 12:00 Metodologia fortaleses: introducció
12:00 - 13:30 Anàlisi de fortaleses
13:30 - 14:45 Presentació en plenari de les fortaleses
14:45 - 15:00 Cloenda Jornada
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
Què són els Cercles?Què són els Cercles?
• Els Cercles de Comparació Intermunicipals són una eina de gestió i de benchmarking que es desenvolupa mitjançant una reunió anual entre els responsables municipals dels diferents serveis analitzats, amb la finalitat de:
a) Mesurar, comparar i avaluar resultats, mitjançant uns indicadors comuns consensuats
b) Formar un grup de treball per intercanviar experiències
c) Impulsar la millora dels serveis
El 89% dels enquestats consideren que els indicadors consensuats són molt o bastant adequats. (91% a Residus - Neteja).
Un 75% dels enquestats considera que un dels principals atractius dels Cercles és la possibilitat de relacionar- se amb professionals que fan la mateixa feina. (79% a Residus - Neteja).
Un 88% dels enquestats afirma que li ha servit per millorar el seu servei. (94% a Residus - Neteja).
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
Servei de Programació
1.Impulsa i lidera el projecte de Cercles des dels serveis centrals de la Diputació de Barcelona.
2.Aporta una metodologia pròpia comú per a tots els Cercles.
3.Vetlla per la millora contínua del projecte, facilitant la transferència de coneixements entre les diferents Àrees de la Diputació.
Els tres eixos dels CerclesEls tres eixos dels Cercles
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
Servei de Programació
Gerència de Serveis de Medi
Ambient
Els tres eixos dels CerclesEls tres eixos dels Cercles
1.Impulsa i lidera el projecte de Cercles des de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat.
2.Aporten els coneixements específics del servei que s’analitza.
3.És el punt de contacte amb els municipis.
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
Servei de Programació
Gerència de Serveis de Medi
Ambient
Ens locals
Els tres eixos dels CerclesEls tres eixos dels Cercles
1. Facilitar la informació necessària per fer una comparació intermunicipal dels serveis municipals analitzats.
2. Permetre que tots els participants del Cercle puguin veure les dades facilitades (i no mostrar les dades a terceres persones).
3. Participar en la sessió d’avaluació dels resultats i de presentació de les propostes de millora internes per a cada municipi.
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
Algunes dades sobre la participació en Algunes dades sobre la participació en els Cerclesels Cercles.
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
20 25 25 45 70
202
264
346
426
495 516573
148
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Servei 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013Policia Local 15 24 35 43 46 53 55 58Neteja viària i residus 12 11 17 24 28 24 34 36 36 40Biblioteques 13 13 27 37 37 37 37 54 44 44Espais Escènics Municipals 12 26 30 29 30 31Escoles Bressol 8 13 25 27 28 31 31 32Escoles de Música 7 11 14 27 31 32 32 37Esports 8 14 29 37 42 49 50 51 50 53Serveis Socials 25 25 32 32 45 44 46 47 54 55 56 55Mercats Municipals 12 25 29 29 30 30 32Fires Locals 14 17 16 22 27Serveis Locals d'Ocupació 12 26 30 32 33Ofic. Mun. d'Informació al Consumidor 11 18 25 27 31Seguretat Alimentària (Salut P.) 14 26 36 38Enllumenat Públic 12 13 18 24Servei de Mediació Ciutadana 14 17 24Verd Urbà 14
Total Participants 20 25 25 45 70 148 202 264 346 426 495 516 573
Cercles ComparaciCercles Comparacióó. Evoluci. Evolucióó 20012001--20132013
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
1 Fase de Disseny: municipis participantsFase de Disseny: municipis participants
ArgentonaBadalona
Barberà del VallèsCalella
Canet de MarCastelldefels
Esplugues de LlobregatFranqueses del Vallès (Les)
Garriga (La)Gavà
GelidaGranollersIgualada
LleidaManc. de la Plana
Manc. del CardenerManlleuManresaMataró
Mollet del VallèsMontmeló
NavàsPalau-solità i Plegamans
Prat de Llobregat (El)ReusRubí
SabadellSant Boi de LlobregatSant Cugat del VallèsSant Quirze del VallèsSant Sadurní d'Anoia
TerrassaTiana
VicViladecans
Vilafranca del Penedès
Antics participantsCerdanyola del VallèsSant Adrià de Besòs
Santa Coloma de GramenetVilanova i la Geltrú
Nous participants 2013
DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Gerència de Serveis de Medi Ambient(Àrea de Territori i Sostenibilitat)
Servei de Programació(Àrea d'Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies)
CONSULTORA
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
Nom
Polic
ia
Net
eja
- Res
idus
Bib
liote
ques
Espa
is E
scèn
ics
Esc.
Bre
ssol
Esc.
Mús
ica
Espo
rts
Serv
eis
Soci
als
Mer
cats
Fire
s
Serv
. Loc
als
Ocu
pac.
OM
ICs
Segu
reta
t A
limen
tària
Enllu
men
at
SMC
Verd
urb
à
Argentona Badalona Barberà del Vallès Calella Canet de Mar Castelldefels Cerdanyola del Vallès Esplugues de Llobregat Franqueses del Vallès (Les) Garriga (La) Gavà Gelida Granollers Igualada Manc. de la Plana Manc. del Cardener Manlleu Manresa Mataró Mollet del Vallès Montmeló Navàs Palau-solità i Plegamans Prat de Llobregat (El) Rubí Sabadell Sant Adrià de Besòs Sant Boi de Llobregat Sant Cugat del Vallès Sant Quirze del Vallès Sant Sadurní d'Anoia Santa Coloma de Gramenet Terrassa Tiana Vic Viladecans Vilafranca del Penedès Vilanova i la Geltrú LLeida Reus
1 Fase de Disseny: ParticipantsFase de Disseny: Participants• En quins altres Cercles participa el meu municipi?
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
El procés de Millora Contínua:El procés de Millora Contínua: els Cercles.els Cercles.
