Post on 28-Jul-2020
IA12informe anual 2012
infraestructures que funcionen
infraestructures que funcionen
informe anual 12
Índex04 Carta del President
08Entrevista al Conseller Delegat
13Govern corporatiu i òrgans de govern
15 Govern corporatiu
16 Òrgans de govern
21Activitats del grup abertis
25 Autopistes
41 Infraestructures de telecomunicacions
45 Aeroports
51Responsabilitat social corporativa
52 Experiències pràctiques de RSC
57Informació econòmica-financera
59 Magnituds consolidades
65 Gestió financera
69 Accionistes i borsa
INFORME ANUAL 2012
salvador alemany
Carta del President
En relació amb Espanya i Europa, esperem que aquest 2013 sigui l’any en què es completin les “condicions necessàries” per a la sortida de la crisi. Fins i tot és possible que es produeixi el punt d’inflexió
Benvolguts accionistes,
En posar-me a escriure aquestes línies per a l’informe anual del
nostre Grup, he rellegit algunes de les reflexions que, en rela-
ció amb la crisi que estem vivint –força llarga–, hem compartit
en memòries anteriors. Així, en l’informe anual corresponent a
l’exercici 2008 –el primer exercici que podem considerar “de
crisi”, després de la seva eclosió als Estats Units durant l’estiu
de 2007–, Isidre Fainé (en aquell moment, president d’abertis)
afirmava:
“La situació que des d’agost de 2007 viuen els mercats finan-
cers internacionals va derivar, el 2008, en la primera crisi real-
ment global a la qual fem front. Tot i la capacitat d’intervenció
de què disposen avui dia els Estats, els bancs centrals i els di-
ferents organismes reguladors, possiblement ens trobem da-
vant d’un fenomen la magnitud i la transcendència del qual,
en termes d’intensitat, durada i impacte sobre l’economia i la
societat, encara se’ns escapen”.
Aquelles paraules tenien, per tant, un caràcter anticipant. Cons-
tataven la incertesa i apuntaven que la crisi que tot just co-
mençàvem a afrontar era quelcom més que una suau inflexió
en el cicle econòmic. Eren diversos els factors que confluïen en
l’esgotament d’una etapa i que, en molts casos, han acabat de-
terminant processos de transformació profunds i canvis en sec-
tors sencers d’activitat –a Espanya i el món–, com ha estat el cas
del sector financer, la construcció, l’energia, etc.
Aquestes paraules també avançaven un diagnòstic de la situació,
de l’evolució que, tot i la incertesa, podíem esperar i que ens
preparava per a la travessia d’una crisi econòmica que podia ser
llarga, com s’ha demostrat. Una crisi que, per la seva profunditat
i extensió en el temps, també està tenint conseqüències que no
hem d’ignorar en termes d’estructura social i de vertebració i
cohesió socials.
L’entorn
Cal dir que, des del punt de vista de les perspectives econòmiques
(i, un cop més, vull recordar que el cicle es asimètric, en el sentit
que no totes les regions econòmiques i països experimenten la
mateixa situació ni amb la mateixa intensitat), l’any 2012, igual
que el 2011, es va tancar amb una sensació sostinguda d’inquietud
i d’incertesa. Les previsions de creixement en 2013 per al conjunt
de l’economia mundial se situen al voltant del 3,7%, una xifra
molt semblant a la de l’any 2012, d’un 3,4%. Això significa que
la situació relativa de les diverses regions econòmiques no variarà
substancialment, de manera que la Unió Europea, en conjunt, se-
guirà amb creixements molt baixos i acumulant descensos en les
economies dels anomenats països perifèrics –entre els quals hi ha
Espanya–, mentre que als Estats Units –pendents de la resolució
de l’anomenat “segrest fiscal”– i al bloc dels BRIC i les economies
emergents les perspectives són una mica més favorables.
Per aquest 2013 i en relació a Espanya i Europa hauriem d’esperar
que sigui l’any en què es completin les “condicions necessàries”
per a la sortida de la crisi. És possible, fins i tot, que es produeixi
el punt d’inflexió. Hi hauria de contribuir l’efecte combinat de
la configuració de les bases per a la unió bancària a la Unió
Europea; la voluntat manifesta d’intervenció del Banc Central
Europeu en els mercats, a instàncies dels països que sol·licitin
assistència financera al Mecanisme d’Estabilitat; a Espanya, el
sanejament dels balanços de les entitats financeres amb la crea-
ció de la Sareb, juntament amb el procés de reestructuració del
sector, i, finalment, encara que no menys important, pel que fa
a Espanya, un procés de recuperació real de la competitivitat,
per la millora de la productivitat i el descens dels costos laborals
unitaris, la qual cosa actua com un factor que manté l’impuls
de les exportacions, amb el reequilibri consegüent de la balança
per compte corrent –de fet, amb superàvit des de juliol de 2012.
Tots aquest factors haurien d’afavorir un entorn financer més
estable, amb diferencials en el deute sobirà més moderats i, per
tant, costos financers més sostenibles, i, en definitiva, amb una
certa recuperació del crèdit per a aquelles empreses i sectors
que disposin de projectes solvents i de futur.
5
El primer operador mundial d’autopistes
Quant a abertis, aquest llarg període d’incertesa econòmica
també hi ha tingut les seves implicacions. Ja en aquell any 2008
al qual em referia, després d’un intens procés d’expansió i inter-
nacionalització que ens havia portat a generar pràcticament el
49% dels nostres ingressos fora d’Espanya, vam optar per una
estratègia de consolidació orientada a reforçar la nostra posició
en negocis i empreses en què participàvem, amb la consegüent
capacitat de control i una major visibilitat en termes de balanç i
compte de resultats. Així, vam anar consolidant posicions en les
nostres tres primeres concessionàries xilenes, a què es van sumar
tres més el mes de desembre passat, després de tancar l’acord
amb OHL Concesiones, i també vam iniciar el procés d’ampliació
de la nostra participació en Hispasat, l’operador espanyol de
satèl·lits, en què, al desembre de 2012, hem incrementat de nou
la nostra participació, fins a una mica més del 40%.
L’estratègia del Grup durant aquesta etapa (2008-2012) ha estat
guiada per dos objectius paral·lels i concurrents: la diversificació
geogràfica i d’àrees de negoci, cosa que accentua encara més el
procés d’internacionalització d’abertis, que ara, després de les
recents operacions del Brasil i Xile, ja és una empresa realment
global que genera un 65% dels seus ingressos fora d’Espanya.
Un salt que podem qualificar de “transformador”, pel que suposa
per a la dinàmica i el recorregut futurs del Grup, ha estat l’acord
assolit i tancat en 2012 amb OHL, gràcies al qual hem integrat
nou concessions d’autopistes al Brasil que ens converteixen en el
primer operador d’aquest país i que, a més, ens han portat a ser
líders mundials del sector. A això hem de sumar l’acord, també
amb OHL, per integrar tres de les concessions que aquest grup
gestiona a Xile, amb la qual cosa també assolim el lideratge en
aquest país.
Claus del negoci
L’aposta per la internacionalització ha estat clau en una progres-
sió que podem qualificar d’excel·lent, pel que fa a les magnituds
consolidades del Grup, tenint en compte el context econòmic
en què operem. L’asimetria en l’evolució relativa de les diferents
economies s’ha vist reflectida, un cop més, en l’evolució del tràn-
sit a les nostres autopistes (descensos a Espanya que ja superen
el 30% des de l’inici de la crisi, estabilitat a França i creixement
a Amèrica), que, juntament amb els programes d’eficiència, reor-
ganització, contenció de les despeses d’explotació, rotació dels
actius en cartera, optimització i reducció del deute, etc., s’ha tra-
duït en un exercici d’estabilitat a l’alça en els ingressos i també
d’un lleuger increment del resultat net recurrent, fins i tot exclo-
ent l’impacte positiu derivat de la venda d’un 23% (sobre el 31%
que controlàvem) de la participació en l’operador de satèl·lits
Eutelsat.
L’exercici 2012 va ser dens en decisions que anticipen el futur
d’aquesta abertis transformada, més oberta i més global: les no-
ves concessions al Brasil i a Xile, la incorporació a abertis tele-
com del nou segment de negoci de les torres de telefonia mòbil,
l’extensió fins al 2031 de la concessió de l’aeroport de Luton a
Londres, i l’adquisició de les concessions dels túnels de Vallvidre-
ra i del Cadí, en consorci amb el banc brasiler BTG Pactual.
INFORME ANUAL 2012
Crec que podem afirmar que abertis va saber captar, en el moment just, la urgència del canvi i la necessitat de consolidar un grup global i amb projecció de futur
Una sòlida estructura accionarial
No podem aïllar l’operació del Brasil del que ha significat per a
la reorganització de la nostra estructura accionarial. Amb aquests
actius concessionaris al Brasil hem incorporat al Grup un nou
accionista, amb voluntat de permanència i visió de llarg ter-
mini. OHL esdevé ara, juntament amb La Caixa i CVC, el nucli
accionarial de referència del Grup i ha establert una solució de
continuïtat amb l’anterior accionista, ACS, que, des de la creació
d’abertis el 2003, va contribuir i participar, de manera implicada
i compromesa, en el creixement del Grup.
És indubtable que la nostra estructura accionarial s’ha obert, s’ha
enriquit i ha guanyat en diversificació al llarg dels últims anys.
Avui dia, pràcticament un 43% dels nostre capital és flotant, és a
dir, que no està en mans d’accionistes de referència.
Això ens parla d’una companyia atractiva per als inversors que,
alhora, genera expectatives importants. Així mateix, suposa una
important exigència en termes de compromís i dedicació, per
part dels qui ens encarreguem de la gestió del Grup, per assolir
els reptes plantejats i obtenir els resultats que permetin complir
amb l’objectiu –per a nosaltres, permanent– d’una retribució als
accionistes estable i previsible.
Volem preservar l’atractiu que suposa, pel que fa a la rendibilitat,
la combinació de dividend, ampliacions alliberades i revaloració
de la cartera. Un any més, el 2012, la nostra acció va millorar al
mercat. Mentre que el selectiu IBEX 35 va patir un descens del
4,7%, abertis va tancar l’any amb una revaloració del 5,7%.
7
L’aposta per la internacionalització ha estat clau en una progressió que podem qualificar d’excel·lent quant a les magnituds consolidades del Grup, tenint en compte el context econòmic en què operem
“Valor compartit”
Crec que podem afirmar que abertis va saber captar, en el mo-
ment just, la urgència del canvi i la necessitat de consolidar un
grup global i amb projecció de futur. Es tracta d’un grup capaç de
fer sostenible el seu creixement, diversificant-lo geogràficament i
aportant-li fortalesa i recursos per superar amb èxit les diferents
fases del cicle econòmic.
Les decisions que hem adoptat des de l’inici de la crisi ens han
aportat focus, una gestió més eficient i adaptada a les circums-
tàncies, dimensió, i pulmó i espai per seguir creixent. Aquestes
decisions ens parlen de la capacitat d’estar preparats i reaccionar
a temps.
Aquesta abertis transformada segueix mirant endavant. El Grup
posseeix una dimensió global i és més difícil de gestionar, ja que
operem amb nous socis en més mercats i més grans, amb rea-
litats i expectatives diverses, però també té més oportunitats
per créixer, per desenvolupar el potencial dels nostres equips de
gestió, i perquè ens puguem comprometre, com a persones i ciu-
tadans, amb les comunitats i els territoris en què operem. Amb
consciència i sensibilitat del difícil context en el qual ens trobem.
D’acord amb el que un pensador de l’economia i de l’empresa
com Michael Porter suggereix, hem de treballar en la creació de
“valor compartit”. Aquest concepte ha d’inspirar el creixement
de les companyies i ha de fer possible que l’èxit en el negoci i
en els resultats s’alineï amb el progrés social. En definitiva, és
necessari posar en pràctica polítiques i accions que millorin la
competitivitat de les companyies alhora que, simultàniament,
milloren les condicions socials i econòmiques de les comunitats
en què aquestes companyies operen i es desenvolupen. Repte i
oportunitat.
Entrevista a Francisco Reynés, conseller delegat
“L’any 2012 ha estat clau en la història d’abertis, hem assolit el lideratge mundial del sector i una major diversificació internacional de la companyia.”
9
P. Quines són les claus que han marcat l’exercici 2012 per a
abertis?
R. En 2012, abertis ha assolit una de les fites més importants
de la seva història amb la consecució del lideratge mundial del
sector de les autopistes de peatge, després del tancament de
les operacions d’adquisició d’actius d’OHL al Brasil i Xile. Amb
aquestes operacions, que han suposat una gran transformació
de la companyia, abertis ha prosseguit la seva intensa activitat
corporativa i de rotació de la cartera d’actius, i ha assolit, no
només el lideratge mundial, sinó també una major diversificació
internacional de la seva base d’actius.
En definitiva, 2012 ha estat, sobretot, un any d’objectius complerts
per al Grup. Fa temps ens vam plantejar que la companyia fos
més internacional, més duradora –amb l’extensió dels seus
terminis de concessió–, més rendible, més sòlida financerament
i que generés, alhora, un valor més alt per als seus accionistes.
Considero que hem aconseguit assolir aquestes metes amb una
encertada combinació de creixement, optimització de la cartera
a través de la venda de participacions financeres, i una gestió més
eficient dels negocis i del balanç.
El resultat és una companyia líder al món, que incorpora,
després de les últimes operacions, més de 1.000 milions d’euros
d’ingressos i 500 milions d’EBITDA, anualment, al seu perímetre;
una companyia que l’any 2013 generarà més del 60% del seu
EBITDA fora d’Espanya, on ja acumula 16.000 milions d’euros
d’actius, i una companyia que, també en 2012, ha aconseguit
reforçar el seu balanç, i és que el fort despalanquejament
permetrà que l’any 2013 situï la seva ràtio deute net / EBITDA
en 4,6 x. Tot això, a més, sense demanar esforços addicionals als
seus accionistes.
Pel que fa a resultats, abertis, malgrat treballar en un entorn
econòmic complex –especialment en els negocis que gestiona
a Europa–, ha seguit creixent en les seves magnituds principals
i ha complert els seus objectius de creació de valor per als seus
accionistes, empleats i la societat en general.
La companyia ha tancat l’exercici amb un resultat net global de
1.204 milions d’euros i un resultat net comparable de 613 milions
d’euros, un 2% superior al de l’exercici anterior. Així mateix, ha
millorat el nivell d’ingressos respecte de l’any anterior i ha superat,
per primera vegada, els 4.000 milions d’euros. Addicionalment, la
companyia ha seguit realitzant un esforç de gestió i contenció de
la despesa important, a través del seu ambiciós pla d’eficiència.
P. abertis ha consolidat, el 2012, un intens període de
creixement, amb el tancament de diverses operacions. Què
destacaria en aquest sentit?
R. abertis s’ha centrat, en els últims tres anys, en el creixement
selectiu i en la focalització en aquells negocis en què el Grup
pugui desenvolupar un rol industrial i aportar un valor més alt per
a l’accionista. Des de 2009, la companyia ha duplicat el nombre
de concessions i quilòmetres que gestiona, que han passat dels
3.700 als més de 7.300 amb què hem començat l’exercici 2013.
Els esforços d’internacionalització, que s’han consolidat
efectivament en 2012 amb l’operació del Brasil, també han
conduït a un EBITDA més diversificat i amb una major exposició
a mercats d’alt creixement. El 2013, un 60% de l’EBITDA es
generarà fora d’Espanya, en contrast amb el 48% de 2009, i un
16% provindrà de la nova filial al Brasil, arteris. En aquest període,
a més, abertis ha incrementat en prop d’un 28% el valor dels
El 2012, hem aconseguit assolir les nostres metes amb una encertada combinació de creixement, optimització de la cartera i una gestió més eficient dels actius
INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012
Els esforços d’eficiència que s’han fet fins ara seran més visibles en 2013 i 2014, així que esperem una expansió significativa dels marges
actius que gestiona, fins a assolir més de 29.000 milions d’euros.
El creixement de la companyia ha rebut un gran impuls durant
l’any, amb operacions importants. Després de la incorporació
d’actius al Brasil i Xile i si no hi ha més canvis de perímetre
rellevants durant l’any, abertis podria tancar l’exercici 2013 amb
uns ingressos per damunt dels 5.000 milions d’euros i un EBITDA
de més de 3.000 milions.
L’operació del Brasil també ha suposat un canvi molt significatiu
en l’estructura accionarial de la companyia, amb la incorporació
del grup OHL, que, amb més del 15% del capital, s’ha convertit
en un dels accionistes de referència d’abertis, juntament amb el
grup “la Caixa” i el fons CVC.
En l’àmbit de les operacions de creixement, també destaca
l’entrada en el sector de les torres de telefonia mòbil, amb
l’adquisició a Telefónica de 1.000 torres per 90 milions d’euros,
i l’acord amb la Generalitat de Catalunya que ens permetrà
gestionar la concessió de Túnel del Cadí i Túnels de Vallvidrera
durant 25 anys.
P. Un altre dels aspectes que ha marcat l’any 2012 ha estat
la feina feta en l’àmbit de l’eficiència. Quins resultats s’han
aconseguit fins ara i quins són els seus objectius?
R. Efectivament, abertis ha seguit implementant durant 2012 el
seu pla d’eficiència, que, des de 2010, ens ha permès estalviar
150 milions d’euros en OPEX i 80 milions en CAPEX. Es tracta
d’un factor fonamental en l’escenari econòmic actual, marcat
principalment per la reducció dels trànsits a Europa, especialment
a Espanya, i per un increment generalitzat del cost del deute.
Addicionalment, els esforços d’eficiència realitzats fins ara seran
més visibles en els comptes de resultats de 2013 i 2014, ja que la
majoria dels costos de reestructuració ja s’han aprovisionat, així
que esperem una millora dels marges. L’objectiu és aconseguir un
estalvi de 150 milions d’euros en OPEX i de 70 milions en CAPEX,
anualment, a partir de 2014. Durant aquest exercici, seguirem
treballant en l’àmbit de l’eficiència i ens centrarem sobretot en
exportar les millors pràctiques als actius adquirits recentment, un
cop hagi conclòs la fase d’integració.
P. En l’àmbit financer, sembla que la companyia ha sortit
enfortida de l’exercici 2012. Quines han estat les claus per
fer-ho possible?
R. Els darrers anys, abertis duu a terme una estratègia dinàmica
de gestió d’actius que ens permet créixer i, alhora, millorar les
nostres ràtios de palanquejament. En els últims dos anys, hem
desinvertit al voltant de 3.000 milions d’euros i hem invertit més
de 3.200 milions d’euros. En aquest sentit, la incorporació dels
actius d’OHL al Brasil, unida a l’esforç de gestió realitzat durant
aquest període en l’àmbit financer, ens ha permès reforçar el
nostre balanç i reduir substancialment la nostra ràtio deute net
/ EBITDA. Aquest indicador haurà passat del 6,0 x de 2009 al 4,6
x esperat de 2013.
El deute net d’abertis s’haurà reduït, des de 2009, en termes
comparables, en un 10,6% respecte al tancament estimat de
2013. El 2012, tenint en compte les operacions de creixement
realitzades, el deute net d’abertis gairebé no va augmentar.
En aquest sentit, el mercat del deute a llarg termini va reconèixer,
en 2012, l’esforç de gestió que està fent la companyia i ho
demostra el fet que a l’octubre vam aconseguir col·locar un bo
a 7 anys per 750 milions d’euros a un cost molt competitiu del
4,75%.
11P. Quins reptes es planteja la companyia per a l’exercici
2013?
R. L’objectiu estratègic principal de 2013 serà consolidar les fites
assolides l’any anterior, especialment la integració dels actius
brasilers i xilens.
