Post on 04-Aug-2020
E I X D E M A R I A C R I S T I N A : L E S F O N T S M O N U M E N T A L S
La gran Exposició Universal celebrada a Barcelona l�any 1929 oferia a la ciutat la
possibilitat d�urbanitzar el vessant nord-est de la muntanya de Montjuïc i convertir la
zona en un dels paisatges més bonics i amables que es puguin imaginar, amb un gran
conjunt de palaus, fonts i lluminàries que convertien el lloc en una delícia per als
barcelonins i també per a aquells que, per un motiu o un altre visitaven la ciutat. Aquest
paisatge és el que avui coneixem com a EIX DE MARIA CRISTINA, situat entre la plaça
d�Espanya i el gran Palau Nacional, una de les construccions més impressionants
d�aquelles efemèrides.
En aquestes pàgines ens ocupem, preferentment, del conjunt de fonts ornamentals que
s�ubiquen a l�eix de Maria Cristina, i ens referim, encara que sigui molt breument, a les
característiques de cadascuna d�elles.
Font de la Plaça d�Espanya o dels Tres Mars
Encara que no es tracti d�una obra de Carles Buigas, resulta evident la necessitat
d�incloure-la en l�eix de Maria Cristina, en tant que va ser construïda amb motiu de l�Ex-
posició Universal de l�any 1929. El seu creador va ser l�arquitecte Josep Maria Jujol, i és,
sens dubte, una de les fonts més monumentals de Barcelona.
El seu autor hi vol simbolitzar el caràcter mariner de la ciutat i la seva història més
profunda, i orienta els seus tres costats als tres mars que banyen la península Ibèrica.
Aquesta al·legoria està representada per tres grups escultòrics tallats en marbre blanc
que simbolitzen els rius Ebre, Tajo i Guadalquivir.
La simbologia d�aquesta font és tal que abraça la religió, les arts i l�heroisme, representat
per tres columnes corínties que sostenen el sostre del monument, o les tres figures
esculpides en bronze, que representen la navegació, la salut pública i l�abundància, obra
dels germans Miguel i Luciano Oslé.
L A F O N T M À G I C A : H I S T Ò R I A
I R E C O N S T R U C C I Ó ( 1 9 2 9 - 1 9 9 8 )
27
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
21 Eix Maria Cristina.
Perspectiva actual de l�eix de Maria Cristina,
entre la plaça d�Espanya i el Palau Nacional
21
Imagen PostScript
F1.LR
28
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
Per últim,
hem de dir que aquesta font es va sotmetre a una restauració intensa amb motiu dels
Jocs Olímpics de 1992, tant en la part monumental, dissenyada i dirigida per un equip
d�arqueòlegs, com en els sistemes de funcionament hidràulic, elèctric i d�il·lumicació,
que van ser totalment renovats.
Brolladors de l �avinguda de Maria Crist ina
Durant la celebració de la II Exposició Universal de l�any 1929, l�avinguda de la
Reina Maria Cristina acabada d�inaugurar es va transformar en el gran escenari que
necessitava la ciutat per mostrar al món sencer els avenços de la tècnica que l�Exposició
contenia.
Per això, el geni de Carles Buigas havia projectat un torrent de llum, aigua i color,
continguts en les petites i apartades fonts circulars que s�estenien a tots dos costats de
l�avinguda, així com en les 117 columnes o obeliscs lluminosos que van ser construïts i
que embellien el paisatge, amb els canvis cromàtics de la seva il·lumicació, seguint la
pròpia cadència del gran brollador o gran font lluminosa, i les cascades, de manera que
es produïa l�efecte anomenat pel seu autor, Carles Buigas, �ona de color�. Per les seves
formes i el seu estil, aquelles lluminàries es podien considerar precursores del que
quaranta anys més tard es va anomenar �Pop art�.
Hem de dir que aquells petits brolladors tenien un plat de pedra que complia la funció
d�abeurador d�aus.
Malauradament, tanta bellesa no va poder durar gaire. D�una banda, el vandalisme
propi de les grans urbs, i de l�altra, la necessitat d�utilització de l�espai, juntament amb
el seu manteniment costós, van fer que tot anés desapareixent en poc temps.
A partir dels anys setanta, es va pensar en la necessitat de rehabilitar l�avinguda de Maria
Cristina, per a la qual cosa, es van projectar i construir 44 llacs bessons amb dos
22 Font plaça d�Espanya.
Vista exterior de la Font Monumental
de la pl. d�Espanya o dels tres mars
23 Font plaça d�Espanya.
Detall del monument central
amb les tres columnes corínties
i grups escultòrics
22
29
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
brolladors o columnes d�aigua il·luminada cadascun; en total, 88 raigs o xipresos
lluminosos que recordaven, amb molta imaginació, aquells obeliscs projectats per Bui-
gas; si bé només s�hi projecta llum blanca.
D�altra banda, la decisió de construir aquests brolladors, en què el volum d�aigua
emulsionada és molt important, contribueix a crear en tota l�avinguda una mena de
microclima de frescor i humitat permanent, molt apreciat, sens dubte, per la multitud
de gent que en les nits estivals s�hi apropen a gaudir d�aquest espectacle tan grat.
CASCADES 1, 2 , 3 i 4
Ens trobem davant d�un dels conjunts de cascades artificials més bonics del món.
Sembla que el seu creador hagués desitjat que, pel vessant de la muntanya, corregués un
bonic riu, amb uns trams de bravesa ben definits en el seu naixement agrest i espenyat,
simbolitzat en la cascada número 4, on l�aigua, més que caure, s�estavella, des d�una
alçada de 12 metres, en una làmina d�aigua de 6.000 litres per minut i metre de cascada.
Aquest efecte es veu incrementat per la polvorització de la contracascada que sembla
l�aigua que s�estavella en una cascada impressionant.
La cascada número 3 ens trasllada als trams muntanyencs d�aquells rius que s�obren
camí a través dels canyons i les gorges, en el seu camí cap a la planura, formant salts i
ràpids al llarg del seu recorregut. Es pot dir que les aigües s�han transformat en escuma
blanca, amb l�ajuda dels tres salts o abocadors, i els sis rajos que s�aixequen i emulsionen
l�aigua.
Quan mirem la cascada número 2, una pau interna s�apodera del nostre esperit, ja que
amb les aigües que abans eren torrencials, hem arribat a la planura on la quietud i la
serenitat regnen a les aigües abans turbulentes.
