Post on 02-Sep-2019
Institut Joan Guinjoan Departament de Física i Química
Física i Química 3r d’ESO: feina d’estiu.
Els alumnes amb la matèria Física i Química de 3r ESO pendent hauran de fer les activitats
recollides en aquest dossier durant l’estiu i entregar-lo el dia de l’examen de recuperació del setembre.
Unitat 1. El mètode científic.
1. El mètode científic. El mètode científic és la manera de treballar en una investigació. Consta
d’una sèrie de fases que són comunes a totes les ciències.
1. OBSERVACIÓ DE L’ENTORN I PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA. Els científics volen descriure els
fenòmens que es produeixen al nostre entorn. A l’examinar fenòmens propis del seu camp
científic, s’identifiquen problemes que poden ser objecte d’estudi.
2. FORMULACIÓ DE LA HIPÒTESI. Formular una hipòtesi consisteix a elaborar una possible
explicació provisional del fenomen observat.
3. EXPERIMENTACIÓ I COMPROVACIÓ DE LA HIPÒTESI. Consisteix a reproduir i observar diverses
vegades el fet o fenomen que es vol estudiar, controlant les variables de les quals depèn.
4. ANÀLISI DELS RESULTATS I EXTRACCIÓ DE CONCLUSIONS. Aquesta fase consisteix en la
interpretació dels resultats de l’experimentació intentant extreure’n conclusions que
confirmin o rebutgin la hipòtesi. L’objectiu final és donar una explicació científica al
problema que s’havia plantejat.
Exercici 1. Una de les lleis de Murphy més importants diu que “una torrada sempre cau pel costat de
la mantega”. Imagina’t que ets Edward Aloysius Murphy i expliqueu seguint les passes del mètode
científic com podrieu arribar a aquesta conclusió.
2.2. Sistema Internacional d’unitats.
Exercici 2. Expresseu les mesures següents en les unitats indicades.
a) 350 g en hg
b) 6500 cm2 en dam2
c) 8 h en min
d) 52 cm3 en dm3
e) 0,15 km
en km
h min
f) 7,4 m
en m
min s
g) -5ºC en K
h) 300 k en ºC
i) 7 h en min
j) 2 m3 en dm3
k) 27 km
en m
h s
l) 9,5 m
en km
s h
Institut Joan Guinjoan Departament de Física i Química
Exercici 3. Completeu la graella amb les unitats del Sistema Internacional.
Magnituds bàsiques
Magnitud Unitat Símbol
Longitud
Massa
Temps
Temperatura
Magnituds derivades
Magnitud Unitat Símbol
Superfície
Volum
Velocitat
Exercici 4. Indiqueu a cada apartat quina magnitud s’ha mesurat i expresseu la mesura en unitats del
Sistema Internacional.
a) 23,2 cm
b) 75,1 dam2
c) 5 L
d) 2 dies
e) 34ºC
f) 18,9 km
h
Quines d’aquestes són magnituds fonamentals del Sistema Internacional?
Unitat 2. La naturalesa de la matèria.
1. Els estats físics de la matèria.
Exercici 5. Completeu la graella següent amb les propietats característiques dels diferents estats físics
de la matèria:
Estat sòlid Estat líquid Estat gasós
Volu
m
Form
a
Flu
ïdes
a
2. L’estat gasós.
Exercici 6. Definiu:
Matèria:
Pressió:
Volum:
Temperatura:
Fluid:
Institut Joan Guinjoan Departament de Física i Química
4. El model cineticomolecular de matèria.
Exercici 7. Els postulats són els principis o idees bàsiques en que es basa una teoria. Quin són els
postulats del model cineticomolecular de la matèria?
Exercici 8. Com explica el model cineticomolecular de la matèria la diferència entre les propietats
característiques dels sòlids, els líquids i els gasos?
Unitat 3. La matèria i els elements.
1. La matèria.
Exercici 9. Completeu la graella següent amb la informació sobre la classificació de la matèria que hi
falta:
2.1. Teoria atòmica de Dalton.
Exercici 10. Què diuen els postulats fonamentals de la teoria atòmica de Dalton?
Propietats: Classes: Característiques: Exemples:
Subst
ànci
es p
ure
s
Hidrogen
Oxigen
Ferro
Com
post
os
qu
ímic
s
-Tenen composició variable
-Estan formades per diferents
substàncies
-Es poden separar mitjançant
processos físics
Se’n poden distingir els
components a simple vista o amb
el microscopi òptic
Aigua amb sucre
Vinagre
Institut Joan Guinjoan Departament de Física i Química
2. 2. Estructura atòmica.
