Post on 08-Jan-2016
description
La Segona Revolució Industrial (1870-1914)La Segona Revolució Industrial (1870-1914)
Creixement econòmic
Noves energiesNous sectors
Noves potènciesDoc.1
BèlgicaFrançaAlemanyaEE.UU.G.B.
PetroliQuímiC
Principal sectorSiderúrgia
Electricitat
Doc.2
DinamitaAdobs, fertilitzants
EnllumenatProduccióComunicacions
RàdioTelègraf
Gasolina
TramviaAutomòbilAviació
Rutes marítimesCanals de Suez (1869)i Panamà (1914)
Consolidació ferrocarrilTransports
Però...
1.- El context econòmic i social1.- El context econòmic i social
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME Discursos de Stalin, 1933-34
Discursos de Stalin, 1933-34
La II Revolució Industrial (1870-1914)La II Revolució Industrial (1870-1914)
Un fort augment de producció Gran competència
Va significar
1873 Crisi La Gran Depressió
Crisi de superproducció
Deflació, atur
Competència agrícola dels EE.UU i Canadà
Cauen preus a EuropaProvoca la ruïna dels pagesos
Poc poder adquisitiu
Crisi industrial
Crisi cíclica delcapitalisme
Es caracteritza per
Què provoca aquesta crisi?...Què provoca aquesta crisi?...
Doc.3
1.- El context econòmic i social1.- El context econòmic i social
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
Conseqüències de la crisiConseqüències de la crisi
Concentració empresarial Nova organitzaciódel treball
Recerca de nousmercats
CàrtelsTrusts
Implantació delCapitalisme financer(Holdings)
Tècniquesmonopolístes
Es desenvolupen
Taylorisme
Organització científicadel treball
Treball en cadena(estalvi de temps i de feina)
Més producció i reducció de costos
Mercats i matèries primeres
Les colònies(Àfrica i Àsia)
Estimularà l’expansió colonial
Es trobaran a
Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)
Doc.7
1.- El context econòmic i social1.- El context econòmic i socialIMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
Últim terç del XIXPotències europees,EE.UU. I el Japó
Dominar i conquerir el món1914 85% del món2.1.- CAUSES2.1.- CAUSES
Passa al En són protagonistes les
volen
Econòmiques
Demogràfiques
Factors ideològicsi polítics
Crisi agrícola i industrial Competència i superproducció
proteccionisme Nous mercatsMatèries primeres
Imperialisme capitalista(Dominació monopolistaarmada)
Excedent de població europea
Estímul nacionalista
Motius estratègics i polít.Control de rutes marítimesdonar continuïtat als imperisProtecció colònies importants
Missió civilitzadoraRacisme (superioritat de races)
Grups de pressióSocietats geogràfiquesSocietats missioneresAssociacions colonials
Grandesa i prestigi nacional
Doc.10
Doc.7
Doc. 8
Doc.9
Act. 4
2.- Expansió colonial i imperialisme2.- Expansió colonial i imperialisme
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
Descens mortalitatAugment demogràficÈxode ruralEmigració
1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar)
1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar)
2ª fase Organització2ª fase Organització Colònies pròpiament dites(control absolut de la metròpoli)
PROTECTORATS(es respecta un govern autòcton, però la metròpoli exerceix un control militar, la política ext. I l’explot. econ.)
3ª fase Explotació3ª fase Explotació Assimilació duanera, monopoli metropolitàIntercanvi desigual: matèries primeres per
manufactures.
Consisteix en
Segons l’explotació hi ha dos tipus de colònies
COLÒNIES DE POBLAMENT
COLÒNIES D’EXPLOTACIÓ
Establiment permanent de població europea en Zones poc poblades; certa
autonomia en el govern int.Dominis ( Imp. Britànic)
Sotmetiment absolut de les estructures econòmiques i administratives(per empreses i govern occidental)GOVERNADOR
2.- Expansió colonial i imperialisme2.- Expansió colonial i imperialisme
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
2.2.- Fases i modalitats de la colonització 2.2.- Fases i modalitats de la colonització
Segles XVIII i primera meitat del XIX Control de rutesFactories a les costes
prioritat
A partir de 1870Expansió i conquesta territorial
Àfrica i Àsia
Centrada bàsicament a
Àfrica
Àsia
Fins 1880 intervenció limitada a les costes (factories)
A partir de la Conferència de Berlín (1885): Conquesta total
Lliure comerç al centre d’ÀfricaEstat lliure del CongoOcupació efectiva del territori per reclamar sobirania
Conflictes
La cursa per a conquerir Àfricava generar
Zulus, Boers (1890), Congo (1885), Fashoda (1898)
Xina
Índia
Indoxina (França) Indonèsia (Holanda)
Guerres de l’opi (1840) Tractat de Nankin (Hong Kong)
(G.Bretanya) Revolta dels Cipais (1857)
Filipines (Espanya)
2.- Expansió colonial i imperialisme2.- Expansió colonial i imperialisme
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
2.3.- Expansió colonial europea. Els grans imperis2.3.- Expansió colonial europea. Els grans imperis
Gran BretanyaGran Bretanya
Imperi FrancèsImperi Francès
AlemanyaAlemanya
JapóJapó
EE.UU.EE.UU.
Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina VictòriaPrincipals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Singapur, Austràlia i Nova ZelandaA Àfrica: De la Colònia del Cap a Egipte.
A Àfrica: Àfrica del Nord (Algèria) i MadagascarA Àsia: Indoxina (Protectorat de la Cotxinxina)
Arriba tard i provoca conflictesColònies a Àfrica
Conquesta de l’oestCompra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia)Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823)
1868 revolució Meijí. Modernització i expansió.
Mapa
2.- Expansió colonial i imperialisme2.- Expansió colonial i imperialisme
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
Els grans imperisEls grans imperis
2.4.- Conseqüències2.4.- Conseqüències
A les metròpolisA les metròpolis Consciència de superioritat racialAcumulació de riquesa
A les colòniesA les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes)Canvis en l’estructura socialAculturacióDesequilibri població-recursos(subalimentació i misèria cròniques)Intercanvi comercial desigual
2.- Expansió colonial i imperialisme2.- Expansió colonial i imperialisme
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
“L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit de la paraula, perquè les seves raons no són interessos polítics sinó econòmics”.
(C.A. Julien: “L’imperialisme colonial et les rivalités internationales”, 1947).
“Sense oblidar la interpretació econòmica de l’imperialisme, diria, amb gust, que els recents estudis de casos particulars reforcen la proposta, segons la qual, els interessos dels mitjans financers van ser molt menys importants que les consideracions de poder nacional i de prestigi, per no dir res sobre la seguretat”.
(W. Langer: “Foreing affaires”, 1962)
Les justificacions de l’imperialisme
“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”.
CECIL RHODES, citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior del capitalisme, 1917.
El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món [...]. Anglaterra va prendre la davantera [...]. Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra [...] per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”.
JULES FERRY: Tonquín i la mare pàtria, 1890.
L’exaltació nacionalista
En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a l’ombra de la bandera britànica.
CHAMBERLAIN, J.: Discursos, 1895-1896
Les colònies donen poder militar
Afirmo que la política colonial de França, que la política s’expansió colonial, la que ens ha impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens condueix cap a Tunísia, [...] es fonamenta en una realitat sobre la qual és necessari cridar la vostra atenció un moment. És a dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids, sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es posi a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial és el mòbil general de les poténcies europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu.
FERRY, J.: Discursos
És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seves formes anatòmiques, pels seus instinits grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi relacions intel·lectuals i morals [...]. La inferioritat intel·lectual desl negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los.
“Negre”, article del “Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX siècle”, 1872.
TaylorismeTaylorisme
Reducció del temps de fabricació
Producció massivaBaixa el preu de cost
Baixa el preu de cost
Augment del poder adquisitiu
Augment del poder adquisitiuSalari elevatSalari elevat
Estímul del consumEstímul del consumPublicitatPublicitat
CrèditCrèdit
Producció en sèrie
EstandarditzacióEstandardització
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
1840 1860 1880 1900 1920
Taxa demortalitat (permilió)
0
20
40
60
80
GranBretanya
Alemanya Bègica França Itàlia Rússia
Percentatge de població ruaral (1910)
0
50
100
150
200
250
1910 1915 1920 1925 1930
energia devapor
energiaelèctrica
Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)
0
5
10
15
20
25
30
35
GranBretanya
EUA Alemanya Bèlgica Rússia
18801890190019101912
Producció d’acer (1880-1912)(en milions de tones)