24 Brolladors de l�avinguda Maria Crsitina.
Vista general dels 44 llacs bessons de
l�avinguda de Maria Cristina
25 Cascada núm 4.
Vista exterior de la cascada número 4.
En aquesta foto podem apreciar les tres
fornícules de pedra d�obra que van ser
rehabilitades l�any 1992
24
25
30
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
26 Cascada núm. 3.
Vista exterior de la cascada número 3.
En aquesta foto s�aprecien els tres salts
d�aigua i els 26 petits llacs o rentadors
laterals
27 Casacada núm. 2.
Vista exterior de la cascada número 2.
En aquesta foto es veuen les tres petxines
que formen la seva caiguda,
i els 20 peveters laterals
28 Cascada núm. 1.
Vista exterior de la cascada número 1.
En aquesta foto podem apreciar els tres
ramals, així com els antics peveters
que avui es troben enjardinats en comptes
dels vapors que tenien quan van ser
construïts
26
27 28
31
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
Aquesta cascada té tant d�encant que ens quedem totalment extasiats mirant els petits
brolladors laterals i la semipenombra de les seves llums rutilants. Llavors no hi ha dubte
que estem davant del curs d�un riu tranquil i misteriós en la seva mateixa quietud.
Finalment arribem a la cascada número 1.
En aquesta, el riu imaginari es divideix en tres petits braços a través dels quals entrega
les seves aigües a la immensitat del mar, on mor després d�haver omplert de vida tot el
que ha trobat al llarg del seu curs.
Aquesta simbologia ens sembla encara més perfecta quan la mirada recorre el llarg
trajecte que hi ha entre aquests elements d�aigua, que afortunadament s�han pogut
recuperar perquè la gent en gaudeixi.
29 Eix Maria Cristina.
Vista del conjunt de cascades
i la Font Màgica
29
32
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
La Font Màgica
Breu història d�una meravel la
Su poderoso y peregrino juego
de arte y de saber las engendró tan bellas
que hasta que el viajero universal, ante ellas
absorto de emoción se rinde luego.
Hem volgut encapçalar aquest escrit amb un vers del sonet que els germans Álvarez
Quintero van dedicar a les fonts de l�eix de Maria Cristina, perquè parlem de la Font
Màgica de Montjuïc, màxim exponent d�aquest bell conjunt monumental, obra de qui
ha estat anomenat amb tota justícia el mag de la llum i l�aigua, Carles Buigas.
Quan els treballs per a la gran Exposició Universal de 1929 estaven ja molt avançats, els
seus organitzadors van considerar que faltava �alguna cosa� especial que la fes diferent.
Va ser llavors quan Carles Buigas va presentar el seu projecte per a una �obra colossal,
atrevida i costosa�.
El dia 18 de juny de 1928, el jove enginyer va exposar davant del Comitè Executiu de
l�Exposició 460 plànols i 70 grans dibuixos en els quals havia donat vida als somnis que
la seva tècnica era capaç d�albergar. El projecte va sorprendre i enlluernar fins al punt
que va ser titllat de bogeria per alguns dels qui hi van assistir.
En menys d�un any, més de 3.000 obrers van convertir en realitat aquell somni del jove
Buigas i van omplir de llum, aigua i color la gran avinguda que havia de ser la via
principal de l�Exposició.
Buigas va descobrir en aquest projecte un nou art, el de la llum, és a dir, no aplicar la
llum solament per esquivar la tenebra, sinó per embellir-la i, sobretot, va descobrir que
30 A Font Màgica
Vista exterior de la Font Màgica
on s�aprecia el conjunt
de les toveres dels jocs d�aigua,
les claraboies i les fonts perifèriques
30 A
33
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
la llum no s�havia d�allargar, perquè la més gran no fes ombra a les més petites. Buigas
va idear una llum opaca i independent, destinada a ser part del tot sense disminuir allò
immediat.
D�aquesta manera van néixer per al gaudi general, entre altres ja desaparegudes, les
quatre cascades i el gran brollador, Font Lluminosa o Font Màgica, tal com es coneix en
l�actualitat i que són les grans obres d�aigua, llum i color que perduren avui.
Des que es va construir fins avui, la Font ha constituït un atractiu permanent, tant a
escala nacional com internacional, tot i que durant molts anys, el seu funcionament s�ha
vist molt reduït a causa de la deterioració progressiva de les instal·lacions, motivada per
l�envelliment lògic de tots els sistemes de funcionament, amb el pas dels anys.
En diferents etapes s�han desenvolupat diverses actuacions a la font com la que va fer el
mateix Carles Buigas en els anys 1954-55, que van consistir a reconstruir els elements
danyats o simplement desapareguts durant la Guerra Civil i la postguerra, renovar part
del cablejat deteriorat o sostret, millorar la gran hidràulica a partir del segon nivell
(sectors), que va ser reforçada amb una envoltant de formigó armat, i substituir el
sistema d�accionament hidràulic de les vàlvules, per un altre de nou, de tipus
d�electropneumàtic.
Una segona actuació va tenir com a horitzó els anys setanta, durant els quals es va dur a
terme la renovació d�alguns elements de control, de part de la il·lumicació per
reguladors electrònics, i també el telecomandament (pupitre) de control remot per un
nou sistema electromecànic amb control analògic automàtic, mitjançant una cinta
magnètica, i afegint-hi el so que avui constitueix, juntament amb la barreja de llum i els
jocs d�aigua, un atractiu extraordinari. Tot això es va fer amb tecnologia dels anys
setanta, com ja hem dit, i que avui, atès el gran impuls que s�ha dut a terme en el camp de
l�electrònica, ha quedat sobrepassat pels nous sistemes de control que avui són possibles.
J O C S O L Í M P I C S D E B A R C E L O N A 9 2
Es pot dir amb raó que, a partir dels Jocs Olímpics de Barcelona celebrats l�any 1992, va
començar una nova etapa per a l�eix de Maria Cristina, tenint en compte que aquest era
el nexe natural d�unió de la ciutat amb la muntanya de Montjuïc, on es van establir gran
part de les instal·lacions olímpiques i, és clar, les més representatives amb l�estadi de
Montjuïc i el nou pavelló d�esports de Sant Jordi al capdavant.
Amb motiu d�aquesta efemèride, l�Ajuntament va decidir restituir aquest espai urbà, que
ja havia traspassat amb escreix el llindar del deteriorament més absolut, part de l�as-
pecte que va tenir un dia, i que el va fer aparèixer com un dels indrets més bonics del
món.
Per això es va encarregar a cada un dels organismes competents del consistori l�elaboració
dels projectes corresponents que comprenen cada una de les especialitats a restaurar:
paviments, enllumenat, elements artístics, fonts ornamentals, etc.; a l�antiga Unitat Ope-
rativa d�Aigües i Sanejament correspon la restauració de les quatre cascades i la Font
34
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
Màgica que el mateix any 1992 havien passat a dependre d�aquesta unitat. D�altra banda,
la Font Monumental de la plaça d�Espanya estava sent restaurada i el seu finançament
era a càrrec del projecte de rehabilitació de fonts de REPSOL.
Amb l�horitzó de quatre mesos de temps per a les Olimpíades, la Unitat Operativa
d�Aigües i Sanejament va emprendre la tasca d�execució dels projectes de rehabilitació
total de les quatre cascades, així com un altre projecte de condicionament provisional de
la Font Màgica, amb vista a utilitzar-la durant el període olímpic.
Hem de dir que la major part dels sistemes de funcionament de la font estaven tan
deteriorats que el dia de la inauguració de les Paraolimpíades no va poder funcionar a
causa d�un trencament en un dels passamurs que comunicava amb el vas central i que
va provocar una gran quantitat d�entrada d�aigua que va fer necessari el buidatge del llac
principal.
No obstant això, amb grans dificultats, a banda de l�extraordinària dedicació del
personal municipal que controlava tot l�eix de Maria Cristina, el conjunt de fonts va
funcionar molt satisfactòriament, i amb el seu espectacle va omplir de joia els centenars
de milers de persones que van poder gaudir d�aquesta bellesa.
Obres de rehabil i tació de les cascades 1 , 2 , 3 , i 4
Quan la Unitat Operativa d�Aigües i Sanejament rep l�encàrrec de restaurar les quatre
cascades de l�eix de Maria Cristina, el panorama que es presenta resulta enormement
desolador. Les cascades 1 i 2 es trobaven en estat de ruïna total, amb els vasos esquer-
dats, els peveters plens de bardisses en la cascada número 1, on s�havien substituït els
vapors olorífers de quan va ser construïda, per plantes diverses, les arrels de les quals, a
causa de l�abandonament, havien ocasionat el trencament dels peveters.
Els paraments verticals laterals estaven escrostonats, totalment en ruïnes i als desguassos
de l�aigua s�observava la manca d�alguns trossos de trencants.
D�altra banda, la maquinària es trobava també en estat ruïnós, amb les bombes
treballant a mig rendiment a causa del desgast dels rodets. No hi havia il·lumicació i el
seu funcionament era molt esporàdic i problemàtic.
Pel que fa a la cascada número 2, presentava el mateix aspecte que totes les altres: no
funcionaven els raigs d�aigua dels petits estancs laterals o peveters, a més de la total
degradació dels vasos, desguassos i paraments verticals, tant frontals com laterals.
L�any 1975 va deixar de funcionar assíduament la cascada número 3, ja que, com totes,
patia el deteriorament propi del pas dels anys i de la manca d�un manteniment adequat.
Se solia posar en marxa en ocasions molt excepcionals i, és clar, no funcionaven tots els
35
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
seus elements, els quals tenien molt disminuïda la seva capacitat.
L�any 1972 va funcionar per última vegada la cascada número 4 amb motiu de la
celebració de Jardinova. Aquell mateix dia va tenir lloc l�esquerdament de l�estructura
que va inundar la sala de màquines, va anul·lar els grans motors i va inutilitzar tot el
sistema elèctric i d�il·luminació.
Davant d�aquest panorama, els projectes redactats pels serveis tècnics de la Unitat Ope-
rativa d�Aigües i Sanejament es van centrar principalment en els punts següents:
Hidràulica
Reparació dels grups motobombes; van desmuntar cada unitat i la van sotmetre a la
restauració de:
- Eixos i rodets.
- Canonades d�aspiració.
- Canonades d�impulsió.
-
30 B Cascada núm. 1.
Rehabilitació de l�obra civil
de la cascada núm. 1
31 Rehabilitació de l�obra civil
de la cascada núm. 2
32 Cascada núm. 3.
Rehabilitació dels grups motobomba
de la cascada número 3. S�hi pot apreciar
l�estat dels eixos i els rodets de les bombes
30 B 31
32
36
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
Rehabilitació o reparació de jocs d�aigua.
Electricitat
- Revisió i reparació de motors.
- Reforçament o substitució del cablejat.
- Revisió d�armaris de control; es van completar proteccions tèrmiques i diferencials.
- Revisió i automatització, en el seu cas, dels sistemes d�arrencada de motors.
33 35
34
36
37
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
Il·luminació
- Substitució de la il·luminació antiga per una retícula de projectors submergits.
- Instal·lació de proteccions de la il·lumicació a base de transformadors separadors
de circuit, que permeten utilitzar energia a 220 V per a la il·lumicació submergida.
Obra civil
- Restauració de paràmetres verticals a base d�un adreçament amb morter especial
i pintat amb pintura adherent de color pedra.
- Impermeabilització dels llacs amb tractament específic d�esquerdes, capa de morter
de resina i pintura de poliuretà per a l�acabat.
- Restauració i anivellament dels desguassos.
- Restauració dels 26 estancs auxiliars laterals (rentadors) de la cascada número 3.
- Restauració dels paràmetres de pedra i les fornícules de la cascada número 4,
fent una neteja a fons de l�obra de pedra picada.
- Restauració d�elements ornamentals (floreres, caràtules, motllures, etc.).
33 Cascada núm. 3.
Tasques de rehabilitació de l�obra civil de la
cascada núm. 3
34 Cascada núm. 3.
Perspectiva de la cascada
número 3 rehabilitada
35 Cascada núm. 4.
En aquesta foto es poden apreciar
les tasques de rehabilitació dels grans
motors i bombes que s�havien inutilitzat
l�any 1972
36 Cascada núm. 4.
Obres de rehabilitació de la cascada
número 4. Neteja amb raig de sorra de síli-
ce de les fornícules de pedra d�obra de
pedra picada i restauració del vas principal
37 Font Màgica.
Perspectiva de la sala de màquines de la
Font Màgica, amb els grans grups
motobombes en primer pla
37
38
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
Reparacions de la Font Màgica
Abans de detallar les obres de rehabilitació que es van dur a terme a la font amb motiu
de les Olimpíades de Barcelona de 1992, ens permetrem fer una breu descripció de les
seves principals característiques tècniques i estructurals, inconcebibles per a l�època en
què va ser creada.
Exteriorment, la font presenta una configuració de planta pseudoel·líptica, amb un eix
més gran de 65 metres i un eix més petit de 59 m.
Es pot considerar dividida en dues parts: la interior, on hi ha la sala de màquines, en un
primer nivell, i les sales de maniobres, en un segon i tercer nivell, i l�exterior, formada
per tres llacs situats en nivells esglaonats, i comunicats per desguassos de 1,50 i 1,85
metres d�alçada.
38 Font Màgica
Vista de la Font Màgica
39 Font Màgica.
Motor de prisma d�il·luminació,
original de 1929
38 39
39
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
En els dos llacs centrals hi ha els 19 jocs d�aigua de què disposa la font pròpiament
dita i en el llac inferior, que està encastat en la terra, es poden veure 20 petites fonts
anomenades perifèriques que tenen un sistema hidràulic que permet cinc jocs d�aigua
diferents, a banda d�un sistema d�il·lumicació a base dels tres colors bàsics, el vermell, el
verd i el blau.
Com hem dit abans, el llac principal està construït en el mateix terreny, mentre que
l�intermedi i el superior, de 35 i 12 metres de diàmetre respectivament, cobreixen l�espai
que hem anomenat de maniobra, on s�ubiquen les bateries d�il·lumicació amb els seus
prismes pentagonals que contenen els cinc colors de què disposa la font: el blanc, el
groc, el vermell, el blau i el verd, que surten a l�exterior a través de 120 claraboies
rectangulars. En aquest recinte es troben les grans canonades d�impulsió que traslladen
els 2.925 litres que són capaços de posar en moviment els quatre grups motobombes que
subministren aigua als 19 jocs centrals, més un cinquè grup que proveeixen les 20 fonts
perifèriques.
La sala central de màquines es troba al nivell 1 i té un diàmetre de 10 metres. La seva
ubicació és el mateix centre del brollador i comunica amb l�exterior a través d�un túnel,
a través del qual també s�accedeix a les dependències on estan situats els quadres de
maniobra.
Aquesta part de la font és una estructura de formigó armat, que en aquella època va
suposar una novetat.
Els tres llacs de la font fan un volum de 3.100.000 litres d�aigua, dels quals 2.500.000
corresponen al vas principal, 500.000 litres al llac central i 100.000 litres al llac superior.
40 Font Màgica.
Polvorització
41 Font Màgica.
Vista dels cinc jocs centrals
40 41
40
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
Encara que tots els llacs contenen brolladors d�aigua en progressió, podem considerar
que el central és la força, en virtut dels volums d�aigua i la potència dels seus jocs; el mitjà
és el suport per la gran quantitat de jocs i toveres que conté, i l�inferior és l�ornamentació,
per la delicadesa i la meravella de les seves fonts perifèriques.
Com hem apuntat, la font mou 2.925 litres per segon d�aigua, impulsats per cinc grups
motobombes de 265 CV els quatre primers, i de 125 el de les fonts perifèriques.
E n
total, la font disposa de 132 motors elèctrics, amb una potència de 1.567 CV, equi-
valents a uns 1.153 kW de potència instal·lada que accionen les bombes, els prismes
d�il·luminació, els jocs mòbils i els sistemes auxiliars.
La il·lumicació de la font és un dels sistemes més originals i, per a nosaltres, més
perfectes que ens puguem imaginar, si considerem el que l�autor perseguia amb això.
Efectivament, la gamma de colors no es limita als cinc instal·lats a les cares dels prismes
pentagonals, sinó que quan aquest gira lentament, es produeixen infinitat de tonalitats
determinades per la incidència més gran o més petita d�un color sobre la pantalla de
llums de cada moment. No sabem si amb aquesta explicació el lector s�ha pogut adonar
prou d�aquest fenomen, però sí que podem dir que mirar la font quan està tenint lloc el
gir dels prismes pentagonals resulta un dels espectacles més gratificants per a l�ull humà
gràcies a la gran quantitat de gammes de color que s�hi van produint.
Els jocs d�aigua estan il·luminats per 4.760 llums tipus PAR-56 de con concèntric, amb
mirall projector incorporat, que han demostrat la seva bondat sobre la base d�una vida
més llarga i un rendiment més alt, ja que no dispersa el con de llum, sinó que el
concentra. Estan muntades sobre una graella de tub quadrangular d�acer inoxidable: 24
unitats per als prismes més grans (bateries A, B i D), i 12 unitats per als prismes petits
(bateries C i E), a més dels llums de suport.
42 Eix Maria Cristina
Vista del eix Maria Cristina durant
els Jocs Olìmpics
43 Font Màgica
42 43
41
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
Pel que fa al sistema d�il·lumicació, les graelles que suporten els llums estan fixes,
recolzades sobre els eixos dels 120 prismes, pentagonals, que suporten els filtres de color.
Aquests prismes estan moguts pel mateix sistema que va idear Carles Buigas, i que
consisteix en un motor de 1/2 CV provist de fre i reductora electromagnètica, per tal
que el gir es pugui aturar en el mínim temps possible, i la velocitat de gir sigui la reque-
rida. Aquests motors són els originals de l�any 1929.
La llum es transmet a l�exterior a través de 120 claraboies de formigó prefabricades,
tancades per vidres temperats, de color blanc i d�alta resistència.
La característica que millor diferencia la Font Màgica de qualsevol altra és el gran volum
d�aigua que mou, i que, juntament amb l�estudiat diàmetre dels seus impulsors,
proporcionen a l�aigua la velocitat adequada per aconseguir la cadència requerida en els
seus jocs.
Una altra qualitat tècnica que sorprèn de la font és la gran diversitat de les toveres que
munten els jocs d�aigua, les quals van ser estudiades per Carles Buigas, que va aconse-
guir unes polvoritzacions tan perfectes que semblen núvols de vapor d�aire. També, l�e-
mulsió
de l�aigua, aconseguida en funció del disseny de les toveres, sembla que incrementa el
volum en moviment; aquest és l�efecte que ens produeix.
La font té una potència instal·lada de 3.000 kW mentre que la potència instal·lada en tot
l�eix Maria Cristina és de 6.000 kW. Sens dubte, per alimentar-la caldria una petita
central elèctrica.
La font també va ser sotmesa a una rehabilitació petita i provisional amb motiu de les
Olimpíades de 1992, referida principalment a aquells elements i sistemes que van
permetre la seva posada en servei per a aquesta efemèride.