Exercici 11. Definiu:
Electró:
Protó:
Neutró:
3.3. Ions.
Exercici 12. Les següents representacions mostren el nombre de protons , neutrons i electrons
de diferents àtoms.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
a) Els àtoms que tenen el mateix nombre de protons són del mateix element. Quins dels 6 àtoms
representats són del mateix element?
b) Els àtoms amb major nombre de protons que d’electrons tenen càrrega positiva, són ions
positius. Quins dels 6 àtoms representats són ions positius?
c) Els àtoms amb major nombre d’electrons que de protons tenen càrrega negativa, són ions
negatius. Quins dels 6 àtoms representats són ions negatius?
d) Els àtoms amb igual nombre de protons que d’electrons no tenen càrrega, són
elèctricament neutres. Quins dels 6 àtoms representats són elèctricament neutres?
-
N
+
-
- +
+ -
- +
+
N +
-
-
N + N
+
+
N
N +
N
-
N + N
-
N +
N +
-
-
+ N
+
-
+ N
+
+ N N
-
- - -
4. La Taula Periòdica. (Sols pàg. 72 i 75)
Exercici 13. Completa la Taula Periòdica posant al requadre corresponent únicament el nom i el
símbol dels 20 primers elements, el ferro, el coure, l’argent, l’or i el mercuri.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
Exercici 14. Quines propietats tenen els metalls? Poseu 10 exemples d’elements metàl·lics.
Exercici 15. Quines propietats tenen els elements no-metàl·lics? Poseu 10 exemples d’elements no-
metàl·lics.
Institut Joan Guinjoan Departament de Física i Química
Unitat 4. L’enllaç químic.
1. Què és l’enllaç químic?
Exercici 16. Què és una molècula? Quina és la diferència entre la molècula d’un element i la
molècula d’un compost?
Exercici 17. Indiqueu si les fórmules químiques següents descriuen un àtom, la molècula d’un
element o la molècula d’un compost.
HF O3
Cl2 Na
Fe FeO
3. Compostos binaris. Com a norma general, en català, es nomenen els elements en ordre invers de
com apareixen a la fórmula química. En el cas que sols hi hagi 2 elements, podem nomenar els
compostos de manera sistemàtica (amb prefixos) aplicant les normes següents.
- En primer lloc es nomena l’element que ocupa el segon lloc a la fórmula de la forma següent:
H: hidrur B: borur C: carbur N: nitrur O: òxid
F: fluorur Si: silicur P: fosfur S: sulfur Cl: clorur
- A continuació la preposició “de” seguida de l’element que ocupa el primer lloc a la fórmula
química.
- Si hi ha més d’un àtom a la fórmula, s’afegeix un prefix numeral indicant el nombre de cada
espècie: di-, tri-, tetra-, penta-... De vegades, s’utilitza el prefix mono- per indicar que hi ha un
únic àtom.
Alguns exemples: hidrur de liti LiH, diòxid de carboni CO2, tribromur de nitrogen NBr3, dinitrur de
disofre S2N2...
Als compostos més comuns i quotidians s’utilitza el nom tradicional; els més importants són l’aigua
H2O i l’amoníac NH3. El carboni té la propietat de formar complexes molècules que estudia la
química orgànica i s’anomenen de manera diferent com el CH4 metà.
Exercici 18. Escriu la fórmula química dels compostos següents:
Triòxid de diferro Monoclorur de sodi
Mononitrur de diliti Trisulfur de dialumini
Difosfur de beril·li: Diborur de tricalci
Amoníac Triòxid de dior
Tetrafluorur de carboni Monosilicur de magnesi
Dihidrur de coure Metà
Monofluorur d’argent Fluorur d’oxigen
Monocarbur de tetrafluor Dihidrur de mercuri
Exercici 19. Escriu el nom dels compostos següents:
AlF3 AlH3
K2O NaI
CaH2 TiN
Ca2C FeCl3
CoBr3 SrH2
Si3N4 CuS
Ag2S Fe2O3
Al4C3 Sb2Se3
NaCl CaI2
Institut Joan Guinjoan Departament de Física i Química
Unitat 5. Les reaccions químiques.
1. Què és una reacció química?
Exercici 20. Què és un canvi físic? Enumereu 5 exemples de canvis físics.
Exercici 21. Què és una reacció química? Enumereu 5 exemples de reaccions químiques.
