Post on 17-Jan-2020
1. OBJECTIUS
2. METODOLOGIA I OPERATIVITZACIÓ
4. CONCLUSIONS 5. BIBLIOGRAFIA
3. RESULTATS
EN UNA SOCIETAT SECULARITZADA, COM ES COMPLEMENTEN ANTIGUES I NOVES FORMES DE CONSUM CULTURAL AL
CEMENTIRI?
Laura Fumanal Sánchez i Júlia Puchol Gómez Grau en Sociologia Tutora: Dafne Muntanyola i Saura
El nostre tipus ideal que és la cohabitació d’antigues i noves pràctiques de consumcultural, s’explica mitjançant la figura del “Santet”, un difunt considerat divinitat perconcedir desitjos als seus feligresos. La seva popularitat segueix vigent avui dia, tant ésaixí, que visitants i turistes no dubten en fer una parada davant del seu nínxol i deixar-‐liofrenes.El “Santet” reflexa l’existència de pràctiques, tant antigues com noves que conviuendins del mateix espai amb respecte, les primeres amb propòsits funeraris i les segonesamb propòsits turístics. Així mateix, existeix una homogeneïtat dels perfils que elvisiten, essent la majoria veïns i veïnes del barri del Poblenou o autòctons, on la sevapresència ha generat interacció, no només cap al nínxol, sinó entre els mateixosindividus.
La nova concepció de cementiri entès com a cementiri modern,espai que crea i recull diverses pràctiques culturals i religiosesque són externes als rituals del dol tradicionals; aquestesconviuen bidireccionalment sense perdre, tot i l’augment de lademanda de turisme funerari, la disconformitat per partd’aquells individus que continuen concebent el cementiri com aespai dedicat exclusivament al culte a la mort.
Ariès, P. (2005) “Historia de la muerte enoccidente: de la Edad Media hasta nuestros días”.Barcelona. Acantilado.Baudrillard, J. (1976) “El intercambio simbólico y lamuerte”. Venezuela:Monte Ávila.Donaire, J. A. (2012) Turismo cultural: entre laexperiencia y el ritual. Editorial Vitel·∙la.
L’objectiu principal del treball és comprendre com en una societat secularitzada conviuen antigues i noves formes deconsum cultural. Pel que fa als objectius específics, volem aproximar-‐nos a la idea de cementiri modern observant elstrets històrics i arquitectònics de l’espai per contextualitzar el present i poder observar així els comportaments i actitudsdels individus dins l’espai, així com les pràctiques que hi desenvolupen segons el seu habitus i les motivacions que tenena l’hora de visitar un cementiri.