Post on 16-Jan-2015
description
EL NAIXEMENT DEL PENSAMENT MODERN
LES LÍNIES GENERALES DEL PENSAMENT MODERN
Retorn de l’interés per la filosofia clàssica
Escepticisme
Antropocentrisme i Humanisme
La Nova Ciència i la reflexió sobre el mètode
1. EL RETORN DELS CLÀSSICS
Intensa lectura de tots els
corrents del pensament antic
INTERÉS OPOSAT A LA LECTURA TEOLÒGICA DE L’EDAT MITJANA
ESCOLÀSTICA
EN EL RENAIXEMENT ES BUSCA EL SABER DE LA TRADICIÓ CLÀSSICA PER ELL MATEIX, NO COM A MITJÀ PER JUSTIFICAR LES VERITATS DE LA FE
RENAIXEMENT
LES LÍNIES GENERALES DEL PENSAMENT MODERN
PLATONISME
•Oblidat durant l’Edat Mitjana
•Lectura, traducció i comentari de l’obra platònica: Acadèmia de Florència (Marsilio Ficino i Pico della Mirandola)
•Mecenatge dels Medici
ARISTOTELISME
Estudiat a les universitats de Pàdua i Bolònia
Pietro Pomponazzi. Defensa la mortalitat de l’ànima i s’acull a la teoria de la doble veritat
2. L’ESCEPTICISME MODERN
En la modernitat torna a agafar força l’escepticisme hel·lenístic de Pirró d’Elis
SUPOSA PRENDRE CONCIÈNCIA DE LA FAL·LIBILITAT I RELATIVISME DELS JUDICIS HUMANS
NO HI HA VERITATS ABSOLUTE
S
•Els sentits no són fiables. Els sentits són font d’error i proporcionen un coneixement subjectiu
• Els raonaments no són totalment demostratius
• A tota afirmació es pot oposar un contraargument
• No és possible trobar el consens entre els homes degut a la gran varietat d’opinions i de costums
RAONS
L’ESCEPTICISME COM A CRÍTICA
ESCEPTICISME DOGMATISME
Actitud consistent en
CRITICAR
Es manifestava en…
LA DISPUTA ENTRE LES RELIGIONS CRISTIANES PER MONOPOLITZAR LA VERITAT
L’ETNOCENTRISME
L’ARGUMENT D’AUTORITAT (INFAL·LIBILITAT DE LA BÍBLIA O EL PAPA
Idea de superioritat de la cultura europea
Descobriment d’un Nou món, físic I humà
L’ESCEPTICISME COM A CRÍTICA
Superació del conflicte entre la Raó i la Fe
RAÓ ≠ FE; FILOSOFIA, CIÈNCIA ≠ RELIGIÓ
Guillem d’Occam (1280-1349)
Empirista i nominalista
Les idees no existeixen ni en la ment de Déu, ni en les coses. Només existeixen en la ment humana. Les idees són noms que es refereixen a semblances
LOS REPRESENTANTES DEL ESCEPTICISMO
Erasmo de Rotterdam Michel de
Montaigne
Subratlla els límits de la raó humana
Defensor del relativisme cultural enfront de l’etnocentrisme
3. ANTROPOCENTRISME I HUMANISME
ANTROPOCENTRISME
TEOCENTRISME
Exaltació de la persona humana i la seva dignitat
Confiança en les capacitats de l’ésser humà i en la possibilitat de desenvolupar-les totes (Da Vinci)
Individualisme: valoració de l’experiència, opinions, sentiments personals
Optimisme
Degradació de la persona humana en comparació amb Déu
La persona humana resultat de la lliure voluntat de Déu
Pesimisme, mil·lenarisme
4. LA CIÈNCIA MODERNA4. LA CIÈNCIA MODERNA
La Revolució Científica suposa l’abandonament progressiu de la concepció física i cosmològica dominant des de l’Antiguitat fins al segle XVI.
LA IMAGO MUNDI ARISTOTÈLICO-PTOLEMAICA
La cosmovisió aristotèlica revisada per Ptolomeu en el s. II es va convertir durant l’Edat Mitjana en un obstacle per al desenvolupament de la ciència
Criticar-la era una heretgia
LA COSMOLOGÍA ARISTOTÉLICA
Tema
3 Aristóteles Imagen 7 HISTORIA DE LA FILOSOFÍA -2º BACHILLERATO
Básicamentefinalística nada es casual, sino causal tipos de causasmaterialformaleficientefinal
Todo está en movimiento necesidad de un primer motor inmóvil
Afirmaciones
Geocentrismo la Tierra es el centro del Universo
Esfericidad del Universo Es finito y en él no existe el vacío
Mundosupralunar perfecto
compuesto de éterlos astros son esferas perfectas
con movimiento circular y constante
Mundo sublunar compuesto portierraaguaairefuego
Heterogeneidaddel Universo
Existe una causa extrínseca e inmaterial del movimiento Dios
tienden a su lugar natural
corruptibles
LA COSMOLOGÍA ARISTOTÉLICA
LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA
Interpretació matemàtica de les observacions. Recuperació de les idees de pitagòrics i platònics.
