Post on 22-Oct-2019
Els ambients de l’Escola
Mestre Morera Treball Modular Mòdul 1
Escola Mestre Morera 9/01/2014
LUIS ANDERSON BADILLO
ARIADNA DEULOFEU
VANESSA LINERO
ARNAU MORALES
ADRIÀ NIEVES
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
1
ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ
2. OBJECTIUS DE L’ACCIÓ EDUCATIVA
3. CONTEXTUALITZACIÓ
3.1. El districte
3.2. El barri
3.3. L’escola
4. DESCRIPCIÓ DEL GRUP
5. JUSTIFICACIÓ
5.1. Justificació psicopedagògica
5.2. Justificació epistemològica
5.3. Justificació sociològica
6. DISSENY DE L’ACCIÓ EDUCATIVA
6.1. Competències
6.2. Objectius
6.3. Continguts
6.4. Criteris d’avaluació
6.5. Metodologia
6.6. Disseny de cada ambient
6.6.1. Experimentem
6.6.2. Mitjans de comunicació
6.6.3. Botiga
6.6.4. Família
7. PLANIFICACIÓ I TEMPORITZACIÓ
8. CONCLUSIONS
9. BIBLIOGRAFIA/WEBGRAFIA
10. ANNEXOS
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
2
1. INTRODUCCIÓ
La intervenció d’Aprenentatge-Servei que se’ns ha encarregat pel treball modular
del mòdul d’Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat ha estat,
inicialment, el d’introduir una nova metodologia a l’escola Mestre Morera a partir
de l’elaboració i posada en marxa d’uns ambients d’aprenentatge que possibilitin
un aprenentatge actiu, participatiu i experimental dels alumnes. Uns espais que
recreïn contextos reals de la vida quotidiana i s’articulin a partir de competències
bàsiques, transversals i específiques. Tanmateix, els espais físics que dissenyem
han de ser útils per a tots els cursos de primària. En concret, la nostra tasca ha
estat la d’organitzar l'espai, la infraestructura i el material pedagògic i didàctic.
El centre té la necessitat d’iniciar un canvi metodològic a les classes de primària i
volen que el nostre projecte, juntament amb un altre de característiques molt
similars d’un altre grup, en siguin el punt de partida. Per tant, es tracta d’un
projecte que té una continuïtat i ha de ser traspassat a la resta de professors de
l’escola un cop finalitzada la nostra intervenció.
A partir d’aquestes necessitats, la nostra proposta s’ha basat en posar a disposició
dels nens i nenes quatre racons/tallers relacionats entre sí que simulen una vida
quotidiana. Tot i que hem dissenyat racons polivalents per a ser utilitzats a
qualsevol curs de primària, com així demanaven, hem volgut dirigir la nostra unitat
de programació (intervenció final) als alumnes de cicle superior, concretament a la
classe de 6è de primària. Considerem, i així ens ho va confirmar la direcció del
centre, que un cop instaurada aquesta metodologia, serà més fàcil adaptar
programacions de cicle superior a cicles inferiors que no al revés. Per altra banda,
el fet d’adaptar aquest tipus de metodologies, sovint utilitzades a educació infantil
o cicle inicial, a programacions de cicle superior ens suposava tot un repte.
La durada del projecte ha estat d’un mes i dues setmanes des que ens assignen
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
3
l’escola, el 27 d’octubre, fins a posar en marxa l’acció educativa amb els alumnes
els dies 10, 11, 12 i 13 de desembre .
2. OBJECTIUS DE L’ACCIÓ EDUCATIVA
Els principals objectius personals que ens marquem en la consecució del treball
modular d’aprenentatge servei són:
Despertar i motivar el desig d'aprendre en els alumnes de primària de
l'escola a partir d'una metodologia activa i experimental.
Proporcionar espais útils que introdueixin noves formes d'aprenentatge per
donar noves possibilitats metodològiques als docents del centre.
Aprofundir en la nostra formació com a futurs mestres a partir de l'acció
educativa en context real.
Seguir desenvolupant aptituds i estratègies que permetin un treball
cooperatiu eficaç.
3. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ENTORN
3.1. El districte
L’escola Mestre Morera s’ubica al barri de la Ciutat Meridiana, integrat al districte
de Nou Barris de Barcelona, situat a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de
Collserola i l'avinguda de la Meridiana.
En el naixement i el desenvolupament del districte de Nou Barris cal tenir en
compte dos factors fonamentals:
- En primer lloc, l'arribada massiva -en les dècades de 1950, 1960 i, en menor
mesura, 1970- de població immigrant procedent d'altres comunitats de l'Estat
espanyol.
- En segon lloc, l'existència i el desenvolupament d'un ampli i dinàmic teixit
associatiu, que encara avui conserva la seva força i el seu potencial.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
4
Durant els anys de la postguerra, la situació d'extrema pobresa que impera en
algunes zones de la península provocà un èxode massiu cap als grans nuclis
urbans. En aquest context, el districte de Nou Barris constitueix un punt d'acollida
important per a una part de la immigració obrera que arriba a la ciutat durant les
dècades de 1950, 1960 i 1970.
En l'actualitat, i des dels anys 90, el districte de Nou Barris recupera la seva
tradició d'acollida de nous veïns i veïnes. En aquesta ocasió, els immigrants arriben
als barris procedents fonamentalment de països extracomunitaris. Encara que
vinguin de més lluny i que parlin en ocasions llengües diferents, els seus projectes
migratoris són similars dels que tenien els primers immigrants del districte: volen
accedir a un treball en condicions i a un habitatge digne. Igual que els seus
predecessors, les condicions en les que viuen solen ser difícils, sobretot al principi.
En els darrers anys, el districte ha tornat a ser una de les zones d'acollida del fort
corrent immigratori des del 2000, degut al preu relativament més baix de
l'habitatge en el districte, transformant la composició ètnica i la xarxa de botigues
dels barris. L'any 2009 la seva població era de 169.961 habitants. Durant els
noranta, la inversió en educació feta la dècada anterior va començar a tenir efecte, i
la xifra de població sense estudis al districte va caure del 26,7% (1991) al 23,1%
(1996), augmentant espectacularment el nombre de titulats en educació
secundària i superior. Quant al coneixement del català, a mitjans de la dècada ja era
comprès pel 92,8% de la població, i dos terços el podien parlar.
3.2. El barri
Ciutat Meridiana és un barri penjat de la muntanya, oblidat a les afores d’una gran
ciutat, al costat del Nus de la Trinitat. L’atur, la misèria i la desesperació regnen en
aquest polígon d’habitatges precaris, construït als anys 60.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
5
Ciutat Meridiana acull a un gran percentatge de població estrangera i
extracomunitària. A més a més, les característiques morfològiques de l’estructura
del propi barri no són les més desitjades, ja que es troba dins d’un polígon
residencial amb una baixa qualitat de construcció d’habitatge, manca d’espais
públics, equipaments, i mala accessibilitat atès que hi ha una pronunciada
topografia en pendent. Aquestes característiques fan que les vivendes siguin molt
econòmiques.
La construcció d’aquest barri va néixer sobre els anys 60, ja que va sorgir com
altres barris, a causa de l’urbanisme especulatiu de l’època, però cal destacar que
no va ser fins els anys 70 que va començar el creixement i l’assentada de la
població en aquesta zona.
Tot i ser una barri que podríem anomenar amb baixos recursos es diferencien dos
nivells, els quals es caracteritzen un per ser la zona alta, i l’altre per ser la zona
baixa. Aquestes dues zones es diferencien bàsicament perquè la zona baixa té més
equipaments, més zones de comerç, i sobretot, accés a connexions del transport
públic, en canvi, la zona alta, encara que hi ha comerç, és més precari.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
6
En l’actualitat, rep el sobrenom de “Ciutat Desnonament”, ja que és el barri que
més desnonaments acumula de Barcelona. No obstant això, el barri té un esperit
solidari a través de les accions veïnals. Mobilitzacions i protestes per a reclamar
uns serveis dignes han estat un continu des dels seus orígens. En ocasions, el
drama econòmic i humà és insofrible, però les xarxes de solidaritat entre els veïns
estan aconseguint frenar la força d’alguns dels cops més durs en el moment més
difícil. L’escola és un gran exemple de com tractar i treballar la solidaritat des de
ben petits.
Seguidament volem donar unes dades de la informació estadística que hem recollit
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
7
sobre les característiques demogràfiques, socio-econòmiques i residencials
respecte al barri de Ciutat Meridiana.
(Gràfic 1)
En la piràmide que trobem anteriorment (Gràfic 1) ens parla de la població que
resideix en el barri estudiat. Clarament es pot observar que predomina la població
masculina vers la població femenina, en la franja d’edat entre els 25 i 45 anys, és a
dir, l’edat activa.
Es pot observar també, que les franges de 5 a 9 anys, de 10 a 14 anys i de 15 a 19
anys va ser unes etapes amb poca natalitat, però cal destacar que en la franja de 0 a
4 anys ha crescut, superant fins i tot, a les franges d’edat adulta per sobre dels 50
anys.
(Gràfic 2)
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
8
Respecte al percentatge de població migrada resident en aquest barri (Gràfic 2) es
troba en el 36,63% de la població. Gran part són persones extracomunitàries,
concretament el 34,70% del conjunt de la població del barri. Si relacionem aquesta
dada amb la població extracomunitària resident en el municipi de Barcelona,
obtenim el 12,61% de tota la població, i si ho contrastem amb la regió
metropolitana de Barcelona el percentatge que ens surt és de l’11.04% del total de
la població. Per tant, podem afirmar que el barri de Ciutat Meridiana acull a un
gran nombre de població migrada.
(Gràfic 3)
En relació a l’origen de la població estrangera, tal i com s’exposa en el gràfic
anterior (Gràfic 3), un gran nombre té el seu origen en Amèrica amb un 21,77%,
segueix la població Africana amb un 8,44%, mentre que el 3,75% de la població és
d’origen asiàtic. Una dada a destacar és que la població comunitària només
representa un 1,93% de persones en aquest barri, atès que és un percentatge molt
reduït si el comparem amb la mitjana de la ciutat de Barcelona. Finalment, el
0,73% correspon a població d’Europa que no es troba dintre de la Unió Europea.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
9
Relacionant les dades de la població obtingudes a traves de les gràfiques amb les
nacionalitats dels residents del barri de Ciutat Meridiana ens adonem que la
població estrangera amb un nombre major d’habitants correspon a Pakistan, ja que
representa el 14,32% de la població total del barri. Seguidament es troba la
població procedent del Marroc amb un 4,66% i també les poblacions originàries
d’Amèrica Llatina, concretament Equador amb un 2,54%, Bolívia amb un 2,34% i
República Dominicana amb un 1,44%. Per davant de la població de República
Dominicana ens trobem un 1,56% de població Italiana resident en aquest barri.