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
El Procés de Millora ContínuaProcés de Millora Contínua
FASE DE MESURA-Recollida de dades- Validació de dades
(Abril – Juny de 2013)
FASE D’AVALUACIÓ- Informes amb indicadors de gestió
-Identificació de punts forts / oportunitats de millora(Juliol - Setembre de 2013)
FASE DE MILLORA- Anàlisi de fortaleses
( 22 i 24 d’Octubre de 2013)
FASE DE COMUNICACIÓ I IMPLEMENTACIÓ
- Comunicació de resultats (a determinar)
FASE DE DISSENY- Definició de la missió i objectius del servei
- Consensuació d’indicadors-Consensuació de les variables de l’enquesta
2
34
5
1
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
Resultats QRI GR i NV 2012Resultats QRI GR i NV 20122
El QRI Gestió i El QRI Gestió i TractTract. de Residus i . de Residus i Neteja Viària: alguns criteris Neteja Viària: alguns criteris
específics dels indicadorsespecífics dels indicadors
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
Resultats QRI GR i NV 2012Resultats QRI GR i NV 20122
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
3 Fase d’Avaluació
OPORTUNITATS DE MILLORA
MUNICIPIPUNTS FORTS
AaaBbbCcc
A analitzar:Aaa
XxxYyyZzz
A analitzar:Zzz
ALTRES COMENTARISMmmNnn
3.1 3.2
50% 50%per sobre o
per sotaper sobre o
per sota
Oportunitat de MilloraPunt Fort
No es considera ni PF / ni OM
50%per sobre o
per sota
• En el Quadre Resum d’Indicadors, s’observa la mitjana del Cercle, i els valors obtinguts per cada municipi.
• Els valors significativament diferents a la mitjana, es mostren amb colors.
• Identificació de Punts Forts / Oportunitats de Millora a partir de les dades
• Presentació de Punts Forts / Oportunitats de Millora cada municipi
Servei de Policia(Policia Local) 2011 Policia de Trànsit
(Policia Local) 2011 Policia de Seguretat(tots els cossos policials) 2011 Policia de Seguretat
(Policia Local) 2011
217 58 21,3 31
1.198 359 65,6 23
68 74,8 41,8 25
119 26,1 36,5 22
-- 4,2 1,1
29 2,3 7,6
-- 1,7
50 5,7
--
1.399
Garantir una bona cobertura del servei 2011 Oferir un servei de qualitat als
ciutadans 2011 Fomentar la prevenció i la seguretat (Controls) 2011 Fomentar la prevenció i la
seguretat (Formació) 2011
1,95 6 137 86
1,05 6 18 55
1,95 45,7
1,30 54,0
Gestionar el servei amb les diverses formes de gestió 2011 Oferir un servei de qualitat
(model de gestió) 2011 Promoure un clima laboral positiu pels treballadors 2011 Millorar les habilitats dels
treballadors 2011
100 -- 6,2 13
100 1.097 3,9 29
0 14,3 1,4 7
0 17,6 9,7 28
40 5,4
43 5,8
93 99 Reflectir l'estructura de gènere del personal 2011
91 88 7
7,1 -- 11
1,8 26.225
0,0 --
2,6 29.914
Disposar dels recursos adequats 2011 Finançar adequadament el
servei 2011 Gestionar adequadament els recursos 2011 Disposar d'uns costos unitaris
adequats 2011
90 8,8 88 43.280
73 36,8 90 51.128
10,7 0,2 67 20
9,3 0,0 58 19
91,0 --
63,1 16
425 15.311 12,8
3.764 13.147 16,5% Atur
% de presència real
% d'hores de baixa sobre hores de conveni
Salari brut d'un agent de policia local per hora de conveni
Cost per hora extra treballada d'un policia
% de dones policia respecte el nombre total de policies
% de permisos i llicències sobre hores de conveni
Despesa corrent per policia
PoblacióDensitat de població (hab. / km2 municipi)
Renda per càpita7.185
% de finançament per part de l'ajuntament
Despesa corrent per habitant
% de la despesa corrent sobre el pressupost corrent municipal
% d'autofinançament per aportacions d'altres institucions
Ciutadans assistents a accions formatives per cada 1.000
habitants
% d'import cobrat de les denúncies municipals de trànsit
% d'hores extraordinàries sobre hores de conveni
Hores de formació anual rebudes per policia
% de la despesa de personal sobre el total de la despesa corrent
Accidents laborals per cada 100 policies
Salari brut d'un agent de policia
% d'autofinançament per taxes i preus públics
Salari brut d'un agent de policia (Inclou complements salarials)
Gestió directa (%)(Ajuntament, OOAA)
Gestió indirecta (%)(Concessió)
Actuacions per policia
% de comandaments sobre el total de policies
Mitjana d'edat de la policia
% de plantilla del servei de policia local que són policies
% d'agents que no han finalitzat el curs bàsic respecte el total de
policies
% de policies en segona activitat respecte el total de policies
Delictes i faltes per cada 1.000 habitants
% de delictes i faltes enregistrats per la Policia Local
Detinguts per cada 1.000 habitants
Nombre de policies per cada 1.000 habitants
Grau de satisfacció del servei
Denúncies per drogues i armes per cada 1.000 habitants
% de detinguts realitzats per la Policia Local
Nombre d'actuacions de policia de trànsit per cada 1.000 habitants
Denúncies de trànsit per cada 1.000 habitants
% de denúncies greus i molt greus de trànsit sobre el total de
denúncies de trànsit
Ento
rnEn
càrr
ec p
olíti
cU
suar
i / C
lient
Valo
rs O
rgan
itzat
ius
/ RR
HH
Econ
omia
% de delictes i faltes resoltes respecte el total
Nombre de policies operatius per cada 1.000 habitants
Nombre de proves d'alcoholèmia per cada 1.000 habitants
Nombre d'identificacions i controls de seguretat ciutadana per cada
1.000 habitants
Accidents de trànsit amb víctimes per cada 1.000 habitants
Nombre d'actuacions de policia de seguretat per cada 1.000 habitants
Nombre d'actuacions de policia assistencial per cada 1.000
habitantsNombre d'actuacions de policia administrativa per cada 1.000
habitants
Nombre d'actuacions totals per cada 1.000 habitants
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
Fase de MilloraFase de Millora4
4A Oportunitats de Millora
Bones pràctiques
Evolució del servei
Actuacions d’Estalvi Econòmic
4B
4C
4D
4E Anàlisi de fortaleses
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
Una Fortalesa és qualsevol àmbit d’un servei, que ha estat gestionada de forma especialment satisfactòria per un grup de municipis.