42
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
Així es va procedir a reparar el cor de la font, el gran calderó que conté els cinc jocs
centrals, i es van reparar, de passada, els elements avariats d�aquests jocs.
Es van revisar motors, prismes d�il·luminació i sistemes de control que mostraven
deficiències serioses. En definitiva, la font va ser sotmesa a un repàs generalitzat que va
contribuir que el seu funcionament fos el més correcte possible amb alguna excepció i,
és clar, amb la cura permanent del personal que n�estava al càrrec.
L�espectacle que va oferir la font en les Olimpíades va reunir cada nit al voltant seu una
multitud de persones, àvides per contemplar una bellesa com aquesta. Fins i tot les
riuades de persones que cada nit descendien de veure les diferents competicions no podien
sostreure�s al seu encant, i es quedaven per veure almenys l�últim passi del seu programa.
44 Font Màgica.
Detall de la sala de màquines en el nivell
núm. 1, on s�ubica la part de la gran
hiràulica rehabilitada. Estat en què es troba-
va abans del procés de rehabilitació
45 Font Màgica.
Tasques de demolició de la gran hidràulica
sota formigó
44 45
43
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
P R O J E C T E D E R E P A R A C I Ó G E N E R A L D E L A F O N T M À G I C A D E M O N T J U Ï C
Durant els Jocs Olímpics de Barcelona de l�any 1992, la font havia funcionat d�una
manera més o menys satisfactòria durant la totalitat dels dies que van durar els Jocs, en
horari de matí, tarda i nit excepte el dia 10 de setembre, data de la inauguració de les
Paraolimpíades, com s�ha comentat anteriorment.
No obstant això, durant tot el període de funcionament, la font havia donat mostres
fefaents del seu estat de deteriorament, amb múltiples avaries en grans tubs, vàlvules,
prismes d�il·lumicació i, en fi, en gran part de la infinitat d�elements de què està
composta. La seva capacitat de funcionar a ple rendiment s�havia anat perdent a
mesura que passaven els anys i cada un dels seus sistemes anaven envellint.
Com a conseqüència, es va prendre la decisió d�aturar la font, a l�espera d�un projecte
de reparació general que tornés a aquesta gran obra la seva capacitat màxima de
funcionament i la seguretat i la fiabilitat que una instal·lació d�aquestes característiques
havia de tenir.46 Font Màgica.
Estat en què es trobaven les canonades
demolides
46
44
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
Un cop presa aquesta decisió, l�any 1993 la font no va funcionar i va ser substituïda per
un espectacle de raigs làser projectats sobre el Palau Nacional i pantalla d�aigua, el qual
va resultar un pobre substitut del bonic espectacle que oferia la font.
L�Ajuntament va decidir, a la primavera de l�any 1994, dur a terme una sèrie
d�actuacions que permetés reiniciar la campanya estival de funcionament de la font,
mentre la gerència del sector d�Actuació de Manteniment i Serveis de la Unitat
Operativa d�Aigües i Sanejament (actualment Direcció de Projectes de Font Màgica i
Fonts), elaborava un projecte de reparació general que, actuant sobre els sistemes bàsics
de funcionament (hidràulic, mecànic, d�il·luminació, obra civil, elèctric i sistemes de
control), pretenia actualitzar la font partint de les noves tècniques i materials, però amb
la premissa ineludible de no modificar la filosofia de Cales Buigas pel que fa a les formes
dels jocs d�aigua, la cadència i els sistemes d�il·luminació, i que aparegués a l�espectador
amb la mateixa majestuositat, bellesa i misteri que el seu autor hi va imprimir, i pre-
servant, a més, tots els elements, el valor històric de les quals així ho aconsellés.
En conseqüència, la Unitat Operativa d�Aigües i Sanejament va destacar un equip de
personal tècnic municipal encarregat de la redacció d�aquest projecte que, encapçalat
per Ángel Gea Vegara, i sota la direcció de l�enginyer en cap de la unitat, va encetar les
feines de redacció en el mes d�octubre de 1994.
El projecte de reparació general de la Font Màgica de Montjuïc consta de sis capítols,
que es refereixen als sis sistemes principals de funcionament. Aquests són:
CAPÍTOL I Gran hidràulica.
CAPÍTOL II Prismes d�il·luminació.
CAPÍTOL III Petita hidràulica i vidres d�ocultació.
CAPÍTOL IV Perifèriques i obra civil del vas principal.
CAPÍTOL V Electricitat mitjana i baixa tensió.
47 Font Màgica.
Vista de la Font Màgica.
47
45
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
CAPÍTOL VI Sistemes de control.
Capítol I : gran hidràulica
L�any 1994 s�havien fet obres que tendien a dotar de seguretat el conjunt de la font, com
van ser les proteccions a base de plaques de metacrilat en els interruptors de motors,
l�automatització de la vàlvula de desguàs del llac principal a base de motor reductor,
interruptors d�aturada immediata distribuïts estratègicament en tot el recinte,
diferencials, transformadors separadors de circuit que permetran utilitzar el corrent a
220 V submergit, etc. La font va quedar així llesta per funcionar en els períodes
estivals sense posar en risc greu la resta de la instal·lació ni les persones que la feien
funcionar; amb aquestes mesures, va quedar dins de les normes elèctriques sobre alta
i baixa tensió.
48 Font Màgica.
Detall d�un prisma pentagonal del sistema
d�il·luminació antic. S�hi pot apreciar
l�escassa superficie útil per a la il·luminació,
entre els marcs i la reixeta metàl·lica
49 Font Màgica.
Nou prisma d�il·luminació d�acer inoxidable,
amb la graella de llums PAR-56 i panells
de vidre laminat que permet més superfície
d�il·luminació. A la foto es pot veure
el motor de l�any 1929, que transmet
el gir al prisma
48 49
46
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
L�any 1995 es va decidir, atesa la precarietat en què es trobava el sistema d�impulsió
principal, dur a terme les obres contingudes en el primer capítol, GRAN HIDRÀULI-
CA, l�esgotament de les quals es mostrava amb tota evidència, de manera que es donava
prioritat a allò més deteriorat i que podia posar més en perill la totalitat de la instal·lació.
Les obres, fetes per l�empresa FCC, SA, es van dur a terme la primavera de l�any 1995.
Aquestes obres de l�any 1995, incloses en el capítol número 1, gran hidràulica, es poden
dividir en dues actuacions ben diferenciades:
- OBRES DE REHABILITACIÓ
- OBRES DE RENOVACIÓ
Obres de rehabi l i tació
En aquest apartat s�han fet un seguit d�actuacions per tal de millorar tots els elements
metàl·lics situats en el nivell 1, sala de bombes; s�ha considerat que el seu estat general és
bo i que no cal la seva renovació.