(Gràfic 4)
En la gràfica anterior (Gràfic 4) trobem que existeix un índex molt baix del nivell
educatiu de la població resident al barri de Ciutat Meridiana. Cal destacar que és
inferior respecte a la resta de la ciutat de Barcelona.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
10
3.3. L’escola
L’escola Mestre Morera, situada al carrer Perafita 48, és un centre de titularitat
pública que pertany al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. És
un centre d'educació infantil i primària d’una línia en tots els cursos, a excepció de
quart de primària, que consta de dues línies, ja que en el moment de matriculació
en l’etapa d’educació infantil va haver-hi un excés d’inscripcions. A l’escola hi ha
140 alumnes de primària.
L’escola té dues clares vocacions reflexades dintre del PEC (projecte educatiu del
centre). La primera és educar en l’equilibri entre l’ensenyament dels continguts
curriculars i l’educació transversal en valors per aconseguir l’èxit escolar, i la
segona: es defineix com una escola oberta al barri, amb un projecte compartit per
recuperar l’entorn natural, fent del pati un espai pel desenvolupament de la
convivència i per coneixement de l’entorn, a través dels valors de la cura, la
responsabilitat, la llibertat i la participació.
La responsabilitat, de cara als mestre i com a escola, és donar una gran
importància a l’educació en valors per mitjà de les tutories, donant eines per a
formar el pensament ètic de l’alumnat i educant envers la responsabilitat i
l’afectivitat. A més, potencien l’organització de l’alumnat per assemblees i
d’aquesta manera els alumnes poden assumir les seves pròpies decisions i el seu
protagonisme dintre de la vida escolar.
Per un altre banda, potencien les habilitats i estratègies del pensament per
adquirir l’aprenentatge de continguts i el desenvolupament de les capacitats de
cada nen i nena. Aquest any l’alumnat ha elaborat el RRI, Reglament de Règim
Intern:“El gran joc del conviure”, per a la cohesió social, l’ajuda mútua i l’educació
democràtica. Aquest projecte l’han creat a través de les assemblees.
El projecte transversal de l’escola Mestre Morera són els valors. Cada any donen
èmfasi especial a un valor per tal d’aprofundir-lo i aquest any treballen el valor del
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
11
“reconeixement, l’acceptació i la confiança”, que és el motor de la història que es
desenvoluparà al festival de final de curs.
Tenen el projecte de pati, que tracta d’humanitzar aquesta estona i fer possible que
l’espai de l’escola a l’aire lliure permeti la diversitat lúdica en el temps de lleure,
potenciï la convivència entre totes les persones, que no descriminin per gènere ni
edat, que potenciï el joc simbòlic, el descans i la influència benèfica que la natura
suposa per les persones. Aquest projecte s’emmarca dins del programa
“Recuperem els jardins escolars”.
Quant els trets més significatius de la dinàmica didàctica i pedagògica de l’escola a
l’educació primària són el taller de matemàtiques i llengua, on els alumnes tenen
una de les sessions setmanals que es destina a desdoblaments en grups reduïts per
tal de treballar aspectes relacionats amb les matemàtiques i la llengua a la vida
quotidiana. A més, una de les sessions de l’àrea de llengua anglesa, es fa en grups
reduïts per tal de treballar i aprofundir en el llenguatge oral.
Treballen la llengua oral a través de la classe de filosofia a partir del Projecte de
Filosofia 3/18 del grup IREF, en canvi la llengua escrita la treballen a partir de les
Jornades Literàries de 3r a 6è, on treballen la capacitat comprensiva i expressiva.
La llengua vehicular de l’escola, tant d’aprenentatge com de comunicació, és el
català. A part d’aquests tallers tenen els centrats en el treball de les emocions,
relaxació, teatre, dansa, jocs tradicionals, expressió corporal…
La biblioteca escolar ofereix un servei de préstec de llibres pels nens i per les
nenes de primària en canvi la biblioteca d’aula a tota la primària, és per treballar
els textos llegits, llibre i novel·les reflexives que afavoreixin la conversa i el diàleg.
L’escola Mestre Morera ofereix un reforç de lectura individual per tot l’alumnat de
cicle inicial, de manera que els nens i les nenes puguin assolir una lectura
expressiva adequada i una bona comprensió lectora. Tenen un projecte de llibres
socialitzats, és a dir, a partir de 3r de primària els diccionaris, llibres de text,
novel·les…els poden reutilitzar d’un altre alumne.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
12
L’escola ofereix un taller d’estudi a l’alumnat de Cicle Superior, aquest és en horari
extraescolar i està subvencionat pel Departament d’Educació.
Respecte l’educació artística, eduquen a través de l’art i la música per tal de
potenciar la capacitat del coneixement d’un/a mateix/a i la convivència amb els i
les altres, treballant la correspondència entre pensament i emoció, sentiment i
acció. En el laboratori de ciències, fan treballs i experiments al laboratori de
l’escola a tota la primària.
Es tracta l’educació física com a mitjà per desenvolupar les capacitats motrius i de
relació. Informàtica es fa en grups reduïts per tal d’atendre les necessitats
individuals de cada alumne/a i les diferents matèries del currículum les treballen a
partir de les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació).
4. DESCRIPCIÓ DEL GRUP
La classe de 6è de primària consta de vint-i-quatre alumnes, 10 noies i 14 nois, tots
ells residents a Ciutat Meridiana, Can Cuiàs o Torre Barò. Hi ha un alt percentatge
d’alumnes immigrants o fills d’immigrants. A la classe hi una alumna repetidora i
un altre amb necessitats educatives especials que no està present a la majoria de
classes ordinàries.
La majoria dels nens i nenes porten escolaritzats a Mestre Morera des de P-3, la
qual cosa fa que s’observi una bona relació entre ells. La comunió entre l’alumnat
immigrant i autòcton és total gràcies, en part, al pla de cohesió social que va posar
en marxa el centre per radicar el racisme a les aules fa un parell d’anys.
Es tracta d’un grup classe força arrelat al barri on viuen. Coneixen les
característiques del barri, se senten orgullosos de viure-hi i mostren preocupació
pels problemes d’aquest, com ara els desnonaments o la brutícia que deixen els
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
13
veïns de la zona. El projecte transversal que varen fer sobre l’aqüeducte de Ciutat
Meridiana ha ajudat a tal efecte.
Els alumnes, en la seva totalitat, són castellano-parlants. No tenen grans dificultats
per parlar la llengua catalana però no ho fan de manera espontània ni natural.
Observem una diferència notable entre el nivell d’expressió oral i escrita. Mentre
en el primer cas es defensen bastant bé, en el segon presenten molts errors
ortogràfics, morfosintàctics i de vocabulari.
El plantejament metodològic que es porta a terme a la classe de 6è, així com a la
resta de cursos, és de caire disciplinari, és a dir, els continguts s’estructuren per
assignatures. Tot i que puntualment es realitzen projectes transversals on hi
participa tota l’escola, com per exemple: “Filosofia 3/18”, “Mus-e”, “Agenda 21”,
“Dansa ara” o “Patrimonia’m”. Pel que podem observar, treballen amb llibres de
text, hi ha un control diari dels deures i el sistema d’avaluació més utilitzat és
l’examen. La distribució de l’aula habitualment és per parelles, però en aquests
moments és individual. El motiu d’aquest canvi temporal, segons ens explica la
seva tutora, són els problemes de conducta que presenta un alumne.
“Filosofia 3/18” és un projecte enfocat a l’educació emocional i que té com a
objectiu reforçar les habilitats del pensament dels estudiants, partint de la filosofia
com a disciplina fonamental. En aquest espai els alumnes de 6è resolen els seus
conflictes i expressen i comparteixen els seus sentiments.
5. JUSTIFICACIÓ DE L’ACCIÓ EDUCATIVA
Per situar al lector fem, primerament, una síntesi del nostre projecte
d’Aprenentatge-Servei i, a continuació, exposarem els detalls de la justificació de
l’acció educativa. La nostra proposta es basa en quatre ambients que representen
diferents entorns de treball i pretenen desenvolupar diverses competències
bàsiques i transversals. Els quatre espais, totalment ambientats i decorats,
simulen: la botiga del barri, la família, els mitjans de comunicació i el laboratori. Els
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
14
espais estan pensats per treballar amb un nombre reduït d’alumnes (entre 4 i 6)
que van rotant un cop assoleixen les activitats i objectius que planteja cada
ambient. Es tracta, per tant, d’un treball que té com a punt de partida uns elements
ambientals i decoratius que recreen entorns reals i, a partir d’aquests, proposa un
seguit d’activitats que seran el fil conductor per arribar als continguts que volem
treballar i als objectius que pretenem que assoleixin els alumnes.
5.1. Justificació psicopedagògica
El projecte dels “Ambients de Mestre Morera" va dirigit als infants de cicle superior
de l'etapa d'educació Primària, concretament a alumnes de 6è curs (11-12 anys) ,
tot i que tots els espais físics estan dissenyats per poder adaptar-se a qualsevol
curs de Primària. La proposta, de caràcter multidisciplinari, engloba
transversalment un conjunt de competències comunes als quatre ambients:
competència comunicativa lingüística i audiovisual; competència d’autonomia i
iniciativa personal; competència social i ciutadana, i d'altres específiques de cada
racó.
En aquesta etapa, pel que es refereix al seu desenvolupament psicomotor, els
infants adquireixen una millor organització i estructuració de l’espai, el temps i el
cos. Presenten una millora en l’adquisició de noves habilitats com l’equilibri, la
precisió, l’agilitat i la flexibilitat, a més d’un major control del seu to muscular, la
seva postura i respiració. Pel que fa a l’espai i el temps, posseeixen un domini de
les nocions d’orientació bàsiques, situació i grandària que es troben a la base de
tots els aprenentatges escolars i s’orienten ajudats per recursos culturals externs
(coordenades, calendari, rellotge…). Tots aquests aspectes ens indiquen que la
nostra acció educativa ha de donar cabuda a la necessitat de moviment, exploració
i manipulació dels infants en aquesta etapa.
Segons Piaget els infants d’entre 6 i 12 anys es troben en l’etapa que ell anomena
d’operacions concretes. L’anomena així perquè els infants, en aquest període d’edat,
adquireixen les nocions de reversibilitat i conservació dels objectes. A més,
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
15
accedeixen a formes de raonament lògic, que completa el procés d’intuïcions de
l’estadi anterior (període pre-operatori). El pensament lògic els ajuda a
comprendre i representar les relacions causa-efecte, per exemple: Plou perquè els
núvols porten aigua del mar o els rius. Hem pogut observar en el grup amb el que
farem la intervenció que molts aspectes que comenta Piaget que haurien d’estar
assolits en aquesta edat, en la majoria del grup no ho estan. Pel que fa al
raonament lògic, hem observat una manca d’estímuls del professorat cap a aquests
alumnes. La metodologia directiva utilitzada a l’aula no fomenta que els nens
pensin, reflexionin i utilitzin la lògica per trobar respostes o solucions davant un
problema. Per tant, en moltes ocasions, davant una qüestió d’un adult, l’alumne
respon allò que creu que vol sentir el/la mestre/a, sense pensar prèviament. Per
tant, creiem oportú tractar aquest aspecte als ambients, de manera natural i
dinàmica, per tal de millorar el seu desenvolupament cognitiu.
A aquesta edat cal tenir en compte la importància que l’infant assoleixi un
desenvolupament socioafectiu positiu de cares als seus companys i amb els adults
que l’envolten. Tenir una bona autoestima és un aspecte molt important en aquest
període d’edat ja que d’aquesta depenen moltes de les actuacions del nen. Els
alumnes de la nostra aula, majoritàriament presenten una autoestima correcte i
creuen en les seves possibilitats, tot i reconèixer que tenen un nivell de
coneixements i d’aprenentatge baix tenint en compte la seva edat. Per aquest
motiu, creiem adient la nostra proposta d’ambients per tal de potenciar aquesta
autoestima, fent que creïn el seu propi aprenentatge i s’adonin que poden ser
suficientment autònoms. A més, amb els ambients potenciem el treball cooperatiu i
l’aprenentatge entre iguals, de manera que consolidem les relacions que tenen
entre ells. Aquest és un aspecte important a tenir en compte, ja que ens trobem
davant una classe amb forces problemes interns per diferències de gènere, de
raça...
Freud anomenava l’etapa en la que es troben aquests infant, fase de latència.
Aquesta fase es caracteritza per ser un període tranquil, en la qual es resolen els
conflictes generats en l’etapa anterior (fase fàl·lica - 3-6 anys) i es presenta la
necessitat de formar part d’un grup. Aquesta necessitat es manifesta de forma
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
16
asexuada, en forma d’amistat, a l’escola i en els esports fins a l’inici de la pubertat.
Hem pogut observar com aquests nens i nenes es troben en aquesta fase, lluny de
la fase genital, més propera i corresposa amb la seva edat.
Pel que fa al desenvolupament de la seva personalitat, també cal destacar el fet que
entre els 6 i 12 anys, l’infant s’interessa per conquistar i conèixer el món exterior
(Wallon), per això aquests infants es mostren curiosos per conèixer tot el que els
envolta i el que es troba més enllà. Segons la teoria del desenvolupament de
Wallon, aquest grup es troba en l’estat del pensament categorial, en el qual els
infants comencen a agrupar categories pel seu ús, les seves característiques o
altres atributs. Per això creiem que els ambients els poden motivar molt per
conèixer com funcionen una botiga a la realitat, un telenotícies, com s’organitza
una família i què i com es treballa a un laboratori.
Pel que fa al desenvolupament del llenguatge en l’etapa que es troben s’hauria
d’apreciar una utilització progressiva del llenguatge com instrument cognitiu per
descriure, raonar, predir, etc., però hem pogut observar que no són capaços de fer-
ho en català i es senten més còmodes expressant-se en castellà. Tot i així i per això,
aprofitarem els ambients per tractar la llengua catalana, tant de manera escrita,
amb el diari, la transcripció del telenotícies, les fitxes del laboratori, com de
manera oral, expressant-nos i comunicant-nos en català.
Amb tot, considerem que tots ells podran seguir sense dificultat la intervenció amb
el nostre suport i posteriorment amb el de la mestra. És important destacar que la
nostra proposta està basada bàsicament en el Disseny Universal de l’Aprenentatge
i en l’Ensenyament Multinivell, de manera que totes les activitats i programacions
estan adaptades a qualsevol nivell de desenvolupament, per això, recordem, es pot
adaptar a qualsevol etapa de qualsevol infant.
Principis didàctics i pedagògics
La unitat de programació que presentem té la seva base en els principis
constructivistes de l’aprenentatge, amb algunes aportacions de la teoria
humanista. Les característiques principals del treball per ambients és que permet a
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
17
l’alumne aprendre a partir d’allò que ja se sap una mica, aprendre de la manera
més significativa i funcional possible, crear espais on cada nen i cada nena puguin
intervenir activament en el seu aprenentatge, on la base d’aquest aprenentatge es
fonamenta en l’activitat manipulativa, l’experimentació i el diàleg i on es respecta
el ritme de cadascú.
Pel que fa a les aportacions constructivistes, sabem que l’aprenentatge i el
desenvolupament humà són el resultat d’un procés de construcció on l’estructura
cognitiva de l’alumne és un conjunt d’esquemes de coneixement. Piaget ens
informa al respecte que l’aprenentatge és el procés pel qual es modifiquen els
coneixements que ja es tenien. Així doncs, el punt de partida de cada un dels racons
serà l’activació dels coneixements previs de l’alumne sobre l’ambient de treball en
què es troba, i a partir d’aquí, el conduirem cap a continguts i objectius cada
vegada més profunds i complexos. On creieu que estem? Qui hi treballa/participa
aquí? Quines tasques creieu que es fan aquí? Per a què serveix el material o mobiliari
que trobem en cada racó? Coneixeu algú que s’hi dediqui? Quina relació tenim
nosaltres amb aquest medi? Són algunes de les preguntes que facilitaran que els
alumnes posin en marxa les estructures de coneixement emmagatzemades a la
memòria per aplicar-les a situacions d’aprenentatge noves.
Tanmateix, Ausubel posa especial atenció en la significació dels aprenentatges per
a què aquests construeixin els nous esquemes i així esdevinguin duraders. Per a
tal efecte, els ambients partiran de contextos i situacions reals, es vehicularan a
partir de processos inductius (coneixement a partir de l’experiència) i el
descobriment guiat serà el mitjà per assolir objectius proposats. Referent a aquest
últim punt, tal i com deia Bruner, enlloc d’explicar la solució del problema
directament, haurem de proporcionar als estudiants les eines i el material adequat
per estimular-los a què arribin a descobrir la solució per ells mateixos mitjançant
l’observació, la comparació, l’anàlisi de semblances i diferències, etc.
Així doncs, per establir els vincles necessaris entre el desenvolupament real i el
potencial de l’alumne, segons el concepte de Zona de Desenvolupament Proper de
Vigotsky, nosaltres els professors ens mostrarem, no com el centre dels
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
18
coneixements, sinó com a persones dinamitzadores, assessores, estimuladores,
informadores, provocadores, observadores i disposades a compartir les
responsabilitats i els acords. Haurem de guiar els ambients sense dirigir.
Per la banda humanista, basada en els principis filosòfics de Rosseau, ens convida
a: motivar per arribar a l’autonomia i autorrealització de l’alumne (últim i més
important estadi de la piràmide de necessitats humanes de Maslow); creure i
ajudar a desenvolupar les potencialitats de cada infant; respectar el ritme
d’aprenentatge de cadascú ja que tots som únics i diferents; i desenvolupar la
capacitat creadora i crítica dels alumnes.
Per contra, en aquesta escola trobem una metodologia que no respecta la
singularitat de la infantesa ni la especificitat de cada infant. Els alumnes són
subjectes passius, els quals intenten omplir de coneixements abstractes,
descontextualitats i allunyats dels seus interessos. En la dinàmica habitual de les
classes no hi té cabuda la necessitat de moviment, d’exploració i interacció amb el
medi, d’actuar espontàniament que reclama la naturalesa del nen. Tot al contrari,
imposen uns patrons de conducta autoritaris i coercitius basats en la conducta
“correcta” i obedient de l’adult, que acaben desembocant en una gran falta
d’interès a les classes per la major part de l’alumnat i, en el pitjor dels casos, en
problemes o trastorns de conducta. “La natura vol que els infants siguin infants
abans de ser homes”, “la infantesa té unes maneres de veure, de pensar, de sentir, que
li són pròpies”, “la raó és el fre de la força i el nen no necessita aquest fre”, són
algunes de les frases que recull Rousseau a l’Emili i que justifiquen l'enfocament
que hem adoptat en aquesta intervenció.
L’estimulació visual i l’experimentació simbòlica són el punt de partida de cada
ambient, la dinàmica dels quals s’anirà construint per mitjà d’activitats obertes
basades en el treball cooperatiu i la distribució de rols (excepte en el
d’experimentació que és opcional). Cada ambient presenta un punt de partida i
planteja un objectiu final, però els mitjans per arribar-hi són escollits pels
estudiants a través del consens. Les activitats i dinàmiques requeriran en molts
moments de l’aprenentatge cooperatiu i així incidirem en les àrees cognitives i
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
19
afectives de l’aprenentatge i desenvolupament de l’alumne des de la vessant social.
Els alumnes que s’ajuden entre si, especialment dintre d’un sistema d’agrupament
flexible i ben estructurat, es beneficien de l’aprenentatge mutu. Així doncs les
propostes de cada racó estimularan a cada nen i cada nena a actuar com a membre
d’una unitat, a sortir de la seva limitació original en sentiments i accions, i a
formar-se concepte d’ell mateix des del punt de vista del benestar del grup al qual
pertany. Ja que, fent referència a Dewey, creiem fermament que la finalitat
primordial de l’escola és potenciar la formació de ciutadans capaços de viure en
una societat democràtica.
Per altra banda, la proposta metodològica està plantejada a partir d’un
enfocament globalitzat i competencial. Considerem de poca utilitat separar els
coneixements en àrees d’aprenentatge ja que la realitat se’ns presenta com un tot
global, no atomitzat. D’aquesta com manera els alumnes adquiriran coneixements i
habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que
requeriran la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que
implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió
social de cada situació (Article 8 del Decret 142/2007).
Treballant per ambients es poden atendre les diferents diversitats d’interessos, de
possibilitats, de ritmes de treball i d’aprenentatge, etc. Es pot potenciar
l’autonomia personal, tant en els hàbits d’ordre, com en l’aspecte intel·lectual. Es
pot fomentar el dinamisme espontani i la llibertat d’elecció i actuació, i també els
hàbits de concentració i atenció. Permet un seguiment més individualitzat. Es pot
donar l’atenció segons les necessitats de cadascú i ajustar el tipus d’ajut. Cada nena
i cada nen és diferent dels altres. Les seves experiències anteriors, els seus
interessos i les seves possibilitats són el punt de partida de la seva formació.
No tots i totes tenen la mateixa capacitat per adquirir, construir i consolidar els
seus aprenentatges. Cal, doncs, respectar el seu propi ritme i temps cercant el
marc adequat que faci possible acollir aquesta diversitat, no homogeneïtzar el grup
i oferint a cadascú la possibilitat de posar a l’abast dels seus interessos, activitats,
situacions i materials, capaços de provocar noves situacions d’aprenentatge que
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
20
possibilitin nous espais de coneixement. Per tant, aquests espais d’aprenentatge sí
permetran la plena inclusió i participació de l’alumne amb necessitats educatives
especials en l’activitat diària del grup classe. Cosa que no és així actualment.
Tenint en compte aquests criteris d’inclusivitat, per una banda, aprofitant que som
5 “professors”, ens ubicarem un per cada ambient més un suport que anirà rotant
segons les necessitats del moment, i per l’altra, farem agrupaments heterogenis i
flexibles de 4 a 6 alumnes. Així doncs, en cada rotació es formaran grups nous
tenint en compte les seves preferències, però també que tots han de passar pels
diferents ambients.
5.2. Justificació epistemològica
Tenint en compte la metodologia que han dut a terme fins ara aquests infants,
aquesta unitat està pensada per dur-la a terme al llarg del curs durant una sèrie
d’hores setmanals com a complement del treball disciplinar (matèries curriculars).
En funció de l’adaptació dels alumnes i mestres a aquest canvi metodològic, creiem
convenient i som conscients que la direcció de l’escola també està a favor, que
s’augmentarien les hores destinades a aquest tipus de treball fins arribar a la seva
totalitat.
En la posada en pràctica ens hem hagut d’adaptar a la disponibilitat horària que
ens ha facilitat l’escola. Se’ns han habilitat set hores repartides en quatre sessions:
Dimarts 10: 60’ (presentació dels ambients i tria de prioritats per part dels
alumnes)
Dimecres 11: 90’
Dijous 12: 120’
Divendres 13: 120’
Cloenda divendres: 30’
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
21
En el nostre cas hem decidit que el més adient, pel poc temps d’intervenció que
tenim, és fer quatre grups estables sense rotació. Tot i que un dels pilars bàsics és
que tots els alumnes arribin a passar per tots els racons ja sigui amb rotacions més
o menys freqüents. Aquesta qüestió dependrà de les necessitats i voluntat del
professor o professors que dirigeixin els racons.
L’estructura dels ambients seguiran aquesta seqüència:
1. Exploració i contextualització
3. Posada en marxa
4. Aprofundiment
5. Posada en comú en petit grup
6. Cloenda en gran grup per compartir les experiències d’uns i altres ambients
Els continguts estaran seqüenciats d’allò més proper i concret a allò més llunyà i
abstracte, partint en tot moment dels seus coneixements previs:
EXPERIMENTACIÓ
- Matèria i energia:
- Masses i volums
- Flotabilitat en l’aigua.
- Densitat
- Pressió dels gasos, difusió i dilatació.
- Les reaccions químiques:
- Reaccions àcid-base
- Oxidació
- Descomposició
- Fermentació
- Putrefacció.
- Estructura i propietats de les substàncies:
- Dissolucions àcides i bàsiques
- Mesura de pH
- El món dels éssers vius:
- Nutrició i creixement en les plantes.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
22
- Connexions amb altres àrees:
- Llengua:
- Comunicació d’informacions i argumentacions pròpies.
- Diàleg i mediació en la resolució dels conflictes.
- Matemàtiques:
- Unitats de mesura de massa i volum
LA BOTIGA
- Numeració i càlcul:
- Fraccions i decimals
- Percentatges
- Alimentació:
- Fruites i verdures:
- Característiques
MITJANS DE COMUNICACIÓ
- Llengua catalana i literatura
- Parlar i conversar:
- Textos orals i audiovisuals:
- entonació
- to de veu
- gest
- Exposicions
- Diàlegs i debats
- Llegir i comprendre:
- Lectura en veu alta:
- to de veu
- velocitat
- entonació
- Dimensió literària:
- Notícia
- Parts d’una notícia
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
23
LA FAMÍLIA
- Desenvolupament personal i per a la ciutadania:
- Convivència
- Valors crítics
- Pressupost familiar
- Operacions matemàtiques
- Suma
- Resta
- Multiplicació
- Divisió
- Alimentació i nutrició
- Propietats dels aliments
5.3. Justificació sociològica
A continuació, exposarem els principals motius pels quals considerem que la
nostra intervenció educativa és adient i s’adapta a les necessitats que té aquest
grup classe en aquest moment.
Principalment volem motivar el desig d’aprendre dels alumnes dins el context
escolar. Observem en els alumnes d’aquest centre, en general, tenen poca
motivació i falta d’interès per la majoria de matèries, ja sigui per causa de la
utilització de metodologies directives i passives per part de professors o per
l’allunyament dels continguts respecte els seus interessos. Per tant, l’acció
educativa que proposem pretén reparar aquesta desconnexió que hi ha entre els
continguts curriculars i la vida dels alumnes, proposant una metodologia dinàmica
i activa, que parteix dels seus interessos propis, i que manté una relació directa
amb la vida quotidiana dels infants. És a dir, volem despertar interessos acadèmics
que permetin un enriquiment a tots els nivells de l’alumne.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
24
Aquesta estimulació dels interessos en contextos formals (escola) és de vital
importància en alumnes de nivell socio-econòmic baix i/o ambients familiars
desestructurats, com és el cas que ens ocupa. Com ja apuntaven Milani i Freire,
l’educació ha de posar especial atenció als sectors més empobrits, donant les eines
i estímuls necessaris per afavorir un desenvolupament personal, acadèmic i
cultural de la persona, i així tinguin la possibilitat de sortir de l’ambient en què es
troben si ho desitgen.
També ens preocupa la falta d’esperit crític que tenen aquests alumnes, així com la
baixa capacitat per raonar. Acostumats a rebre ensenyaments tancats en els quals
no tenen res a dir més que memoritzar-los, s’han acostumat a dir i respondre allò
que vol sentir el professor que els escolta o pregunta. Són el tipus de conductes que
generen les metodologies de caire tradicional i directiu. També succeeix quelcom
semblant en l’intent d’implantar patrons de conducta a través de mètodes
coercitius a les classes, com molt bé argumentava Rousseau: “Quan intenteu de
persuadir els vostres alumnes del deure de l’obediència, afegiu a aquesta pretesa
persuació la força i les amenaces o, encara pitjor, l’afalac i les promeses. Així doncs,
seduïts per l’interès o coaccionats per la força, fan veure que la raó els ha convençut.
Veuen molt clarament que l’obediència els resulta avantatjosa i la rebel·lió
perjudicial, tan bon punt us adoneu de l’una o de l’altra.”.
Per pal·liar aquesta manca, els debats d’opinió tindran un paper fonamental dins
de cada racó. Serem tant provocadors com puguem per facilitar que l’alumne es
plantegi preguntes, sigui capaç d’emetre judicis de valors, relacioni les seves
experiències amb els temes que es plantegin o sorgeixin.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
25
6. DISSENY DE L’ACCIÓ EDUCATIVA
6.1. Competències
El disseny de la intervenció es fa des d’un marc competencial que busca alhora el
desenvolupament de processos i continguts de les diferents àrees curriculars
implicades (medi, matemàtiques, llengua, etc.). Es tracta de promoure a l’aula, tal i
com afirma Sanmartí (2009), un treball competencial que tingui en compte cinc
variables rellevants pel desenvolupament de competències en els alumnes:
(1) Activitats complexes, que impliquin treballar en xarxa de coneixements;
(2) Activitats que promouen la integració de coneixements en la resolució de
problemes de la quotidianitat;
(3) Activitats que permetin veure la funcionalitat i transferibilitat del coneixement
en l'aplicació a situacions rellevants socialment i imprevisibles,
(4) Activitats que fomentin l’autonomia de l’alumne, per aprendre i actuar
eficaçment i gestionar el coneixements.
(5) Activitats que puguin se avaluables de diferents maneres, que els alumnes
puguin autoregular el pensament, els valors, les emocions i l'actuació.
Tal i com assenyala l'actual Currículum de Primària competencial, s'identifiquen
dos grups de competències bàsiques: d'una banda, les competències transversals,
que són la base del desenvolupament personal i de la construcció del coneixement,
entre les quals es consideren: (1) les comunicatives, per comprendre i expressar la
realitat; (2) les metodològiques, que activen l'aprenentatge, entre elles la
competència matemàtica; i, (3) les personals. D'altra banda, les competències
específiques, centrades en conviure i habitar el món i relacionades amb la cultura i
la visió del món. En síntesi, les competències bàsiques que al llarg de les activitats
planificades intentarem potenciar són les vuit de la figura 1.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
26
Figura 1. Esquema sobre competències bàsiques de la Web de la Generalitat de
Catalunya
6.2. Objectius d’aprenentatge
El desenvolupament d'activitats en contextos de joc o manipulació simbòlica no
només es constitueix en una experiència motivadora pel treball a l'aula de primària
pel caràcter lúdic-creatiu que possibilita, sinó que és important des d'una visió de
l'aprenentatge i l'ensenyament en el qual s'assumeixi l'enfocament de
competències com a vertebrador del desenvolupament del pensament científic
dels alumnes. Des d’aquesta perspectiva ens proposem els següents objectius
d'aprenentatge competencials:
Resoldre problemes tenint en compte situacions reals del context, el
tractament de varietat d'informació, l'argumentació raonada d'idees,
actitud crítica davant de problemes quotidians, etc.
Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud
responsable, solidària, cooperativa i dialogant, argumentar les pròpies
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
27
opinions i contrastar-les amb les dels altres, respectant els principis bàsics
del funcionament democràtic.
Actuar amb autonomia i responsabilitat en la vida quotidiana i en les
relacions de grup, tot elaborant i aplicant valors i normes de convivència.
Desenvolupar la competència comunicativa en la llengua catalana com a
vehicle de comunicació parlada o escrita, per a la construcció dels
coneixements, per al desenvolupament personal i l’expressió, i per a la seva
participació en les creacions culturals
6.3. Continguts de les àrees
No cal especificar uns continguts generals ja que cada taller introdueix els seus i no
és imprescindible la interrelació de continguts. Per tant, aquests els trobareu a les
programacions de les unitats didàctiques de cada racó.
6.4. Criteris d’avaluació
Al treball dels tallers és important valorar l’infant en funció de les seves capacitats.
Tenir en compte el que feia, el que fa i el procés. Nosaltres, com a mestres en la
intervenció, enregistrarem diàriament el treball de cada un dels alumnes, tenint en
compte els objectius que volíem que el nen assolís a través d’una graella.
Avaluarem cadascun dels objectius amb els qualificacions: molt bé, bé, regular i
necessita millorar, seguit d’un comentari explicatiu en referència a l’evolució de
l’estudiant. Amb aquestes anotacions de cada sessió es fa una síntesi dels aspectes
que s’han assolit i dels aspectes a millorar per a l’estudiant, així afavorim a una
avaluació de caràcter personalitzat que té en compte els diferents ritmes
d’aprenentatge i, per tant, permeten posar en marxa estratègies d’atenció
individualitzada si escau.
També podem combinar altres tipus d'avaluació complementària, en la qual la
responsabilitat del procés de regulació de la construcció del coneixement sigui
compartida entre alumnes i mestres. En aquest sentit utilitzaríem:
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
28
1. Auto-avaluació. Instrument d’avaluació: assemblea final després de cada
sessió.
2. Hetero-avaluació. Instrument d’avaluació: plantilla o registre d’observació
del procés, produccions del desenvolupament en grup de les activitats.
6.5. Metodologia
Hem aplicat la metodologia d’ambient o taller d’aprenentatge a un petit nombre
d'estudiants (de 4 a 6) per a realitzar un objectiu ben delimitat i acceptat per
cadascun dels participants. Els trets més importants d’aquesta metodologia que
hem aplicat han estat:
- La participació i col·laboració entre els membres del grup juga un paper
primordial. S'afavoreix l'autonomia i la iniciativa. Gran part d'aquesta es reserva
als participants, sobretot en l'execució de les tasques a complir.
- La iniciativa de nosaltres, com a professors, se situa essencialment en el nivell de
la planificació i de l'organització del treball, doncs supervisem la marxa i juguem el
paper de persona recurs o guia del procés.
- Les activitats de l’ambient afavoreixen el desenvolupament de relacions
interpersonals estudiant-estudiant i professor-estudiant.
- La dinàmica de l’ambient permet enfocar una gamma àmplia d'objectius
cognitius, afectius, psicomotors, creatius, etc.
De igual manera, aquesta metodologia d’ambient basat en l’experimentació
simbòlica ens permet, entre d’altres, el desenvolupament de la competència de
l'autonomia personal i social. Nosaltres com a guies hem tingut en compte els
següents aspectes:
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
29
La importància que els alumnes en petits grups realitzin una tasca que només es
pot dur a terme amb la implicació i el seguiment de les normes per part de tots ells,
sense la participació de cap adult.
La condició d’actuar de manera individual (rols o en equip) requereix que els
alumnes hagin de pactar i respectar els rols assumits i l’aplicació de les normes
socials de convivència implícites en la realitat, la qual cosa afavoreix la
comunicació assertiva i l’argumentació d’idees pel consens entre companys
(indispensable per la construcció de coneixement científic) al mateix temps que
s’afavoreix l'empatia i diversió pròpia d'un joc.
Les activitats de l’ambient s’estructuren en tres moments: (1) moment
d’exploració i contextualització; (2) moment de posada en marxa; (3) moment
d’ampliació i aprofundiment i (4) acabament i posada en comú. En el primer
moment, les activitats estan pensades per a què els alumnes puguin entrar en
contacte directe amb els continguts més rellevants del taller i activin coneixements
previs. En el segon moment, els alumnes apliquen els coneixements previs als
problemes que plantegen les situacions. En el tercer moment, s’introdueixen o
amplien els continguts que treballarem. Finalment, es posen en comú les
sensacions, opinions i aprenentatges de cadascú.
6.6. Disseny de cada ambient
EXPERIMENTEM!
1. Presentació del funcionament del racó.
- Plantejament de diferents activitats.
- Lliure elecció d’una activitat per part de l’alumne/a.
- Experimentació amb els materials corresponents a l’activitat escollida i
buscar la solució.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
30
- Durant el procés d’experimentació, anotar a una fitxa el material utilitzat, les
hipòtesis prèvies, els resultats que es van obtenint i les conclusions finals. (Annex)
- Es dedicarà l’última sessió a comentar amb els companys del grup els
experiments o activitats dutes a terme juntament amb les hipòtesis, resultats i
conclusions obtingudes. Es generarà un debat que comenti des de l’activitat més
simple duta a terme per l’alumne/a fins a la globalitat del funcionament del racó
com a grup.
2. Deixar escollir una o més activitats per fer durant les dues properes sessions a
l’alumne, segons els seus criteris propis.
3. Dur a terme l’activitat escollida, ja sigui de manera individual o col·lectiva
segons les diferents decisions del pas previ. En cas que una activitat es dugui a
terme per més d’una persona a l’hora, aquestes compartiran el material i l’activitat
en si, però cada alumne/a tindrà la seva fitxa personal, on anotarà les seves
hipòtesis, resultats i conclusions obtingudes al llarg de l’experiment.
4. En cas de finalitzar una activitat, es pot escollir una altra. No hi ha un màxim
d’activitats a tractar en una sessió, tot dependrà del ritme de cada nen.
5. L’última sessió amb el grup es dedicarà a comentar amb els companys del
grup els experiments o activitats dutes a terme juntament amb les hipòtesis,
resultats i conclusions obtingudes. Es generarà un debat que comenti des de
l’activitat més simple duta a terme per l’alumne/a fins a la globalitat del
funcionament del racó com a grup.
ACTIVITATS
Activitat 1: Llet màgica
Àrea: Educació artística i Coneixement del medi natural, social i cultural.
Competència: Competència artística i cultural i Competència en el coneixement i
la interacció amb el món físic
Cicle: Inicial/Mitjà/Superior
Objectius didàctics:
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
31
- Gaudir de les diferents possibilitats de l’art en l’expressió d’experiències,
idees i emocions.
- (Mitjà i Superior) Observar i comprendre la dispersió del colorant en
entrar en contacte amb el sabó.
Continguts d’aprenentatge:
- Elaboració de produccions visuals i plàstiques a partir de les
manifestacions artístiques que es poden dur a terme amb materials
quotidians.
- Comprensió de les propietats d’alguns elements en posar-se en contacte
amb altres.
Criteris d’avaluació:
- Comunica de forma visual emocions i experiències
- Comprèn les propietats del sabó sobre el colorant (greix).
Material utilitzat:
- Recipient baix i ample
- Llet
- Colorants alimentaris
- Bastonets de cotó
- Sabó
Activitat 2: Observem
Àrea: Coneixement del medi natural, social i cultural
Competència: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Cicle: Mitjà/Superior
Objectius didàctics:
- Observar el procés de descomposició de la matèria a partir de la
utilització del microscopi.
Continguts d’aprenentatge:
- Observació dels canvis de la matèria a partir de productes quotidians
com, per exemple, una poma.
Criteris d’avaluació:
- Identifica els estats en què es troba una fruita.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
32
Material utilitzat:
- 3 Fruites en diferents estats
- Microscopi
Activitat 3: Aigua i Oli
Àrea: Coneixement del medi natural, social i cultural
Competència: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Cicle: Inicial/Mitjà
Objectius didàctics:
- Reconèixer les característiques que diferencien l’oli i l’aigua mitjançant
l’observació i manipulació d’aquests.
Continguts d’aprenentatge:
- Observació i manipulació de les dues substàncies per separat i barrejant-les.
Criteris d’avaluació:
- Identifica les propietats dels dos líquids i sap reconèixer i expressar les seves
diferències amb el vocabulari adient.
Material utilitzat:
- 1 Got/ Recipient
- Aigua
- Oli
Activitat 4: L’ou que sura
Àrea: Coneixement del medi natural, social i cultural
Competència: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Cicle: Mitjà/Superior
Objectius didàctics:
- Experimentar i comprendre la variació de la densitat de l’aigua segons la
quantitat de sal introduïda.
Continguts d’aprenentatge:
- Experimentació de la flotabilitat dels materials en l’aigua amb diferents
densitats.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
33
- Experimentació amb el canvi de la densitat de l’aigua amb la introducció de
diferents quantitats de sal.
Criteris d’avaluació:
- Sap aplicar i relacionar el concepte de densitat amb fenòmens de la vida
quotidiana.
Material utilitzat:
- 3 Recipients iguals
- 3 Ous
- Aigua
- Sal
Activitat 5: Àcid o base
Àrea: Coneixement del medi natural, social i cultural
Competència: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Cicle: Superior
Objectius didàctics:
- Explorar amb diferents productes domèstics les propietats d’acidesa,
neutralitat i alcalinitat.
Continguts d’aprenentatge:
- Observació de canvis químics relacionats amb fenòmens quotidians:
reaccions àcid-base.
Criteris d’avaluació:
- Identifica les propietats d’acidesa, neutralitat i alcalinitat a diferents
productes domèstics.
Material utilitzat:
- 1 olla
- 1 colador
- 4 safates
- 1 got
- 1 dosificador
- 1 col llombarda
- 1 llimona
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
34
- Aigua
- Bicarbonat
- Vinagre
Activitat 6: Ou verd i llimonada vermella
Àrea: Coneixement del medi natural, social i cultural
Competència: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Cicle: Mitjà/Superior
Objectius didàctics:
- Explorar les propietats d’acidesa, neutralitat i alcalinitat de manera
divertida.
Continguts d’aprenentatge:
- Observació de canvis químics relacionats amb fenòmens quotidians:
reaccions àcid-base.
Criteris d’avaluació:
- Identifica la propietat d’acidesa, neutralitat i alcalinitat a diferents
aliments quotidians.
Material utilitzat:
- 1 olla
- 1 paella
- 1 colador
- 1 got
- 1 dosificador
- 1 col llombarda
- 1 ou
- 1 llimona
- Aigua
- Oli
Activitat 7: 2+2 no sempre és 4
Àrea: Coneixement del medi natural, social i cultural
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
35
Competència: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Cicle: Superior
Objectius didàctics:
- Comprendre la composició dels líquids en referència a les molècules que
els formen i el que comporta la seva mescla amb mesures concretes.
Continguts d’aprenentatge:
- Mesura i comparació de masses i volums de materials diversos.
Criteris d’avaluació:
- Comprèn i expressa la diferència de la mida de les molècules d’aquests
líquids i, per tant, sap justificar el motiu del resultat obtingut.
Material utilitzat:
- 1 tub d’assaig de 100 o 150ml
- 1 tub d’assaig de 50 ml
- 50 ml d’aigua
- 50 ml d’alcohol
Activitat8: Conservació d’una poma
Àrea: Coneixement del medi natural, social i cultural
Competència: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Cicle: Inicial/Mitjà/Superior
Objectius didàctics:
- Experimentar amb el procés d’oxidació d’una poma a partir de la
manipulació d’aquesta amb diferents materials i aliments domèstics.
Continguts d’aprenentatge:
- Observació de canvis químics relacionats amb fenòmens quotidians:
reacció d’oxidació d’una poma.
Criteris d’avaluació:
- Extreu conclusions dels resultats obtinguts de manera que els sap
relacionar i aplicar a la vida quotidiana.
Material utilitzat:
- 1 poma tallada en 4 parts
- 1 safata
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
36
- 1 bol
- Paper film
- Suc de llimona
- Gel
Activitat 9: Comprimeix i expandeix una llaminadura
Àrea: Coneixement del medi natural, social i cultural
Competència: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Cicle: Inicial/Mitjà/Superior
Objectius didàctics:
- Experimentar la pressió que exerceix i pot exercir l’aire sobre qualsevol
objecte.
Continguts d’aprenentatge:
- Interpretació de diferents fets i fenòmens: pressió dels gasos, difusió i
dilatació.
Criteris d’avaluació:
- Comprèn que l’aire que ens envolta exerceix una pressió o força sobre
nosaltres i qualsevol altre material.
Material utilitzat:
- 1 o 2 núvols de llaminadura
- 1 xeringa grossa
- Cinta adhesiva per a tapar el forat de la xeringa
Activitat 10: Un procés a seguir
Àrea: Coneixement del medi natural, social i cultural
Competència: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Cicle: Inicial/Mitjà/Superior
Objectius didàctics:
- Observar i experimentar el procés de creixement d’una llavor i la seva
interacció amb el medi (llum, aigua...)
Continguts d’aprenentatge:
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
37
- Caracterització de la funció de nutrició i creixement en les plantes.
Criteris d’avaluació:
- Valora la necessitat d’aigua i llum solar per a la vida de les plantes.