D’altra banda, abertis està avui més preparada que mai per
afrontar nous reptes, per la qual cosa el creixement seguirà sent
un objectiu, sempre sota criteris estrictes de rendibilitat i amb
un interès especial en el sector de les autopistes dels mercats
internacionals, com ara els de Mèxic i els Estats Units. Ens
interessen les economies estables, amb seguretat jurídica, marcs
clars quant a les concessions i una àmplia experiència en l’àmbit
de la col·laboració publicoprivada. Tampoc no podem oblidar
l’allargament de les nostres concessions actuals a França i Espanya.
El Grup també es fixa com a reptes per a 2013 seguir aprofundint
en la recerca d’eficiències en OPEX i CAPEX en tots els seus negocis,
així com la consolidació del balanç i la posició financera de la
companyia. La consecució d’una major optimització de la nostra
cartera, amb desinversions en les participacions minoritàries que
no ens permetin exercir un rol industrial i consolidar els nostres
comptes, seguirà sent un objectiu irrenunciable. Així mateix,
seguirem treballant per aconseguir més visibilitat en la política
de remuneració a l’accionista.
Pel que fa a l’activitat orgànica de la companyia, preveiem que
seguirà sent dèbil a Espanya, mentre duri la recessió, i estable a
França, mentre que, a Amèrica, tot indica que el comportament
seguirà sent positiu i creixent. Naturalment, hem d’estar
molt atents a l’evolució dels esdeveniments en l’escenari
macroeconòmic; la situació a Europa segueix sent complexa,
encara que sembla que a la segona meitat de l’any millorarà. En
definitiva, tots aquests elements són susceptibles d’afectar els
escenaris de sortida de la crisi i, en conseqüència, les previsions
amb què hem treballat, especialment quant a l’evolució del
trànsit a les xarxes d’autopistes.
abertis està avui més preparada que mai per afrontar nous reptes, per la qual cosa el creixement seguirà sent un objectiu, sempre sota criteris estrictes de rendibilitat
Govern corporatiu
15 Govern corporatiu
16 Òrgans de govern
Compromís, progrés i millora constant són el resultat de l’actitud de totes les persones que formen abertis
INFORME ANUAL 2012
Impuls a la transparència i la participació gràcies a les noves tecnologies
15
Govern corporatiuabertis desenvolupa la seva tasca a través d’una sòlida i organitzada estructura de govern, configurada
pel Consell d’Administració i les diferents comissions (Comissió Executiva, Auditoria i Control, i
Nomenaments i Retribucions), que ha fet de la transparència empresarial, el comportament ètic dels
seus col·laboradors i la major participació dels seus accionistes en el funcionament quotidià de la
companyia les seves prioritats màximes.
La normativa interna d’abertis –Estatuts Socials, Reglament de la Junta General d’Accionistes i
Reglament del Consell d’Administració– ha seguit adaptant-se durant l’any 2012 als canvis normatius
recents, amb l’objectiu de perfeccionar-ne la redacció i assolir les millors pràctiques de govern
corporatiu.
En aquest sentit, el Codi Ètic del Grup ja fa més d’un any que és vigent i ha estat valorat molt
positivament, ja que ha permès, juntament amb el treball de la Comissió del Codi Ètic, el compliment
de les pautes d’actuació que han de regir el comportament de tots els agents relacionats amb abertis.
D’altra banda, s’ha incrementat l’esforç per millorar l’accés dels accionistes d’abertis a la companyia.
Si, l’any 2012, es va adoptar la delegació electrònica del vot, en 2013 s’acceptarà per primera vegada
el vot electrònic a la Junta General d’Accionistes. Es tracta d’un avenç important en el compromís
d’abertis amb la millora de la participació dels accionistes en la gestió de la companyia, possible
gràcies a la presència creixent de les noves tecnologies en els processos de gestió de les empreses.
En 2013, abertis seguirà treballant en la seva missió perquè la transparència, el rigor en les seves
pràctiques i el bon govern en la seva actuació segueixin sent les bases que inspirin la cultura
corporativa de tota l’organització. Tot això, amb l’objectiu de seguir generant valor amb la confiança
dels seus col·laboradors, clients i accionistes.
Consell d’Administració (a 31 de desembre de 2012)
Durant l’any 2012, s’hi han incorporat Pablis 21, SL; Carlos Colomer Casellas; Obrascón Huarte Lain, SA; OHL Concesiones, SAU, i OHL Emisiones, SAU; i l’han deixat Théâtre Directorship Services Delta, SARL; Théâtre Directorship Services Kappa, SARL, i Théâtre Directorship Services Lambda, així com Florentino Pérez Rodríguez, Ángel García Altozano, Pablo Vallbona Vadell, Manuel Raventós Negra i Emilio García Gallego.
l Comissió Executival Comissió d’Auditoria i Controll Comissió de Nomenaments i Retribucions
INFORME ANUAL 2012
Òrgans de govern
Miquel Roca JunyentSecretari no conseller
Salvador Alemany Mas President Juan-Miguel Villar Mir, en representació d’Obrascón Huarte Lain, S.A.
Vicepresident 2nIsidro Fainé Casas
Vicepresident 1r
Javier de Jaime Guijarro, en representació de Théâtre Directorship Services Alpha, S.à.r.l.Vicepresident 4t
Marcelino Armenter Vidal
Ricardo Fornesa Ribó
Juan Villar-Mir de Fuentes, en representació d’OHL Concesiones, S.A.U.
Antonio Tuñón Álvarez
José Antonio Torre de Silva López de Letona, en representació de Théâtre
Directorship Services Gama, S.à.r.l.
Santiago Ramírez Larrauri, en representació de Théâtre Directorship Services Beta, S.à.r.l.
Josep Maria Coronas Guinart Vicesecretari no conseller
Francisco Reynés MassanetConseller Delegat
Manuel Torreblanca Ramírez, en representació de Pablis 21, S.L.
Tomás García Madrid, en representació d’OHL Emisiones, S.A.U.
Miguel Ángel Gutiérrez Méndez
Ernesto Mata López
Gonzalo Gortázar Rotaeche
Ramón Pascual FontanaLeopoldo Rodés Castañé
Carlos Colomer Casellas
Carmen Godia Bull, en representació de G3T, S.L.
Vicepresidenta 3a
Comissió ExecutivaSalvador Alemany Mas (President)
Isidro Fainé Casas
Juan-Miguel Villar Mir, en representació
d’Obrascón Huarte Lain, S.A.
Carmen Godia Bull, en representació de G3T, S.L.
Javier de Jaime Guijarro, en representació
de Théâtre Directorship Services Alpha, S.à.r.l.
Francisco Reynés Massanet
Marcelino Armenter Vidal
José Antonio Torre de Silva López de Letona, en representació
de Théâtre Directorship Services Gama, S.à.r.l.
Miquel Roca Junyent (Secretari no conseller)
Josep Maria Coronas Guinart (Vicesecretari no conseller)
Josep Maria Coronas Guinart, Isidro Fainé Casas, Francisco Reynés Massanet, Carmen Godia Bull, Salvador Alemany Mas, Juan-Miguel Villar Mir, José Antonio Torre de Silva López de Letona, Javier de Jaime Guijarro, Marcelino Armenter Vidal, Miquel Roca Junyent
Comissió Executiva
17
Comissió d’Auditoria i ControlMiguel Ángel Gutiérrez Méndez (President)
Marcelino Armenter Vidal
Carlos Colomer Casellas
Marta Casas Caba (Secretària no consellera)
Comissió de Nomenaments i RetribucionsRicardo Fornesa Ribó (President)
Carmen Godia Bull, en representació de G3T, S.L.
Javier de Jaime Guijarro, en representació
de Théâtre Directorship Services Alpha, S.à.r.l.
Miguel Ángel Gutiérrez Méndez
Juan Villar-Mir de Fuentes, en representació
d’OHL Concesiones, S.A.U.
Josep Maria Coronas Guinart (Secretari no conseller)
Òrgans delegats de control
Alta Direcció (a 31 de desembre de 2012)
PresidentSalvador Alemany Mas
Director General Financer i de Desenvolupament Corporatiu
José Aljaro Navarro
Director General d’Autopistes Espanya
Josep Lluís Giménez Sevilla
Director General de sanefFrançois Gauthey
Conseller Delegat d’arterisJosé Carlos F. de Oliveira Fº
Directora de l’Assessoria JurídicaMarta Casas Caba
Director de ComunicacióJuan María Hernández Puértolas
Secretari GeneralJosep Maria Coronas Guinart
Director General de Recursos Interns i Eficiència
Lluís Deulofeu Fuguet
19
Conseller DelegatFrancisco Reynés Massanet
Director General d’Autopistes AmèricaDavid Díaz Almazán
Director General d’abertis telecom
Tobías Martínez Gimeno
Director General d’abertis airports
Carlos del Río Carcany
Director de Riscos i Auditoria Interna
Jordi Lagares Puig
Director d’Estudis i Gabinet de Presidència
Antoni Brunet Mauri
Director de Relacions Institucionals i fundació abertis
Sergi Loughney Castells
Activitats del Grup
abertis s’ha consolidat com un dels líders mundials en el mercat de la gestió privada d’infraestructures públiques i com el primer en la gestió d’autopistes
25 Autopistes
41 Infraestructures de telecomunicacions
45 Aeroports
abertis és el líder mundial en el sector de la gestió d’infraestructures i està present en un total de 14 països a través de tres àrees de
negoci:
Autopistes
Infraestructures de telecomunicacions
Aeroports
Irlanda
Estats Units
Canadà
Regne Unit
EspanyaPuerto Rico
Mèxic
Jamaica
Colòmbia
Xile
Argentina
Brasil
Suècia
França
INFORME ANUAL 2012
23
APORTACIó DELS INGRESSOSPER SECTORS I PER àMBIT GEOGRàFIC
PLANTILLA MITJANA PER SECTORS I PER àMBIT GEOGRàFIC
Autopistes
Telecomunicacions
Aeroports
2012
Autopistes
Corporació
Telecomunicacions
Aeroports
2012
80%
8%
12%67%
3%
17%
13%
Espanya
Resta del món
França
Regne Unit
Xile
2012
Espanya
Resta del món
França
Regne Unit
Xile2012
45%
37%
5%
6%8%
36%
23%
27%
7%
7%
INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012
La compra del 60% d’arteris Brasil i de noves autopistes a Xile suposa una operació transformacional del Grup
Espanya França i resta d’Europa
Brasil Resta d’Amèrica
acesainvicataumariberpistascastellanaaucataulesaavasaTrados 45
sanefsapnsanef aquitaine1
sea141
autovíascentrovíasintervíasvianortefernão diasfluminenselitoral sulplanalto sulrégis bittercourtlatina manutenção2
latina sinalização2
elquirutas del pacíficoaprgcogesa1
opsa1
autopista del sollos andeslos libertadoresAutopista Central
Europa i Amèrica
eurotollsantollbet’Eire Flowbip&gosanef ITSTC FLOw
Espanya França i resta d’Europa América
Accesos de MadridCiralsaAutemaHenarsaTúnels
A’LienorAlisRoutalis1 RMG
Ausol CoviandesConinvial1 metropistas
SOCIETATS CONCESSIONàRIES
CONTROL O CONTROL COMPARTIT
SOCIETATS TELEMàTIQUESALTRES PARTICIPACIONS
1. Societats que únicament presten serveis d’explotació d’autopistes.2. Societats que únicament presten serveis de construcció d’autopistes
25AutopistesNeix el nou líder mundial d’autopistes
El negoci de les autopistes ha experimentat a finals de 2012
una autèntica transformació. La incorporació dels actius del
Brasil i Xile consoliden abertis com a la major empresa de gestió
d’autopistes del món, tant pel que fa a ingressos com pel nombre
de quilòmetres gestionats.
L’any 2012 passarà a la història com a l’any en què abertis es
converteix en el grup líder mundial en el sector de les concessions
d’autopistes, amb la gestió directa de més de 7.300 quilòmetres.
La compra del 60% d’OHL Brasil –actualment, arteris– i de noves
autopistes a Xile suposa una autèntica operació transformacional
del Grup, amb un fort impuls al seu procés d’internacionalització,
fruit de l’extensió de la durada mitjana de les seves concessions i
l’arribada de nous socis internacionals.
És el resultat d’un procés que es va iniciar fa anys i que s’ha
enfortit en els darrers tres exercicis amb una intensa activitat
corporativa i de rotació de la cartera d’actius. En només tres anys,
abertis ha duplicat el nombre de quilòmetres que gestiona de
manera directa, que ha passat dels 3.750 de l’any 2009 als més
de 7.300 de què disposa actualment.
D’aquesta manera, abertis ha aconseguit reduir la seva sobreexposició
a determinats mercats de menor creixement com ara l’europeu, en
general, i l’espanyol, en concret. Gràcies a aquest imparable procés
d’internacionalització, es calcula que, l’any 2013, quasi tres quartes
parts dels ingressos del negoci d’autopistes provindran de l’estranger.
Tanmateix, malgrat la conjuntura econòmica a Espanya,
abertis també ha continuat creixent en el seu territori històric.
El desembre de 2012, es va adjudicar la concessió dels túnels
de Vallvidrera i del Cadí, durant 25 anys, al consorci format
per abertis i el banc brasiler BTG Pactual. abertis, amb una
participació del 35% de la nova concessionària, exercirà el seu
lideratge industrial, requisit primordial en totes les operacions
que conformen el procés d’expansió de la companyia.
Pel que fa al trànsit, abertis continua afectada per la debilitat
de l’economia europea, que, sumada a l’increment del preu del
carburant, ha llastat les xifres de trànsit, principalment, a Espanya.
Aquest comportament contrasta amb les dades que provenen
del continent americà, com ara les de Xile i Puerto Rico, on es
registren creixements de trànsit molt destacats.
En conseqüència, el negoci d’autopistes d’abertis –principal
activitat del Grup en termes de volum d’ingressos (80% del
total) i Ebitda (89%)– ha pogut mantenir durant l’exercici el
nivell de les seves magnituds principals, gràcies al fet que ha
seguit treballant en la seva recerca contínua de la racionalització
màxima, l’eficiència i la modernització de la seva activitat.
Com a reptes principals per al 2013, abertis treballarà en la
integració de tots els nous actius adquirits i seguirà aprofundint
en la recerca d’eficiència quant a despeses d’explotació i de
capital (OPEX i CAPEX) en tots els seus negocis, en l’enfortiment
del seu balanç i en l’optimització de la seva cartera a través d’una
major durada mitjana de les seves concessions.
A més, seguirà estudiant noves oportunitats de creixement,
sempre sota estrictes criteris de rendibilitat, i amb un interès
especial en els mercats internacionals del sector de les autopistes,
com ara els dels Estats Units i Mèxic, amb economies estables,
seguretat jurídica i marcs concessionaris clars.
França i resta d’Europa
La presència d’abertis en el negoci d’autopistes a França es
canalitza a través del grup concessionari sanef, en què té una
participació del 52,55%. sanef gestiona de manera directa un
total de 1.761 quilòmetres d’autopistes de peatge al nord-est de
França, a Normandia (en aquesta zona, a través de la seva filial
sapn) i a Aquitània (a través de la seva filial sanef aquitaine), la
qual cosa representa el 22% del total d’autopistes de peatge de
França.
La xarxa de sanef manté una posició privilegiada al centre
de l’Europa econòmica, connectant amb cinc grans capitals
europees (Londres, Brussel·les, Luxemburg, Frankfurt i Estrasburg)
i gestionant cinc dels set accessos per autopista a la ciutat de
París.
Durant l’exercici, sanef s’ha vist afectada per l’alentiment
econòmic, que s’ha agreujat a França al llarg de l’any. La pujada
del preu del carburant i la incertesa al voltant de l’evolució de
l’economia han afectat les xifres de trànsit. La intensitat mitjana
diària a les seves autopistes va retrocedir un 3%, amb una major
incidència en el cas dels vehicles pesats. Així i tot, la unitat va
mantenir els seus ingressos estables gràcies a l’increment de les
tarifes.
2012 ha estat també un any de creixement corporatiu per a
sanef, que ha tancat la compra de CS ITS, un dels líders mundials
en solucions de peatge. La nova filial, sanef its technologies,
té més de 200 empleats en set països i posseeix una completa
gamma de sistemes de peatge, centrats en quatre activitats: el
peatge clàssic, xarxes de peatge de flux lliure i d’emergència, i
solucions de gestió interna.
CS ITS i sanef han col·laborat durant anys en el desenvolupament
de sistemes de peatge i han contribuït a l’èxit de grans projectes
INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012
Societat Participació Km. Fi concessió
França
A’Lienor 35,00% 150 2066
Alis 19,67% 125 2067
Routalis1 30,00%
275
Regne Unit
RMG 33,33% 74 2026
74
Societats telemàtiques Participació
França
eurotoll 100%
bip&go 100%
sanef its 100%
Resta d’Europa
santoll 100%
bet’Eire Flow 100%
Canadà
TC Flow 50%
ALTRES PARTICIPACIONS
Societats concessionàries
Participació Km. Fi concessió
sanef 52,55%1 1.388 2029
sapn 99,97% 372 2029
sea142 99,97%
sanef aquitaine3 100,00%
1.761
CONTROL O CONTROL COMPARTIT
1. abertis participa en un 52,55% en sanef, que, al seu torn, participa en la resta de societats.2. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A14 (sapn).3. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A65 (A’Lienor).
1. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A28 (Alis)
innovadors, com el perifèric de Dublín (M-50) o el Golden Ears
Bridge de Vancouver (Canadà).
Entre els principals projectes de 2012, cal destacar la concessió
per al desenvolupament i execució del major sistema de peatge
dinàmic (free flow), del món en un pont. El Port Mann Bridge de
Vancouver (Canadà) disposarà de 10 carrils de peatge lliure, pels
quals es calcula que passarà una mitjana de 130.000 vehicles al dia.
En aquest exercici, sanef ha seguit implementant les inversions
previstes en el programa “Paquet Vert”, un acord amb el Govern
de França per a la inversió de 250 milions d’euros en tres anys en
projectes destinats a millorar la integració de les infraestructures
en el medi ambient. En els dos primers anys, s’ha completat el
60% dels projectes planificats per sanef.
El futur del peatge passa pel telepeatge?
Es tracta, sense cap mena de dubte, d’una solució de futur: en aconseguir que els vehicles no s’hagin d’aturar als peatges, aquest sistema
evita els embotellaments, permet reduir les emissions de gasos hivernacle i el consum de carburant, i augmenta la comoditat de l’usuari,
alhora que assegura una taxa de cobrament òptima a la societat concessionària. Com a la circumvalació de Dublín el 2009, sanef acaba
d’instal·lar el sistema de telepeatge més gran del món al Port Mann Bridge de Vancouver, tot un motiu de satisfacció per a usuaris i
autoritats locals.
Quins són els avantatges de sanef en el mercat del telepeatge?
sanef es recolza en el seu saber fer en l’àmbit de les infraestructures viàries per desplegar sistemes de telepeatge tot situant el client al
centre dels seus serveis. Tant si es tracta d’“ecotaxes“ sobre vehicles pesants com de peatges en infraestructures o urbans, el grup sanef
es compromet amb la creació de vincles de confiança amb el contractant, proposant les millors solucions tècniques i d’explotació, a més
de costos baixos, i respectant sempre els terminis.
Quines solucions proposa sanef als seus clients?
Gràcies a l’adquisició de sanef its technologies, el grup controla ara tots els components d’una oferta especialitzada i eficient: solucions
de peatge clàssic, mixt i telepeatge, solucions de gestió interna, de control i sanció... Aquests coneixements, que complementen els
d’explotació, es veuen reforçats per la bona feina dels emissors, intermediaris entre els
peatges i el client final. Les aportacions de Bip&Go i d’eurotoll al sistema global és clau.
En quin sentit és destacable el projecte de telepeatge de Port Mann Bridge de
Vancouver?