Els treballs han consistit en:
- Neteja, desgreixament i rajada amb raig de sorra de sílice neta, fins al grau Sa 3, de tots
els tubs de fosa, biguetes, suports metàl·lics, cossos hidràulics de vàlvules , i altres
elements de fosa o metàl·lics continguts en els nivells 1 i 2.
- Emprimació amb pintura de silicat inorgànic de zinc i acabat amb poliuretà, de tots
els elements metàl·lics esmentats anteriorment.
50A - 50B Font Màgica.
Perspectiva del segon nivell on es poden
apreciar els prismes d�il·luminació
amb els seus motors per a gir després
de la rehabilitació
50A 50B
47
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
Obres de renovació
Les obres que es van fer amb càrrec a aquest apartat són les següents:
- Renovació de quatre braços principals de distribució a partir del tronc central, sota un
envolupant de formigó de 50 cm, substituint-los per altres de la mateixa secció i paret
de 8 mil·límetres.
- Dos col·lectors de repartiment de l�aigua a l�exterior de 300 mm.
- Deu desguassos d�olles del joc número 10 de 250 mm.
-
C i n c
d e s -
guassos dels vasos mitjà i superior de 250 mm.
- Canonada d�impulsió completa d�un ramal del joc número 7, de250 mm.
- Canvi de connexió de quatre vàlvules del tipus 19.
- Tres braços de distribució del col·lector exterior de les fonts perifèriques, de 300 mm.
En tots els casos s�han muntat tubs d�acer al carboni subjecte a les normes DIN-2448,
galvanitzats en calent interiorment i exterior.
El sistema de muntatge ha resultat bastant complex per la necessitat de respectar les
vàlvules hidràuliques que comuniquen amb l�exterior, de manera que no es podien
forçar en cap cas, i s�havien d�utilitzar plaques de ferro fixes i brides mòbils per tancar
finalment el circuit.
Un cop acabat el muntatge de la gran hidràulica, s�han fet tasques de protecció exterior
dels tubs, a base d�una capa d�emprimació fosfatant (was-primer) i una altra de
protecció d�acabat amb pintura de poliuretà.
Primera fase (octubre 96-juny 97)
51 Font Màgica.
Detall d�una claraboia d�obra de fàbrica
de la bateria �D� amb quatre vidres
de tancament. Model antic
52 Font Màgica.
Detall d�una claraboia prefabricada amb
només dos vidres de tancament que per-
met més pas de llum. Muntada en les
obres del capítol III
53 Font Màgica.
Detall d�un tram del col·lector
de repartiment exterior,
amb els empeltaments per rebre
les toveres
51
53
52
48
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
Un cop el consistori va aprovar el projecte en la seva totalitat, es va convocar un concurs
per als capítols II al VI, i es va adjudicar a l�empresa Auxiliar de Canalizaciones, SA
(ACSA) que pertany al grup Aguas de Barcelona, i que complia amb els requisits de
solvència, capacitat tècnica i qualificació exigits.
Les obres s�han fet en dues fases entre octubre de 1996 i juny de 1997, els capítols II, III
i IV, i des d�octubre de 1997 fins al juny de 1998, els capítols V i VI. Aquesta aturada
entre fases va tenir lloc perquè la font pogués funcionar l�estiu de 1997.
El projecte que s�ha dissenyat per a la reparació general de la Font Màgica de Montjuïc
va constituir, sens dubte, l�intent més important d�adequar els diferents sistemes de
funcionament d�aquest gran brollador des que es va construir fins als nostres dies.
Efectivament, les actuacions que es propugnen incideixen sobre cada un d�aquests
54 Font Màgica.
Detall de la retícula d�allotjament
dels vidres d�ocultació, construïda
en acer inoxidable
55 Font Màgica.
Detall d�una de les olles del joc número 10
abans de les obres del capítol III
56 Font Màgica.
Detall d�una olla del joc número 10
prefabricada, amb plaques de ferro
soldades al col·lector per rebre les toveres
exteriors
54
55 56
49
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
sistemes i millora el que, a través del temps, s�ha mostrat més deficitari; es renova allò
que, pel seu envelliment, mostra una precarietat molt important, i s�incorporen altres,
com el control automàtic des del telecomandament, de totes les fonts que comprèn l�eix
de Maria Cristina.
Insistim molt expressament en el fet bàsic que les actuacions que s�han fet en aquest pro-
jecte no modifiquen ni la fisonomia, ni la filosofia de funcionament de la Font Màgica
de Montjuïc, que ha conservat tota la seva plenitud, l�encant i la majestuositat de què va
ser dotada pel seu constructor, i que es conserven bàsicament tots i cada un dels ele-
ments que componen el seu patrimoni artístic.
A continuació detallem, molt esquemàticament, les obres de millora que s�han dut a
terme en cada un dels capítols del projecte, que han portat la font a un estat de
restauració que podem qualificar d�il·limitat en el temps, comptant, és clar, amb el
procés de manteniment diari i periòdic adequat.
Capítol II : prismes d� i l · luminació
Amb les obres contingudes en aquest capítol s�han renovat o rehabilitat tots els elements
que comprenen el sistema d�il·luminació de la font, i això permet més rendiment
lumínic i més eficàcia pel que fa al conjunt motriu.
S�han reemplaçat els 120 prismes pentagonals de les cinc bateries per altres de construïts
en angle d�acer inoxidable AISI-316.
S�han substituït les graelles d�il·luminació per unes altres de construïdes amb tub i
perfils d�acer inoxidable AISI-316.
S�han substituït els llums Altrilux de 500 W, de con més ample, que dispersava massa la
57 Font Màgica.
Detall d�una de les fonts perifèriques abans
de la restauració. S�hi pot apreciar la manca
de retícula i de vidres d�ocultació,
així com els desperfectes en les motllures
de coronació
58 Font Màgica.
Detall d�una font perifèrica
després de la restauració
57
58
50
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
llum, amb moltes pèrdues i vida d�utilització curta, per unes altres del tipus PAR-56,
concèntrica, de con estret i 300 W de potència, amb una vida mitjana de 1000 hores
d�utilització. Amb això s�ha guanyat molt en lluminositat, mentre que s�ha estalviat en
potència consumida i en consum de llums.
S�ha reemplaçat el cablejat obsolet per un altre de subjecte al reglament de baixa tensió
pel que fa a secció i aïllament.