Objectius d’aquesta metodologia: • Identificar els Factors d’Èxit i els Obstacles per poder assolir una Fortalesa. • Compartir experiències i coneixements entre els responsables municipals.
Fase de Millora: Anàlisi de Fortaleses
Introducció de la metodologia.
Descripció d’una Fortalesa (en taules).
Presentació i Discussió en plenari de Fortaleses.
4.1
4.3
4.2
4
Durant els Tallers:
Selecció de les Fortaleses (Indicadors) a Analitzar.
Agrupació dels Municipis per Taules
4.i
Abans dels Tallers (treball intern):
4.ii
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
Fortaleses a analitzarFortaleses a analitzar
•• MilloraMillora delsdels resultatsresultats de de recollidarecollida selectiva de la selectiva de la fracciófracció orgànicaorgànica (FORM)(FORM)
•• Augment de l’eficàcia i eficiència dels serveis de neteja Augment de l’eficàcia i eficiència dels serveis de neteja mecanitzada i aiguabatremecanitzada i aiguabatre
•• RedimensionatRedimensionat de la de la recollidarecollida de la resta en un de la resta en un contextcontext de de reduccióreducció de la de la generaciógeneració de de residusresidus
4.i
•• MilloraMillora en la en la eficiènciaeficiència de la de la recollidarecollida selectiva comercialselectiva comercial•• MilloraMillora de les de les viesvies de reutilització de reutilització delsdels residusresidus de la deixalleriade la deixalleria•• ImplicacióImplicació de la de la ciutadaniaciutadania en la en la netedatnetedat de la de la ciutatciutat
22 Octubre 2013
24 Octubre 2013
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
1 2
Abans del Taller d’Anàlisi de FortalesesAbans del Taller d’Anàlisi de Fortaleses
CalellaCastelldefels (1)
Cerdanyola del Vallès (1)
GavàManresa
Montmeló (1)
Sant Quirze del Vallès (1)
Palau-Solità i Plegamans
BadalonaMontmeló (1)
Reus (1)
Cerdanyola del Vallès (1)
Tiana
Sant Quirze del Vallès (1)
Sant Adrià de Besòs
Agrupació dels Municipis per la realització del Taller:4.ii
22 d’Octubre de 2013 (Aules 1 i 2 Pati Manning)
3
Diputació
(Conchita Vicaria)
MilloraMillora delsdels resultatsresultats de de recollidarecollida selectiva de la selectiva de la fracciófracció orgànicaorgànica (FORM)(FORM)
Augment de l’eficàcia i Augment de l’eficàcia i eficiència dels serveis de eficiència dels serveis de neteja mecanitzada i neteja mecanitzada i aiguabatreaiguabatre
RedimensionatRedimensionat de la de la recollidarecollida de la resta en un de la resta en un contextcontext de de reduccióreducció de la de la generaciógeneració de de residusresidus
Taula 1 Taula 2 Taula 3
Diputació
(Enric Coll)
Consultora Ent
Argentona
Castelldefels (1)La Garriga
Les Franqueses del VallèsMancomunitat del Cardener
Reus (1)Santa Coloma de Gramenet
Lleida
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
21
Abans del Taller d’Anàlisi de FortalesesAbans del Taller d’Anàlisi de Fortaleses
Canet de Mar
Granollers
Igualada
Manco. Plana (1)
Rubí (1)
Vic
Sant Cugat del Vallès (1)
Sabadell
Mollet del Vallès
Esplugues de Llobregat (1)
Mancomunitat La Plana (1)
Sant Sadurní
Sant Boi de Llobregat
Vilafranca del Penedès
Vilanova i la Geltrú
Agrupació dels Municipis per la realització del Taller:4.ii
24 d’Octubre de 2013 (Recinte Escola industrial- Edifici 25- Aules S2 i S3)
3
Diputació
(Conchita Vicaria)
MilloraMillora en la en la eficiènciaeficiència de la de la recollidarecollida selectiva comercialselectiva comercial
MilloraMillora de les de les viesvies de de reutilització reutilització delsdels residusresidus de la de la deixalleriadeixalleria
ImplicacióImplicació de la de la ciutadaniaciutadania en en la la netedatnetedat de la de la ciutatciutat
Taula 1 Taula 2 Taula 3
Diputació
(Enric Coll)
Consultora Ent
Navàs
Barberà del VallèsRubí (1)
Sant Cugat del Vallès (1)Esplugues de Llobregat
ViladecansMataró
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
FORTALESA
OBSTA- CLES
FACTORS D’ÈXIT
Introducció de la metodologia.Descripció d’una Fortalesa
(en taules).
4.1
4.2
MPM
c
Municipi
Municipi Portaveu
Coordinador
• Pluja d’idees de Factors d’Èxit i (cada Municipi per separat)
• El Coordinador fa Agrupació d’idees (en un A0)
c
MP
M
M
M
M
3era Fortalesa (indicador)
Indicador 3
95,086,382,782,5
3,8
c
MP
M
M
M
M
2ona Fortalesa (indicador)
Indicador 2
40,232,730,422,7
2,4
MP
c
M
M
M
M
1era Fortalesa (indicador)
Indicador 1
910680371344
11
FORTALESA
OBSTA- CLES
FACTORS D’ÈXIT
FORTALESA
OBSTA- CLES
FACTORS D’ÈXIT
• Pluja d’idees d’Obstacles i Agrupació d’idees
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
MP
Presentació i Discussió en plenari de Fortaleses.
