El subministrament d’aigua regenerada a la Costa Brava (1989-2009)

Lluís Salalsala@ccbgi.org

Jornada de l’Agència Catalana de l’AiguaLa normativa de reutilització: Cercant el consens

Barcelona, 28 d’abril de 2009

Un xic d’història• Primeres jornades a Castell-Platja d’Aro (1985) – Takashi

Asano, Jim Crook, Rafael Mujeriego, Miquel Salgot, entre d’altres

• Inici subministrament al Golf Mas Nou (1989) – efluent secundari clorat de l’EDAR de Castell–Platja d’Aro

• Inici subministrament al Golf L’Àngel (1994) – efluent secundari clorat de l’EDAR de Lloret de Mar

• Financiació europea (FIMMA) per a projectes de reutilització (1996-2001) – construcció dels tractaments terciaris d’Empuriabrava (sistema d’aiguamolls construïts), Castell-Platja d’Aro, Portbou, Colera, Port de la Selva, Cadaqués i Roses (FQ, filtració, desinfecció UV+clor)

• Creació ACA - financiació y construcció dels tractaments terciaris de Blanes, Tossa de Mar i Torroella de Montgrí (2001-2002)

• Increment de la producció d’aigua regenerada fins als 5,5 hm3 anuals amb tractament més enllà de secundari (any 2008)

• Nova etapa (maig 2007): inici del subministrament per a usos municipals no potables a través de xarxes específiques d’aigua regenerada a Tossa de Mar i Lloret de Mar

El plantejament del CCB

• 1989-1994– El CCB cedia l’efluent secundari amb el compromís que l’usuari en fes

la desinfecció – fracàs rotund

• 1994-actualitat– El CCB, a través de l’empresa explotadora (actualment Empresa Mixta

d’Aigües de la Costa Brava SA), assumeix la responsabilitat del tractament de regeneració

– Quan l’usuari és un privat, hi estableix contracte de subministrament i en cobra el cost del servei

• El subministrament és indissociable de les anàlisis de control:– Accés a les instal·lacions privades i a la presa de mostres– Els usuaris aprenen a valorar la qualitat – nutrients com a fertilitzants

Premises

• La protecció de la salut pública - denominador comú de les actuacions realitzades

• Millora gradual, en funció de la nova informació disponible i de l’aprenentatge

• Factors de millora:– Recolzament experts (UPC, UB, UdG)– Recomanacions dels diferents esborranys de RD i criteris de

qualitat ACA– Indicacions dels serveis territorials del Departament de Salut

Evolució dels tractaments de regeneració a la Costa Brava

• Finals dels 80 – finals dels 90: – Desinfecció dels efluents secundaris amb hipoclorit– Control a través de l’anàlisi de coliformes fecals

• Finals dels 90: – S’afegeixen processos previs a la desinfecció (coag, floc, sed, fil)– S’instal·len els primers sistemes de desinfecció amb llum UV

• Primera meitat dels 00: – Combinació d’agents desinfectants (UV + clor) per a desinfecció

de més ampli espectre i amb resultats més regulars– Control a través de l’anàlisi d’Escherichia coli– Mesura de la potència de desinfecció a través de l’anàlisi de les

espores de clostridis sulfit-reductors• Segona meitat dels 00:

– Protecció del funcionament dels tractaments terciaris i de la qualitat de l’aigua mitjançant sondes en continu (terbolesa, clor residual, redox)

– S’incorpora l’anàlisi de bacteriòfags somàtics com a mesura rutinària de control (zona sud)

INCREMENT DE LA QUALITAT I DEL GRAU DE COMPLIMENT DELS ASPECTES SANITARIS DE CRITERIS I NORMES

Criteris d’explotació dels tractaments de regeneració

• Explotar les EDAR per obtenir el millor efluent secundari possible (nota: hi ha EDAR en les quals potser no s’ha de reutilitzar!)