Port Mann Bridge i la seva àrea de telepeatge són destacables en més d’un sentit:
per començar, es tracta del pont més ample del món (65 metres), amb 10 carrils de
circulació (2x5). L’àrea de peatge és també la més gran del món i està equipada amb
diverses tecnologies innovadores i complementàries: lectura de dispositius RFDI, lectura
de plaques de matrícula i avaluació dels tipus de vehicle. A més, garanteix la compatibilitat
entre els diferents sistemes de peatge de la conurbació de Vancouver.
D’altra banda, estem especialment orgullosos d’haver aconseguit dur a terme aquesta
operació en un termini de 9 mesos, entre la confirmació del contracte i la
inauguració efectiva del pont.
I, finalment, la més gran de les recompenses: els clients expressen la seva
satisfacció pel fet de guanyar entre 30 i 45 min per trajecte.
El nostre grup és líder pel que fa a innovació i modernitat en l’àmbit
dels peatges, la qual cosa és tot un avantatge en els nous projectes de
concessions i d’instal·lació d’àrees de peatge al món.
Jérôme Couzineau, Director de Desenvolupament Comercial de sanef toll solutions international
“La nostra fita: ser el líder mundial en solucions de telepeatge”
27
1. abertis participa en un 52,55% en sanef, que, al seu torn, participa en la resta de societats.2. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A14 (sapn).3. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A65 (A’Lienor).
1. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A28 (Alis)
INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012
Europa
Operador Km Trams
sapn 372 A13: París-Caen
A14: París La Defénse-Orgeval
A29: Le Havre-Saint Quentin
sanef 1.388 A1: París-Lille
A2: Peronne-Valenciennes
A4 : París-Estrasburg
A16 : París-Boulogne sur Mer/Dunkerque
A26 : Calais-Troyes
Alis 125 A28: Rouen-Alençon
A’liénor 150 A65: Langon-Pau
Londres
Oporto
Lisboa
Estrasburg
Reims
Caen
Alençon
Langon
Pau
ParísFrançasanef
A’liénor
Peterborough
GloucesterSawtry
Alconbury
Swindon
Cirencester
Autopistes França
abertis gestiona demanera directa
1.761quilòmetres d’autopistesa França
Regne UnitRMG
2012 Var.
sanef 22.586 -2,0%
sapn 27.546 -3,9%
Total IMD 22.899 -2,9%
Les magnituds detallades corresponen a HIT/sanef consolidat.
2012
Inversió operativa 63
Inversió en expansió 126
2012 Var.
Ingressos d’explotació 1.509 0,2%
EBITDA 957 -0,5%
EBIT 575 -2,1%
IMD
INVERSIONS (Milions d’euros)
C. RESULTATS NIIF (Milions d’euros)(Aportacions al consolidat d’abertis)
29En primer lloc, s’han reduït les emissions de CO
2 amb la
generalització de vies de telepeatge per a vehicles lleugers i la
seva successiva implantació per a vehicles pesats.
En l’àmbit mediambiental, també destaca la construcció de l’Eco-
pôle, un edifici ecològic responsable, realitzat amb materials
respectuosos amb el medi ambient, eficient en el consum
d’energia i que utilitza energies renovables. L’edifici, que serà el
quarter general dels equips de gestió de la xarxa est de França
de sanef, s’emmarca en la filosofia d’“ecoconcepció” del Grup,
que preveu la realització de prototips d’àrees de descans que
reuneixin tècniques i pràctiques mediambientals òptimes i el
desplegament progressiu d’aquestes mesures en totes les àrees
per a clients.
Pel que fa a la responsabilitat social corporativa, sanef exemplifica
el seu compromís amb els territoris en què opera mitjançant el
patrocini cultural de nombrosos festivals regionals de música,
cinema, natura o folklore. Amb l’objectiu de difondre el patrimoni
de les diferents regions de França en què es troba present, sanef
ha dotat totes les seves àrees de servei de plafons informatius
amb els punts d’interès cultural i històric de la zona. Així mateix,
és sòcia de referència de la Creu Roja francesa en diverses accions
de lluita contra l’atur.
El 2012, una de les accions més destacades ha estat el patrocini
de la gran retrospectiva de Dalí al Centre Pompidou, a París, que
viatjarà al Museu Reina Sofia de Madrid el 2013. L’exposició
reuneix per primera vegada obres procedents dels tres dipositaris
del llegat Dalí: la Fundació Gala-Salvador Dalí (Figueres), el
Museu Salvador Dalí de St. Petersburg (Florida) i el Museu Reina
Sofia (Madrid), que han unit esforços per oferir al públic el millor
dels seus fons.
La presència d’abertis a la resta d’Europa en el sector de
les autopistes es manté al Regne Unit, on participa en la
concessionària RMG, titular de les concessions de les autopistes
A1-M i A419/417 (74 quilòmetres).
2012 ha suposat també la sortida definitiva d’abertis de Brisa,
i, en conseqüència, del mercat portuguès. Després d’anys de
presència al país lusità, en vista del deteriorament dels trànsits
i els resultats a Portugal, i en no poder exercir un rol de lideratge
industrial a Brisa, abertis va decidir acceptar l’oferta pública
d’adquisició d’accions formulada per la societat Tagus sobre el
100% de la concessionària portuguesa. abertis va vendre la
totalitat del seu paquet d’accions, representatives del 15,02%
del capital, en una operació que va suposar un impacte en caixa
de 312 milions d’euros.
Magnituds econòmiques i activitat
Els ingressos de les concessions d’autopistes de gestió directa a
França i altres societats telemàtiques assoleixen els 1.509 milions
d’euros, mentre que l’EBITDA se situa en 957 milions d’euros,
la qual cosa representa un 37% i un 39% del total d’abertis,
respectivament.
Els ingressos de peatge a desembre de 2012 ascendeixen a 1.382
milions d’euros, una xifra similar a la de 2011, ja que la disminució
en un 2,9% de la intensitat mitjana diària es veu compensada per la
revisió de tarifes, amb una alça del 2,4%. La pitjor activitat de 2012,
que incideix de manera més significativa sobre els vehicles pesats, és
conseqüència del mal temps a principis d’any, a la pujada del preu
del carburant i a la desacceleració econòmica a França.
Els altres ingressos (127 milions d’euros) corresponen a prestacions
de serveis de les societats concessionàries (serveis d’enginyeria
i telecomunicacions, cànons d’àrees de servei i altres serveis
d’explotació d’autopistes), així com als ingressos de les filials,
bàsicament, per activitats telemàtiques. L’any 2012 inclou els
ingressos, des del mes de octubre, de la nova filial sanef its.
A finals de 2012, el percentatge de transaccions de telepeatge sobre
el total de vehicles ha assolit el 39,3% (un increment anual d’1,5
punts), amb un percentatge del 78,4% entre els vehicles pesats.
A França, s’han invertit 63 milions d’euros en la renovació i
modernització de la xarxa existent (renovació de peatges i
manteniment de la xarxa), i 126 milions d’euros en inversions en
expansió relacionades amb el Paquet Vert, així com en l’adquisició
de la societat sanef its.
INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012
Espanya
A Espanya, abertis és el primer operador d’autopistes de peatge
per quilòmetres gestionats: un total de de 1.526 quilòmetres
d’autopistes, que suposen el 59% del total de vies de peatge del
país. Així mateix, participa de manera no majoritària en un total
de 245 quilòmetres, a través d’altres concessions d’autopistes i
túnels.
El 2012 ha estat per a abertis autopistas un any en què s’han
intensificat les conseqüències de la recessió econòmica a
Espanya. El trànsit a tota la xarxa d’autopistes ha descendit de
manera important, tant pel que fa a vehicles lleugers com pesats.
La fi de les bonificacions establertes pel Reial decret de 1999,
com a compensació per determinades rebaixes de tarifes de les
principals concessions a Espanya, va comportar un increment del
preu dels peatges d’un 7,5%, que es va sumar a la pujada de tres
punts de l’IVA durant el mes de setembre. Aquests increments
extraordinaris aliens a la concessionària, units a la pujada del preu
del carburant i als efectes de l’augment de l’atur a Espanya, van
afectar el trànsit a les concessions més importants de la divisió
al país.
En l’exercici, abertis ha incorporat al seu perímetre Túnels de
Barcelona i Cadí, la concessionària que gestiona els túnels de
Vallvidrera i del Cadí. Al desembre, abertis i BTG Pactual van signar
el contracte de concessió d’aquestes dues infraestructures per un
període de 25 anys. abertis, que disposa d’una participació del
35% en l’empresa conjunta, exercirà el seu rol de soci industrial,
aprofitant la seva experiència en aquest territori.
Com en anys anteriors, el 2012 la prioritat de la divisió ha seguit
sent l’impuls a la modernització de les instal·lacions i la recerca
del millor servei als seus clients, amb noves eines per incrementar
la transparència i la informació oferta.
Així, aquest any, abertis autopistas España ha centrat els seus
esforços en l’impuls a la modernització de les seves vies. Amb el
desplegament de les seves vies de multipagament (receptores de
VIA-T, efectiu i targetes) en diverses de les seves concessions,
s’ha aconseguit agilitzar i fer més còmode el pas pel peatge. En
aquest sentit, s’han dut a terme diferents accions promocionals
per donar a conèixer els avantatges que ofereix l’ús del telepeatge
(VIA-T) a l’autopista. Cal destacar els acords assolits amb els
emissors no financers per potenciar l’ús del VIA-T com a únic
mitjà de pagament a les autopistes per al sector del transport,
com a mesura per evitar el frau de les targetes d’ús professional.
Aquesta acció incrementarà de manera considerable el volum
de transaccions de VIA-T durant els propers mesos. El 2012, el
CONTROL O CONTROL COMPARTIT
ALTRES PARTICIPACIONS
Societat Participació Km. Fi concessió
acesa 100% 479 2021
invicat 100% 66 2021
aumar 100% 468 2019
iberpistas 100% 70 20241
castellana 100% 51 20241
aucat 100% 47 2039
aulesa 100% 38 2055
avasa 100% 294 2026
Trados 45 50% 14 2029
1.526
Societat Participació Km. Fi concessió
Accesos de Madrid 35,1% 61 2049
Túnels 35,0% 41 2037
Henarsa 30,0% 62 2039
Ciralsa 25,0% 33 20402
Autema 23,7% 48 2037
245
2. El termini concessional podria prorrogar-se fins al 2044, en funció del compliment de deter-minats índexs de qualitat.
1. El termini concessional podria prorrogar-se fins al 2029, en funció del trànsit real dels anys 2015 a 2019.
37,4% dels clients de la unitat de negoci d’autopistes d’abertis a
Espanya va utilitzar aquest dispositiu.
Amb l’objectiu d’oferir el millor servei i informació al client,
abertis autopistas ha posat en marxa el @TruckTweet, un nou
canal de la xarxa social Twitter creat per donar resposta als
professionals del transport que viatgen per autopista. El nou canal
de Twitter se suma al portal www.autopistas.com en l’esforç
d’abertis per oferir un millor servei i respondre a les necessitats
del client en tot moment.
Al llarg de 2012, els Truck Park de Montseny i Porta Barcelona,
situats a l’autopista AP-7, s’han consolidat com a àrees de servei
per a transportistes, amb més de 43.000 clients des de la seva
posada en marxa.
Així ho demostren les xifres d’ocupació mitjana nocturna del
darrer trimestre de l’any, que van superar el 42% al Montseny
(amb un pic de màxima ocupació del 100% en dos dies de
novembre) i van arribar al 48% a Porta Barcelona (amb un pic del
89% registrat a l’octubre).
31
abertis autopistas està realitzant esforços importants per millorar l’experiència del client a l’autopista. Quines són les prioritats
de la companyia en aquest àmbit?
Des de fa uns quants anys i com que ja partíem de nivells de qualitat molt alts, la nostra prioritat ha estat difondre el servei que som
capaços d’oferir i que els nostres clients desconeixien. La nostra prioritat en aquest aspecte és doble: per un costat, conèixer el client,
comunicar-nos amb ell i respondre a les seves expectatives, en funció del seu perfil d’ús de l’autopista, en cadascun dels moments de
contacte amb nosaltres. Per l’altre, seguir construint amb els nostres empleats una cultura centrada en el client al 100%, tot prenent
consciència que cadascun de nosaltres som prescriptors del servei i que tot el que fem en la nostra feina diària, en qualsevol àmbit, té
un impacte directe sobre l’experiència dels nostres clients.
Quins són els serveis principals que abertis autopistas ha implantat en 2012 amb la finalitat de millorar l’atenció als seus
clients?
Hem dissenyat nous serveis en funció dels diferents moments de la seva relació amb nosaltres. Així, en la planificació del trajecte, el
nostre portal de clients ja ha assolit les 105.000 visites mensuals, cosa que suposa un increment del 30% respecte de l’any anterior i
demostra que anem pel bon camí. El servei més utilitzat és la informació del trànsit i la planificació de rutes.
Per agilitzar el pas pel peatge, hem dut a terme diverses campanyes de promoció de l’ús del telepeatge amb els diferents emissors,
donant a conèixer els avantatges que el VIA-T suposa per al client; hem contribuït a l’aparició de nous emissors,
com el RACC, i s’han implantat mesures com el pagament obligatori amb VIA-T per al transport pesat, una
acció sense precedents per acabar amb el frau de les targetes professionals. Durant 2012, hem arribat
al 37,4% de transaccions de telepeatge, un 0,5% més que en 2011.
A les àrees de servei també s’han dut a terme accions de millora. Algunes de les nostres àrees, més
orientades al client particular, s’han redissenyat sota el concepte de total care center, adaptant
l’oferta de restauració i serveis a les necessitats que requereix una parada familiar.
El 2012 també ha estat l’any de la posada en marxa del Social Media Plan d’abertis autopistas i,
per tant, de l’obertura de nous canals de comunicació amb els nostres clients. Ja estem presents
a les xarxes socials amb un canal de seguretat vial a YouTube, i a Twitter amb @TruckTweet, un
canal dirigit a professionals del transport.
Quines novetats incorporarà abertis autopistas el 2013 per millorar l’experiència dels seus
clients?
Seguirem avançant amb el Social Media Plan, obrint nous canals d’atenció que fomentin la interacció
amb els nostres clients. L’any 2013 ja disposarem de l’Oficina Virtual, d’un canal d’atenció
als clients a Twitter i d’una aplicació de mobilitat. I, naturalment, seguirem impulsant
l’orientació al client entre els nostres empleats, com a pilar clau de l’estratègia
d’abertis autopistas.
Marga Tejedor, Directora de Màrqueting i Comercial d’Autopistes Espanya
“Impulsar l’orientació al client entre els nostres empleats és un pilar clau de la nostra estratègia”
INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012
Control o control compartitAltres participacions
abertis gestiona directament
1.526quilòmetres d’autopistesa Espanya
Palafolls
La Jonquera
Girona
Lleida
Castelló
València
Alacant
Sevilla
Cadis
Navalcarnero Arganda del Rey
Guadalajara
Segòvia
Adanero
Àvila
Astorga
Lleó Logroño
Vitòria
Bilbao
Saragossa
Madrid
Barcelona
Tarragona
avasaacesa
invicat
Túnels de VallvidreraTúnel del Cadí
El 2012, s’han finalitzat les obres d’ampliació del tercer carril
a l’autopista AP-7 en tot el seu traçat, on actualment s’estan
desenvolupant les obres de construcció dels accessos de Sant
Gregori, Fornells i Vilademuls, a Girona. A l’AP-6 s’ha avançat de
manera important en l’ampliació del tercer carril per sentit al
tram entre San Rafael i Villacastín.
A l’autopista AP-68, la remodelació de les àrees de servei de
Sobradiel i Altube, inaugurades el 2012, representa un canvi
fonamental en el model d’atenció i servei al client en la seva
parada a l’autopista. Al llarg de 2013, es posaran en marxa la
resta d’àrees, a Logroño, Calahorra i Tudela.
En resposta a la situació econòmica actual del país, abertis
autopistas ha mantingut oberts tots els seus canals de
comunicació i col·laboració amb les administracions públiques,
per pal·liar l’increment impositiu en els preus i les necessitats
d’inversió de les administracions en les infraestructures de
carreteres. En aquest sentit, cal destacar l’acord a què ha arribat
abertis amb el Govern d’Aragó i el Ministeri de Foment per a la
bonificació de determinats recorreguts de les autopistes AP-2 i
AP-68, que es fa extensiu als vehicles pesats, amb l’objectiu de
millorar la circulació en vies alternatives, més adequades per a
trajectes de curt recorregut entre poblacions, i contribuir a la
millora de la seguretat vial.
Espanya
Amb la voluntat de mantenir-se propera al territori i els
seus habitants, abertis ha continuat amb la seva missió de
recolzament a iniciatives socials i culturals. S’han d’inscriure dins
d’aquest objectiu diverses accions, com ara l’edició del llibre
Personatges il·lustres del Gironès i la Selva, cinquè volum d’una
col·lecció que repassa les biografies de persones destacades
de les diferents comarques catalanes per les quals transcorren
les autopistes del Grup. En l’àmbit de l’art, la companyia va fer
possible la supervivència del Museu d’Art Contemporani Esteban
Vicente de Segòvia, amb la donació a la institució dels ingressos
obtinguts amb la venda d’un quadre de l’artista que dóna nom a
la pinacoteca. Quant al medi ambient, s’han ampliat els projectes
de rehabilitació de la pedrera romana del Mèdol (Catalunya) i la
restauració de la vessant segoviana de la calçada romana de La
Fuenfría (Castella i Lleó).
El 2013, abertis autopistas treballarà en la consolidació de les
noves vies incorporades en el darrer exercici, alhora que reforçarà
el seu esforç de racionalització i optimització dels costos per
millorar l’eficiència i la competitivitat de la unitat de negoci a
Espanya.
Magnituds econòmiques i activitat
Els ingressos de les concessions d’autopistes de gestió directa a
Espanya arriben als 1.308 milions d’euros (32% del total del grup
abertis), i l’EBITDA, als 989 milions d’euros (40% del total).
Malgrat l’evolució negativa de l’activitat a Espanya, d’un -10,4%, els
ingressos d’explotació han disminuït únicament un 3,8%, gràcies a
la revisió anual de tarifes (amb una alça mitjana del 3,7%) i a les
compensacions pels convenis de l’AP-7 i del Maresme.
L’evolució negativa de l’IMD s’explica, principalment, per la crisi
econòmica general, així com per l’increment del preu del carburant
–que retreu el consum– i els increments addicionals de tarifes, en
haver-se suprimit compensacions del 7% i en haver-se incrementat
l’IVA durant l’any.
S’ha continuat invertint en sistemes de telepeatge. Actualment, l’ús
d’aquest sistema en el conjunt de la xarxa d’autopistes a Espanya
arriba al 37,4%. Destaca avasa, amb un 46,6% de transaccions de
telepeatge, ja que tots els sistemes de descomptes i gratuïtats de
la concessionària van lligats a un ús obligatori d’aquest sistema de
pagament.
Així mateix, s’ha continuat amb el procés de modernització de les
vies de pagament en determinats trams d’acesa i aumar, amb la
instal·lació de màquines que accepten qualsevol mitjà de pagament
(efectiu, targeta i VIA-T). Durant els propers anys, es preveu el
desplegament d’aquest tipus de màquines en tota la xarxa d’abertis
a Espanya.
Durant el 2012, a les autopistes d’abertis a Espanya s’han realitzat
inversions operatives per valor de 25 milions d’euros, principalment,
en sistemes d’informació i control, seguretat, senyalització de la
xarxa i millores a les àrees de peatge. Així mateix, s’han invertit 165
milions d’euros en expansió, 118 dels quals corresponen a les obres
d’ampliació de carrils i trams. Els altres 37 milions d’euros s’han
destinat a l’adquisició de la participació a la concessionària Túnels
(Túnels de Vallvidrera i Túnel del Cadí).