Material utilitzat:
- Recipient
- Cotó
- 1 llavor
- Aigua
Activitat 11: Columna de densitats
Àrea: Coneixement del medi natural, social i cultural
Competència: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Cicle: Superior
Objectius didàctics:
- Experimentar i reconstruir una columna de líquids de diferents
densitats.
Continguts d’aprenentatge:
- Diferenciació de materials per la seva densitat. Ús del concepte de
densitat per interpretar diferents tipus de fenòmens.
Criteris d’avaluació:
- Fa ús del concepte de densitat correctament per expressar les
conclusions extretes.
- Reconèix les diferents densitats en diferents líquids quotidians.
Material utilitzat:
- Tub d’assaig
- Mel
- Aigua
- Glicerina / Sabó
- Alcohol
- Oli
- Colorants alimentaris
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
38
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Objectius generals
Adquirir estratègies que permetin una comprensió lectora eficaç:
o Construint i aprofundint el significat d’un tema (notícia) a partir de
la lectura, recerca d’informació i interacció amb els altres.
o Identificant les parts formals i de contingut que componen una
notícia.
Familiaritzar els alumnes amb el món de la premsa en els suports que més
tenen a l’abast: TV, Internet i premsa.
Despertar l’interès per estar informats d’allò que ens envolta i interessa.
Aprofundir en la lectura en veu alta interpretativa a l’hora de narrar les
notícies al TeleNotícies.
Continguts generals
Aproximació als mitjans de comunicació en els formats més habituals de
consum: premsa escrita, audiovisual i digital.
Estratègies que facilitin una millor comprensió de textos, en aquest cas, la
notícia.
Aprofundiment de la lectura interpretativa en veu alta.
Competències
Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
Tractament de la informació i competència digital.
Competència social i ciutadana.
ACTIVITAT 1: QUÈ SABEM DE LA PREMSA? (90’)
a) Objectius:
Activar els coneixements previs sobre el món del periodisme a partir d’una
conversa entre alumnes i professor tot analitzant els elements decoratius
del racó i la relació dels alumnes amb els mitjans de comunicació a través
d’un debat obert.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
39
Conèixer les característiques principals de la notícia a partir de la
discriminació al diari de textos de caràcter periodístic (notícies) d’aquells
que no ho són.
Seguir un ordre sistemàtic en la lectura de notícies, identificant-hi les seves
parts, que permeti una aproximació ordenada al contingut de la notícia per
discernir aquelles notícies que són d’interès propi.
b) Continguts:
Coneixement superficial dels mitjans de comunicació a partir de
coneixements previs i la realitat que ens envolta: Què són, tipus, influència
nosaltres,importància a la societat.
Propietats principals de la notícia que ens permeten identificar-les al diari:
veracitat, actualitat, interès general, objectivitat.
Parts formals de la notícia que permeten gestionar estratègica i eficaçment
la informació que rebo.
c) Criteris avaluació:
Participa activament en els debats, escolta activament i respecta les
aportacions dels altres i resol les discrepàncies amb arguments.
Sap distingir quin tipus d’informacions són notícies i quines no tot
justificant les principals característiques de la notícia.
Segueix un ordre sistemàtic en la lectura ràpida de notícies que li permet
aprofondir en aquelles que són del seu interès.
d) Desenvolupament de l’activitat:
1. PRESENTACIÓ DEL RACÓ
Activació coneixements previs sobre el món del periodisme a partir dels elements
decoratius i ambientals del racó i la relació/influència en la vida quotidiana dels
alumnes mitjançant una conversa distesa entre tots. Possibles qüestions a
plantejar:
Què són els mitjans de comunicació? Què volen dir les paraules “mitjans” i
“comunicació”?
Quina finalitat tenen?
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
40
Qui treballa als mitjans? Com es diuen les diferents professions que hi ha?
A qui es dirigeixen?
Quin tipus de coses expliquen?
Quants tipus de mitjans hi ha? Des de quins llocs ens arriba la informació?
Quin utilitzem més? Per què?
Plantejament de la finalitat del racó i la seqüència d’activitats que farem per
arribar a ella.
2. FULLEGEM EL DIARI
Cada alumne fulleja el seu diari del dia per tal de:
a) Identificar les parts del diari:
b) Quines informacions podem considerar notícia i quines no? Per què?
b) Esbrinar els tipus de notícia que apareixen: Per què hi ha notícies tant
diverses? Segueixen algun ordre? Quins criteris marquen aquest ordre?
c) Buscar i marcar notícies que interessin, agradin, tinguin relació amb mi:
(lectura en diagonal identificant les parts de la notícia i seguint un ordre
lògic )
Com podem fer una lectura ràpida que permeti saber en poc temps si la
notícia m’interessa?
Quin ordre segueixo per processar la informació? En quin ordre llegeixo les
parts de la notícia?
ACTIVITAT 2: CONFECCIONEM EL NOSTRE TN
a) Objectius
Conèixer i analitzar de quina manera es presenta la informació al
TeleNotícies a través del visionat del TN i debat obert simultani.
(Llenguatge, to, ordre, funcions de presentador i reporter, formalitats…)
Aprofundir en la comprensió lectora construint el significat d’una notícia a
partir de diverses fases/objectius:
o Lectura ràpida (discriminar les notícies que són del meu interès de
les que no).
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
41
o Lectura inidividual/silenciosa (conèixer tots els detalls de la notícia).
o Diàleg/interacció amb els companys (verificar que la informació que
he rebut la puc expressar de manera versemblant, coherent i
entenedora pels demés). Dins d’aquesta fase:
Verbalitzar judicis i arguments raonats a l’hora de fer la selecció
consensuada de notícies que han de figurar al nostre TN.
Classificar el contingut d’una notícia mitjançant la classificació de “les
preguntes del periodista” en la recerca d’informació a Internet (imatge, text
i àudio) a través de: cercadors, paraules claus, adreces web.
b) Continguts
Anàlisi dels elements comunicatius del TeleNotícies.
Comprensió lectora a partir de lectura individual, expressió oral i diàleg
amb els altres.
Exposició d’arguments raonats per arribar a un consens en la tria de
notícies.
El contingut de la notícia (les preguntes que ha de respondre la notícia).
Aprofundiment d’un tema a partir de la recerca d’informació a Internet.
c) Criteris d’avaluació:
Explica la notícia de manera ordenada i entenedora sense cap suport visual
i sense deixar-se cap dada significativa.
Relaciona la notícia escollida amb interessos pròpis i dóna arguments
adequats per incloure-la al TN.
Es capaç d’inferir dades o enunciats implícits que no figuren al text a través
del context.
Reconeix les parts referents al contingut de la notícia (Què, qui, com , quan,
on, per què)
Participa activament en els debats, escolta activament i respecta les
aportacions dels altres i resol les discrepàncies amb arguments.
d) Desenvolupament de l’activitat:
1. VISIONAT I ANÀLISI DE FRAGMENTS DEL TELENOTÍCIES
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
42
Analitzar a través d’una conversa els continguts de les notícies i la forma en què
s’expressen. Opinar, debatre i treure conclusions sobre cadascun dels punts que
vagin sorgint:
Com comença el TN? Què diu el presentador?
Quina és la estructura de la notícia? Presentador + Imatges + Reporter
Quin llenguatge utilitza el presentador?
Quin to utilitza? El canvia depenent del tipus de notícia?
Quina diferència hi ha entre presentador i reporter? Funcions de cadascun
2. COMPRENSIÓ LECTORA A TRAVÉS DE L’EXPRESSIÓ ORAL
Després d’escollir (A) i llegir en silenci la notícia (B) de major interès per a
cadascú, explicar-la als companys amb paraules pròpies tot imitant un presentador
de TN. Els alumnes surten per parelles i cadascú explica la seva notícia (C). Un cop
acabada d’explicar s’obre el torn de preguntes (D).
A- Intentar enfocar la tria de notícies cap a la varietat que presenta tant el diari com
l’informatiu (no més d’una notícia per secció)
B- Observar si hi ha conductes sistematitzades (subratllar, buscar paraules al
diccionari, prendre notes…)
C- Prioritat per no portar el text al davant, possibilitat d’ajudar-se de frases textuals
o, fins i tot, llegir la notícia tal qual.
D- Ens falta alguna informació/dada de la notícia?
Recordar els punts a tractar per la notícia (“les preguntes del periodista”):
1. Què ha passat?
2. A qui le afecta? O qui és l’autor?
3. Com ha passat?
4. Quan ha succeït?
5. On ha succeït?
6. Per què s’ha fet?
Per què has escollit aquesta notícia? Quina relació hi tens/tenim?
3. CONFECCIONEM EL NOSTRE TN
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
43
Triar el nom del nostre TN, distribuir els rols de presentador de plató i reporter de
carrer i seleccionar les 2 notícies definitives que hi volem tractar. Consens a través
de debat obert.
Agrupar els alumnes en 2 grups, 1 per cada notícia, i elaborar 1 Word responent a
les “preguntes del periodista”. Utilitzar els mitjans que calguin per cercar la
informació (diari i/o Internet).
ACTIVITAT 3: 1,2,3…ACCIÓ!
a) Objectius:
Construir l’estructura d’un text periodístic a partir de l’ordenació coherent
de les seves parts tot elaborant un guió de Telenotícies.
Saber expressar verbalment un text escrit informatiu de manera
interpretativa a partir de la narració de les notícies al TN.
b) Continguts:
Ordenació de textos informatius mitjançan la coherència i cohesió
necessàries per a ser comprensible.
Producció de textos escrits, orals i audiovisuals amb preparació prèvia,
adaptant l’entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa.
c) Criteris d’avaluació:
Ordena i cohesiona el text de manera coherent per atorgar-li sentit.
Narra textos informatius amb preparació prèvia, adaptant l’entonació, el to
de veu i gest a la situació comunicativa.
Participa activament en el procés d’elaboració del guió i gravació
representant amb capacitat interpretativa el rol que va escollir o va ser
assignat democràticament.
d) Desenvolupament de l’activitat:
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
44
1. ELABOREM EL GUIÓ DE LA NOTÍCIA
En una cartolina dinA3 i amb retalls de les parts de la notícia desordenades,
elaborar el guió de la notícia:
Reconstruir el text de la notícia ordenant i enganxant els retalls a la
cartolina.
Crear i afegir el titular de la notícia.
Afegir les preguntes de reporter que farem al “carrer” sobre la notícia.
2. ASSAJOS
3. GRAVACIÓ
Dividim els 2 grups. Mentres un grup grava a plató, l’altre fa la feina de reporter
per l’escola, buscant entrevistats per a fer les preguntes que han preparat.
4. VISIONAT DEL TN I CLOENDA
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
45
LA BOTIGA
Activitat 1: dissenyem la nostra botiga escolar
a) Objectius:
Utilitzar Internet per a conèixer les característiques morfològiques de les
fruites i verdures per saber a quina temporada corresponen a través de la
recerca crítica d’informació (imatge, text i àudio) a través de: cercadors,
paraules claus, adreces web.