Exercici 22. Es descomponen 400 g de nitrat d’amoni N2H4O3 alliberant aigua, 140 g de nitrogen N2
i 80 g d’oxigen O2.
a) Escriviu i ajusteu l’equació química.
b) Quanta aigua s’ha alliberat a la reacció de descomposició?
Exercici 23. S’afegeixen 100 g d’hidròxid de potassi KOH a una dissolució d’àcid sulfúric H2SO4.
Reacciona tota la massa de KOH i es formen 127 g sulfat de potassi K2SO4 i 32 g d’aigua.
a) Escriviu i ajusteu l’equació química
b) Calculeu la massa d’àcid sulfúric H2SO4 que ha reaccionat.
Institut Joan Guinjoan Departament de Física i Química
Exercici 24. L’electròlisi de certa quantitat de la sal comuna (NaCl), produeix 46 g de sodi (Na) i 142
g de clor (Cl2).
a) Escriviu i ajusteu l’equació química
b) Calculeu la massa de sal comuna que ha reaccionat.
Unitat 6. El moviment.
1. El moviment i les seves propietats.
Exercici 1. Què és el moviment i per què diem que és relatiu?
2.1. Velocitat instantània i velocitat mitjana.
Exercici 2. Definiu:
- Moviment:
- Posició:
- Trajectòria:
- Velocitat instantània:
2.2. Moviment rectilini uniforme.
Exercici 3. Un cotxe parteix d’un poble situat al quilòmetre 180 d’una carretera recta i es desplaça
amb una rapidesa de 60 km/h en sentit cap a l’origen de la carretera. Des de l’origen de la carretera,
una motocicleta avança per aquesta amb una rapidesa de 90 km/h.
a) Completeu la graella amb la informació del moviment dels dos cotxes.
Cotxe: Motocicleta:
Posició inicial del mòbil x0 = x0 =
Velocitat del mòbil v = v =
Equació del moviment x = x =
b) Doneu valors aleatoris als temps i calculeu la posició de cadascun dels cotxes en diferents instants.
Cotxe: t(h) x(km)
Motocicleta: t(h) x(km)
Institut Joan Guinjoan Departament de Física i Química
c) Representeu les gràfiques posició-temps dels dos moviments a uns mateixos eixos de coordenades.
Exercici 4. Un ciclista recorre la carretera del parc Samà, des del desviament de la carretera Reus-
Riudoms fins el parc, amb l’horari i distàncies que es recullen a continuació.
9:00 9:12 9:14 9:17
Desviament Entrada de Vinyols Sortida de Vinyols Parc Samà
a) Calculeu la velocitat a cada tram en unitats del sistema internacional.
b) Suposant que la trajectòria és rectilínia i el ciclista manté una velocitat constant a cada
tram, escriviu l’equació del M.R.U. per a cada tram, comtat la posició x i el temps t des
del desviament.
5’1 km 0’5 km 1’7 km
Exercici 5. Un tramvia es desplaça per una via recta a una velocitat constat de 80 km/h. De quin tipus
de moviment es tracta? Escriviu l’equació del moviment utilitzant unitats del sistema internacional i
elaboreu una taula posició-temps que reculli la seva posició durant els primers 30 s.
Unitat 7. Les forces i les màquines.
2.1. Deformació: la llei de Hooke.
Exercici 6. Enuncieu la llei de Hooke.
Exercici 7. La molla d’un dinamòmetre s’allarga 4 cm que hi apliquem una força de 5N. Calculeu la
constant elàstica i quant s’allargarà si hi apliquem una força de 12N.
Exercici 8. Una goma elàstica s’allarga 5 cm quan se li aplica una força de 8 N. Calculeu la seva
constant elàstica i l’allargament de la goma si se li aplica una força de 20N.
Institut Joan Guinjoan Departament de Física i Química
2.2. Alteració de l’estat de moviment: les lleis de Newton.
Exercici 9. Enuncieu la primera llei de la inèrcia o primera llei de Newton.
Exercici 10. Expliqueu utilitzant un exemple la llei d’acció-reacció o tercera llei de Newton.
3.1. La palanca.
Exercici 11. Indiqueu sobre cadascun dels exemples on es troba la potència (P), la resistència (R) i el
fulcre (f); i digueu en cada cas, si es tracta d’una palanca de primer grau, de segon grau o de tercer
grau.
Unitat 8. Les forces de la natura.
1. Tipus de forces de la natura.
Exercici 12. Digueu 5 classes de forces i poseu exemples de cadascuna.
2.1. El pes.
Exercici 12. Què és el pes i com es calcula el seu valor a la Terra?