4.3
MPM
c
Municipi
Municipi Portaveu
Coordinador
•El Municipi Portaveu exposa els Factors d’Èxit i Obstacles d’una Fortalesa
•Torn de Preguntes d’altres Municipis.
??
FORTALESA
OBSTA- CLES
FACTORS D’ÈXIT
c
MP
M
M
M
M
3era Fortalesa (indicador)
Indicador 3
95,086,382,782,5
3,8
c
MP
M
M
M
M
2ona Fortalesa (indicador)
Indicador 2
40,232,730,422,7
2,4
MP
c
M
M
M
M
1era Fortalesa (indicador)
Indicador 1
910680371344
11
FORTALESA
OBSTA- CLES
FACTORS D’ÈXIT
FORTALESA
OBSTA- CLES
FACTORS D’ÈXIT
FORTALESA
OBSTA- CLES
FACTORS D’ÈXIT
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
• Jornada de Cloenda, amb regidors i tècnics.
• Elaboració de Pla de Millora*.• Implementació del Pla de Millora*.
* Tasques realitzades exclusivament pels municipis
5 Fase de Comunicació i ImplementacióFase de Comunicació i Implementació
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
Quins són els resultats que s’obtenen?Quins són els resultats que s’obtenen?
1. L’aprenentatge d’una metodologia nova específica de treball.
2. Un Quadre Resum d’indicadors del servei per a cada municipi, assimilable a un Quadre de Comandament Integral.
3. Un informe comparatiu de tots els municipis, on consten els resultats de tots els indicadors tractats.
4. Una anàlisi estratègica de la situació actual del servei municipal analitzat (informe punts forts - oportunitats de millora).
5. L’anàlisi de les actuacions i processos que porten a terme els tècnics municipal per assolir una fortalesa en determinats indicadors de gestió del servei.
6. Un informe final que incorpora totes les dades i els processos de millora de tots els municipis participants.
Servei de ProgramacióÀrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies
Gerència de Serveis de Medi AmbientÀrea de Territori i Sostenibilitat
Més informació dels CerclesMés informació dels Cercles
Servei de Programació
http://www.diba.cat/web/menugovernlocal/cci
http://www.diba.cat/es/web/menugovernlocal/cci
http://www.diba.cat/en/web/menugovernlocal/cci
http:// www.diba.cat/en/web/mediambient/cerclesÀrea de Medi Ambient
1
El que no es pot mesurar no es pot avaluar
i el que no es pot avaluar no es pot millorar
Punts forts – Oportunitats de milloraServei de gestió de residus i neteja viària
Octubre 2013
2
RESIDUS
Dimensió
Punts forts
Oportunitats de millora
Aclariments i/o altres comentaris
Tendència del resultat de l’indicador l’any 2012 respecte el resultat de 2010
Objectiu de qualitat del servei Total
Indicador
Mitjana 2012
Mitjana 2011
Mitjana 2010
3
RESIDUS
Augment de la capacitat disponible dels contenidors per habitant al mes de totes les fraccions de recollida selectivaDisminució de la capacitat disponible dels contenidors per habitant al mes de la fracció restaDisminució dels habitants per deixalleriaAugment del % de deixalleries en el casc urbà respecte el total de deixalleries
Encàrrec Polític
4
Oferir un servei accessible als usuaris (I)
De totes les fraccions que es recullen: La fracció resta és la que té els contenidors més accessibles, té més punts de recollida per habitant i és la que es recull amb més periodicitat.
5
Oferir un servei accessible als usuaris (I)
Comparada la capacitat disponible en litres per habitant i mes, no hi ha diferències significatives entre els municipis de més de 10.000 hab i els municipis de més de 50.000 hab.
Capacitat disponible en litres al mes per habitant +10 (anys 2010-2011-2012)
32
175 161
75
634
32
181 175
79
615
34
189 182
80
624
0
100
200
300
400
500
600
700
Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta)
Capacitat en litres al mes per habitant +50 (anys 2010-2011-2012)
21
145
108 83
604
18
138111
85
623
24
146115
92
602
0
100
200
300
400
500
600
700
Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta)
6
RESIDUS
Encàrrec Polític
Augment del % recollit de vidre
Disminució del nombre de Kg. recollits per habitant i any de la resta
Augment del % de Kg d’envasos-llaunes-brics comercials recollits respecte el total recollit d’envasos-llaunes-brics
Disminució del % recollit de paper-cartró
Disminució dels Kg de residus gestionats per habitant i any a la deixalleria
Augment del % d’impropis dels envasos
Augment del % d’impropis de la fracció orgànica
7
Assolir nivells adequats de recollida
• La fracció que ha augmentat més la recollida és el vidre. Per contra, el paper- cartró ha disminuït força respecte el 2011, s’ha reduit un 30%
• Pel que fa al % recollit sobre el total generat, és el vidre el que presenta els millors resultats. El paper i cartró és la fracció que empitjora més respecte el 2010
• La fracció resta continua sent la fracció més recollida per habitant
% de recollida selectiva sobre el total de la recollida de residus, anys 2010-2011-2012
4
7
3
10
4
7
4
11
4
5
4
11
0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
12,0
Vidre Paper - Cartró Env - Llaun - Brics Fracció orgàn.
% recollit de cada fracció sobre el total generat, anys 2010-2011-2012
50
39
28 27
54
36
3230
57
3032
29
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
Vidre Paper - Cartró Env - Llaun - Brics Fracció orgàn.
