Pràctiques educatives recomanades per la comunitat científica International que afavoreixen l’èxit escolar de tot

l’alumnat

IV Jornada d’Escola Inclusiva17 d’abril de 2010

Actuacions que generen

eficiència i equitat

Actuacions que generen

eficiència, però no equitat

Actuacions que generen equitat,

però no eficiència

Actuacions que no generen ni eficiència ni

equitat

Evolució del nivells de lectura a PISA

EspanyaOECD

Figura 2.22Cultivos transgénicos

El maíz transgénico debería prohibirseGrupos de conservación del medio ambiente están demandando que se prohíba el

cultivo del maíz transgénico. Este maíz se ha diseñado para que no le afecte un poderoso herbicida que mata las plantas de maíz convencionales. Este nuevo herbicida matará la mayor parte de las malas hierbas que crecen en los campos de maíz.

Los conservacionistas dicen que estas hierbas son el alimento de animales pequeños, sobretodo insectos, y que el uso de este herbicida con el maíz transgénico será malo para el entorno. Por otro lado, los defensores de el maíz transgénico dicen que un estudio científico ha demostrado que esto no va a pasar.

Aquí están los detalles del estudio científico mencionado:- El maíz se plantó en 200 campos de todo el país.- Cada campo se dividió en dos. En una mitad se plantó el maíz transgénico tratado

con el nuevo herbicida, y en la otra mitad el maíz convencional tratado con el herbicida convencional.

- El número de insectos hallados en el maíz transgénico, tratado con el nuevo producto, es el mismo que el tratado con el producto convencional.

El maíz se plantó en 200 campos de todo el país. ¿Por qué los científicos utilizan más de un campo?

a. Para que muchos agricultores puedan probar el nuevo maíz transgénico

b. Para ver cuanto maíz transgénico pueden cultivarc. Para cubrir el máximo de tierra posible con maíz transgénicod. Para contemplar distintas condiciones de crecimiento del maíz

.

DIVERSITAT CULTURAL iLINGÜÍSTICA

CONFLICTES i CONVIVÈNCIA

Baixos resultats acadèmics en aprenentatges instrumentals

Absentisme Abandó escolar

FRACÀS ESCOLAR

Actuacions que generen

eficiència i equitat

Actuacions que generen

eficiència, però no equitat

Actuacions que generen equitat,

però no eficiència

Actuacions que no generen ni eficiència ni

equitat

Actuacions que generen eficiència i

equitatRecerca de la

comunitat científica internacional

Actuacions que generen

eficiència, però no equitat

Actuacions que generen equitat,

però no eficiència

Actuacions que no generen ni eficiència ni

equitat

Comunidad Científica Internacional

European Framework Programmes of Research

Comunidad Científica Internacional

European Framework Programmes of Research

Comunidad Científica Internacional

European Framework Programmes of Research

Comunidad Científica Internacional

Model de Harvard:La diversitat, imprescindible per assolir un aprenentatge de qualitat

Model de Harvard:La diversitat, imprescindible per assolir un aprenentatge de qualitat

Declaracions de Larry Summers, quan era president de Harvard:“El nostre argumenta que ajuntar estudiants de diferents contextos, incloent diferents ètnies, té avantatges educatives vitals per a tots els i les estudiants, i els preparar millor per a servir com a líders d’una societat multicultural.”

Model de Harvard:La diversitat, imprescindible per assolir un aprenentatge de qualitat

FP6 -028603- 2SIXTH FRAMEWORK PROGRAMME

PRIORITY 7Citizens and Governance in a Knowledge-based Society

Projecte Integrat de la prioritat 7 del VI Programa Marc de la Comissió Europea en 14 països de la Unió Europea.

Què és el Projecte Includ-ed?

Projecte Integrat?Perquè combina una gran quantitat d’activitats i recursos per a aconseguir objectius científics ambiciosos i ben definits. A més s’espera que tingui un efecte estructurador en el teixit de la recerca Europea.

Programa Marc de la CEINCLUD-ED és l’únic projecte integrat centrat en l’educació obligatòria a Europa.

ConsorciInclud-ed

Objectiu principal

Analitzar estratègies educatives que contribueixen a la cohesió social i

estratègies educatives que condueixen a l’exclusió social, en el

context de la societat europea del coneixement, donant elements clau i

línies d’acció per a millorar les polítiques socials i educatives.

CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A RESULTATS.

Projecte 1 Sistemes educatius a la UE25 que augmenten/

disminueixen l’èxit educatiu

Projecte 2 Pràctiques educatives

efectives a Europa

CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL.

Projecte 4 Grups vulnerables en diverses provisions

educatives

Projecte 5 Politiques educatives

connectades amb polítiques socials

d’altres árees

CLUSTER 3 .- COHESIÓ SOCIAL DES D’ABAIX.

