Post on 22-Mar-2016
description
La llegenda de Sant Jordi
(Narrador/a) Fa molt de temps, així que el sol treia el nas, tot Catalunya s’omplia de quiquiriquis.
Bé, tot Catalunya menys a Montblanc. Allà no se sentia ni piu. Tots els galls eren a dins de la panxa d’un drac molt ferotge.
(Drac) - Gruauuuuuuu. Tinc molta gana i ja no queden més galls. Hauré de començar a menjar-me les persones.
(Narrador/a) La gent de la vila estava molt atemorida per la voracitat del drac.
(Drac) - Grauuuuuuu.
(Sortint de darrera de les muralles de la vila els vilatans diuen:)
(Home 1) - Quina por!
(Dona 1) - Ja no ens queda res al rebost!
(Dona 3) - Ni cap bestia al corral!
(Dona 2) - Aquesta fera se’ns menjarà a tots!
(Narrador/a) Aquella tarda el rei va convocar a tothom a la plaça.
(Reina) – On vas reitó meu?
(Rei) – He convocat a tot el poble a la plaça. Hem de veure com fem passar la gana del drac.
(Reina) – Amb tot el poble? Ui, Que divertit. Vinc amb tu, així no faràs cap tonteria.
(El rei, la reina i la princesa arriben a la plaça, tot el poble els espera. Seuen al tron)
(Rei) - A veure. Fem recompte del que ens queda per atipar a la fera. Vaques?
(Dona 1) – Cap ni una! Ni de llet ni de carn.
(Rei) - Porcs?
(Home 1) - Ni una Galta, ni un pernil!
(Rei) - Sargantanes?
(Dona 2) - Ni caps ni cues, majestat!
(Rei) - Cavalls per escapar-me jo, la reina i la princesa?
(Dona 3) - No en queden ni les peülles! Haureu d’escapar a peu!
(Reina) – A peu ni parlar-ne. Aquestes sabates tant boniques m’apreten i tinc els peus baldats.
(Princesa) – Jo tampoc. Fa molt vent i no em vull despentinar.
(Reina) – I ara que farem reitó meu?
(Narrador/a)La desesperació va envair Montblanc. Si el monstre passava gana la Vila sencera corria perill.
(Els homes i les dones es posen les mans al cap i es lamenten.)
(Dona 2) - La verdura no li agrada!
(Dona 3) - Ni els llegums!
(Dona 1) - Ni els fruits secs!
(Rei) - Només el podem atipar amb carn.....amb carn humana!
(Reina) – Última!
(Home 1) – Penúltim!
(Dona 2) – Jo no jugo!
(Dona 3) – Jo tampoc!
(Dona 1) – Això no val!
(Narrador/a) Com que ningú volia ser devorat els veïns van organitzar un sorteig. Van posar tots els noms en paperets a dins d’un barret.
(Dona 1) - Majestat , tanqueu els ulls i agafeu un paper.
(Rei) - A veure.... Aquest!...No! Millor aquest!
(Dona 2) – No feu trampes Majestat, que ja us coneixem.
(L’home 1 agafa el paper que li lliura el rei i llegeix)
(Home 1) - L’escollit per atipar al drac durant uns dies és...... la filla del rei.
(Home 1, Dona 1, Home 2 i Dona 2) –Uuuuuffff, quina sort!!!
(Reina) – No pot ser, només tenim una filla. Heu fet trampes.
(Rei) - La meva fillaaaaa! Uhaaaauuuuu
(Princesa) - Aiii! Quina desgracia més gran i quina poca traça tens triant paperets pare!
(Narrador/a) El castell s’omplí de mocadors per dir Adéu a la princesa. Com plorava aquella tarda Montblanc.
(Tots) – Adéu, princesa. Uhauuuuuuu!
(Narrador/a) La princesa no era poruga, però tenia molta por. Es va acostar a la cova del drac molt a poc a poc.
(Princesa) - Tinc mooolta poooor!
Surt el drac.
(Drac) - Gruauuuuuuu. De què tens por?
(Princesa) - De tu, drac que em vols menjar.
(Drac) – Gruauuuuuuu. Doncs enllestim aviat. Per on començo princeseta? Pit o cuixa?
(Princesa) – Espera un moment drac, deixa-m’ho pensar.
(Narrador/a) De sobte va aparèixer la lluentor encegadora d’una armadura, d’un home ben plantat i un cavall.
(Sant Jordi) - Atura’t mala bèstia!
(Drac) - Gruauuuuuuu. I ara que vols, tu. No m’agrada que em molestin quan menjo
(Sant Jordi) - Sóc Sant Jordi, un gran guerrer i vinc a salvar la princesa?
(Princesa) - Oh! Quin cavaller tant galant i tant bonic!
(Drac) – Gruauuuuuuu. Fuig d’aquí, no em fas gens de por.
(Sant Jordi) - Per on començo drac? Pit o cuixa?
(Drac) – Gruauuuuuuu. Mmmmmmm.......Pel pit!
Sant Jordi) – Doncs pel pit!
(El cavaller li clava la llança al drac i cau a terra i creix un roser al costat.)
(Narrador/a) Allà un va caure el drac va néixer un roser. El cavaller va tallar un rosa i li va regalar a la princesa.
(Sant Jordi) - Tingueu princesa, com a prova del meu amor!
(Princesa) - Gràcies noble cavaller.
(Homes, dones, la reina i el rei) - Visca Sant Jordi!
Llegenda contada, llegenda acabada.