8
Assolir nivells adequats de recollida% d'ocupació dels contenidors 2009-2010-2011-2012
23
27
40
18
26
2826
39
13
20
28
23
38
13
28
24
35
11
28
17
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta)
% d'ocupació dels contenidors +10 (anys 2009-2010-2011-2012)
27 25
41
23 24 25 25
43
25
2224
22
39
20 22 22
36
19 22
18
-
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta)
% d'ocupació dels contenidors +50 (anys 2009-2010-2011-2012)
30 33
49
18
27 28 28
41
12
2830
25
41
12
25 24
38
11
25
17
-
10
20
30
40
50
60
Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta)
Pel que fa al % d'ocupació dels contenidors, en cap cas es supera el 50%. Són els envasos la fracció que més omple els contenidors. La fracció resta i la form son les 2 fraccions que tenen els contenidors més buits, i la tendència és a la baixa.
Els municipis de +50 la ocupació dels contenidors de la form és molt baixa
9
RESIDUS
Usuari / Client
Augment del % de contenidors cremats per actes vandàlics sobre el total de contenidors
10
RESIDUS
Valors organitzatius / RRHH
Augment del número de tones de residus recollides per treballadorAugment de la satisfacció general dels treballadorsDisminució del % d’hores de baixa sobre el total d’hores laborals
11
RESIDUS
Economia
Augment de la despesa corrent en recollida de paper- cartró per habitant degut a la disminució dels kg recollits en motiu de l’increment del robatori d’aquest material
Augment de la despesa corrent en recollida d’envasos- llaunes-brics per habitant
Augment de la despesa corrent en recollida de residus per habitant
Disminució de les despeses en campanyes de sensibilització per habitant
12
Economia• La despesa corrent per habitant més
elevada correspon a la fracció resta i a continuació la fracció orgànica
• Per trams de població, les fraccions resta i paper representen la despesa més elevada pels municipis de +50 respecte als de +10
Despesa per habitant +10 (anys 2010-2011-2012)
1
5
4
11
21
2
5
4
11
18
1,3
5,214,15
11,87
18,69
0
5
10
15
20
25
Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta)
€ Despesa per habitant +50 (anys 2010-2011-2012)
1
5
3
7
15
2
6
3
8
17
2
7
4
7
17
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció o rgànica No selectiva (resta)
€
Despesa corrent en recollida de residus per habitant, anys 2010-2011-2012
1
5
3
7
16
2
6
4
8
17
2
6
4
8
17
0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
12,0
14,0
16,0
18,0
20,0
Vidre Paper - Cartró Env - Llaun - Brics Fracció orgàn. No sel. (resta)
13
Economia• Destaca l’increment de la despesa per
tona de la fracció paper-cartró, degut a una reducció d’un 31% de la mitjana de Kg recollits per habitant i any, d’aquesta fracció
• Per trams de població la despesa de la recollida de cartró per tona s’ha disparat sobretot als +50. La form continua tenint una despesa molt més elevada que la resta a causa de que és recull molta menys quantitat.
€/tona +10 (anys 2009-2010-2011-2012)
48
134
169
184
73 63
187
218
182
79
116
176
204
166
6768
214
186
73
204
0
50
100
150
200
250
Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta)
€/tona +50 (anys 2009-2010-2011-2012)
78
169
197
341
58
103
187
217
330
54
130
248 243
203
57
122
260
60
351
194
0
50
100
150
200
250
300
350
400
Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta)
Despesa corrent en recollida de residus per Tona recollida (anys 2009-2010-2011-2012)
82
187
217
256
67
126
228 231
190
59
105
304
245
191
63
0
50
100
150
200
250
300
350
Vidre Paper-cartró Envasos-llaunes-brics Fracció orgànica No selectiva (resta)
14
RESIDUS
Economia
Elevat % d’autofinançament per taxes i preus públics de la recollida de residus
Disminució del % d’autofinançament per aportacions d’altres institucions de la recollida, tractament i/o eliminació de residus
Disminució del % d’ingressos per recuperació selectiva sobre despesa en gestió de residus selectiva
El que no es pot mesurar no es pot avaluar
i el que no es pot avaluar no es pot millorar
Punts forts – Oportunitats de milloraServei de gestió de residus i neteja viària
Octubre 2013
Resultats dels Indicadors del Servei de Neteja viària:Presentació de les mitjanes, anàlisi estadístic i reflexions
1. Característiques i eficiència econòmica del servei de neteja viària (treball de Fortaleses)
2. Atenció i implicació ciutadana (treball de Fortaleses)
3. Models de gestió4. Responsabilitat ambiental del servei
NETEJA VIÀRIA
Assolir un nivell adequat de qualitat en la neteja viària E. Manual E. Mixta E. Meca-
nitzada Aigua-batre Altres Total
% d’hores anuals segons la tipologia del servei de neteja sobre el total d’hores anuals que es presta el servei
64,4 % 12,8 % 6,8 % 5,3 % 10,9 % 100,0 %
59,0 % 16,9 % 7,0 % 5,9 % 11,2 % 100,0 %
58,7 % 15,4 % 6,3 % 5,1 % 16,0 % 100,0 %
1. Característiques i eficiència econòmica
64,412,8
6,8
5,310,9
ManualMixtaMecanitzadaAiguabatreAltres
NETEJA VIÀRIA
1. Característiques i eficiència econòmica
Evolució de la mitjana ponderada (agregada)
63,16 62,8 62 60,4 58,7 5964,4
12,65 11,1 14 16,1 15,4 16,912,8
8,36 8,4 8,1 7,2 6,37 6,8
6,22 4,9 5 5,55,1
5,9 5,3
11,81 14,4 12,3 13 16 11,2 10,9
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
AltresAiguabatreMecanitzadaMixtaManual
NETEJA VIÀRIA2012
0
2
4
6
8
10
12
10 17 25 33 40 48 55 63 71 78 Superior0
2
4
6
8
10
12
% d'hores de servei: Escombrada manual2012
0
2
4
6
8
10
12
14
0 8 15 23 30 38 45 53 60 68 Superior0
2
4
6
8
10
12
% d'hores de servei: Escombrada Mixta
2012
0
2
4
6
8
10
12
14
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 Superior0
2
4
6
8
10
12
% d'hores de servei: EscombradaMecanitzada
2012
0
2
4
6
8
10
12
14
0 3 5 8 10 13 15 18 20 23 Superior0
2
4
6
8
10
12
% d'hores de servei: Aiguabatre
NETEJA VIÀRIA
Assolir un nivell adequat de qualitat en la neteja viària E. Manual E. Mixta E. Meca-
nitzada Aigua-batre Altres Total
% d’hores anuals segons la tipologia del servei de neteja sobre el total d’hores anuals que es presta el servei
64,4 % 12,8 % 6,8 % 5,3 % 10,9 % 100,0 %
1. Característiques i eficiència econòmica
000011,8 %Mínim 201266,5 %18,8 %31,1 %70,0 %89,1 %Màxim 2012
- Tots els municipis tenen servei d’escombrada manual.