No cal dir que s�han reemplaçat els portabombetes tipus Goliat, per uns altres de
baioneta adaptats als nous llums.
S�han reemplaçat els antics marcs d�angle de ferro portafiltres de colors per planxes de
vidre laminat, amb filtre de color a base de làmina de paper butil. Això ha permès més
superfície de color, ja que no hi ha zones opaques.
S�han desmuntat els eixos fixos de gir dels prismes, s�han netejat de greix i pintura, i
s�han rehabilitat a base de greixar-los, ajustar-los i, posteriorment, galvanitzar-los en
calent, interiorment i exteriorment.
S�han revisat els plats dentats ajustant xavetes, i s�han reposat els que, a causa del seu
desgast excessiu, no es podien rehabilitar.
També s�han ajustat els eixos de transmissió i els pinyons de gir del tipus sense fi, i s�han
fixat els suports dels motors per assegurar-ne la perfecta situació i horitzontalitat.
S�han desmuntat i revisat tots els motors dels prismes, s�han ajustat els frens i els
sistemes reductors i s�han canviat els engranatges, les juntes i els reforços que estaven en
mal estat.
Finalment, hem de dir que el sistema d�il·luminació de la font ha estat millorat molt
sensiblement, pel que fa al funcionament dels nous prismes, transmitància de la llum i
59 Font Màgica.
Detall de l�antiga estació transformadora,
composta de 4 unitats de 1.100 Kw cada
una, refriguerades per bany d�oli.
Són originals de l�any 1929
60 Font Màgica.
Nova estació transformadora
per a 4 unitats de 800 KWA cada una,
amb aïllament sec (encapsulats)
59 60
51
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
el color, en ser nous els vidres de les claraboies, i la capacitat d�il·luminació dels raigs
d�aigua també ha augmentat, ja que els nous llums tenen més capacitat de projecció.
Capítol III : petita hidràulica i v idres d�ocultació
Aquest capítol ha estat, sens dubte, un dels més complexos dels sis que componen el
projecte, tant pel volum d�obra que contenia, com per la immensa varietat de petites
peces, jocs i, fins i tot, sistemes que ha calgut substituir o modificar.
En canvi, vist el resultat definitiu, no hi ha dubte que les obres dutes a terme han
suposat la solució definitiva al gravíssim deteriorament en què es trobava tota la part
exterior de la font, pel que fa a la petita hidràulica i els col·lectors de repartiment,
claraboies, vidres d�ocultació i altres elements de suport que conté la font.
L�àmbit d�actuació d�aquest capítol ha comprès tots els elements continguts en el vas
mitjà i superior, entre la vàlvula anterior al passamurs dels vasos, i el final del recorre-
gut de l�aigua en la tovera de cada joc. Per tant, a més del que hem apuntat en els parà-
grafs anteriors, s�ha actuat sobre tots els tubs d�impulsió en la zona del passamurs.
Una dificultat afegida ha estat la necessitat de reposar tot el que s�ha substituït o
rehabilitat, tenint en compte la seva orientació, la seva inclinació i el pla de situació que
tenia primerament; per a això ha calgut fer un aixecament topogràfic tant del conjunt,
com de determinades peces per separat. També s�han fet enregistraments en vídeo de
cada un dels jocs de la font per poder considerar en el seu conjunt les formes dels jocs
d�aigua per tal de situar les ròtules regenerades de les toveres en les seves posicions
adequades. Aquestes mesures s�han encaminat a aconseguir el que al llarg d�aquestes
pàgines hem repetit, i en el projecte era finalitat primordial, o sigui, no modificar en cap
cas la filosofia de formes i de colors que Carles Buigas va imprimir a la seva font, i
respectar al màxim les cadències dels seus jocs, les seves formes i el seu color.
Les obres que s�han fet en aquest capítol s�han referit als elements següents:
- Com hem dit, s�ha fet un aixecament topogràfic previ per tal de tenir constància de la
situació a la font de cada una de les peces que anaven a modificar-se o a substituir-se.
- Retirada, classificació, rehabilitació i possible substitució de toveres dels 19 jocs
d�aigua continguts en els vasos mitjà i superior.
- Demolició de tots els elements metàl·lics i d�obra civil continguts a la font, deixant
solament els paràmetres verticals dels vasos mitjà i superior.
- S�han substituït les 120 claraboies per altres de construïdes amb calaixos prefabricats
de formigó armat, preparats per rebre la retícula dels vidres d�ocultació i els vidres de
tancament de les claraboies.
61 Font Màgica.
Nou quadre de distribució de baixa tensió
fabricat en armari modular amb una inten-
sitat d�enfangada de 8000 A.
Vista de la sala de baixa tensió
61
52
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
- S�han reparat i netejat els vasos, amb aigua a pressió i productes químics adequats.
S�han segellat les juntes i les fissures, i s�han impermeabilitzat i adequat per rebre els
col·lectors de repartiment, toveres, llums de suport, claraboies i, en definitiva, tots els
elements que havien estat retirats per rehabilitar-los o substituir-los.
- S�han formigonat els nous col·lectors i els tubs passamurs amb formigó H-200, i s�han
deixat finestres perquè circuli l�aigua entre els diferents recintes dels vasos.
- S�ha rehabilitat el joc número 19, que ha estat dotat de moviments alternatius
o uniformes de vaivé.
- S�han reposat tots els vidres d�ocultació, i s�hi ha col·locat una nova estructura de
suport intercanviable fàcilment, així com un sistema de reposició del vidre que permet
que sigui reemplaçat ràpidament.
62 - 63 Font Màgica.
Quadre secundari de control instal·lat en
cada sector, a més de la bateria, fabricat
en armari metàl·lic modular amb grau de
protecció IP-659. Aquest quadre governa
tots els sistemes ubicats en el sector
62 63
53
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
S�han substituït les deu ollles dels jocs número 10 i 11 per altres de prefabricades de
formigó amb els allotjaments per rebre les toveres exteriors.
64 Pupitre.
Detall del telecomandament instal·lat en
l�any 1972, de control a base de senyals
64
54
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
L�execució del capítol número III ha transformat la font en un conjunt d�elements nous
amb tota la seva capacitat de treball en cada un dels jocs d�aigua, i amb una transmitància
de llum als raigs d�aigua total, en virtut dels vidres temperats que segellen les claraboies,
els quals, a més de nous, no tenen a penes zones opaques.
En realitat, la font continua sent una brasa de llum i de color després d�haver dut a terme
aquest capítol, però amb una llum i un color més nets si fos possible, i l�aigua més
il·luminada.