2012
Inversió operativa 25
Inversió en expansió 165
2012 Var.
Ingressos d’explotació 1.308 -3,8%
EBITDA 989 -5,6%
EBIT 686 -8,1%
IMD
INVERSIONS (Milions d’euros)
C. RESULTATS NIIF (Milions d’euros)(Aportacions al consolidat d’ abertis)
2012 Var.
acesa 24.359 -8,8%
invicat 49.008 -9,4%
aumar 15.071 -12,9%
iberpistas 21.950 -12,8%
castellana 6.180 -10,7%
aucat 21.973 -12,8%
aulesa 3.570 -16,6%
avasa 11.506 -9,6%
Total IMD 18.752 -10,4%
33
INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012
Amèrica
Amèrica s’ha convertit, l’any 2012, en el mercat principal
d’abertis per nombre de quilòmetres gestionats. L’adquisició dels
actius d’OHL al Brasil consolida la posició del Grup al continent,
en el qual ja estava present amb autopistes als Estats Units
(Puerto Rico), Colòmbia, Argentina i Xile. Avui dia, el 55% dels
més de 7.300 quilòmetres d’autopistes que gestiona abertis al
món es troba a Amèrica Llatina.
L’exercici 2012 s’ha caracteritzat per la bona evolució de les
economies d’Amèrica Llatina, que ha confirmat l’estabilitat
i fortalesa del trànsit a la regió. Els increments de la intensitat
mitjana diària (IMD) als diferents països han compensat
parcialment l’alentiment de les economies europees i, més
concretament, la d’Espanya. Quant al compte de resultats, la
divisió presenta importants increments, tant en EBITDA com en
ingressos (incloent-hi la integració dels actius del Brasil a partir
del desembre).
Brasil
El 2012, abertis ha dut a terme la major operació corporativa dels
últims anys: la integració dels actius d’OHL al Brasil –actualment
denominada arteris. Una transacció que no només a conduït
abertis al lideratge mundial en el sector de les autopistes, sinó
que ha afegit nous accionistes a l’accionariat del Grup i ha
incorporat un nou soci internacional, Brookfield.
Al desembre, abertis i Brookfield Motorways van tancar, després
d’haver obtingut totes les autoritzacions administratives
i financeres necessàries, l’adquisició del 51% i el 49%,
respectivament, de la societat Partícipes en Brasil, propietat
fins llavors d’OHL. Partícipes posseeix un 60% d’OHL Brasil,
companyia cotitzada al Brasil i titular de nou concessions
d’autopistes al país. Després del tancament de l’acord, OHL es va
convertir en accionista de referència d’abertis, de què controla
un 15% del capital.
Els actius brasilers que s’integren en abertis són nou concessions
d’autopistes, amb un total de 3.227 quilòmetres. Es troben als
Estats de São Paulo, Minas Gerais, Rio de Janeiro, Santa Catarina
i Paraná, amb quatre concessionàries dependents de l’Estat de
São Paulo: autovias, centrovias, intervias i vianorte; i cinc
concessionàries dependents de la xarxa federal: autopista
fernão dias, autopista régis bittencourt, autopista litoral sul,
autopista planalto sul i autopista fluminense. Es tracta d’una
cartera d’autopistes sòlida, que incorpora una equilibrada cartera
de concessions i que millora la vida mitjana de les autopistes
d’abertis.
Durant els propers mesos, abertis treballarà per consolidar
aquestes autopistes i iniciar l’aplicació de les millors pràctiques de
gestió a la companyia, en línia amb la resta de filials. Així mateix,
la presència d’abertis al Brasil, a través d’arteris, li permetrà
potenciar una plataforma líder per a la captació de les futures
oportunitats de creixement que s’aniran presentant a la regió.
Xile
L’exercici 2012, abertis també va créixer a Xile, amb la compra
al desembre de tres noves concessionàries d’autopistes, fins
llavors propietat d’OHL. D’aquesta manera, abertis es consolida
com al major operador d’autopistes de Xile, amb més de 770
quilòmetres en concessió.
Els actius que s’incorporen a la cartera d’abertis són l’autopista
los andes, que connecta la ciutat de Los Andes amb la Ruta 5
Norte de Xile; l’autopista del sol, que uneix Santiago de Xile
amb el port de San Antonio, i l’autopista los libertadores, que
comunica la capital del país amb importants ciutats situades al
nord de la regió metropolitana de Santiago i amb les províncies
de San Felipe i Los Andes.
Les noves concessions se sumen a les tres actuals d’abertis a Xile:
elqui, que connecta Los Vilos i La Serena, al nord del país; rutas
del pacífico, autopista que uneix Santiago i Valparaíso/Viña del
Mar, a la zona central del país, i la participació en Autopista
Central, l’autopista urbana amb trànsits més alts a Santiago de
Xile.
L’estratègia de millora de les instal·lacions i els serveis als
clients ha fructificat en termes d’increments del trànsit. La
transformació més important s’ha produït a la Ruta 68 de rutas
del pacífico, amb la instal·lació del telepeatge dinàmic, que
estarà en ple funcionament el 2013. Aquest sistema permetrà
millorar la fluïdesa del trànsit, amb la reducció consegüent de les
emissions de CO2. A més, es treballa en un nou Pla Mestre que
possibilitarà la millora dels estàndards de la ruta en termes de
servei i seguretat.
A l’Autopista Central s’ha completat l’ampliació d’un tercer carril
al tram de General Velásquez i per als propers mesos s’estudien
inversions per a la millora d’alguns enllaços de la via –eix Nord-
35CONTROL O CONTROL COMPARTIT
ALTRES PARTICIPACIONS
Societat Part. Km. Fi concessió
País
elqui 100% 229 2022 Xile
apr 100% 2 2044 Puerto Rico
rutas del pacífico 78,9% 141 2024 Xile
gco 48,6%1 56 2018 Argentina
Autopista Central 28,9%2 60 2031 Xile
gesa3 100%
opsa4 78,9%
488
Societat Part. Km. Fi concessió
País
autovias 100% 317 2018 Brasil5
centrovias 100% 218 2019
intervias 100% 376 2028
vianorte 100% 237 2018
fernão dias 100% 562 2033
fluminense 100% 320 2033
régis bittencourt 100% 402 2033
litoral sul 100% 382 2033
planalto sul 100% 413 2033
latina manutençao6
100%
latina sinalização6
100%
3.227
Societat Part. Km. Fi concessió
País
Coviandes 40,0% 86 20237 Colòmbia
Coninvial8 40,0%
Ausol 31,6% 119 2020 Argentina
metropistas 45,0% 88 2051 Puerto Rico
293
Societat Part. Km. Fi concessió
País
autopista del sol 41,4% 133 2019
Xilelos andes 100,0% 92 2036
los libertadores 41,4% 116 2026
341
7. Fi de la concessió subjecta al compliment de determinats ingressos totals i estimada per al 2023.8. Societat dedicada a l’activitat de construcció per a Coviandes.
Sud i General Velásquez amb Costanera Norte–, així com al nus
Quilicura. D’altra banda, es treballa amb l’Administració xilena
per al finançament d’un nou pont del Maipo.
La voluntat de permanència a l’Amèrica Llatina es reflecteix
amb la presentació de la nova càtedra abertis sobre Gestió
d’Infraestructures del Transport, creada de manera conjunta
amb la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques de la
Universitat de Xile. Se suma a la xarxa de càtedres abertis ja
existents a Espanya, França i Puerto Rico, que es veurà ampliada
pròximament amb la incorporació d’una de nova al Brasil.
Resta d’Amèrica
abertis està present a Puerto Rico com a operador d’autopistes
des de fa quasi 20 anys, a través de la concessionària autopistas
de puerto rico (apr), que gestiona el pont Teodoro Moscoso, a San
Juan. Des de 2011, abertis participa en el consorci metropistas,
que explota la concessió de l’autopista PR-22, la més transitada
de l’illa, que uneix la capital (San Juan) amb la ciutat d’Hatillo, i
l’autopista PR-5, una extensió de 4 quilòmetres de la PR-22 que
creua l’àrea metropolitana de San Juan, a l’àrea de Bayamón.
metropistas ha acabat un any d’èxit centrat en la consolidació
de les noves vies, amb inversions de millora de les infraestructures
en termes de vialitat, seguretat i impuls a l’ús del telepeatge. El
resultat ha estat una evolució destacada del trànsit en aquestes
vies, en línia amb les previsions més optimistes.
A Colòmbia, abertis participa en la companyia Coviandes, que
és titular del contracte de concessió de la carretera de peatge de
86 quilòmetres que uneix Santa Fe de Bogotá amb Villavicencio.
La infraestructura és un eix viari estratègic que comunica les
planes de la selva amazònica (amb una producció petroliera i
agropecuària de gran importància) amb la capital i tot el nord
del país. Coviandes manté un bon ritme en l’evolució de les obres
de desdoblament del tram central de la carretera i de millora de
les instal·lacions, projecte que preveu importants actuacions fins
a l’any 2017.
A l’Argentina, abertis gestiona dos dels accessos més importants
a la ciutat de Buenos Aires. grupo concesionario del oeste
(gco) és titular de la concessió de 56 quilòmetres de l’Autopista
del Oeste, que uneix Capital Federal amb la població de Luján,
a l’accés oest de la ciutat. Al seu torn, Ausol és titular de la
concessió de 119 quilòmetres de l’accés nord de Buenos Aires,
conegut popularment com a Autopista Panamericana, així com
del manteniment de l’autopista General Paz, importantíssim
5. abertis controla el 51,00% de Partícipes em Brasil, que al seu torn participa en un 60% en arteris.6. Societats dedicades a l’activitat de construcció per a les concessionàries al Brasil.
1. 57,6% de drets de vot.2. abertis controla el 57,7% de Grupo Invin, que al seu torn participa en un 50% en Autopista Central.3. Societat dedicada a l’explotació d’Elqui i altres infraestructures viàries de tercers4. Societat dedicada a l’explotació de rutas del pacífico
Total Amèrica 4.056
INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012
eix de circumval·lació de la ciutat. El 2012, s’han signat diversos
acords amb l’Administració per a l’increment de les tarifes i la
realització d’obres a la General Paz durant els propers mesos.
Magnituds econòmiques i activitat
En l’exercici 2012, els ingressos de les concessions d’autopistes
de gestió directa a Amèrica ascendeixen a 404 milions d’euros, i
l’EBITDA, a 240 milions d’euros. En ambdós casos, això representa
un 10% del total del grup abertis.
L’exercici 2012 incorpora les magnituds econòmiques de
les autopistes del Brasil corresponents únicament al mes de
desembre i no s’inclouen les noves autopistes a Xile, adquirides
a finals d’any.
L’evolució de l’activitat és positiva en totes les concessionàries,
cosa que, juntament amb l’increment de tarifes, permet un
augment significatiu dels ingressos. A més, l’evolució del tipus de
canvi del pes xilè també ho ha afavorit.
Destaca la millor activitat de les concessionàries a Xile i
l’estabilitat a Argentina, malgrat l’increment de tarifes del 43,3%
a gco.
Durant 2012, la inversió operativa ha ascendit a 11 milions
d’euros, i ha estat realitzada, bàsicament, en instal·lacions, obres
de seguretat, ampliació i millores. La inversió en expansió de 965
milions d’euros correspon a l’adquisició de les concessions al
Brasil i Xile.
2012
Inversió operativa 11
Inversió en expansió 965
2012 Var.
Ingressos d’explotació 404 72,8%
EBITDA 240 64,4%
EBIT 119 116,1%
INVERSIONS (Milions d’euros)
C. RESULTATS NIIF (Milions d’euros)(Aportacions al consolidat d’ abertis)
2012 Var.
elqui 5.769 11,4%
rutas del pacífico 26.010 7,6%
gco 76.995 0,1%
apr 17.867 5,3%
Autopista Central 71.963 4,6%
Total IMD 25.116 4,5%
IMD
37
Què suposa per a abertis Chile la integració d’actius d’OHL?
Sens dubte, la integració dels nous actius adquirits a OHL implica seguir endavant amb un procés de creixement que es va iniciar l’any
2009 amb el control de les autopistes d’elqui i rutas del pacífico, més la participació com a accionista de referència en Autopista Central.
Amb la incorporació d’autopista los andes, autopista del sol i autopista los libertadores, continuem amb el procés de consolidació i
passem a ser el major operador d’autopistes de Xile, amb una gestió de més de 770 quilòmetres de ruta concessionada.
En quin punt es troba el procés d’implantació del telepatge (TAG) a les autopistes d’abertis a Xile?
Com una iniciativa d’abertis i amb l’objectiu d’oferir un millor nivell de servei als usuaris de les autopistes interurbanes que connecten
la regió metropolitana amb les ciutats properes, abertis ha començat la implementació del projecte de telepeatge. El sistema serà
interoperable, és a dir, que utilitzarà el mateix dispositiu TAG que les autopistes urbanes de Santiago, la qual cosa creiem que facilitarà la
incorporació de nous usuaris.
El servei començarà al mes de març a rutas i hem projectat tenir almenys 2.000 usuaris inscrits sota aquesta modalitat. Ja hem dissenyat
una estratègia comercial per a la massificació del seu ús en un futur.
D’altra banda, s’han iniciat les gestions amb el Ministeri d’Obres Públiques per implementar el telepeatge a l’autopista del sol i la de
los libertadores.
Quins altres reptes de futur es planteja la companyia a Xile?
Sense cap mena de dubte, després de l’adquisició, per part d’abertis, dels actius d’OHL, ara
comença un procés de consolidació que consistirà en la integració i operació de les autopistes
sota els criteris i polítiques del Grup. Això implica un nou repte, el de segui buscant eficiències
en l’OPEX-CAPEX que tinguin com a objectiu final l’enfortiment de la posició financera de la
companyia.
Pel que fa al creixement, hem d’estar atents a les oportunitats futures, per seguir ampliant el
negoci a Xile i, així, continuar reforçant la nostra posició com a operador de referència.
El creixement econòmic que ha tingut el país en els últims anys ha comportat un increment
significatiu dels trànsits a les autopistes d’abertis a Xile. A partir d’aquí, el nostre desafiament
principal serà acordar amb l’Administració la materialització de nous projectes, que tindran com a
objectiu millorar la capacitat de les autopistes i oferir un nivell de servei d’acord amb les expectatives
dels nostres clients.
Christian Arbulú, Director d’Explotació d’Autopistes Xile “Seguirem buscant eficiències per enfortir la posició financera de la companyia”
INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012
Control o control compartitAltres participacions
Argentinal autopistas del oeste (gco)l Ausol
San Fernando
San Isidro
Buenos Aires
LujánBuenos Aires
ColòmbiaCoviandes
Bogotà
Villavicencio
San Juan
Bogotà
Santiago
Buenos Aires
Buenos AiresBrasilia
abertis gestiona
3.227km d’autopistes a Brasil
Vegeu-ne l’ampliació en la pàgina següent
Vegeu-ne l’ampliació en la pàgina següent
Vegeu-ne l’ampliació en la pàgina següent
Amèrica
39
Xile
gesal elqui
l rutas del pacíficol autopista los andes
l autopista del soll autopista los libertadores
l Autopista Central
Barceloneta Manatí
Vega Baja
Vega Alta
GuaynaboBayamón
Catany
Arecibo Dorado San Juan
SantiagoSan Antonio
Valparaíso
CoquimboLa Serena
Ovalle
La Ligua
Los Andes
Colina
Quillota
San Felipe
Quilpué
Viña del Mar
Belo Horizonte
São Carlos
Ribeirão Preto
São Paulo
Curitiba
Franca
Araras
Rio de Janeiro
Florianópolis
Puerto Rico
l aprl metropistas
Los Vilos
Brasill autovias
l centroviasl interviasl vianorte
l autopista litoral sull autopista planalto sull autopista fluminensel autopista fernão dias
l autopista régis bittencourt
INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012
La compra de mil torres de telefonia mòbil a Telefónica ha estat una de les operacions que ha marcat l’exercici
Infraestructures de telecomunicacions
41
Un major impuls a la diversificació: telefonia mòbil i satèl·lits
L’operador d’infraestructures de telecomunicacions d’abertis ha
donat en 2012 un impuls definitiu al seu procés de diversificació
amb l’entrada en el negoci de les infraestructures de telefonia
mòbil. A més, ha reforçat la seva aposta pel negoci dels satèl·lits,
amb l’increment de la seva participació en Hispasat. Alhora, el
negoci tradicional de la distribució de la senyal digital de televisió
a Espanya viu un exercici amb rècords de consum televisiu.
Una de les operacions que ha marcat l’exercici d’abertis
telecom ha estat l’adquisició de 1.000 torres de telefonia
mòbil de Telefónica. L’acord, que s’anunciava el mes d’abril i s’ha
desenvolupat al llarg de l’any en diverses fases, suposa l’entrada
de la divisió de telecomunicacions d’abertis en el mercat de la
gestió d’infraestructures de comunicacions mòbils, i la consolida
com un actor clau en el procés de racionalització de l’ús
d’infraestructures de telecomunicacions fixes i mòbils a Espanya.
Amb els actius adquirits, d’alta qualitat i situats en l’entorn
rural, per tot el territori espanyol, abertis suma més de 4.300
emplaçaments de gran capil·laritat, una característica clau en
el futur marc de desplegament de noves freqüències derivat
de l’última subhasta d’espectre radioelèctric. Aquesta operació
permetrà el desenvolupament de noves oportunitats de negoci
mitjançant la compartició de les infraestructures necessàries en
el desplegament de la quarta generació de telefonia mòbil.
El segon focus d’atenció d’abertis telecom ha estat el negoci
dels satèl·lits. En 2012, s’ha tancat la compra del 7,2% del
capital social d’Hispasat, després de l’autorització del Consell
de Ministres, el mes de desembre. D’aquesta manera, abertis
incrementa la seva participació en la companyia espanyola de
satèl·lits fins al 40,6%.
El mateix any s’ha dut a terme la venda de dues participacions
en Eutelsat. Al gener, abertis va vendre un 16% de les accions de
l’empresa de satèl·lits en un procés de col·locació accelerada en
el mercat. L’operació es va tancar amb unes plusvàlues de tipus
consolidat de 394 milions d’euros. Posteriorment, al juny, abertis
va arribar a un acord amb el fons China Investment Corporation
(CIC) per a la venda d’un 7% addicional d’Eutelsat. La desinversió
va generar unes plusvàlues de 236 milions. Al tancament de
l’exercici 2012, la participació d’abertis en l’operador de satèl·lits
francès era del 8,2%, considerada una participació financera.
Aquestes dues operacions reforcen l’estratègia d’abertis de seguir
avançant en el procés de reorganització de les seves participacions
en el sector de les infraestructures satel·litàries i mostren la seva
voluntat de creixement, específicament en aquells projectes
en què pugui assumir el rol de lideratge industrial i una major
consolidació financera, com succeeix en el cas d’Hispasat. El
seu objectiu és posicionar-se definitivament com a operador de
prestigi internacional en el sector de la transmissió via satèl·lit.
Mentrestant, Hispasat segueix incrementant el seu negoci.
Després d’un canvi en la presidència, amb l’entrada d’Elena
Pisonero, l’empresa de satèl·lits treballa en nous llançaments.
El 2013, Hispasat ha posat en òrbita el seu desè satèl·lit,
l’Amazonas 3, el primer que opera en banda Ka a l’Amèrica Llatina.
Contribuirà a universalitzar l’accés a Internet i a reduir la bretxa
digital a la regió, entre altres coses. La companyia treballa també
en l’Amazonas 4A i l’Hispasat AG1, ambdós amb llançaments
previstos per al 2014.
En la resta de negocis de diversificació, abertis ha treballat de
manera intensiva en els seus projectes de ciutats intel·ligents.
El 2012 s’ha presentat la xarxa Smart, una xarxa integrada
per les seves tres instal·lacions tècniques a Barcelona, Madrid i
Torrent (València), i dissenyada per provar, avaluar i implementar
diferents solucions i aplicacions concebudes per als diferents
àmbits d’actuació que intervenen en una ciutat intel·ligent.