Projecte 3 Relació entre la exclusió educativa i les àrees de

la societat

Projecte 6 Projectes locals per a la cohesió

social

Estructura

Dues opcions:1) “Que me’ls treguin”2) “Que vinguin a ajudar-me”

Flecha, 1990: book La nueva desigualdad cultural (The new cultural inequality), chapter 6: Diversidad de niveles de educación generalista como eslabón de otras desigualdades (Diversity of levels in general

education as a link to other inequalities)

STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL)

Slavin 1992 (creator of “Success for All”): Ability grouping is ineffective. It is harmful to many students. It inhibits development of

interracial respect, understanding, and friendship. It undermines democratic values and contributes to a stratified society (Braddock &

Slavin 1992: 14).

Flecha, 1990: book La nueva desigualdad cultural (The new cultural inequality), chapter 6: Diversidad de niveles de educación generalista como eslabón de otras desigualdades (Diversity of levels in general

education as a link to other inequalities)

STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL)

Slavin 1992 (creator of “Success for All”): Ability grouping is ineffective. It is harmful to many students. It inhibits development of

interracial respect, understanding, and friendship. It undermines democratic values and contributes to a stratified society (Braddock &

Slavin 1992: 14).

Flecha, 1990: book La nueva desigualdad cultural (The new cultural inequality), chapter 6: Diversidad de niveles de educación generalista como eslabón de otras desigualdades (Diversity of levels in general

education as a link to other inequalities)

PISA 2006: data on lower performance of schools reporting ability grouping for all subjects, compared to schools reporting no ability

grouping or ability grouping only for some subjects.

STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL)

FINLANDIA La segregació es prohibeix als anys 80

MIXTURE1 teacher

25 students

STREAMING1 teacher with

20 students

1 teacher with 5 students

INCLUSION2 teacher

25 students

MIXTURE (barreja): 1 professora amb tots els nens i nenes

MIXTURE

Basat en la Igualtat d’oportunitats

1 Professor/a

Tots/es a la mateixa aula

Grups Heterogenis(Classes amb nivells barrejats)

MIXTURE1 professor/a25 nens/es

STREAMING1 professor/a amb

20 nens/es

1 professor/a amb5 nens/es

INCLUSION2 professors/es

25 nens/es

STREAMING consisteix en “adaptar el currículum a diferents grups d’alumnat en base a la seva capacitat dins d’una escola”.

European Commission. (2006). Communication from the Commission to the Council and to the European Parliament.

Efficiency and equity in European education and training systems. Brussels, September 2006. COM(2006) 481. (p.19)

STREAMING (separació per nivells): El professorat addicional s’utilitza per a segregar alguns estudiants (comunitat gitana, immigrants, nivell socioeconòmic baix,...), almenys en

algunes àrees instrumentals

STREAMING

Basat en la Diferència

Més d’un professor/a

Separats

Grups Homogenis(mateixa aula o diferent; grups de

reforç i suport segregat)

TIPUS DE STREAMING:

1. Organització de les activitats de l’aula segons els nivells

2. Grups de reforç i suport segregat de l’aula

ordinària

3. Currículum individualitzat exclusor

4. Elecció exclusora

MIXTURE1 professor/a25 estudiants

STREAMING1 professor/a amb

20 estudiants

1 professor/aamb 5 estudiants

SOCIAL EXCLUSION

MIXTURE1 professor/a

25 estudiants

STREAMING1 professor/a amb

20 estudiants

1 professor/aamb 5 estudiants

INCLUSION2 professor/a

25 estudiants

INCLUSION: una professora addicional serveix per a incloure a tot l’alumnat

INCLUSION

Basat en l’Igualtat de resultats/ Igualtat de diferències

Grups heterogenisMateixos recursos humans per

inclusió, i no segregació

1. Grups heterogenis amb recursos addicionals

2. Classes dividides inclusives (desdoblaments)

3. Extensió del temps d’aprenentatge

4. Currículum individualitzat inclusiu

5. Elecció inclusiva

TIPUS D’INCLUSIÓ:

2) “Que vinguin a ajudar-me”

GRUPS INTERACTIUS

2º

2º

Grups interactius

VYGOTSKY

ZONA DE

DESENVOLUPAMENT

PRÒXIM

PROCÉS INTER-INTRA

PSICOLÒGIC

(mediat per llenguatge)

ZDP: distància entre allò que una

persona pot fer individualment i allò que pot fer amb els

demés(mediat pel llenguatge)

INTERACCIONISME SIMBÒLIC

La persona (self) es constitueix a través de la interacció social, mediada per llenguatge i símbols

Persona = jo + mi

Persona: es diàleg permanent entre el jo i el mi

ROGOFFParticipació guiada: interacció amb diverses persones

“La interacción con otras personas ayuda a los niños en su desarrollo, guiando su participación en actividades relevantes, contribuyendo a adaptar la su comprensión a las nuevas situaciones, estructurando los intentos de solucionar los problemas (…)”

Rogoff, B. 1993

“Los compañeros con los que no existe una cierta familiaridad promueven el desarrollo de una mejor comprensión o establecimientos de nexos entre puntos de vista alternativos”

Rogoff, B. 1993.