- El 89% dels municipis del Cercle (32) tenen com aservei principal l’Escombrada manual (en hores de servei), dels quals el 82% (28) suposa més del 50% de les hores de servei.
- Municipi tipus: E.Manual (60-80%) + E.Mixta o Manual (10-20%) + Aiguabatre (0-5%) + Altres (0-10%).
- La mitjana és força representativa de la mostra
NETEJA VIÀRIA
Assolir un nivell adequat de qualitat en la neteja viària E. Manual E. Mixta E. Meca-
nitzada Aigua-batre Altres Total
% d’hores anuals segons la tipologia del servei de neteja sobre el total d’hores anuals que es presta el servei
64,4 % 12,8 % 6,8 % 5,3 % 10,9 % 100,0 %
1. Característiques i eficiència econòmica
13 10795 Reducció
7 910710 Creixement
Tendència 11/12 (més del 5%)
1210151418Igual
- Tendència a recuperar els serveis de E.manual i reduirserveis d’Altres, en mitjana i individual.
-Mirant tots els percentatges individualment: 14 municipis han tendit a més manual i 4 a més mecanització.
-Tot i que hi ha 4 municipis amb Altres més gran del 20%
NETEJA VIÀRIA
Fomentar el civisme Total
% d'hores de serveidestinades a la neteja de façanes sobre el total d'hores de servei de neteja viària
1,2 %
1,8 %
1,5 %
Evolució de la mitjana ponderada
0
1
2
3
4
5
% d'hores de neteja de façanes s/ total hores de NV
20052006200720082009201020112012
29Disposen d’aquest servei
0Mínim
4,47Màxim
1. Característiques i eficiència econòmica
NETEJA VIÀRIA
Fomentar el civisme Total
% d'hores de servei destinades a la neteja de façanes sobre el total d'hores de servei de netejaviària
1,2 %
1. Característiques i eficiència econòmica
Igual160Reducció611Creixement27
Tendència 12-11Tendència 12-09
- Cada cop present a més municipis (de 21 a 29 en 4 anys)però més ajustat en hores de servei.
NETEJA VIÀRIA
Oferir un servei de qualitat (model de gestió) Total
Habitants per treballador del servei1.110
1.106
1.091
Metres lineals per treballador2.382
2.326
2.326
Metres quadrats per treballador20.295
19.836
17.303
283.110127.294
3671010.337
385923.072
CompteMínimMàxim
1. Característiques i eficiència econòmica
NETEJA VIÀRIA
Oferir un servei de qualitat (model de gestió) Total
Habitants per treballador 1.110 2.382Metres lineals per treballador
Evolució de la mitjana ponderada
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
Metres lineals per treballador
20052006200720082009201020112012
9 (4)16 (5)Reducció
13 (8) 18 (9)Creixement
Tendència 11/12 (més del 5%) (més del 10%)
1. Característiques i eficiència econòmica
Evolució de la mitjana ponderada
0
250
500
750
1000
1250
1500
Habitants per treballador N
20052006200720082009201020112012
NETEJA VIÀRIA
Habitants per treballador 1.110
1. Característiques i eficiència econòmica
- Continua la tendència a augmentar aquests indicadors en mitjanai individualment: més eficiència o més càrrega de treball ?