En el marc de les seves activitats en el sector de les ciutats
intel·ligents, abertis telecom treballa en el desenvolupament
de l’entorn col·laboratiu Abertis Smart Partner Program, dirigit
a les companyies interessades a treballar conjuntament en el
desenvolupament de la ciutat del futur. A més, abertis participa,
juntament amb altres empreses i l’Ajuntament de Barcelona,
en l’impuls del projecte City Protocol, segons el qual una xarxa
de ciutats, en col·laboració amb la indústria, empreses, agències
d’investigació i altres organitzacions, treballa per crear un
protocol comú que permeti el desenvolupament d’un model de
ciutat intel·ligent.
INFORME ANUAL 2012
Societat Participació Centres
abertis telecom 100,00% -
retevisión 100,00% 2.644 emplaçaments
tradia 100,00% 663 emplaçaments
abertis tower 100,00% 1.000 emplaçaments
adesal 51,00%
overon 51,00% -
Hispasat 40,6% 5 satèl·lits1
Societat Participació Centres
Torre Collserola 41,8% -
Eutelsat 8,2% 29 satèl·lits
Cota 25,0% -
1. Satèl·lits comercials operatius a tancament de 2012
CONTROL O CONTROL COMPARTIT
ALTRES PARTICIPACIONS
En l’àmbit de les radiocomunicacions mòbils per a seguretat i
emergència, abertis telecom segueix desenvolupant el sistema
AIRS (Abertis Intelligence Response System), una plataforma
tecnològica per a la gestió global d’incidents i emergències en
xarxes de comunicació, que dóna resposta a un model de gestió
operativa multiflota en temps real. En el sector de les xarxes de
seguretat i emergència, s’han impulsat noves solucions, com els
sistema AIS (Automatic Identification System), i s’han renovat
diversos acords per a la gestió integral d’aquestes xarxes.
Quant al negoci tradicional, abertis ha consolidat el negoci de
la transmissió de Televisió Digital Terrestre, que està obtenint
xifres històriques de consum al nostre país. El 2012, va arribar a
les quatre hores i sis minuts (246 minuts) de mitjana diària per
individu, cosa que suposa un rècord a Espanya. El consum de TDT
representa més del 80% del temps total del visionat, respecte
d’altres alternatives de consum televisiu, xifra que demostra la
seva consolidació després del procés d’apagada analògica.
L’any 2013 caldrà treballar intensament en el desenvolupament
del denominat Dividend Digital, segons el qual la normativa
europea estableix el trasllat de la banda dels 800 MHz per a ús
en tecnologia de 4G a tot el territori europeu. Això comportarà
l’alliberament d’aquest espectre i un procés ordenat per mantenir
els serveis de televisió en obert i consolidar-ne l’audiència.
Alhora, se segueix avançant en el desenvolupament de nous
negocis relacionats amb la televisió, com la televisió connectada.
En aquest sentit, abertis ha configurat un segell per garantir
el funcionament dels diversos desenvolupaments de la TV
Connectada a Espanya sota un únic estàndard, una iniciativa que
li permetrà incrementar i millorar els serveis que ofereix als seus
clients.
En l’exercici, abertis telecom ha pogut mantenir estables els
seus ingressos recurrents i els seus marges, gràcies, principalment,
a una estricta estratègia de control d’eficiències i despeses, en
termes de perímetre constant. En 2013, abertis telecom seguirà
treballant per millorar la competitivitat i l’eficiència, amb la
mirada posada en una major diversificació del negoci –a través
del desenvolupament de nous serveis digitals en l’entorn de la
TDT o serveis d’informació en banda ampla, tant fixa com mòbil–
i en un impuls més important a la internacionalització.
Magnituds econòmiques i activitat
El negoci de les infraestructures de telecomunicacions se situa
en segon lloc per aportació d’ingressos (493 milions d’euros)
i EBITDA (201 milions d’euros), que representen un 12% i 8%
respectivament sobre el total d’abertis.
El sector de telecomunicacions ha tancat l’any amb uns ingressos
de 493 milions d’euros, que s’han vist afectats per un descens
dels ingressos no recurrents per extensions de TDT respecte de
2011, així com per una menor aportació d’Hispasat a causa d’una
menor participació indirecta. Els ingressos recurrents es mantenen
estables. Aquestes magnituds no inclouen l’aportació d’Eutelsat, ja
que la seva participació no es consolida.
El 2012 abertis telecom ha realitzat inversions operatives per
valor de 17 milions d’euros, majoritàriament, en retevisión i
tradia, destinades a millorar l’eficiència dels centres, al suport
operatiu, i a la renovació i millora dels equips.
D’altra banda, en expansió s’han invertit 225 milions d’euros,
principalment per a l’adquisició de mil torres a Telefónica (90
milions); a Hispasat (58 milions), principalment als nous satèl·lits
Amazonas 3 i Amazonas 4A; així com a l’adquisició d’un 7,25%
addicional de l’operador de satèl·lits (68 milions).
2012
Inversió operativa 17
Inversió en expansió 225
2012 Var.
Ingressos d’explotació 493 -3,7%
EBITDA 201 -11,7
EBIT 94 -21,6
INVERSIONS (Milions d’euros)
C. RESULTATS NIIF (Milions d’euros)(Aportacions al consolidat d’ abertis)
2012 Var.
Nre. emplaçaments 4.307 29,0%
Nre. servicentres 73.448 -1,7%
43
abertis telecom va entrar en 2012 en el mercat de les infraestructures de comunicacions mòbils amb l’adquisició de 1.000
torres a Telefónica. En què consisteix el negoci del towering?
El negoci del towering consisteix a llogar espais en torres i casetes, i equipar-los amb totes les utilitats tecnològiques i logístiques
necessàries perquè els operadors de telefonia mòbil puguin prestar les seus serveis. Així, el client pot orientar les seves inversions cap a
altres partides que consideri oportunes, sense necessitat de dirigir pressupost al desplegament de xarxes. Aquestes infraestructures estan
especialment dissenyades i ubicades per oferir servei als operadors de telefonia mòbil.
L’operació de compra de 1.000 torres de Telefónica representa una forta aposta estratègica en el negoci de les infraestructures, amb
l’objectiu principal de satisfer les necessitats dels operadors de telecomunicacions mòbils.
L’operació contribuirà a la consolidació d’abertis telecom com un actor clau en l’ús d’infraestructures de telecomunicacions
fixes i mòbils a Espanya. Quina és la visió estratègica de la companyia després d’aquesta adquisició?
L’estratègia de la companyia passa per refermar la posició d’abertis telecom en els sectors de mercat en què les expectatives de demanda
són més altes i, alhora, en què les core competences (competències distintives) de la nostra empresa estan més desenvolupades. Assistim
a una clara demanda per part de la societat de disponibilitat de dades i continguts multimèdia convergents en multidispositius en què
la mobilitat és la protagonista (telèfons intel·ligents, tauletes tàctils, portàtils…).
La tendència es tradueix en una necessitat d’infraestructura de towering habilitada amb possibles connexions de banda ampla que
abertis telecom pot desenvolupar i oferir en règim de lloguer reduint les despeses de capital dels operadors. La nostra companyia
ofereix, en el sector del towering, tres avantatges determinants: un ampli saber fer, presència capil·lar en tot el territori espanyol i una
posició d’operador d’infraestructures neutral.
Quins són els reptes de futur que es planteja abertis telecom en el sector de les
infraestructures de telefonia mòbil?
abertis telecom es planteja, en el sector de les infraestructures de telefonia mòbil,
dos reptes clars: en primer lloc, volem assumir un paper rellevant en els processos de
racionalització de les xarxes dels operadors mòbils i, en segon lloc, estem orientant
la nostra estratègia cap a la internacionalització.
Es primer punt és, senzillament, una conseqüència dels enormes costos que el
desplegament de les infraestructures de nova generació a alta velocitat implicaran per
als operadors, tenint en compte que aquests costos no sempre poden anar acompanyats
d’un increment equivalent en els ingressos a curt termini. Per fer possibles les inversions,
els operadors es veuen obligats a reduir costos i assolir una millor eficiència operativa. Per
aconseguir-ho, es plantegen com a possibles solucions l’externalització i la compartició
de xarxes. En un context en què, amb paritat de cobertura, la competència es fa amb nous
serveis i l’atenció al client, una racionalització que elimini duplicacions pot comportar un estalvi
de costos del 40-60%. La probabilitat d’èxit augmenta si el procés d’externalizació i racionalització
és gestionat per un operador independent com abertis telecom.
Pel que fa al nostre segon repte, la internacionalització, ens trobem amb un procés que afectarà tots els
mercats madurs i en els quals, especialment a Europa, els desplegaments han estat independents entre
els diversos operadors. abertis telecom vol estar present en els mercats més atractius i interessants
per aprofitar totes les oportunitats de negoci del towering.
Andrea Luminari, Director de Desenvolupament de Negoci de Telecomunicacions
“El negoci del towering és una forta aposta per satisfer les necessitats dels operadors de telefonia mòbil”
L’activitat aeroportuària registra millores en els seus comptes gràcies a l’efecte divisa i al control de costos
INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012
La divisió aeroportuària es reforça amb l’allargament de les seves concessions i dels nous contractes
La divisió aeroportuària d’abertis ha consolidat durant 2012 la
seva posició en el sector de les infraestructures aeroportuàries,
una activitat que ha desenvolupat durant 2012 a 29 aeroports
d’Europa, Estats Units i Amèrica Llatina.
Al llarg de l’exercici, la divisió ha vist materialitzats els seus
esforços de millora quant a la gestió aeroportuària i l’atenció
al client, amb l’obtenció d’un nou contracte (gestió de la nova
terminal internacional de l’aeroport d’Atlanta) i allargaments o
pròrrogues de les actuals concessions, com és el cas de l’aeroport
de Raleigh Durham, el de Santiago de Xile i el de London Luton,
que és el que té un pes més important en la cartera global
d’abertis airports.
En termes de resultats, l’activitat de gestió aeroportuària segueix
registrant millores en els seus comptes –ingressos i Ebitda–,
gràcies a l’efecte divisa i a l’èxit dels esforços de l’estratègia de
control de costos. Mentrestant, segueix registrant-se un lleuger
increment en el trànsit global anual a causa del creixement a Xile
i Mèxic, i el manteniment en mercats amb una major incertesa
econòmica.
Al tancament de l’exercici 2012, tbi gestionava en règim de
propietat o concessió vuit aeroports internacionals a Europa
(Regne Unit i Suècia), Estats Units i Bolívia. Així mateix, manté
contractes de gestió, totalment o parcial, en cinc aeroports més,
principalment als Estats Units.
2012 ha estat un any important per a tbi, ja que els seus esforços
per aconseguir la millor gestió i el millor servei al client han estat
reconeguts. A l’agost, abertis i London Luton Airport Limited,
l’empresa propietària de l’aeroport, van signar un ambiciós
projecte de remodelació de les instal·lacions que permetrà la seva
adaptació a les noves necessitats del territori, amb l’increment de
la seva capacitat, fins a situar-se en els 18 milions de passatgers
per any.
Aquest nou pla suposa, a més, una extensió del contracte de
concessió fins al 31 de març de 2031.
45Aeroports
El 2012, l’aeroport de London Luton ha estat guardonat amb
el prestigiós premi ExxonMobil Aviation Safety Award, com a
reconeixement pels seus èxits de 2011. El guardó reconeix les
normes i la cultura de seguretat de l’equip d’operacions aèries de
l’aeroport de London Luton.
També als Estat Units, on abertis opera a través de tbi US, es van
aprovar noves concessions o pròrrogues de contractes. A Atlanta,
es va signar un nou acord amb els propietaris de l’aeroport
internacional Hartsfield-Jackson, amb motiu de la posada en
marxa de la nova terminal internacional Maynard Holbrook
Jackson Jr, que incrementa la capacitat de l’aeroport fins els 95
milions de passatgers el 2012.
Amb el nou contracte, abertis mantindrà la gestió actual de
l’antiga terminal E, i gestionarà i controlarà durant 5 anys –amb
l’opció d’afegir-hi 3 anys més– gran part dels serveis de la nova
terminal internacional, de prop de 140.000 m2, que aportarà més
de 6 milions de nous passatgers l’any. a Atlanta, la companyia
gestiona i controla moltes de les instal·lacions ordinàries de
l’aeroport –serveis d’atenció al client, personal d’interpretació per
a les autoritats duaneres, etc.–, plafons d’informació i pistes aèries.
A més, abertis ha tancat l’any 2012 amb la renovació per 18
mesos del contracte de gestió de l’aeroport de Raleigh Durham.
Allà, abertis airports gestiona el Centre de Gestió de Recursos, a
més d’oferir-hi serveis de control de portes, taulells de facturació
i cintes d’equipatges a la terminal 2.
Mentrestant, tbi ha continuat amb la seva aposta per la millora
de les instal·lacions i de l’atenció al client. A Suècia, s’ha inaugurat
l’ampliació de la terminal, cosa que ha suposat la seva adaptació
al nombre creixent de passatgers d’anys anteriors i una major
comoditat per als viatgers quan passin per les instal·lacions de
restauració i els comerços. L’aeroport d’Stockholm Skavsta és el
tercer més gran de Suècia, amb més de 2 milions de passatgers
l’any.
A Amèrica, abertis té interessos en un total de 15 aeroports
a Mèxic, Jamaica, Xile i Colòmbia, a través de la companyia
Desarrollo de Concesiones Aeroportuarias (dca), amb presència
a Grupo Aeroportuario del Pacífico (GAP), l’operador privat
d’aeroports més gran del continent americà.
Els aeroports de dca -els resultats dels quals es consoliden a
abertis mitjançant posada en equivalència- han continuat
presentant creixements més importants pel que fa a trànsit de
passatgers respecte del total de la cartera, especialment els de
Xile, Colòmbia i Mèxic.
L’increment de passatgers a Xile, que fa anys que supera els dos
dígits, ha posat de manifest els reptes a què fa front l’aeroport
de la capital, ja saturat quant a capacitat. El 2012, l’operadora
ha arribat a un acord amb el Govern per fer noves inversions de
millora de les instal·lacions a canvi d’una extensió de la concessió
de dos anys, fins al setembre de 2015. D’aquesta manera, dca
podrà seguir treballant en l’adaptació de l’aeròdrom a les noves
necessitats de la capital xilena.
Les inversions més destacades de dca el 2012 s’han centrat en
Mèxic, on s’han realitzat importants ampliacions dels aeroports
principals. El projecte més destacat ha estat la construcció d’una
nova terminal internacional a l’aeroport de San José de Los Cabos.
A més, s’ha completat l’ampliació de l’aeroport de Puerto Vallarta,
la remodelació de l’edifici terminal 1 de l’aeroport internacional
de Guadalajara i s’ha conclòs la remodelació i expansió de l’edifici
terminal de l’aeroport internacional de Tijuana.
El 2013, abertis airports seguirà centrant els seus esforços en
la gestió activa del negoci, amb una política de control de costos
i de recerca de l’eficiència, sense oblidar el seu compromís amb
la qualitat de servei, l’atenció al client i el respecte del medi
ambient.
Societat Parti-cip.
En propietat
En concessió
En gestió
dca 100% - 15 -
tbi 90% 3 5 5
codad 85% - 1 -
3 21 5
País Particip. En concessió
Jamaica 74,5% 1
Colòmbia 33,3% 1
Xile 14,8% 1
Mèxic 5,8% 12
15
Ubicació Parti-cip.
En propietat
En concessió
En gestió
Regne Unit (London Luton, Belfast i Cardiff)
100,0% 2 1 -
Suècia 90,1% 1 - -
Florida (EUA) 100,0% - 1 -
Bolívia 100,0% - 3 -
Geòrgia (EUA) 100,0% - - 3
Califòrnia (EUA) 100,0% - - 1
Carolina del Nord (EUA)
100,0% - - 1
3 5 5
(*) abertis participa en un 90% en tbi, que es la que participa en la resta de Societats.
A TRAVéS DE tbi*
A TRAVéS DE dca
En què consisteix el Pla Director de l’aeroport de London Luton?
El Pla Director de l’aeroport de London Luton es va publicar el març de 2012 i es va revisar el setembre del mateix any. Aquest pla
proporciona claredat a un ampli ventall d’accionistes i parts interessades, incloent-hi els governs nacional i local, línies aèries, personal i
grups diversos, sobre els nostres plans a curt, mitjà i llarg termini. Durant els propers 19 anys, ens centrarem en ser millors i més grans;
en definitiva, un millor aeroport tant per a les aerolínies com per als passatgers. Un aeroport més gran aportarà una major capacitat,
molt necessària en l’atrafegat mercat londinenc, alhora que retindrà l’essència de la identitat de Luton. En resum, London Luton pretén
convertir-se en l’aeroport local de Londres. D’acord amb aquesta visió, volem assolir tres fites bàsiques. En primer lloc, volem fer de
London Luton un aeroport millor. Per aconseguir-ho, la nostra proposta consisteix en millorar l’accés per carretera i l’intercanviador
de transport públic. També volem augmentar l’àrea de seients per als passatgers i el nombre de línies d’inspecció, a més de millorar
els elements fixos i les instal·lacions de la nostra terminal. En segon lloc, volem millorar l’aeroport augmentant la capacitat de la
pista i el nombre de punts d’estacionament d’aeronaus, així com afegint zones d’aparcament per a vehicles i construint un nou moll
d’embarcament.
En tercer lloc, volem ser el millor veí possible. Això es traduirà en un seguit mesures, com ara crear 5.000 llocs de feina durant el
desenvolupament de l’aeroport, incrementar l’accés a través de transport públic fins al 40% dels passatgers,
reduir les nostres emissions de carboni i funcionar segons els estàndards de salut i seguretat més alts. Si
assolim aquests tres objectius, preveiem arribar als 18 milions de passatgers cap a l’any 2028.
Què significaran els nous termes de la concessió per a l’aeroport i per al desenvolupament del
país?
Els nous termes allarguen la concessió fins al 2031 i ens permeten invertir uns 100 milions de lliures
en l’aeroport. Les millores en les instal·lacions i la nova capacitat, assolida a través d’aquesta inversió,
permeten que London Luton acompleixi un rol molt valuós en la millora de l’experiència del passatger
i en la correcció de la capacitat insuficient al sud-est d’Anglaterra.
Teniu previst d’ampliar el ventall de destinacions aquest 2013?
Sí. De fet, Easyjet ja ha anunciat que ampliarà la seva oferta de destinacions de lleure, especialment
de les illes gregues i Itàlia. Al seu torn, Wizzair ha anunciat noves rutes a Romania. Seguim centrant el
nostre interès en les rutes de curta i mitjana distància, ja que creiem que encara ens han d’oferir molt
bones oportunitats a llarg termini, gràcies a l’ampliació de la UE i al desenvolupament d’economies
emergents importants, com Turquia.
Quins són els reptes de futur de l’aeroport de London Luton?
El nostre repte més immediat és obtenir l’aprovació dels nostres plans (la nostra sol·licitud ja
està essent estudiada per l’Ajuntament de Luton). Un cop aprovat el pla, passarem directament
a la fase de construcció que, tenint en compte el terreny relativament petit de què disposem,
requerirà una coordinació molt acurada. La planificació d’aquest procés ja ha començat i
continuarà al llarg de 2013. A continuació, és clar, haurem d’afrontar la tasca de cobrir
la nova capacitat. Estem parlant amb un seguit de línies aèries i de socis comercials, per
assegurar que les instal·lacions entrin en funcionament al més aviat possible i que se’n
treu el màxim profit. De tota manera, confiem que, gràcies a les nostres bones vies d’accés
a Londres, la nostra rigorosa administració de la base de cost i els nostres alts nivells de
servei, estem ben posicionats per competir durant els propers 18 anys.