ROGOFFInteraccions heterogènies entre iguals

FP6 -028603- 2SIXTH FRAMEWORK PROGRAMME

PRIORITY 7Citizens and Governance in a Knowledge-based Society

Congressos i seminaris a Bilbao, Nicosia, Nottingham,

Helsinki, Malta, Dublin...

Investigadors/es, administració, sindicats, partits polítics, professorat, alumnat, associacions de familiars, ongs, associacions gitanes, mass media...

EU Cluster meeting on Education and Social InclusionRepresentatives from Departments of Education

Improving measures for integration: the Parliament stresses the need to integrate migrants and social categories (such as Roma people) in society. Integration must be based on the principles of equal opportunities in education, ensuring equal access to quality education. Any solutions –whether temporary or permanent- that are based on segregation must be rejected. Parliament also considers that, in order to improve integration into society of children of migrants, it is necessary to involve them in a wide range of extracurricular activities.

Improving measures for integration: the Parliament stresses the need to integrate migrants and social categories (such as Roma people) in society. Integration must be based on the principles of equal opportunities in education, ensuring equal access to quality education. Any solutions –whether temporary or permanent- that are based on segregation must be rejected. Parliament also considers that, in order to improve integration into society of children of migrants, it is necessary to involve them in a wide range of extracurricular activities.

FP6 -028603- 2SIXTH FRAMEWORK PROGRAMME

PRIORITY 7Citizens and Governance in a Knowledge-based Society

CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A RESULTATS.

Projecte 1 Sistemes educatius a la UE25 que augmenten/

disminueixen l’èxit educatiu

Projecte 2 Pràctiques educatives

efectives a Europa

CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL.

Projecte 4 Grups vulnerables en diverses provisions

educatives

Projecte 5 Politiques educatives

connectades amb polítiques socials

d’altres árees

CLUSTER 3 .- COHESIÓ SOCIAL DES D’ABAIX.

Projecte 3 Relació entre la exclusió educativa i les àrees de

la societat

Projecte 6 Projectes locals per a la cohesió

social

Estructura

ESTAT DE LA QÜESTIÓ: TIPUS DE PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT

1. INFORMATIVA

> Les famílies són informades sobre les activitats, funcionament i decisions.

> No prenen part de les decisions.> Assistència a reunions.

2. CONSULTIVA

> Participació en els processos de presa de decisions de l’escola.

> Impacte limitat i participació bàsicament consultiva.> Participació d’organismes legals.

3. DECISIVA> Participació en els processos de presa de decisions a través de la representació en els òrgans de presa de decisions.

> Contribueix a fer el seguiment de l’escola (rendir comptes).

4. EVALUATIVA

> Participació en el procés d’aprenentatge de l’alumnat a l’escola.

> Ajudar en l’avaluació de l’alumnat.

5. EDUCATIVA

> Participació en el procés d’aprenentatge de l’alumnat a l’escola.

> Intervenir en les activitats d’aprenentatge de l’alumnat (activitats escolars i extraescolars).

connexió dintre de l’escola – fora de l’escola

VYGOTSKYFREIRE

Transformació de les diferents interaccions

d’aprenentatge del context

BRICE-HEATH

FORMES AMB

PARAULES

“Ways with words”

Famílies que no llegeixen a casa

Famílies que no parlen la llengua o el discurs de l’escola

ESTUDIS

D’ALFABETITZACIÓ

INICIAL

TEALE & SULZBY

ALFABETITZACIÓ INICIAL

AL DOMICILI

ALFABETITZACIÓ

FAMILIAR

PURCELL-GATES

FORMACIÓ DE FAMILIARS

TERTÚLIES LITERÀRIES DIALÒGIQUES AMB FAMILIARS

Persones que mai havien llegit un llibre, ara llegeixen, disfruten i dialoguen de llibres com …

Tertúlies literàries dialògiques

GARCÍA LORCA

WOLF

JOYCE

CERVANTES

KAFKA

CRITERIS: • Aprenentatge dialògic• Literatura clàssica universal• Persones sense titulació superior

- Mamá… ¿qué haces TÚ con un libro como ÉSTE?

Transformació dels espais d’alfabetizació i creació de nous significats