• Maximitzar la reducció de la MES i de la terbolesa i l’increment de transmitància a 254 nm, especialment si hi ha desinfecció amb llum UV

• Maximitzar l’eficàcia del procés de desinfecció – cal tenir un poder d’inactivació superior a la concentració habitual de patògens i similar a la concentració d’indicadors– Buscar absències o valors molt baixos d’Escherichia coli– Buscar la inactivació d’almenys 1,5 unitats logarítmiques d’espores de

clostridis sulfit-reductors – contrastar el poder de desinfecció contra una estructura de gran resistència

– Buscar la inactivació d’almenys 3 unitats logarítmiques de bacteriòfags somàtics – protecció enfront del risc derivat dels enterovirus

El pas següent:l’augment de la fiabilitat

• Acció de les sondes en continu sobre electrovàlvules i alarmes per al control dels paràmetres clau del procés:– Terbolesa, principalment a l’entrada del procés de regeneració, per a

protegir-lo de les possibles perturbacions del tractament biològic– Concentració de desinfectant residual, per a evitar la sortida de la

planta de regeneració d’aquelles aigües sospitoses de no complir

• Redacció de protocols d’explotació per a cada planta en concret – reduir l’atzar (inici amb Tossa de Mar)

• Proposta: sometiment i validació dels protocols per part dels tècnics de salut – han de merèixer la confiança de les autoritats sanitàries

Això només és aplicable a plantes que funcionen amb regularitat!

La potència de desinfecció a Tossa de Mar

Ous d’helmints paràsits indetectables en 50 litres de mostra! De Marín et al., 2009

La paradoxa de la terbolesa (I)

Fitxer d’explotació del tractament de regeneració de Tossa de Mar – juliol 2008

La paradoxa de la terbolesa (II)

Fitxer d’explotació del tractament de regeneració de Tossa de Mar – juliol 2008

Real Decreto 140/2003, de 7 de febrero, por el que se establecen los criterios sanitarios de la calidad del agua de consumo humano.

Qualitat de l’aigua regenerada a la xarxa de Tossa de Mar (I)

Any 2007 Any 2008

De 26 mostres analitzades 19 van donar absència i 7 van donar (3,1,1,1,12,176 i 178)

De Marín et al., 2009

Qualitat de l’aigua regenerada a la xarxa de Tossa de Mar (II)

• L’índex global es composa dels següents sub-índexs:– Índex estructural (IE): avalua factors tals com procedència de l’aigua,

tipus de materials, tipus d’aerosolització, característiques dels punts d’emissió d’aerosols, condicions atmosfèriques i ubicació de la instal·lació.

– Índex de manteniment (IM): avalua factors tals com paràmetres físicoquímics, nivell de biocides, contaminació microbiològica, estat higiènic de la instal·lació, estat mecànic de la instal·lació, estat del sistema de tractament i desinfecció.

– Índex d’operació (IO): avalua la temperatura mitjana de l’aigua que s’aporta al sistema, temperatura mitjana de l’aigua que s’aporta del sistema i freqüència d’ús.

– Índex global = ( 0,3* IE + 0,6 *IM + 0,1 IO)

Avaluació de l’índex global de risc de legionel·losi segons la guia tècnica del Ministeri de Sanitat i Consum

http://www.msc.es/ciudadanos/saludAmbLaboral/agenBiologicos/pdfs/10_leg.pdf

De Marín et al., 2009

Qualitat de l’aigua regenerada a la xarxa de Tossa de Mar (III)

• Valors de l’índex global i la seva significació:– Inferior a 60: Complir els requisits del Reial Decret 865/2003. Fer el

manteniment de les instal·lacions.– Entre 60 i 80: Dur a terme accions correctores fins baixar l'índex a <60.

Augmentar la freqüència de revisió de les instal·lacions a trimestral i la freqüència analítica a mensual.

– Més de 80: Aturar el subministrament fins que l'índex global sigui <60. Dur a terme mesures correctores per baixar aquest índex. Augmentar la freqüència de revisió de les instal.lacions a trimestral i la freqüència analítica a mensual.