Capìtol III : perifèriques i obra civi l
Les obres que s�han dut a terme amb càrrec a aquest capítol han tingut com a última
finalitat rehabilitar o millorar els diferents elements que conformen el sistema de fonts
perifèriques i que s�han englobat en els apartats següents:
- Rehabilitació de l�estructura del llac principal (fons, paraments i brocal).
- Rehabilitació de l�obra civil de les perifèriques.
- Reparació i millora del sistema motriu.
- Millora de l�allotjament de la il·luminació.
- Substitució del col·lector circular de repartiment de l�aigua.
Per aconseguir dur a terme el que s�expressa en aquests apartats ha calgut fer les obres
següents:
- Instal·lar tancaments mecànics en els passamurs dels eixos.
- Substituir els eixos d�acer normal per uns altres d�acer inoxidable.
- Demolir el col·lector circular de repartiment.
- Modificar el sistema d�allotjament de
la il·lumicació, instal·lant-hi unes olles
noves d�acer inoxidable, tipus ull
65 Pupitre.
Sala de control de telecomandament
on es poden veure els PC, els monitors
de televisió, el projector, l�equip de música,
el vídeo, etc.
65
65 Pupitre.
Sala de control de telecomandament
on es poden veure els PC, els monitors
de televisió, el projector, l�equip de música,
el vídeo, etc.
55
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
de bou, que facilita l�accés als llums per recanviar-los.
- Reparar l�obra civil de les perifèriques, inclosos els paraments, la base i les motllures
perimetrals.
- Revisió exhaustiva dels revòlvers portatoveres, rehabilitant tot el que s�ha pogut, i
substituint allò que estava en mal estat.
- Desmuntar els motors, els frens i les reductores per reparar, netejar o substituir cada
un dels components, com reforços, pinyons, engranatges, etc., i canviar els olis de
lubricació.
- Impermeabilitzar el llac principal, segellant fissures i aplicant-hi tres capes de pintura
cimentosa impermeabilitzadora.
- Reparar o substituir les motllures prefabricades del brocal del llac.
- Reposar els vidres d�ocultació de les perifèriques.
Amb les obres contingudes en aquest capítol s�ha posat fi a la primera fase del projecte
de reparació general de la Font Màgica de Montjuïc, pel que fa a hidràulica, mecànica i
obra civil.
Amb això es van suspendre les obres fins a l�octubre següent , i va quedar condicionada
la font per al seu funcionament habitual de l�estiu.
Segona fase (octubre 1797-juny 1998)
Capítol V: e lectrecitat . Alta i baixa tensió
Un cop finalitzada l�època estival durant la qual ha funcionat la font, comença la sego-
na fase del projecte de reparació general, amb el capítol número V, que fa referència
a l�electricitat i a l�alta i la baixa tensió.
66 Font Màgica.
Vista de la Font Màgica
66
56
L�
EN
GI
NY
D
E
CA
RL
ES
B
UI
GA
S
Les actuacions que s�han fet amb càrrec a aquest
capítol s�han referit a totes aquelles modifica-
cions, noves instal·lacions o renovacions que
han resultat necessàries per dotar la font d�un
sistema elèctric racional, actualitzat, més segur
tècnicament, més econòmic i reglamentat.
A continuació fem una breu descripció de les
obres que s�han dut a terme en els apartats d�al-
ta i baixa tensió.
Alta tensió
- S�ha modificat el subministrament de l�alta
tensió al nostre centre transformador:
de 6 KW a 11 KW.
- S�ha completat la tramada de cable de trans-
port del corrent i s�hi ha instal·lat cable d � a -
lumini, més adequat a la tensió d�11 KW.
- S�hi han instal·lat unitats de ruptofusibles per
protegir els transformadors de potència e n
les cel·les compactes, amb bateries de suport per
accionar-les si no hi ha tensió.
- S�han muntat quatre unitats de transforma-
dors de 11.000/ 420/220 volts, de 800 KW,
amb aïllament sec (encapsulats), incloent-hi l�o-
bra civil necessària per a la seva
posada en servei.
- Un instal·lador autoritzat s�ha encarregat de
fer les verificacions necessàries, abans de
posar en servei la instal·lació.
Baixa tensió
Bàsicament, la xarxa de baixa tensió s�ha fet d�a-
cord amb l�esquema d�instal·lació següent:
- A partir de l�estació transformadora s�hi ha
instal·lat un conducte de coure estanc, a m b
grau de protecció IP-659, a base de plaques de
ferro aïllades amb resina, i amb una intensitat
de servei de 2000 A per a transformadors.
- La intensitat de curtcircuit del conjunt que
s�hi ha instal·lat és de 100 KA, i a cada
transformador hi corresponen 25 KA.
- S�hi ha muntat un quadre principal de distri-
bució, a base d�un armari metàl·lic amb
forma modular, i preparat per allotjar els inte-
rruptors d�embrancament i de protecció d e
cada circuit, amb una intensitat d�embarrat de
8.000 A.
- Derivat d�aquest quadre general s�hi han ins-
tal·lat cinc sortides principals per alimentar
alguns altres quadres auxiliars del generals. Això
ja permès disminuir la secció de
l�embarrat i també la intensitat del curtcircuit.
Aquests subquadres generals per a subministra-
ment d�energia corresponen a:
1 Motors de grups motobombes.
3 Subministraments a 10 sectors i bateria A.
1 Subministrament a serveis auxiliars.
- Els quadres de maniobra dels motors princi-
pals munten les seves proteccions
corresponents, així com els arrencadors o els
variadors estàtics.
- Els quadres de sectors i de bateria A consten
de les proteccions adients, arrencadors de
motors, relés auxiliars de maniobra i control, i
una unitat informàtica per sector, i en l a
bateria A.
- S�han muntat interruptors de protecció de
cada transformador, que són d�última
generació i tenen comandament motoritzat i
unitat lògica de control, amb capacitat p e r
rebre comunicació informatitzada.
- La resta d�interruptors és, també, d�última
generació; són motoritzats i tenen
contactes auxiliars, relés de disparament a emis-
sió, i manca de tensió, seccionable,
mentre que els armaris utilitzats han estat simi-
lars al general, independentment
de la intensitat de curtcircuit.
- Com hem indicat, s�hi han instal·lat quadres de
control i d�alimentació en els deu
sectors, a més de la bateria A, amb un grau de
protecció d�IP-659.
- S�hi han instal·lat tres nivells de safates de