Post on 10-Jul-2015
La maledicció
del Comte Arnau
Quadre I
Es diu que el seu nom era Arnau de N’Hug, senyor
de Mataplana i de Montgrony , i que va ser un dels soldats més esforçats en la guerra contra els sarraïns.
Tot un heroi.
Però va tornar de la guerra als dominis dels seus avantpassats i el
poble va veure que el seu cor s’havia endurit, i que
fer matança al camp de batalla l’havia convertit
en un salvatge.
La seva besàvia , la senyoraBlanca de N’Hug, era
descendent de les famíliesmés antigues i diuen que remuntant-se al passat
s’hagués trobat que els seusantecessors eren valents
caçadors de mamuts.
Era molt bona i generosa, finsal punt que els seus vassalls no
pagaven impostos.
Però en arribar el Comte Arnau tot això es va acabari va obligar a tothoma pagar més del que podia, i la gent va començar a passar fam.
Les dones ploraven, els homes estaven desesperats,i els nens demanavenmenjar pels carrers , com gossos perduts.
Hi va haver qui lluitàcontra aquella injustícia,Però ja no hi era la bona senyora Blanca per a protegir-los.
El comte Arnau va anar a casa de cada família que no volia pagar iva torturar i matar a tothom que es negavaa satisfer la seva supèrbiade senyor feudal.
Malhaja lo cavall negre,benhaja lo cavall blanc.
Quadre II
El Comte va descobrir una cova que connectava el seu castell i el de les
Dames, que era unaabadia de monges
dedicades a l’oraciói al servei
de Déu.
Va fer arreglar el pas, tot assegurant elspassadissos, i va posar torxes per tot, per poder caminar amb la seguretat de la llum.
Es va dedicar a espiar les monges sense ser reconegut.I diuen que es va enamorar d’unade les monges, de nom Adelaida.
La tragèdia va ser que l’Adelaida, tan jove i bella, se la va endur Déu d’una malaltia
misteriosa. Va morir als braçosdel Comte , que va clamar
venjança contraDéu.
I va passar que el comte i els seus soldats, llops sense pietat, van traspassar els
passadissos fins al Castell de les Dames.
I van violar les esposes del Senyor i
les van torturar i les van assassinar.
I el comte Arnau va dir, davant l’altar :- Tu m’has pres l’esposa. Doncs jo et prenc totes les teves meuques. Així comfirmoel meu pacte amb Llucifer,.
Només a elldec obediència.
I diuen que en aquell precísinstant es va desfermar una tempesta amb una violència maivista , amb trons i llampsesfereïdors.
I que tota la tropa infernal del Comte va morir a dins del passadís , quan intentaven tornar,
perquè la muntanya se’ls va esfondrar a sobre.
Només el Comte Arnau va sobreviure.
Malhaja lo cavall negre,benhaja lo cavall blanc.
Quadre IIII
Cura amb la negra nit,Cura amb el comte ArnauNo escoltis el seu critO et portarà al seu cau.
Nit fosca. Aneu en compte.Lluna plena. Quin horror!Ja l’Arnau puja a la torreTot buscant la seva mort.
El comte Arnau havia esclavitzat el seu poblei presumia de ser més poderós que el Sol
i tan tenebrós com la Lluna.
Jurava que pujaria a dalt del cel i des d’allàvigilaria totes les muntanyes del voltanti fins i tot podriaveure Sant Joan de les Abadessesper cridar grolleriesa les monges.
Va fer venir l’arquitectemés famós del paísi li va encarregarque construísla torre més alta de totesi així demostrar el seu poder vanitós.
Però el mestre, bon professional,anava a poc a poc.I el comte no sabia tenir paciènciaVolia la torre de seguida.
Per això,el Comte va segrestar el fillde l’arquitecte i va amenaçaramb matar-lo si no feiala torre més poderosa de la cristiandat entres mesos.
Per tal que anés més ràpid, el Comte va obligar
els seus vassallsa deixar terres i ramats
i els va esclavitzarper fer d’obrers
a la torre.
La torre va créixer i créixer moltràpidament, per gust del Comte i disgust de
l’arquitecte.
Al final, va arribar el dia
de posar l’última pedra. I l’arquitecte estava tristi el Comte estava alegre.
- Per què estàs trist?No és aquesta la torre més alta i poderosa? No vols que alliberiel teu fill?
- M’agenollo davant vos,Comte. Estic content
de tornar a veureel meu fill.
- Primer pugem a dalt de la torre.Van pujar graons igraons.Més de mil.
I al final van arribar a dalt de tot.
Allà el comte va dir a l’arquitecte:- El teu fill està mort.
I ara tu també has de morir per tal de no repetir maiuna obra com aquesta.
I el va llençar daltabaix per sobre dels merlets.
Malhaja lo cavall negre,benhaja lo cavall blanc.
Quadre IV I
El comte Arnau, l’assassí, va cridar contra Déui contra els homes,que eren uns covardsi no gosaven aconseguirels seus desitjos per la força.Només ell era capaçde trencar qualsevolnorma per satisfer la seva voluntat.
El vent va agafar aquestes paraulesi les va escampar.
I el cel es va omplir de núvolsi els llamps i els trons
van començara fer tremolar
la terra.
De sobte ,va venir com una sacsejada gegantina, com si el món s’ensorrési s’escapés de sota els peus.
Era la torre que s’esquerdava
de dalt a baix .
I el comte la va veure obrir-se entre les sevescames com si una espasa l’hagués tallat en dos.
L’esquerda es va anar fent cada vegada més ample. I la torre es va enfonsar
en migd’un terratrèmol
horríson. I la terra, com un
monstre, se la va empassarsencera.
I el forat, fet de terra i roques, semblava una mandíbula carnívora que mastegava, i es va tancarsobre el comte Arnau,i se’l va menjarcom a un cuc fastigós.
Maleït sia per sempreel comte Arnau…
Vosaltres…
Sabieuqui era el comte Arnau?
Narradors
Aina XicotaVíctor Quevedo
Alba RodríguezJoan Gorina
Quadre I / III
Cristian Baños Dasha Malevych
Laura MartíAlba Martínez
Cristina RomeroMar Santamaria
Sílvia ÁlvarezClàudia Àvila
Aroa BallesterosDídac Bedoya
Andrea Delgado Cristina Olmedo
Quadre II / IV
Ainoha Becerra Jennifer Conforme
Ainhoa DíazVera Medina
Paula MorenoSara Muiña
Widad AlaouiAna Carbonero
Aaron CidonchaMaria López
Sergi Bedoya Ruben Bothazi
Aitor CidAndrea López
Text originalJuan Manuel Pereira
Direcció coreografiaAdrià Gomis
CoordinacióMagda Riba i Montserrat Reverter