Assumir responsabilitats i afavorir la dinàmica del treball cooperatiu,
establint moments de revisió, respectant les aportacions dels/de les altres i
resolent les discrepàncies amb arguments.
Confeccionar de manera ordenada, sistemàtica i responsable llistats de
comandes de caràcter comercial mitjançant l’elaboració del llistat de
productes de la botiga en un full de càlcul Excel.
b) Continguts:
· Coneixement dels diferents tipus de fruites i verdures segons l’estació de
l’any.
· Aproximació als criteris de sostenibilitat del medi ambient davant del
consum de fruites i verdures.
Elaboració de comandes a nivell comercial.
c) Competències a desenvolupar:
Competència lingüística i audiovisual (1)
Competència de tractament de la informació i digital (3)
Competència de coneixement i interacció amb el món físic (7)
d) Desenvolupament de l’activitat:
0. Contextualització.
1. Proposar els productes que voleu per la botiga escolar i argumentar les
característiques dels productes triats.
2. Consultar catàleg de productes de diferents supermercats i/o pàgines webs.
3. Debat a partir de la Lectura/vídeo: productes ecològics i consumo
sostenible i responsable; menjar saludable (fruita i verdures)
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
46
a) Visionar el vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=Hp16Jz2w2EY
b) Reflexionar en grup:
- Quines són les fruites de l’estiu? (Annex 1)
- Què ens aporta el menjar fruita?
- Tria 5 fruites de l’estiu i justificar-ho?
c) Cerca informació en Internet sobre les fruites de les altres estacions.
4. Consensuar els productes que formaran la botiga escolar.
5. Consensuar un nom per la botiga escolar i dissenyar un catàleg amb els
productes de la botiga escolar.
6. Fer la comanda dels productes.
e) Criteris d’avaluació:
Expressa i comunica idees de manera ordenada i comprensible mitjançant
la participació activa en els diàlegs o debats, aportant i defensant idees
pròpies i de manera assertiva amb arguments raonats i amb respecte.
És capaç de cercar amb medis tecnològics d’informació i de la comunicació,
relacionada amb la temàtica demanada, i té una actitud crítica davant de la
informació trobada.
Sap ordenar les comandes de la botiga mitjançant l’elaboració de un llistat
dels productes de manera ordena i responsable.
Activitat 2: Posada en marxa
a) Objectius:
Crear missatges visuals mitjançant materials plàstics i tecnologies de la
comunicació.
Assumir responsabilitats i afavorir la dinàmica del treball cooperatiu,
establint moments de revisió, respectant les aportacions dels/de les altres i
resolent les discrepàncies amb arguments.
Valorar les normes de convivència que han de regular les relacions socials
davant de situacions concretes. Acceptar i respectar les normes, regles i
persones que participen en el joc de rols.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
47
Reconèixer i usar els percentatges , decimals i unitats de pes en la resolució
de problemes relacionats amb la botiga (compra i venda). Fer sevir el càlcul
de percentatge en situacions concretes de compra i venda de productes per
trobar beneficis.
Interpretar i fer representacions espacials (croquis d’un itinerari, plànol de
la botiga, etc.) utilitzant referents concrets de l’entorn proper.
b) Continguts:
· Coneixement de l’euro.
· Càlcul de percentatges.
· Localització i ubicació a l’espai.
· Distribució de rols (Caixa, marketing, reposador/stock).
. Unitats de pes.
c) Competències a desenvolupar:
Competència de tractament de la informació i digital (3)
Competència de coneixement i interacció amb el món físic (7)
Competència social i ciutadana (8)
d) Desenvolupament de l’activitat:
1. Posar els preus dels productes (que ja està estipulat).
2. Calcular beneficis dels productes: percentatge (Annex 2)
3. Distribució dels productes per la botiga i etiquetatge dels preus.
4. Repartiment dels rols: Caixa, marketing, reposador/stock.
5. Revisió i control dels productes.
6. Atenció al client de manera adequada:
1. Tracte cordial
2. Pesar productes
3. Gestionar els pagaments
4. Tractament dels productes per a empaquetar
e) Criteris d’avaluació:
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
48
Assumeix responsabilitats i afavorir la dinàmica del treball cooperatiu,
establint moments de revisió, respectant les aportacions dels/de les altres i
resolent les discrepàncies amb arguments.
Mostra una actitud responsable davant les normes de convivència,
acceptant i respectant les normes, regles i persones que participen en el joc
de rols.
Reconeix i comprendre situacions problemes que requereixen el càlcul de
percentatge.
Interpreta i fa, amb els instruments de dibuix adients, representacions
gràfiques entendores i atractives visualment per promocionar els productes
de la botiga.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
49
LA FAMÍLIA
Activitat 1: Situem la família i creem un pressupost
a) Objectius
Reconèixer situacions-problema de l’entorn i utilitzar el pensament
lògic-matemàtic per resoldre-les, triant els recursos que considerin més
adients i explicant-ne l’elecció.
Saber llegir els diferents textos matemàtics de caràcter domèstic i
laboral a extraient-ne les dades necessàries per l’elaboració del
pressupost familiar.
Ser conscient de totes les despeses que comporten l’elaboració d’un
pressupost familiar a partir del debat i pluja d’idees entre iguals.
Utilitzar les operacions binàries per a calcular el saldo familiar
disponible per gastar.
b) Continguts
Utilització de les matemàtiques per resoldre problemes derivats de la
gestió de despeses d’una llar domèstica.
Elaboració de pressupostos comuns a partir de valors positius i
negatius.
Lectura de textos matemàtics per a la confecció del pressupost familiar.
c) Criteris d’avaluació
Utilitza el raonament lògic-matemàtic per arribar a la solució del
problema a partir d’aportacions argumentades.
Extreu les dades correcta de les nòmines i factures. Discrimina les que
no són necessàries. I les separa correctament en valors positius i
negatius.
Utilitza les operacions binàries adequades per a elaborar el pressupost
familiar.
Participa activament en els debats, escolta activament i respecta les
aportacions dels altres i resol les discrepàncies amb arguments.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
50
d) Competències bàsiques
Competència matemàtica
Competència social i ciutadana
e) Desenvolupament de l'activitat
1. Presentació de l’ambient i de l'espai
2. Mirar el correu de la bústia i llegir la realitat en què viu cada membre d'aquesta
família, el sou que guanya i les factures d'aigua, llum, telèfon i lloguer.
3. Segons el que guanya cadascú fer un pressupost conjunt restant les factures i
sent previsibles per a futures despeses.
4. Utilitzar Internet per mirar les despeses derivades de l’alimentació.
Activitat 2: Creem una dieta equilibrada i fem la llista de la compra
a) Objectius
Utilitzar criteris saludables basats en les propietats dels aliments i com
afecten al nostre cos per confeccionar una dieta setmanal per tota la
família.
Utilitzar Internet per a conèixer les propietats dels aliments i receptes
de cuines a través de la recerca crítica d’informació (imatge, text i
àudio) a través de: cercadors, paraules claus, adreces web.
Utilitzar operacions binàries adequades per fer càlculs de proporcions
en l’elaboració del pressupost familiar i per fer transaccions amb diners
al supermercat.
b) Continguts
1. Coneixement de les propietats dels aliments així com la proporció
necessària per portar una dieta equilibrada.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
51
2. Elaboració del pressupost familiar incloent-hi, en aquest cas, la part
alimentària i de productes bàsics de supermercat.
3. Recerca de receptes de cuina a la xarxa.
c) Criteris d’avaluació
1. Fa correctament els càlculs de proporció en funció dels paràmetres
que marca una dieta equilibrada basada en l’aportació de cada tipus
d’aliment en l’elaboració de la graella.
2. És capaç de realitzar recerques crítiques eficaces a la xarxa a partir
dels indicatius que li venen donats.
3. És capaç de realitzar transaccions amb èxit al supermercat.
4. Participa activament en els debats, escolta activament i respecta les
aportacions dels altres i resol les discrepàncies amb arguments.
d) Competències bàsiques
Competència matemàtica
Competència social i ciutadana
e) Desenvolupament de l'activitat
1. Tenint en compte els coneixements que tenen sobre la piràmide nutricional
(treballada a classe) i la informació que trobin a la xarxa, fer una graella exposant
el que menjaran la pròxima setmana.
2. Fer el pressupost nutricional i productes bàsics de supermercat i calcular si
s’ajusta al pressupost.
3. Establir una part del pressupost personal per a una activitat d’oci (música,
esports, dança, cultura, oci, viatges...) i compartir-la amb la resta.
4. Buscar receptes de plats frescs a Internet i fer una llista de la compra per anar a
la botiga de barri.
5. Fer la primera compra a la botiga del barri.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
52
Activitat 3: Cuinem i fem el menjar: cloenda
Objectius
Desenvolupar la psicomotricitat fina en la manipulació d’aliments, tenint
en compte la higiene personal, per cuinar els plats que hem triat.
Assumir responsabilitats i afavorir la dinàmica del treball cooperatiu,
establint la distribució de tasques domèstiques, respectant les
aportacions dels altres i resolent les discrepàncies amb arguments.
Valorar les normes de convivència que han de regular les relacions
socials davant de situacions concretes. Acceptar i respectar les normes,
regles i persones que participen en el joc de rols.
Aplicar les unitats de mesura seguint les ordres d’un text instructiu en
l’elaboració de plats culinaris.
Continguts
Manipulació d’aliments a través de la psicomotricitat fina i tenint en compte
les conductes d’higiene personal.
Transaccions comercials al supermercat.
Respecte per les normes de convivència en el repartiment de tasques
domèstiques.
Coneixement de les unitats de mesura per poder confeccionar els plats tal i
marca un text instructiu.
Criteris d’avaluació
1. És ordenat i net a l’hora de confeccionar els plats culinaris.
2. Utilitza correctament les unitats de mesura.
3. És capaç de realitzar transaccions econòmiques al supermercat amb èxit.
4. Accepta el seu rol i respecta el dels altres.
Competències bàsiques
Competència d'autonomia i iniciativa personal
Competència matemàtica
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
53
Desenvolupament de l'activitat
1. Fer la 2ª compra a la botiga del barri.
2. Dividir les tasques domèstiques per a preparar un àpat en condicions d’higiene.
3. Cuinar el plat i preparació de la taula.
4. Esmorzar saludable i cloenda de l’ambient de família.
7. PLANIFICACIÓ I TEMPORITZACIÓ DEL PROJECTE
Tenint en compte la magnitud del projecte hem considerat imprescindible tenir
una bona planificació i organització al llarg de tot el procés. Aquests han estat, a
grans trets, els passos de treball de camp que hem anat seguint (no inclosos passos
del treball escrit) :
1. Recerca d’informació sobre ambients i metodologies experimentals.
2. Primera visita a l’escola. Plantejament de les necessitats de l’escola.
3. Pluja d’idees en grup i primer esbòs del projecte.
4. Segona visita a l’escola: Aprovació del projecte per part de la direcció.
5. Anàlisi del grup classe a través d’observació de classes i una intervenció en la
què preguntàvem per escrit per la seva vida i interessos dels alumnes.
6. Inventari del mobiliari i material disponible a Mestre Morera
6. Elaboració de la llista de materials de pintura, bricolatge i mobiliari.
7. Pintat de les parets dels racons.
8. Compra de mobiliari a Ikea.
9. Muntatge de mobles.
10. Compra de la resta de material i productes d’alimentació a diferets comerços.
11. Programació de les unitats didàctiques.
12. Presentació dels ambients als alumnes de 6è i selecció de les seves preferències
(rànquing).
13. Intervenció educativa dels ambients.
14. Cloenda.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
54
TEMPORITZACIÓ NOVEMBRE/DESEMBRE :
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
4 5 6
- 1ª visita Mestre
Morera
7
- Observació del
pati i d’una classe
ordinària de 4t
8
- Adjudicació del
racó de Botiga
11
-Recerca
d’informació
metodologia racons
(individual)
12
- Creació Drive
intern per a
compartir
informació sobre
racons
13
- Pluja d’idees sobre
plantejament del
projecte
“Aprenentatge
Servei”
14
- 2ª part reunió
plantejament
projecte
·Aprenentatge
Servei”
- Concreció dels 4
racons definitius:
Botiga, Família,
Mitjans de
comunicació i
Laboratori
15
- Presentació del
projecte “Racons
competencials per a
cicle superior” a la
Noemí Rocabert
- Confirmació dels
espais definitius de
què disposem a
l’escola
- Observació de la
classe de “filosofia”
de 6è
- Repartició del
disseny dels racons
18
- Tutoria Annabel
- Iniciar recerca
informació del
19
- Confecció per
consens de la
intervenció per a
l’anàlisi del context
de classe
20
- Observació de
classe de
matemàtiques
21
- Comprar material
i pintura
- Preparació prèvia
22
- Pintar racó Botiga
- Pintar capa
blanca per tapar
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
55
context del barri
- Inventari del
mobiliari i material
disponible a l’escola
- Presentació i
posada en comú del
disseny i
distribució de
l’espai dels racons
- Llistat de
mobiliari i material
gros de cada racó
- Intervenció per a
l’anàlisi del context
de classe
- Llistat del
mobiliari (amb
mides exactes)
disponible a Mestre
Morera
- Llistat/comanda
material per a
pintar
a pintar:
recobriment terra,
marcs portes i
finestres, i endolls
taronja racó
Mitjans/Família (1)
25 26
- Acabar de pintar
capa blanca sobre
taronja racó
Mitjans/Família (2)
- Pintar de groc
cuina racó Família
- Posar en comú
informacions,
visites,
observacions i
intervenció sobre
l’ANÀLISI DEL
CONTEXT (barri,
escola i
grup/classe)
27
- Pintar de lila
menjador racó
Família
- Pintar blau
Mitjans
- Seleccionar per a
cada racó els
mobles disponibles
a l’escola
28
- Llistat del
mobiliari i material
gros per demanar
29
- Entregar còpia
comanda material a
Noemí
- 15:30, Tutoria
Annabel
2
- Llistat material
3
- Reunió Eliisenda,
4
- Muntatge mobles
5
- Comanda “xinos”
6
-Unitats didàctiques
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
56
petit
- IKEA 1a comanda
mobiliari i
decoració
8:30
- Demanar PEC i
Programació anual
6è
- Llistat material
pendent
- Pintar racó
Laboratori
- 15:30h, Tutoria
Annabel
(taula, rellotges,
estor, estanteries,
quadre, barra estris
cuina…)
- Confirmar
material electrònic
(càmara+trípode)
Morera o
Blanquerna?
- Comanda material
escolar
- Comanda
supermercat
- Comanda xinos
2
- Muntatge mobles
2
- Enllestir decoració
- Comanda de
fruites i verdures
- Encarregar mapa
Catalunya polític
mut (màx
125x250cm)
ELISENDA
- Encarregar imatge
panoràmica
Telenotícies
(mitjans)
i activitats de cada
racó
- Presentació de
programacions de
cada racó
(activitats,
competències, obje
ctius i continguts)
9
- Ultimar detalls
dels racons
- Retirar mobles
passadís
10
- Presentació
racons als alumnes
i elecció de
prioritats
11
- Sessió 1
12
- Sessió 2
13
- Sessió 3
- Cloenda
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
57
8. CONCLUSIONS DE L’ACCIÓ EDUCATIVA
Un cop finalitzada l’acció educativa duta a terme a l’escola Mestre Morera, tots
coincidim, com a grup, amb el resultat satisfactori de la mateixa. L’esforç, la constància
i la motivació han estat presents al llarg de tot el procés per part nostra i, juntament
amb la predisposició dels alumnes i professors de l’escola, han estat clau per la
consecució i èxit del resultat final.
En primer lloc, considerem haver assolit els objectius que ens vam proposar al principi,
redactats al punt 2 del treball. Tenim la sensació que els alumnes de 6è han tingut
l’oportunitat d’aprendre, a través d’una metodologia completament nova per a ells, de
manera motivant i significativa. L’ambientació, les dinàmiques de treball i el treball
cooperatiu han captat la seva atenció, han permès identificar-se amb el rol que
interpretaven i els ha predisposat per a la feina.
Per altra banda, és la primera vegada que realitzem un projecte d’aquestes magnituds i
el treball cooperatiu entre nosaltres ha servit per optimitzar recursos, esforços i
millorar mica en mica el treball amb l’aportació de tots. Amb el pas dels dies hem anat
millorant la nostra dinàmica de treball interna, cadascú ha anat trobant el seu lloc dins
el grup i, finalment, tots ens hem sentit partícips d’una experiència que sempre
recordarem per tota la vida com a molt enriquidora. No ha estat fàcil, la veritat. Hem
invertit molt temps i dedicació, deixant de banda altres assignatures o sacrificant el
temps d’oci, hem passat moments de nervis, de tensió… Però finalment, el treball s’ha
vist sobradament recompensat amb les mostres de felicitat i gratitud que han tingut
els alumnes que han participat als ambients amb nosaltres.
Pel que fa a la utilitat del projecte que li pot donar l’escola a partir d’ara, sabem que
caldrà adaptar-lo a la ràtio real d’alumnes per professor, però ens consta que la
voluntat és donar-li continuïtat. Estem expectants per veure quin serà el seu impacte
en la resta de cursos, com serà la seva evolució i el resultat de tot plegat a llarg plaç.
Ens sentiríem molt orgullosos de saber que un dia vam posar el nostre granet de sorra
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
58
per ajudar a canviar la metodologia d’una escola pública, de barri, amb pocs recursos i
que, finalment, va donar els seus fruits.
Mencionar també que el personal docent de Mestre Morera i especialment la Noemí
Rocabert, directora del centre, i l’Elisenda Roca, tutora de sisè i coordinadora de cicle
superior, des del primer moment, ens han donat tot tipus de facilitats i recursos per
poder tirar endavant el projecte. Ens han proporcionat uns espais molt adequats per
ubicar els racons: una classe, una part del laboratori i el rebedor del final del passadís
(tot a la mateixa planta); hem disposat d’un pressupost generós, tractant-se d’una
escola pública amb pocs recursos econòmics; hem pogut reutilitzar diversos mobles de
l’escola per als ambients; hem comptat amb l’ajut de la persona encarregada del
manteniment de l’escola quan ho hem necessitat; hem pogut fer ús dels equipaments i
material del centre amb total normalitat; la Noemí i l’Elisenda han estat a la nostra
disposició quan les hem necessitat; han modificat els horaris de la classe de 6è per
poder fer la intervenció la setmana que tocava; hem comptat amb el subministre
d’aliments per part del banc d’aliments del barri de Ciutat Meridiana; i per damunt de
tot, han cregut plenament en nosaltres i en el nostre treball, i ens han encoratjat en
tot moment. Amb tot, ens hem sentit part de l'escola des del primer instant i això ha
afavorit a què el projecte es dugui a terme amb grans dosis d’il·lusió, predisposició i
motivació per part de tots els membres del grup. Gràcies de tot cor!
També el projecte d’aprenentatge servei ens ha servit per a fer síntesi d’aquells
aspectes que hauríem de millorar com a grup, com ara en temes organitzatius, arribar
a consensos de manera més calmada, acceptar les crítiques constructives, la adequació
de les activitats plantejades al nivell dels alumnes, etc.
En resum, el resultat de tot plegat ha estat molt positiu i també hem de donar les
gràcies al plantejament que fa la facultat, i en concret els professors de l’assignatura
d’aquest mòdul, dels treballs modulars. Donar-nos la possibilitat d’aplicar els
continguts de classe en contextos reals és la millor manera d’enriquir la nostra
formació com a docents basada en la pràctica.
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
59
9. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
Avaluació de la comprensió lectora : proves ACL / Glòria Català i Agras, Mireia Català i Agras, Encarna Molina Hita...[et al.] ; assessor
pedagògic: Gabril Comes i Nolla ; assessor estadístic: Jordi Renom i Pinsach
Publicació Barcelona : Graó, 1998
Racó a racó : activitats per treballar amb nens i nenes de 3 a 8 anys / Estela Fernández Morán, Lurdes Quer Sopeña, Rosa Maria Securun i Fuster
Publicació Barcelona : Rosa Sensat, 1998
Autor Calero Guisado, Andrés
Títol Comprensión y evaluación lectoras en educación primaria : un acercamiento constructivista / Andrés Calero Guisado, Raquel Pérez González, Esther Calero Pérez
Publicació Barcelona : Praxis, DL 1999
Autor Atares, Pilar
Títol La Classe per racons com a organitzacio de la interaccio educativa al cicle inicial / treball realitzat per Pilar Atares, Adela Ferrer y Fernando Hernandez
Publicació Barcelona : EU Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 1985
GENCAT (2009). Currículum Educació Primària. Barcelona: Servei de Comunicació, Difusió i Publicacions. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.
Sanmartí, N. (2009). ¿Qué cambios implica la introducción del concepto de competencia en la educación científica? Conferencia dictada en el VIII Congreso Internacional, Barcelona, España. [Disponible en línea]
Treball Modular Mòdul 1 Grup 3
60
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/034fc257-4463-
41ab-b7f5-dd33c9982b4f/curriculum_ep.pdf
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat_Meridiana
http://www.erf.cat/php/fserveis.php?id_text=750
http://barrisicrisi.wordpress.com/2013/09/17/ciutat-meridiana-resisteix/
http://www.media.cat/anuari/ciutat-meridiana-ciutat-solidaria/
http://www.youtube.com/watch?v=egzxK_p5_Rk
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/8b44caf1-0290-44b6-
86ee-b2beeb9f3abf/ciencies_naturalesa_eso.pdf
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/e5be0914-0733-
4cc4-b0a4-027a1589a20a/biologia_geologia_eso.pdf
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/e5be0914-0733-
4cc4-b0a4-027a1589a20a/biologia_geologia_eso.pdf
http://www.xtec.cat/web/curriculum/eso/curriculum