Glyn Jones, Director de l’aeroport de London Luton
“El Pla director de l’aeroport de London Luton proporciona claredat a un ampli ventall d’accionistes i parts interessades”
47
INFORME ANUAL 2012
StockholmSkavsta
Belfast International
Regne Unit
Cardiff Airport
Control o control compartit
propiedad
concesión
contrato de gestión
Altres participacions
Altres participacions
London Luton
Suècia
Santiago
Sangster
Morelia
Bajio
Aguascalientes
Puerto Vallarta
Guadalajara
San José del Cabo
La Paz
Manzanillo
Los Mochis
Hermosillo
TijuanaMexicali
Burbank
Orlando Sanford
Middle Regional Georgia
Atlanta
Herbert Smart Downtown
Raleigh (Durham)
EUA
Mèxic
Xile
Jamaica
Control o control compartit
propietat
concessió
contracte de gestió
Altres participacions
Altres participacions
Cali
Eldorado
Colòmbia
américa
492012 Var.
Nre. de passatgers (milers)
London Luton 9.631 1,1%
Belfast International 4.322 4,9%
Cardiff International 1.018 -16,1%
Orlando Sanford 1.812 16,4%
Stockholm Skavsta 2.301 -10,0%
Bolívia 4.198 2,0%
Total nre. de passatgers 23.281 0,8%
Nre. de passatgers grup dca (milers)
Montego Bay (Jamaica) 3.381 1,6%
Aerocali (Cali, Colòmbia) 3.593 15,8%
Santiago de Xile 14.043 17,2%
GAP (Mèxic) 21.287 5,3%
Total nre. de passatgers agregats dca 42.304 9,6%
Nre. de vols codad 158.691 2,2%
2012
Inversió operativa 17
Inversió en expansió 3
2012 Var.
Ingressos d’explotació 319 8,9%
EBITDA 93 8,5%
INVERSIONS (Milions d’euros)
C. RESULTATS NIIF (Milions d’euros)(Aportacions al consolidat d’ abertis)
Magnituds econòmiques i activitat
El sector d’aeroports ha suposat un 8% dels ingressos i un 4% de
l’EBITDA del Grup abertis el 2012.
Els ingressos d’explotació d’aeroports augmenten un 8,9%, fins
als 319 milions d’euros, gràcies a factors com l’evolució positiva
de l’activitat de tbi, l’increment dels ingressos per passatger i
l’augment de valor de la lliura esterlina. Els ingressos comercials
creixen lleugerament, malgrat el canvi en el model de gestió de
l’aparcament de London Luton.
Destaca la major activitat a l’aeroport d’Orlando-Sanford, amb
un increment de passatgers del 16,4%, gràcies al retorn de les
operacions de l’aerolínia Allegiant Air.
També es registra una evolució positiva de l’activitat de dca i de
Codad, d’un 9,6% i un 2,2%, respectivament.
La divisió aeroportuària ha realitzat inversions per valor de 20
milions d’euros, principalment a l’aeroport de London Luton, així
com en equipaments de seguretat, accessos i altres millores, i en
treballs de repavimentació de les pistes de Belfast International i
de Montego Bay (Jamaica).
Responsabilitat Social Corporativa
52 Experiènciès prèctiques de RSC
abertis extén la Responsabilitat Social Corporativa a tots els territoris on el Grup està present
INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012
Experiències pràctiques de RSCDurant l’any 2012, s’ha donat continuïtat a les accions que
les diferents unitats de negoci duen a terme en matèria de
responsabilitat social, enfocades a gestionar els impactes
econòmics, socials i ambientals generats per l’activitat. En aquest
sentit, han estat incorporats els requisits d’informació vinculats
als índexs de Dow Jones Sustainability i Carbon Disclosure Project
en la base de dades de gestió de la RSC, i s’ha iniciat el procés
d’integració de l’ISO 26000.
Actualment, el 92%* de la xifra de negoci de la organització es
troba dins de l’abast de l’informe de RSC. El 89% de la xifra de
negoci de l’abast de l’informe de RSC disposa d’un sistema de
gestió de qualitat implantat d’acord amb la norma ISO 9001. Els
treballs relacionats amb la qualitat del servei han inclòs accions
com ara la integració del sistema de gestió de la qualitat, el
medi ambient, la seguretat i la salut a les autopistes d’Espanya,
la creació d’un observatori del comportament en carretera a
Inici de l’informe de RSC
Verificat externament
Adaptació a la guia G3 de GRI
AOSS i G3.1de GRI
10 països 92% de la xifra de negoci
1ª Comunicació Europea en RS
Creació del Fòrum Multistakeholder de RSE, presidit per la UE
Naixement d’EABIS
Neix l’Associació Espanyoladel Pacte Mundial
Creació del WBCSD
Desè aniversari de CSR Europe
2ª Comunicació Europea en RS
Publicació del llibre blanc dela RSE a Espanya
Desè aniversari de GRI
Creació del CERSE a Espanya
Publicació de l’AA1000AS
Naixement de l’IIRC
Desè aniversari deGlobal Compact (ONU)
Publicació de l’ISO 26000
3ª Comunicació Europea en RS
Publicació del marc de drets humans “Protect, Respect and Remedy” de l’ONU
Rio+20
1r marc de feina cap a l’informe integrat
Evolució de la RSC
7.752 PME
Definició del Codi ètic
Elaboració del manual de gestió d’indicadors de RSC
Sistematització de la gestióde patrocinis
Presidència del Fòrum de Reputació Corporativa (FRC)
Nova base de dades de gestió d’indicadors de RSC
Implantació de la norma i el procediment interns de gestiódels riscos de frau i corrupció
Redefinició del Codi ètic i adaptació geogràfica mitjançant reglaments
Definició i regulació de la composició i el funcionament de la Comissió del Codi ètic
Inauguració de la seu de la fundació a França i extensió a Xile i Puerto Rico 54 t CO2e
M€ xifra de negoci 10.428 PME
58 t CO2e
M€ xifra de negoci
42 t CO2e
M€ xifra de negoci
38 t CO2e
M€ xifra de negoci
Actualització del manual i la basede dades de RSC d’acord amb els requisits de CDP, DJSI i GRI
Revisió inicial de la base de dadesde RSC segons la ISO 26000
70 t CO2e
M€ xifra de negoci
3.821 PME
2002 2004 2006 2008 2010 20122003 2005 2007 2009 2011
Creació de la Unitat de RSC
Diagnosi en RSC de les unitatsde negoci
Elaboració del Pla estratègic de RSC
Incorporació del context internacional al Pla Estratègic de RSC i formalització de la política de RSC
Creació del Comitè de RSC format pels coordinadors de RSC de cada empresa
Projecte d’Anàlisi Estratègica dels grups d’interès
10.832 PME
10.191 PME
9.695 PME
10 ANYS DE RSC A ABERTIS 90% 94% 95% 97% 96% 95% 92% 94% 94% 92%Cobertura RSC*
* Percentatge de xifra de negoci inclosa en el pla de RSC. Totes les dades fan referència a l’abast de la RSC
(*) Percentatge de xifra de negoci inclosa en el pla de RSC. Totes les dades fan referència a l’abast de la RSC
Experiències pràctiques de RSC53
les autopistes franceses, la consecució del segell d’excel·lència
europea 500+ EFQM en telecomunicacions i les accions en
matèria de seguretat als aeroports.
El Codi Ètic s’ha estès internacionalment mitjançant una sèrie
de reglaments, unificats i centralitzats a través de la Comissió
del Codi Ètic. El desenvolupament de la plataforma de formació
en línia, anomenada Campus abertis, complementa les 15 hores
de formació rebuda per empleat. Juntament amb el programa
de voluntariat corporatiu, que ha disposat de participació
internacional, i la intranet corporativa, constitueixen elements
d’impuls de l’organització en xarxa. Un 96% de la xifra de negoci
a l’abast de RSC disposa d’un sistema de gestió de seguretat i
salut implantat.
Inici de l’informe de RSC
Verificat externament
Adaptació a la guia G3 de GRI
AOSS i G3.1de GRI
10 països 92% de la xifra de negoci
1ª Comunicació Europea en RS
Creació del Fòrum Multistakeholder de RSE, presidit per la UE
Naixement d’EABIS
Neix l’Associació Espanyoladel Pacte Mundial
Creació del WBCSD
Desè aniversari de CSR Europe
2ª Comunicació Europea en RS
Publicació del llibre blanc dela RSE a Espanya
Desè aniversari de GRI
Creació del CERSE a Espanya
Publicació de l’AA1000AS
Naixement de l’IIRC
Desè aniversari deGlobal Compact (ONU)
Publicació de l’ISO 26000
3ª Comunicació Europea en RS
Publicació del marc de drets humans “Protect, Respect and Remedy” de l’ONU
Rio+20
1r marc de feina cap a l’informe integrat
Evolució de la RSC
7.752 PME
Definició del Codi ètic
Elaboració del manual de gestió d’indicadors de RSC
Sistematització de la gestióde patrocinis
Presidència del Fòrum de Reputació Corporativa (FRC)
Nova base de dades de gestió d’indicadors de RSC
Implantació de la norma i el procediment interns de gestiódels riscos de frau i corrupció
Redefinició del Codi ètic i adaptació geogràfica mitjançant reglaments
Definició i regulació de la composició i el funcionament de la Comissió del Codi ètic
Inauguració de la seu de la fundació a França i extensió a Xile i Puerto Rico 54 t CO2e
M€ xifra de negoci 10.428 PME
58 t CO2e
M€ xifra de negoci
42 t CO2e
M€ xifra de negoci
38 t CO2e
M€ xifra de negoci
Actualització del manual i la basede dades de RSC d’acord amb els requisits de CDP, DJSI i GRI
Revisió inicial de la base de dadesde RSC segons la ISO 26000
70 t CO2e
M€ xifra de negoci
3.821 PME
2002 2004 2006 2008 2010 20122003 2005 2007 2009 2011
Creació de la Unitat de RSC
Diagnosi en RSC de les unitatsde negoci
Elaboració del Pla estratègic de RSC
Incorporació del context internacional al Pla Estratègic de RSC i formalització de la política de RSC
Creació del Comitè de RSC format pels coordinadors de RSC de cada empresa
Projecte d’Anàlisi Estratègica dels grups d’interès
10.832 PME
10.191 PME
9.695 PME
10 ANYS DE RSC A ABERTIS 90% 94% 95% 97% 96% 95% 92% 94% 94% 92%Cobertura RSC*
* Percentatge de xifra de negoci inclosa en el pla de RSC. Totes les dades fan referència a l’abast de la RSC
El manteniment del pla d’eficiència energètica ha permès
continuar amb descensos en les emissions de CO2 equivalents,
éssent aquestes, per milió d’euros de xifra de negoci, un 2,5%
inferior que l’any anterior (considerant els consums directes
d’energia i els indirectes d’energia elèctrica). Les accions dutes
a terme en matèria d’aigües residuals, biodiversitat i gestió de
soroll formen part dels 14,7 milions d’euros despeses ambientals
de l’exercici, emmarcats dins els sistemes de gestió ambiental
basats en la norma ISO 14001, que disposa el 93% de la xifra de
negoci de RSC.
L’ampliació del protocol d’homologació de proveïdors ha arribat
a Espanya i el Regne Unit, i avança cap a la seva consolidació.
Un total de 3.490 proveïdors han estat avaluats, 613 dels quals
s’han homologat segons criteris socials i ambientals establerts al
portal de proveïdors. Destaca la potenciació de la col·laboració
amb Centres Especials de Treball, en línia amb el projecte de
diversitat promogut en la gestió de l’equip humà. Durant l’any,
s’ha col·laborat activament amb un total de 136 fòrums i
associacions, a més de comitès específics creats per mantenir una
comunicació directa i bidireccional amb la comunitat. L’import
destinat a donacions, col·laboracions i patrocinis representa el
0,5% del benefici net consolidat de l’exercici.
Fruit de l’evolució de la sostenibilitat en general i dins
de l’organització, el Sustainability Year Book, elaborat per
RobecoSAM, ha inclòs abertis com a Runner Up, després de la
seva presència durant els darrers anys en els índexs Dow Jones
Sustainability Europe i World. La notorietat d’aquests índexs és
creixent, com el seu desenvolupament, i en aquest sentit, cada
vegada són més les peticions d’informació i rendició de comptes
en les quals participa l’organització.
La fundació abertis
La fundació abertis centralitza gran part de les accions de
compromís amb la comunitat, a més de les actuación dutes
a terme per les diferents unitats de negoci, en el marc de la
responsabilitat social corporativa de l’organització. El 2012, els
quatre àmbits d’actuació de la Fundació –seguretat vial, medi
ambient, acció social i cultura– han tingut una marcada dimensió
internacional.
Pel que fa a seguretat vial, destaca la continuació del projecte
Cooperante Vial i del programa Autoroute Académie (www.
autorouteacademie.com), l’exportació de la campanya de
sensibilització “Et queda una vida. No la perdis a la carretera”,
que ha viatjat a Xile i Puerto Rico, així com la implantació de
l’anomenat Projecte Àuriga a Catalunya, per a la sensibilització
dels adolescents de 14 a 18 anys sobre aquest tema.
El castell de Castellet ha estat presentat com a candidat per
albergar el Centre de la Unesco per a les Reserves de la Biosfera
dels Ecosistemes Mediterranis. I, quant a acció social, la fundació
abertis ha tornat a col·laborar activament en el IV Dia del
Voluntariat Corporatiu, dedicat en aquesta ocasió a la pobresa i
l’exclusió social.
L’exposició retrospectiva sobre el pintor Salvador Dalí al Centre
Pompidou de París, juntament amb la cinquena entrega de la
col·lecció Viator, destaca en l’àmbit cultural.
Cátedras abertis
Les càtedres abertis han avançat per consolidar la
internacionalització de la transferència de coneixement entre
universitat i empresa. Així, s’ha lliurat el I Premi Internacional
abertis, que ha reconegut els millors treballs d’investigació
sobre gestió d’infraestructures de transport guardonats en
les convocatòries nacionals de la càtedra abertis-UPC (en
col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya) i de la
càtedra abertis-ENPC-IFSTTAR (amb l’École des Ponts Paris-Tech
i l’Institut Français des Sciencies et Technologies des Transports,
de l’Aménagement et des Réseaux).
La creació de la càtedra abertis-UPR, en col·laboració amb
la Universitat de Puerto Rico, i la firma del conveni amb la
Universitat de Xile per a la creació de la càtedra abertis-UCH, la
constitució de la qual està prevista per al 2013, donen continuïtat
a la relació entre organització i institucions acadèmiques en
l’àmbit internacional.
Al seu torn, la càtedra abertis-IESE de Regulació, Competència
i Polítiques Públiques ha organitzat conferències i seminaris
en relació amb la reactivació econòmica i la cooperació
publicoprivada. Així mateix, destaquen els seminaris i
investigacions realitzades sobre el transport aeri per part de la
càtedra abertis-FEDEA d’Economia de les Infraestructures i els
Transports, i la col·laboració amb l’Institut d’Innovació Social en
el marc de la càtedra de Lideratge d’ESADE.
INFORME ANUAL 2012
55
Quines són les activitats principals que abertis telecom desenvolupa en matèria de RSC i quin n’és l’impacte sobre la societat?
Els serveis que presta abertis telecom tenen un gran impacte social, en tractar-se de béns d’un gran abast per al ciutadà. La difusió
de la senyal de televisió a les llars espanyoles, el servei de radiocomunicacions mòbils per a cossos de seguretat i emergència o per a
Salvament Marítim ho demostren, ja que es tracta de serveis que influeixen en la vida quotidiana dels ciutadans i ciutadanes, ja sigui des
de la vessant de la seguretat o bé de la comunicació.
En aquest context, és voluntat de la direcció que la gestió de la companyia es dugui a terme de manera responsable pel que fa als
aspectes econòmics, socials i ambientals, així com respecte de la gestió de les persones, assegurant el tot moment la sostenibilitat i la
contribució a la societat. Tot això es duu a terme integrant tots els conceptes citats en l’activitat diària de l’equip humà que forma part
de la companyia.
Quant a la pràctica de la responsabilitat social corporativa, abertis telecom ha estat distingida un any més amb el segell EFQM
500+. Què representa per a la companyia aquest reconeixement?
A abertis telecom estem especialment satisfets d’haver aconseguit, el 2012, la renovació del segell EFQM 500+, que és el reconeixement
més elevat que atorga aquesta institució a Espanya. Aquest premi distingeix el sistema de gestió de la companyia, la seva capacitat per
aconseguir i mantenir resultats en el temps per a tots els grups d’interès, així com la manera en què s’aconsegueixen
aquests resultats. El segell té un gran valor per a la companyia, ja que millora la nostra reputació davant dels clients i
les institucions públiques, així com el nostre posicionament comercial.
La Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat (EFQM) és una fundació sense ànim de lucre integrada per
organitzacions públiques i privades que en els darrers 20 anys han compartit pràctiques de gestió. abertis
telecom va escollir el model EFQM com a estructura per al seu model de gestió, perquè en valora el caràcter
global i la transversalitat, i, a més, hi va trobar moltes coincidències amb els principis d’actuació que la
direcció va proposar d’impulsar des del naixement de la companyia.
Quins projectes de futur es planteja abertis telecom en matèria de RSC?
L’any 2013, la companyia continuarà treballant amb l’objectiu clar d’aconseguir l’excel·lència,
desenvolupant un model de gestió que ens permeti mantenir els nostres punts forts i
desenvolupar les accions que impliquin una millora en l’eficiència de la gestió de
l’organització.
La companyia continua apostant aquest any per serveis de gran impacte
social, com les solucions que contribueixen al desenvolupament de les ciutats
intel·ligents, un àmbit en què abertis telecom treballa per oferir serveis
que permetin millorar la relació entre la ciutadania i l’Administració, i la
construcció d’una ciutat sostenible i eficient.
El negoci tradicional d’abertis telecom, relacionat amb la difusió de senyal
audiovisual, també està derivant cap a serveis que suposen un avenç de
caràcter social, en potenciar-se la interacció amb l’espectador mitjançant
les solucions de televisió connectada, així com la mobilitat a través de
plataformes audiovisuals multidispositiu que permeten gaudir de
continguts broadcast, en telèfons intel·ligents, tauletes tàctils o portàtils.
Miquel Pellissa, Director d’Organització i Processos de Telecomunicacions
“abertis telecom seguirà apostant per serveis que suposin un avenç de caràcter social”
Informació financera
59 Magnituds consolidades
65 Gestió financera
69 Accionistes i borsa
abertis ha dut a terme, en 2012, una combinació de creixement, optimització de la cartera i gestió eficient dels negocis i el balanç
INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012
Magnituds consolidades59
Durant 2012, el grup abertis ha seguit duent a terme les seves
activitats dins del marc fixat per les grans línies estratègiques,
apostant per un creixement selectiu, d’acord amb la conjuntura
econòmica actual. En l’exercici, destaquen la venda del 23%
de la participació en Eutelsat i del 15% de la participació en
Brisa (societats no controlades), així com la incorporació de les
autopistes adquirides a OHL tant al Brasil (amb impacte d’un mes
en el compte de resultats, en haver-se adquirit amb efecte d’1 de
desembre de 2012) com a Xile (sense impacte en el compte de
resultats, en haver-se incorporat amb efecte de 31 de desembre
de 2012).
Resultat
El resultat d’abertis el 2012 ha estat de 1.024 milions d’euros,
cosa que suposa un increment respecte de l’any anterior
d’un 42,3%, tot i que el resultat net recurrent (que no inclou
les plusvàlues generades per les vendes de les participacions
d’Eutelsat i Brisa, entre altres impactes) ascendiria a 613 milions
d’euros (+2%).
En el marc de l’entorn econòmic actual, l’exercici 2012 s’ha vist
afectat especialment per l’evolució negativa de l’activitat de les
autopistes d’abertis a Espanya i França. Tanmateix, els ingressos
de les operacions han augmentat un 3%, fins als 4.039 milions
d’euros, gràcies a l’activitat positiva de les autopistes a Amèrica
(que han registrat increments de l’activitat durant tot l’exercici)
i dels aeroports principals, així com als impactes de la revisió de
les tarifes mitjanes, l’impacte positiu de la compensació pels
convenis de l’AP-7 i de la C-32 (el Maresme), i la consolidació des
de desembre de les operacions de les concessions adquirides al
Brasil (83 milions d’euros).