- Com es relaciona amb un augment de les hores de E.Manual ? Després ho veurem…
2009
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
555 714 872 1031 1190 1348 1507 1666 1824 1983 Superior0
2
4
6
8
10
12
Habitants per treballador N Mitjana 2012
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
555 714 872 1031 1190 1348 1507 1666 1824 1983 Superior0
2
4
6
8
10
12
Habitants per treballador N Mitjana
NETEJA VIÀRIA
Disposar dels recursos adequats Total
Despesa corrent per habitant
39,439,1
38,5
% de la despesa sobre el pressupost corrent municipal
4,9 %4,8 %
4,8 %
% de despesa corrent fora del contracte del servei de neteja viària
0,2 %0,2 %
0,3 %
3603,6
361,37,4
3711,160,7
CompteMínimMàxim
1. Característiques i eficiència econòmica
NETEJA VIÀRIA
Disposar dels recursos adequats Total
Despesa corrent per habitant 39,4
15 (10)Reducció
19 (9)Creixement
Tendència 11/12 (més del 5%)
Evolució de la mitjana ponderada
28
30
32
34
36
38
40
Despesa corrent per habitant N
20052006200720082009201020112012
12 (3)Reducció
18 (8)Creixement
Tendència 09/12 (més del 15%)
2012
0
2
4
6
8
10
12
14
11 16 22 28 33 39 44 50 56 61 Superior0
2
4
6
8
10
12
Despesa corrent per habitant N Mitjana2009
0
2
4
6
8
10
12
14
11 16 22 28 33 39 44 50 56 61 Superior0
2
4
6
8
10
12
Despesa corrent per habitant N Mitjana
NETEJA VIÀRIA
10,00
20,00
30,00
40,00
50,00
60,00
0,00 1,00 2,00 3,00 4,00 5,00 6,00 7,00 8,00
% pressupost
€/ha
b
NETEJA VIÀRIA
Oferir el servei a uns costos unitaris adequats Total
Depesa corrent en neteja viària per metre lineal 18,6
Depesa corrent en neteja viària per metre quadrat 2,2 270,314,1
353,2861,4
CompteMínimMàxim
Evolució de la mitjana ponderada
0
5
10
15
20
25
Despesa corrent per metres lineals de carrers
20052006200720082009201020112012
NETEJA VIÀRIA
Oferir el servei a uns costos unitaris adequats Total
Depesa corrent en neteja viària per metre lineal 18,6
13 (3)Reducció
19 (8)Creixement
Tendència 11/12 (més del 5%)
13 (5)Reducció
13 (7)Creixement
Tendència 09/12 (més del 15%)
2012
0
2
4
6
8
10
12
14
6 11 16 20 25 30 35 40 45 50 Superior0
2
4
6
8
10
12
Despesa corrent per metres lineals de carrers Mitjana
NETEJA VIÀRIA
Promoure un clima laboral positiu pels treballadors Total
Sou brut base anual d'un peó del servei de neteja viària
21.04120.484
19.296
1. Característiques i eficiència econòmica
2915.738 €26.758 €
CompteMínimMàxim
Evolució de la mitjana ponderada
0
2500
5000
7500
10000
12500
15000
17500
20000
22500
25000
Sou brut base anuals d'un peó N
20052006200720082009201020112012 Igual100
Reducció47 (4)
Creixement13 (3)20 (3)(+ 5%)12-11Tend. 12-09
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00 20,00 40,00 60,00 80,00 100,00
% E.Manual
€/ha
b
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 35,00
% E.Mecanitzada
€/ha
b10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00 20,00 40,00 60,00 80,00 100,00
% E.Manual
€/ha
b
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 35,00
% E.Mecanitzada
€/ha
b
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00 20,00 40,00 60,00 80,00 100,00
% E.Manual
€/ha
b
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00
% Aiguabatre
€/ha
b
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00 10,00 20,00 30,00 40,00 50,00 60,00 70,00
% Altres
€/ha
b
1. Característiques i eficiència econòmica: Despesa vs Tipus de servei
0,00
10,00
20,00
30,00
40,00
50,00
60,00
70,00
80,00
90,00
100,00
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500
hab/treballador
% E
.Man
ual
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500
hab/treballador
% E
.Man
ual
0,00
10,00
20,00
30,00
40,00
50,00
60,00
70,00
80,00
90,00
100,00
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500
hab/treballador
% E
.Man
ual
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500
hab/treballador
€/ha
b
1. Característiques i eficiència econòmicaCàrrega de treball vs Despesa i Tipus de Servei
0,00
10,00
20,00
30,00
40,00
50,00
60,00
70,00
80,00
90,00
100,00
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500
hab/treballador
% E
.Man
ual
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500
hab/treballador
% E
.Mec
anitz
ada
0,00
10,00
20,00
30,00
40,00
50,00
60,00
70,00
80,00
90,00
100,00
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500
hab/treballador
% E
.Man
ual
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500
hab/treballador
% E
.Man
ual
0,00
10,00
20,00
30,00
40,00
50,00
60,00
70,00
80,00
90,00
100,00
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500
hab/treballador
% E
.Man
ual
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000
m.l/treballador
€/ha
b
1. Característiques i eficiència econòmicaCàrrega de treball (2) vs Despesa i Tipus de Servei
0,00
10,00
20,00
30,00
40,00
50,00
60,00
70,00
80,00
90,00
100,00
0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000
m.l./treballador
% E
.Man
ual
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000
m.l./treballador
% E
.Mec
anitz
ada
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000
Nº habitants
€/ha
b
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00
Densitat
€/ha
b10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00
Densitat
€/ha
b
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000
Nº habitants
€/ha
b
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00
Densitat
€/ha
b
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 20.000 22.000
Renta per càpita
€/ha
b
1. Característiques i eficiència econòmicaDespesa vs Característiques del municipi
La mida i densitat del municipi potser no ho explica del tot, com les característiques dels vials i espais públics
El nivell de qualitat exigida pot tenir relacióamb la renta per càpita (?)
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000
Nº habitants
€/ha
b
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00
Densitat
€/ha
b10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00
Densitat
€/ha
b1. Característiques i eficiència econòmica
Quins altres factors poden explicar la despesa per habitant del servei de neteja viària ?
- Més servei d’Escombrada manual ?
-15,0%
-10,0%
-5,0%
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
-15% -5% 5% 15%
Canvi en €/hab en %
Can
vis
en E
.Man
ual e
n %
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000
Nº habitants
€/ha
b
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00
Densitat
€/ha
b10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00
Densitat
€/ha
b1. Característiques i eficiència econòmica
Quins altres factors poden explicar la despesa per habitant del servei de neteja viària ?
- Els sous dels treballadors ?
-10,0%
-5,0%
0,0%
5,0%
10,0%
-20% -10% 0% 10% 20%
Canvi en €/hab en %
Can
vi e
n so
u br
ut d
el p
eó
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000
Nº habitants
€/ha
b
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00
Densitat
€/ha
b10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00
Densitat
€/ha
b1. Característiques i eficiència econòmica
Quins altres factors poden explicar la despesa per habitant del servei de neteja viària ?
- El nombre de treballadors ?
-10,0%
-5,0%
0,0%
5,0%
10,0%
-20% -10% 0% 10% 20%
Canvi en €/hab en %
Can
vi e
n H
ab/tr
ebal
lado
r en
%
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000
Nº habitants
€/ha
b
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00
Densitat
€/ha
b10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00
Densitat
€/ha
b1. Característiques i eficiència econòmica
Quins altres factors poden explicar la despesa per habitant del servei de neteja viària ?