Desenvolupament de nous mitjans d’observació. Aportacions de noves dades
Valoració positiva de la tècnica
Reflexió sobre el mètode científic
LA REVOLUCIÓ ASTRONÒMICA
L’HELIOCENTRISME DE COPÈRNICLES LLEIS DEL MOVIMENT DE KEPLERLA MECÀNICA I L’ASTRONOMIA DE GALILEU
L’HELIOCENTRISME
Copèrnic va substituir la Terra pel Sol com a centre de l’univers, perquè això simplificava el model ptolemàic.
1473-1543
Les òrbites són esfèriques
Els moviments dels astres són circulars
La Terra té un moviment natural
L’heliocentrisme va mantenir moltes idees del model ptolemàic
LES LLEIS DE KEPLER
APORTACIONS:
-Perfeccionament del sistema heliocèntric copernicà
-Ensorrament del sistema ptolemàic: els moviments són el·líptics i no uniformes.
GALILEU: L’ASTRONOMIA
Els descobriments realitzats amb aquest telescopi van destruir els mites aristotèlics dels dos móns o de la centralitat de la Terra e l’univers
OBSERVACIONS DE GALILEU
Galileu i l’església
Les observacions de Galileu van ser rebutjades per l'Església.L'església temia que l’heliocentrisme minaria la seva autoritat i teologia basada en el geocentrisme d’Aristòtil.Galileo es portat davant la Inquisició que prohibeix les seves obres (Índex de Llibres Prohibits) i condemna els seus ensenyaments.Es amenaçat amb la tortura i excomunicació. Galileu finalment es va retractar. Arrest domiciliari.El papa Joan XXIII el 1992 va reconèixer que l’església s’havia equivocat amb Galileu i va demanar perdó.
Eppur si muove
Isaac Newton (1642-1723)"Si he vist més [que altres], és estant dret a les espatlles de Gegants."
Isaac Newton (1642-1727) Philosophiae Naturalis Principia Mathematica Consolidació de la nova imatge del món:
Gravitació universal; Càlcul infinitesimal;Espai i Temps absoluts.
Mètode experimental: Impuls de la nova metodologia científica. Regles a seguir:
simplicitat, uniformitat, experimentacióno fingir hipòtesis (Hipotesis non fingo).
1. El reduccionisme = matematizació de la realitat
- La realitat es redueix a les seves propietats mesurables o primàries (figura, massa, moviment…)
- La realitat no és tal i com se’ns mostra a l’observació directa
2. El mecanicisme: L’univers és una màquina en moviment explicable segons les lleis de la mecànica. Només l’ànima s’escapa a les explicacions físiques (Descartes)
3. La defensa de l’autonomia de la raó contra el principi d’autoritat medieval. Cientifisme.
CONSEQUÈNCIES FILOSÒFIQUES DE LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA
EL CIENTIFICISME
La nova ideologia moderna que perdura fins a
l’actualitat
• La ciència és la nova i exclussiva font del saber, en substitució de la religió i la filosofia.
• Es confia en què la ciència és el mitjà que comportarà la millora de la vida humana sense límit I per tant la felicitat.
• El métode de la ciència (las matemáticas i la física) serè el model a seguir per la resta de sabers.
EL MÉTODEEl desenvolupament de la ciència en el s. XVII va acompanyat de la reflexió sobre el
métode adequat per a l’obtenció del coneixement vertader
EL CONEIXEMENT TÉ EL SEU ORIGEN I FONAMENT
L’experiència La raó
En la Modernitat
AristòtilPlató
EMPIRISME ANGLÉS
RACIONALISME
CONTINENTAL
IDEALISME TRASCENDENTALDescartes
Kant
Hume
Locke
LA DISCUSIÓ SOBRE EL MÉTODE: EMPIRISME VERSUS RACIONALISME
BACON
Empirista
1. Defensor de la inducció: generalització a partir e l’experiència concreta
2. Va establir un protocol sofistica per a obtenir bones induccions
Es el pare del CIENTIFISME. Només es pot dominar la natura i posar-la al servei del progrés humà, si se la coneix
GALILEU
DESCARTES
Racionalista
Defensor del métode de resolució-composició
• Resolució o anàlisi: reducció del problema a elements mesurables
• Composició o síntesi: Construcción d’hipòtesis explicatives de caràcter matemàtic
• Verificació: Comprovació de les conseqüències a través de l’observació, o per mitjà d’experiments (ideals)
Es l’antecedent del METODE EXPERIMENTAL DE I. NEWTON
Es partidari de l’aplicació del METODE MATEMÁTIC a totes les ciències