(milions d’euros) Consolidat
2012 2011 Var.
Ingressos d’explotació 4.039 3.915 3%
Despeses d’explotació -1.580 -1.461 8%
EBITDA 2.459 2.454 0%
EBITDA comparable 2.515 2.465 2%
Dotació amortització i pèrdues deteriorament -1.169 -936
Resultat explotació 1.290 1.517 -15%
Resultat financer -177 -617
Resultat societats posades en equivalència 63 125
Resultat abans d’impostos 1.176 1.025 15%
Impost sobre societats -93 -250
Resultat de l’exercici 1.083 775 40%
Interessos dels minoritaris -59 -74
Resultat reorganització societària 0 19
Resultat accionistes de la Societat 1.024 720 42,3%
El compte de resultats adjunt presenta pel seu valor net de 0 els ingressos i despeses corresponents als serveis de construcció o millora de les infraestructures realitzats durant
l’exercici (266 milions d’euros d’ingressos i de despeses en 2012 i 265 milions d’euros en 2011), que, a l’efecte de presentació dels comptes anuals consolidats d’abertis, es registren
de manera separada, segons el que estableix la CINIIF 12.
El marge brut d’explotació augmenta menys que els ingressos,
bàsicament per l’impacte associat al pla de modernització i
implantació de nous sistemes de pagament a abertis autopistas
España, i a l’adaptació de recursos a la demanda en el negoci de
telecomunicacions.
L’EBIT s’ha vist afectat pel sanejament parcial de determinats
actius del sector d’aeroports (bàsicament en acdl/tbi). El
resultat financer recull les plusvàlues de les vendes del 23% de
la participació d’Eutelsat i, en menor mesura, del 15% de Brisa.
L’evolució del resultat net és, així, un 42,3% superior al de l’any
anterior (el resultat recurrent augmenta un 2%).
Ingressos
Els ingressos d’explotació han assolit els 4.039 milions
d’euros (+3% respecte a l’exercici precedent). El percentatge
d’ingressos generats fora d’Espanya ascendeix al 55% i provenen
principalment de França, el Regne Unit, Xile i el Brasil.
L’evolució negativa del trànsit a les autopistes d’abertis a Espanya
i França es veu compensada per l’impacte de la consolidació de
les concessionàries d’arteris (Brasil). Al seu torn, l’increment
dels ingressos és fruit de l’evolució positiva de l’activitat a les
autopistes d’abertis a Amèrica, l’increment del nombre de
passatgers a tbi i dca, la revisió de tarifes a les concessionàries
d’autopistes i l’impacte positiu de la compensació dels convenis
de l’AP-7 i el Maresme.
INFORME ANUAL 2012
4.500
4.000
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
20112012
+3% +0% +2% +2%-15% +42%
Ingressos explotació
EBITDA EBITDA comparable EBIT Resultat accionistes
Resultat accionistes comparable
4.039 1.2903.915 1.5172.459 2.515 6131.0242.454 2.465 601720
2012 % 2011 %
Autopistes 3.220 80% 3.098 79%
Telecomunicacions 493 12% 512 13%
Aeroports 319 8% 293 7%
Serveis corporatius i altres 7 0% 12 0%
TOTAL 4.039 100% 3.915 100%
INGRESSOS D’EXPLOTACIó (milions d’euros)
2012 % 2011 %
Espanya 1.809 45% 1.885 48%
França 1.484 37% 1.481 38%
Gran Bretaña 201 5% 183 5%
Xile 225 6% 162 4%
Brasil 83 2% - -
Resta del món 237 6% 203 5%
TOTAL 4.039 100% 3.915 100%
INGRESSOS D’EXPLOTACIó (milions d’euros)
61En general, es manté sense variacions significatives el pes relatiu
de les diferents unitats de negoci. Quant a l’àmbit geogràfic, es
produeix un lleuger descens dels ingressos a Espanya, afectat per
l’impacte de la integració de les concessions al Brasil, així com per
l’evolució negativa del trànsit a Espanya.
Resultat brut d’explotació (EBITDA)
Les despeses d’explotació de l’exercici 2012, que corresponen
bàsicament a despeses de personal i de manteniment, estan
afectats per l’impacte associat del pla de modernització i
implantació de nous sistemes de pagament automàtics a la
xarxa d’autopistes d’Espanya, i de l’adaptació dels recursos a la
demanda en el sector de telecomunicacions.
Sense aquest impacte, el resultat brut d’explotació s’ha vist
afavorit pel pla iniciat durant el segon semestre de 2011 per
dur a terme la implantació d’una sèrie de mesures de millora de
l’eficiència i optimització dels costos d’explotació, en les quals el
Grup continua i continuarà insistint durant l’exercici 2013.
La plantilla mitjana en 2012 assoleix els 11.331 empleats (xifra
que inclou de 568 empleats associats a la consolidació del grup
arteris, amb efecte d’1 de desembre de 2012) i el pes relatiu dels
empleats ubicats fora d’Espanya passa a ser d’un 64%.
Amortitzacions i deteriorament d’actius
Es produeix un lleuger increment de les amortitzacions, com a
conseqüència de les inversions realitzades en els darrers anys i
de la incorporació de les autopistes del Brasil.
No obstant això, l’epígraf s’ha incrementat significativament a
causa del deteriorament d’actius en el sector dels aeroports.
Resultat financer
El resultat financer de l’exercici incorpora l’efecte de la plusvàlua
per la venda del 23% del capital d’Eutelsat i la posterior
qualificació del 8,35% restant com una inversió en instruments
de patrimoni, classificada com un actiu financer disponible per
a la venda.
Resultat de societats posades en equivalència
La menor aportació de les societats registrades pel mètode de la
participació és conseqüència de la venda, el gener de 2012, d’un
16% del capital social d’Eutelsat, que durant el primer semestre
de 2012 va ser registrada en el 15,35% (un 31,35% en el mateix
període de l’exercici 2012), ja que la venda del 7% addicional es
va realitzar a finals de juliol. Sense aquest impacte, l’aportació al
resultat de les societats registrades pel mètode de la participació
presenta una evolució positiva, gràcies a l’evolució favorable de
l’aportació de Coviandes.
2012 % 2011 %
Autopistes 2.186 89% 2.155 88%
Telecomunicacions 201 8% 228 9%
Aeroports 93 4% 86 4%
Serveis corporatius i altres -21 -1% -15 -1%
TOTAL 2.459 100% 2.454 100%
EBITDA (milions d’euros)
2012 % 2011 %
Espanya 1.169 48% 1.261 51%
França 953 39% 955 39%
Gran Bretaña 52 2% 48 2%
Xile 160 7% 120 5%
Resta del món 124 5% 69 3%
TOTAL 2.459 100% 2.454 100%
EBITDA (milions d’euros)
INFORME ANUAL 2012
Impost sobre societats
L’any 2012, la despesa derivada de l’impost sobre societats es
veu afectada positivament pel reconeixement de les diferències
temporànies deduïbles relacionades amb la venda del 15% de la
participació en Brisa, no reconegudes en exercicis anteriors (95
milions d’euros).
Flux de caixa
Durant el 2012, abertis ha generat un flux de caixa brut (abans
d’inversions i de pagament de dividends) de 1.359 milions d’euros.
2012 2011 Var.
Flux de caixa brut (Me) 1.359 1.533 -11,4%
Balanç
Les variacions més significatives en actius i passius es
deuen, bàsicament, a l’impacte de la integració de les nou
concessionàries d’autopistes que OHL gestionava al Brasil i de
les tres que gestionava a Xile, cosa que afecta totes les partides
de balanç (amb impacte especialment en immovilitzacions
materials i intangibles i endeutament), així com a la venda del
23% d’Eutelsat i del 15% de Brisa (cosa que afecta participacions
en entitats associades i actius a curt termini).
Els actius totals a 31 de desembre de 2012 arriben als 29.087
milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 27,9%
sobre el tancament de l’exercici 2011.
Del total actiu, al voltant d’un 60% correspon a immobilitzat
material i altres actius intangibles –principalment, concessions–,
d’acord amb la naturalesa dels negocis del Grup relacionats
amb la gestió d’infraestructures, sense presentar variacions
significatives respecte del tancament de l’exercici 2011 (excepte
per la integració de les autopistes e Brasil i Xile).
BALANç (MILIONS D’EUROS)
Patrimoni netAltres actius
Altres passius
Fons decomerç
Deute financer
Immobilitzacions materials i intangibles
2006 2006
55%
24%27%
19%
18%57%
ACTIU PASSIU
ACTIU Consolidat PASSIU Consolidat
2012 2011 2012 2011
Actius a llarg termini 25.282 21.403 Patrimoni net 6.961 4.416 58%
Immobilitzacions materials i intangibles 21.090 17.222 Capital i prima 2.372 1.928
Participacions en entitats associades 586 1.899 Reserves 443 416
Altres actius a llarg termini 3.606 2.282 Resultat 1.024 720
Interesos minoritaris 3.121 1.351
Actius a curt termini 3.805 1.346 Passius a llarg termini 19.201 16.328
Altres actius a curt termini 1.423 955 Deutes financers 15.478 13.452
Efectiu i equivalents 2.382 391 Altres passius a llarg termini 3.723 2.876
Passius a curt termini 2.925 2.005
Deutes financers 1.034 820
Altres passius a curt termini 1.891 1.185
TOTAL ACTIU 29.087 22.749 TOTAL PASSIU 29.087 22.749
63La inversió total en els segments operatius d’autopistes,
telecomunicacions i aeroports durant l’exercici 2012 ha ascendit
a 1.620 milions d’euros, xifra que en bona part correspon a
inversió en expansió (91%), sobretot per l’adquisició de les
noves autopistes al Brasil i Xile, l’increment de la participació
en Hispasat, i l’ampliació de la capacitat de les autopistes i de
les infraestructures de telecomunicacions. Tanmateix, la forma
en què s’ha estructurat l’adquisició de les autopistes al Brasil ha
minimitzat la sortida de caixa dins del Grup.
El patrimoni net consolidat ha arribat als 6.961 milions d’euros,
un 57,6% superior al corresponent al tancament de l’exercici
2011. Es veu afectat, principalment, pel resultat generat en
l’exercici, així com pel registre, d’acord amb la NIIF 3 revisada, de
les participacions no dominants associades als actius adquirits al
Brasil i Xile pel seu valor raonable (+1.756 milions d’euros).
Sense considerar les participacions no dominants, el patrimoni
net consolidat hauria augmentat un 25,3%, bàsicament per
l’efecte del resultat de l’exercici i de l’entrega d’accions pròpies,
un cop compensat l’impacte del dividend complementari de
l’exercici 2011 (-279 milions d’euros) i del dividend a compte de
l’exercici 2012 (-269 milions d’euros).
El deute financer brut a 31 de desembre de 2012 (sense incloure
els deutes amb les societats registrades pel mètode de la
participació ni els interessos de préstecs i obligacions) ascendeix a
16.512 milions d’euros i representa el 57% del passiu, percentatge
inferior a l’existent al tancament de l’exercici 2011 (63%), com
a conseqüència de l’impacte de les adquisicions d’autopistes al
Brasil i Xile, i les vendes d’actius (principalment Eutelsat i Brisa)
realitzades durant l’exercici.
El deute net ha assolit els 14.130 milions d’euros i ha augmentat,
per tant, en 248 milions d’euros en aquest exercici. Seguint una
política de minimització de l’exposició als riscos financers, a 31
de desembre de 2012, un 74% del deute estava a tipus fix o fixat
a través de cobertures.
Inversions
Les inversions del Grup durant l’exercici 2012 han estat de 1.620
milions d’euros, dels quals, 1.482 milions, un 91%, corresponen
a projectes d’expansió, i la resta, 138 milions d’euros, a inversió
operativa.
Les inversions en expansió més significatives de l’exercici són les
següents:
• En autopistes, l’adquisició a OHL de les autopistes que gestionava
al Brasil (712 milions d’euros) i Xile (204 milions d’euros). La
resta d’inversió en expansió correspon a l’adquisició del 35% de
Túnels de Barcelona i Cadí, SA, per 37 milions d’euros, així com
a obres d’ampliació de carrils de l’AP-7 (96 milions d’euros) i
del tram San Rafael-Villacastín de l’AP-6 (22 milions d’euros).
En el cas de sanef, corresponen principalment a inversions
relacionades amb el Paquet Vert (88 milions d’euros).
• En infraestructures de telecomunicacions, l’adquisició de mil
torres de telefonia mòbil a Telefónica (90 milions d’euros),
l’adquisició d’un 7,25% d’Hispasat (68 milions d’euros) i
inversions pròpies d’Hispasat en la construcció de l’Amazonas
3 (31 milions d’euros).
Les inversions operatives més significatives s’han produït en
el sector de les autopistes i s’han concentrat en sistemes de
contenció, en la renovació de peatges, barreres de seguretat
i àrees de peatge, i en la modernització de la xarxa existent.
En infraestructures de telecomunicacions, s’han centrat en la
renovació d’equips i serveis operatius, mentre que, en aeroports,
s’han destinat bàsicament a la repavimentació de les pistes de
Belfast International i de Montego Bay (Jamaica), així com a
accessos i seguretat.
Operativa Expansió Total
Autopistes 99 1.255 1.354
Espanya 25 165 190
França 63 126 189
Internacional 11 965 976
Telecomunicacions 17 225 241
Aeroports 17 3 20
Holding/serviabertis 5 0 5
TOTAL 138 1.482 1.620
INVERSIONS (milions d’euros)
INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012
La fortalesa financera del Grup li ha permès acudir als mercats de deute amb l’objectiu d’optimitzar el perfil de venciments del seu deute
65Gestió financera
65
En un any marcat per la crisi del deute sobirà a l’eurozona i la
desacceleració del creixement de l’economia a tot el món, abertis
ha mantingut, un any més, una alta capacitat de generació
d’Ebitda, amb 2.459 milions d’euros al tancament de 2012.
La fortalesa financera del Grup li ha permès acudir als mercats de
deute amb l’objectiu d’optimitzar el perfil de venciments del seu
deute. Cal destacar les operacions següents:
• L’increment en 400 milions d’euros del bo emès en 2011 per
HIT Finance B.V., de 750 milions d’euros, amb venciment el
març de 2018 i un cupó del 5,75%, ha permès el refinançament
del deute sindicat existent fins aleshores i l’allargament del seu
venciment.
• L’emissió d’un bo de 750 milions d’euros, amb venciment
l’octubre de 2019 i un cupó del 4,75%, realitzada per Abertis
Infraestructuras, SA, ha permès la cancel·lació anticipada de 338
milions d’euros d’un préstec sindicat de 900 milions d’euros
amb venciment el 2013.
• La contractació d’una forward start facility (extensió del
venciment del deute) ha permès el refinançament d’un préstec
sindicat de 561 milions d’euros amb venciment el 2013 i també
l’allargament del seu venciment.
abertis ha augmentat el deute net del Grup en 366 milions
d’euros, passant de 13.704 milions d’euros el 2011 a 14.070
milions d’euros al tancament de 2012.
Aquest increment del deute financer net del Grup és fruit,
principalment, de l’impacte de l’adquisició de les noves autopistes
al Brasil i Xile, però es veu compensat per la important generació
de caixa que ha permès situar la tresoreria del Grup en 2.460
milions d’euros al tancament de 2012, molt per sobre de la
disponible el 2011.
Estructura financera Política de finançament
Seguint es polítiques consensuades, l’estructura financera del
Grup busca limitar els riscos a què està exposat per la naturalesa
dels mercats en què opera.
Quant a la distribució del deute amb tercers, al tancament de
l’exercici 2012, el deute a llarg termini representava el 95%
del total, mentre que l’any abans era del 94%. D’altra banda, el
venciment mitjà del deute se situava al tancament en 5,9 anys,
respecte dels 6,3 de 2011.
2012 2011
Deute net (nocional) 14.070 (*) 13.704 (*)
Deute net / EBITDA 5,7 5,6
Deute net / Patrimoni net 2,0 3,1
(*) No coincideix amb el deute net consolidat de 14.130 milions d’euros el 2012 i 13.882 milions d’euros el 2011, en no incloure ajustaments comptables NIIF.
5%Superior a 10 anys
Inferior a 1 any
Entre 5 i 10 anys
Entre 1 i 3 anys
Entre 3 i 5 anys
22%
12%
22%39%
VENCIMENT DEL DEUTE
TIPUS DE DEUTE
Variable
Fix74%
26%
INFORME ANUAL 2012
Per minimitzar l’exposició al risc de tipus d’interès, abertis manté
un alt percentatge del deute a tipus fix. Al tancament de l’exercici
2012, aquesta proporció era del 74%.
Al tancament de l’exercici 2012, Abertis Infraestructuras, SA,
posseeix línies de crèdit, amb un límit conjunt de 1.975 milions
d’euros (1.350 milions el 2011), dels quals, 380 milions d’euros
corresponen a línies amb venciment a un any i 1.595 milions,
a línies amb venciment a més d’un any. L’increment en el
límit total de les línies permet enfortir la posició de liquiditat i
afrontar els propers venciments a curt termini amb un risc baix
de refinançament.
Gestió del risc financer
El grup abertis opera en l’àmbit internacional i els seus actius es
troben distribuïts geogràficament entre Europa, els Estats Units i
l’Amèrica Llatina.
Per la naturalesa dels mercats de crèdit en què operen i es
financen les empreses del Grup, està exposat a riscos de tipus de
canvi, tipus d’interès, riscos de crèdit i riscos de liquiditat.
La gestió dels diferents riscos financers es troba sota el control
de la Direcció General Financera, amb l’autorització prèvia del
Conseller Delegat d’abertis, en el marc de la política corresponent
aprovada pel Consell d’Administració.
Risc de tipus de canvi
Les activitats de les empreses que formen el grup abertis i que
es troben en països amb una moneda operativa diferent de l’euro
suposen una exposició potencial al risc de tipus de canvi. Des
de la Direcció Financera es gestiona aquest risc, principalment,
mitjançant la contractació de deute financer denominat en
les monedes estrangeres corresponents, així com a través de
contractes de cobertura de divisa.
Risc de contrapartida
abertis controla de manera activa i periòdica el risc de
contrapartida en operacions de crèdit i de cobertura. Amb la
finalitat d’evitar concentracions significatives de risc, abertis
busca sempre diversificar les fonts de finançament, tant dins de
l’àmbit nacional en què operen les companyies, com en l’àmbit
internacional, de manera que el risc queda distribuït també
geogràficament.
Segons la política de gestió de riscos, el Grup pot contractar
operacions financeres amb entitats de solvència creditícia
contrastada per agències internacionals de ràting. Les categories
de ràting de cada entitat s’actualitzen periòdicament amb
l’objectiu de portar una gestió activa del risc de contrapartida.
4%
Préstecs BEI 9%
Préstecs
BNDES
10%
Préstecs sindicats
CNA
Bons i obligacions59%
11%
7%
INSTRUMENTS DE FINANçAMENT 2012
67Risc de liquiditat
El grup abertis, tal com ha fet sempre, realitza una gestió prudent
del risc de liquiditat. Durant l’any 2012, s’han seguit amb molta
atenció les indicacions de liquiditat de les agències de ràting i
l’evolució dels mercats de crèdit a l’eurozona, per dur a terme
aquesta gestió.
La implementació de la gestió de la liquiditat consisteix en
l’obtenció de finançament a través de línies de finançament
compromeses, així com en la gestió de la tresoreria i els actius
líquids. A causa del caràcter dinàmic dels negocis del Grup,
la Direcció General Financera té com a objectiu mantenir la
flexibilitat en el finançament mitjançant la disponibilitat de línies
de finançament compromeses.