• És un servei on els criteris de qualitat i servei poden ser “subjectius” a cada municipi
• Altres aspectes que amb els indicadors no podem avaluar:
• Rendiments de la maquinària • Rendiments de la tipologia de serveis• Qualitat exigida de l’estat de neteja• ...
NETEJA VIÀRIA
48,5
46,0
45,0
TotalOferir un servei accessible als usuaris
Habitants per paperera
2. Atenció i implicació ciutadana
37Compte116,36Rang19,03Mínim135,39Màxim
Evolució de la mitjana ponderada
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Habitants per paperera
20052006200720082009201020112012
L’accessibilitat d’habitants per paperera es consolida a la baixa (millora) de mitjana
El 70% dels casos per sota de 50 hab/paperera
NETEJA VIÀRIA
Oferir un servei accessible als usuaris
Habitants per paperera
Igual10Reducció1617Creixement1710
Tendència 12-11Tendència 12-09
0
2
4
6
8
10
12
14
16
27 37 48 58 69 79 90 101 111 122 Superior0
2
4
6
8
10
12
Habitants per paperera 2012 Habitants per paperera 2011 Mitjana
Variacions 2011/12 =< 5% - indicador
estable
Pocs municipis ambgrans canvis els darrers 5 anys
2. Atenció i implicació ciutadana
NETEJA VIÀRIA
Oferir un servei accessible als usuaris Total
Habitants per papereres específiques per a la recollida d’excrements de gos
2.7142.452
2.564
Evolució de la mitjana ponderada
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
Habitants per paperera específica d'excre-ments de gos
20052006200720082009201020112012
No hi ha un canvi de tendència real. Es tracta d’un efecte estadístic per la incorporació de Cerdanyola del Vallès. Sinó la tendència a la baixa es mantindria.
25Compte197Mínim
34.656Màxim
2. Atenció i implicació ciutadana
NETEJA VIÀRIA
Fomentar el civisme Total
% de papereres substituïdes per actes vandàlics durant l'últim anyrespecte el total de papereres
4,3 %5,6 %
6,3 %
2. Atenció i implicació ciutadana
25Compte0 %Mínim
30,8 %Màxim
Reducció12
Augment9
Tend 12-11
Només 6 municipis per sobre el 6% i només 2 per sobre el 8%.
Sense comptar efectes estadístics: de 5,24 a 5,06 de mitjana pura.
Evolució de la mitjana ponderada
0
2
4
6
8
10
% de papereres substituïdes per actes vandàlics s/ total papereres
20052006200720082009201020112012
De mitjana i individualment, l’indicador s’ha reduït.
Es vandalitza menys o es substitueix menys ???
NETEJA VIÀRIA
2. Atenció i implicació ciutadana
NETEJA VIÀRIA
3. Atenció i implicació ciutadana
NETEJA VIÀRIA
Oferir un servei de qualitat a la ciutadania Total
Satisfacció general de la ciutadania amb els serveis
6,76,6
6,3
Peticions per cada 1.000 habitants
5,16,5
4,7
Només 8Compte5,9Mínim7Màxim
30Compte0,2Mínim27,5Màxim
2. Atenció i implicació ciutadana
Només tenim dades de 8 municipis sobre satisfacció, el valor més baix dels darrers sis anys malgrat ser més municipis.
Com mesurem la satisfacció ciutadana ?
NETEJA VIÀRIA
Oferir un servei de qualitat a la ciutadania Total
Peticions per cada 1.000 habitants 5,1
2. Atenció i implicació ciutadana
Igual10Reducció1416Creixement117
12-11Tend. 12-09
NETEJA VIÀRIA
Promoure un clima laboral positiu pels treballadors Total
Satisfacció general dels treballadors7,57,56,5
% d'hores de baixa sobre total d'hores laborals
5,6 %5,9 %6,3 %
Antiguitat mitjana dels treballadors10,7
9,69,9
3. Models de gestió
NETEJA VIÀRIA
Millorar les habilitats dels treballadors Total
Hores anuals de formació per treballador
9,59,4
5,2
Accidents laborals per cada 100 treballadors
10,514,3
12,2
3. Models de gestió
NETEJA VIÀRIA
Promoure l'estalvi d'aigua Total
Litres d'aigua consumits pel servei de neteja viària per habitant
110,5108,8
103,3
% de litres d'aigua de xarxa consumits pel servei de neteja viària sobre el total del consum d'aigua
50,7 %48,8 %
55,6 %
4. Responsabilitat ambientalEvolució de la mitjana ponderada
0
25
50
75
100
125
150
Litres d'aigua consumits pel servei de neteja viària per habitant
20052006200720082009201020112012
Igual3Reducció8Creixement11
Tendència 12-11
NETEJA VIÀRIA
Promoure l'estalvi d'aigua Total
Litres d'aigua consumits pel servei de neteja viària per habitant
110,5108,8
103,3
% de litres d'aigua de xarxa consumits pel servei de neteja viària sobre el total del consum d'aigua
50,7 %48,8 %
55,6 %
4. Responsabilitat ambiental
Igual8Reducció3Creixement3
Tendència 12-11
Evolució de la mitjana ponderada
0
20
40
60
80
100
% de litres d'aigua de xarxa s/ total
20052006200720082009201020112012
2012
0
2
4
6
8
10
12
14
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Superior0
2
4
6
8
10
12
% de litres d'aigua de xarxa s/ total Mitjana
NETEJA VIÀRIA
Reduir les emissions de CO2del servei de neteja viària Total
Tones d'emissions de CO2 per cada 1000 habitants
3,03,4
2,9
4. Responsabilitat ambiental
Igual00Reducció1616Creixement97
Tendència 12-11Tendència 12-09
Evolució de la mitjana ponderada
0
1
2
3
4
Tones d'emissions de CO2 per cada 1000 habitants N
20052006200720082009201020112012
Moltes gràcies
Octubre 2013