Post on 03-Nov-2018
ENLLAÇOS DEL CARBONI
C: 1s2 2s2 2p2
Té quatre electrons a la capa de valència, tendeix a compartir-los per tenir 8 electrons (regla del octet).
Formarà sempre 4 enllaços covalents.
TIPUS DE FÓRMULES
• Fórmula empírica
C5H10O
• Fórmula molecular semicondensada
• Fórmula molecular condensada
C10H20O2
• Fórmula molecular desenvolupada
Hidrocarburs • Són composts formats per la unió de C i H formant
cadenes.
Hidrocarburs
Saturats Alcans
Insaturats
Alquens
Alquins
Cíclics
Aromàtics
Hidrocarburs Tipus Sufix Descripció
Alcans -à Enllaços simples
Alquens -è Dobles enllaços
Alquins -í Triples enllaços
Ramificacions -il Carboni unit a la cadena principal
Cíclics Ciclo- Hidrocarburs de cadena tancada
Núm. Carbonis 1 2 3 4 5 6
Prefix Met- Et- Prop- But- Pent- Hex-
Núm. Carbonis 7 8 9 10 11 12
Prefix Hept- Oct- Non- Dec- Undec- Dodec-
EXERCICIS
Hidrocarburs: NORMES 1. Trobar la cadena de carbonis més llarga. 2. Si n’hi ha dues igual de llargues escollim la que té MÉS
radicals. 3. Començam a enumerar per l’extrem on el substituents
queden amb en nombre més petit. 4. Els radicals s’escriuen per ordre alfabètic precedits pel
nombre del carboni al que estan enllaçats. 5. Si en els dos sentits, els radicals tenen la mateixa
numeració, es comença per l’extrem que deixarà un menor nombre al substituent que anirà primer per ordre alfabètic.
6. Si hi ha dos o més substituents iguals s’indicarà amb un prefix.
7. Els nombres que indiquen la posició dels substituents s’han de separar per comes. El nombres s’han de separar dels noms per guionets.
Exercicis Exemples
Exercicis Exemples
• 4-etil-6-metil-5-propildecà • 4-etil-2,2-dimetilnonà • 2,2,4,4-tetrametilhexà • 7-etil-3-metil-5-propildecà
Hidrocarburs: NORMES • ALQUENS –è
1. Es pren com a cadena principal la més llarga que conté el doble enllaç.
2. Es comença a numerar per l’extrem que deixa en menor posició el doble enllaç.
• ALQUINS -í 1. Utilitzen les mateixes normes que els alquens
2. Si hi ha dobles i triples enllaços, els dobles tenen prioritat en l’enumeració.
3. Per anomenar-los, s’indiquen primer els dobles enllaços utilitzant (-en-) i a continuació els triples enllaços.
Exercicis Exemples
Exercicis Exemples
Exercicis Exemples
• Formula: 1,4,5-hexatriè 1,9-decadien-3,5,7-trií 4-etil-8,8-dimetil-2,4,6-nonatriè 5,5-dietil-7,7-dimetil-1,3-octadiè 7-etil-4,4-dimetil-2,5,10-docecatrií 3,4,5,6-tetrametil-3,5-heptadien-1-í
Hidrocarburs Cíclics
Hidrocarburs Aromàtics
HALOGENATS D’HIDROCARBURS
• Són hidrocarburs als que un àtom d’hidrogen s’ha substituït per un halogen( F, Cl, Br o I).
• Per anomenar-los es consideren com a radicals i s’ordenen per ordre alfabètic. S’utilitzen les paraules fluoro, cloro, bromo i iodo.
ALCOHOLS • Es substitueix un hidrogen per un grup R–OH • Si és el grup funcional prioritari s’anomena el compost
acabat amb –ol • Si no és el grup funcional prioritari s’anomena com a
radical Hidroxi-
4-metil-1,3,6-heptantriol 3,5-hexandien-2-ol 4-etil-5-metil-2,4-octandiol
ÈTERS
• Es poden considerar com a composts on l’hidrogen del OH d’un alcohol per una cadena de carbonis. R-O-R’
• S’anomena la cadena secundaria acabada en -oxi- seguida del nom de la cadena principal indicant el nombre del carboni al que es troba enllaçat.
Metoxietà 1-Etoxipropà 3-metoxihexà 2-metoxibutà
ALDEHIDS
• Si es com a funció principal s’anomena amb el sufix –al.
• Si és una funció secundària s’anomena amb el prefix formil- .