Avaluació de l’índex global de risc de legionel·losi segons la guia tècnica del Ministeri de Sanitat i Consum

http://www.msc.es/ciudadanos/saludAmbLaboral/agenBiologicos/pdfs/10_leg.pdf

De Marín et al., 2009

Qualitat de l’aigua regenerada a la xarxa de Tossa de Mar (IV)

Avaluació de l’índex global de risc de legionel·losi ÍNDEX ESTRUCTURAL

X T 1 Aspersor R iera T S D2 Aspersor J ardins

0 B R ed de dis tribución pública9 M C aptación propia tratada o aguas depuradas 9 9 9 9

18 A C aptación propia no tratada

0 BMateriales metàlicos y plásticos que res is tan la acción agres iva del agua y biocidas

0 0

4 MHormigón. Materiales no res is tentes a las condiciones del agua de la ins talación o a la acción de biocidas 4 4

8 A O tros materiales que en contacto con el agua favorezcan el desarrollo de bacterias .

0 B Nivel bajo de aerosolización 0 0

13 M Nivel importante de aerosolización con gotas grandes que caen por gravedad.

26 A Nivel alto de aerosolización con gotas finas que son transportadas por el aire

26 26

0 B Instalación completamente ais lada de elementos a proteger o zonas de tráns ito de personas

0

10 M E xis ten elementos a proteger pero se hallan suficientemente alejados del punto de emis ión

10

20 AP róximo a elementos a proteger (zonas de tráns ito de personas ,ventanas ,,,,)

20 20

0 B E l efecto de los vientos no es s ignificativo 0 0

5 M L os vientos dominantes dirigen el aerosol a zonas de baja o media dens idad de población.

5

10 AE xis tencia de vientos dominantes que dirigen el aerosol a zonas de alta dens idad de población.

10

0 B Z ona alejada de áreas habitadas 0 0 0

9 M Z ona urbana de baja o media dens idad de población

18 AZ ona urbana de alta dens idad, Z ona con puntos de especial riesgo: Hospitales , res idencias , etc.

18

T OT AL : Índic e E s truc tural (IE ) 19 83 13 64

Ubicación de la ins talación

P UNT S

F AC T OR E S DE R IE S G O E S T R UC T UR AL

Materiales ( C ompos ición, R ugos idad; C orros ividad)

T ipo de aerosolización

P rocedencia del agua

P unto de emiss ión de aerosoles

C ondiciones atmosféricas (vientos , humedad relativa, temperatura

ambiental)

De Marín et al., 2009

Qualitat de l’aigua regenerada a la xarxa de Tossa de Mar (V)

Avaluació de l’índex global de risc de legionel·losi ÍNDEX DE MANTENIMENT PUNTS

XT1 Aspersor Riera T SD2 Aspersor

JardinsFACTORES DE RIESGO DE MANTENIMIENTO

Parámetros fisicoquímicos, Nivel de biocida

0 B Nivel de biocida controlado de forma automática o con una periodicidad como mínima semanal 0 0 0 0

9 M Se adiciona biocida pero se controla con una periodicidad mínima mensual

18 A No se adiciona biocida o éste se controla con una periodicidad superior a un mes

Contaminación microbiológica

0 B Aerobios totales inferiores a 105/ml y ausencia de Legionella sp

12 M Aerobios totales superiores a 105/ml y Legionella sp inferior a 103 ucf/L

24 A Aerobios totales superiores a 105/ml incluso después de realizar una desinfección preventiva y Legionella sp inferior a 103 ucf/L 24 24 24 24

Estado higiénico de la instalación

0 B La instalación se encuentra limpia, sin biocapa 0 0 12 M La instalación presenta áreas de biocapa y suciedad no generalizada

24 A La instalación presenta áreas de biocapa y suciedad visiblemente generalizada 24 24 24 24

Estado mecánico de la instalación

0 B Buen estado de conservación, No se detecta presencia de corrosión ni incrustaciones 0 0

8 M Algunos elementos de la instalación presentan corrosión y/o incrustaciones 8 8

16 A Mal estado genral de conservación: corrosión y/o incrustaciones generalizadas

Estado del sistema de tratamiento y desinfección

0 B La instalación dispone de un sistema de tratamiento y desinfección adecuado funcionando correctamente 0 0 0 0

9 M La instalación dispone de un sistema de tratamiento y desinfección adecuado pero no funciona correctamente

18 A La instalación no dispone de sistema de tratamiento y desinfección TOTAL: Índice Mantenimiento

(IM) 48 48 56 56

De Marín et al., 2009

Qualitat de l’aigua regenerada a la xarxa de Tossa de Mar (VI)

Avaluació de l’índex global de risc de legionel·losi ÍNDEX D’OPERACIÓ

X T 1 As pers or R iera T S D2 Aspersor J ardins

0 B Inferior a 20ºC10 M E ntre 20 y 30ºC 10 10 10 1020 A Mas de 30ºC0 B Inferior a 20ºC

10 M E ntre 20 y 30ºC 10 10 10 1020 A Mas de 30ºC0 B E l s is tema se usa diariamente

15 M E l s is tema se usa como mínimo semanalmente 15 15 15 15

30 AE l s is tema se usa esporádicamente, con frecuencia superior a una semana

TOTAL : Índic e Operac ión (IO) 35 35 35 35

F recuencia de uso

T emperatura media del agua de aporte

F AC T OR E S DE R IE S G O DE OP E R AC IÓN

T emperatura media del agua del s is tema

P UNT S

De Marín et al., 2009

Qualitat de l’aigua regenerada a la xarxa de Tossa de Mar (VI)

Avaluació de l’índex global de risc de legionel·losi ÍNDEX GLOBAL

0

20

40

60

80

100

Val

or

de

l'ín

dex

XT1 Aspersor Riera Tossa SD2 Aspersor Jardins

Punts de mostreig

ÍNDEX GOLBAL DE RISC DE LEGIONEL·LOSI SEGONS LA GUIA TÈCNICA DEL MINISTERI DE SANITAT I CONSUM

BAT < 100.000 ufc/mL i sense biocapa BAT > 100.000 ufc/mL i amb biocapa i brutícia generalitzada

Punts de major risc

De Marín et al., 2009

I del RD 1620/2007 què?

Criteri

Qualitat segons usos del RD 1620/2007 (a)

1.1(Usos

domiciliaris)

1.2(Usos

urbans)

2.1(Reg de

cultius de consum en

cru)

2.3(Reg de cultius

llenyosos, etc.)

4.1(Reg de

camps de golf)

Freqüència d’anàlisi d’ous d’helmints paràsits - - - - -

Límit de terbolesa +/- + + + +Anàlisis Annex IV RD 907/2007 (b) - - - - -

Anàlisis de 10 submostres –reg agrícola NA NA - - NA

Anàlisi de nitrats (c) - - - - -Anàlisi de fòsfor total (c) - - - - -Laboratoris acreditats ISO 17025 - - - - -

Avaluació de la reutilització a Tossa segons RD 1620/2007

(a) +: compliment; -: incompliment

(b) Exemples: Mercuri, Cadmi, Hexaclorociclohexà (HCH), Atrazina, 1,1,1-Tricloroetà, Arsènic total, Coure, Zenc, Crom, Níquel, Seleni, etc.

(c) Per espectroscopia d’absorció mol•lecular o cromatografia iònica

Avaluació del cas de Tossa de Mar

• Els requeriments crítics (desinfecció i fiabilitat) es compleixen

• El seguiment d’autocontrol és extensiu, centrat en els paràmetres essencials

• Els incompliments provenen de qüestions administratives o d’uns nivells d’exigència altament restrictius

• Cal que les decisions a prendre suposin una major protecció a la salut pública. Els deures innecessaris són perjudicials perquè distreuen esforços humans i econòmics d’allò que veritablement és essencial a tenir en compte.

Aigua regenerada emprada per la neteja de la gossera comarcal, a Tossa de Mar