Risc de tipus d’interès
L’objectiu de la gestió del risc de tipus d’interès és assolir un
equilibri en l’estructura del deute que permeti minimitzar la
volatilitat en el compte de resultats en un horitzó plurianual.
abertis gestiona, a través d’instruments de cobertura global del
tipus d’interès, el risc de variacions en les càrregues financeres.
Aquests derivats es designen comptablement, en general, com a
instruments de cobertura.
Qualificació creditícia
abertis posseeix la qualificació “BBB”, atorgada per l’agència
creditícia internacional Standard & Poor’s, per al llarg termini.
Aquesta qualificació va ser assignada el maig de 2012, posició
que va ser confirmada l’octubre de 2012.
D’altra banda, abertis posseeix la qualificació “BBB+” atorgada per
l’agència creditícia internacional Fitch Ratings per al llarg termini
i el ràting “F2” per al curt termini. Aquestes qualificacions van ser
assignades l’agost de 2012 i el juliol de 2009, respectivament, i es
van confirmar l’agost de 2012.
abertis compta amb una de les qualificacions crediticies més
elevades d’Espanya. Durant 2012, la companyia ha aconseguit
mantenir les seves qualificacions crediticies malgrat el
deteriorament de l’entorn econòmic i de les rebaixes en la
qualificació crediticia d’Espanya. Aquesta fita tant important
és conseqüència de la diversificació geogràfica més gran i de la
fortalesa financera de la companyia.
L’any 2012, s’han seguit amb atenció les indicacions de liquiditat de les agències de ràting i l’evolució dels mercats de crèdit
INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012
abertis manté un sistema de retribució creixent i atractiu per a l’accionista
Accionistes i borsa69
Evolució borsària de l’any 2012
El 2012, el comportament dels mercats de valors s’ha
caracteritzat per la incertesa sobre la capacitat de les economies
desenvolupades per fer front als volums de deutes acumulats pels
sectors públic i privat, i la solvència del sector bancari a Europa.
Després dels rescats de Grècia i Irlanda l’any 2010, i de Portugal
el 2011, els focus de tensió a Europa durant l’any 2012 s’han
concentrat, sobretot, en Espanya i Itàlia. L’augment de la
rendibilitat del bo espanyol, que va assolir el 7,5% al juliol,
reflecteix les dificultats que han hagut d’afrontar alguns països
perifèrics. Tanmateix, l’avenç d’alguns mecanismes d’integració
de la Unió Europea i la intervenció del Banc Central Europeu van
relaxar la prima de risc durant els darrers mesos de l’any.
A diferència de l’any anterior, en què la majoria dels índexs
borsaris europeus van acabar amb descensos interanuals, l’any
2012, els principals índexs europeus han acabat amb xifres
positives: l’italià (FTSE MIB: +7,8%), l’alemany (DAX: +29,1%) o
el francès (CAC 40: +15,2%).
En el cas d’Espanya, l’Ibex 35 encadena un nou exercici amb
pèrdues (-4,7%). L’índex s’ha mogut dins d’una franja àmplia
durant 2012, des del màxim anual del 9 de febrer (8.902,10
punts) fins al mínim anual del 24 de juliol (5.956,30 punts).
abertis en el mercat de valors: evolució de l’acció
Al llarg de 2012, les accions d’abertis s’han vist afectades per
l’evolució de la borsa espanyola i, sobretot, per la variació de
la rendibilitat del bo espanyol a deu anys, a causa de l’estreta
relació inversa entre ambdós factors. Tanmateix, la qualitat dels
actius d’abertis i una major eficiència són factors que li han
permès anunciar, per al 2012, un creixement del 3% pel que fa
als ingressos i del 2% pel que fa al resultat net recurrent.
L’acció d’abertis va tancar 2012 amb una revaloració del 5,7% a
un preu de 12,42 euros/acció. Al llarg de l’exercici, el preu màxim
de tancament es va viure el 15 de febrer (12,67 euros), mentre
que el mínim és el del 24 de juliol (9,44 euros). L’acció va créixer
amb força durant l’última part de l’any (32% d’increment des
Nota sobre l’ajustament de les cotitzacions per l’ampliació de capital alliberada: L’assignació gratuïta d’accions noves no varia el patrimoni de l’empresa, tot i que està dividit en un nombre major d’accions.Tot accionista que ha invertit amb anterioritat a l’ampliació rep accions gratuïtes sense desemborsament i, per tant no varia la inversió de la seva cartera, tot i que posseeix un nombre més gran d’accions. És per això que és necessari ajustar les cotitzacions històriques anteriors a l’ampliació per poder comparar els preus preampliació i postampliació.L’acció d’abertis acumula una revaloració durant els últims 10 anys del 102%, fins i tot considerant el pagament de dividends.
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
13/01 Venda 16% participa-ció Eutelsat
23/02 Resultats anuals 2011
22/02 Anunci augment participació en Hispasat
27/03 Celebració JGA Ord.
25/04 OHL equity swap
04/06 Ampliació de capital
04/07 Cotització de noves accions
06/08 Aprovació Op. arteris
28/09 Brookfield compra accions d’abertis al BBVA
17/10 Emissió bons 750 milions
04/12 Tancament adquisició actius brasilers
02/04 Compra de 500 torres de Telefónica
12/04 Pagament dividend compl. 2011
22/06 Venda 7% de Eutelsat a CIC.
08/08 abertis accepta OPA Brisa
08/11 Pagament div. compte 2012
20/12 Tancament adquisició actius xilens
14
13
12
11
10
9
8
EVOLUCIó ACCIó ABERTIS 2012 (AJUSTADA PER AMPLIACIó DE CAPITAL)
TANCAMENT (euros)
l cotització abertisl cotització Ibex 35
de mínims), després de l’adquisició dels actius brasilers i xilens.
L’entrada d’abertis al Brasil ha suposat la integració de la
companyia cotitzada brasilera arteris en el Grup.
abertis tanca 2012 amb una capitalització de més de 10.000
milions d’euros i se situa en 11a posició en el rànquing de l’Ibex
35 per capitalització borsària.
Totes les accions de la societat es negocien a través del sistema
d’interconnexió borsària espanyol. Els títols d’abertis formen
part, ininterrompudament des de 1992, de l’índex selectiu Ibex
35, i també es troben presents en altres índexs internacionals
destacats com l’Standard & Poor’s Europe 350 i l’FTSE Eurofirst
300.
Rendibilitat de l’acció
abertis es marca com a objectiu oferir als seus accionistes la
millor combinació de creixement i rendibilitat. L’acció empresarial
i les decisions estratègiques de la companyia s’enfoquen a la
creació de valor per als seus accionistes.
abertis, amb el model de diversificació geogràfica del Grup,
juntament amb una política estricta de contenció de costos i la
desinversió de participacions minoritàries no estratègiques, ha
aconseguit que l’any 2012 hagi estat, un cop més, un any positiu
per a l’empresa.
Malgrat la disminució de l’activitat i amb trànsits que es
mantenen negatius (bàsicament a Espanya i, en menor mesura,
a França), abertis segueix sent una gran generadora de caixa,
la qual cosa ens permet mantenir amb garantia la política de
retribució a l’accionista.
-10,1
31,0
3,9
5,7
REVALORACIó EN BORSA (%)
2012
2011
2010
2009
2008-40,0
INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012
71
Dividend
abertis va abonar a l’abril un dividend complementari, a compte
de l’exercici 2011, de 0,36 euros per acció, mentre que el novembre
de 2012 va fer efectiu el pagament d’un dividend a compte de
l’exercici 2012 per un import brut de 0,33 euros per acció.
El Consell d’Administració d’abertis ha acordat proposar a la
Junta General Ordinària d’Accionistes del 2013, que se celebra el
20 de març, a més de l’ampliació de capital alliberada d’1x20, un
dividend complementari a càrrec de l’exercici 2012 de 0,33 euros
bruts per acció.
Aquest import, sumat al dividend a compte pagat el mes de
novembre de 2012, suposa una retribució directa a l’accionista
en forma de dividends ordinaris de 0,66 euros bruts amb càrrec
al benefici de 2012, la qual cosa suposa un import màxim que cal
abonar en concepte de dividends de 538 milions d’euros, un 5%
superior a la quantitat abonada amb càrrec a 2011.
Ampliació de capital
Així mateix, la Junta General d’Accionistes que va tenir lloc el 27
de març de 2012 va acordar portar a terme una nova ampliació
de capital alliberada, en la proporció d’una acció nova per cada 20
d’antigues. Entre el 4 i el 18 de juny se’n van negociar els drets,
amb un preu màxim de 0,528 euros i un mínim de 0,470 euros. El
valor teòric del dret va ser de 0,488 euros.
Les noves accions van ser admeses a cotització el 4 de juliol, amb
drets polítics i econòmics idèntics als de les accions ja existents,
la qual cosa concedia als seus titulars dret al dividend sobre els
beneficis obtinguts des de l’1 de gener de 2012.
DIVIDENDS PAGATS (milions d’euros)
+18% +12% +5% +5% +194% +5%
443,4 1.302,9 537,8422,3402,2357,5
2007 2008 2009 2010 2011 2012
l Dividend a comptel Dividend complementaril Dividend extraordinari
TACC: 8,5%
Notes: (1) Entrada i sortida en el darrer dia de l’any indicat.Es té en compte la revaloració en borsa, les ampliacions de capital alliberades i la rendibilitat per dividend (ordinari i extraordinari). En cap cas no es considera que l’accionista hagués realitzat desemborsaments d’efectiu addicionals als del dia en el qual va comprar les accions.
INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012
Capital social i autocartera
El capital social d’abertis era, el 31 de desembre de 2012, de
2.444 milions d’euros, constituït per 814.789.155 accions
ordinàries representades en anotacions en compte, de 3 euros de
valor nominal cadascuna, totalment subscrites i desemborsades,
i totes de la mateixa classe. Totes les accions es troben admeses
a cotització a les quatre borses de valors espanyoles.
El 2012 s’ha incrementat el capital social en 38.799.483 accions,
la qual cosa ha suposat un augment de 116,4 milions d’euros
corresponents a l’ampliació de capital alliberada.
Pel que fa a l’autocartera, al tancament de l’exercici 2012 abertis
era titular directe de 6.698.227 accions, cosa que representa un
0,822% del capital social, davant de les 29.885.288 accions de
2011 (3,851% del capital social al tancament de l’exercici).
Rendibilitat del decenni
El quadre presenta la rendibilitat borsària de l’acció d’abertis
durant el darrer decenni en diferents supòsits temporals de
compra i venda del valor. Es compara la rendibilitat de l’acció
d’abertis amb l’Ibex 35 amb dividends. La intersecció indica
la rendibilitat obtinguda per l’acció d’abertis i el mercat,
respectivament, per al període seleccionat (any d’entrada i any de
sortida). L’Ibex 35 amb dividends, que està format pels mateixos
valors que formen l’Ibex 35, és un indicador que incorpora la
variació de preus dels valors, a més de la rendibilitat obtinguda
pel repartiment de dividends i altres pagaments a l’accionista.
D’aquesta manera, l’índex mostra l’impacte que aquest tipus de
retribucions té sobre una cartera rèplica de l’índex Ibex 35.
Així doncs, un inversor que va invertir 10,80 euros comprant una
acció d’abertis a finals de 2002 (inversor que va acudir a les
successives ampliacions de capital alliberades, i tenint en compte
els dividends cobrats), a 31 de desembre de 2012 té una cartera
per valor de 20,23 euros i ha cobrat 8,80 euros per dividends
(incloent-hi distribucions extraordinàries), la qual cosa suposa
una rendibilitat acumulada del 168,8%.
Any d’entrada (1)
Any de sortida (1) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
2002ABE 20,9% 74,2% 141,9% 172,8% 186,1% 89,0% 145,1% 132,4% 148,6% 168,8%
Ibex-35 amb div. 32,2% 60,1% 95,3% 165,6% 194,1% 86,7% 158,2% 124,8% 107,4% 113.2%
2003ABE 45,7% 103,8% 130,3% 141,8% 58,5% 106,6% 95,7% 109,6% 126,9%
Ibex-35 amb div. 21,1% 47,7% 101,0% 122,5% 41,3% 95,3% 70,1% 56,9% 61,3%
2004ABE 41,0% 59,6% 67,7% 9,0% 42,9% 35,2% 45,0% 57,2%
Ibex-35 amb div. 22,0% 66,0% 83,7% 16,7% 61,3% 40,5% 29,6% 33,2%
2005ABE 13,5% 19,4% -23,2% 1,4% -4,2% 2,9% 11,8%
Ibex-35 amb div. 36,0% 50,6% -4,4% 32,2% 15,1% 6,2% 9,2%
2006ABE 5,3% -33,1% -10,9% -15,9% -9,5% -1,5%
Ibex-35 amb div. 10,7% -29,7% -2,8% -15,4% -21,9% -19,7%
2007ABE -37,3% -15,7% -20,6% -14,4% -6,6%
Ibex-35 amb div. -36,5% -12,2% -23,5% -29,5% -27,5%
2008ABE 35,9% 27,7% 38,1% 51,1%
Ibex-35 amb div. 38,3% 20,4% 11,1% 14,2%
2009ABE -6,2% 1,7% 11,6%
Ibex-35 amb div. -12,9% -19,7% -17,4%
2010ABE 8,8% 19,8%
Ibex-35 amb div. -7,7% -5,2%
2011ABE 11,4%
Ibex-35 amb div. 2,8%
DISTRIBUCIó DE LA PROPIETAT DEL CAPITAL A 31/12/12
Free float
“la Caixa” (1)
CVC (2)
Grupo OHL (3)
26,42%
15,55%
15,25%
42,78%
(1) Participació a través de Criteria CaixaHolding, SAU (18,67%), i Inversiones de Autopistas, SL (7,75%).
(2) Participació a través de Trebol International BV, de la qual Trebol Holdings, SARL, és titular d’un 99,67% del capital social i dels drets polítics i econòmics.
(3) Participació a través d’Obrascón Huarte Lain, SA (OHL), titular directe del 5% a través de tres contractes d’equity swap amb tres entitats bancàries; d’OHL Emisiones, SAU, titular directe del 10,241%, i de Grupo Villar Mir, SLU, titular directe del 0,012%. Inmobiliaria Espacio, SA, és titular del 100% de Grupo Villar Mir, SLU, i és titular indirecte del 60,030% d’Obrascón Huarte Lain, SA, a través de Grupo Villar Mir, SLU, i altres societats controlades segons l’article 4 de la LMV. Amb data 21 de gener del 2013, OHL ha procedit a exercir els contractes esmentats d’equity swap que mantenia sobre un total de 40.739.459 accions d’Abertis Infraestructuras SA representatives del 5% del seu capital social, procedint simultàniament a la compra en ferm de les esmentades accions mitjançant OHL Emisiones SAU (filial 100% d’OHL Concesiones SAU).
73Estructura de l’accionariat d’abertis
La companyia no disposa d’un registre nominal dels seus
accionistes, per la qual cosa només pot conèixer la composició
del seu accionariat per la informació sobre participacions
significatives que es fa pública en aplicació de la normativa
vigent (que obliga a comunicar, amb caràcter general, les
participacions superiors al 3% del capital), per la informació que
facilita la societat Iberclear en la realització de la Junta General
d’Accionistes i per les comunicacions que els propis accionistes
poden fer en ocasió de la publicació de l’Informe Anual.
Segons consta en l’informe de govern corporatiu de 2012,
que forma part d’aquest informe anual, les participacions
significatives al tancament de l’exercici són: Caixa d’Estalvis i
Pensions de Barcelona (“la Caixa”) (26,42%), CVC (15,552%) i
OHL (15,253%).
abertis amb els seus accionistes i inversors
Direcció de relacions amb inversorsLa Direcció de Relacions amb Inversors té com a objectiu
facilitar, de manera clara i en temps útil, tota la informació
relativa al funcionament de la companyia i explicar les principals
estratègies de negoci, organitzatives i operatives d’abertis, amb
la finalitat que es produeixin els elements fonamentals per
contribuir a la fixació adient del preu de l’acció i d’altres actius
financers emesos per abertis.
L’accessibilitat i el contacte directe amb la companyia, amb
l’objectiu de respondre eficaçment a les qüestions plantejades
per la comunitat inversora, és un altre dels propòsits d’aquesta
direcció.
Per aconseguir aquests objectius i adaptar la informació a les
necessitats de tots els col·lectius, la Direcció de Relacions amb
Inversors dissenya i executa l’estratègia de comunicació amb
els mercats financers nacionals i internacionals. D’aquesta
manera, desenvolupa una política de comunicació activa i
àmplia que inclou reunions amb inversors institucionals i
analistes financers, videoconferències, reunions amb accionistes
i informació borsària a la revista de la companyia, i disposa d’un
centre d’atenció telefònica i una pàgina web permanentment
actualitzada.
Dins de les funcions de la Direcció també hi ha la de mantenir
ben informada l’alta direcció de la companyia sobre l’opinió dels
mercats sobre l’entitat o sobre qualsevol altre assumpte que
pugui afectar la cotització.
El 2012 s’ha mantingut un alt nivell d’activitat amb inversors
institucionals i analistes financers a través de diferents reunions
a les places financeres més rellevants d’Europa, Estats Units i
Canadà, tal com exigeix la globalitat i diversificació de la base
accionarial del Grup.
S’han realitzat reunions al llarg de l’any 2012 amb 310
institucions d’inversió (gestores), en 22 ciutats, algunes de les
quals s’han visitat en diverses ocasions. També s’han dut a terme
un total de 33 comunicats a la comunitat inversora i s’han emès
47 fets rellevants a la Comissió Nacional del Mercat de Valors
(CNMV).
Boston
Nova YorkTorontoChicago
ParísMilàAndorra
Madrid
Estocolm
Barcelona
DüsseldorfHamburg
ZuricGinebra
LondresBrussel·les
Àmsterdam
EdimburgDublín
gestores
ciutats visitades
road shows(EUA i Europa)
310 23
22
L’Oficina de l’AccionistaL’Oficina de l’Accionista s’encarrega de la relació amb els
accionistes. A més, és la responsable de proporcionar una atenció
personalitzada a través de tots els canals de comunicació de què
disposen els accionistes no institucionals.
Aquests canals són el Telèfon d’Atenció a l’Accionista; el web
corporatiu, amb un apartat específic per a la comunitat inversora
(on es pot trobar informació actualitzada permanentment sobre
l’evolució de la companyia, el seu creixement, la seva evolució
borsària i la política de retribució, entre altres qüestions); el
correu electrònic –canal cada cop més utilitzat per la seva
immediatesa–, així com el correu tradicional.
El 2012, la Direcció de Relacions amb Inversors va rebre més de
6.500 comunicacions per part de la comunitat inversora. Cal
destacar que una proporció molt elevada de les consultes van ser
rebudes per telèfon (39%) i per correu ordinari (56%).
Amb ocasió de la junta general d’accionistes, l’Oficina de
l’Accionista dóna suport en les qüestions relatives a l’organització
i cobertura a totes les sol·licituds d’informació. El dret d’informació
dels accionistes es troba recollit en el Reglament de la Junta
General de la Societat, en el seu article 7, així com en els articles
212 i 144 de la Llei de societats anònimes. D’aquesta manera
es posa a disposició dels accionistes, amb caràcter previ a la
celebració de cada junta, tota la informació necessària, i l’Oficina
de l’Accionista aclareix qualsevol dubte que hi pugui haver.
La junta general ordinària d’accionistes de 2012, que va tenir
lloc el 27 de març, es va constituir amb l’assistència de 5.516
accionistes amb dret a votar i en possessió de 534.103.040
accions (un 68,83% del capital social).
INFORME ANUAL 2012INFORME ANUAL 2012
75
Edició, producció i coordinació de continguts: Direcció Corporativa de ComunicacióDisseny: gosban consultora de comunicación
Imprès en paper ecològic