Post on 09-Mar-2016
description
Club de lectura
Comentari del llibre: 28 d’abril del 2014.
Fitxa de treball: L’Ofici de viure.
L’AUTOR
Cesare Pavese (1908-1950).
Escriptor italià nascut el 1908 a Santo Stefano Belbo, a
la regió del Piemont.
Va estudiar filologia anglesa a la ciutat de Torí i, mentre
cursava la llicenciatura, va interessar-se per la literatura nord-
americana i alternà els seus estudis amb la feina de traductor.
Un cop acabats els estudis es dedicà a la traducció
d’escriptors com John Steinbeck i Ernest Hemingway, i a
escriure crítica literària. L’any 1933 s’uneix amb Giulio Einaudi i Leone Ginzburg per
fundar l’editorial Einaudi.
L’any 1934 comença a publicar a la revista Cultura, de la qual és director, escrits
antifeixistes que el porten posteriorment a la presó.
Dos anys més tard torna a Torí i publica el llibre de poesia Lavorare stanca, llibre
que va començar a escriure durant el 1928.
El seu caràcter tímid, els desenganys amorosos i les crisis d’ansietat que patia, el
van portar cap a una forta depressió. Es va suïcidar als 42 anys, a Torí.
L’any 1957, es va crear el Premi Cesare Pavese en memòria seva.
BIBLIOGRAFIA Novel�les:
1994 Luchas de jóvenes : y otros relatos, 1925-1930 1973 Cartes 1969 La Casa en la colina 1962 Poesías completas
1956 La Platja 1952 L’Ofici de viure 1951 Ensayos de literatura norteamericana 1950 La Lluna i les fogueres
1949 Entre dones soles 1947 Diàlegs amb Leucò 1946 Camino de sangre 1941 De tu tierra
1940 Hermoso verano 1936 Treballar cansa
EL LLIBRE
Cesare Pavese va començar a escriure l’Ofici de viure l’any
1936, quan acabava d’arribar a Torí, després d’haver estat
confinat en un poblet del sud d’Itàlia. El finalitzà l’any 1950, nou
dies abans de suïcidar-se.
Es va trobar el manuscrit de l’Ofici de viure després de la
mort de l’autor, entremig dels seus papers amb l’afegitó “(Diari
1935-1950)”.
Pavese escriu en aquest diari reflexions sobre l’ofici
d’escriure i sobre l’ofici de viure.
En els primers fragments del diari ens parla de la seva pròpia poesia i investiga
noves formes d’escriure versos. Ens mostra també de la seva personalitat i els seus
pensaments, així com també reflexions sobre la seva forma de viure. Pavese no va
aconseguir l’estabilitat desitjada: els fracassos sentimentals se succeïren i el darrer
desengany l’abocà a la mort.
Sobre aquest diari, Italo Calvino va dir: “Pavese volia donar-nos amb el seu diari
un testimoni de l’antic costat tràgic de la vida humana del qual ningú no escapa”.
LA PEL�LÍCULA Fitxa de la pel�lícula
La Plaga
Director/a: Neus Ballús Guió: Neus Ballús, Pau Subirós País: Espanya Any: 2013 Durada: 85 min. Gènere: Drama. Documental Fotografia: Diego Dussuel
Dia de projecció dins el Cicle Cinema d’Autor:
24 de d’abril: per saber els horaris consulteu la cartellera del cinema d’autor.
Directora: Neus Ballús
Neus Ballús
Directora, guionista i productora de cinema nascuda a Mollet
del Vallès l’any 1980.
És llicenciada en Comunicació Audiovisual a la Universitat
Pompeu Fabra i té experiència com a muntadora i realitzadora
de documentals.
Ha treballat també com a editora i presentadora dels
informatius de 8TV i City TV.
És cofundadora, amb Pau Subirós, de la productora El Kinògraf.
La plaga és la seva primera pel�lícula que dirigeix.
La plaga
És una pel�lícula d’històries creuades que ens mostra la vida a la zona dels
Gallecs. Els protagonistes no són actors, són personatges que s’interpreten a ells
mateixos després d’un treball conjunt de quatre anys amb la directora.
Ballús va estar un temps per l’àrea dels Gallecs i un cop allà va fer la recerca
dels personatges i de les localitzacions. En un principi la directora quedava només per
entrevistar-se amb els protagonistes i els feia alguna fotografia; inicialment, aquest
material el recopilava per crear un documental. Però a mesura que avançava la recerca
de personatges i augmentava el material recollit, es va adonar que podia crear una
pel�lícula amb històries entrellaçades. Va intentar trobar l’equilibri entre ficció i
documental.
En una entrevista, que Gabriela Seidel-Hollaenfer li fa a la directora i que
trobem dins la pàgina web: http://www.laplaga.cat/, comenta: “el meu objectiu era que
l’espectador pogués veure la pel�lícula com si fos una ficció, però amb emocions reals
emergint constantment de les imatges”.
Ha guanyat diferents premis:
2013: Premi María a la millor pel�lícula al Festival de Cinema de Cali (Colòmbia)
2014: Premi Òpera Prima del Col�legi de Directors i Directores de Cinema de Catalunya
2014: Premis Gaudí:
Millor pel�lícula, per Neus Ballús
Millor direcció, per Neus Ballús
Millor guió, per Neus Ballús i Pau Subirós
Millor muntatge, per Neus Ballús i Domi Parra
Curtmetratges i pel�lícula sota la direcció de Neus Ballús:
2009 Immersió
Curtmetratges:
2006: Pepitu Ricu
2005: L’Avi de la càmera
2004: La Gabi