Formula: Hexanal Butandial 3-hidroxibutanal 3-propilhexanal 1,2,4-hidroxihexandial
CETONES
• Si és la funció principal s’anomena amb el sufix -ona.
• Si és una funció secundària amb el prefix -oxo-.
Formula:
3,3-dimetil-2-pentanona
1-ciclohexil-3-pentanona
5-hexen-3-ona
4,5-dibromo-3,7-dioxononandial
ÀCIDS CARBOXÍLICS
• Si és una funció principal àcid i amb la terminació –oic.
Formula:
Àcid 3-hidroxipropanoic
Àcid 3-butenoic
Àcid 2,3-dihidroxibutandioic
Àcid 7-hidroxi-5-oxoheptanoic
ESTERS
• Si és la funció principal s’anomenen eliminant la paraula àcid i canviant la terminació -ic per -at seguit de de nom del radical unit a l’oxigen.
Formula: Etanoat de propil 3-cloropropanoat de butil 2-butenoat de propil 2-butenoat d’etil 3,5-diclorohexanoat de metil
AMINES
• Es considera la cadena com a substituent .
• Si és la funció principal el nom acaba amb el sufix -amina.
• Si la funció és secundària s’utilitza el prefix -amino-.
• Si la amina és secundària o terciària, s’indica el substituent enlloc de un nombre amb una N.
Formula: Metilamina Dimetilamina Trimetilamina N,N-dimetilbutilamina 1,N-dimetiletilamina
AMINES
• Es considera la cadena com a substituent .
• Si és la funció principal el nom acaba amb el sufix -amina.
• Si la funció és secundària s’utilitza el prefix -amino-.
• Si la amina és secundària o terciària, s’indica el substituent enlloc de un nombre amb una N.
Formula: 1-metilpropilamina 5-iodo-3-metilpentilamina Àcid 3-aminobutanoic N-etil-N,3-dimetilpentilamina
AMIDES
• Si és la funció principal s’anomena amb el sufix –amida.
• Si hi ha substituents sobre el nitrogen s’anomenen com a radical indicant que està sobre el nitrogen amb N.
Formula:
Etanamida
N-metiletanamida
Propanamida
3,N-dimetilpentanamida
AMIDES
• Si és la funció principal s’anomena amb el sufix –amida.
• Si hi ha substituents sobre el nitrogen s’anomenen com a radical indicant que està sobre el nitrogen amb N.
Formula:
4-cloro-4-metilhexanamida
N-etil-4-hidroxibutanamida
3-cloro-N,N-dimetilbutanamida
NITRILS
• Si és el grup preferent s’anomena com a –nitril o com a –carbonitril.
Formula: 3-metilpentannitril 4-cloro-2-metilheaxnnitril 2-metil-3-hexinnitril 4,4-diclorohexannitril 3-hidroxipropannitril
NITRODERIVATS
• S’anomenen com a substituents amb el prefix nitro-.
Formula: 2,3-dinitropentà 1,2-dimetil-3-nitrobenzè 3-nitropentanal 3-nitrociclopentè Àcid 4-cloro-2-nitrohexanoic
Dimetilpentà 1-etil-3-metilciclohexà 3-metil-1,4-ciclohexadiè 4-metilciclohexanol Propanoat de metil N-etilpronamina 4-etil-2,6,6-trimetiloctà 3-propil-1,5-heptadií 3-hexen-1-ol 3-buten-2-ona Àcid 2,3-dimetilbutanoic Pentanoat de butil Butanonitril
FORMULA I ANOMENA ELS SEGÜENTS COMPOSTS
ISOMERIA
ISOMERIA
ESTRUCTURAL
DE CADENA
DE POSICIÓ
DE FUNCIÓ
ESPACIAL
GEOMÈTRICA (Cis i Trans)
ÒPTICA (L i D)
ISOMERIA ESTRUCTURAL
• ISOMERS DE CADENA
• ISOMERS DE FUNCIÓ
• ISOMERS DE POSICIÓ
EXERCICIS DE ISOMERIA
1. Escriu i anomena 5 isómers que tenguin com a fórmula empírica: C5H12O. Indica de quin tipus d’isòmer es tracta.
2. Escriu i anomena 5 isómers que tenguin com a fórmula empírica: C6H12O. Indica de quin tipus d’isòmer es tracta.
3. Indica raonadament quin d’aquests composts són isòmers i el tipus d’isomeria que és: