Post on 25-Feb-2020
LA SOCIETAT XARXA A CATALUNYA
Informe de recerca I Direcció de la recerca: Dr. Manuel Castells, professor de la UOC i investigador de l’IN3 Dra. Imma Tubella, professora de la UOC i investigadora de l’IN3 Investigadors i coautors de l’informe de recerca: Dr. Manuel Castells Dra. Imma Tubella Dra. Teresa Sancho, professora de la UOC i investigadora de l’IN3 M. Isabel Díaz de Isla, investigadora de l’IN3/UOC Dr. Barry Wellman, professor i director del NetLab de la Universitat de Toronto, consultor de la UOC Amb la col· laboració de: Jèsica Aracil i Berta Garcia, ajudants d’investigació Amb el suport de: Generalitat de Catalunya
Barcelona, juliol de 2002
© FUOC, 2002 Barcelona, juliol de 2002 Informe consultable a: http//www.uoc.edu/in3/pic
Sumari
Preliminar................................................................................................................................................................. 5 Introducció................................................................................................................................................................ 7 1. Metodologia de la recerca.................................................................................................................................... 15 2. La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional............................................................... 19 3. Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat dels usuaris i no usuaris d'Internet.............. 101 4. La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa amb Espanya, Europa i àrees seleccionades del món....................................................................................................................................... 219 5. La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya..................................................................................................... 241
5.1. Introducció: teoria i metodologia de l'anàlisi....................................................................................... 243 5.2. Una tipologia dels usos d'Internet....................................................................................................... 247 5.3. Estructura social de la difusió i usos d'Internet................................................................................... 253 5.4. Xarxes de sociabilitat i xarxes d'Internet............................................................................................. 281 5.5. Internet com a projecte d'autonomia................................................................................................... 335 5.6. Internet en l'univers de les pràctiques comunicatives......................................................................... 359 5.7. La construcció de la identitat en la societat xarxa de Catalunya........................................................ 373
Conclusió: canvi tecnològic, inèrcia històrica i transformació social........................................................................ 413 Annexos................................................................................................................................................................... 429
Annex 1: Informe del treball de camp........................................................................................................ 429 Annex 2: Qüestionaris................................................................................................................................ 459 Annex 3: Definició i descripció de variables construïdes........................................................................... 495
Llista d’abreviatures.............................................................................................................................................. 547
La societat xarxa a Catalunya 5 Preliminar
http://www.uoc.edu/in3/pic
La societat xarxa a Catalunya: una anàlisi empírica
Descripció de la recerca:
La recerca analitza els usos d'Internet i la seva relació amb les pràctiques socials i de
comunicació en el marc de l'estructura social i de les pràctiques socials del conjunt de la
població de Catalunya. Es basa en una enquesta per qüestionari a una mostra de 3.005
persones representativa de la població de Catalunya. Inclou tant els usuaris d'Internet com els
no usuaris, cosa que permet comparar l'efecte específic dels usos d'Internet en les pràctiques
socials. Es tracta, doncs, d'una radiografia del conjunt de la societat catalana en la seva relació
diferencial amb les formes d'organització i relació social característiques del nou context
tecnològic i cultural de la societat xarxa.
Direcció de la recerca:
Dr. Manuel Castells, professor de la UOC i investigador de l'IN3
Dra. Imma Tubella, professora de la UOC i investigadora de l'IN3
Investigadors i coautors de l'informe de recerca:
Manuel Castells
Imma Tubella
Dra. Teresa Sancho, professora de la UOC i investigadora de l'IN3
M. Isabel Díaz de Isla, investigadora de l'IN3/UOC
Dr. Barry Wellman, professor i director del NetLab de la Universitat de Toronto (Canadà) i
consultor de la UOC
Amb la col· laboració de:
Jèsica Aracil i Berta García, ajudants de recerca
L'enquesta per qüestionari, la codificació de qüestionaris i el primer tractament estadístic han
estat fets per un equip de l'Institut d'Estudis Metropolitans i Regionals de Barcelona a partir d'un
qüestionari elaborat pels investigadors de l'IN3. La definició de variables, la construcció de la
base de dades definitiva i l'anàlisi estadística han estat a càrrec de la Dra. Teresa Sancho, de
l'IN3.
Institucions patrocinadores:
Departament de la Presidència i Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la
Informació de la Generalitat de Catalunya
Recerca començada l'octubre del 2001. Enquesta feta el febrer-maig del 2002.
Barcelona, 30 de juliol de 2002
Introducció
La societat xarxa a Catalunya 9 Introducció
http://www.uoc.edu/in3/pic
La recerca els resultats de la qual presentem en aquest informe analitza la relació entre estructura
social, cultura, pràctiques socials i usos d'Internet en la societat catalana a partir de les dades d'una
enquesta feta la primavera del 2002. Situem aquesta relació en un marc més ampli de transformació,
l'emergència de la societat xarxa com a estructura social característica de l'era de la informació, tal
com han observat diferents investigadors en diferents països, especialment als països avançats en
els quals es detecta més desenvolupament de tecnologies d'informació i comunicació i un paper
decisiu de la generació de coneixement i el processament d'informació en l'economia, la política i la
vida quotidiana. La societat xarxa no és el resultat de l'impacte de les noves tecnologies d'informació
ni de la difusió d'Internet. En realitat és una forma social nova, que resulta de la interacció complexa
de l'evolució social i l'evolució tecnològica, amb Internet com a mitjà de comunicació interactiu i com a
infraestructura indispensable de l'organització en xarxa en tots els àmbits de la vida.
Però, si Internet no és el factor causal de les noves formes d'organització social, sí que és el mitjà
necessari per al desenvolupament de les xarxes d'interacció i comunicació en què es basa la societat
actual. Així, doncs, l'anàlisi dels usos socials d'Internet, del seu procés diferencial de difusió, de la
seva relació amb esferes de la vida social tan diverses com la feina, la sociabilitat, la participació
ciutadana, la participació sociopolítica, el consum, la comunicació o la construcció de la identitat
constitueix el punt d'entrada per a una observació dels processos socials de transformació en curs en
la societat catalana. Aquesta doble perspectiva (anàlisi de la transformació de la societat en conjunt i
atenció especial al desenvolupament i els usos d'Internet com a instrument i indicador de l'esmentada
transformació) explica el contingut i el mètode de la nostra recerca. D'una banda, hem analitzat el
conjunt de la població catalana en totes les dimensions de la seva estructura i de la seva vida social.
D'altra banda, hem estudiat amb un interès especial la difusió i usos d'Internet a Catalunya, per a
especificar el desenvolupament de les formes socials característiques de la societat xarxa, en la qual
l'organització social i la tecnologia basada en Internet s'influeixen mútuament, tal com va passar en la
societat industrial amb la difusió de l'electricitat.
Hem fet, doncs, una enquesta per qüestionari, per entrevista presencial a la llar, a una mostra de
3.005 persones, representativa de la població de Catalunya més gran de 15 anys, segons la
metodologia que s'exposa amb detall a l'apartat corresponent d'aquest informe. D'aquesta mostra, un
34,6% són usuaris d'Internet, amb periodicitat diversa (un 33,1% són usuaris almenys mensuals
d'Internet). Per tant, la majoria dels nostres entrevistats no utilitzen Internet. Però també hem estudiat
les seves característiques socials i les seves pràctiques quotidianes, mitjançant el mateix qüestionari,
la qual cosa ens permet, a diferència d'altres estudis, situar l'observació de la influència d'Internet en
el comportament social en una perspectiva comparativa amb les pràctiques dels qui no utilitzen
Internet, de manera que tenim la possibilitat de precisar l'efecte específic d'Internet en la pràctica
social. També podem mostrar quines són les característiques socials que afavoreixen l'adopció
d'Internet i especifiquen el tipus d'usos que es fa de l'esmentat mitjà de comunicació i informació.
D'aquesta manera aconseguim la diferenciació social dels usos d'Internet, sortint de la visió simplista
de considerar Internet com una simple tecnologia. Aquesta visió simplista oblida la flexibilitat d'Internet
La societat xarxa a Catalunya 10 Introducció
http://www.uoc.edu/in3/pic
i la seva adaptabilitat a diferents usos, que fan d'Internet tant un mitjà organitzatiu com una eina
tecnològica.
Alhora que hem estudiat la interacció entre l'estructura social, les pràctiques socials i Internet, hem
analitzat en bona mesura l'estructura i pràctiques socials i culturals de la societat catalana en conjunt,
i hem mostrat, així, el desenvolupament diferencial de la societat xarxa segons els grups socials i els
grups d'edat, ja que la societat catalana actual presenta forts contrasts educatius, culturals i
tecnològics, entre la població de més edat i els sectors més joves.
Tanmateix, el panorama de la transformació sociotecnològica de Catalunya presentat aquí no és
complet perquè aquesta recerca forma part d'un programa més ampli, el Projecte Internet Catalunya
(PIC), que inclou altres recerques centrades en el desenvolupament de l'estructura i pràctiques en
xarxes d'informació basades en Internet a les empreses, a les escoles, a les universitats, a
l'administració autonòmica i local i en alguns centres hospitalaris. Per tant, aspectes fonamentals de
la societat, per exemple els canvis a les escoles, no han estat tractats en aquest informe de recerca.
Remetem als resultats de les altres investigacions i a l'eventual síntesi de totes per a poder disposar
d'una visió en profunditat del conjunt de la transformació de la societat i les institucions catalanes.
Naturalment, la nostra recerca parteix d'una perspectiva teòrica d'anàlisi de la societat xarxa, i també
del coneixement acumulat sobre la difusió i usos d'Internet a diferents països. Hem utilitzat
especialment les categories analítiques i les hipòtesis empíricament contrastades en les recerques
publicades per Castells (1996/2000, 2001), Wellman i Haythornthwaite (2002), Katz i Rice (2002),
Woolgar (2002), Flichy (2001), Dutton (2001) i Gottlieb i McLelland (2002). Aquests estudis acadèmics
recents, que cobreixen l'observació d'un ampli espectre geogràfic i cultural, han de ser considerats
també una referència genèrica a les fonts bibliogràfiques i documentals que han estat utilitzades en la
preparació del nostre estudi. Així mateix hem utilitzat amb gran profit les recerques fetes per la
Secretaria de la Societat de la Informació del Govern de la Generalitat de Catalunya (Catalunya en
Xarxa, 2000, 2001). Les principals aportacions estadístiques i documentals fetes a Espanya i a
Catalunya sobre aquest tema fins al 2001 van ser sintetitzades i comentades per Castells i Díaz de
Isla (2001) en la fase preparatòria del nostre estudi. Se citen altres contribucions estadístiques
recents als apartats corresponents d'aquest informe. Amb tot, hem optat per concentrar aquest
informe en la presentació dels resultats de la nostra pròpia recerca a partir de les dades generades
per l'enquesta feta a Catalunya, mirant de fonamentar les nostres hipòtesis i anàlisis exclusivament
amb les dades de la nostra enquesta. D'aquestes dades n'obtenim ensenyaments de caràcter analític
general que esperem que constitueixin una contribució al coneixement de la societat xarxa en una
perspectiva comparada. Però també ens importa que la societat xarxa a Catalunya pugui ser
coneguda en la seva especificitat, sense una transposició mecànica dels processos observats en
altres països a la realitat de Catalunya. En efecte, en la presentació dels nostres resultats veurem
que, encara que la dinàmica general de la societat xarxa és comparable amb la que s'observa en
La societat xarxa a Catalunya 11 Introducció
http://www.uoc.edu/in3/pic
altres contexts, hi ha característiques peculiars de la cultura i la societat catalanes que contrasten
significativament amb les dades d'altres latituds.
Malgrat tot, presentarem hipòtesis de caràcter general que han informat la construcció del qüestionari,
la generació de variables i l'anàlisi de les dades. Però farem la presentació esmentada d'una manera
específica en cada un dels apartats en què hem organitzat l'anàlisi presentada en aquesta recerca.
També hem optat per una presentació descriptiva comentada de les dades de l'enquesta, abans de
l'anàlisi explicativa. En efecte, la riquesa de la informació obtinguda mitjançant la nostra enquesta és
tan abundant que volem subratllar el perfil social de la Catalunya del 2002 que s'obté a partir d'una
observació sistemàtica de les esmentades dades.
Amb aquest propòsit expliquem el pla de presentació que estructura l'informe de recerca.
Començarem per exposar la metodologia de la recerca en la qual es basa l'enquesta i el tractament
de les dades que sostenen la nostra anàlisi. A continuació presentarem un panorama general de les
principals variables sociodemogràfiques i de pràctica social que caracteritzen la Catalunya actual,
segons la nostra enquesta, considerant separadament dos grups d'edat que, d'acord amb les nostres
dades, són molt diversos en les característiques i el comportament, els quals hem anomenat la Jove
Catalunya i la Vella Catalunya.
Després presentarem sistemàticament les freqüències estadístiques corresponents a cada una de les
preguntes formulades en el nostre qüestionari, diferenciant les respostes que hi fan els usuaris
d'Internet i els qui no en són usuaris. Hem anat comentant i subratllant la rellevància del que es
presenta a cada taula per a usuaris i per a no usuaris. Amb el risc de fer d'aquesta presentació un
exercici tediós i tot, ens ha semblat que era necessari proporcionar el conjunt de dades obtingudes
per a una possible reinterpretació per part del col· lectiu d'investigadors interessats en aquest tema.
A continuació, hem volgut situar algunes dades descriptives obtingudes pel nostre estudi sobre la
difusió de l'ús d'Internet a Catalunya, en el context espanyol, europeu i mundial, amb la finalitat de
proporcionar una certa perspectiva comparativa. Naturalment aquest exercici ha estat limitat per
l'escassesa de dades nacionals i internacionals prou homogeneïtzades per a permetre la comparació.
Finalment, en l'última part del informe abordem l'anàlisi pròpiament dita de la causalitat social dels
usos d'Internet i dels efectes d'Internet sobre algunes de les pràctiques socials.
Hem reunit en annexos estadístics, metodològics i documentals tots els elements que, malgrat ser
necessaris per a entendre i avaluar la recerca, haurien fet encara més difícil la lectura de l'informe si
els haguéssim posat al text pròpiament dit.
La societat xarxa a Catalunya 12 Introducció
http://www.uoc.edu/in3/pic
És important assenyalar que aquest informe de recerca presenta una primera fase de la nostra
anàlisi, en la qual s'ofereixen les dades de l'enquesta comentades i els principals resultats de l'anàlisi
explicativa de l'estructura i dinàmica de la societat xarxa. Encara estan en procés una sèrie d'anàlisis
en profunditat sobre aspectes parcials, però altament significatius, de la societat catalana. La riquesa
de les dades obtingudes és tan gran que hem decidit continuar el procés d'anàlisi durant uns quants
mesos, encara que en aquest document presentem resultats d'investigació consolidats que cobreixen
els temes més importants de la nostra problemàtica.
L'esforç investigador que es presenta aquí vol contribuir, alhora, al coneixement general de la societat
xarxa i al coneixement de l'especificitat de la societat xarxa a Catalunya, analitzant dades
representatives de la població, obtingudes mitjançant una enquesta construïda a partir de categories
rellevants per al tractament de les hipòtesis teòriques i les preocupacions socials que informen el
nostre estudi.
Referències bibliogràfiques
CASTELLS, M. (1996/2000). The Information Age: Economy, Society and Culture. Oxford: Blackwell
(en català: Barcelona, Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, 2003).
CASTELLS, M. (2001). The Internet Galaxy. Oxford: Oxford University Press (en català: Barcelona,
Plaza&Janés / La Rosa dels Vents).
CASTELLS, M.; DÍAZ DE ISLA, M. I. (2001). Diffusion and Uses of Internet in Catalonia and in Spain.
IN3 Working Paper, Universitat Oberta de Catalunya (en línia), desembre.
http://www.uoc.es/in3/wp/picwp1201/
DUTTON, W. (2001). Society on line. Oxford: Oxford University Press.
Estadístiques de la societat de la informació - Catalunya 2001. Pla Estratègic “Catalunya en Xarxa”.
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.
Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, 2001.
FLICHY, P. (2001). L'imaginaire d'Internet. París: La Découverte.
GOTTLIEB, N.; MCLELLAND, M. (ed.) (2002). The Internet in Japan. Londres: Routledge.
KATZ, J.; RICE, P. (2002). Internet in the American Society. Cambridge: MIT Press.
La societat xarxa a Catalunya 13 Introducció
http://www.uoc.edu/in3/pic
WELLMAN, B.; HAYTHORNTHWAITE, K. (ed.) (2002). The Internet in Everyday Life. Oxford:
Blackwell.
WOOLGAR, S. (2002). Virtual Society? Get Real! The Social Science of Electronic Technologies.
Oxford: Oxford University Press.
Capítol 1
METODOLOGIA DE LA RECERCA
La societat xarxa a Catalunya 17 Metodologia de la recerca
http://www.uoc.edu/in3/pic
La recerca sobre la societat xarxa a Catalunya intenta entendre els processos de constitució
d’aquesta societat referits específicament al context català. L’objectiu és analític, no descriptiu, tot i
que hem procurat mantenir el valor descriptiu i informatiu de les dades obtingudes. Però, tenint en
compte el caràcter analític de la recerca, ens ha calgut generar les nostres pròpies dades a partir
d’informacions adequades; aquestes dades ens han permès construir les categories d’anàlisi que
requeria el nostre marc teòric. D’aquí va sortir la necessitat de fer una enquesta per qüestionari per
mitjà del qual les persones entrevistades poguessin proporcionar les informacions necessàries per a
la construcció de les variables requerides per a la nostra anàlisi. De fet, a partir del marc teòric, l’equip
d’investigadors va treballar durant alguns mesos en l’elaboració del qüestionari abans d’entrar en el
disseny específic de l’enquesta.
D’altra banda, per a poder situar els nostres resultats de recerca en l’especificitat de la societat
catalana, necessitàvem que la nostra mostra fos estadísticament representativa de la població
censada a Catalunya (malauradament els residents no censats no podien formar part de la mostra i,
per tant, probablement hem subrepresentat la població immigrant, com sol passar en quasi totes les
enquestes). Necessitàvem, també, que tant usuaris com no usuaris d’Internet estiguessin inclosos en
la mostra; d’aquesta manera podíem comparar les pràctiques socials dels qui estan directament
inserits en les pràctiques de comunicació electrònica amb les dels qui no hi estan. Més enllà, la
mostra havia de ser prou gran per a no perdre la representativitat estadística a l’hora de tractar amb la
població usuària d’Internet. Sobre la base d'estudis existents vam estimar que el conjunt d’usuaris
d’Internet era al voltant d’un terç de la població total. Volem fer notar que, en realitat, la dada d’usuaris
d’Internet obtinguda en aquesta recerca és del 34,6% de la mostra. D’aquesta manera, si acceptàvem
un error màxim a la submostra d’usuaris d’Internet d’un 3%, calia que el nombre d’usuaris fos al
voltant del miler i que la mostra total, amb un error al voltant del 2%, fos sobre tres mil persones.
La mostra final sobre la qual s’ha fet tota l’anàlisi és de 3.005 individus amb una submostra de 1.039
(34,6%) de la població usuària d’Internet. Per a l’anàlisi sobre els nascuts fins al 1973 i després del
1973, la grandària de les submostres (2.260 i 745 respectivament) en garanteix la representativitat
amb un marge d’error de l’1%.
Aquesta mostra és el resultat del procés següent: primer s’han definit els estrats territorials segons la
província i la seva grandària i, en cadascun d’ells, s’ha seleccionat un determinat nombre de
municipis segons si els estrats tenien més de 50.000 habitants o menys. A cada municipi seleccionat
s’ha fet una estratificació segons gènere i grup d’edat que ha permès seleccionar les persones que
s'havien d'entrevistar. Aquesta tria s’ha fet a partir de llistes de població procedents de registres
centrals o padronals aportats per l'Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya). Les característiques
tècniques del disseny mostral es detallen a l’annex 1.
Un cop obtinguda una mostra representativa de la població de Catalunya més gran de 15 anys, es va
fer una enquesta per qüestionari entre els mesos de febrer i maig del 2002. El qüestionari, força
La societat xarxa a Catalunya 18 Metodologia de la recerca
http://www.uoc.edu/in3/pic
complex, inclou 174 preguntes, a més de les observacions addicionals. Es va lliurar en català o en
castellà segons la preferència de l’entrevistat. El qüestionari s’inclou a l’annex 2. Les entrevistes es
van fer a la llar de les persones entrevistades (2.631) o en altres llocs triats per l’entrevistat (374),
segons el mètode i les característiques que es descriuen a l’informe del treball de camp que es
presenta a l’annex 1. En termes generals l’enquesta fou ben rebuda i va comptar amb la col· laboració
de les persones entrevistades. L’enquesta es va presentar com a recerca de la Universitat Oberta de
Catalunya sense cap tipus d’objectiu comercial o polític, amb la garantia del secret estadístic i la
completa publicitat dels resultats assegurada. És evident que aquesta enquesta no s’hauria pogut fer
sense la generosa col· laboració de les persones entrevistades, a qui els investigadors expressem el
nostre públic agraïment.
Cal fer notar que, tot i que les entrevistes es van fer a partir de la llar, la mostra és representativa dels
individus de la població de Catalunya i no de les llars; les característiques de les llars s’analitzen per
mitjà de variables definides sobre la població d’individus.
Un cop codificades les respostes dels qüestionaris i verificada la seva consistència, es va procedir a
la construcció de la base de dades que conté els valors dels 190 ítems (preguntes i observacions) per
a cadascuna de les 3.005 persones entrevistades. A partir d’aquesta base de dades, s’han definit
noves variables, sigui agrupant els valors de les variables originals en intervals significatius o a partir
de la combinació d’algunes. Això ha permès disposar d’un conjunt d’un miler de variables agrupades
segons la tipologia analítica especificada (situació, pràctica social, projecte d’autonomia, sociabilitat,
pràctiques comunicatives, construcció d’identitat i usos d’Internet) i fer l’explotació estadística de
manera sistemàtica. A l’annex 3 s’especifica la llista de les variables construïdes i la seva definició.
L’anàlisi de les dades s’ha fet segons els procediments habituals en la recerca social: anàlisi de
freqüències, anàlisi de taules de contingència i anàlisi de regressió.
Pel propòsit general d’aquesta recerca, això és, el fet de proporcionar una anàlisi basada en dades
quantitatives originals sobre una realitat canviant i poc coneguda, hem limitat el nostre estudi a les
dades obtingudes de l’enquesta, excloent dades de tipus qualitatiu la representativitat de les quals no
podem avaluar.
Ara bé, tot i que el nostre estudi també té un component descriptiu de coneixement de la societat
catalana que hem volgut preservar, el nostre enfocament és fonamentalment analític i explicatiu.
Consegüentment hem partit d’una problemàtica teòrica que ens ha permès construir les variables i
interpretar els resultats obtinguts. En lloc de fer una llarga disquisició teòrica prèvia, hem optat per
especificar les nostres hipòtesis teòriques en cadascuna de les anàlisis empíriques presentades i en
les conclusions de cada capítol de l’informe de recerca.
Capítol 2
LA POBLACIÓ DE CATALUNYA EN LA SOCIETAT XARXA:
UNA VISIÓ GENERACIONAL
APARTATS
2.1. Panorama de la població de Catalunya en la societat xarxa ................................................................................ 21 2.2. Un món laboral en transició .................................................................................................................................. 27 2.3. Una estratificació socioeconòmica moderada ...................................................................................................... 31 2.4. Un entorn tecnològic diferencial ........................................................................................................................... 35 2.5. Dualitat de la societat catalana en l’ús d’Internet.................................................................................................. 37 2.6. La pràctica diferencial d’Internet en la societat catalana ...................................................................................... 39 2.7. Els usos d’Internet i la seva relació amb les pràctiques socials de la vida quotidiana.......................................... 43 2.8. Els usos lingüístics d’Internet a Catalunya ........................................................................................................... 47 2.9. La relació amb Internet dels no connectats a la xarxa.......................................................................................... 49 Annex estadístic .......................................................................................................................................................... 51
A. La població entrevistada ................................................................................................................................. 51 B. Llengua ........................................................................................................................................................... 55 C. Educació i formació......................................................................................................................................... 57 D. Situació laboral i usos d’Internet ..................................................................................................................... 61 E. Entorn tecnològic............................................................................................................................................. 66 F. L’ús d’Internet en la societat catalana ............................................................................................................. 71 G. Usos del temps i usos d’Internet..................................................................................................................... 87 H. La relació dels no usuaris d’Internet amb Internet .......................................................................................... 99
La societat xarxa a catalunya 21 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
2.1. Panorama de la població de Catalunya en la societat xarxa
En una primera aproximació, mirarem de definir els grans trets demogràfics i socioeconòmics de la
mostra objecte de la nostra enquesta: una mostra representativa de la població de Catalunya més
gran de 15 anys, dins dels marges de fiabilitat estimats segons el que s'indica a la nota metodològica.
La població catalana actual es caracteritza per un fort arrelament territorial i per una considerable
diversificació en nivells culturals i educatius segons grups d'edat. Per captar aquesta diferenciació
interna hem dividit la població entrevistada (per tant, només la població més gran de 15 anys) en dos
grans grups, que hem anomenat “la Jove Catalunya” i “la Vella Catalunya”, amb tot el respecte pels
integrants de cada grup. Hem definit la Jove Catalunya comptabilitzant els qui van entrar en
l'ensenyament primari (primer d'EGB) el 1980, primer any de vigència de l'Estatut d'Autonomia, que
marca l'emergència institucional i cultural de Catalunya en democràcia. Són, per tant, les persones
nascudes (a qualsevol lloc, naturalment, no pas solament a Catalunya) després de 1973. Aquesta
diferenciació de subpoblacions ens permet obtenir una visió contrastada de les característiques
actuals de Catalunya, que quedaven una mica enfosquides per les dades afegides referents a una
població marcada pel pes relatiu dels grups d'edat més avançada: els més grans de 60 anys
representaven el 22,28% a Catalunya el 1999 (font: Idescat), percentatge superior a l'europeu el 1997
(21,1%) i a l'espanyol el 1999 (21,67%). Aquest pes de la població d'edat avançada introdueix un
biaix important d'observació en mirar de detectar l'emergència d'una nova estructura social, la societat
xarxa, en un context de ràpid canvi social, cultural i tecnològic en les dues dècades recents. És
especialment important la transformació que ha tingut lloc en els àmbits cultural i de formació
respecte a una població amb una àmplia proporció d'immigrants d'àrees de menys desenvolupament
relatiu en les dècades dels cinquanta i seixanta. En el que segueix, tanmateix, els nostres
percentatges es refereixen a la població de la nostra mostra, el total de la qual només correspon als
més grans de 15 anys.
Un primer tret definitori caracteritza la població catalana: el considerable arrelament territorial. El
66,9% del total de la mostra ha nascut a Catalunya i, per als membres del que hem anomenat la Jove
Catalunya (nascuts després de 1973), el percentatge puja al 92,6%.
Els pares dels entrevistats, en canvi, van néixer majoritàriament (52,3%) a la resta d'Espanya,
percentatge que baixa al 44,3% per a la Jove Catalunya però que així i tot marca un canvi de
tendència pel que fa a l'arrelament territorial de la població. Les dades són semblants quan les
comparem amb les del lloc de naixement de les mares dels entrevistats (52,1% per al conjunt, 45,4%
per a la Jove Catalunya (en endavant, JC). És especialment important la proporció de població els
pares de la qual són d'origen andalús (23,2% del total d'entrevistats). El percentatge d'entrevistats
nascuts a l'estranger és del 4,5% i es manté en aquest nivell, aproximadament, tant per a la JC com
per a la Vella Catalunya (en endavant, VC). Correlativament, en l'última dècada la immigració
declarada a Catalunya procedent d'altres àrees d'Espanya o de la resta del món ha estat molt
limitada: solament un 2,8% de la nostra mostra se situa en una antiguitat a Catalunya entre 1 i 10
La societat xarxa a catalunya 22 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
anys (en contrast, per exemple, amb el 10% que va arribar en la dècada dels seixanta). Només vam
trobar un 1,3% que els últims cinc anys visqués en un altre país, encara que, naturalment, la nostra
mostra no pot comptabilitzar els no censats perquè s'ha construït sobre la base del cens. Tanmateix,
la dada important és que la immigració de la resta d'Espanya ha deixat de ser una font de creixement
de la població a Catalunya, i apunta com a tendència, per tant, el pes específic cada vegada més
gran de la població estrangera (especialment de l'Àfrica del Nord i de Llatinoamèrica, però també de
la resta d'Europa) en el contingent de nous catalans.
Aquest arrelament territorial es confirma per la feble mobilitat geogràfica de la població. Així, el 89%
de la VC i el 86% de la JC no han canviat de domicili els últims cinc anys, i els qui han canviat de lloc
han tendit a fer-ho dins del mateix barri i dins del mateix municipi.
En quines condicions es fa la integració cultural i educativa d'una població tan diversificada? A
Catalunya, un bon indicador és la llengua. Els resultats de la nostra mostra tenen un cert interès. En
conjunt reflecteixen el bilingüisme de Catalunya: el 40,1% considera com a llengua pròpia el català,
enfront del 43,2% que s'identifica més amb el castellà, mentre que un 14,2% es declara, directament,
bilingüe. Ara bé, quan s'analitzen les diferències de pràctica lingüística entre la JC i la VC, veiem que
el percentatge dels qui es reconeixen preferentment en el català és menor entre els joves (37,3%)
que entre els “vells” (41%), mentre que s'iguala el percentatge en el castellà i augmenta
significativament el bilingüisme declarat entre els joves (un 18,5% enfront del 12,8% de la seva gent
gran). Aquest bilingüisme és confirmat per les dades sobre el coneixement de la llengua. Els joves
parlen i escriuen amb fluïdesa el català en un 85,9%, i només un 5,2% declaren que l'entenen però no
el parlen, mentre que els respectius percentatges per a la VC són del 41% i el 21,2%. En conjunt,
només el 2,4% de la mostra “no entén el català”. Però aquesta comprensió és diferencial i això es
manifesta en un bilingüisme pràctic, en què els joves tendeixen a funcionar en totes dues llengües i
adaptant-se als seus diferents medis, mentre que la VC es diferencia més clarament en població
d'origen català i d'origen no català. Així, en la VC el 43% parla català a casa, el 47,9% hi parla
castellà i el 7,2% totes dues llengües. Curiosament, per a la JC, que en la immensa majoria parla
català amb fluïdesa, el 56,9% parla castellà a casa i només el 33,8% ho fa en català, amb un 7,7%
que utilitza totes dues llengües. Això indica una jove població catalana, en bona mesura filla
d'immigrants de la resta d'Espanya, que fa de pont a la seva família a casa. Però amb els amics té
una pràctica lingüística múltiple: el 29,8% hi utilitza el català, el 41,6% el castellà (proporció alta, però
inferior a l'ús que en fa a casa) i el 28% totes dues llengües. Finalment, en el context de la feina les
proporcions són relativament semblants per a ambdós grups d'edat, ja que aquí depenen de la
pràctica de l'empresa més que de les seves decisions personals, i això es tradueix en un predomini
del català i del bilingüisme sobre el castellà. En conjunt, doncs, sembla que s'ha passat en dues
dècades d'una població lingüísticament diferenciada en dos grups de predomini català i castellà a una
població que utilitza fluidament tots dos idiomes i que els utilitza gairebé indistintament segons el
context en què és.
La societat xarxa a catalunya 23 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
També hem estudiat la potencialitat de Catalunya com a país trilingüe, analitzant el nivell de
coneixement de l'anglès, llengua de comunicació global. Aquí, la diferència entre JC i VC és marcada:
mentre que solament un 6,6% de la VC “parla i escriu l'anglès amb fluïdesa”, la proporció dels qui
afirmen que ho fan entre la JC puja al 28,1%. Fins i tot descomptant un excessiu optimisme dels
nostres entrevistats respecte al seu anglès, el canvi és substancial. Sobretot si s'hi afegeix que entre
la JC un 16,2% addicional declara que parla anglès i un altre 27,7% afirma que l'entén, en contrast
amb un 75% de la VC que reconeix que no entén l'anglès (el percentatge corresponent és només del
27,9% per a la JC).
Així, doncs, sembla que es prefigura una Catalunya trilingüe, que conserva la seva llengua pròpia,
l'articula amb el patrimoni del castellà i amb la llengua de comunicació global i utilitza pragmàticament
cada llengua segons els contexts, de manera que es relaciona amb els seus antecessors de parla
castellana en la llengua familiar comuna i estableix ponts de comunicació amb les diferents identitats
lingüístiques.
Potser la transformació més gran que s'opera en la població catalana és la transició educativa.
Segons les dades de la nostra enquesta, en conjunt, la població catalana es caracteritza per un baix
nivell de formació, molt per sota de les necessitats que planteja la societat de la informació i
l'economia del coneixement. Un 62,3% de la població de més de 15 anys no ha superat el nivell
d'estudis primaris, l'1,9% és analfabeta, i només el 12,0% ha acabat els estudis superiors. Cal
assenyalar que en aquest 62,3% s'inclouen també les persones que no han acabat ni tan sols els
estudis primaris. Si calculem els més grans de 18 anys, també obtenim un percentatge del 61% de la
població que té, com a màxim, un nivell d'estudis primaris i menys. També hem diferenciat els
estudiants (de secundària i d'universitat, més grans de 15 anys), que representen un 6,2% de la
població total. Ara bé, les tendències detectades en la JC representen un marcat canvi de direcció en
el nivell educatiu de la població catalana. El percentatge d'analfabets és estadísticament insignificant,
la població amb un nivell màxim d'estudis primaris baixa al 48,1% (en contrast amb el 66,9% de la
VC) i el percentatge dels qui tenen primària incompleta també baixa del 22,5% al 9,8%. Tanmateix,
encara es detecta un greu dèficit educatiu de nivell superior, amb només un 10,3% amb estudis
superiors, inferior al 12,5% dels grans. Naturalment, aquesta dada es refereix a una població molt
més jove, però així i tot inclou grups d'edat entre 15 i 28 anys. Així mateix, la diferència en estudis
secundaris acabats és molt lleu (el 19,4% dels més vells respecte al 20,2% dels més joves). La
diferència essencial, naturalment, és en el grup d'estudiants, que correspon al 6,2% de la població
enquestada però representa un 21,4% del grup entre 15 i 28 anys. D'aquests, el 84,9% són estudiants
universitaris, la resta estan en els últims anys de secundària i formació professional. Suposant que
tots els estudiants universitaris actuals acabessin els estudis (cosa que és suposar molt) i recalculant
el percentatge de titulats superiors en la nostra mostra a partir de quan els actuals estudiants
haguessin acabat, la proporció de titulats superiors en la generació de la Jove Catalunya seria del
28%, més que el doble de la proporció actual de la població de la mostra (12%). Consegüentment,
una vegada les actuals cohorts d'estudiants universitaris completin els estudis, pujarà el nivell
La societat xarxa a catalunya 24 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
educatiu de Catalunya, on cada vegada pesarà més el grup de persones amb estudis superiors.
Afegint aquest nou grup de titulats superiors al conjunt de la població de la mostra, el seu percentatge
sobre el total augmentaria del 12% al 16,3%, percentatge encara reduït per a una societat de la
informació. L'herència de retard educatiu de l'Espanya franquista continua constituint el tret majoritari
de la societat catalana, atès que l'alta esperança de vida mantindrà en la societat catalana durant molt
de temps una proporció alta de persones d'edat avançada i baix nivell educatiu. Així, doncs, sembla
clarament que el principal desafiament de la societat catalana és una expansió quantitativa, amb
millora qualitativa, del nivell d'ensenyament superior, requisit bàsic de l'economia del coneixement.
Un primer element de la modernització del sistema educatiu per a la JC és la difusió de l'ús d'Internet
als seus centres d'estudi i formació. Així, dels qui en el moment de l'enquesta feien estudis reglats, un
56% utilitzaven correu electrònic o Internet al seu centre de formació i un 24% addicional hi tenien
accés encara que no els utilitzaven. I el 45% dels qui estudiaven eren usuaris setmanals o diaris
d'Internet als seus centres de formació.
Es veu, així mateix, un interès creixent per la formació contínua. Mentre que només un 16,7% dels
entrevistats de la VC havien fet cursos de formació contínua els dos últims anys, el percentatge es
dobla, amb un 33,1%, per al grup de la JC. És interessant assenyalar, tanmateix, que el feble
percentatge de formació per Internet (un 0,5%) per a la JC millora, encara que només lleument (0,9%)
per a la VC, cosa que indica la possible importància d'aquest mitjà de formació per als qui ja estan
plenament inserits en una vida professional. També és rellevant assenyalar que, entre la minoria de
persones de la VC que han fet cursos de formació, el 34,6% s'han especialitzat en cursos sobre
coneixements d'Internet o informàtica, essent la proporció equivalent el 22,9% per als de la JC. Això
sembla que indica l'interès del sector dinàmic de població madura per incorporar-se a unes noves
tecnologies que per als joves són més familiars. En canvi, els més joves tenen proporcionalment més
interès que els grans a fer cursos d'idiomes, especialment d'anglès.
També mirem de mesurar l'interès cultural general i de desenvolupament professional dels
entrevistats amb una sèrie de preguntes sobre utilització educativa de mitjans de comunicació i
esforços de formació personal. Els resultats mostren un notable interès en els programes
documentals de televisió: almenys un 43,8% de la VC i un 41,9% de la JC havien vist un programa
documental (contrastat per nosaltres com a tal) l'última setmana. El 38,7% de la JC havia visitat, la
setmana abans de l'enquesta, pàgines web relacionades amb la seva activitat professional o d'estudis
(en contrast amb el 13,4% i prou de la VC), el 45,2% de la JC havia consultat aquella setmana llibres
o revistes especialitzades sobre temes de la seva activitat (en contrast amb un 19,5% de la VC) i el
43,1% n'havia llegit llibres (en contrast amb el 17,4% de la VC), el 26% havia assistit a congressos o
simposis del seu camp d'activitat l'any 2001 (en contrast amb el 13,6% de la VC) i, finalment, el 25,5%
de la JC (però només l'11,5% de la VC) havia fet despeses en concepte de formació no reglada per a
augmentar el seu nivell de formació.
La societat xarxa a catalunya 25 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
En resum, a partir d'una situació general de considerable retard formatiu i cultural per a la població de
la nostra mostra, veiem l'emergència d'una Jove Catalunya amb molt més nivell de formació (tot i que
encara insuficient en el nivell d'estudis universitari), oberta a les noves tecnologies, culturalment
inquieta i amb tendència creixent a formar-se i a informar-se sobre la seva activitat professional i
sobre el món en general.
La societat xarxa a catalunya 27 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
2.2. Un món laboral en transició
Les dades de la nostra enquesta reflecteixen el baix nivell d'activitat de la població de Catalunya, ja
que per a aquesta mostra de persones més grans de 15 anys el percentatge d'inactius se situa en un
42,5%. Les raons són diferents, òbviament, segons l'edat: per als joves, perquè estudien (36,2% dels
nascuts després de 1973); per als grans, perquè són jubilats (22,6%), es dediquen a les tasques de la
llar (18,2%) o són discapacitats (2,9%). A això s'ha d'afegir un 4,8% d'aturats, amb una incidència
significativament més forta de l'atur entre la JV que entre la VC (el 6,5% enfront del 4,2%).
Segons la nostra opinió, tanmateix, el que és més rellevant és el fort contrast entre l'estabilitat laboral
de la VC i la inestabilitat dels joves empleats. Així, mentre el 46,1% de la VC treballa a temps
complet, el percentatge baixa al 40,8% en la JC, mentre que els percentatges relatius de feina a
temps parcial s'inverteixen, lògicament: només un 5,8% per a la VC, per comparació al 14,4% per a la
JC. Les esmentades dades estan directament relacionades amb la situació contractual a l'empresa.
Solament un 43,3% dels joves tenen contracte laboral indefinit, enfront del 56,6% dels grans, i només
un 1,7% són funcionaris, per comparació al 6,7% de la VC. Inversament, un 38,9% dels joves tenen
un contracte temporal, cosa que contrasta amb el 12,4% i prou dels grans, mentre que un 4,4%
treballen sense contracte, per comparació a un 3,1% dels grans en la mateixa situació. Joves
empresaris? En realitat, ho són en una proporció molt més baixa que la seva gent gran: només el
6,6% treballen per compte propi, mentre que la proporció puja al 19,5% entre els grans. Tots els
indicadors van en sentit de menys protecció dels joves treballadors: la proporció dels qui han estat a
l'atur una vegada o més durant els dos anys precedents a l'enquesta és molt superior entre els joves
(11,1%) que entre la seva gent gran (4,1%). I, quan són a l'atur, es troben més desprotegits que la
mitjana. El percentatge d'aturats sense subsidi entre els joves aturats és del 67,3%, mentre que entre
els de més edat és del 62,1% (per cert, que les nostres dades confirmen que una gran majoria,
gairebé un 64%, dels aturats no reben subsidi d'atur).
La inestabilitat laboral dels joves també es reflecteix en el nombre d'empreses en les quals han
treballat. Malgrat una vida laboral molt més curta que la de la seva gent gran, la proporció dels que
han treballat a dues empreses és menor (el 58,5% enfront del 68%), mentre que el nombre dels que
han treballat a cinc o més empreses (11%) gairebé triplica els qui entre els grans han tingut aquest
grau de mobilitat laboral (4,2%). Tot això es veu reflectit en la classificació que hem fet en tres nivells
d'estabilitat professional, que indica una proporció relativament elevada d'alta estabilitat laboral (un
36,8%) per a la VC, que baixa a un 12,5% per a la JC. El nivell baix d'estabilitat professional
correspon al 51,6% de la VC i al 58,1% dels joves. I, si hi afegim la categoria dels qui se situen al
començament de la seva vida professional, els percentatges corresponents són del 52,7% i del
64,5%.
Per a reflexionar sobre la significació social d'aquestes dades s'ha de recordar el nivell de formació i
cultural molt superior que té la població jove de Catalunya amb relació al de la seva gent gran.
Malgrat l'esmentat nivell cultural, la seva categoria professional a l'empresa és clarament inferior a la
La societat xarxa a catalunya 28 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
dels grans. Així, en un context d'estructura social piramidal, en què més de la meitat de la població se
situa en el nivell professional baix en la seva vida laboral, el percentatge de joves en el nivell
professional alt a l'empresa només és del 6,5% enfront del 10,7% dels grans, mentre que les
proporcions corresponents per al nivell professional baix a l'empresa són del 60,7% i el 53,2%. Veiem,
doncs, una estructura laboral que reflecteix els privilegis de l'antiguitat per sobre dels de la formació.
Ara bé, les nostres dades també indiquen que la població jove té una dinàmica professional superior a
la mitjana. Les empreses catalanes no sembla que siguin un món immòbil d'escales jeràrquiques
definides per antiguitat. Així, un 16,5% de joves van gaudir els dos darrers anys d'una promoció
professional a la feina, en contrast amb l'11,9% dels grans. Naturalment, al principi de la vida
professional hi ha més possibilitat de promoció, però una altra dada sembla indicar que es tracta
sobretot d'un nivell d'iniciativa dels joves reconegut per l'empresa: així, el 17,8% de la JC manifesta
que ha rebut els dos últims anys un augment de sou per sobre del que havia pactat al conveni,
mentre que aquesta proporció és només del 12,7% entre la VC.
Els joves també mostren més capacitat d'aprenentatge de coneixements tècnics, en un context en
què el 45,4% dels treballadors declaren que utilitzen més coneixements tècnics que dos anys abans
en les seves tasques. La proporció puja al 50,6% entre els joves, per comparació a un 43,5% entre
els grans. Encara més, hem construït un índex de desenvolupament professional per a mesurar la
dinàmica dels treballadors respecte a la seva potenciació professional: el percentatge dels qui tenen
un alt nivell de projecte de desenvolupament professional entre els joves gairebé dobla el dels grans
(el 8,3% enfront del 4,6%), si bé s'ha de constatar que el 43,3% dels joves se situen en un nivell baix
de l'índex esmentat. La proporció de l'esmentada passivitat professional és més accentuada entre els
grans (49,2%).
En resum, es constata una dinàmica de canvi i d'iniciativa professional entre els grups joves de la
població, però només en una minoria dels joves. Per a la majoria de la JC el contrast entre el millor
nivell de formació i la relativa escassesa d'oportunitats de què disposen en el món laboral sembla
frenar la utilització de les seves capacitats culturals en la vida professional.
Aquest desfasament entre la potencialitat dels joves i les seves limitacions en el món laboral a causa
d'una rigidesa de la jerarquia d'ocupació podria ser una de les claus interpretatives per a explicar els
sorprenents resultats que hem obtingut pel que fa a l'ús d'Internet a les empreses. En primer lloc, un
59,3% diuen que saben que hi ha connexió a Internet a la seva empresa, mentre que un 13,1% no ho
saben. D'aquesta observació no podem deduir, naturalment, que un 40% de les empreses no estan
connectades a Internet, perquè la mostra és representativa de la població, no de les empreses. Un
35% declaren que saben que la connexió a Internet és d'alta velocitat, però la majoria (53,7%) no sap
si la connexió de la seva empresa és d'alta velocitat o no i la gran majoria (71%) no sap quin tipus de
connexió té, la qual cosa mostra un feble grau d'implicació en el sistema tecnològic de l'empresa.
La societat xarxa a catalunya 29 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
Ara bé, el que ens sembla més rellevant és que, a les empreses en què hi ha connexió a Internet, la
proporció dels qui utilitzen Internet o correu electrònic és més baixa entre els joves (40,6%) que entre
els grans (45,9%), i la proporció dels qui dins de l'empresa no tenen accés a Internet (quan hi ha la
connexió a l'empresa) és més alta entre els joves (39,8%) que entre els grans. Així mateix, la
intensitat d'ús professional del correu electrònic o d'Internet a l'empresa és menor entre els joves que
entre els grans.
És significatiu que el 9,6% dels joves que treballen en una empresa connectada no utilitzin mai el
correu electrònic, en contrast amb només el 2,5% entre els grans. En canvi, els joves utilitzen més
sovint que els grans Internet i el correu electrònic a l'empresa per a usos personals, si bé prop del
50% dels treballadors de tots dos grups no utilitzen mai Internet o el correu electrònic a l'empresa per
a usos no relacionats amb la feina. Si posem en relació la menor freqüència d'ús d'Internet i correu
electrònic entre els joves en el marc de l'empresa amb les dades que mostren el seu nivell de
formació més alt, el seu millor coneixement tècnic i el seu coneixement d'Internet més gran, podem
concloure que l'estructura jeràrquica de les empreses limita el potencial de la seva força de treball
jove i concentra l'ús de les noves tecnologies entre els nivells jeràrquics superiors de l'empresa, que
generalment ocupen persones d'edat més avançada.
El perfil del món laboral català que en resulta mostra una JC de nivell de formació més alt, més
esperit d'obertura tecnològica i amb un projecte de desenvolupament professional més accentuat,
però sotmesa a inestabilitat laboral i mantinguda en posicions subordinades a l'empresa i en l'ús dels
sistemes tecnològics avançats de l'empresa. En canvi, els grups d'edat madura es caracteritzen per
més estabilitat professional, més presència als nivells d'ocupació alts a l'empresa i més accés a
Internet, malgrat la menor familiaritat amb aquest mitjà i la menor capacitat de formació que tenen.
La societat xarxa a catalunya 31 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
2.3. Una estratificació socioeconòmica moderada
La diferenciació en termes d'ingressos constitueix, òbviament, un dels trets més característics de
l'estructura social. La nostra enquesta va obtenir dades sobre la distribució d'ingressos de les llars
entrevistades en diferents trams d'edat, segons declaració dels entrevistats. Les taules 174 presenten
els resultats per a la VC i per a la JC, segons la situació laboral dels entrevistats, perquè,
evidentment, la situació d'inactivitat (jubilats, discapacitats, tasques domèstiques, estudiants) i la
situació d'atur disminueixen considerablement el nivell d'ingressos i, per tant, esbiaixen la distribució
de la població en nivells d'ingressos. S'ha de subratllar que, per raons lligades a les hipòtesis
generals de la recerca, la pregunta que es va fer es refereix als ingressos totals de la llar en què viu la
persona entrevistada, de manera que la representativitat estadística correspon al nivell d'ingressos
totals de les llars en les quals viuen les persones i no pas a les llars mateixes. Veiem la distribució
obtinguda així.
Ingressos mensuals nets de tots els membres de la llar. Distribució per nivells (autodeclaració)
140 6,2% 10 1,3% 150 5,0%
304 13,5% 34 4,6% 338 11,2%
617 27,3% 148 19,9% 765 25,5%
652 28,8% 242 32,5% 894 29,8%
162 7,2% 72 9,7% 234 7,8%
33 1,5% 17 2,3% 50 1,7%
25 1,1% 9 1,2% 34 1,1%
327 14,5% 213 28,6% 540 18,0%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
< 75.000 ptes.
De 75.001 a 125.000
De 125.001 a 210.000
De 210.001 a 420.000
De 420.001 a 675.000
De 675.001 a un milió
Més d'un milió
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 32 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
En primer lloc, es veu una similitud considerable entre la JC i la VC. No s'han de deduir
conseqüències analítiques de l'esmentat fet, perquè es deu a un artefacte estadístic. És a dir, com
que la unitat de càlcul és la llar, hi coexisteixen tant les persones entrevistades joves com les de més
edat, per la qual cosa en realitat veiem la distribució dels ingressos de la població en conjunt en els
diferents nivells assenyalats. Vegem quina és aquesta distribució basant-nos sobretot en l'anàlisi dels
ocupats, el nivell d'ingressos dels quals reflecteix les diferències socioeconòmiques derivades de la
situació professional. Veiem una distribució típica de societats industrials avançades en forma de
“diamant”, allunyada de la distribució piramidal de les societats d'alta desigualtat. Tampoc no es
percep la distribució polaritzada en forma de “rellotge de sorra”, amb una classe mitjana minvant, tal
com ha sorgit als Estats Units en l'última dècada. De fet, més del 49% dels entrevistats se situen en el
punt mitjà d'una escala de set nivells. I, si se sumen els tres nivells mitjans, s'hi troben el 89,7% dels
entrevistats de la VC i el 88,9% de la JC. El percentatge dels més rics (més d'un milió de pessetes
mensuals per llar) arriba a un 2,1% i un 2,2%, respectivament, mentre que només un 0,8% i un 1,3%
dels ocupats se situen en un nivell mínim de menys de 75.000 pessetes al mes. La distribució
piramidal és, en canvi, aparent entre els aturats i els inactius de la VC, on el percentatge dels molt
pobres (menys de 75.000 pessetes al mes) arriba al 14,2% dels inactius i a l'11,6% dels aturats. La
La societat xarxa a catalunya 33 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
distribució d'ingressos entre les llars dels inactius i dels aturats joves és menys desigual perquè es
tracta d'estudiants i joves en atur que encara s'allotgen a la llar familiar i depenen del nivell de renda
generat pels membres més grans al si de la llar.
En resum, la distribució d'ingressos de les llars entre els entrevistats de la nostra mostra configura
una societat catalana amb nivells moderats de desigualtat i amb una alta concentració dels seus
membres en els nivells mitjans d'ingressos. Els grups més desfavorits es concentren a les llars
d'aturats i inactius adults (sobretot jubilats) que no compten amb prou membres per a compensar els
baixos ingressos de les persones que estan en aquesta situació. Amb tot, el que és més rellevant per
a la caracterització de la societat catalana és la importància d'una classe mitjana quant a ingressos, a
mercè de la solidaritat entre els diferents membres de la llar i l'avançada edat d'emancipació dels
joves, cosa que permet pal· liar les desigualtats potencials que podrien haver resultat de la
desfavorable situació dels joves en el mercat de treball.
La societat xarxa a catalunya 35 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
2.4. Un entorn tecnològic diferencial
La inserció a l'entorn tecnològic característic de la societat de la informació presenta contrasts
marcats entre les dues Catalunyes que hem definit, fins i tot en l'entorn audiovisual. Així, quasi totes
les persones entrevistades disposen d'almenys un televisor a la llar; però, mentre que el 38% de les
persones de més edat tenen només un televisor, la proporció baixa al 22% entre els més joves. En
realitat, el 60,7% dels entrevistats de la CV i el 76,7% dels de la JC tenen dos o més televisors. En
canvi, l'equipament telefònic clàssic, de telèfon fix, és àmpliament majoritari, amb un 84,8% del total, i
una proporció semblant per als dos grups en la distribució del nombre de telèfons. Però la diferència
apareix en la possessió de telèfons mòbils. Mentre que en el conjunt de la població entrevistada el
62,2% té un telèfon mòbil, la proporció és fortament contrastada entre els joves (un 86,8%) i els grans
(un 54%). És més, el 62,8% dels joves tenen dos o més mòbils a la llar, amb una clara diferència
respecte del 28,1% dels entrevistats de més edat. També hi ha un contrast considerable en
l'equipament d'ordinadors a la llar, que és en un 52,4% de les llars entrevistades. Mentre que per als
grans el percentatge és d'un 46,1%, en el cas dels joves, un 71,4% viuen en llars amb ordinador i un
10,7% tenen dos ordinadors o més. I, encara que representin equipaments minoritaris, els entrevistats
joves viuen en llars que tenen, en una proporció més alta que les de la VC, mòbils amb accés WAP o
GPRS, càmeres web (webcam) i agendes electròniques Palm Pilot. Així mateix, estan abonats en una
mesura molt més gran a televisió de pagament. La diferència més notable per grups d'edat és,
lògicament, l'equipament de consoles de videojocs amb accés a Internet, que trobem al 19,2% de les
llars dels joves entrevistats, en contrast amb el 7,8% de les persones de més edat. La diferència entre
la JC i la VC respecte a la connexió a Internet des de la llar és substancial: el percentatge sobre el
total de cada grup és, respectivament, del 45,8% i el 27,6%, i aquesta diferència es manté respecte a
la possessió d'una adreça electrònica exclusiva no compartida amb altres membres de la llar (el
74,2% dels usuaris connectats a Internet, en el cas dels joves, enfront del 50% dels entrevistats de la
VC). En canvi, la diferència entre JC i VC gairebé desapareix en la connexió d’alta velocitat entre els
usuaris d’Internet. Si es calcula sobre el total dels qui saben quin tipus de connexió tenen, el
percentatge d’alta velocitat és del 17% per a la JC i del 15,2% per a la VC. Això implica que la
predisposició a l’ús intensiu d’Internet un cop que aquest existeix, supera la barrera generacional.
L'entorn tecnològic diferencial que emergeix de la nostra enquesta es caracteritza, per tant, per un
equipament audiovisual i telefònic tradicional àmpliament comú, i difós en el conjunt de la població, i
per una extrema diferenciació entre VC i JC pel que fa a equipaments de comunicació més avançats,
sobretot en la connexió a Internet i en el tipus de connexió a Internet. Les llars catalanes no han
entrat en la societat xarxa en la mateixa mesura. I l'element diferenciador clau sembla que és l'edat
dels qui habiten aquestes llars. La JC té taxes de difusió d'Internet i telèfons mòbils equiparables amb
els de l'Europa més avançada, però el seu pes específic en el conjunt de la població no és prou per a
contrarestar la inèrcia d'un gran nombre de llars encara ancorades en l'univers audiovisual de la
societat industrial de masses.
La societat xarxa a catalunya 37 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
2.5. Dualitat de la societat catalana en l’ús d’Internet
Com hem vist, la connexió a Internet des de la llar se situa en un 32,1% de la població entrevistada,
però està altament diferenciada entre un 27,6% per a la VC i un 45,8% per a la JC. Així mateix,
mentre que en el conjunt de la població entrevistada trobem un 34,6% d'usuaris d'Internet, hi ha un
fort contrast entre el 66,6% d'usuaris de la JC i el 24% de la VC. Les taules d'antiguitat de pràctica en
Internet mostren que l'adopció de la xarxa ha estat més ràpida entre la població més jove. Així,
mentre que entre la VC un 53,8% va començar a utilitzar Internet entre 1999 i 2002, la proporció
d'usuaris recents, en el mateix període, puja a un 61,5% entre la JC. Vegem una altra dada: els
pioners d'Internet, els qui van començar abans de 1995, representen un 6% de la VC, però només un
2,2% de la JC. La joventut del grup de la JC aquells anys no sembla que sigui l'explicació de l'aparent
anomalia, perquè ja tenien majoritàriament vint anys, una edat particularment propícia per a l'ús
d'Internet. I la falta d'accés i de tarifes assequibles feia d'obstacle per a tots dos grups. Sembla que es
configura un quadre de la coexistència de dos grups de pioners usuaris d'Internet, corresponent a
l'experiència d'altres països. El primer, una minoria de persones d'una certa edat amb coneixements
tècnics, capacitat professional i un esperit innovador; el segon, les persones joves que s'hi van
incorporant molt més a mesura que es difon Internet en la societat, perquè, com a mitjana, estan més
obertes a l'entorn tecnològic en què es desenvolupen que no pas les persones ja formades en l'entorn
tradicional. És important apreciar, doncs, no dues sinó fins a tres cultures possibles de l'ús d'Internet a
Catalunya: els pioners veterans, els usuaris tardans sense una vocació especial i els joves que entren
en l'ús d'Internet com en una cosa natural, propera a una experiència compartida amb la majoria de la
seva generació. Això també explicaria que la proporció de persones que no necessiten ajuda per a
utilitzar Internet és gairebé la mateixa en la VC i en la JC (25,6% i 25,8%). Les diferències es donen
en l'origen de l'ajuda quan en necessiten per a utilitzar Internet: el 35,3% dels joves en demanen a un
amic, mentre que el 15,5% dels grans en demanen a un company de feina i el 9,4% a un tècnic
d'instal· lació, cosa que només fan un 2,2% dels joves. Una cultura internauta emergent davant dels
qui han de resoldre un problema professional.
La societat xarxa a catalunya 39 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
2.6. La pràctica diferencial d’Internet en la societat catalana
Les dues Catalunyes no solament es diferencien en l'ús d'Internet, sinó també en la intensitat d'ús que
en fan. Així, entre els usuaris d'Internet, un 41,8% de la JC utilitza diàriament correu electrònic des de
casa i un 44,8% fa servir Internet a casa, en contrast amb un 20,5% i un 20,1%, respectivament, entre
les persones de la VC. És més, entre les persones usuàries de la VC, el 42,5% no utilitzen mai correu
electrònic a casa i el 39,8% no utilitzen Internet des de casa. Això sembla indicar l'existència d'un
nombrós grup adult per al qual l'experiència d'Internet es relaciona sobretot amb l'entorn professional.
Els usos d'Internet entre els usuaris d'aquests dos grups també són diferents. Així, el 53,2% de la JC
participa en xats o grups de discussió (newsgroups), en contrast amb només el 19% de la VC. És
interessant, tanmateix, adonar-se que la VC és més procliu a comprar llibres o música per Internet (un
12,3% dels usuaris) que no pas la JC (únicament un 6%), encara que això es pot deure al fet que els
joves, més que comprar música, en baixen de la xarxa (un 52,6% dels usuaris), en contrast amb
només un 23,6% de la VC. Malgrat que mirar pornografia és una activitat minoritària (almenys segons
el que declaren els entrevistats), la freqüència és una mica més alta entre els joves (10,1%) que no
pas entre els de més edat (7,6%).
Una activitat significativa per a tots dos grups és la cerca d'informació sobre la seva ciutat, encara
més entre la VC (el 41,6% dels usuaris) que entre la JC (el 30%), la qual cosa subratlla la importància
creixent de l'ús d'Internet en l'àmbit municipal, sobretot per a la població més gran, que potser trobarà
en aquest ús un canal d'interès per a utilitzar Internet. En el mateix sentit podem veure la intensitat
d'ús d'Internet per a buscar informació sobre serveis públics entre la VC (un 44,9% dels usuaris), que
també té rellevància entre els joves (un 27%). Hi ha un percentatge significatiu d'ús d'Internet per a
buscar informació a les pàgines web d'algunes administracions públiques, en tots dos grups d'edat, si
bé l'esmentat ús és més ocasional que no pas freqüent. Així, acumulant els qui declaren que en fan
aquest ús sovint i els qui en fan ocasionalment, veiem l'ús esmentat en el 41,8% de la VC i el 26% de
la JC en el cas dels ajuntaments, d'un 48,5% i d'un 35,7% pel que fa a la Generalitat de Catalunya i,
en un grau més baix, d'un 29,4% i d'un 8,3% respecte a Hisenda. Els percentatges són molt menors
respecte a les visites als webs de les diputacions, de la Seguretat Social i d'altres administracions, i
són insignificants referent als webs de la Unió Europea. La finalitat d'aquestes visites és
fonamentalment de cerca d'informació més que no pas de tràmit, excepte en el cas del web
d'Hisenda, que un 30,6% de la VC i un 20,5% de la JC utilitzen per a fer tràmits. En tots els casos, un
alt percentatge dels qui utilitzen aquests serveis consideren útil la visita en línia.
Una altra activitat freqüent, en proporcions semblants per a ambdós grups, és l'ús d'Internet per a
buscar informació sobre espectacles (37,8% i 35,3% dels usuaris, respectivament). També hi ha un
grau d'utilització significatiu (27,6% i 30%) per a buscar informació sobre cursos de formació i, en el
cas de la VC, per a buscar informació sobre la seva associació professional (29,7%) i per a obtenir
informació sobre la seva salut o la de la seva família (24,9%), si bé aquí el percentatge és molt més
baix per a la JC, entre els quals només un 13,9% utilitzen Internet per a informació sobre salut –
potser és una indicació que la preocupació per la salut és lluny de les ments joves.
La societat xarxa a catalunya 40 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
La consulta virtual de biblioteques, enciclopèdies, diccionaris i atles també és una activitat freqüent
per a tots dos grups d'usuaris: la practiquen el 53% de la VC i el 52,2% de la JC. Baixar programari de
la xarxa és una activitat relativament freqüent, que afecta el 31,5% de la JC i el 26,5% de la VC.
Encara que sigui minoritari, hi ha un desenvolupament de l'ús d'Internet per a informar-se de viatges
(el 50,8% dels usuaris de la VC i el 41,7% dels de la JC) i per a reservar o comprar transport i
allotjament en aquests viatges (un 19,5% de la VC i un 12,1% de la JC). També hi ha un grau
apreciable d'usos relacionats amb operacions bancàries, cosa que ja implica un 32% dels usuaris de
la VC, amb una reducció lògica del percentatge al 12,1% dels joves, amb menys integració en el
sistema bancari. En canvi, els joves utilitzen més que els grans Internet per a buscar feina, el 22,8%
enfront del 10,7% dels grans. La utilització d'Internet per a treballar des de casa és molt minoritària
entre els joves (només un 8,5% dels usuaris) i és superior, però limitada, entre els usuaris de més
edat (un 17,1%). Recordant que això no vol dir que es treballi només des de casa, sinó que és una
activitat que de vegades es fa per Internet, les dades semblen confirmar la tendència internacional
que el teletreball des de casa com a forma principal d'activitat sembla que és un fenomen marginal.
Ara per ara, els cursos en línia tampoc no sembla que siguin una activitat àmpliament difosa entre la
població: només un 6,8% dels usuaris de més edat i un 3,4% dels joves els segueixen. Tanmateix,
per als usuaris grans la dada rellevant és el pes relatiu d'aquests cursos en línia respecte al del total
de cursos de reciclatge professional, referit a la mateixa població d'usuaris. Aquesta anàlisi, per ser
un model específic de tractament de variables, es presenta ulteriorment en el nostre informe de
recerca. La cerca d'informació política o sindical és molt minoritària, en correspondència amb el feble
interès que bona part de la ciutadania mostra per aquestes activitats, segons que assenyalen en un
altre apartat les dades de la nostra enquesta. Encara és més escàs l'interès per la cerca d'informació
sobre gais i lesbianes, encara que aquesta dada s'hauria de relacionar amb la proporció de gais i
lesbianes de la nostra mostra, dada de què no disposem.
En conjunt, les nostres dades confirmen l'observació d'una tendència internacional de l'ús d'Internet
com a instrument d'ajuda en els assumptes concrets que la gent ha de resoldre més que no pas com
a forma d'entreteniment o de fantasia virtual.
Una proporció rellevant de tots dos grups, tanmateix, utilitza Internet per a activitats no directament
instrumentals, sinó directament lligades a la seva expressió personal. Així, el 25,4% dels usuaris de la
VC i el 35,1% de la JC envien felicitacions o postals electròniques, i el 21,9% i el 29,4%,
respectivament, transmeten fotos personals o de la família: d'aquesta manera es va configurant l'ús
progressiu d'Internet com a teixit de la vida personal.
Ara bé, també hi ha una segmentació important dels usos d'Internet entre aquests dos grups
generacionals, en el sentit següent. Als usos instrumentals, els joves hi afegeixen l'ús d'Internet com a
element d'ajuda a la construcció de les seves relacions personals, tant a la xarxa com en la trobada
física. Així, el 53,2% de la JC participa en xats o grups de discussió (en contrast amb només el 19%
La societat xarxa a catalunya 41 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
de la VC). El 42,5% de la JC utilitza el correu electrònic per a organitzar trobades amb els amics, cosa
que és el cas només del 18,4% dels grans. I el 33,1% de la JC recorre al contacte electrònic amb
amics quan estan desanimats, cosa que només fa el 10,9% de la VC. És a dir, per als joves l'ús
d'Internet s'estén per tota la trama de les seves vides, de les seves vides reals, que, per tant, també
inclouen les dimensions de relació personal i comunicació, i a l'accés lliure al que ofereix la xarxa
(música, programari), mentre que per a la població de més edat l'essencial de l'ús d'Internet es
refereix a usos instrumentals, tant en la feina com en les gestions de la vida quotidiana.
En canvi, per a tots dos grups la comercialització d'Internet, és a dir, la compra de béns o serveis en
línia, desperta poc interès. Així, solament el 5,7% dels usuaris de la VC i el 2,4% dels de la JC han
utilitzat Internet per a comprar productes d'alimentació, només un 12,3% de la VC i un 6% de la JC hi
han comprat llibres o música, només un 6,8% de la VC i un 2,8% de la JC hi han comprat productes
informàtics, i, encara que el percentatge de compra o reserva d'entrades per a espectacles és una
mica més alt, tampoc no assoleix valors elevats (15,1% i 7,5%, respectivament). Cap d'aquests dos
grups no participa en subhastes per Internet de manera significativa (2,8% i 2,6%). Finalment, quan
es generalitza a la compra d'“altres coses” per a detectar tendències no predefinides, únicament un
6,4% i un 5% declaren que hi han comprat algun producte d'un altre tipus. Per a interpretar aquests
resultats s'ha de recordar que la falta d'activitat comercial a Internet no sembla que es degui a un
desconeixement tècnic, perquè els mateixos joves que hi compren poca música o productes
informàtics baixen lliurement els mateixos productes, cosa que requereix més sofisticació tècnica. I
tant ells com els grans hi fan en percentatges molt més alts altres activitats que demanen una
sofisticació superior a la de comprar per Internet. En realitat, les nostres dades semblen confirmar la
dificultat de comercialitzar Internet mentre es continuïn reproduint models de negoci tradicionals no
adaptats a les característiques específiques de la xarxa i, especialment, a la seva lliure comunicació.
Cal dir, tanmateix, que un 70,4% dels joves naveguen de tant en tant per Internet sense objectiu
concret (encara que ho fan el 45,7% dels usuaris de la VC). La interpretació de la dada és complexa,
perquè tant pot ser un viatge mental en la virtualitat com l'adopció d'Internet per a una pràctica social
habitual en la joventut de tots els temps: la cerca oberta, l'experimentació.
La societat xarxa a catalunya 43 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
2.7. Els usos d’Internet i la seva relació amb les pràctiques socials de la vida quotidiana
Internet és un mitjà de comunicació interactiu. És un mitjà de comunicació específic que s'inclou
intersticialment en tot el que és comunicació, és a dir pràcticament el conjunt de l'activitat humana. En
aquest sentit és diferent dels mitjans de comunicació de masses, activitat comunicativa basada en
missatges unidireccionals d'un emissor a molts receptors. Així, doncs, hem analitzat com se situa
Internet en aquest univers comunicatiu i com substitueix (o no substitueix) en l'ús del temps altres
pràctiques de la vida quotidiana. Els resultats, altra vegada, ofereixen un panorama que diferencia la
Jove Catalunya de la Vella.
Així, el 90,8% de la gent mira televisió diàriament, però la proporció és una mica menor per als més
joves (el 87,2% enfront del 91,9% de la VC). A partir de l'ús d'Internet, el 20,1% dels joves diuen que
miren menys televisió (enfront del 13,4% de la VC). Referent a mirar vídeos o DVD, el 54,3% dels
joves ho fan cada setmana1 (però només un 28,2% de la VC), i aquesta pràctica només disminueix
amb l'ús d'Internet en un 10,9% dels usuaris. La ràdio també és un mitjà de comunicació privilegiat
que escolta diàriament el 64,3% de la població, proporció que baixa al 45,7% referent a la lectura de
diaris i revistes. Escoltar música és una activitat diària important per als joves (80%) i també, en
menor mesura, per als grans (50,2%). En tots aquests casos, la disminució del temps de l'activitat per
l'ús d'Internet és molt poc significativa: afecta solament un 1,9% de la VC i un 5% de la JC en el cas
de la ràdio, un 1,7% i un 5,4% en el cas de lectura de premsa i un 2,1% i un 3,3% en el cas de la
música. Tampoc la lectura de llibres no sembla afectada per Internet per a la immensa majoria dels
usuaris: només passa per a un 5,1% de la VC i per a un 5,6% de la JC. Per cert, que un 29,4% dels
joves i un 22,9% dels grans llegeixen llibres diàriament, en clara contradicció amb la imatge d'una
societat en què ja no es llegeix. Si calculem la freqüència setmanal de lectura de llibres, el 55,6% dels
joves i el 39,6% dels grans són lectors assidus de llibres.
En un esforç per captar la realitat multiforme de l'activitat humana, decidim mesurar la freqüència de
la no-activitat voluntària, identificada en termes col· loquials com a “no fer res, badar”. Doncs bé, el
21,4% dels entrevistats declaren que practiquen aquesta “no-activitat” diàriament, i el percentatge és
una mica més alt (23,6%) entre els joves. Un altre 15,2% declaren que la practiquen menys sovint.
L'ús d'Internet només fa disminuir l'esmentada pràctica en el 8% dels usuaris joves i en el 4,2% dels
grans, i això indica que es tracta d'una cosa que cobreix una certa necessitat. Potser badar no és tan
lluny del que en un altre context cultural se'n diria meditació.
L'activitat social és molt intensa a Catalunya, sobretot entre els joves. Un 11,5% de la població va a
bars o restaurants cada dia i, entre els joves, un 76,8% té una freqüència setmanal d'assistència a
bars, restaurants i discoteques (i, els grans, encara que menys, també surten en un 34,5 %), un 42%
dels joves i un 12,7% dels grans van al cine cada setmana, si bé la proporció baixa al 6,1% i el 4,3%
quan es tracta de teatre, òpera o concerts i al 4,7% amb referència a exposicions o conferències. Les
1 En aquest apartat les dades referents a l’ús setmanal inclouen l’ús diari.
La societat xarxa a catalunya 44 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
activitats d'assistència a competicions esportives són practicades cada setmana per un 19,2% dels
joves i un 10,1% dels grans. I molts joves són esportistes: un 33,1% practiquen un esport o fan una
activitat física cada setmana i fins i tot entre la VC també trobem un 23,8% en aquesta categoria. La
gent, a més, dóna molta importància a les seves relacions personals. El 55,1% dels joves i el 35,5%
dels grans es troben cada dia amb familiars o amics. El 84,8% dels joves i el 79,4% dels grans parlen
amb la gent de casa seva o juguen amb els nens cada dia.
En contra d'una certa imatge, les festes populars i els esdeveniments al carrer són una pràctica
esporàdica per a un 45,1% dels joves i un 38,7% dels grans, i només representen una pràctica
setmanal per a un 11,7% dels joves i un 10,6% dels grans. La importància de l'espai públic sembla
que és més gran com a suport de trobada espontània de la gent que no pas com a plataforma
d'organització institucionalitzada. De fet, és més freqüent la pràctica d'un hobby (una pràctica
setmanal per al 20,8% de la població), és a dir, una activitat individualment definida com a forma
d'expressió preferida.
La cosa menys popular entre els joves és la pràctica religiosa (només un 4,6% acudeixen a un lloc de
culte setmanalment i un 84,5% no ho fan mai). La proporció d'assistència setmanal en un lloc
d'aquests és una mica més alta entre la VC (un 15,6%), si bé un 63,2% de la VC també declara que
no va mai a l'església. Encara menys practicada que la religió és l'activitat política o sindical, ja que la
proporció dels qui declaren que no assisteixen mai a aquestes activitats és del 89,2%, amb una
proporció semblant entre joves i grans (de fet, per als grans és una mica més alt el percentatge de no-
assistència).
Ara bé, el que és altament significatiu és que cap d'aquestes activitats o pràctiques socials no sembla
afectada per l'ús d'Internet. El percentatge dels qui declaren un grau menor de cada una d'aquestes
pràctiques a partir de l'ús d'Internet oscil· la en general entre un 1% i un 5% dels usuaris, tant per a la
VC com per a la JC. Llavors, d'on treu temps la gent per a Internet? Alguna cosa sembla que en
diguin les dades descriptives respecte als joves: un 11,4% declaren que dormen menys i, com hem
assenyalat, un 10,9% passen menys temps mirant vídeos i un 20,1% declaren que miren menys
televisió (les proporcions de substitució són molt més baixes per a la VC). També es redueix el joc
amb ordinadors o consoles per a un 7,3% dels joves, però això queda ben compensat pel 15,1% que
declaren que augmenten la freqüència d'ús de videojocs amb l'ús d'Internet (naturalment, passen a
jocs en línia). Però, fins i tot si considerem el 20% de joves que miren menys televisió i/o dormen
menys, queda la immensa majoria dels usuaris que utilitzen Internet sense que aquest ús afecti
essencialment la seva dedicació a les pràctiques comunicatives i socials. Potser aquesta feble
substitució d'activitats canvia a partir de nivells alts d'intensitat d'ús d'Internet, i cap aquí s'orienta
l'anàlisi que presentem en un capítol diferent del nostre estudi. Però, d'entrada, s'ha de subratllar que
l'especificitat d'usos d'Internet, que s'afegeix al conjunt de la pràctica quotidiana, és absorbida per
aquesta pràctica en comptes de desplaçar-la per a tancar l'activitat social en un món virtual. Internet
La societat xarxa a catalunya 45 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
és virtualitat real, és a dir, comunicació virtual integrada a les pràctiques socials que configuren la
nostra realitat.
La societat xarxa a catalunya 47 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
2.8. Els usos lingüístics d’Internet a Catalunya
En un altre apartat del nostre estudi abordem en profunditat la relació entre pràctica lingüística i
construcció de la identitat cultural. En aquest apartat ens centrem en l'observació de la pràctica
lingüística a Internet, diferenciada entre la JC i la VC. És interessant veure que el percentatge de la
JC (amb nivell superior de coneixement del català) que utilitza el català a la seva pàgina d'inici és
inferior al percentatge corresponent de la VC (el 17,9% enfront del 27,4%). Alhora, l'ús d'una pàgina
d'inici en anglès és extremadament minoritari en tots dos grups (el 3,8% i el 4,5%, respectivament).
En la mateixa tendència se situa la dada que assenyala que el català és utilitzat preferentment a les
pàgines visitades d'Internet per només un 20,2% dels joves i un 27,8% dels grans, i que la participació
en xats o grups de discussió en català és practicada per un 25% i un 24%, respectivament, essent-hi
l'idioma majoritari el castellà. Ara bé, la interpretació correcta d'aquestes dades demana posar-les en
relació amb una altra, altament significativa: la proporció del català en els missatges electrònics és
força més alta: assoleix un 35,4% de la JC i un 41,9% dels usuaris de la VC. Com que el correu
electrònic és autogenerat mentre que els usos d'Internet depenen de l'oferta existent en línia, resulta
que hi ha un clar desfasament entre oferta i demanda en català en la realitat actual d'Internet a
Catalunya. Una altra observació rellevant és que, amb tot, hi ha més preferència de català entre els
usuaris de la VC que entre els de la JC. Tenint en compte que la JC és perfectament fluida en català,
això indica una tendència a un bilingüisme pragmàtic entre els joves: utilitzen el llenguatge adequat
per al que necessiten i, ja que les possibilitats de comunicació global són més grans en castellà,
aquest és el seu idioma més freqüent. Podria ser l'anglès, però és clar que el coneixement de l'anglès
a Catalunya és, ara per ara, extremadament limitat, fins i tot entre els joves, i sense comparació amb
els països europeus més avançats amb els quals Catalunya es vol equiparar.
La societat xarxa a catalunya 49 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
2.9. La relació amb Internet dels no connectats a la xarxa
La majoria de la població catalana encara no era usuària d'Internet a la primavera del 2002. Però la
seva relació amb Internet és molt diversa. En general, la majoria sap què és Internet (un 53% de la
VC i un 85,5% de la JC). Només un 19,8% de la VC no sap què és Internet (enfront d'un 4% de la
JC). Hem construït una escala de distanciament respecte a Internet basada en l'interès demostrat a
informar-se sobre Internet i el projecte d'utilitzar Internet en el futur o no utilitzar-la. Entre els no
usuaris, un 47,8% se'n situen a molta distància i és poc probable que per pròpia iniciativa utilitzin
Internet en el futur; un 20,1% semblen inclinats a utilitzar Internet i un 32% se situen a nivells mitjans
de distanciament. La diferència per edats és, tanmateix, considerable. Entre els no usuaris de la JC,
el 51% pensen que acabaran utilitzant Internet i el 36,1% pensen que és possible. Només un 8% no
es veuen fent servir Internet en el futur. Quant a les raons de no utilitzar Internet, també varien per
generacions. Per als grans, el 24,1% és perquè no saben com funciona, mentre que entre els joves,
el 21,7% indiquen el cost de connexió com a principal obstacle. La falta de temps és un motiu més
important per als joves que no pas per als grans. No sembla que la por de rebre virus o de patir algun
tipus de control tingui un paper en la prevenció contra Internet. En canvi, si acumulem els
percentatges de tres motius semblants (“No sap per a què serveix”, “No ho necessita / No té utilitat” i
“No li agrada”), trobem una proporció del 24,4% per als joves i del 23,7% per als de més edat. Això
confirma l'observació internacional segons la qual l'ús d'Internet depèn de la utilitat que presenti per a
la pràctica social de la gent en el seu propi context. Les persones adapten la tecnologia, i Internet en
particular, a les necessitats i projectes de les seves vides en comptes d'adaptar la seva vida a la
tecnologia. Oblidar aquest resultat bàsic i sistemàtic de la recerca internacional sobre Internet, que
també sembla que es verifica a Catalunya, equivaldria a reduir l'ús d'Internet, i per tant el
desenvolupament de la societat xarxa, a un cimbell ideològic.
La societat xarxa a catalunya 51 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
Annex estadístic
Nota: Aquest annex inclou taules seleccionades que serveixen de suport empíric a les anàlisis
presentades en aquest apartat i construïdes entorn de la distinció entre Jove Catalunya i Vella
Catalunya. La seqüència de taules en diferents apartats segueix la seqüència de l'anàlisi presentada
al text. S'ha de subratllar que les taules presentades en aquest annex no recullen totes les dades de
l'enquesta. Les taules de freqüències per a totes les preguntes del qüestionari es presenten i
comenten a l'apartat següent. S'exclouen tanmateix, tant d'aquest apartat com del següent, les taules
que recullen dades utilitzades únicament per a construir les variables analítiques les relacions de les
quals s'estudien a l'apartat 5 de l'informe de recerca.
A. La població entrevistada
A1. Gènere de l'entrevistat
1067 47,2% 383 51,4% 1450 48,3%
1193 52,8% 362 48,6% 1555 51,7%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Home
Dona
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
A2. Estat civil de l'entrevistat
293 13,0% 671 90,1% 964 32,1%
69 3,1% 28 3,8% 97 3,2%
1598 70,7% 46 6,2% 1644 54,7%
60 2,7% 0 ,0% 60 2,0%
33 1,5% 0 ,0% 33 1,1%
207 9,2% 0 ,0% 207 6,9%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Solter
Emparellat
Casat
Separat
Divorciat
Vidu
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
A3. Gradària del municipi de residència de l'entrevistat
143 6,3% 41 5,5% 184 6,1%
156 6,9% 51 6,8% 207 6,9%160 7,1% 51 6,8% 211 7,0%
265 11,7% 97 13,0% 362 12,0%309 13,7% 113 15,2% 422 14,0%
237 10,5% 91 12,2% 328 10,9%407 18,0% 143 19,2% 550 18,3%
583 25,8% 158 21,2% 741 24,7%2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Municipis de menys de 2000 habitantsMunicipis de 2001 a 5000 habitants
Municipis de 5001 a 10000 habitantsMunicipis de 10001 a 20000
Municipis 20001 a 50000Municipis 50001 a 100000
Municipis de 100001 a 1000000Barcelona
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 52 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
A4. On va néixer vostè?
790 35,0% 463 62,1% 1253 41,7%
530 23,5% 227 30,5% 757 25,2%
830 36,7% 32 4,3% 862 28,7%
110 4,9% 23 3,1% 133 4,4%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Al mateix municipide residència actual
A un altre municipide Catalunya
A la resta d'Espanya
A l'estranger
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
A5. Origen geogràfic de l'entrevistat
479 21,2% 248 33,3% 727 24,2%
350 15,5% 244 32,8% 594 19,8%
491 21,7% 198 26,6% 689 22,9%
382 16,9% 10 1,3% 392 13,0%
443 19,6% 22 3,0% 465 15,5%
27 1,2% 8 1,1% 35 1,2%
4 ,2% 0 ,0% 4 ,1%
1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%
34 1,5% 11 1,5% 45 1,5%
44 1,9% 4 ,5% 48 1,6%
5 ,2% 0 ,0% 5 ,2%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Barcelona
Resta RegióMetropolitana
Resta Catalunya
Andalusia
Resta Espanya
Àfrica del nort
Àfrica subsahariana
Continent indi
Llatinoamèrica
Resta
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
A6. Quin any va arribar a Catalunya?
1320 58,4% 690 92,6% 2010 66,9%
58 2,6% 25 3,4% 83 2,8%
53 2,3% 18 2,4% 71 2,4%
121 5,4% 6 ,8% 127 4,2%
301 13,3% 0 ,0% 301 10,0%
180 8,0% 0 ,0% 180 6,0%
86 3,8% 0 ,0% 86 2,9%
35 1,5% 0 ,0% 35 1,2%
15 ,7% 0 ,0% 15 ,5%
4 ,2% 0 ,0% 4 ,1%
87 3,8% 6 ,8% 93 3,1%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
NP (nascut a Catalunya)
D'1 a 10 anys
D'11 a 20 anys
De 21 a 30 anys
De 31 a 40 anys
De 41 a 50 anys
De 51 a 60 anys
De 61 a 70 anys
De 71 a 80 anys
De 81 a 90 anys
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 53 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
A7. On va néixer el seu pare?
486 21,5% 218 29,3% 704 23,4%
422 18,7% 159 21,3% 581 19,3%
1242 55,0% 330 44,3% 1572 52,3%94 4,2% 30 4,0% 124 4,1%
16 ,7% 8 1,1% 24 ,8%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Al mateix municipide residència quel'entrevistatA un altre municipide CatalunyaA la resta d'Espanya
A l'estranger
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
A8. Origen geogràfic del pare de l'entrevistat
231 10,2% 144 19,3% 375 12,5%
200 8,8% 90 12,1% 290 9,7%
467 20,7% 142 19,1% 609 20,3%
542 24,0% 155 20,8% 697 23,2%693 30,7% 174 23,4% 867 28,9%
22 1,0% 10 1,3% 32 1,1%4 ,2% 1 ,1% 5 ,2%
1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%
36 1,6% 12 1,6% 48 1,6%31 1,4% 7 ,9% 38 1,3%
33 1,5% 10 1,3% 43 1,4%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
BarcelonaResta RegióMetropolitana
Resta CatalunyaAndalusia
Resta EspanyaÀfrica del nort
Àfrica subsahariana
Continent indiLatinoamèrica
Resta
NS/NCTotal
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N PercentatgeTotal
A9. On va néixer la seva mare?
471 20,8% 218 29,3% 689 22,9%
442 19,6% 154 20,7% 596 19,8%
1229 54,4% 338 45,4% 1567 52,1%
103 4,6% 31 4,2% 134 4,5%
15 ,7% 4 ,5% 19 ,6%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Al mateix municipide residència quel'entrevistat
A un altre municipide Catalunya
A la resta d'Espanya
A l'estranger
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 54 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
A10. Origen geogràfic de la mare de l'entrevistat
239 10,6% 134 18,0% 373 12,4%
196 8,7% 100 13,4% 296 9,9%
470 20,8% 134 18,0% 604 20,1%
540 23,9% 158 21,2% 698 23,2%682 30,2% 180 24,2% 862 28,7%
24 1,1% 10 1,3% 34 1,1%4 ,2% 0 ,0% 4 ,1%
1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%
34 1,5% 13 1,7% 47 1,6%40 1,8% 8 1,1% 48 1,6%
30 1,3% 8 1,1% 38 1,3%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
BarcelonaResta RegióMetropolitana
Resta CatalunyaAndalusia
Resta EspanyaÀfrica del nort
Àfrica subsahariana
Continent indiLatinoamèrica
Resta
NS/NCTotal
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
A11. On va viure abans?a
56 22,5% 25 24,0% 81 22,9%
60 24,1% 20 19,2% 80 22,7%
76 30,5% 30 28,8% 106 30,0%
8 3,2% 6 5,8% 14 4,0%
26 10,4% 13 12,5% 39 11,0%
23 9,2% 10 9,6% 33 9,3%
249 100,0% 104 100,0% 353 100,0%
En un altre domicilidel mateix barri deresidència actual
En un altre barri delmateix municipi
En un altre municipide Catalunya
En un altre municipide la resta d'Espanya
En un altre país
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
Només pels qui han viscut més de 3 mesos en un lloc diferent de l'actual, en els darrers 5 anysa.
La societat xarxa a catalunya 55 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
B. Llengua
B1. Quina és la seva llengua?
927 41,0% 278 37,3% 1205 40,1%
979 43,3% 320 43,0% 1299 43,2%
290 12,8% 138 18,5% 428 14,2%
58 2,6% 7 ,9% 65 2,2%
6 ,3% 2 ,3% 8 ,3%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Català
Castellà
Ambdues per igual
Altres
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
B2. Quina llengua empra habitualment per parlar amb els qui viuen a casa seva?
196 8,7% 9 1,2% 205 6,8%
888 39,3% 249 33,4% 1137 37,8%
989 43,8% 419 56,2% 1408 46,9%
148 6,5% 57 7,7% 205 6,8%
36 1,6% 10 1,3% 46 1,5%
3 ,1% 1 ,1% 4 ,1%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
NP (viu sol)
Català
Castellà
Ambdues igual
Altres
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
B3. Quina llengua empra principalment a la seva feina?
463 39,5% 162 39,4% 625 39,5%
365 31,1% 127 30,9% 492 31,1%
323 27,6% 115 28,0% 438 27,7%
7 ,6% 2 ,5% 9 ,6%
14 1,2% 5 1,2% 19 1,2%
1172 100,0% 411 100,0% 1583 100,0%
Català
Castellà
Ambdues per igual
Altres
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
B4. Quina llengua empra principalment amb els seus amics?
15 ,7% 3 ,4% 18 ,6%
852 37,7% 221 29,7% 1073 35,7%
917 40,6% 309 41,5% 1226 40,8%
446 19,7% 202 27,1% 648 21,6%
22 1,0% 7 ,9% 29 1,0%
8 ,4% 3 ,4% 11 ,4%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
NP (no té amics)
Català
Castellà
Ambdues igual
Altres
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 56 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
B5. Quin és el seu nivell de coneixement del català?
927 41,0% 640 85,9% 1567 52,1%
784 34,7% 59 7,9% 843 28,1%
480 21,2% 39 5,2% 519 17,3%
65 2,9% 6 ,8% 71 2,4%
4 ,2% 1 ,1% 5 ,2%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Parla i escriu català ambfluïdesa
Parla català però nol'escriu
Entén el català però no elparla
No entén el català
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
B6. Quin és el seu nivell de coneixement del castellà?
2075 91,8% 724 97,2% 2799 93,1%
165 7,3% 15 2,0% 180 6,0%
14 ,6% 5 ,7% 19 ,6%
3 ,1% 0 ,0% 3 ,1%
3 ,1% 1 ,1% 4 ,1%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Parla i escriu castellàamb fluïdesa
Parla castellà però nol'escriu
Entén el castellà peròno el parla
No entén el castellà
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
B7. Quin és el seu nivell de coneixement de l'anglès?
149 6,6% 209 28,1% 358 11,9%
117 5,2% 121 16,2% 238 7,9%
292 12,9% 206 27,7% 498 16,6%
1695 75,0% 208 27,9% 1903 63,3%
7 ,3% 1 ,1% 8 ,3%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Parla i escriu anglèsamb fluïdesa
Parla anglès però nol'escriu
Entén l'anglès peròno el parla
No entén l'anglès
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 57 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
C. Educació i formació
C1. Quin és el seu nivell màxim d'estudis acabats?
55 2,4% 2 ,3% 57 1,9%
160 7,1% 4 ,5% 164 5,5%
508 22,5% 73 9,8% 581 19,3%
789 34,9% 278 37,3% 1067 35,5%
206 9,1% 160 21,5% 366 12,2%
112 5,0% 52 7,0% 164 5,5%
135 6,0% 78 10,5% 213 7,1%
106 4,7% 52 7,0% 158 5,3%
166 7,3% 44 5,9% 210 7,0%
21 ,9% 2 ,3% 23 ,8%
2 ,1% 0 ,0% 2 ,1%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
No sap llegir ni escriure
No té estudis però sap llegir iescriure
Primària incompleta (6è d'EGB,ingrés o similar)
Primària completa (batxilleratelemental, EGB, graduat, ESO)
Secundària (batx. superior, BUP,COU, PREU, batx. pla nou)
FPI, FP grau mitjà, oficialiaindustrial o equivalent
FPII, FP grau superior, mestratgeindustrial o equivalent
Estudis universitaris de grau mitjà:diplomatura
Estudis universitaris de grausuperior: llicenciatura
Estudis universitaris de tercer cicle:doctorat
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
C2. Nivell educatiua
1511 66,9% 358 48,1% 1869 62,3%
438 19,4% 150 20,2% 588 19,6%
26 1,2% 159 21,4% 185 6,2%
282 12,5% 77 10,3% 359 12,0%
2257 100,0% 744 100,0% 3001 100,0%
Primària i menys
Secundària finalitzada
Estudiants
Estudis superiorsfinalitzats
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
Variable construïda a partir de la pregunta "Quin és el seu nivell màvim d'estudis acabats?"a.
C3. Utilitza el correu electrònic o Internet al seu centre de formació?
14 41,2% 189 57,1% 203 55,6%
10 29,4% 78 23,6% 88 24,1%
8 23,5% 64 19,3% 72 19,7%
2 5,9% 0 ,0% 2 ,5%
34 100,0% 331 100,0% 365 100,0%
Sí
Hi té accés peròno l'utilitza mai
No hi té accés
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 58 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
C4. Amb quina freqüència utilitza el correu electrònic al seu centre de formació?
1 2,9% 3 ,9% 4 1,1%
6 17,6% 45 13,6% 51 14,0%
6 17,6% 102 30,8% 108 29,6%
1 2,9% 17 5,1% 18 4,9%
0 ,0% 4 1,2% 4 1,1%
0 ,0% 18 5,4% 18 4,9%
18 52,9% 142 42,9% 160 43,8%
2 5,9% 0 ,0% 2 ,5%
34 100,0% 331 100,0% 365 100,0%
Més de 5 cops al dia
Entre 1 i 4 cops al dia
Almenys un cop persetmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NP (no té accés o noutilitza Internet)
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
C5. Amb quina freqüència utilitza Internet al seu centre de formació?
1 2,9% 4 1,2% 5 1,4%
7 20,6% 48 14,5% 55 15,1%
5 14,7% 106 32,0% 111 30,4%
1 2,9% 22 6,6% 23 6,3%
0 ,0% 4 1,2% 4 1,1%
0 ,0% 5 1,5% 5 1,4%
18 52,9% 142 42,9% 160 43,8%
2 5,9% 0 ,0% 2 ,5%
34 100,0% 331 100,0% 365 100,0%
Més de 5 cops al dia
Entre 1 i 4 cops al dia
Almenys un cop persetmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NP (no té accés o noutilitza Internet)
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
C6. Ha realitzat en els darrers 2 anys alguna mena de curs no reglat o curset encaminat a millorar la sevacapacitació tècnica o personal? Ha estat presencial o per Internet?
348 15,4% 238 31,9% 586 19,5%
13 ,6% 3 ,4% 16 ,5%
6 ,3% 1 ,1% 7 ,2%
10 ,4% 5 ,7% 15 ,5%
1879 83,1% 496 66,6% 2375 79,0%
4 ,2% 2 ,3% 6 ,2%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Sí, presencial
Sí, per Internet
Sí, uns presencials iuns altres per Internet
Altres
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 59 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
C7. Quin tipus de cursos o cursets ha realitzat en els darrers 2 anys? Màster o curs de postgrau
28 7,3% 13 5,2% 41 6,5%
347 91,1% 235 94,4% 582 92,4%
1 ,3% 0 ,0% 1 ,2%
5 1,3% 1 ,4% 6 1,0%
381 100,0% 249 100,0% 630 100,0%
Sí, ha fet unmàster/postgraucontinuació est.realitzats
No
Sí, ha fet unmàster/postgraudiscordant est. realitzats
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
C8. Quin tipus de cursos o cursets ha realitzat en els darrers 2 anys? D'Internet o d'informàtica
132 34,6% 57 22,9% 189 30,0%
244 64,0% 191 76,7% 435 69,0%
5 1,3% 1 ,4% 6 1,0%
381 100,0% 249 100,0% 630 100,0%
Sí, ha fet algun cursd'Internet o informàtica
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
C9. Quin tipus de cursos o cursets ha realitzat en els darrers 2 anys? D'idiomes
44 11,5% 31 12,4% 75 11,9%
299 78,5% 147 59,0% 446 70,8%
33 8,7% 70 28,1% 103 16,3%
5 1,3% 1 ,4% 6 1,0%
381 100,0% 249 100,0% 630 100,0%
Sí, ha fet alguncurs d'idiomes
No
Si, ha fet alguncurs d'anglès
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
C10. Quin tipus de cursos o cursets ha realitzat en els darrers 2 anys? Un altre curs de reciclatgeprofessional
104 27,3% 42 16,9% 146 23,2%
219 57,5% 190 76,3% 409 64,9%
52 13,6% 15 6,0% 67 10,6%
6 1,6% 2 ,8% 8 1,3%
381 100,0% 249 100,0% 630 100,0%
Sí, ha fet un curscontinuació delsest . realitzats
No
Sí, ha fet un cursdiscordant ambest . realitzats
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 60 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
C11. Quin tipus de cursos o curset ha realitzat en els darrers 2 anys? Un altre tipus de curs ocurset
59 15,5% 63 25,3% 122 19,4%
317 83,2% 185 74,3% 502 79,7%
5 1,3% 1 ,4% 6 1,0%
381 100,0% 249 100,0% 630 100,0%
Sí, ha fet un altretipus de curs
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
C12. Durant la setmana passada, ha realitzat alguna d'aquestes activitats? Ha vist alguns delssegüents programes de TV: Aleph, Grandes documentales, Horitzonts, National Geographic,
Paissatges de la terra, Planeta Terra, Punt Omega, Segle XX o Universitat Oberta
990 43,8% 312 41,9% 1302 43,3%
1245 55,1% 429 57,6% 1674 55,7%
25 1,1% 4 ,5% 29 1,0%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Sí, ha vist algundocumental
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
C13. Durant la setmana passada, ha realitzat alguna d'aquestes activitats? Ha visitat pàgines webrelacionades amb la seva feina, professió o estudis
303 13,4% 288 38,7% 591 19,7%
1930 85,4% 453 60,8% 2383 79,3%
27 1,2% 4 ,5% 31 1,0%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Sí, ha visitat websrelacionades ambfeina o estudis
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
C14. Durant la setmana passada, ha realitzat alguna d'aquestes activitats? Ha consultat llibres, revistesespecialitzades o documentació sobre temes relacionats amb la seva professió o estudis
440 19,5% 337 45,2% 777 25,9%
1795 79,4% 402 54,0% 2197 73,1%
25 1,1% 6 ,8% 31 1,0%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Sí, ha consultatllibres/revistes relac.amb feina/estudis
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 61 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
C15. Durant la setmana passada, ha realitzat alguna d'aquestes activitats? Ha llegit llibres relacionatsamb la seva professió o estudis
394 17,4% 321 43,1% 715 23,8%
1841 81,5% 418 56,1% 2259 75,2%
25 1,1% 6 ,8% 31 1,0%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Sí, ha llegit llibresrelacionats ambfeina/estudis
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
C16. Al llarg de l'any 2001, ha assistit a congressos, conferències, simpòsiums, etc.relacionats amb la seva professió o els seus estudis?
307 13,6% 194 26,0% 501 16,7%
1946 86,1% 550 73,8% 2496 83,1%
7 ,3% 1 ,1% 8 ,3%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
C17. Al llarg de l'any 2001, ha tingut vostè (o la seva família en vostè) despeses en concepte
de formació no reglada?
260 11,5% 190 25,5% 450 15,0%
1986 87,9% 552 74,1% 2538 84,5%
14 ,6% 3 ,4% 17 ,6%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
D. Situació laboral i usos d’Internet
D1. Quina és la seva situació d'activitat?
1042 46,1% 304 40,8% 1346 44,8%
130 5,8% 107 14,4% 237 7,9%
36 1,6% 16 2,1% 52 1,7%
59 2,6% 33 4,4% 92 3,1%
510 22,6% 2 ,3% 512 17,0%
412 18,2% 11 1,5% 423 14,1%
2 ,1% 270 36,2% 272 9,1%
66 2,9% 1 ,1% 67 2,2%
3 ,1% 1 ,1% 4 ,1%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Treballa a temps complet
Treballa a temps parcial
Aturat amb subsidi
Aturat sense subsidi
Jubilat/da
Dedicació exclusiva a lestasques de la llar
Estudiant
Incapacitat/ada oinvalidesa permanent
Una altra situació
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 62 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
D2. Situació laboral de l'entrevistat
1172 51,9% 411 55,2% 1583 52,7%
95 4,2% 49 6,6% 144 4,8%
993 43,9% 285 38,3% 1278 42,5%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Ocupat
Aturat
Inactiu
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
D3. Quantes persones treballen en l'empresa o organització on vostè treballa (o treballava)?
250 12,4% 20 3,8% 270 10,6%
553 27,4% 183 34,4% 736 28,9%
195 9,7% 54 10,2% 249 9,8%
223 11,1% 54 10,2% 277 10,9%
797 39,5% 221 41,5% 1018 39,9%
2018 100,0% 532 100,0% 2550 100,0%
Sol/a
De 2 a 10 treballadors
D'11 a 20 treballadors
De 21 a 50 treballadors
Més de 50 treballadors
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
D4. Quina categoria profesional té (o tenia) a la seva empresa?
218 10,7% 35 6,5% 253 9,9%
734 36,1% 175 32,7% 909 35,4%
1081 53,2% 325 60,7% 1406 54,8%
2033 100,0% 535 100,0% 2568 100,0%
Alta
Mitjana
Baixa
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
D5. Quin tipus de contracte té a la seva feina?
79 6,7% 7 1,7% 86 5,4%
663 56,6% 178 43,3% 841 53,1%
145 12,4% 160 38,9% 305 19,3%
36 3,1% 18 4,4% 54 3,4%
229 19,5% 27 6,6% 256 16,2%
13 1,1% 19 4,6% 32 2,0%
7 ,6% 2 ,5% 9 ,6%
1172 100,0% 411 100,0% 1583 100,0%
És funcionari
Contracte indefinit
Contracte temporal
Treballa sense contracte
Treballa pel seu compte(autònoms, empresaris,prof. liber.)
Una altra relaciócontractual
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
D6. Estabilitat professional de l'entrevistat
25 1,1% 48 6,4% 73 2,4%
832 36,8% 93 12,5% 925 30,8%
236 10,4% 171 23,0% 407 13,5%
1167 51,6% 433 58,1% 1600 53,2%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Inici vida professional
Alta
Mitjana
Baixa
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 63 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
D7. A quantes empreses diferents ha treballat en els últims 5 anys?
88 26,0% 105 29,7% 193 27,9%
142 42,0% 102 28,8% 244 35,3%
54 16,0% 70 19,8% 124 17,9%
21 6,2% 26 7,3% 47 6,8%
7 2,1% 20 5,6% 27 3,9%
2 ,6% 11 3,1% 13 1,9%
2 ,6% 6 1,7% 8 1,2%
1 ,3% 2 ,6% 3 ,4%
2 ,6% 0 ,0% 2 ,3%
19 5,6% 12 3,4% 31 4,5%
338 100,0% 354 100,0% 692 100,0%
1
2
3
4
5
6
7
8
10
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
D8. Quantes vegades s'ha trobat en atur en els últims 2 anys?
2152 95,2% 654 87,8% 2806 93,4%
61 2,7% 56 7,5% 117 3,9%
27 1,2% 18 2,4% 45 1,5%
2 ,1% 2 ,3% 4 ,1%
1 ,0% 6 ,8% 7 ,2%
2 ,1% 1 ,1% 3 ,1%
15 ,7% 8 1,1% 23 ,8%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
NP (no treb. o nocanvi d'empresao 0 vegades atur)
1
2
3
4
5
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
D9. En els últims 2 anys, ha tingut algun tipus de promoció professional a la seva feina?
140 11,9% 68 16,5% 208 13,1%
1023 87,3% 339 82,5% 1362 86,0%
9 ,8% 4 1,0% 13 ,8%1172 100,0% 411 100,0% 1583 100,0%
Sí
NoNS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N PercentatgeTotal
D10. Nivell desenvolupament professional
54 4,6% 34 8,3% 88 5,6%
111 9,5% 53 12,9% 164 10,4%
430 36,7% 146 35,5% 576 36,4%
577 49,2% 178 43,3% 755 47,7%
1172 100,0% 411 100,0% 1583 100,0%
Alt
Mig
Baix
Nul
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 64 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
D11. En aquests 2 anys, li han apujat el sou més enllà del que li pertovaca per conveni?
149 12,7% 73 17,8% 222 14,0%
1006 85,8% 331 80,5% 1337 84,5%
17 1,5% 7 1,7% 24 1,5%
1172 100,0% 411 100,0% 1583 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
D12. Si compara la feina que feia fa 2 anys amb la que fa ara, creu que en l'actualitat utilitza més
coneixements tècnics o menys?
510 43,5% 208 50,6% 718 45,4%
632 53,9% 162 39,4% 794 50,2%
15 1,3% 8 1,9% 23 1,5%
8 ,7% 29 7,1% 37 2,3%
7 ,6% 4 1,0% 11 ,7%
1172 100,0% 411 100,0% 1583 100,0%
Més coneixementstècnics
Els mateixos
Menys coneixementstècnics
Llavors no treballava
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
D13. A l'empresa on vostè treballa, disposen de connexió a Internet?
689 58,8% 250 60,8% 939 59,3%
325 27,7% 108 26,3% 433 27,4%
156 13,3% 52 12,7% 208 13,1%
2 ,2% 1 ,2% 3 ,2%
1172 100,0% 411 100,0% 1583 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
D14. A l'empresa tenen connexió a Internet d'alta velocitat?
300 35,4% 102 33,7% 402 35,0%
95 11,2% 32 10,6% 127 11,0%
450 53,1% 168 55,4% 618 53,7%
2 ,2% 1 ,3% 3 ,3%
847 100,0% 303 100,0% 1150 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
D15. Sap quin tipus de connexió d'alta velocitat?
141 18,8% 47 17,3% 188 18,4%
43 5,7% 21 7,7% 64 6,3%
16 2,1% 6 2,2% 22 2,2%
14 1,9% 5 1,8% 19 1,9%
535 71,1% 191 70,5% 726 71,0%
3 ,4% 1 ,4% 4 ,4%
752 100,0% 271 100,0% 1023 100,0%
ADSL
XDSI (RDSI)
LAN
Per cable/fibra òptica
No ho sap o no sapsi té alta velocitat
NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 65 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
D16. Utilitza el correu electrònic o Internet a la seva feina?
317 45,9% 102 40,6% 419 44,5%
158 22,9% 48 19,1% 206 21,9%
214 31,0% 100 39,8% 314 33,4%
1 ,1% 1 ,4% 2 ,2%
690 100,0% 251 100,0% 941 100,0%
Sí
No, però hi té accés
No hi té accés
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
D17. A la seva feina, amb quina freqüència utilitza el correu electrònic per motius de treball?
99 31,1% 29 27,9% 128 30,3%
128 40,3% 39 37,5% 167 39,6%
62 19,5% 16 15,4% 78 18,5%
17 5,3% 8 7,7% 25 5,9%1 ,3% 0 ,0% 1 ,2%
8 2,5% 10 9,6% 18 4,3%
3 ,9% 2 1,9% 5 1,2%
318 100,0% 104 100,0% 422 100,0%
Més de 5 cops al dia
D'1 a 4 cops al dia
Almenys un cop per setmanaAlmenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NCTotal
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
D18. A part del correu electrònic, amb quina freqüència utilitza Internet per motius de treball?
71 22,3% 23 22,1% 94 22,3%
125 39,3% 42 40,4% 167 39,6%
77 24,2% 19 18,3% 96 22,7%
19 6,0% 5 4,8% 24 5,7%
2 ,6% 1 1,0% 3 ,7%
18 5,7% 12 11,5% 30 7,1%
6 1,9% 2 1,9% 8 1,9%
318 100,0% 104 100,0% 422 100,0%
Més de 5 cops al dia
D'1 a 4 cops al dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
D19. A la seva feina, amb quina freqüència utilitza el correu electrònic per motius personals?
18 5,7% 7 6,7% 25 5,9%
59 18,6% 22 21,2% 81 19,2%
51 16,0% 16 15,4% 67 15,9%
19 6,0% 8 7,7% 27 6,4%
7 2,2% 0 ,0% 7 1,7%
158 49,7% 47 45,2% 205 48,6%
6 1,9% 4 3,8% 10 2,4%
318 100,0% 104 100,0% 422 100,0%
Més de 5 cops al dia
D'1 a 4 cops al dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 66 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
D20. A part del correu electrònic, amb quina freqüència utilitza Internet per motius personals?
14 4,4% 6 5,8% 20 4,7%
51 16,0% 18 17,3% 69 16,4%
64 20,1% 18 17,3% 82 19,4%
20 6,3% 5 4,8% 25 5,9%
5 1,6% 1 1,0% 6 1,4%
156 49,1% 52 50,0% 208 49,3%
8 2,5% 4 3,8% 12 2,8%
318 100,0% 104 100,0% 422 100,0%
Més de 5 cops al dia
D'1 a 4 cops al dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
E. Entorn tecnològic
E1. Nombre de telèfons fixos
168 7,4% 51 6,8% 219 7,3%
1918 84,9% 631 84,7% 2549 84,8%144 6,4% 47 6,3% 191 6,4%
17 ,8% 9 1,2% 26 ,9%
5 ,2% 2 ,3% 7 ,2%
2 ,1% 1 ,1% 3 ,1%
6 ,3% 4 ,5% 10 ,3%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
NP (no té telèfon fix)
1
2
3
4
5
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
E2. A la seva llar disposen dels següents aparells o serveis? Telèfon mòbil propi
1221 54,0% 647 86,8% 1868 62,2%
1039 46,0% 98 13,2% 1137 37,8%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
E3. A la seva llar disposen dels següents aparells o serveis? Telèfon mòbil WAP o GPRS
1039 46,0% 98 13,2% 1137 37,8%
156 6,9% 149 20,0% 305 10,1%
999 44,2% 478 64,2% 1477 49,2%
61 2,7% 17 2,3% 78 2,6%
5 ,2% 3 ,4% 8 ,3%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
NP (no té mòbil propi)
Sí
No
No ho sap
NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 67 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
E4. Nombre de telèfons mòbils
998 44,2% 121 16,2% 1119 37,2%596 26,4% 149 20,0% 745 24,8%
422 18,7% 219 29,4% 641 21,3%
149 6,6% 152 20,4% 301 10,0%50 2,2% 72 9,7% 122 4,1%
10 ,4% 19 2,6% 29 1,0%
4 ,2% 5 ,7% 9 ,3%1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%
1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%
29 1,3% 8 1,1% 37 1,2%2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
NP (no té telèfon mòbil)
1
23
4
56
78 o més
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
E5. Nombre de telèfons mòbils amb WAP o GPRS
1846 81,7% 493 66,2% 2339 77,8%
86 3,8% 89 11,9% 175 5,8%
34 1,5% 33 4,4% 67 2,2%
7 ,3% 13 1,7% 20 ,7%
0 ,0% 2 ,3% 2 ,1%
0 ,0% 1 ,1% 1 ,0%
1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%
286 12,7% 114 15,3% 400 13,3%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
NP (no té telèfon mòbil)
1
2
3
4
5
8 o més
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
E6. Nombre de televisors
8 ,4% 0 ,0% 8 ,3%
858 38,0% 164 22,0% 1022 34,0%
1034 45,8% 330 44,3% 1364 45,4%
241 10,7% 174 23,4% 415 13,8%
79 3,5% 54 7,2% 133 4,4%
11 ,5% 12 1,6% 23 ,8%
4 ,2% 1 ,1% 5 ,2%
1 ,0% 1 ,1% 2 ,1%
24 1,1% 9 1,2% 33 1,1%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
NP (no té televisió)
1
2
3
4
5
6
8 o més
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 68 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
E7. A la seva llar disposen dels següents aparells o serveis? Ordinador
1042 46,1% 532 71,4% 1574 52,4%
1217 53,8% 213 28,6% 1430 47,6%
1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
No ho sap
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
E8. Nombre d'ordinadors
1217 53,8% 213 28,6% 1430 47,6%
875 38,7% 440 59,1% 1315 43,8%
98 4,3% 70 9,4% 168 5,6%
23 1,0% 6 ,8% 29 1,0%
3 ,1% 4 ,5% 7 ,2%
1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%
1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%
1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%
41 1,8% 12 1,6% 53 1,8%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
NP (no té ordinador)
1
2
3
4
5
6
8 o més
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
E9. A la seva llar disposen dels següents aparells o serveis? Webcam
70 3,1% 38 5,1% 108 3,6%
2141 94,7% 700 94,0% 2841 94,5%
42 1,9% 5 ,7% 47 1,6%
7 ,3% 2 ,3% 9 ,3%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
E10. A la seva llar disposen dels següents aparells o serveis? Connexió a Internet
623 27,6% 341 45,8% 964 32,1%
1636 72,4% 404 54,2% 2040 67,9%
1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
No ho sap
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
E11. A la seva llar disposen dels següents aparells o serveis? Terminals AOL
20 ,9% 8 1,1% 28 ,9%
2163 95,7% 712 95,6% 2875 95,7%
74 3,3% 22 3,0% 96 3,2%
3 ,1% 3 ,4% 6 ,2%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 69 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
E12. A la seva llar disposen dels següents aparells o serveis? Agendes electròniques PalmPilot
74 3,3% 42 5,6% 116 3,9%
2138 94,6% 689 92,5% 2827 94,1%
46 2,0% 13 1,7% 59 2,0%
2 ,1% 1 ,1% 3 ,1%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
E13. A la seva llar disposen dels següents aparells o serveis? Consoles de videojocs ambaccés a Internet (Playstation2, Dreamcast, X-Box, etc.)
177 7,8% 143 19,2% 320 10,6%
2057 91,0% 597 80,1% 2654 88,3%
25 1,1% 4 ,5% 29 1,0%
1 ,0% 1 ,1% 2 ,1%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
E14. Ha estat connectat a Internet a casa en alguna ocasió i van decidir suspendre la connexió?
78 4,8% 31 7,7% 109 5,3%
1526 93,3% 369 91,3% 1895 92,9%
32 2,0% 4 1,0% 36 1,8%
1636 100,0% 404 100,0% 2040 100,0%
Ara no en té peròanteriorment síMai n'ha tingut
No en té, però nocontesta si abans
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N PercentatgeTotal
E15. Qui va decidir instal·lar la connexió a Internet a casa?
278 44,6% 158 46,3% 436 45,2%
320 51,3% 162 47,5% 482 49,9%
10 1,6% 3 ,9% 13 1,3%
14 2,2% 17 5,0% 31 3,2%
1 ,2% 0 ,0% 1 ,1%
1 ,2% 1 ,3% 2 ,2%
624 100,0% 341 100,0% 965 100,0%
Persona entrevistada
Altres persones de la llar
Altres persones
Persona entrevistada +altres persones de la llar
Altres persones de la llar+ altres persones
NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 70 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
E16. Quin tipus de servidor o servei Internet té a casa?
341 54,6% 213 62,5% 554 57,4%
220 35,3% 106 31,1% 326 33,8%
27 4,3% 6 1,8% 33 3,4%
3 ,5% 1 ,3% 4 ,4%
33 5,3% 15 4,4% 48 5,0%
624 100,0% 341 100,0% 965 100,0%
Pagament
Gratuït
Empresa o escola
No ho sap
NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
E17. Disposen de tarifa plana?
321 51,4% 221 64,8% 542 56,2%
245 39,3% 109 32,0% 354 36,7%
51 8,2% 9 2,6% 60 6,2%
7 1,1% 2 ,6% 9 ,9%
624 100,0% 341 100,0% 965 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
E18. Disposa de connexió d'alta velocitat a casa?a
83 13,3% 63 18,5% 146 15,1%
428 68,6% 254 74,5% 682 70,7%
107 17,1% 23 6,7% 130 13,5%
6 1,0% 1 ,3% 7 ,7%
624 100,0% 341 100,0% 965 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
Els percentatges són sobre les persones que tenen Internet a la llar. El percentatge deconnexió d'alta velocitat a casa sobre els usuaris d'Internet és del 17,2%.
a.
E19. Quin sistema de connexió d'alta velocitat té?
428 18,9% 254 34,1% 682 22,7%
57 2,5% 48 6,4% 105 3,5%
4 ,2% 3 ,4% 7 ,2%
16 ,7% 12 1,6% 28 ,9%
6 ,3% 0 ,0% 6 ,2%
1642 72,7% 405 54,4% 2047 68,1%
107 4,7% 23 3,1% 130 4,3%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Connexió simple
AV - ADSL
AV - XSDI ó RDSI
AV - Cable/FO
AV - No ho sap
No té internet
No sap quin tipusde connexió té
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 71 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
E20. Disposa d'adreça electrònica exclusiva o compartida amb altres membres de la llar?
312 50,0% 253 74,2% 565 58,5%
59 9,5% 20 5,9% 79 8,2%
235 37,7% 62 18,2% 297 30,8%
1 ,2% 0 ,0% 1 ,1%
17 2,7% 6 1,8% 23 2,4%
624 100,0% 341 100,0% 965 100,0%
Sí, exclusiva
Sí, compartida amb altresmembres de la llar
No
No ho sap
NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F. L’ús d’Internet en la societat catalana
F1. Podria dir-nos aproximadament quin any va entrar a Internet per primer cop?
6 1,1% 8 1,6% 14 1,3%
1 ,2% 0 ,0% 1 ,1%
0 ,0% 1 ,2% 1 ,1%
4 ,7% 0 ,0% 4 ,4%
7 1,3% 2 ,4% 9 ,9%
10 1,8% 0 ,0% 10 1,0%
11 2,0% 8 1,6% 19 1,8%
34 6,3% 24 4,8% 58 5,6%
25 4,6% 25 5,0% 50 4,8%
57 10,5% 43 8,7% 100 9,6%
96 17,7% 80 16,1% 176 16,9%
116 21,4% 126 25,4% 242 23,3%
94 17,3% 105 21,2% 199 19,2%
59 10,9% 61 12,3% 120 11,5%
23 4,2% 13 2,6% 36 3,5%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
NS/NC
Any 1987
Any 1990
Any 1991
Any 1992
Any 1993
Any 1994
Any 1995
Any 1996
Any 1997
Any 1998
Any 1999
Any 2000
Any 2001
Any 2002
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F2. A qui acudeix principalment quan no sap fer alguna cosa o necessita ajut per a Internet?
139 25,6% 128 25,8% 267 25,7%
90 16,6% 50 10,1% 140 13,5%
59 10,9% 46 9,3% 105 10,1%
99 18,2% 175 35,3% 274 26,4%
84 15,5% 43 8,7% 127 12,2%
6 1,1% 31 6,3% 37 3,6%
51 9,4% 11 2,2% 62 6,0%
12 2,2% 7 1,4% 19 1,8%
3 ,6% 5 1,0% 8 ,8%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
No necessita ajut
Persona/es de la llar
Altre familiar
Amic
Company de feina oestudis
Professor al centrede formació
Tècnic de l'empresaque li va instal·lar
Altres
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 72 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
F3. De les següents operacions que es poden fer a Internet, digui'ns si us plau quines sapfer i quines no. És capaç de rebre i transmetre missatges electrònics
514 94,7% 472 95,2% 986 94,9%
28 5,2% 22 4,4% 50 4,8%
1 ,2% 2 ,4% 3 ,3%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F4. De les següents operacions que es poden fer a Internet, digui'ns si us plau quines sapfer i quines no. És capaç de rebre i transmetre missatges de correu electrònic amb arxius
adjunts
435 80,1% 415 83,7% 850 81,8%
107 19,7% 78 15,7% 185 17,8%
1 ,2% 3 ,6% 4 ,4%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F5. De les següents operacions que es poden fer a Internet, digui'ns si us plau quines sapfer i quines no. És capaç d'utilitzar un buscador o de trobar una informació a la web
515 94,8% 484 97,6% 999 96,2%
27 5,0% 11 2,2% 38 3,7%
1 ,2% 1 ,2% 2 ,2%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F6. De les següents operacions que es poden fer a Internet, digui'ns si us plau quines sap
fer i quines no. És capaç de baixar fitxers de la web al seu ordinador
410 75,5% 401 80,8% 811 78,1%
132 24,3% 91 18,3% 223 21,5%
1 ,2% 4 ,8% 5 ,5%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F7. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Transmetrei rebre missatges de correu electrònic
486 89,5% 435 87,7% 921 88,6%
57 10,5% 60 12,1% 117 11,3%
0 ,0% 1 ,2% 1 ,1%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 73 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
F8. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Participaren xats o "news groups"
103 19,0% 264 53,2% 367 35,3%
440 81,0% 231 46,6% 671 64,6%
0 ,0% 1 ,2% 1 ,1%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F9. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Participar ocomprar en una subhasta
15 2,8% 13 2,6% 28 2,7%
528 97,2% 481 97,0% 1009 97,1%
0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NCTotal
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N PercentatgeTotal
F10. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Comprarproductes d'alimentació i de neteja
31 5,7% 12 2,4% 43 4,1%
512 94,3% 483 97,4% 995 95,8%
0 ,0% 1 ,2% 1 ,1%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F11. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Comprarllibres o música
67 12,3% 30 6,0% 97 9,3%
476 87,7% 465 93,8% 941 90,6%
0 ,0% 1 ,2% 1 ,1%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F12. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Comprarproductes informàtics
37 6,8% 14 2,8% 51 4,9%
506 93,2% 480 96,8% 986 94,9%
0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 74 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
F13. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Comprar oreservar entrades per a espectacles
82 15,1% 37 7,5% 119 11,5%
461 84,9% 458 92,3% 919 88,5%
0 ,0% 1 ,2% 1 ,1%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F14. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Compraraltres coses
35 6,4% 25 5,0% 60 5,8%
508 93,6% 469 94,6% 977 94,0%
0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F15. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Reservarviatges o allotjament o llogar un cotxe
106 19,5% 60 12,1% 166 16,0%
436 80,3% 435 87,7% 871 83,8%
1 ,2% 1 ,2% 2 ,2%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F16. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Reservaroperacions amb el seu banc
174 32,0% 60 12,1% 234 22,5%
368 67,8% 434 87,5% 802 77,2%
1 ,2% 2 ,4% 3 ,3%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F17. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Treballardes de casa
93 17,1% 42 8,5% 135 13,0%
448 82,5% 452 91,1% 900 86,6%
2 ,4% 2 ,4% 4 ,4%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 75 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
F18. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscar feina
58 10,7% 113 22,8% 171 16,5%
485 89,3% 382 77,0% 867 83,4%
0 ,0% 1 ,2% 1 ,1%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F19. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscar pis
34 6,3% 36 7,3% 70 6,7%
509 93,7% 458 92,3% 967 93,1%
0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F20. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Participaren cursos "on line"
37 6,8% 17 3,4% 54 5,2%
506 93,2% 476 96,0% 982 94,5%
0 ,0% 3 ,6% 3 ,3%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F21. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents:Assabentar-se de les notícies per la premsa general
202 37,2% 154 31,0% 356 34,3%
341 62,8% 340 68,5% 681 65,5%
0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F22. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents:Assabentar-se de les notícies esportives
96 17,7% 136 27,4% 232 22,3%
446 82,1% 358 72,2% 804 77,4%
1 ,2% 2 ,4% 3 ,3%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 76 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
F23. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Navegarper Internet sense un objectiu concret
248 45,7% 349 70,4% 597 57,5%
295 54,3% 145 29,2% 440 42,3%
0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F24. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Jugar avideojocs per Internet
45 8,3% 148 29,8% 193 18,6%
498 91,7% 347 70,0% 845 81,3%
0 ,0% 1 ,2% 1 ,1%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F25. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Transmetretargetes de felicitació electròniques
138 25,4% 174 35,1% 312 30,0%
404 74,4% 320 64,5% 724 69,7%
1 ,2% 2 ,4% 3 ,3%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F26. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Transmetrefotos de vostè o de la família
119 21,9% 146 29,4% 265 25,5%
423 77,9% 349 70,4% 772 74,3%
1 ,2% 1 ,2% 2 ,2%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F27. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Baixar-semúsica de la xarxa
128 23,6% 261 52,6% 389 37,4%
413 76,1% 234 47,2% 647 62,3%
2 ,4% 1 ,2% 3 ,3%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 77 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
F28. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Mirar porno
41 7,6% 50 10,1% 91 8,8%
501 92,3% 443 89,3% 944 90,9%
1 ,2% 3 ,6% 4 ,4%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F29. Ús pornogràfic d'Internet
34 6,3% 36 7,3% 70 6,7%
3 ,6% 3 ,6% 6 ,6%
1 ,2% 8 1,6% 9 ,9%
2 ,4% 1 ,2% 3 ,3%
1 ,2% 0 ,0% 1 ,1%
0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%
502 92,4% 446 89,9% 948 91,2%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí, a casa
Si, a la feina
Si, a altres
Sí, a casa i a la feina
Sí, a casa i altres
Sí, però no ho especifica
No
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F30. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarinformació sobre viatges
276 50,8% 207 41,7% 483 46,5%
265 48,8% 286 57,7% 551 53,0%
2 ,4% 3 ,6% 5 ,5%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F31. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarinformació sobre la seva ciutat
226 41,6% 149 30,0% 375 36,1%
316 58,2% 343 69,2% 659 63,4%
1 ,2% 4 ,8% 5 ,5%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 78 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
F32. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarinformació sobre espectacles programats.
205 37,8% 175 35,3% 380 36,6%
338 62,2% 319 64,3% 657 63,2%
0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F33. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarinformació sobre oferta formativa
150 27,6% 149 30,0% 299 28,8%
391 72,0% 345 69,6% 736 70,8%
2 ,4% 2 ,4% 4 ,4%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F34. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarinformació política o sindical
63 11,6% 30 6,0% 93 9,0%480 88,4% 464 93,5% 944 90,9%
0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NCTotal
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F35. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarinformació sobre la seva associació professional
161 29,7% 86 17,3% 247 23,8%
381 70,2% 406 81,9% 787 75,7%
1 ,2% 4 ,8% 5 ,5%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F36. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarinformació sobre la seva salut o la de persones properes
135 24,9% 69 13,9% 204 19,6%
405 74,6% 425 85,7% 830 79,9%
3 ,6% 2 ,4% 5 ,5%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 79 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
F37. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarinformació sobre serveis públics
244 44,9% 134 27,0% 378 36,4%
297 54,7% 359 72,4% 656 63,1%
2 ,4% 3 ,6% 5 ,5%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F38. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarinformació sobre gays i lesbianes
19 3,5% 11 2,2% 30 2,9%
521 95,9% 483 97,4% 1004 96,6%
3 ,6% 2 ,4% 5 ,5%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F39. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Baixarprogrames de la xarxa
144 26,5% 156 31,5% 300 28,9%
399 73,5% 338 68,1% 737 70,9%
0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F40. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Consultarbiblioteques, enciclopèdies, diccionaris, atles
288 53,0% 259 52,2% 547 52,6%
254 46,8% 236 47,6% 490 47,2%
1 ,2% 1 ,2% 2 ,2%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F41. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Trucar pertelèfon a través d'Internet
32 5,9% 36 7,3% 68 6,5%
509 93,7% 458 92,3% 967 93,1%
2 ,4% 2 ,4% 4 ,4%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 80 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
F42. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Arreglar oconfirmar trobades amb els amics
100 18,4% 211 42,5% 311 29,9%
441 81,2% 284 57,3% 725 69,8%
2 ,4% 1 ,2% 3 ,3%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F43. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Organitzarles activitats dels nens
22 4,1% 5 1,0% 27 2,6%
518 95,4% 486 98,0% 1004 96,6%3 ,6% 5 1,0% 8 ,8%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
SíNo
NS/NCTotal
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N PercentatgeTotal
F44. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarreceptes de cuina
78 14,4% 38 7,7% 116 11,2%
464 85,5% 454 91,5% 918 88,4%
1 ,2% 4 ,8% 5 ,5%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F45. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Contactaramb amics quan està desanimat
59 10,9% 164 33,1% 223 21,5%
483 89,0% 331 66,7% 814 78,3%
1 ,2% 1 ,2% 2 ,2%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F46. Hi ha estudis i enquestes que diuen que molta gent utilitza Internet per mirar pornografia.Segons el que vostè sap o ha sentit, creu que això és cert?
371 68,3% 315 63,5% 686 66,0%
105 19,3% 113 22,8% 218 21,0%
24 4,4% 29 5,8% 53 5,1%
43 7,9% 39 7,9% 82 7,9%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
És cert
És cert però notant com diuen
No és cert
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 81 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
F47. Amb quina de les següents afirmacions està més d'acord?
35 6,4% 37 7,5% 72 6,9%
261 48,1% 217 43,8% 478 46,0%
221 40,7% 224 45,2% 445 42,8%
26 4,8% 18 3,6% 44 4,2%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
El porno a Internet s'hauria deprohibir per a tothom
El porno a Internet s'hauria deprohibir a menors de 18
Cadascú ha de ser lliure demirar el que vulgui a Internet
NS/NCTotal
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F48. En general, quin idioma utilitza o tria més freqüentment a les pàgines d'Internet que visita
148 27,8% 100 20,2% 248 24,1%
329 61,8% 355 71,7% 684 66,6%
42 7,9% 28 5,7% 70 6,8%
2 ,4% 2 ,4% 4 ,4%
11 2,1% 10 2,0% 21 2,0%
532 100,0% 495 100,0% 1027 100,0%
Català
Castellà
Anglès
Un altre
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F49. En general, quin idioma utilitza o tria més freqüentment als correus electrònics queintercanvia
213 41,9% 163 35,4% 376 38,8%
264 52,0% 282 61,2% 546 56,3%
12 2,4% 3 ,7% 15 1,5%
8 1,6% 0 ,0% 8 ,8%
11 2,2% 13 2,8% 24 2,5%
508 100,0% 461 100,0% 969 100,0%
Català
Castellà
Anglès
Un altre
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F50. En general, quin idioma utilitza o tria més freqüentment als xats o newsgroups en quèparticipa
43 24,0% 77 25,0% 120 24,6%
118 65,9% 212 68,8% 330 67,8%
4 2,2% 4 1,3% 8 1,6%
0 ,0% 2 ,6% 2 ,4%
14 7,8% 13 4,2% 27 5,5%
179 100,0% 308 100,0% 487 100,0%
Català
Castellà
Anglès
Un altre
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 82 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
F51. En general, quin idioma utilitza o tria més freqüentment a la seva pàgina d'inici a Internet
146 27,4% 89 17,9% 235 22,8%
288 54,0% 300 60,5% 588 57,1%
24 4,5% 19 3,8% 43 4,2%
1 ,2% 0 ,0% 1 ,1%
74 13,9% 88 17,7% 162 15,7%
533 100,0% 496 100,0% 1029 100,0%
Català
Castellà
Anglès
Un altre
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F52. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? Ajuntament
35 6,4% 19 3,8% 54 5,2%
192 35,4% 110 22,2% 302 29,1%316 58,2% 364 73,4% 680 65,4%
0 ,0% 3 ,6% 3 ,3%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
SovintOcasionalment
Mai
NS/NCTotal
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N PercentatgeTotal
F53. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracions següents? En elscasos afirmatius, per quin motiu principal l'ha visitada? Ajuntament
190 83,7% 114 86,4% 304 84,7%
26 11,5% 6 4,5% 32 8,9%
4 1,8% 0 ,0% 4 1,1%
7 3,1% 12 9,1% 19 5,3%
227 100,0% 132 100,0% 359 100,0%
Buscar informació
Fer algun tràmit o gestió
Opinar i participar endecisions del'administració
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F54. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? En els casos afirmatius, ho ha trobat útil? Ajuntament
192 84,6% 102 77,3% 294 81,9%
25 11,0% 19 14,4% 44 12,3%
10 4,4% 11 8,3% 21 5,8%
227 100,0% 132 100,0% 359 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 83 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
F55. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? Diputació
15 2,8% 10 2,0% 25 2,4%
71 13,1% 37 7,5% 108 10,4%
457 84,2% 445 89,7% 902 86,8%
0 ,0% 4 ,8% 4 ,4%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sovint
Ocasionalment
Mai
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F56. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracions següents? En elscasos afirmatius, per quin motiu principal l'ha visitada? Diputació
71 82,6% 44 86,3% 115 83,9%
10 11,6% 0 ,0% 10 7,3%
5 5,8% 7 13,7% 12 8,8%
86 100,0% 51 100,0% 137 100,0%
Buscar informació
Fer algun tràmit o gestió
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F57. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? En els casos afirmatius, ho ha trobat útil? Diputació
70 81,4% 40 78,4% 110 80,3%
11 12,8% 4 7,8% 15 10,9%
5 5,8% 7 13,7% 12 8,8%
86 100,0% 51 100,0% 137 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F58. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracions següents?Generalitat de Catalunya
91 16,8% 53 10,7% 144 13,9%
172 31,7% 124 25,0% 296 28,5%
280 51,6% 316 63,7% 596 57,4%
0 ,0% 3 ,6% 3 ,3%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sovint
Ocasionalment
Mai
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 84 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
F59. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracions següents? En elscasos afirmatius, per quin motiu principal l'ha visitada? Generalitat de Catalunya
225 85,6% 155 86,1% 380 85,8%
23 8,7% 10 5,6% 33 7,4%
1 ,4% 1 ,6% 2 ,5%
14 5,3% 14 7,8% 28 6,3%
263 100,0% 180 100,0% 443 100,0%
Buscar informació
Fer algun tràmit o gestió
Opinar i participar endecisions del'administració
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F60. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? En els casos afirmatius, ho ha trobat útil? Generalitat de Catalunya
235 89,4% 155 86,1% 390 88,0%
16 6,1% 10 5,6% 26 5,9%
12 4,6% 15 8,3% 27 6,1%
263 100,0% 180 100,0% 443 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F61. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? Hisenda
42 7,7% 10 2,0% 52 5,0%
118 21,7% 31 6,3% 149 14,3%
383 70,5% 452 91,1% 835 80,4%
0 ,0% 3 ,6% 3 ,3%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sovint
Ocasionalment
Mai
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F62. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracions següents? En elscasos afirmatius, per quin motiu principal l'ha visitada? Hisenda
106 66,3% 30 68,2% 136 66,7%
49 30,6% 9 20,5% 58 28,4%
5 3,1% 5 11,4% 10 4,9%
160 100,0% 44 100,0% 204 100,0%
Buscar informació
Fer algun tràmit o gestió
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 85 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
F63. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? En els casos afirmatius, ho ha trobat útil? Hisenda
140 87,5% 37 84,1% 177 86,8%
10 6,3% 3 6,8% 13 6,4%
10 6,3% 4 9,1% 14 6,9%
160 100,0% 44 100,0% 204 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F64. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? Seguretat social
22 4,1% 6 1,2% 28 2,7%
72 13,3% 27 5,4% 99 9,5%
449 82,7% 460 92,7% 909 87,5%
0 ,0% 3 ,6% 3 ,3%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sovint
Ocasionalment
Mai
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F65. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracions següents? En elscasos afirmatius, per quin motiu principal l'ha visitada? Seguretat social
64 68,1% 26 72,2% 90 69,2%
24 25,5% 3 8,3% 27 20,8%
6 6,4% 7 19,4% 13 10,0%
94 100,0% 36 100,0% 130 100,0%
Buscar informació
Fer algun tràmit o gestió
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F66. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? En els casos afirmatius, ho ha trobat útil? Seguretat social
77 81,9% 26 72,2% 103 79,2%
9 9,6% 4 11,1% 13 10,0%
8 8,5% 6 16,7% 14 10,8%
94 100,0% 36 100,0% 130 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F67. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? Unió Europea
8 1,5% 5 1,0% 13 1,3%
31 5,7% 17 3,4% 48 4,6%
504 92,8% 471 95,0% 975 93,8%
0 ,0% 3 ,6% 3 ,3%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sovint
Ocasionalment
Mai
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 86 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
F68. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracions següents? En elscasos afirmatius, per quin motiu principal l'ha visitada? Unió Europea
33 84,6% 20 80,0% 53 82,8%
2 5,1% 0 ,0% 2 3,1%
1 2,6% 0 ,0% 1 1,6%
3 7,7% 5 20,0% 8 12,5%
39 100,0% 25 100,0% 64 100,0%
Buscar informació
Fer algun tràmit o gestió
Opinar i participar endecisions del'administració
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F69. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? En els casos afirmatius, ho ha trobat útil? Unió Europea
32 82,1% 17 68,0% 49 76,6%
3 7,7% 2 8,0% 5 7,8%
4 10,3% 6 24,0% 10 15,6%
39 100,0% 25 100,0% 64 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F70. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracions següents?Una altra administració
12 2,2% 11 2,2% 23 2,2%
30 5,5% 16 3,2% 46 4,4%
493 90,8% 461 92,9% 954 91,8%
8 1,5% 8 1,6% 16 1,5%
543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%
Sovint
Ocasionalment
Mai
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
F71. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracions següents? En elscasos afirmatius, per quin motiu principal l'ha visitada? Una altra administració
31 62,0% 23 65,7% 54 63,5%
6 12,0% 1 2,9% 7 8,2%
1 2,0% 0 ,0% 1 1,2%
12 24,0% 11 31,4% 23 27,1%
50 100,0% 35 100,0% 85 100,0%
Buscar informació
Fer algun tràmit o gestióOpinar i participar endecisions del'administració
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 87 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
F72. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? En els casos afirmatius, ho ha trobat útil? Una altra administració
36 72,0% 25 71,4% 61 71,8%
3 6,0% 0 ,0% 3 3,5%
11 22,0% 10 28,6% 21 24,7%
50 100,0% 35 100,0% 85 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G. Usos del temps i usos d’Internet
G1. Usuaris/no usuaris d'Internet
543 24,0% 496 66,6% 1039 34,6%
1717 76,0% 249 33,4% 1966 65,4%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Entrevistat usuari
Entrevistat no usuari
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G2. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Veure TV
48 2,1% 13 1,8% 61 2,0%17 ,8% 7 ,9% 24 ,8%
116 5,2% 75 10,1% 191 6,4%
2067 91,9% 647 87,2% 2714 90,8%2248 100,0% 742 100,0% 2990 100,0%
Mai
Esporàdicament
SetmanalmentDiàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G3. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des que
utilitza Internet els dedica més o menys temps? Veure TV
68 13,4% 94 20,1% 162 16,6%
441 86,6% 371 79,4% 812 83,2%
0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%
509 100,0% 467 100,0% 976 100,0%
Menys
No ha variat
Més
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G4. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Veure vídeos o DVD
1322 59,0% 190 25,7% 1512 50,7%
287 12,8% 148 20,0% 435 14,6%
502 22,4% 333 45,1% 835 28,0%
130 5,8% 68 9,2% 198 6,6%
2241 100,0% 739 100,0% 2980 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 88 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
G5. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des queutilitza Internet els dedica més o menys temps? Veure videos o DVD
19 8,4% 30 10,9% 49 9,8%
205 90,7% 240 87,6% 445 89,0%
2 ,9% 4 1,5% 6 1,2%
226 100,0% 274 100,0% 500 100,0%
Menys
No ha variat
Més
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G6. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Passejar
301 13,4% 114 15,4% 415 13,9%
101 4,5% 37 5,0% 138 4,6%
670 29,9% 255 34,5% 925 31,0%
1171 52,2% 334 45,1% 1505 50,5%
2243 100,0% 740 100,0% 2983 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G7. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des
que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Passejar
13 3,0% 16 4,2% 29 3,6%
415 97,0% 362 94,3% 777 95,7%
0 ,0% 6 1,6% 6 ,7%
428 100,0% 384 100,0% 812 100,0%
Menys
No ha variat
Més
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G8. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Escoltar la ràdio
482 21,5% 124 16,8% 606 20,3%
70 3,1% 30 4,1% 100 3,4%
253 11,3% 105 14,2% 358 12,0%
1438 64,1% 481 65,0% 1919 64,3%
2243 100,0% 740 100,0% 2983 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G9. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des
que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Escoltar la ràdio
8 1,9% 19 5,0% 27 3,4%
406 97,6% 343 90,0% 749 94,0%
2 ,5% 19 5,0% 21 2,6%
416 100,0% 381 100,0% 797 100,0%
Menys
No ha variat
Més
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 89 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
G10. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Escoltar música
632 28,2% 34 4,6% 666 22,3%
105 4,7% 18 2,4% 123 4,1%
379 16,9% 96 13,0% 475 15,9%
1126 50,2% 593 80,0% 1719 57,6%
2242 100,0% 741 100,0% 2983 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
11. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des
que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Escoltar música
9 2,1% 15 3,3% 24 2,7%
418 96,1% 397 88,6% 815 92,3%8 1,8% 36 8,0% 44 5,0%
435 100,0% 448 100,0% 883 100,0%
MenysNo ha variat
MésTotal
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G12. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Llegir premsa o revistes
522 23,3% 130 17,5% 652 21,8%
115 5,1% 51 6,9% 166 5,6%
569 25,3% 233 31,4% 802 26,9%
1039 46,3% 327 44,1% 1366 45,7%
2245 100,0% 741 100,0% 2986 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
13. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des
que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Llegir premsa o revistes
8 1,7% 21 5,4% 29 3,3%
460 96,0% 358 92,0% 818 94,2%11 2,3% 10 2,6% 21 2,4%
479 100,0% 389 100,0% 868 100,0%
MenysNo ha variat
MésTotal
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G14. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Llegir llibres
1030 45,9% 218 29,4% 1248 41,8%
326 14,5% 111 15,0% 437 14,6%
374 16,7% 194 26,2% 568 19,0%
515 22,9% 218 29,4% 733 24,5%
2245 100,0% 741 100,0% 2986 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 90 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
G15. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que desque utilitza Internet els dedica més o menys temps? Llegir llibres
18 5,1% 17 5,6% 35 5,3%
331 93,0% 281 92,1% 612 92,6%
7 2,0% 7 2,3% 14 2,1%
356 100,0% 305 100,0% 661 100,0%
Menys
No ha variat
Més
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G16. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? No fer res, badar
1468 65,5% 421 56,9% 1889 63,4%
85 3,8% 35 4,7% 120 4,0%
224 10,0% 109 14,7% 333 11,2%
463 20,7% 175 23,6% 638 21,4%
2240 100,0% 740 100,0% 2980 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G17. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des
que utilitza Internet els dedica més o menys temps? No fer res, badar
7 4,2% 16 8,0% 23 6,3%
159 95,8% 182 91,5% 341 93,4%
0 ,0% 1 ,5% 1 ,3%
166 100,0% 199 100,0% 365 100,0%
Menys
No ha variat
Més
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G18. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Anar a bars, restaurants,
discoteques
1106 49,3% 91 12,3% 1197 40,1%
362 16,1% 81 10,9% 443 14,9%
514 22,9% 486 65,6% 1000 33,5%
260 11,6% 83 11,2% 343 11,5%
2242 100,0% 741 100,0% 2983 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G19. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera quedes que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Anar a bars, restaurants, discoteques
4 1,6% 7 1,9% 11 1,8%
254 98,4% 359 97,3% 613 97,8%
0 ,0% 3 ,8% 3 ,5%
258 100,0% 369 100,0% 627 100,0%
Menys
No ha variat
Més
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 91 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
G20. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Anar al cinema
1318 58,6% 154 20,8% 1472 49,3%
644 28,6% 274 37,1% 918 30,7%
267 11,9% 304 41,1% 571 19,1%
19 ,8% 7 ,9% 26 ,9%
2248 100,0% 739 100,0% 2987 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G21. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des
que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Anar al cinema
2 1,7% 6 2,8% 8 2,4%
119 98,3% 204 96,2% 323 97,0%
0 ,0% 2 ,9% 2 ,6%
121 100,0% 212 100,0% 333 100,0%
Menys
No ha variat
Més
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G22. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Anar al teatre, òpera o
concerts
1668 74,5% 484 65,5% 2152 72,2%
474 21,2% 210 28,4% 684 23,0%
86 3,8% 42 5,7% 128 4,3%
12 ,5% 3 ,4% 15 ,5%
2240 100,0% 739 100,0% 2979 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G23. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des
que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Anar al teatre, òpera o concerts
1 2,6% 1 2,9% 2 2,7%
36 92,3% 32 94,1% 68 93,2%
2 5,1% 1 2,9% 3 4,1%
39 100,0% 34 100,0% 73 100,0%
Menys
No ha variat
Més
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G24. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Anar a museus,
exposicions o conferències
1660 74,0% 505 68,2% 2165 72,6%
476 21,2% 201 27,2% 677 22,7%
87 3,9% 32 4,3% 119 4,0%
19 ,8% 2 ,3% 21 ,7%
2242 100,0% 740 100,0% 2982 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 92 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
25. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que desque utilitza Internet els dedica més o menys temps? Anar a museus, exposicions o conferències
1 2,5% 1 3,8% 2 3,0%
38 95,0% 25 96,2% 63 95,5%
1 2,5% 0 ,0% 1 1,5%
40 100,0% 26 100,0% 66 100,0%
Menys
No ha variat
Més
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G26. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Trobar-se amb familiars o
amics
171 7,6% 24 3,2% 195 6,5%
196 8,7% 20 2,7% 216 7,2%
1079 48,1% 289 38,9% 1368 45,8%
796 35,5% 409 55,1% 1205 40,4%
2242 100,0% 742 100,0% 2984 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G27. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des
que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Trobar-se amb familiars i amics
3 ,7% 8 1,8% 11 1,2%
448 99,1% 442 97,1% 890 98,1%
1 ,2% 5 1,1% 6 ,7%
452 100,0% 455 100,0% 907 100,0%
Menys
No ha variat
Més
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G28. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Jugar amb l'ordinador o
consola
1998 88,9% 450 60,8% 2448 82,0%
82 3,6% 65 8,8% 147 4,9%
109 4,9% 129 17,4% 238 8,0%
58 2,6% 96 13,0% 154 5,2%
2247 100,0% 740 100,0% 2987 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G29. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des
que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Jugar amb l'ordinador o consola
1 1,2% 13 7,3% 14 5,3%
70 84,3% 139 77,7% 209 79,8%
12 14,5% 27 15,1% 39 14,9%
83 100,0% 179 100,0% 262 100,0%
Menys
No ha variat
Més
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 93 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
G30. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Xerrar amb la gent decasa, jugar amb els nens o similar
318 14,2% 46 6,2% 364 12,2%
31 1,4% 12 1,6% 43 1,4%
112 5,0% 54 7,3% 166 5,6%
1778 79,4% 627 84,8% 2405 80,8%
2239 100,0% 739 100,0% 2978 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G31. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des
que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Xerrar amb la gent de casa, jugar amb elsnens o similar
15 3,3% 18 4,1% 33 3,7%
443 96,3% 424 95,5% 867 95,9%
2 ,4% 2 ,5% 4 ,4%
460 100,0% 444 100,0% 904 100,0%
Menys
No ha variat
Més
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G32. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Fer activitats a casa
relacionades amb el treball professional
1849 82,7% 522 70,6% 2371 79,7%
67 3,0% 36 4,9% 103 3,5%
129 5,8% 73 9,9% 202 6,8%
192 8,6% 108 14,6% 300 10,1%
2237 100,0% 739 100,0% 2976 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G33. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des
que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Fer activitats a casa relacionades amb eltreball professional
2 1,2% 2 1,4% 4 1,3%
149 89,8% 134 92,4% 283 91,0%
15 9,0% 9 6,2% 24 7,7%
166 100,0% 145 100,0% 311 100,0%
Menys
No ha variat
Més
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G34. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Assistir a partits o
competicions esportives
1794 79,8% 477 64,4% 2271 76,0%
224 10,0% 122 16,5% 346 11,6%
210 9,3% 125 16,9% 335 11,2%
19 ,8% 17 2,3% 36 1,2%
2247 100,0% 741 100,0% 2988 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 94 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
35. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que desque utilitza Internet els dedica més o menys temps? Assitir a partits o competicions esportives
1 1,4% 1 1,1% 2 1,2%
67 97,1% 92 96,8% 159 97,0%
1 1,4% 2 2,1% 3 1,8%
69 100,0% 95 100,0% 164 100,0%
Menys
No ha variat
Més
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G36. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Practicar esport o alguna
activitat física
1577 70,2% 367 49,5% 1944 65,1%
132 5,9% 55 7,4% 187 6,3%
389 17,3% 208 28,1% 597 20,0%
147 6,5% 111 15,0% 258 8,6%
2245 100,0% 741 100,0% 2986 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutdesprés de 1973
N Percentatge
Total
37. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des
que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Practicar esport o alguna activitat física
2 1,0% 3 1,3% 5 1,2%
197 97,5% 220 98,2% 417 97,9%
3 1,5% 1 ,4% 4 ,9%
202 100,0% 224 100,0% 426 100,0%
Menys
No ha variat
Més
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G38. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Assistir a manifestacions
o reunions de sindicats, partits polítics o entitats associatives
2011 89,7% 653 88,0% 2664 89,2%
164 7,3% 69 9,3% 233 7,8%
53 2,4% 16 2,2% 69 2,3%
15 ,7% 4 ,5% 19 ,6%
2243 100,0% 742 100,0% 2985 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G39. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des
que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Assistir a manifestacions o reunions desindicats, partits polítics o entitats associatives
24 100,0% 18 100,0% 42 100,0%
24 100,0% 18 100,0% 42 100,0%
No ha variat
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 95 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
G40. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Anar a l'esglèsia o lloc deculte de la seva religió?
1417 63,2% 627 84,5% 2044 68,5%
427 19,0% 78 10,5% 505 16,9%
351 15,6% 34 4,6% 385 12,9%
48 2,1% 3 ,4% 51 1,7%
2243 100,0% 742 100,0% 2985 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G41. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des
que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Anar a l'esglèsia o lloc de culte de la sevareligió
1 2,2% 0 ,0% 1 1,4%
45 97,8% 26 100,0% 71 98,6%
46 100,0% 26 100,0% 72 100,0%
Menys
No ha variat
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G42. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Assistir a esdeveniments
populars, festes o fires de carrer
1136 50,8% 320 43,2% 1456 48,9%
865 38,7% 334 45,1% 1199 40,3%
212 9,5% 73 9,9% 285 9,6%
25 1,1% 13 1,8% 38 1,3%
2238 100,0% 740 100,0% 2978 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G43. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des
que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Assistir a esdeveniments populars, festes ofires de carrer
0 ,0% 1 1,7% 1 ,9%
46 100,0% 59 98,3% 105 99,1%
46 100,0% 60 100,0% 106 100,0%
Menys
No ha variat
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G44. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Practicar algun hobby
1649 74,0% 537 73,5% 2186 73,9%
119 5,3% 37 5,1% 156 5,3%
254 11,4% 81 11,1% 335 11,3%
206 9,2% 76 10,4% 282 9,5%
2228 100,0% 731 100,0% 2959 100,0%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 96 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
G45. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que desque utilitza Internet els dedica més o menys temps? Practicar algun hobby
2 1,4% 2 1,9% 4 1,6%
133 96,4% 98 90,7% 231 93,9%
3 2,2% 8 7,4% 11 4,5%
138 100,0% 108 100,0% 246 100,0%
Menys
No ha variat
Més
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G46. Des que utilitza Internet, ha canviat el temps que vostè dedica a dormir?
25 5,2% 51 11,4% 76 8,2%
453 94,8% 392 87,7% 845 91,4%
0 ,0% 4 ,9% 4 ,4%
478 100,0% 447 100,0% 925 100,0%
Menys
No ha variat
Més
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G47. A part de vostè, hi ha cap membre de la llar que utilitzi Internet o el correu electrònic a casa?
1636 72,4% 404 54,2% 2040 67,9%
518 22,9% 260 34,9% 778 25,9%
81 3,6% 77 10,3% 158 5,3%
24 1,1% 4 ,5% 28 ,9%
1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
NP (no té connexióa Internet)
Sí
No
NP (viu sol/a)
NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G49. En relació amb el menor que més utilitza Internet, amb quin objectiu principal ho fa?
1636 72,4% 404 54,2% 2040 67,9%
3 ,1% 2 ,3% 5 ,2%
11 ,5% 6 ,8% 17 ,6%
52 2,3% 11 1,5% 63 2,1%
24 1,1% 10 1,3% 34 1,1%
36 1,6% 6 ,8% 42 1,4%
6 ,3% 0 ,0% 6 ,2%
3 ,1% 1 ,1% 4 ,1%
483 21,4% 303 40,7% 786 26,2%
6 ,3% 2 ,3% 8 ,3%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
NP (no té connexió aInternet)
Rebre o trametremissatges
Participar en xats
Estudiar
Jugar o divertir-se
Fer una mica de tot
Altres
No ho sap
NP (no hi ha menorso no usuaris a la llar)
NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 97 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
G50. Quina opinió té, vostè, sobre el temps que aquest nen passa amb Internet?
14 10,5% 7 20,0% 21 12,5%
113 85,0% 27 77,1% 140 83,3%
6 4,5% 1 2,9% 7 4,2%
133 100,0% 35 100,0% 168 100,0%
Desfavorable
Satisfet
Estimulador
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G51. Per quin motiu principal no utilitzen Internet a casa els nens de 6 a 15 anys?
1636 72,4% 404 54,2% 2040 67,9%
24 1,1% 7 ,9% 31 1,0%
1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%
4 ,2% 2 ,3% 6 ,2%
1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%
4 ,2% 0 ,0% 4 ,1%
9 ,4% 3 ,4% 12 ,4%
540 23,9% 321 43,1% 861 28,7%
41 1,8% 8 1,1% 49 1,6%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
NP (no té connexió aInternet)
No saben com funciona
És molt car
Perden el temps
És perillós (podenaccedir a pàgines pocadients)
L'ordinador no quedalliure
Altres
NP (no hi ha menors ousuaris a la llar)
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G52. Pot succeir que diverses persones de la llar vulguin accedir a Internet al mateix temps? Tipologia de
conflictes al voltant Internet domèstic
66 11,8% 54 17,3% 120 13,7%
93 16,6% 72 23,0% 165 18,9%
402 71,7% 187 59,7% 589 67,4%
561 100,0% 313 100,0% 874 100,0%
Conflicte freqüent
Conflicte ocasional
Sense conflicte
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G53. Quin criteri preval perquè una persona de la llar tingui prioritat per accedir a Internet?
41 62,1% 28 51,9% 69 57,5%
4 6,1% 1 1,9% 5 4,2%
11 16,7% 14 25,9% 25 20,8%
10 15,2% 11 20,4% 21 17,5%
66 100,0% 54 100,0% 120 100,0%
El professional
L'autoritari
El democràtic-aleatori
Altres
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 98 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
G54. Amb quina freqüència utilitza el correu electrònic a casa? Intensitat d'ús del correuelectrònic a casa
125 32,0% 140 44,2% 265 37,4%
174 44,5% 137 43,2% 311 43,9%
35 9,0% 20 6,3% 55 7,8%
15 3,8% 4 1,3% 19 2,7%
42 10,7% 16 5,0% 58 8,2%
391 100,0% 317 100,0% 708 100,0%
Diàriament
Setmanalment
Mensualment
Anualment
Mai
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G55. Amb quina freqüència utilitza Internet a casa? Intensitat d'ús d'Internet a casa
123 31,4% 150 47,3% 273 38,5%
190 48,5% 134 42,3% 324 45,7%
39 9,9% 23 7,3% 62 8,7%
14 3,6% 3 ,9% 17 2,4%
26 6,6% 7 2,2% 33 4,7%
392 100,0% 317 100,0% 709 100,0%
Diariàment
Setmanalment
Mensualment
Anualment
Mai
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G56. Amb quina freqüència utilitza el correu electrònic i Internet a casa?
31 5,1% 17 5,1% 48 5,1%
525 86,1% 280 83,8% 805 85,3%
54 8,9% 37 11,1% 91 9,6%
610 100,0% 334 100,0% 944 100,0%
Intensitat major de correu
Intensitat igual
Intensitat major ded'Internet
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
G64. Utilitza serveis WAP per accedir a Internet mitjançant el telèfon mòbil?
18 ,8% 8 1,1% 26 ,9%
2210 97,8% 725 97,3% 2935 97,7%
32 1,4% 12 1,6% 44 1,5%
2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 99 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
H. La relació dels no usuaris d’Internet amb Internet
H1. Sap què és Internet?
910 53,0% 213 85,5% 1123 57,1%
443 25,8% 25 10,0% 468 23,8%
340 19,8% 10 4,0% 350 17,8%
24 1,4% 1 ,4% 25 1,3%1717 100,0% 249 100,0% 1966 100,0%
Sí
No en sap gaire res,però n'ha sentit aparlar
NoNC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N PercentatgeTotal
H2. Sap què és Internet? No usuaris, escalament
892 53,1% 30 12,1% 922 47,8%
176 10,5% 17 6,9% 193 10,0%
344 20,5% 80 32,4% 424 22,0%
268 16,0% 120 48,6% 388 20,1%
1680 100,0% 247 100,0% 1927 100,0%
Nivell 0: major distanciament
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3: menor distanciament
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutsdesprés de 1973
N Percentatge
Total
H3. Per quin motiu no utilitza Internet?
340 19,8% 10 4,0% 350 17,8%
414 24,1% 27 10,8% 441 22,4%
121 7,0% 12 4,8% 133 6,8%
157 9,1% 54 21,7% 211 10,7%
155 9,0% 43 17,3% 198 10,1%
69 4,0% 24 9,6% 93 4,7%
45 2,6% 10 4,0% 55 2,8%
2 ,1% 0 ,0% 2 ,1%
14 ,8% 4 1,6% 18 ,9%
24 1,4% 7 2,8% 31 1,6%
163 9,5% 21 8,4% 184 9,4%
36 2,1% 0 ,0% 36 1,8%
124 7,2% 28 11,2% 152 7,7%
10 ,6% 4 1,6% 14 ,7%
43 2,5% 5 2,0% 48 2,4%
1717 100,0% 249 100,0% 1966 100,0%
NP (no sap què és Internet)
No sap com funciona
No sap per a què serveix
És molt car
No té temps per posar-s'hi
És molt lent
No té equip informàtic necessari
Li poden vigilar
Pot introduir virus perillosos
Un altre motiu
No ho necessita / no utilitat
És gran
No li agrada
Propera instal·lació
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutdesprés de 1973
N Percentatge
Total
H4. Vostè creu que un dia o altre acabarà coneixent i utilitzant Internet?
340 19,8% 10 4,0% 350 17,8%
321 18,7% 127 51,0% 448 22,8%
464 27,0% 90 36,1% 554 28,2%
552 32,1% 20 8,0% 572 29,1%
40 2,3% 2 ,8% 42 2,1%
1717 100,0% 249 100,0% 1966 100,0%
NP (no sap què és)
Sí
Pot ser
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts finsel 1973
N Percentatge
Entrevistats nascutdesprés de 1973
N Percentatge
Total
La societat xarxa a catalunya 100 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional
http://www.uoc.edu/in3/pic
H5. En alguna ocasió ha demanat o ha rebut d'algun familiar, amic o company alguna informació odocumentació obtinguda a Internet?
340 19,8% 10 4,0% 350 17,8%
109 6,3% 29 11,6% 138 7,0%
328 19,1% 115 46,2% 443 22,5%
891 51,9% 87 34,9% 978 49,7%
49 2,9% 8 3,2% 57 2,9%
1717 100,0% 249 100,0% 1966 100,0%
NP (no sap què és)
Sí, sovint
Sí, en alguna ocasió
No
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistats nascuts fins el1973
N Percentatge
Entrevistats nascutdesprés de 1973
N Percentatge
Total
Capítol 3
INTERNAUTES I DESCONNECTATS: UNA ANÀLISI DEL PERFIL
SOCIAL COMPARAT DELS USUARIS I NO USUARIS D'INTERNET
APARTATS
Introducció................................................................................................................................................................. 103 3.1. Gènere, edat i origen geogràfic de la població enquestada................................................................................ 105 3.2. Pràctiques lingüístiques...................................................................................................................................... 109 3.3. Educació............................................................................................................................................................. 113 3.4. Situació laboral ................................................................................................................................................... 123 3.5. La sociabilitat en la societat catalana ................................................................................................................. 133 3.6. La construcció de la identitat .............................................................................................................................. 161 3.7. Projecte d'autonomia .......................................................................................................................................... 169 3.8. Pràctiques comunicatives ................................................................................................................................... 173 3.9. Equipament tecnològic de la llar......................................................................................................................... 179 3.10. Els usos d'Internet ............................................................................................................................................ 187 3.11. Usos del temps i usos d'Internet....................................................................................................................... 205
La societat xarxa a Catalunya 103 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
Introducció
La recerca sobre la societat xarxa a Catalunya té una finalitat alhora analítica i descriptiva. Encara
que l'objectiu fonamental del nostre esforç és arribar a una comprensió analítica, empíricament
fundada, de la interacció entre Internet, estructura social i pràctica social, tal com exposem a l'apartat
cinc del nostre informe de recerca, hem pensat que era útil per a la societat catalana saber com és,
com viu i com pensa a partir del mirall imperfecte però no excessivament deformador de l'enquesta
que hem fet. I per això procedim a una presentació sistemàtica i comentada de les freqüències de
respostes a les preguntes del qüestionari, tal com han estat formulades, abans de combinar les
esmentades respostes de manera analítica per a la construcció de les variables rellevants per al
nostre marc teòric. Així, els ciutadans poden llegir per si mateixos les respostes a aquestes preguntes
i potser construir hipòtesis alternatives d'interpretació de les nostres dades. Ara bé, encara que oferim
els totals de les freqüències per a cada pregunta, hem optat per una presentació sistemàtica de dos
grups ben diferenciats de la població, és a dir: els qui són usuaris d'Internet i els qui no ho són. Així es
pot especificar el perfil social de la part de Catalunya que inscriu la seva pràctica en la societat xarxa,
en contrast amb els qui no participen d'aquest nou entorn tecnològico-organitzatiu, als efectes del
qual tanmateix estan necessàriament exposats.
El procediment de presentació que seguirem en aquest apartat és el següent: es presentaran les
freqüències de resposta en les diferents categories per a cada pregunta, per al total dels enquestats i
per a dos grups de població (usuaris d'Internet i no usuaris d'Internet). Després de la presentació de
les freqüències de resposta a cada pregunta es fa un breu comentari que serveix simplement per a
subratllar les dades més significatives. El qüestionari complet de l'enquesta es pot consultar a l'annex.
Per a alleugerir el text d'aquesta presentació comentada de freqüències s'han eliminat totes les taules
que servien únicament per a la definició de la mostra de l'enquesta i per a la construcció de variables
analítiques. Per tal de facilitar la lectura de les dades hem agrupat les preguntes per temes. La
numeració de les preguntes correspon a la de les preguntes del qüestionari, per a facilitar-ne la
consulta a l'annex. Per tant, com que s'han suprimit preguntes d'aquesta presentació i s'han agrupat
temàticament, la numeració de les preguntes no és correlativa. Conservant al cap aquestes
observacions, vegem la distribució de les freqüències entre les diferents categories de les preguntes
de la nostra enquesta.
La societat xarxa a Catalunya 105 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
3.1. Gènere, edat i origen geogràfic de la població enquestada
3. La persona entrevistada és home o dona?
565 54,4% 885 45,0% 1450 48,3%
474 45,6% 1081 55,0% 1555 51,7%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Home
Dona
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La proporció més elevada de dones a la població total de l'enquesta (corresponent a les
característiques de la població més gran de 15 anys) es corregeix en benefici dels homes per als
usuaris, com a expressió de la divisòria de gènere que es mostra en l'ús d'Internet a l'apartat següent.
4.1. Edat de l'entrevistat (en trams de 10 anys)
379 36,5% 186 9,5% 565 18,8%
279 26,9% 244 12,4% 523 17,4%
219 21,1% 323 16,4% 542 18,0%
103 9,9% 307 15,6% 410 13,6%
45 4,3% 351 17,9% 396 13,2%
14 1,3% 348 17,7% 362 12,0%
0 ,0% 207 10,5% 207 6,9%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
De 15 a 24 anys
De 25 a 34 anys
De 35 a 44 anys
De 45 a 54 anys
De 55 a 64 anys
De 65 a 74 anys
75 anys o més
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
4.2. Edat de l'entrevistat (en trams de 5 anys)
201 19,3% 75 3,8% 276 9,2%
178 17,1% 111 5,6% 289 9,6%
164 15,8% 110 5,6% 274 9,1%
115 11,1% 134 6,8% 249 8,3%
131 12,6% 164 8,3% 295 9,8%
88 8,5% 159 8,1% 247 8,2%
65 6,3% 158 8,0% 223 7,4%
38 3,7% 149 7,6% 187 6,2%
35 3,4% 169 8,6% 204 6,8%
10 1,0% 182 9,3% 192 6,4%
11 1,1% 194 9,9% 205 6,8%
3 ,3% 154 7,8% 157 5,2%
0 ,0% 114 5,8% 114 3,8%
0 ,0% 57 2,9% 57 1,9%
0 ,0% 36 1,8% 36 1,2%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
15-19 anys
20-24 anys
25-29 anys
30-34 anys
35-39 anys
40-44 anys
45-49 anys
50-54 anys
55-59 anys
60-64 anys
65-69 anys
70-74 anys
75-79 anys
80-84 anys
85 anys o més
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
La societat xarxa a Catalunya 106 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
Com s'esperava que passaria, la població d'usuaris d'Internet és molt més jove que la dels no usuaris.
Un 19,3% dels usuaris tenen entre 15 i 19 anys, mentre que en aquest tram d'edat se situen només
un 3,8% dels no usuaris. Més d'un terç dels usuaris (36,5%) tenen entre 15 i 24 anys, mentre que
només hi ha un 5,6% d'usuaris que tenen més de 54 anys. Així, mentre que a la població general el
54,2% se situa en els trams d'edat 15-44 anys, la proporció en aquest tram per als usuaris d'Internet
és del 84,5%. Clarament, Internet és una pràctica de les edats més joves de la població.
5. Quin és el seu estat civil?
574 55,2% 390 19,8% 964 32,1%
47 4,5% 50 2,5% 97 3,2%
384 37,0% 1260 64,1% 1644 54,7%
15 1,4% 45 2,3% 60 2,0%
13 1,3% 20 1,0% 33 1,1%
6 ,6% 201 10,2% 207 6,9%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Solter/a
Aparellat/ada
Casat/ada
Separat/ada
Divorciat/ada
Vidu/vídua
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
El que és més rellevant és la gran proporció de solters entre els usuaris (55,2%) i la proporció petita,
però significativament més alta, de parelles de fet entre els usuaris d'Internet.
6a. Grandària del municipi de residència de l'entrevistat
54 5,2% 130 6,6% 184 6,1%
59 5,7% 148 7,5% 207 6,9%
75 7,2% 136 6,9% 211 7,0%
109 10,5% 253 12,9% 362 12,0%
148 14,2% 274 13,9% 422 14,0%
106 10,2% 222 11,3% 328 10,9%
181 17,4% 369 18,8% 550 18,3%
307 29,5% 434 22,1% 741 24,7%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Municipis de menys de 2000 habitants
Municipis de 2001 a 5000 habitants
Municipis de 5001 a 10000 habitants
Municipis de 10001 a 20000
Municipis 20001 a 50000
Municipis 50001 a 100000
Municipis de 100001 a 1000000
Barcelona
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
Veiem que la principal diferència entre usuari i no usuari és que els usuaris són significativament més
nombrosos al municipi de Barcelona. En canvi, els usuaris estan clarament subrepresentats en
municipis rurals i poblacions més petites.
La societat xarxa a Catalunya 107 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
6.1. On va néixer vostè?
566 54,5% 687 34,9% 1253 41,7%
314 30,2% 443 22,5% 757 25,2%
108 10,4% 754 38,4% 862 28,7%
51 4,9% 82 4,2% 133 4,4%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Al mateix municipi deresidència actual
En un altre municipide Catalunya
A la resta d'Espanya
A l'estranger
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Els nascuts a Catalunya són molt més nombrosos entre els usuaris que entre els no usuaris. Així
mateix, la majoria dels usuaris d'Internet han nascut al mateix municipi de residència: al global des del
local?
8.1.1. On va néixer el seu pare?
315 30,3% 389 19,8% 704 23,4%
232 22,3% 349 17,8% 581 19,3%
439 42,3% 1133 57,6% 1572 52,3%
44 4,2% 80 4,1% 124 4,1%
9 ,9% 15 ,8% 24 ,8%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Al mateix municipi deresidència que l'entrevistat
En un altre municipi deCatalunya
A la resta d'Espanya
A l'estranger
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
8.2.1. On va néixer la seva mare?
295 28,4% 394 20,0% 689 22,9%
238 22,9% 358 18,2% 596 19,8%
450 43,3% 1117 56,8% 1567 52,1%
48 4,6% 86 4,4% 134 4,5%
8 ,8% 11 ,6% 19 ,6%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Al mateix municipi deresidència que l'entrevistat
En un altre municipi deCatalunya
A la resta d'Espanya
A l'estranger
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Quant als pares (tant el pare com la mare) dels entrevistats, es veu que la majoria dels pares dels
usuaris van néixer a Catalunya, mentre que la majoria dels pares dels no usuaris ho van fer a la resta
d'Espanya. La proporció de pares nascuts a l'estranger és minoritària i semblant per a tot dos grups.
Altra vegada, la Catalunya immigrant d'Espanya i la Catalunya nascuda a Catalunya es tornen a
perfilar com a element distintiu d'un tall generacional.
La societat xarxa a Catalunya 109 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
3.2. Pràctiques lingüístiques
11. Quina és la seva llengua?
467 44,9% 738 37,5% 1205 40,1%
349 33,6% 950 48,3% 1299 43,2%
203 19,5% 225 11,4% 428 14,2%
18 1,7% 47 2,4% 65 2,2%
2 ,2% 6 ,3% 8 ,3%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Català
Castellà
Ambdues igual
Altres
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Els usuaris d'Internet són més catalanoparlants, cosa que inverteix la lleugera majoria
castellanoparlant en la població total. Els usuaris d'Internet també són més bilingües que no pas els
no usuaris.
12. Quina llengua empra habitualment a casa seva?
448 45,1% 689 38,2% 1137 40,6%
438 44,1% 970 53,7% 1408 50,3%
98 9,9% 107 5,9% 205 7,3%
9 ,9% 37 2,0% 46 1,6%
1 ,1% 3 ,2% 4 ,1%
994 100,0% 1806 100,0% 2800 100,0%
Català
Castellà
Ambdues igual
Altres
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Els no usuaris d'Internet utilitzen el castellà a casa en una proporció més alta que la mitjana, mentre
que entre els usuaris la proporció dels qui utilitzen català a casa és lleugerament superior. La cosa
més significativa és que hi ha més bilingües a casa entre els usuaris d'Internet que entre els no
usuaris.
13. Quina llengua empra habitualment a la feina?
345 48,4% 280 32,2% 625 39,5%
142 19,9% 350 40,2% 492 31,1%
213 29,9% 225 25,9% 438 27,7%
5 ,7% 4 ,5% 9 ,6%
8 1,1% 11 1,3% 19 1,2%
713 100,0% 870 100,0% 1583 100,0%
Català
Castellà
Ambdues igual
Altres
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 110 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
La preponderància de l'ús del català entre els usuaris s'accentua considerablement en el medi de la
feina, i també augmenta la proporció de bilingües professionals entre els usuaris. A Internet, la feina
tendeix a ser més propera a un entorn catalanoparlant.
14. Quina llengua empra principalment amb els amics?
416 40,1% 657 33,7% 1073 35,9%
311 30,0% 915 46,9% 1226 41,0%
303 29,2% 345 17,7% 648 21,7%
3 ,3% 26 1,3% 29 1,0%
4 ,4% 7 ,4% 11 ,4%
1037 100,0% 1950 100,0% 2987 100,0%
Català
Castellà
Ambdues per igual
Altres
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Els usuaris d'Internet tendeixen a utilitzar català amb els amics en un grau més elevat que no pas els
no usuaris i també utilitzen més sovint totes dues llengües igual, mentre que els no usuaris tendeixen
més marcadament a utilitzar el castellà. Naturalment, la variable edat influeix en aquesta relació.
15.1. Quin és el seu nivell de coneixement del català?
859 82,7% 708 36,0% 1567 52,1%
129 12,4% 714 36,3% 843 28,1%
47 4,5% 472 24,0% 519 17,3%
3 ,3% 68 3,5% 71 2,4%
1 ,1% 4 ,2% 5 ,2%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Parla i escriu català ambfluïdesa
Parla català però no l'escriu
Entén el català però no elparla
No entén el català
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Aquest quadre mostra clarament l'associació entre l'ús d'Internet i la pertinença als grups d'edat que
han crescut en català, ja que hi ha una enorme diferència entre la proporció dels qui parlen i escriuen
català amb fluïdesa entre els usuaris d'Internet (82,7%) i els no usuaris (36%). La proporció d'usuaris
d'Internet que no entenen el català és estadísticament insignificant.
La societat xarxa a Catalunya 111 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
15.2. Quin és el seu nivell de coneixement del castellà?
1025 98,7% 1774 90,2% 2799 93,1%
12 1,2% 168 8,5% 180 6,0%
0 ,0% 19 1,0% 19 ,6%
0 ,0% 3 ,2% 3 ,1%
2 ,2% 2 ,1% 4 ,1%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Parla i escriu castellà ambfluïdesa
Parla castellà però no l'escriu
Entén el castellà però no elparla
No entén el castellà
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Amb poques excepcions, el coneixement del castellà és general entre els usuaris d'Internet. En canvi,
entre els no usuaris hi ha un 8,5% que no escriuen el castellà i un altre 1% que no el parlen. En
aquestes categories es barregen probablement catalanoparlants d'edat avançada i de zones rurals,
analfabets d'ambdues llengües i immigrants.
15.3. Quin és el seu nivell de coneixement de l'anglès?
305 29,4% 53 2,7% 358 11,9%
171 16,5% 67 3,4% 238 7,9%
282 27,1% 216 11,0% 498 16,6%
280 26,9% 1623 82,6% 1903 63,3%
1 ,1% 7 ,4% 8 ,3%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Parla i escriu anglès ambfluïdesa
Parla anglès però no l'escriu
Entén l'anglès però no elparla
No entén l'anglès
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La diferència de coneixement de l'anglès és notable entre els usuaris i els no usuaris d'Internet (el
82,6% dels no usuaris ni tan sols l'entenen). Sembla clar que, a més de la influència de variables com
l'edat i el nivell d'educació, els usos d'Internet estimulen l'ús de l'anglès, i el coneixement de l'anglès
permet treure més profit d'Internet.
La societat xarxa a Catalunya 113 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
3.3. Educació
16. Quin és el seu nivell màxim d'estudis acabats?
0 ,0% 57 2,9% 57 1,9%
0 ,0% 164 8,3% 164 5,5%
55 5,3% 526 26,8% 581 19,3%
255 24,5% 812 41,3% 1067 35,5%
239 23,0% 127 6,5% 366 12,2%
56 5,4% 108 5,5% 164 5,5%
124 11,9% 89 4,5% 213 7,1%
113 10,9% 45 2,3% 158 5,3%
174 16,7% 36 1,8% 210 7,0%
23 2,2% 0 ,0% 23 ,8%
0 ,0% 2 ,1% 2 ,1%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
No sap llegir ni escriure
No té estudis però sapllegir i escriure
Primària incompleta (6è.d'EGB, ingrés o similar)
Primària completa(batxillerat elemental, EGB,graduat, ESO)
Secundària (batxilleratsuperior, BUP, COU, PREU,batxillerat pla nou)
FPI, FP grau mitjà, oficialiaindustrial o equivalent
FPII, FP grau superior,mestratge industrial oequivalent
Estudis universitaris degrau mitjà: diplomatura
Estudis universitaris degrau superior: llicenciatura
Estudis universitaris detercer cicle: doctorat
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
El baix nivell educatiu general de la població catalana (com ja hem assenyalat anteriorment, el 62,3%
té com a màxim un nivell d'estudis primaris, i hi ha encara un 1,9% d'analfabets) es corregeix
clarament entre els usuaris d'Internet: un 29,8% tenen estudis superiors, mentre que la proporció dels
que no superen la primària cau al 29,8%, exactament igual que els d'estudis superiors. Tanmateix,
recordant que la mostra agafa la població de més de 15 anys, aquesta proporció de persones de baix
nivell educatiu encara sembla excessiva. Sorgeix la pregunta del tipus d'ús d'Internet que fan el 5,3%
d'usuaris que ni tan sols han acabat la primària.
16a. Nivell educatiua
312 30,1% 1557 79,3% 1869 62,3%
275 26,5% 313 15,9% 588 19,6%
172 16,6% 13 ,7% 185 6,2%
278 26,8% 81 4,1% 359 12,0%
1037 100,0% 1964 100,0% 3001 100,0%
Primària i menys
Secundària finalitzada
Estudiants
Estudis superiorsfinalitzats
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
Variable construïda a partir de la pregunta "Quin és el seu nivell màxim d'estudis acabats?"a.
La societat xarxa a Catalunya 114 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
A la taula 16a hem refinat el nivell d'anàlisi d'educació distingint els estudiants que cursen estudis de
la resta dels entrevistats. En efecte, en la categoria de secundària acabada s'inclouen els estudiants
universitaris que encara cursen estudis, la qual cosa esbiaixa l'observació. Així mateix, a la categoria
de nivell màxim d'estudis primaris, s'inclou un petit grup (26 individus a la nostra mostra) d'estudiants
més grans de 15 anys que encara no han completat secundària i que, per tant, apareixen amb nivell
màxim d'estudis primaris. Amb tots ells hem configurat un grup d'estudiants que, en realitat, fan un
paper clau en l'emergència de la societat xarxa. Així, reconfigurades les nostres dades sobre el nivell
educatiu, observem l'enorme diferència que hi ha entre el nivell educatiu dels usuaris d'Internet i el
dels que no la fan servir. Dels usuaris, n'hi ha un 26,8% que tenen estudis superiors, en contrast amb
el 4,1% dels no usuaris. Si hi afegim els estudiants universitaris, arribem a un 41,4% de la població
d'usuaris amb estudis universitaris o en via d'obtenir-los. Així, doncs, Internet és un instrument ja
habitual per a un alt percentatge de la població universitària i en aquest sentit pot contribuir alhora al
desenvolupament professional i personal del grup més format de la població. Però també, sense
polítiques correctores, pot convertir la divisòria educativa de la població de Catalunya en divisòria
digital.
17. Tipus d'estudis realitzats
43 14,1% 11 13,9% 54 14,0%
54 17,6% 18 22,8% 72 18,7%
149 48,7% 36 45,6% 185 48,1%
60 19,6% 14 17,7% 74 19,2%
306 100,0% 79 100,0% 385 100,0%
Estudis universitarisd'humanitats
Estudis universitaris deciències experimentals ide la salut
Estudis universitaris deciències socials ijurídiques
Estudis universitarisd'ensenyaments tècnics
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
Analitzant la distribució d'estudis per especialitats, es veu que no hi ha una especificitat marcada dels
estudis fets entre usuaris i no usuaris d'Internet. En concret, els estudiants d'ensenyaments tècnics
estan representats igual entre usuaris i no usuaris. Hi ha una lleugera tendència que entre els usuaris
d'Internet hi hagi més estudiants de ciències socials i jurídiques i menys de ciències experimentals,
cosa que estaria en contradicció amb la imatge social de la divisió entre ciències i lletres i l'assimilació
d'Internet als estudis tecnològics. En el mateix sentit, hi ha algunes observacions significatives que
apareixen en les dades de la taula de base sobre la qual s'ha construït la taula agregada presentada
aquí i que, per tant, no apareixen en aquesta segona, però que podem esmentar per l'interès que
tenen. Per exemple, la proporció d'especialistes en electricitat i electrònica és més elevada entre els
no usuaris d'Internet que entre els usuaris d'Internet. Els especialistes en administració i informàtica
són més nombrosos entre els no usuaris que entre els usuaris. És a dir, no és l'hàbit el que fa el
monjo sinó, probablement, el context en què s'ha format aquest monjo. En canvi, la proporció
d'estudis per a mestre entre els usuaris és més elevada que entre els no usuaris. El que sí que dóna
La societat xarxa a Catalunya 115 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
resultats coherents amb la imatge pública és que el batxillerat de ciències i tecnològic sembla que
predisposa més a l'ús d'Internet que no pas el de lletres, però també és el cas del batxillerat de
ciències socials.
18. Actualment fa algun tipus d'estudis reglats?
312 30,0% 53 2,7% 365 12,1%
727 70,0% 1913 97,3% 2640 87,9%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
19.1. Quin tipus d'estudis reglats realitza actualment?
60 19,2% 17 32,1% 77 21,1%
67 21,5% 14 26,4% 81 22,2%
17 5,4% 8 15,1% 25 6,8%
14 4,5% 3 5,7% 17 4,7%
45 14,4% 2 3,8% 47 12,9%
98 31,4% 6 11,3% 104 28,5%
8 2,6% 0 ,0% 8 2,2%
3 1,0% 3 5,7% 6 1,6%
312 100,0% 53 100,0% 365 100,0%
ESO o acabant primària
Batxillerat
Cicles formatius de grau mitjà
Cicles formatius de grausuperior
Estudis universitaris de graumitjà (diplomatura)
Estudis universitaris de grausuperior (llicenciatura)
Estudis universitaris detercer cicle (doctorat)
Altres estudis reglats
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
20. Utilitza el correu electrònic o Internet al seu centre de formació?
203 65,1% 0 ,0% 203 55,6%
63 20,2% 25 47,2% 88 24,1%
44 14,1% 28 52,8% 72 19,7%
2 ,6% 0 ,0% 2 ,5%
312 100,0% 53 100,0% 365 100,0%
Sí
Hi té accés peròno l'utilitza mai
No hi té accés
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Aquestes taules mostren el nivell extraordinàriament més alt d'ús d'Internet entre els qui estudien i la
població en general. El desfasament és especialment acusat entre els estudiants universitaris, que
representen el 48,4% del total d'usuaris d'Internet, en contrast amb el 15,7% dels no usuaris. El
65,1% dels usuaris utilitzen Internet al seu centre de formació. Això vol dir, simplement, que la
familiaritat amb Internet serà molt extensa en les noves cohorts que surtin de la Universitat els
pròxims anys. Ara bé, el que també ens diu la taula 20 és que el 47,2% dels estudiants no usuaris
La societat xarxa a Catalunya 116 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
tenen accés a la xarxa al seu centre de formació però no la utilitzen mai, i el mateix fan el 20,2% dels
usuaris. És a dir, que altra vegada es constata que l'accés a Internet no és el mateix que l'ús
d'Internet, si no hi ha una utilitat clara per a l'esmentat ús o falta adequació de l'organització en la qual
s'hi té l'accés.
21.1. Amb quina freqüència utilitza el correuelectrònic al seu centre de formació?
4 2,0%
51 24,9%
108 52,7%
18 8,8%
4 2,0%
18 8,8%
2 1,0%
205 100,0%
Més de 5 cops al dia
Entre 1 i 4 cops al dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
21.2. Amb quina freqüència utilitza Internet al seucentre de formació?
5 2,4%
55 26,8%
111 54,1%
23 11,2%
4 2,0%
5 2,4%
2 1,0%
205 100,0%
Més de 5 cops al dia
Entre 1 i 4 cops al dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
22. Quantes hores setmanals passa de mitjana amb elcorreu electrònic i Internet al seu centre de formació?
176
3,54
N
Mitjana
Entrevistatusuari
La freqüència d'utilització d'Internet als centres d'estudi per als usuaris és relativament baixa: 3,54
hores setmanals de mitjana. Només el 26,9% utilitzen correu electrònic diàriament i una proporció
semblant en el cas d'Internet. Accés i ús no són suficients si no hi ha un context en què s'incentivi l'ús
d'Internet entre els estudiants.
La societat xarxa a Catalunya 117 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
23. Quantes hores setmanals dedica de mitjana alsestudis, comptant-hi les hores que hi dedica a casa seva?
307 52 359
27,78 23,44 27,15
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
24. Quantes hores setmanals dedica demitjana als desplaçaments de casa al centre
de formació, comptant-hi anar i tornar?
292 49 341
4,36 3,84 4,29
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
23.24. Quin és el nombre total d'hores setmanalsdedicades als estudis (comptant el temps
utilitzat per desplaçar-se al centre de formació)?
305 52 357
31,98 27,06 31,27
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
Hem mirat de mesurar el nivell de dedicació d'hores setmanals dels estudiants als estudis, incloent-hi
assistència a classe i hores de transport. La mitjana és de 31,27 hores (una mica menor per als no
usuaris d'Internet). No sembla que els estudiants practiquin la jornada mitjana de les 40 hores de
feina. I això sense comptar les vacances...
25. En els darrers dos anys, ha realitzat algun curs no reglat per millorar la seva capacitaciótècnica o personal?
382 36,8% 204 10,4% 586 19,5%
12 1,2% 4 ,2% 16 ,5%
7 ,7% 0 ,0% 7 ,2%
9 ,9% 6 ,3% 15 ,5%
627 60,3% 1748 88,9% 2375 79,0%
2 ,2% 4 ,2% 6 ,2%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, presencial
Sí, per Internet
Sí, uns de presencialsi uns altres perInternet
Altres
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 118 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
26.1. En els darrers dos anys, ha realitzat algun màster o curs de postgrau?
35 8,5% 6 2,8% 41 6,5%
375 91,0% 207 95,0% 582 92,4%
1 ,2% 0 ,0% 1 ,2%
1 ,2% 5 2,3% 6 1,0%
412 100,0% 218 100,0% 630 100,0%
Sí, ha fet un màster/postgraucom a continuació delsestudis realitzats
No
Sí, ha fet un màster/postgrauno relacionat amb els estudisrealitzats
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
26.2. En els darrers dos anys, ha realitzat algun curs d'informàtica?
141 34,2% 48 22,0% 189 30,0%
270 65,5% 165 75,7% 435 69,0%
1 ,2% 5 2,3% 6 1,0%
412 100,0% 218 100,0% 630 100,0%
Sí, ha fet algun cursd'Internet od'informàtica
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
26.3. En els darrers dos anys, ha realitzat algun curs d'idiomes?
47 11,4% 28 12,8% 75 11,9%
279 67,7% 167 76,6% 446 70,8%
85 20,6% 18 8,3% 103 16,3%
1 ,2% 5 2,3% 6 1,0%
412 100,0% 218 100,0% 630 100,0%
Sí, ha fet algun cursd'idiomes
No
Sí, ha fet algun curs d'anglès
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
26.4. En els darrers dos anys, ha realitzat algun altre curs de reciclatge?
98 23,8% 48 22,0% 146 23,2%
276 67,0% 133 61,0% 409 64,9%
36 8,7% 31 14,2% 67 10,6%
2 ,5% 6 2,8% 8 1,3%
412 100,0% 218 100,0% 630 100,0%
Sí, ha fet un curs com acontinuació dels estudisrealitzats
No
Sí, ha fet un curs norelacionat amb els estudisrealitzats
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 119 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
26.5. En els darrers dos anys, ha realitzat algun altre tipus de curs?
73 17,7% 49 22,5% 122 19,4%
338 82,0% 164 75,2% 502 79,7%
1 ,2% 5 2,3% 6 1,0%
412 100,0% 218 100,0% 630 100,0%
Sí, ha fet un altretipus de curs
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Amb aquestes preguntes hem mirat de mesurar l'esforç de formació contínua en la població
enquestada. El que és interessant és que l'esforç és molt superior entre els usuaris d'Internet, però
que només el fan per Internet en poca mesura (manca d'oferta adequada a les seves necessitats?).
Entorn d'un terç dels usuaris d'Internet han intentat millorar la seva formació, especialment en temes
d'Internet i d'informàtica precisament. En una mesura menor, entorn d'una quarta part dels usuaris
d'Internet han fet cursos de la seva àrea d'especialitat. Una proporció molt menor han seguit cursos
d'idiomes. Però, altra vegada, fins i tot els cursos sobre Internet es fan per Internet en una mínima
proporció.
27.1. Durant la setmana passada, ha vist algun dels següents programes de televisió:Aleph, Grandes Documentales, Horitzons, National Geographic, Paisatges de la terra, Planeta terra,
Punt Omega, Segle XX o Universitat Oberta?
518 49,9% 784 39,9% 1302 43,3%
515 49,6% 1159 59,0% 1674 55,7%
6 ,6% 23 1,2% 29 1,0%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, ha vist algun documental
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Els usuaris d'Internet, però també la població enquestada en general, mostren un interès força alt per
programes de televisió de tipus educatiu i formatiu identificats d'una manera precisa, malgrat el fet
que els estudis d'audiència a Catalunya i en l'àmbit internacional suggereixen el contrari. Si fos així,
això entraria en contradicció amb la tesi que la gent només vol la televisió com a entreteniment.
27.2. Durant la setmana passada, ha visitat pàgines web relacionades amb la seva professió oestudis?
569 54,8% 22 1,1% 591 19,7%
463 44,6% 1920 97,7% 2383 79,3%
7 ,7% 24 1,2% 31 1,0%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, ha visitat websrelacionades ambfeina o estudis
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La majoria d'usuaris visiten pàgines web relacionades amb la seva activitat professional. Internet, com
hem assenyalat anteriorment, està directament lligada a usos instrumentals i professionals.
La societat xarxa a Catalunya 120 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
27.3. Durant la setmana passada, ha consultat llibres, revistes o documents relacionats amb laseva professió o estudis?
593 57,1% 184 9,4% 777 25,9%
439 42,3% 1758 89,4% 2197 73,1%
7 ,7% 24 1,2% 31 1,0%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, ha consultatllibres/revistesrelacionades ambfeina/estudis
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
27.4. Durant la setmana passada, ha llegit llibres relacionats amb la seva professió o estudis?
545 52,5% 170 8,6% 715 23,8%
487 46,9% 1772 90,1% 2259 75,2%
7 ,7% 24 1,2% 31 1,0%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, ha llegit llibres relacionatsamb feina/estudis
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
28. Al llarg del 2001, ha assistit a congressos, conferències, simpòsiums, etc.relacionats amb la seva professió o els seus estudis?
393 37,8% 108 5,5% 501 16,7%
644 62,0% 1852 94,2% 2496 83,1%
2 ,2% 6 ,3% 8 ,3%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
29. Al llarg del 2001, ha tingut despeses en concepte de formació no reglada?
301 29,0% 149 7,6% 450 15,0%
732 70,5% 1806 91,9% 2538 84,5%
6 ,6% 11 ,6% 17 ,6%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Una majoria d'usuaris d'Internet consulten (fora d'Internet) llibres i revistes relacionats amb la seva
professió. Entorn d'un terç d'aquests usuaris (però només un 5,5% dels no usuaris) van assistir a
congressos i conferències relacionats amb la seva professió l'últim any, i un 29% (en contrast amb un
La societat xarxa a Catalunya 121 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
7,6% dels no usuaris) es van gastar els diners en activitats de formació. És a dir, la població d'usuaris
d'Internet es caracteritza per una major mobilització personal i professional entorn d'objectius de
formació i continguts de caràcter cultural i educatiu.
La societat xarxa a Catalunya 123 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
3.4. Situació laboral
La feina, o la manca de feina, continua definint el nucli central de la vida de la gent, com passava en
la societat industrial; en això no hem canviat gaire. Però sí que ha canviat el tipus de feina, el tipus de
relació laboral i l'entorn tecnològic de l'activitat, incloent-hi l'ús d'Internet. Com se situa la població
enquestada en aquest context? Vegem-ho.
30.1. Quina és la seva situació d'activitat?
597 57,5% 749 38,1% 1346 44,8%
116 11,2% 121 6,2% 237 7,9%
16 1,5% 36 1,8% 52 1,7%
29 2,8% 63 3,2% 92 3,1%
15 1,4% 497 25,3% 512 17,0%
21 2,0% 402 20,4% 423 14,1%
235 22,6% 37 1,9% 272 9,1%
8 ,8% 59 3,0% 67 2,2%
2 ,2% 2 ,1% 4 ,1%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Treballa a temps complet
Treballa a temps parcial
Aturat/ada amb subsidi
Aturat/ada sensesubsidi
Jubilat/ada
Dedicació exclusiva ales tasques de la llar
Estudiant
Incapacitat/ada oinvalidesa permanent
Una altra situació
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
30.2. En cas d'estar aturat, quants mesos fa que és a l'atur?
27 66 93
9,26 20,24 17,05
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
El que és interessant és que la proporció d'usuaris d'Internet que treballen a temps complet és molt
més alta que la dels no usuaris, de manera que la famosa flexibilitat del treball facilitada per les noves
tecnologies és molt menys important que el privilegi d'estabilitat laboral més gran que tenen els qui
disposen de més capacitat professional, incloent-hi utilitzar Internet. També hem constatat la
dissociació entre la situació de jubilat i l'ús de l'Internet: una quarta part dels no usuaris són jubilats, a
la inversa del que passa amb els estudiants, que estan sobrerepresentats entre els usuaris. En certa
manera, doncs, l'ús o no ús d'Internet coincideix amb les situacions de marginació de l'activitat
laboral, en comptes de ser la forma d'integració comunicativa dels qui han perdut la relació amb
l'activitat valorada en la societat. De la mateixa manera, la majoria dels incapacitats de la nostra
mostra no són usuaris d'Internet, en concordança amb les dades d'altres països, de manera que qui
es podria beneficiar més d'una connexió a distància, ho fa menys, per les condicions personals i
institucionals en què es troba.
La societat xarxa a Catalunya 124 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
32. Activitat de l'empresa (CCAE-93, 1 dígit)
10 1,2% 74 4,4% 84 3,3%
180 21,4% 584 34,7% 764 30,3%
32 3,8% 168 10,0% 200 7,9%
161 19,2% 371 22,0% 532 21,1%
55 6,5% 86 5,1% 141 5,6%
158 18,8% 100 5,9% 258 10,2%
40 4,8% 47 2,8% 87 3,4%
201 23,9% 160 9,5% 361 14,3%
3 ,4% 95 5,6% 98 3,9%
840 100,0% 1685 100,0% 2525 100,0%
Sector primari
Indústria manufacturera,electricitat, gas i aigua
Construcció
Comerç, reparació devehicles, articles ihosteleria
Transport,emmagatzematge icomunicacions
Finances i immobles
Adm. pública, defensa iseguretat socialobligatòria
Serveis socials
Servei domèstic
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
La proporció d'usuaris d'Internet que treballen en serveis socials, en finances i en administració és
molt més alta que no pas la de no usuaris, la qual cosa confirma que s'utilitza com a instrument de
processament d'informació. Passa el contrari amb la indústria, mentre que al comerç i l'hostaleria la
proporció és semblant entre usuaris i no usuaris. Això sembla indicar una concentració dels usos
d'Internet en el sector de serveis d'informació i una feble penetració en les activitats industrials, la
qual cosa no ha d'ésser forçosament així, tenint en compte la importància actual de les xarxes
informàtiques en la gestió i producció de les empreses industrials modernes. Sembla que és un
indicador indirecte del retard tecnològico-organitzatiu de la indústria.
33. Ocupació en el lloc de treball
62 7,2% 102 6,0% 164 6,4%
188 22,0% 56 3,3% 244 9,5%
145 16,9% 84 4,9% 229 9,0%
191 22,3% 153 9,0% 344 13,5%
103 12,0% 236 13,9% 339 13,3%
5 ,6% 62 3,6% 67 2,6%
122 14,3% 703 41,4% 825 32,3%
40 4,7% 304 17,9% 344 13,5%
856 100,0% 1700 100,0% 2556 100,0%
Personal directiu de lesempreses i de les adm.públiques
Tècnics i professionalscientífics i intel·lectuals
Tècnics i professionalsde suport
Empleats administratius
Treballadors de serveisde restauració,personals, protecció
Treballadors qualificatsen activitats agràries ipesqueres
Treballadors qualificatsde la indústria imuntadors
Treballadors noqualificats
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
La societat xarxa a Catalunya 125 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
El perfil ocupacional dels usuaris d'Internet és clarament diferent del dels no usuaris. Els usuaris són
majoritàriament tècnics, professionals, intel· lectuals, científics i empleats administratius, mentre que
els no usuaris es concentren entre els treballadors de la indústria i dels serveis. La divisòria digital se
superposa a les tradicionals divisions de classe heretades de la societat industrial.
34. Quantes persones treballen en l'empresa o organització on vostè treballa (o treballava)?
39 4,5% 231 13,5% 270 10,5%
243 28,2% 493 28,8% 736 28,6%
67 7,8% 182 10,6% 249 9,7%
85 9,9% 192 11,2% 277 10,8%
423 49,1% 595 34,8% 1018 39,6%
5 ,6% 17 1,0% 22 ,9%
862 100,0% 1710 100,0% 2572 100,0%
Sol/a
De 2 a 10 treballadors
D'11 a 20 treballadors
De 21 a 50 treballadors
Més de 50 treballadors
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Encara que sembli paradoxal, hi ha menys autònoms i més treballadors de gran empresa entre els
usuaris d'Internet. En teoria, l'ús d'Internet afavoreix els emprenedors i l'autonomia econòmica, però
això és només a partir d'un cert nivell de difusió tecnològica i capacitat educativa en la majoria de la
societat. De moment, a Catalunya les grans empreses sembla que són un context més avançat de
modernització tecnològica que no pas les petites i mitjanes.
La societat xarxa a Catalunya 126 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
35. Quina categoria professional té (o tenia) a la seva empresa?
33 3,8% 43 2,5% 76 3,0%
7 ,8% 19 1,1% 26 1,0%
26 3,0% 65 3,8% 91 3,5%
33 3,8% 135 7,9% 168 6,5%
34 3,9% 6 ,4% 40 1,6%
116 13,5% 21 1,2% 137 5,3%
113 13,1% 52 3,0% 165 6,4%
200 23,2% 157 9,2% 357 13,9%
59 6,8% 143 8,4% 202 7,9%
113 13,1% 337 19,7% 450 17,5%
28 3,2% 62 3,6% 90 3,5%
56 6,5% 354 20,7% 410 15,9%
36 4,2% 272 15,9% 308 12,0%
5 ,6% 7 ,4% 12 ,5%
2 ,2% 34 2,0% 36 1,4%
1 ,1% 3 ,2% 4 ,2%
862 100,0% 1710 100,0% 2572 100,0%
Empresari amb assalariats
Empresari sense assalariats
Autònom amb assalariats
Autònom sense assalariats
Professional liberal
Tècnic superior
Tècnic mitjà
Personal administratiu icomercial
Dependents i treballadors delcomerç
Altres treballadors delsserveis/dona de fer feines
Capatassos i encarregats
Obrers de la indústria i de laconstrucció qualificats
Obrers de la indústria i de laconstrucció no qualificats
Cossos de seguretat del'estat
Treballadors agraris oramaders
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
El perfil socioprofessional dels usuaris d'Internet es revela molt diferent del dels no usuaris. Com és
lògic, hi ha molts més tècnics mitjans i superiors entre els internautes, i una proporció molt més alta
de personal administratiu i comercial i de professionals liberals, és a dir professions relacionades amb
el tractament de la informació. En canvi, els obrers tenen un pes específic molt més fort entre els no
usuaris. Els autònoms sense assalariats també estan substancialment més representats entre els no
usuaris.
37. Quin tipus de contracte té a la seva feina?
63 8,8% 23 2,6% 86 5,4%
382 53,6% 459 52,8% 841 53,1%
131 18,4% 174 20,0% 305 19,3%
16 2,2% 38 4,4% 54 3,4%
98 13,7% 158 18,2% 256 16,2%
22 3,1% 10 1,1% 32 2,0%
1 ,1% 8 ,9% 9 ,6%
713 100,0% 870 100,0% 1583 100,0%
És funcionari
Contracte indefinit
Contracte temporal
Treballa sense contracte
Treballa pel seu compte(autònoms, empresaris,professional liberal)
Una altra relació contractual
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 127 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
És interessant assenyalar que la situació contractual diferencia relativament poc els usuaris dels no
usuaris, excepte en dos casos importants. La proporció de funcionaris entre usuaris gairebé
quadruplica la proporció de funcionaris entre no usuaris, de manera que hi ha una associació clara
entre la pertinença a l'administració i l'ús d'Internet. D'altra banda, en sentit invers, els més precaris,
és a dir, els qui treballen sense contracte, encara que siguin pocs, dupliquen la proporció entre els no
usuaris respecte als usuaris. Altra vegada, flexibilitat associada a precarietat no afavoreix l'ús
d'Internet, sinó que sembla que hi té una correlació negativa.
38. Quant de temps fa que és en aquesta feina? (en mesos)
711 863 1574
106,00 118,02 112,59
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
39. A quantes empreses diferents ha treballaten els últims cinc anys?
313 348 661
2,34 2,36 2,35
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
40. Quantes vegades s'ha trobat en atur en elsúltims dos anys?
78 98 176
1,59 1,41 1,49
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
Si bé la situació contractual inestable sembla negativament associada amb l'ús d'Internet, aquestes
taules, indicatives de la flexibilitat i mobilitat de la feina, no semblen assenyalar diferències
substancials entre usuaris i no usuaris d'Internet.
41. En els últims dos anys, ha tingut algun tipus de promoció professional a la sevafeina?
132 18,5% 76 8,7% 208 13,1%
574 80,5% 788 90,6% 1362 86,0%
7 1,0% 6 ,7% 13 ,8%
713 100,0% 870 100,0% 1583 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 128 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
La gran majoria dels treballadors no han tingut promoció professional en els dos anys anteriors a
l'enquesta, però, així i tot, entre els usuaris d'Internet la proporció dels que sí que n'han tingut és més
del doble que entre els no usuaris.
42. En aquests dos anys, li han apujat el sou més del que li pertocava per conveni?
136 19,1% 86 9,9% 222 14,0%
562 78,8% 775 89,1% 1337 84,5%
15 2,1% 9 1,0% 24 1,5%
713 100,0% 870 100,0% 1583 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La dada d'aquesta taula corrobora la de l'anterior, és a dir, el percentatge dels qui van obtenir un
augment de sou per sobre del conveni entre els usuaris d'Internet dobla el dels qui van obtenir
aquesta millora entre els no usuaris, si bé això es produeix en un context general d'escassa promoció
de la força de treball.
43. Comparant la feina que realitzava fa dos anys amb la d'ara, creu que actualment utilitza més omenys coneixements tècnics?
425 59,6% 293 33,7% 718 45,4%
254 35,6% 540 62,1% 794 50,2%
10 1,4% 13 1,5% 23 1,5%
17 2,4% 20 2,3% 37 2,3%
7 1,0% 4 ,5% 11 ,7%
713 100,0% 870 100,0% 1583 100,0%
Més coneixements tècnics
Els mateixos
Menys coneixements tècnics
Llavors no treballava
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
És interessant veure l'alta proporció de treballadors que indiquen que utilitzen més coneixements
tècnics en les seves tasques que dos anys abans, indicador indirecte del canvi tecnològic a les
empreses. La proporció dels qui han experimentat aquest canvi és lògicament molt més alta entre els
usuaris d'Internet. Posant aquesta dada en relació amb l'observació anterior sobre l'escassa proporció
de treballadors que han rebut una promoció professional, es pot formular la hipòtesi d'una
discrepància entre l'increment del coneixement tecnològic rebut i el relatiu estancament dels sistemes
de recompensa per aquesta requalificació del treballador.
La societat xarxa a Catalunya 129 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
44. A l'empresa on vostè treballa, disposen de connexió a Internet?
600 84,2% 339 39,0% 939 59,3%
92 12,9% 341 39,2% 433 27,4%
20 2,8% 188 21,6% 208 13,1%
1 ,1% 2 ,2% 3 ,2%
713 100,0% 870 100,0% 1583 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
45. A l'empresa on vostè treballa, tenen connexió a Internet d'alta velocitat?
337 54,3% 65 12,3% 402 35,0%
103 16,6% 24 4,5% 127 11,0%
179 28,8% 439 83,0% 618 53,7%
2 ,3% 1 ,2% 3 ,3%
621 100,0% 529 100,0% 1150 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
46. Quin tipus de connexió d'alta velocitat tenen?
162 31,3% 26 5,1% 188 18,4%
55 10,6% 9 1,8% 64 6,3%
22 4,2% 0 ,0% 22 2,2%
18 3,5% 1 ,2% 19 1,9%
258 49,8% 468 92,7% 726 71,0%
3 ,6% 1 ,2% 4 ,4%
518 100,0% 505 100,0% 1023 100,0%
ADSL
XDSI (RDSI)
LAN
Per cable/fibra òptica
No ho sap o no sapsi té alta velocitat
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
En una primera aproximació a l'equipament d'Internet a les empreses, més del 59% disposen de
connexió a Internet i, òbviament, hi ha una proporció molt més alta a les empreses on treballen
usuaris d'Internet (però s'ha de recordar que poden ser usuaris fora de l'empresa). La diferència
també és considerable en la connexió d'alta velocitat entre les empreses dels usuaris i les dels no
usuaris. Una immensa majoria dels no usuaris i gairebé la meitat dels usuaris no saben, tanmateix, de
quina connexió disposa la seva empresa, cosa que sembla indicar la seva feble integració en el
sistema tecnològic de l'empresa.
La societat xarxa a Catalunya 130 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
47. Utilitza el correu electrònic o Internet a la seva feina?
419 69,7% 0 ,0% 419 44,5%
80 13,3% 126 37,1% 206 21,9%
101 16,8% 213 62,6% 314 33,4%
1 ,2% 1 ,3% 2 ,2%
601 100,0% 340 100,0% 941 100,0%
Sí
No, però hi té accés
No hi té accés
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
48.1. A la seva feina, amb quina freqüència utilitzael correu electrònic per motius de treball?
128 30,5%
167 39,8%
78 18,6%
24 5,7%
1 ,2%
18 4,3%
4 1,0%
420 100,0%
Més de 5 cops al dia
D'1 a 4 cops al dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
48.2. A part del correu electrònic, amb quinafreqüència utilitza Internet per motius de treball?
94 22,4%
167 39,8%
96 22,9%
24 5,7%
3 ,7%
29 6,9%
7 1,7%
420 100,0%
Més de 5 cops al dia
D'1 a 4 cops al dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
49.1. A la seva feina, amb quina freqüència utilitzael correu electrònic per motius personals?
25 6,0%
81 19,3%
67 16,0%
27 6,4%
7 1,7%
204 48,6%
9 2,1%
420 100,0%
Més de 5 cops al dia
D'1 a 4 cops al dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
La societat xarxa a Catalunya 131 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
49.2. A part del correu electrònic, amb quinafreqüència utilitza Internet per motius personals?
20 4,8%
69 16,4%
82 19,5%
25 6,0%
6 1,4%
207 49,3%
11 2,6%
420 100,0%
Més de 5 cops al dia
D'1 a 4 cops al dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
50. Quantes hores setmanals passa de mitjanaamb el correu electrònic i Internet a la seva feina?
395
7,50
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entre els usuaris, una gran majoria utilitza correu electrònic a la feina i, en una menor mesura,
Internet. Només una minoria, però significativa (entorn d'un 25% dels usuaris), utilitza diàriament el
correu electrònic a la feina per motius personals, i una mica menys (entorn d'un 20%), Internet. Com a
mitjana, els usuaris d'Internet utilitzen la xarxa 7,5 hores per setmana, però, com es pot apreciar, la
dispersió estadística és molt pronunciada; per la qual cosa la mitjana pot ser enganyosa.
51. Quantes hores setmanals dedica demitjana a la feina, comptant les hores extres i
les que realitza a casa seva habitualment?
709 857 1566
38,87 40,04 39,51
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
52. Quantes hores setmanals dedica de mitjana alsdesplaçaments de casa a la feina, comptant anar i tornar?
662 777 1439
4,11 4,18 4,15
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 132 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
51.52. Quin és el nombre total d'horessetmanals dedicades a la feina (comptant el
temps utilitzat en el desplaçament a la feina)?
707 854 1561
42,73 43,86 43,35
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
El nombre mitjà d'hores setmanals de treball és molt semblant entre usuaris i no usuaris i gira entorn
de la norma de les 40 hores, a les quals s'afegeixen 4 hores setmanals de transports per a ambdós
grups: l'ús d'Internet no sembla disminuir el temps de transport a la feina.
La societat xarxa a Catalunya 133 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
3.5. La sociabilitat en la societat catalana
87.1. El seu pare viu?
399 65,6% 496 28,6% 895 38,2%
201 33,1% 1215 70,0% 1416 60,4%
8 1,3% 25 1,4% 33 1,4%
608 100,0% 1736 100,0% 2344 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
88.1. On resideix el seu pare?
233 57,5% 255 50,0% 488 53,3%
99 24,4% 127 24,9% 226 24,7%
41 10,1% 69 13,5% 110 12,0%
16 4,0% 39 7,6% 55 6,0%
16 4,0% 20 3,9% 36 3,9%
405 100,0% 510 100,0% 915 100,0%
Mateix municipi
Resta Catalunya
Resta Espanya
Estranger
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
89.1. Amb quina freqüència es troba personalment amb el seu pare?
131 32,3% 162 31,8% 293 32,0%
149 36,8% 151 29,6% 300 32,8%
53 13,1% 48 9,4% 101 11,0%
44 10,9% 93 18,2% 137 15,0%
13 3,2% 35 6,9% 48 5,2%
15 3,7% 21 4,1% 36 3,9%
405 100,0% 510 100,0% 915 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
90.1. Amb quina freqüència parla per telèfon amb el seu pare?
94 23,2% 96 18,8% 190 20,8%
193 47,7% 220 43,1% 413 45,1%
38 9,4% 83 16,3% 121 13,2%
4 1,0% 12 2,4% 16 1,7%
60 14,8% 79 15,5% 139 15,2%
16 4,0% 20 3,9% 36 3,9%
405 100,0% 510 100,0% 915 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 134 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
91.1. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb el seu pare?
2 ,5% 0 ,0% 2 ,2%
6 1,5% 0 ,0% 6 ,7%
3 ,7% 0 ,0% 3 ,3%
5 1,2% 0 ,0% 5 ,5%
374 92,3% 510 100,0% 884 96,6%
15 3,7% 0 ,0% 15 1,6%
405 100,0% 510 100,0% 915 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Les dades mostren una relació molt propera amb el pare, tant en els usuaris com en els no usuaris
d'Internet. La cosa interessant és que la relació personal directa té una freqüència quotidiana molt
més alta que no pas la relació per telèfon. En canvi, la interacció per Internet en els usuaris d'Internet
és gairebé nul· la. La raó potser va lligada al no-ús d'Internet per part del pare, però així i tot la dada
contradiu l'evidència internacional en aquest sentit.
87.2. La seva mare viu?
457 79,8% 672 40,3% 1129 50,4%
114 19,9% 977 58,6% 1091 48,7%
2 ,3% 19 1,1% 21 ,9%
573 100,0% 1668 100,0% 2241 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
88.2. On resideix la seva mare?
274 59,8% 359 52,8% 633 55,6%
109 23,8% 169 24,9% 278 24,4%
43 9,4% 94 13,8% 137 12,0%
23 5,0% 45 6,6% 68 6,0%
9 2,0% 13 1,9% 22 1,9%
458 100,0% 680 100,0% 1138 100,0%
Mateix municipi
Resta deCatalunya
Restad'Espanya
Estranger
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 135 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
89.2. Amb quina freqüència es troba personalment amb la seva mare?
156 34,1% 236 34,7% 392 34,4%
178 38,9% 212 31,2% 390 34,3%
55 12,0% 65 9,6% 120 10,5%
52 11,4% 123 18,1% 175 15,4%
8 1,7% 26 3,8% 34 3,0%
9 2,0% 18 2,6% 27 2,4%
458 100,0% 680 100,0% 1138 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La relació amb la mare encara és més propera que amb el pare, la relació presencial és més
important que la telefònica i la relació per Internet és estadísticament insignificant. Això també està en
contradicció amb les dades internacionals per a països avançats.
93.1. Amb quants familiars del mateix municipies relaciona com a mínim un cop l'any?
832 1562 2394
10,82 10,34 10,51
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
94.1. Amb quina freqüència es troba amb familiars del mateix municipi?
161 19,1% 427 26,9% 588 24,2%
370 44,0% 652 41,1% 1022 42,1%
243 28,9% 353 22,2% 596 24,5%
51 6,1% 107 6,7% 158 6,5%
14 1,7% 39 2,5% 53 2,2%
2 ,2% 10 ,6% 12 ,5%
841 100,0% 1588 100,0% 2429 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 136 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
95.1. Amb quina freqüència parla per telèfon amb familiars del mateix municipi?
83 9,9% 175 11,0% 258 10,6%
342 40,7% 598 37,7% 940 38,7%
258 30,7% 460 29,0% 718 29,6%
57 6,8% 111 7,0% 168 6,9%
100 11,9% 233 14,7% 333 13,7%
1 ,1% 11 ,7% 12 ,5%
841 100,0% 1588 100,0% 2429 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
96.1. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb familiars del mateix municipi?
6 ,7% 0 ,0% 6 ,2%
28 3,3% 0 ,0% 28 1,2%
33 3,9% 0 ,0% 33 1,4%
13 1,5% 0 ,0% 13 ,5%
760 90,4% 1588 100,0% 2348 96,7%
1 ,1% 0 ,0% 1 ,0%
841 100,0% 1588 100,0% 2429 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Hi ha una forta densitat de relacions familiars al mateix municipi, tant per als usuaris d'Internet com
per als no usuaris. Tant la relació presencial com la telefònica són molt freqüents. La relació per
Internet és feble però és més elevada que en el cas dels pares, la qual cosa indicaria que, com més
fort és el vincle familiar, menys s'utilitza Internet, encara que també hi pot haver un factor de
coneixement d'Internet de familiars d'edat més jove que els pares de l'entrevistat i, per tant, amb una
probabilitat més alta d'utilitzar Internet ells mateixos.
92.2. Quants familiars té a la resta de Catalunya?
722 1326 2048
13,93 11,13 12,12
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
93.2. Amb quants familiars de la resta deCatalunya es relaciona com a mínim un cop l'any?
699 1266 1965
11,70 9,47 10,26
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 137 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
94.2. Amb quina freqüència es troba amb familiars de la resta de Catalunya?
13 1,8% 28 2,1% 41 2,0%
109 15,1% 201 15,1% 310 15,1%
331 45,7% 501 37,6% 832 40,5%
232 32,0% 494 37,1% 726 35,3%
37 5,1% 95 7,1% 132 6,4%
2 ,3% 12 ,9% 14 ,7%
724 100,0% 1331 100,0% 2055 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
95.2. Amb quina freqüència parla per telèfon amb familiars de la resta de Catalunya?
25 3,5% 56 4,2% 81 3,9%
162 22,4% 244 18,3% 406 19,8%
296 40,9% 516 38,8% 812 39,5%
150 20,7% 327 24,6% 477 23,2%
89 12,3% 179 13,4% 268 13,0%
2 ,3% 9 ,7% 11 ,5%
724 100,0% 1331 100,0% 2055 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
96.2. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb familiars de la resta de Catalunya?
1 ,1% 0 ,0% 1 ,0%
18 2,5% 0 ,0% 18 ,9%
25 3,5% 0 ,0% 25 1,2%
21 2,9% 0 ,0% 21 1,0%
656 90,6% 1331 100,0% 1987 96,7%
3 ,4% 0 ,0% 3 ,1%
724 100,0% 1331 100,0% 2055 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La densitat de vincles familiars a Catalunya és superior a la del mateix municipi. La relació anual,
tanmateix, és una mica més alta per als usuaris d'Internet i una mica inferior per als no usuaris. En
aquest cas, encara que la relació presencial també és significativa, la relació per telèfon és més
important. Finalment, per als familiars que són geogràficament més distants (és a dir, de la resta de
Catalunya) l'ús d'Internet té un paper més important en el manteniment de la relació personal.
La societat xarxa a Catalunya 138 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
92.3. Quants familiars té a la resta d'Espanya?
560 1110 1670
17,23 14,14 15,17
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
93.3. Amb quants familiars de la resta d'Espanyaes relaciona com a mínim un cop l'any?
489 950 1439
13,75 11,42 12,21
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
94.3. Amb quina freqüència es troba amb familiars de la resta d'Espanya?
4 ,7% 9 ,8% 13 ,8%
2 ,4% 8 ,7% 10 ,6%
28 5,0% 42 3,8% 70 4,2%
402 71,2% 746 66,7% 1148 68,2%
124 21,9% 300 26,8% 424 25,2%
5 ,9% 13 1,2% 18 1,1%
565 100,0% 1118 100,0% 1683 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
95.3. Amb quina freqüència parla per telèfon amb familiars de la resta d'Espanya?
8 1,4% 17 1,5% 25 1,5%
43 7,6% 89 8,0% 132 7,8%
141 25,0% 293 26,2% 434 25,8%
238 42,1% 441 39,4% 679 40,3%
130 23,0% 267 23,9% 397 23,6%
5 ,9% 11 1,0% 16 1,0%
565 100,0% 1118 100,0% 1683 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
96.3. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb familiars de la resta d'Espanya?
1 ,2% 0 ,0% 1 ,1%
15 2,7% 0 ,0% 15 ,9%
24 4,2% 0 ,0% 24 1,4%
11 1,9% 0 ,0% 11 ,7%
509 90,1% 1118 100,0% 1627 96,7%
5 ,9% 0 ,0% 5 ,3%
565 100,0% 1118 100,0% 1683 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 139 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
El nombre mitjà de familiars a la resta de Espanya és més gran que a Catalunya. Lògicament, la
relació presencial és més esporàdica, però es manté anualment com a mínim per a la gran majoria. El
telèfon té un paper important a l'hora de mantenir aquesta relació, i un 9% utilitzen Internet per a
relacionar-se amb familiars allunyats.
92.4. Quants familiars té a l'estranger?
228 383 611
8,97 9,14 9,08
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
93.4. Amb quants familiars de l'estranger esrelaciona com a mínim un cop l'any?
185 277 462
7,76 8,15 7,99
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
94.4. Amb quina freqüència es troba amb familiars de l'estranger?
1 ,4% 0 ,0% 1 ,2%
2 ,9% 0 ,0% 2 ,3%
8 3,5% 7 1,8% 15 2,4%
115 50,0% 155 40,2% 270 43,8%
101 43,9% 219 56,7% 320 51,9%
3 1,3% 5 1,3% 8 1,3%
230 100,0% 386 100,0% 616 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
95.4. Amb quina freqüència parla per telèfon amb familiars de l'estranger?
5 2,2% 3 ,8% 8 1,3%
9 3,9% 23 6,0% 32 5,2%
42 18,3% 62 16,1% 104 16,9%
73 31,7% 123 31,9% 196 31,8%
97 42,2% 171 44,3% 268 43,5%
4 1,7% 4 1,0% 8 1,3%
230 100,0% 386 100,0% 616 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 140 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
96.4. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb familiars de l'estranger?
4 1,7% 0 ,0% 4 ,6%
12 5,2% 0 ,0% 12 1,9%
28 12,2% 0 ,0% 28 4,5%
17 7,4% 0 ,0% 17 2,8%
166 72,2% 386 100,0% 552 89,6%
3 1,3% 0 ,0% 3 ,5%
230 100,0% 386 100,0% 616 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
L'anàlisi de la sociabilitat amb els familiars a l'estranger fa aparèixer per primera vegada un paper
destacat d'Internet en el manteniment de relacions familiars. Sembla, doncs, que es confirma que, en
el cas de Catalunya, Internet és un instrument per a mantenir relacions familiars malgrat la distància
geogràfica (cosa que no passa en el context nord-americà, on Internet s'utilitza també en el medi
familiar i social espacialment proper).
92.5. Quin és el nombre total de familiars?
1029 1947 2976
30,23 25,91 27,40
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
93.5. Quin és el nombre total de familiars amb qui té relació?
1023 1926 2949
24,25 21,12 22,20
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
El nombre mitjà de familiars, i el nombre mitjà de familiars amb qui es manté relació són més alts
entre els usuaris d'Internet. Aquí l'edat hi té un paper important, però en tot cas l'ús d'Internet no
produeix una disminució de la xarxa de sociabilitat familiar.
La societat xarxa a Catalunya 141 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
98.1. Amb quina freqüència es troba amb amics del mateix municipi?
322 33,0% 526 31,4% 848 32,0%
464 47,5% 718 42,9% 1182 44,6%
159 16,3% 314 18,7% 473 17,8%
22 2,3% 77 4,6% 99 3,7%
4 ,4% 18 1,1% 22 ,8%
6 ,6% 22 1,3% 28 1,1%
977 100,0% 1675 100,0% 2652 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
99.1. Amb quina freqüència parla per telèfon amb amics del mateix municipi?
141 14,4% 108 6,4% 249 9,4%
507 51,9% 630 37,6% 1137 42,9%
204 20,9% 493 29,4% 697 26,3%
35 3,6% 114 6,8% 149 5,6%
88 9,0% 318 19,0% 406 15,3%
2 ,2% 12 ,7% 14 ,5%
977 100,0% 1675 100,0% 2652 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
100.1. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb amics del mateix municipi?
62 6,3% 0 ,0% 62 2,3%
162 16,6% 0 ,0% 162 6,1%
75 7,7% 0 ,0% 75 2,8%
27 2,8% 0 ,0% 27 1,0%
650 66,5% 1675 100,0% 2325 87,7%
1 ,1% 0 ,0% 1 ,0%
977 100,0% 1675 100,0% 2652 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
97.2. Quants amics té a la resta de Catalunya?
636 777 1413
9,95 8,71 9,26
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 142 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
98.2. Amb quina freqüència es troba amb amics de la resta de Catalunya?
49 7,7% 19 2,4% 68 4,8%
154 24,2% 141 18,0% 295 20,7%
265 41,6% 319 40,6% 584 41,1%
148 23,2% 252 32,1% 400 28,1%
16 2,5% 44 5,6% 60 4,2%
5 ,8% 10 1,3% 15 1,1%
637 100,0% 785 100,0% 1422 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
99.2. Amb quina freqüència parla per telèfon amb amics de la resta de Catalunya?
20 3,1% 10 1,3% 30 2,1%
176 27,6% 133 16,9% 309 21,7%
270 42,4% 325 41,4% 595 41,8%
111 17,4% 220 28,0% 331 23,3%
58 9,1% 88 11,2% 146 10,3%
2 ,3% 9 1,1% 11 ,8%
637 100,0% 785 100,0% 1422 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
100.2. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb amics de la resta de Catalunya?
22 3,5% 0 ,0% 22 1,5%
79 12,4% 0 ,0% 79 5,6%
74 11,6% 0 ,0% 74 5,2%
26 4,1% 0 ,0% 26 1,8%
435 68,3% 785 100,0% 1220 85,8%
1 ,2% 0 ,0% 1 ,1%
637 100,0% 785 100,0% 1422 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
97.3. Quants amics té a la resta d'Espanya?
372 487 859
9,25 9,76 9,54
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 143 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
98.3. Amb quina freqüència es troba amb amics de la resta d'Espanya?
3 ,8% 8 1,6% 11 1,3%
25 6,7% 19 3,8% 44 5,1%
280 75,1% 356 72,1% 636 73,4%
62 16,6% 100 20,2% 162 18,7%
3 ,8% 11 2,2% 14 1,6%
373 100,0% 494 100,0% 867 100,0%
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
99.3. Amb quina freqüència parla per telèfon amb amics de la resta d'Espanya?
3 ,8% 1 ,2% 4 ,5%
14 3,8% 10 2,0% 24 2,8%
112 30,0% 102 20,6% 214 24,7%
176 47,2% 264 53,4% 440 50,7%
67 18,0% 108 21,9% 175 20,2%
1 ,3% 9 1,8% 10 1,2%
373 100,0% 494 100,0% 867 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
100.3. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb amics de la resta d'Espanya?
12 3,2% 0 ,0% 12 1,4%
40 10,7% 0 ,0% 40 4,6%
57 15,3% 0 ,0% 57 6,6%
23 6,2% 0 ,0% 23 2,7%
240 64,3% 494 100,0% 734 84,7%
1 ,3% 0 ,0% 1 ,1%
373 100,0% 494 100,0% 867 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
97.4. Quants amics té a l'estranger?
208 126 334
6,63 10,88 8,23
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 144 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
98.4. Amb quina freqüència es troba amb amics de l'estranger?
2 1,0% 0 ,0% 2 ,6%
5 2,4% 3 2,3% 8 2,3%
121 57,9% 51 38,3% 172 50,3%
76 36,4% 67 50,4% 143 41,8%
5 2,4% 12 9,0% 17 5,0%
209 100,0% 133 100,0% 342 100,0%
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
99.4. Amb quina freqüència parla per telèfon amb amics de l'estranger?
1 ,5% 0 ,0% 1 ,3%
7 3,3% 2 1,5% 9 2,6%
35 16,7% 19 14,3% 54 15,8%
88 42,1% 54 40,6% 142 41,5%
74 35,4% 45 33,8% 119 34,8%
4 1,9% 13 9,8% 17 5,0%
209 100,0% 133 100,0% 342 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
100.4. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb amics de l'estranger?
4 1,9% 0 ,0% 4 1,2%
36 17,2% 0 ,0% 36 10,5%
41 19,6% 0 ,0% 41 12,0%
22 10,5% 0 ,0% 22 6,4%
102 48,8% 133 100,0% 235 68,7%
4 1,9% 0 ,0% 4 1,2%
209 100,0% 133 100,0% 342 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
97.5. Quin és el nombre total d'amics?
1029 1774 2803
20,42 17,03 18,28
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
El nombre mitjà d'amics dels usuaris (més de 20) és superior al dels no usuaris (17), dada que
confirma la major densitat de xarxes personals dels usuaris d'Internet. Les dades sobre relacions
d'amistat confirmen la importància del contacte personal quan la distància geogràfica ho permet, la
utilització extensiva del telèfon, que s'incrementa a mesura que augmenta la distància, i la utilització
significativa d'Internet quan els amics són a la resta d'Espanya i, sobretot, a l'estranger; un 19,1% dels
La societat xarxa a Catalunya 145 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
usuaris es relacionen per Internet amb els amics de l'estranger i un altre 19,6%, almenys una vegada
al mes. La relació personal és local, la de telèfon es reparteix entre local i regional, i la d'Internet, en
aquest cas, és sobretot global.
101. Quants veïns té amb els quals es relaciona?
738 1451 2189
4,50 5,37 5,07
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
102. Amb quina freqüència rep o fa visites als veïns?
236 31,8% 639 43,8% 875 39,8%
257 34,6% 411 28,2% 668 30,3%
76 10,2% 99 6,8% 175 8,0%
41 5,5% 65 4,5% 106 4,8%
127 17,1% 234 16,0% 361 16,4%
5 ,7% 11 ,8% 16 ,7%
742 100,0% 1459 100,0% 2201 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
103. Amb quina freqüència parla per telèfon amb els veïns?
7 ,9% 34 2,3% 41 1,9%
42 5,7% 59 4,0% 101 4,6%
48 6,5% 102 7,0% 150 6,8%
32 4,3% 76 5,2% 108 4,9%
608 81,9% 1178 80,7% 1786 81,1%
5 ,7% 10 ,7% 15 ,7%
742 100,0% 1459 100,0% 2201 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
104. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb els veïns?
3 ,4% 0 ,0% 3 ,1%
7 ,9% 0 ,0% 7 ,3%
9 1,2% 0 ,0% 9 ,4%
718 96,8% 1459 100,0% 2177 98,9%
5 ,7% 0 ,0% 5 ,2%
742 100,0% 1459 100,0% 2201 100,0%
Cada dia
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 146 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
La gent té menys veïns amb qui es relaciona que no pas amics. Quan té relacions de veïnat, són
personals i força freqüents, però la intensitat de la relació telefònica és baixa i la d'Internet gairebé
inexistent, cosa que confirma la tendència de la relació entre personal i local, d'una banda, i Internet i
global, d'una altra.
105. De les trucades telefòniques personals que rep, la majoria són de persones delseu mateix sexe?
424 40,8% 990 50,9% 1414 47,4%
396 38,2% 470 24,2% 866 29,0%
214 20,6% 405 20,8% 619 20,7%
4 ,4% 81 4,2% 85 2,8%
1038 100,0% 1946 100,0% 2984 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
106. Dels missatges electrònics personals que rep,la majoria són de persones del seu mateix sexe?
299 31,4%
357 37,5%
242 25,4%
54 5,7%
952 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
Aquí intentem mesurar la constitució de xarxes de relacions basades en el gènere. Una quarta part
dels entrevistats no pot respondre amb precisió la pregunta. Però, entre els qui la poden respondre,
veiem que les trucades telefòniques es distribueixen d'una manera força semblant per gènere entre
els usuaris d'Internet, mentre que entre els no usuaris hi ha una proporció molt més alta de persones
del mateix gènere. Igualment, en els missatges electrònics entre usuaris hi ha una proporció més alta
de persones de diferent gènere. Es podria apuntar, doncs, la hipòtesi d'una diversitat de relacions de
gènere entre els usuaris d'Internet, en contrast amb una especialització en la comunicació telefònica
per gènere entre els no usuaris d'Internet.
107.1. Durant els últims set dies, quantes vegadesvan sopar tots els membres de la llar reunits?
883 1616 2499
5,67 6,14 5,97
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 147 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
107.2. Durant els últims set dies, quantes vegades noméses van reunir per sopar alguns membres de la llar?
307 397 704
3,51 3,74 3,64
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
107.3. Durant els últims set dies, quantesvegades va sopar sol?
211 247 458
3,03 3,68 3,38
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
Aquestes dades miren d'acostar-se a un índex d'intensitat de relacions familiars i entre membres de la
llar. La cosa més significativa és que no hi ha diferències substancials entre usuaris i no usuaris
d'Internet, cosa que confirma la independència de la intensitat de relació respecte a l'ús d'Internet. En
termes descriptius cal assenyalar que la mitjana de sopars solitaris dels entrevistats és de més de 3 a
la setmana.
108. Hi ha persones del seu voltant que es queixen que no el veuen prou?
66 6,4% 42 2,1% 108 3,6%
151 14,5% 194 9,9% 345 11,5%
89 8,6% 101 5,1% 190 6,3%
34 3,3% 23 1,2% 57 1,9%
652 62,8% 1504 76,5% 2156 71,7%
47 4,5% 102 5,2% 149 5,0%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Les persones de casa
La família
Els amics
La parella
NP (no es queixa ningú)
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
109.1. L'últim any, té la impressió que les converses amb els qui viuen amb vostè hanaugmentat o disminuït?
116 11,7% 155 8,6% 271 9,7%
810 81,5% 1557 86,2% 2367 84,5%
68 6,8% 83 4,6% 151 5,4%
0 ,0% 11 ,6% 11 ,4%
994 100,0% 1806 100,0% 2800 100,0%
Han augmentat
S'han mantingutigual
Han disminuït
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 148 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
109.2. L'últim any, té la impressió que les activitats amb els fills han augmentat o disminuït?
80 18,2% 150 10,7% 230 12,5%
312 71,1% 1112 79,4% 1424 77,4%
39 8,9% 107 7,6% 146 7,9%
8 1,8% 31 2,2% 39 2,1%
439 100,0% 1400 100,0% 1839 100,0%
Han augmentat
S'han mantingutigual
Han disminuït
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
109.3. L'últim any, té la impressió que les baralles a casa han augmentat o disminuït?
77 7,7% 102 5,6% 179 6,4%
774 77,9% 1477 81,8% 2251 80,4%
126 12,7% 203 11,2% 329 11,8%
17 1,7% 24 1,3% 41 1,5%
994 100,0% 1806 100,0% 2800 100,0%
Han augmentat
S'han mantingutigual
Han disminuït
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
109.4. L'últim any, té la impressió que la sensació de trobar-se estressat ha augmentat odisminuït?
327 31,5% 400 20,3% 727 24,2%
643 61,9% 1410 71,7% 2053 68,3%
60 5,8% 120 6,1% 180 6,0%
9 ,9% 36 1,8% 45 1,5%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Ha augmentat
S'ha mantingut igual
Ha disminuït
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
109.5. L'últim any, té la impressió que la sensació d'aïllament ha augmentat o disminuït?
69 6,6% 180 9,2% 249 8,3%
892 85,9% 1660 84,4% 2552 84,9%
62 6,0% 88 4,5% 150 5,0%
16 1,5% 38 1,9% 54 1,8%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Ha augmentat
S'ha mantingut igual
Ha disminuït
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 149 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
109.6. L'últim any, té la impressió que la sensació de trobar-se deprimit o baix de moral haaugmentat o disminuït?
107 10,3% 314 16,0% 421 14,0%
856 82,4% 1516 77,1% 2372 78,9%
68 6,5% 98 5,0% 166 5,5%
8 ,8% 38 1,9% 46 1,5%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Ha augmentat
S'ha mantingut igual
Ha disminuït
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Aquestes preguntes tenen l'objectiu essencial d'establir indicadors d'aïllament o alienació en la vida
quotidiana, sense esment de l'ús d'Internet, per a encreuar-los més tard amb la freqüència i intensitat
de l'ús d'Internet, anàlisi que es presenta a l'apartat analític de l'estudi. Cap assenyalar,
anecdòticament, que la parella és la que es queixa menys de no veure la persona entrevistada,
encara que la gran majoria no es queixa, si bé el percentatge dels queixosos és una mica superior en
l'entorn dels usuaris d'Internet. Hi ha una minoria molt petita que constata la disminució de la
comunicació social a la família, si bé l'esmentada proporció és una mica més elevada entre els
usuaris d'Internet. Tampoc no es constata un augment significatiu de la conflictivitat familiar, si bé els
casos minoritaris de conflicte són més freqüents entre els usuaris d'Internet. On sí que es veu una
diferència significativa entre usuaris i no usuaris és en l'augment dels qui indiquen més estrès l'últim
any, percentatge que assoleix gairebé un terç dels usuaris, en contrast amb una cinquena part dels
no usuaris. Però, en canvi, els no usuaris reporten més sensació d'aïllament (encara que només en
un 9,2% dels casos) i també declaren més que no pas els usuaris que se senten deprimits o baixos
de moral (un 16% de no usuaris enfront d'un 10,3% d'usuaris). Sense anticipar aquí una anàlisi més
detallada de les relacions entre sociabilitat, personalitat i ús d'Internet, que presentarem més
endavant en aquest informe, podem constatar que a primera vista no hi ha correlació entre ús
d'Internet i augment de l'aïllament i de la depressió, encara que sí que sembla que els usuaris van
més estressats que no pas els no usuaris –sense que es pugui dir, naturalment, que és a causa de
l'ús d'Internet.
110. Pertany a alguna associació?
427 41,1% 531 27,0% 958 31,9%
612 58,9% 1435 73,0% 2047 68,1%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Finalment, aquesta taula corrobora el que ja sabem per les dades internacionals: el nivell
d'associacionisme és substancialment més alt entre els usuaris d'Internet que entre els no usuaris.
Internet no aïlla de la societat, sinó que hi comunica, encara que no és una panacea per al declivi de
La societat xarxa a Catalunya 150 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
l'associacionisme en les nostres societats: el 73% dels no usuaris i el 58,9% dels usuaris no
pertanyen a cap associació.
111.1. Participa de manera habitual en alguna associació esportiva?
175 16,8% 171 8,7% 346 11,5%
864 83,2% 1795 91,3% 2659 88,5%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
112.1. Està implicat en aquesta associació esportiva?
134 76,6% 133 77,8% 267 77,2%
37 21,1% 36 21,1% 73 21,1%
4 2,3% 2 1,2% 6 1,7%
175 100,0% 171 100,0% 346 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
113.1. Utilitza Internet per comunicar-seamb aquesta associació esportiva?
23 13,1%
150 85,7%
2 1,1%
175 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
114.1. Per quin motiu principal utilitza Internet enrelació amb aquesta associació esportiva?
11 44,0%
4 16,0%
4 16,0%
6 24,0%
25 100,0%
Rebre informació
Comunicar-se amb l'entitat
Comunicar-se amb altrespersones
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
111.2. Participa de manera habitual en alguna associació excursionista?
16 1,5% 5 ,3% 21 ,7%
1023 98,5% 1961 99,7% 2984 99,3%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
La societat xarxa a Catalunya 151 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
111.3. Participa de manera habitual en alguna associació cultural i recreativa?
70 6,7% 86 4,4% 156 5,2%
969 93,3% 1880 95,6% 2849 94,8%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
112.3. Està implicat en aquesta associació cultural i recreativa?
62 88,6% 69 80,2% 131 84,0%
8 11,4% 15 17,4% 23 14,7%
0 ,0% 2 2,3% 2 1,3%
70 100,0% 86 100,0% 156 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
113.3. Utilitza Internet per comunicar-se ambaquesta associació cultural i recreativa?
23 32,9%
46 65,7%
1 1,4%
70 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
111.4. Participa de manera habitual en alguna associació cultural religiosa o parroquial?
18 1,7% 34 1,7% 52 1,7%
1021 98,3% 1932 98,3% 2953 98,3%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
111.5. Participa de manera habitual en alguna AMPA?
18 1,7% 17 ,9% 35 1,2%
1021 98,3% 1949 99,1% 2970 98,8%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
111.6. Participa de manera habitual en alguna associació de dones?
3 ,3% 19 1,0% 22 ,7%
1036 99,7% 1947 99,0% 2983 99,3%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
La societat xarxa a Catalunya 152 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
111.7. Participa de manera habitual en alguna associació de joves?
8 ,8% 2 ,1% 10 ,3%
1031 99,2% 1964 99,9% 2995 99,7%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
111.8. Participa de manera habitual en alguna associació de gent gran?
1 ,1% 79 4,0% 80 2,7%
1038 99,9% 1887 96,0% 2925 97,3%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
112.8. Està implicat en aquesta associació de gent gran?
1 100,0% 54 68,4% 55 68,8%
0 ,0% 23 29,1% 23 28,8%
0 ,0% 2 2,5% 2 2,5%
1 100,0% 79 100,0% 80 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
111.9. Participa de manera habitual en alguna associació de veïns?
23 2,2% 48 2,4% 71 2,4%
1016 97,8% 1918 97,6% 2934 97,6%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
112.9. Està implicat en aquesta associació de veïns?
19 82,6% 30 62,5% 49 69,0%
4 17,4% 17 35,4% 21 29,6%
0 ,0% 1 2,1% 1 1,4%
23 100,0% 48 100,0% 71 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
111.10. Participa de manera habitual en alguna associació professional?
69 6,6% 30 1,5% 99 3,3%
970 93,4% 1936 98,5% 2906 96,7%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
La societat xarxa a Catalunya 153 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
112.10. Està implicat en aquesta associació professional?
50 72,5% 16 53,3% 66 66,7%
18 26,1% 13 43,3% 31 31,3%
1 1,4% 1 3,3% 2 2,0%
69 100,0% 30 100,0% 99 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
113.10. Utilitza Internet per comunicar-seamb aquesta associació professional?
33 47,8%
33 47,8%
3 4,3%
69 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
114.10. Per quin motiu principal utilitza Internet enrelació amb aquesta associació professional?
22 62,9%
9 25,7%
1 2,9%
3 8,6%
35 100,0%
Rebre informació
Comunicar-se amb l'entitat
Comunicar-se amb altrespersones
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
111.11. Participa de manera habitual en algun sindicat?
41 3,9% 48 2,4% 89 3,0%
998 96,1% 1918 97,6% 2916 97,0%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
112.11. Està implicat en aquest sindicat?
30 73,2% 30 62,5% 60 67,4%
11 26,8% 16 33,3% 27 30,3%
0 ,0% 2 4,2% 2 2,2%
41 100,0% 48 100,0% 89 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 154 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
113.11. Utilitza Internet percomunicar-se amb aquest sindicat?
10 24,4%
31 75,6%
41 100,0%
Sí
No
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
111.12. Participa de manera habitual en alguna associació de consumidors?
1 ,1% 1 ,1% 2 ,1%
1038 99,9% 1965 99,9% 3003 99,9%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
111.13. Participa de manera habitual en alguna associació ecologista?
10 1,0% 5 ,3% 15 ,5%
1029 99,0% 1961 99,7% 2990 99,5%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
111.14. Participa de manera habitual en algun partit polític?
24 2,3% 8 ,4% 32 1,1%
1015 97,7% 1958 99,6% 2973 98,9%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
112.14. Està implicat en aquest partit polític?
21 87,5% 5 62,5% 26 81,3%
3 12,5% 3 37,5% 6 18,8%
24 100,0% 8 100,0% 32 100,0%
Sí
No
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
111.15. Participa de manera habitual en alguna associació protectora d'animals?
4 ,4% 1 ,1% 5 ,2%
1035 99,6% 1965 99,9% 3000 99,8%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
La societat xarxa a Catalunya 155 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
111.16. Participa de manera habitual en alguna associació de denúncia i reivindicacióper a la defensa dels drets humans i civils, antiracistes o similars?
25 2,4% 8 ,4% 33 1,1%
1014 97,6% 1958 99,6% 2972 98,9%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
112.16. Està implicat en aquesta associació de denúncia i reivindicació?
16 64,0% 6 75,0% 22 66,7%
8 32,0% 2 25,0% 10 30,3%
1 4,0% 0 ,0% 1 3,0%
25 100,0% 8 100,0% 33 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
113.16. Utilitza Internet per comunicar-se ambaquesta associació de denúncia i reivindicació?
8 32,0%
16 64,0%
1 4,0%
25 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
111.17. Participa de manera habitual en alguna associació o ONG solidària?
43 4,1% 38 1,9% 81 2,7%
996 95,9% 1928 98,1% 2924 97,3%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
112.17. Està implicat en aquesta associació solidària?
34 79,1% 27 71,1% 61 75,3%
6 14,0% 11 28,9% 17 21,0%
3 7,0% 0 ,0% 3 3,7%
43 100,0% 38 100,0% 81 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
113.17. Utilitza Internet per comunicar-seamb aquesta associació solidària?
15 34,9%
26 60,5%
2 4,7%
43 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
La societat xarxa a Catalunya 156 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
114.17. Per quin motiu principal utilitza Interneten relació amb aquesta associació solidària?
9 52,9%
5 29,4%
1 5,9%
2 11,8%
17 100,0%
Rebre informació
Comunicar-se amb l'entitat
Comunicar-se amb altrespersones
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
111.18. Participa de manera habitual en alguna altra associació?
36 3,5% 61 3,1% 97 3,2%
1003 96,5% 1905 96,9% 2908 96,8%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
Total
112.18. Està implicat en aquesta associació?
30 83,3% 45 73,8% 75 77,3%
5 13,9% 11 18,0% 16 16,5%
1 2,8% 5 8,2% 6 6,2%
36 100,0% 61 100,0% 97 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
113.18. Utilitza Internet per comunicar-seamb aquesta associació?
16 44,4%
17 47,2%
3 8,3%
36 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
114.18. Per quin motiu principal utilitza Interneten relació amb aquesta associació?
7 36,8%
5 26,3%
3 15,8%
4 21,1%
19 100,0%
Rebre informació
Comunicar-se amb l'entitat
Comunicar-se amb altrespersones
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
La societat xarxa a Catalunya 157 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
115. Dóna suport de manera ocasional o habitual a campanyes sobre temes com ara ladefensa dels drets humans, la conservació de la natura, la lluita contra la pobresa, la igualtat
de la dona, la defensa dels nens, o d'altres similars?
87 8,4% 127 6,5% 214 7,1%
206 19,8% 252 12,8% 458 15,2%
746 71,8% 1583 80,5% 2329 77,5%
0 ,0% 4 ,2% 4 ,1%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, habitualment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
116. Utilitza Internet en aquestescampanyes solidàries o reivindicatives?
73 24,9%
209 71,3%
11 3,8%
293 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
117. Per quin motiu utilitza Internet en aquestescampanyes solidàries o reivindicatives?
35 41,7%
8 9,5%
13 15,5%
7 8,3%
6 7,1%
1 1,2%
2 2,4%
12 14,3%
84 100,0%
Rebre informació
Comunicar-se ambpersones interessadesen mateixos temes
Actuar directament(individualment o en grup)
Rebre informació +comunicar-se + actuardirectament
Rebre informació +comunicar-se
Comunicar-se + actuardirectament
Rebre informació + actuardirectament
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
118. Ha escrit o signat alguna vegada una carta de protesta a una administraciópública?
299 28,8% 252 12,8% 551 18,3%
740 71,2% 1712 87,1% 2452 81,6%
0 ,0% 2 ,1% 2 ,1%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 158 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
119. Ha escrit alguna vegada una carta deprotesta a una administració pública per Internet?
55 18,4%
235 78,6%
9 3,0%
299 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
120. Ha escrit alguna vegada una carta al director d'una publicació per manifestar laseva opinió sobre un tema?
127 12,2% 61 3,1% 188 6,3%
912 87,8% 1903 96,8% 2815 93,7%
0 ,0% 2 ,1% 2 ,1%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
121. Ha escrit alguna vegada una carta d'opinióal director d'una publicació per Internet?
29 22,8%
96 75,6%
2 1,6%
127 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
122. S'ha adreçat alguna vegada a l'ajuntament per informar-se sobre alguna cosade la ciutat?
386 37,2% 424 21,6% 810 27,0%
653 62,8% 1539 78,3% 2192 72,9%
0 ,0% 3 ,2% 3 ,1%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
123. S'ha adreçat alguna vegada a l'ajuntament per tald'informar-se sobre alguna cosa de la ciutat per Internet?
76 19,7%
301 78,0%
9 2,3%
386 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
La societat xarxa a Catalunya 159 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
124.1. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: la gent pot influir en elsesdeveniments mundials
amb mobilitzacions polítiques i socials
814 78,3% 1282 65,2% 2096 69,8%
207 19,9% 533 27,1% 740 24,6%
18 1,7% 151 7,7% 169 5,6%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
D'acord
En desacord
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
124.2. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: els ciutadans corrents teneninfluència en allò que decideix el govern
413 39,7% 674 34,3% 1087 36,2%
612 58,9% 1169 59,5% 1781 59,3%
14 1,3% 123 6,3% 137 4,6%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
D'acord
En desacord
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
124.3. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: és difícil per a la gent controlarquè fan els membres del govern
916 88,2% 1623 82,6% 2539 84,5%
115 11,1% 248 12,6% 363 12,1%
8 ,8% 95 4,8% 103 3,4%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
D'acord
En desacord
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
124.4. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: al món n'hi ha uns quants quemanen i els ciutadans
no poden fer gran cosa per controlar-los
767 73,8% 1548 78,7% 2315 77,0%
257 24,7% 315 16,0% 572 19,0%
15 1,4% 103 5,2% 118 3,9%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
D'acord
En desacord
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
124.5. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: amb esforç i entre tots podríemposar fi a la corrupció política
594 57,2% 1008 51,3% 1602 53,3%
436 42,0% 831 42,3% 1267 42,2%
9 ,9% 127 6,5% 136 4,5%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
D'acord
En desacord
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 160 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
124.6. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: un dels motius que hi hagiguerres
és que la gent no s'interessa prou per la política
288 27,7% 595 30,3% 883 29,4%
727 70,0% 1182 60,1% 1909 63,5%
24 2,3% 189 9,6% 213 7,1%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
D'acord
En desacord
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
124.7. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: nosaltres, els consumidors,podem fer poca cosa perquè els preus no pugin
665 64,0% 1405 71,5% 2070 68,9%
368 35,4% 464 23,6% 832 27,7%
6 ,6% 97 4,9% 103 3,4%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
D'acord
En desacord
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
124.8. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: quan ho pensa, s'adona que ésimpossible influir en les decisions dels polítics
666 64,1% 1420 72,2% 2086 69,4%
364 35,0% 438 22,3% 802 26,7%
9 ,9% 108 5,5% 117 3,9%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
D'acord
En desacord
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
124.9. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: prefereix utilitzar la seva energiaen altres coses que no pas a resoldre els problemes del món
620 59,7% 1339 68,1% 1959 65,2%
408 39,3% 520 26,4% 928 30,9%
11 1,1% 107 5,4% 118 3,9%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
D'acord
En desacord
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
124.10. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: finalment, els responsables delmal govern, sigui municipal, autonòmic o estatal, són els ciutadans que no voten qui
caldria
399 38,4% 834 42,4% 1233 41,0%
610 58,7% 938 47,7% 1548 51,5%
30 2,9% 194 9,9% 224 7,5%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
D'acord
En desacord
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 161 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
3.6. La construcció de la identitat
125. Amb quin d'aquests aspectes s'identifica més?
46 4,4% 108 5,5% 154 5,1%
12 1,2% 62 3,2% 74 2,5%
16 1,5% 35 1,8% 51 1,7%
68 6,5% 74 3,8% 142 4,7%
129 12,4% 132 6,7% 261 8,7%
476 45,8% 1205 61,3% 1681 55,9%
27 2,6% 48 2,4% 75 2,5%
49 4,7% 47 2,4% 96 3,2%
78 7,5% 69 3,5% 147 4,9%
35 3,4% 35 1,8% 70 2,3%
40 3,8% 50 2,5% 90 3,0%
63 6,1% 100 5,1% 163 5,4%
0 ,0% 1 ,1% 1 ,0%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Amb la seva feina
Amb la seva religió
Amb la seva llengua
Amb la seva cultura
Amb vostè mateix
Amb la seva família
Amb el seu país
Amb la humanitat en conjunt
Amb la gent de la seva edat
Amb la natura
Amb el fet de serdona/home
Amb res en especial
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Davant del nostre intent de suggerir una diversitat de principis d'identificació, els entrevistats han
donat una resposta clara: la relació amb la família és la font de sentit per a la majoria de la població,
amb una gran diferència dels altres principis identitaris. Això és molt més marcat per als no usuaris
d'Internet, de manera que potser hi ha una evolució cap una identificació familiar menor a mesura que
augmenta la integració en la societat xarxa. La pregunta directa d'identificació “amb el seu país” o
“amb la seva llengua” rep una feble resposta, de manera que sembla clar que la construcció de la
identitat passa per processos més complexos. Comparant usuaris d'Internet amb no usuaris, la cosa
més rellevant en aquestes respostes és la presència molt superior de la identitat individual (“amb mi
mateix”) entre els internautes que entre els no usuaris i la freqüència més alta de la negació d'identitat
(“amb res en especial”), que en certa manera també es pot associar amb una autodefinició individual.
La identificació religiosa és gairebé inexistent, però és una mica més present en la població no
usuària d'Internet. Finalment, la identificació amb la gent de la mateixa edat apareix més marcada
entre els usuaris d'Internet que entre els no usuaris.
126. Creu en Déu?
523 50,3% 1460 74,3% 1983 66,0%
385 37,1% 312 15,9% 697 23,2%
128 12,3% 190 9,7% 318 10,6%
3 ,3% 4 ,2% 7 ,2%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 162 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
127. Sent algun tipus d'espiritualitat transcendent no religiosa?
103 9,9% 135 6,9% 238 7,9%
874 84,1% 1675 85,2% 2549 84,8%
56 5,4% 141 7,2% 197 6,6%
6 ,6% 15 ,8% 21 ,7%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
128. Utilitza Internet en relació amb les sevescreences o la seva pràctica religiosa?
18 3,1%
446 75,6%
126 21,4%
590 100,0%
Sí
No
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
129. En relació amb aquests temes, per a quèutilitza PRINCIPALMENT Internet?
8 5,6%
5 3,5%
4 2,8%
127 88,2%
144 100,0%
Informar-se sobre lesseves creences
Informar-se sobreactivitats del seu culte
Comunicar-se amb altrescreients com vostè
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
La majoria de la població entrevistada creu en Déu, encara que, com hem vist en altres preguntes de
l'enquesta, això no es tradueix en una pràctica religiosa regular (menys d'un 10% va a l'església cada
setmana). Els creients, tanmateix, són molt menys nombrosos entre els internautes. En canvi, entre
els usuaris d'Internet hi ha una proporció superior dels qui creuen en una espiritualitat transcendent
no religiosa, si bé es tracta només del 9,9%. Una fracció molt petita dels usuaris (3,1%) utilitzen
Internet en relació amb la seva pràctica religiosa i, quan ho fan, és sobretot per a informar-se sobre
les seves creences, no pas per a comunicar-se pel que fa a aquest tema. A diferència d'altres
contexts, la pràctica religiosa sembla que és absent d'Internet.
La societat xarxa a Catalunya 163 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
130. Quina data històrica és més significativa per a vostè?
120 11,5% 193 9,8% 313 10,4%
97 9,3% 109 5,5% 206 6,9%
99 9,5% 267 13,6% 366 12,2%
238 22,9% 256 13,0% 494 16,4%
4 ,4% 7 ,4% 11 ,4%
27 2,6% 42 2,1% 69 2,3%
78 7,5% 269 13,7% 347 11,5%
10 1,0% 12 ,6% 22 ,7%
122 11,7% 229 11,6% 351 11,7%
13 1,3% 27 1,4% 40 1,3%
231 22,2% 555 28,2% 786 26,2%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Cap
Història específica catalana
Història espanyola
Història mundial
Commemoració de laconstrucció europea
Esdeveniments localscatalans
Festes religioses
Esdeveniments científics
Esdeveniments personals
Altres
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
131. Durant les festes de Nadal passades, quin fou el plat principal de l'àpat del dia 25?
461 44,5% 780 40,0% 1241 41,6%
60 5,8% 115 5,9% 175 5,9%
2 ,2% 8 ,4% 10 ,3%
367 35,4% 771 39,6% 1138 38,1%
147 14,2% 275 14,1% 422 14,1%
1037 100,0% 1949 100,0% 2986 100,0%
Menjar català
Menjar espanyol
Menjar àrab/oriental
Menjar genèric
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Amb aquestes preguntes intentem una aproximació indirecta a la identitat ètnico-cultural. Referent a
la data històrica, el fraccionament de les respostes sembla indicar que no és una referència vàlida per
a la identitat. Com a observació més anecdòtica que res, cal assenyalar la importància relativa dels
esdeveniments personals (casaments, naixements, etc.) considerats “dates històriques” i una
preponderància de les dates d'història mundial sobre les espanyoles o catalanes, clarament
distorsionada pels esdeveniments de l'11-S. Aquesta preponderància de la història mundial és molt
més accentuada entre els usuaris d'Internet. Així mateix, els no usuaris d'Internet identifiquen menys
les dates específiques d'història catalana. Les festes religioses també tenen una certa rellevància per
als no usuaris d'Internet, molta menys per als usuaris. En canvi, l’àpat de Nadal, una pregunta una
mica folklòrica que incloem al qüestionari com a experiment, sembla que diferencia les tradicions de
diferents grups de la població. A l'annex proporcionem el tipus de codificació utilitzada per a agrupar
diferents tipus de menjars perquè el lector la pugui discutir. Fins i tot afegint-hi el menjar espanyol i el
genèric, es veu una importància relativa de la tradició gastronòmica característica de Catalunya aquell
dia, tret que apareix més accentuat entre els usuaris d'Internet. El sentit analític d'aquestes pràctiques
no es pot interpretar directament, sinó que demana una construcció teòrica i metodològica que
s'abordarà a l'apartat següent del nostre informe.
La societat xarxa a Catalunya 164 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
132. Amb quin d'aquests llocs s'identifica més?
234 22,5% 423 21,5% 657 21,9%
162 15,6% 421 21,4% 583 19,4%
350 33,7% 596 30,3% 946 31,5%
97 9,3% 325 16,5% 422 14,0%
37 3,6% 20 1,0% 57 1,9%
97 9,3% 99 5,0% 196 6,5%
59 5,7% 77 3,9% 136 4,5%
3 ,3% 5 ,3% 8 ,3%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Poble o ciutat on ha nascut
Poble o ciutat on viuactualment
Catalunya
Espanya
Europa
Món
Res
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Pel que fa al territori, la identificació més nombrosa es fa amb Catalunya, i aquest tret és lleugerament
més accentuat entre els usuaris d'Internet. El poble on s'ha nascut també és important, i sabem que la
major part de la població enquestada ha nascut a Catalunya, però no és necessàriament el principi
d'identificació. El percentatge dels qui s'identifiquen amb Espanya és significativament superior entre
els no usuaris d'Internet. També és interessant veure que, respecte a la identificació amb el món, hi
ha una proporció més elevada entre els usuaris d'Internet que no pas entre els no usuaris.
133. Què se sent vostè?
231 22,2% 314 16,0% 545 18,1%
233 22,4% 343 17,4% 576 19,2%
370 35,6% 712 36,2% 1082 36,0%
72 6,9% 258 13,1% 330 11,0%
37 3,6% 223 11,3% 260 8,7%
90 8,7% 108 5,5% 198 6,6%
6 ,6% 8 ,4% 14 ,5%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Només català
Més català que espanyol
Tant català com espanyol
Més espanyol que català
Només espanyol
Ni català ni espanyol
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Aquesta és una pregunta clàssica de les recerques sobre identitat tant a Catalunya com a nivell
internacional, formulada, per tant, de manera que sigui contrastable amb altres resultats. Entre la
població general, un 37,3% se sent només catalana o més catalana que espanyola i una proporció
semblant (36%) tan catalana com espanyola; només una minoria se sent més espanyola o només
espanyola (19,7%), a la qual s'afegeix el 6,6% que no se sent ni una cosa ni l'altra. El que és
específic d'aquesta taula és la diferenciació identitària entre internautes i desconnectats. El
percentatge d'identificació catalana és significativament més alt entre els internautes, dada
interessant quan es relaciona amb la feble oferta d'Internet en català. També és significatiu que,
encara que minoritari, el percentatge dels qui no se senten ni catalans ni espanyols és més alt entre
La societat xarxa a Catalunya 165 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
els internautes, i sabem que molt pocs són immigrants, per la feble proporció que representen entre
els usuaris d'Internet. Es tracta, doncs, de catalans que se senten sobretot ciutadans del món, més
enllà de les definicions identitàries? De fet, aquesta dada és coherent amb la resposta a la
identificació “amb el món” de la pregunta 132.
134. El canvi de la pesseta a l'euro el fa sentir més europeu?
402 38,7% 593 30,2% 995 33,1%
632 60,8% 1359 69,1% 1991 66,3%
5 ,5% 14 ,7% 19 ,6%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
135. Se sent orgullós de ser europeu?
682 65,6% 1164 59,2% 1846 61,4%
327 31,5% 754 38,4% 1081 36,0%
30 2,9% 48 2,4% 78 2,6%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La gran majoria dels nostres entrevistats diuen que se senten orgullosos de ser europeus,
percentatge encara més pronunciat entre els internautes (gairebé dos terços). És rellevant com a
resultat, en un moment en què es discuteix l'existència d'un sentiment de pertinença a Europa. En
canvi, l'euro no s'associa amb més sentiment europeu. Indirectament, els dos terços de persones que
no associen l'euro amb més pertinença a Europa semblen indicar una certa negativitat respecte a
l'euro, però això només és un suggeriment a partir de la dada, no una dada en si, ja que, a més, s'ha
de tenir en compte que la pregunta es va formular durant les primeres setmanes d'implantació de la
nova moneda.
136.1. És seguidor actiu d'algun club o equip esportiu?
506 48,7% 706 35,9% 1212 40,3%
529 50,9% 1259 64,0% 1788 59,5%
4 ,4% 1 ,1% 5 ,2%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 166 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
136.2. De quin club o equip esportiu és seguidor?
358 70,6% 427 60,4% 785 64,7%
55 10,8% 131 18,5% 186 15,3%
6 1,2% 20 2,8% 26 2,1%
0 ,0% 15 2,1% 15 1,2%
3 ,6% 7 1,0% 10 ,8%
4 ,8% 2 ,3% 6 ,5%
16 3,2% 29 4,1% 45 3,7%
9 1,8% 8 1,1% 17 1,4%
38 7,5% 34 4,8% 72 5,9%
12 2,4% 14 2,0% 26 2,1%
6 1,2% 20 2,8% 26 2,1%
507 100,0% 707 100,0% 1214 100,0%
Barça
Reial Madrid
Espanyol
Betis
Atlètic de Madrid
Atlètic de Bilbao
Futbol local
Bàsquet local
Altres esports
Altres futbol
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
137. Celebra els fracassos del rival?
268 25,8% 276 14,0% 544 18,1%
756 72,8% 1652 84,0% 2408 80,1%
15 1,4% 38 1,9% 53 1,8%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
138. Recentment, el jugador del Barça Rivaldo s'ha declarat contrari al fet que laselecció brasilera de futbol jugués un partit amistós amb la selecció de Catalunya, acausa del caràcter no oficial de la selecció catalana. Està al corrent d'aquest tema?
447 43,0% 513 26,1% 960 31,9%
588 56,6% 1440 73,2% 2028 67,5%
4 ,4% 13 ,7% 17 ,6%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
139. Què pensa de l'actitud de Rivaldo?
202 44,8% 265 50,4% 467 47,8%
190 42,1% 174 33,1% 364 37,3%
42 9,3% 50 9,5% 92 9,4%
17 3,8% 37 7,0% 54 5,5%
451 100,0% 526 100,0% 977 100,0%
Hauria d'haver callat
No s'ha de barrejarfutbol i catalanitat
Té raó
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 167 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
Tenint en compte la imatge social de la importància del seguiment esportiu, sobretot del futbol, com a
constructor d'identitat, mirem de mesurar-lo en la nostra enquesta. Els resultats sorprendran algunes
persones. El 59,5% no són seguidors de cap club esportiu, encara que el percentatge baixa al 50,9%
entre els internautes. Això sí, entre els seguidors, la majoria són del Barça, amb el Reial Madrid a
segon lloc, a molta distància. Els internautes són més pro Barça i menys del Reial Madrid. També els
internautes semblen més fanàtics que la població en general, mesurats pel nostre indicador dels qui
celebren els fracassos del rival. Així i tot, el 80,1% dels entrevistats i el 72,8% dels internautes no
manifesten la síndrome d'animositat contra el rival esportiu, cosa que també mostra un grau menor de
passió per l'espectacle futbolístic del que habitualment es pensa. És interessant assenyalar que, entre
els internautes, el grau de seguiment d'altres esports diferents del futbol és molt més alt, encara que
sigui minoritari. Finalment, aprofitant un incident relatiu a les declaracions del futbolista del Barcelona
Rivaldo les setmanes en què es va fer l'enquesta, vam mirar de mesurar la implicació en l'existència
d'una selecció catalana de futbol, indicador relativament clar d'identitat. En realitat, només un 31,9%
estaven al corrent de les esmentades declaracions, però, entre els que sí que les coneixien, les
opinions es reparteixen en grups semblants entre els que critiquen Rivaldo (implícitament donant
suport a la idea de la selecció catalana) (47,8%) i els que mostren un distanciament entre futbol i
política o donen la raó a Rivaldo (46,7%). És interessant veure que entre els internautes els
percentatges favorables a la selecció catalana baixen, i això malgrat el fet que són més aficionats a
l'esport, més seguidors del Barça i més catalanistes que el conjunt de la població. Potser aquí el
distanciament major entre futbol i catalanitat és una qüestió de serietat del tema més que no pas de
rebuig de la selecció catalana.
La societat xarxa a Catalunya 169 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
3.7. Projecte d'autonomia
Aquí agrupem una sèrie de variables que intentaven mesurar la disposició a assumir una autonomia
davant de la vida. Al nostre qüestionari vam incloure una escala d'actituds, clàssica en la bibliografia
psicosociològica, els resultats de la qual es presenten a l'apartat analític del nostre informe. Però, a
més, hi ha diverses preguntes que aporten dades directes sobre la capacitat d'iniciativa de la població
enquestada. Procedim a observar-les.
141. Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seu compte i ser el seu propi capencara que guanyés menys?
557 53,6% 971 49,4% 1528 50,8%
458 44,1% 922 46,9% 1380 45,9%
24 2,3% 73 3,7% 97 3,2%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
142. Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seu compte i ser el seu propi capencara que tingués menys seguretat?
468 45,0% 822 41,8% 1290 42,9%
545 52,5% 1071 54,5% 1616 53,8%
26 2,5% 73 3,7% 99 3,3%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
143. Preferiria que els seus fills fossin funcionaris o tinguessin la seva pròpia empresa?
129 27,4% 559 36,9% 688 34,7%
296 63,0% 806 53,2% 1102 55,5%
45 9,6% 149 9,8% 194 9,8%
470 100,0% 1514 100,0% 1984 100,0%
Ser funcionaris
Tenir la seva empresa pròpia
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 170 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
144. Què considera més important per triomfar a la vida?
208 20,0% 492 25,0% 700 23,3%
651 62,7% 971 49,4% 1622 54,0%
86 8,3% 168 8,5% 254 8,5%
89 8,6% 304 15,5% 393 13,1%
5 ,5% 31 1,6% 36 1,2%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
La intel·ligència
El propi esforç
Els contactes i els"padrins"
La sort
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Les dades mostren el que podríem anomenar una mentalitat emprenedora temperada. La majoria de
la població s'estimaria més que els seus fills fossin amos d'una empresa pròpia que no pas
funcionaris. Pensen que el triomf a la vida es deu més que res al propi esforç (i només en un 8,5% als
contactes i “padrins”) i fins i tot (amb una majoria encara més justa) s'estimarien més treballar per
compte propi encara que guanyessin menys. En canvi, tenir menys seguretat afecta la preferència per
l'autonomia. S'està disposat a sacrificar diners a canvi de llibertat, però menys a assumir riscs en
canvi d'aquesta llibertat. En tots els casos, la mentalitat emprenedora apareix molt més marcada entre
els internautes.
145. Quan vostè o alguna persona propera contrau una malaltia greu, a part deconsultar un metge, s'informa sobre la malaltia?
732 78,9% 1236 68,8% 1968 72,2%
195 21,0% 560 31,2% 755 27,7%
1 ,1% 1 ,1% 2 ,1%
928 100,0% 1797 100,0% 2725 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
146. Com s'informa principalment sobre la malaltia?
389 53,1% 932 75,3% 1321 67,1%
231 31,5% 280 22,6% 511 25,9%
96 13,1% 1 ,1% 97 4,9%
14 1,9% 17 1,4% 31 1,6%
3 ,4% 7 ,6% 10 ,5%
733 100,0% 1237 100,0% 1970 100,0%
Parlant amb coneguts,amics o familiars
Llegint llibres i revistesespecialitzades
A través d'Internet
A través d'un altrecanal
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 171 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
147. Quan el metge li prescriu un medicament nou, llegeix el prospecte?
879 84,6% 1589 80,8% 2468 82,1%
154 14,8% 359 18,3% 513 17,1%
6 ,6% 18 ,9% 24 ,8%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
148. Utilitza Internet per informar-se sobreun nou medicament que li presciu el metge?
82 7,9%
847 81,5%
110 10,6%
1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
El control de la pròpia salut i la dels propparents és una de les esferes de la vida en què es pot veure
més directament l'autonomia. És interessant veure l'alta proporció de persones que s'informen de la
malaltia independentment del metge (un 72,2% de la població enquestada, un 78,9% dels
internautes). Un 82,1% de la població general (un 84,6% dels internautes) llegeix el prospecte dels
medicaments que li recepten. La majoria, tanmateix, s'informa mitjançant consultes personals a amics
i familiars, encara que un 13,1% dels usuaris d'Internet ja utilitzen la xarxa per a aquestes finalitats.
Així mateix, un 7,9% dels usuaris utilitzen Internet per a informar-se dels medicaments que els
recepten. S'esbossa, així, una pràctica minoritària d'usos d'Internet per a informar-se de la pròpia
salut, que s'inscriu en una actitud majoritària de cerca de control sobre el tractament de la salut pròpia
o de les persones més properes.
151. Abans de votar, s'informa sobre els programes dels partits que es presenten ales eleccions?
519 56,4% 981 51,0% 1500 52,8%
398 43,3% 941 48,9% 1339 47,1%
3 ,3% 1 ,1% 4 ,1%
920 100,0% 1923 100,0% 2843 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 172 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
152. Quin mitjà utilitza principalment per informar-se sobre els programes dels partits que espresenten a les eleccions?
228 43,7% 569 57,8% 797 52,9%
25 4,8% 54 5,5% 79 5,2%
106 20,3% 84 8,5% 190 12,6%
2 ,4% 5 ,5% 7 ,5%
6 1,1% 2 ,2% 8 ,5%
120 23,0% 195 19,8% 315 20,9%
15 2,9% 26 2,6% 41 2,7%
12 2,3% 35 3,6% 47 3,1%
5 1,0% 5 ,5% 10 ,7%
3 ,6% 9 ,9% 12 ,8%
522 100,0% 984 100,0% 1506 100,0%
Televisió
Ràdio
Premsa diària
Revistes
Internet
Propaganda electoral
Mítings o actespolítics
Xerrant ambconeguts, familiars iamics
Per un altre mitjà
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Una mesura d'autonomia sociopolítica es pot obtenir mitjançant el grau d'informació que els ciutadans
tenen dels partits polítics abans de votar. És rellevant assenyalar que el 47,1% no s'informen dels
programes dels partits abans de votar, si bé la proporció de desinformats és menor entre els
internautes (un 43,3%). Dels que se n'informen, el 52,9% ho fan principalment per mitjà de la televisió
i un 20,9% amb la lectura de propaganda electoral, normalment la que es rep per correu. La premsa
és font d'informació només per a un 12,6%, encara que la proporció puja a més del 20% per als
usuaris d'Internet. La proporció dels usuaris que utilitzen Internet per a informar-se dels programes
polítics és insignificant, la qual cosa marca els límits de la democràcia electrònica ara per ara.
En conjunt cal dir que el nivell d'autoinformació política dels ciutadans és baix i dependent
fonamentalment del mitjà més passiu i superficial de comunicació, és a dir, la televisió.
La societat xarxa a Catalunya 173 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
3.8. Pràctiques comunicatives
149. Com s'informa principalment quan té lloc un gran esdeveniment internacional?
678 65,3% 1563 79,5% 2241 74,6%
75 7,2% 184 9,4% 259 8,6%
233 22,4% 165 8,4% 398 13,2%
1 ,1% 6 ,3% 7 ,2%
31 3,0% 0 ,0% 31 1,0%
13 1,3% 30 1,5% 43 1,4%
4 ,4% 1 ,1% 5 ,2%
4 ,4% 17 ,9% 21 ,7%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Televisió
Ràdio
Premsa diària
Revistes
Internet
Xerrant ambfamiliars, amics iconeguts
Per un altre mitjà
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
150. Com s'informa principalment quan té lloc un esdeveniment local?
298 28,7% 764 38,9% 1062 35,3%
74 7,1% 195 9,9% 269 9,0%
337 32,4% 327 16,6% 664 22,1%
33 3,2% 40 2,0% 73 2,4%
18 1,7% 1 ,1% 19 ,6%
225 21,7% 550 28,0% 775 25,8%
45 4,3% 62 3,2% 107 3,6%
9 ,9% 27 1,4% 36 1,2%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Televisió
Ràdio
Premsa diària
Revistes
Internet
Xerrant ambconeguts
Per un altre mitjà
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 174 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
153. Quin diari ha llegit principalment durant l'última setmana?
151 14,5% 721 36,7% 872 29,0%
250 24,1% 273 13,9% 523 17,4%
148 14,2% 131 6,7% 279 9,3%
120 11,5% 226 11,5% 346 11,5%
74 7,1% 51 2,6% 125 4,2%
35 3,4% 38 1,9% 73 2,4%
8 ,8% 15 ,8% 23 ,8%
1 ,1% 4 ,2% 5 ,2%
2 ,2% 7 ,4% 9 ,3%
28 2,7% 45 2,3% 73 2,4%
8 ,8% 16 ,8% 24 ,8%
8 ,8% 13 ,7% 21 ,7%
69 6,6% 79 4,0% 148 4,9%
49 4,7% 136 6,9% 185 6,2%
80 7,7% 154 7,8% 234 7,8%
4 ,4% 1 ,1% 5 ,2%
3 ,3% 11 ,6% 14 ,5%
0 ,0% 7 ,4% 7 ,2%
0 ,0% 27 1,4% 27 ,9%
1 ,1% 11 ,6% 12 ,4%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
No en llegeix cap
La Vanguardia
El Periódico, edició catalana
El Periódico, edició castellana
El País
Avui
El Mundo
ABC
La Razón
El Punt
Regió 7
El 9 Nou
Premsa diària gratuïta(Barcelona y m@s, Metro,etc.)
Diaris d'informació esportiva
Un altre diari nacional o local
Un altre diari estranger
Diari de Sabadell
Diari de Terrassa
Té problemes funcionals o nosap llegir
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
154. Quin diari ha llegit principalment per Internetdurant l'última setmana?
753 72,5%
63 6,1%
21 2,0%
15 1,4%
40 3,8%
7 ,7%
8 ,8%
3 ,3%
2 ,2%
1 ,1%
19 1,8%
19 1,8%
15 1,4%
73 7,0%
1039 100,0%
No en llegeix cap
La Vanguardia
El Periódico, edició catalana
El Periódico, edició castellana
El País
Avui
El Mundo
El Punt
El 9 Nou
Premsa diària gratuïta(Barcelona y m@s, Metro,etc.)
Diaris d'informació esportiva
Un altre diari nacional o local
Un altre diari estranger
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
La societat xarxa a Catalunya 175 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
155. A quin canal de TV mira les notícies amb més freqüència?
19 1,8% 42 2,1% 61 2,0%
113 10,9% 436 22,2% 549 18,3%
32 3,1% 43 2,2% 75 2,5%
543 52,3% 825 42,0% 1368 45,5%
9 ,9% 7 ,4% 16 ,5%
153 14,7% 293 14,9% 446 14,8%
147 14,1% 288 14,6% 435 14,5%
11 1,1% 9 ,5% 20 ,7%
9 ,9% 7 ,4% 16 ,5%
0 ,0% 3 ,2% 3 ,1%
1 ,1% 3 ,2% 4 ,1%
2 ,2% 10 ,5% 12 ,4%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
No mira les notícies de latelevisió
TVE (canal 1)
TVE (canal 2)
TV3
Canal 33 / K33
Tele 5
Antena 3
Canal +
Televisió per satèl·lit
Un canal de televisió del seumunicipi
Un altre canal de televisió
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
L'àmbit de la pràctica comunicativa varia considerablement entre l'àmbit global i el local.
Referent als esdeveniments internacionals, el domini de la televisió és aclaparador (el 74,6% dels
enquestats). Però aquest percentatge decreix extraordinàriament en relació amb els esdeveniments
locals: un 35,3% de la població i un 28,7% dels usuaris d'Internet. En el local hi ha dues fonts
d'informació igualment significatives: la premsa diària (sobretot entre els usuaris d'Internet) i les
converses personals. La ràdio sembla tenir un paper molt inferior del que generalment s'hi atribueix
com a mitjà principal d'informació, tant en el que és internacional com en el local (no supera el 10%
dels entrevistats en cap cas). Internet té un paper escàs, encara que més important en la informació
global que en la local. Respecte a la premsa diària, un percentatge relativament alt (un 70%) havien
llegit diaris la setmana anterior a l'entrevista, amb un percentatge molt més alt (més d'un 85%) entre
els usuaris d'Internet, cosa que contradiu la hipòtesi del declivi de la lectura de premsa com a
conseqüència de l'ús d'Internet. El Periódico de Catalunya, comptant les seves dues edicions (en
català i castellà), és el diari més llegit, seguit de prop per La Vanguardia. Els internautes prefereixen
l'edició en català d'El Periódico. El País és llegit per un 4,2% de la població, encara que el seu
percentatge s'eleva al 7,1% entre els usuaris d'Internet. La premsa espanyola no catalana, a part d'El
País, té nivells de lectura molt baixos. L'Avui té un percentatge una mica superior a l'ABC, El Mundo i
La Razón junts. Cal destacar el nivell apreciable de lectura d'El Punt. La premsa esportiva és més
llegida que El País. Comptant la premsa publicada en català, el grau de lectura suma el 16,5% de la
mostra, és a dir, entorn del nivell de difusió de La Vanguardia. És significatiu assenyalar el
percentatge de la premsa gratuïta, que supera el d'El País. En conjunt, la lectura de premsa a
Catalunya apareix totalment dominada per diaris d'àmbit essencialment català, cosa que fa de
Catalunya un entorn comunicatiu específic respecte a la resta d'Espanya. La gran majoria d'usuaris
d'Internet (72,5%) no llegeixen diaris per Internet. Entre els que es llegeixen, el líder és clarament La
Vanguardia, seguit d'El País, mentre que El Periódico perd a Internet la condició de diari més llegit
La societat xarxa a Catalunya 176 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
que té en l'edició impresa. Els diaris d'informació esportiva i els estrangers també tenen presència a
Internet.
També hem observat les preferències de l'audiència televisiva amb relació a les notícies (subratllem
que és una mesura de les notícies i no de l'audiència en general, perquè hem considerat que la
informació és un element important de fidelització). Corroborant les dades que se sabien per altres
enquestes, TV3 té un lideratge indiscutible (45,5%), que s'accentua entre els internautes (52,3%). La
segueix a una gran distància TVE, que, entre els internautes, cau a un 10,9% dels entrevistats.
Telecinco i Antena 3 se situen entorn d'un 14% i Canal+ continua essent extremament minoritari, fins i
tot entre els internautes. Per tant, els mitjans de comunicació en català són el principal canal
d'informació referent a notícies de televisió.
156.1. Fins a quin punt té confiança en la informació que rep de la TV?
189 18,4% 430 22,0% 619 20,8%
676 65,8% 1259 64,5% 1935 65,0%
161 15,7% 259 13,3% 420 14,1%
1 ,1% 3 ,2% 4 ,1%
1027 100,0% 1951 100,0% 2978 100,0%
Molta
Regular
Poca
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
156.2. Fins a quin punt té confiança en la informació que rep de la ràdio?
273 28,3% 510 29,9% 783 29,3%
598 62,0% 1019 59,7% 1617 60,5%
83 8,6% 163 9,5% 246 9,2%
11 1,1% 15 ,9% 26 1,0%
965 100,0% 1707 100,0% 2672 100,0%
Molta
Regular
Poca
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
156.3. Fins a quin punt té confiança en la informació que rep dels diaris?
285 28,4% 376 23,5% 661 25,4%
632 62,9% 983 61,4% 1615 62,0%
81 8,1% 201 12,6% 282 10,8%
7 ,7% 41 2,6% 48 1,8%
1005 100,0% 1601 100,0% 2606 100,0%
Molta
Regular
Poca
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 177 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
156.4. Fins a quin punt té confiança en la informació que rep d'Internet?
159 15,3% 19 7,7% 178 13,9%
461 44,4% 119 48,4% 580 45,1%
150 14,4% 74 30,1% 224 17,4%
269 25,9% 34 13,8% 303 23,6%
1039 100,0% 246 100,0% 1285 100,0%
Molta
Regular
Poca
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Hem mirat de comparar el nivell de confiança de la informació rebuda segons els mitjans que
s'utilitzen com a font. En general, es veu una actitud reservada. Per a cada mitjà, entorn de dos terços
dels enquestats manifesten un grau de confiança “regular” respecte a la informació rebuda, i l'actitud
no és significativament diferent entre els internautes i el conjunt de la població. La ràdio és el mitjà
que té més credibilitat, seguida dels diaris i de la televisió. S'ha d'assenyalar que aquestes dades
contradiuen les dades internacionals, en què la televisió apareix com el mitjà més creïble.
Finalment, entre els usuaris d’Internet hi ha un alt percentatge dels qui no saben i no contesten i, per
tant, les seves respostes no són directament comparables a les dels qui es pronuncien sobre altres
mitjans. Per aquest motiu hem recalculat els percentatges de la taula sobre un total que no inclou els
NS/NC. Sobre aquest total, els qui declaren tenir molta confiança en la informació rebuda per Internet
(20,6%) son gairebé tants com els qui declaren tenir-ne poca (19,6%), amb un 60% que se situa amb
un nivell de confiança “regular”. Aquest nivell de confiança és inferior al dels usuaris d’Internet
respecte de la ràdio i la premsa escrita, però superior (en el percentatge dels qui tenen molta
confiança) a la televisió. Sorgeix un fenomen interessant, tot i que minoritari, d’una confiança més
gran en la informació Internet a partir de l’experiència d’usar-lo. Per tant, la relació entre ús d’Internet i
confiança en la informació d’Internet exigeix una anàlisi més acurada que durem a terme en el capítol
5 d’aquest informe.
La societat xarxa a Catalunya 179 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
3.9. Equipament tecnològic de la llar
Abans d'abordar l'estudi dels usos d'Internet, hem volgut establir el nivell d'equipament tecnològic de
les llars, òbviament condicionador de les pràctiques de comunicació electrònica.
63.1. A la seva llar disposen de telèfon fix?
1004 96,6% 1781 90,6% 2785 92,7%
35 3,4% 184 9,4% 219 7,3%
0 ,0% 1 ,1% 1 ,0%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
64.1. Quantes línies telefòniques fixes té?
999 1777 2776
1,15 1,07 1,10
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
63.2. Disposa de telèfon mòbil propi?
882 84,9% 986 50,2% 1868 62,2%
157 15,1% 980 49,8% 1137 37,8%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
63.3. A la seva llar disposen de mòbil propi amb WAP, GPRS o similar?
187 21,2% 118 12,0% 305 16,3%
673 76,3% 804 81,5% 1477 79,1%
20 2,3% 58 5,9% 78 4,2%
2 ,2% 6 ,6% 8 ,4%
882 100,0% 986 100,0% 1868 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
64.4. Quin és el nombre total de mòbils a la llar?
797 1052 1849
2,17 1,81 1,96
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 180 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
64.6. Quants aparells de televisió té?
1022 1942 2964
2,15 1,80 1,92
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
63.10. A la seva llar disposen d'ordinador?
902 86,8% 672 34,2% 1574 52,4%
137 13,2% 1293 65,8% 1430 47,6%
0 ,0% 1 ,1% 1 ,0%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
No ho sap
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
64.10. Quants ordinadors té?
877 645 1522
1,25 1,07 1,17
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
63.11. A la seva llar disposen de càmera web?
87 8,4% 21 1,1% 108 3,6%
938 90,3% 1903 96,8% 2841 94,5%
11 1,1% 36 1,8% 47 1,6%
3 ,3% 6 ,3% 9 ,3%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
63.12. A la seva llar disposen de connexió a Internet?
725 69,8% 239 12,2% 964 32,1%
314 30,2% 1726 87,8% 2040 67,9%
0 ,0% 1 ,1% 1 ,0%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
No ho sap
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 181 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
63.13. A la seva llar disposen de terminals AOL?
21 2,0% 7 ,4% 28 ,9%
977 94,0% 1898 96,5% 2875 95,7%
39 3,8% 57 2,9% 96 3,2%
2 ,2% 4 ,2% 6 ,2%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
63.14. A la seva llar disposen d'agendes electròniques Palm Pilot?
95 9,1% 21 1,1% 116 3,9%
925 89,0% 1902 96,7% 2827 94,1%
19 1,8% 40 2,0% 59 2,0%
0 ,0% 3 ,2% 3 ,1%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
63.15. A la seva llar disposen de consoles amb accés a Internet?
187 18,0% 133 6,8% 320 10,6%
847 81,5% 1807 91,9% 2654 88,3%
5 ,5% 24 1,2% 29 1,0%
0 ,0% 2 ,1% 2 ,1%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Pensem que és rellevant subratllar les observacions següents. De mitjana, les llars disposen de
(gairebé) dos televisors i de (gairebé) dos telèfons mòbils. El 92,7% de les llars tenen telèfon fix i el
62,2%, telèfon mòbil. Tanmateix, entre els usuaris d'Internet, el 84,9% de les llars disposen de telèfon
mòbil. A més, un 16,3% de totes les llars (i un 21,2% entre els usuaris d'Internet) tenen un telèfon
mòbil equipat amb WAP o GPRS. El 52,4% de les llars tenen ordinador, proporció que naturalment
puja al 86,8% entre els usuaris d'Internet. Hi ha un 8,4% dels usuaris que disposen de càmera web
(webcam). Un 32,1% de les llars estan connectats a Internet. La proporció puja al 69,8% entre els
usuaris d'Internet. Naturalment, els usuaris que no tenen connexió a la llar accedeixen a Internet des
d'altres llocs. La difusió de terminals AOL, que s'havia anunciat com a massiva a final del 2001, es
revela extremament minoritària de moment (un 2% dels usuaris d'Internet). Les agendes Palm Pilot
són d'ús entre el 9,1% dels usuaris d'Internet, un 18% dels quals disposen de consoles amb accés a
Internet des de la llar. En conjunt cal dir que el nivell d'equipament electrònic avançat és relativament
baix, amb l'excepció d'un nivell significatiu de difusió de WAP o GPRS entre els usuaris d'Internet. En
canvi, els ordinadors són presents a la majoria de les llars i el telèfon mòbil assoleix nivells de difusió
que s'acosten ràpidament als del telèfon fix.
La societat xarxa a Catalunya 182 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
En les preguntes següents hem mirat d'estudiar el procés de connexió o desconnexió de la llar a
Internet:
65. Ha estat connectat a Internet a casa anteriorment i van decidir suspendre laconnexió?
31 9,9% 78 4,5% 109 5,3%
281 89,5% 1614 93,5% 1895 92,8%
2 ,6% 35 2,0% 37 1,8%
314 100,0% 1727 100,0% 2041 100,0%
Sí
No
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
66. Per quin motiu principal no està connectat a Internet o per quin motiu va suspendre la connexió?
8 2,5% 500 29,0% 508 24,9%
50 15,9% 537 31,1% 587 28,8%
3 1,0% 18 1,0% 21 1,0%
74 23,6% 234 13,5% 308 15,1%
6 1,9% 7 ,4% 13 ,6%
0 ,0% 2 ,1% 2 ,1%
3 1,0% 10 ,6% 13 ,6%
1 ,3% 2 ,1% 3 ,1%
61 19,4% 9 ,5% 70 3,4%
36 11,5% 53 3,1% 89 4,4%
0 ,0% 44 2,5% 44 2,2%
11 3,5% 112 6,5% 123 6,0%
31 9,9% 75 4,3% 106 5,2%
6 1,9% 51 3,0% 57 2,8%
11 3,5% 11 ,6% 22 1,1%
1 ,3% 1 ,1% 2 ,1%
12 3,8% 61 3,5% 73 3,6%
314 100,0% 1727 100,0% 2041 100,0%
No sap com funciona
No hi troba utilitat o no honecessita
No té ningú que l'ajudi ol'assessori
És molt car
És molt lent i/o funcionamalament
El poden vigilar
És perillós per als nens
Pot introduir virus perillosos
Té la connexió de la feina odel centre d'estudis
Altres
És gran
No li agrada/no l'interessa
No té equip
No té temps
Propera instal·lació
No ho sap
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 183 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
67.1. Quin mes va instal·lar la connexió a Internet a casa seva per primera vegada?
73 10,1% 30 12,5% 103 10,7%
34 4,7% 14 5,8% 48 5,0%
34 4,7% 10 4,2% 44 4,6%
24 3,3% 8 3,3% 32 3,3%
23 3,2% 8 3,3% 31 3,2%
46 6,3% 14 5,8% 60 6,2%
29 4,0% 5 2,1% 34 3,5%
20 2,8% 8 3,3% 28 2,9%
39 5,4% 12 5,0% 51 5,3%
42 5,8% 7 2,9% 49 5,1%
35 4,8% 7 2,9% 42 4,4%
43 5,9% 22 9,2% 65 6,7%
283 39,0% 95 39,6% 378 39,2%
725 100,0% 240 100,0% 965 100,0%
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
67.2. Quin any va instal·lar la connexió a Internet a casa seva per primera vegada?
3 ,4% 4 1,7% 7 ,7%
201 27,7% 50 20,8% 251 26,0%
190 26,2% 85 35,4% 275 28,5%
46 6,3% 31 12,9% 77 8,0%
1 ,1% 0 ,0% 1 ,1%
2 ,3% 0 ,0% 2 ,2%
2 ,3% 0 ,0% 2 ,2%
3 ,4% 0 ,0% 3 ,3%
13 1,8% 3 1,3% 16 1,7%
18 2,5% 2 ,8% 20 2,1%
42 5,8% 4 1,7% 46 4,8%
75 10,3% 18 7,5% 93 9,6%
129 17,8% 43 17,9% 172 17,8%
725 100,0% 240 100,0% 965 100,0%
NS/NC
Any 2000
Any 2001
Any 2002
Any 1991
Any 1992
Any 1993
Any 1994
Any 1995
Any 1996
Any 1997
Any 1998
Any 1999
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
68. Qui va decidir instal·lar la connexió a Internet a casa?
418 57,7% 18 7,5% 436 45,2%
270 37,2% 212 88,3% 482 49,9%
8 1,1% 5 2,1% 13 1,3%
28 3,9% 3 1,3% 31 3,2%
0 ,0% 1 ,4% 1 ,1%
1 ,1% 1 ,4% 2 ,2%
725 100,0% 240 100,0% 965 100,0%
Persona entrevistada
Altres persones de la llar
Altres persones
Persona entrevistadamés altres persones dela llar
Altres persones de la llarmés altres persones
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 184 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
En el 49,9% dels casos de la població general els qui van decidir la instal· lació d'Internet van ser
altres membres de la llar, mentre que en el 57,7% dels casos dels usuaris la va decidir la persona
entrevistada. Això indica que són els usuaris d'Internet els qui arrosseguen la llar a la connexió. Una
població més jove, més activa, d'internautes impulsa la connexió a la xarxa d'una majoria de la
població no familiar amb aquest mitjà.
La data de connexió és molt recent en la gran majoria de la població, si bé, com és lògic, encara és
més recent a les llars dels entrevistats no usuaris, aquelles en què la iniciativa va partir probablement
de membres de la llar que no són caps de família, a mesura que augmentava la difusió d'Internet en
la societat en general. La gran majoria de connexions (62,5%) van tenir lloc en el període 2000-2002.
D'això es pot deduir alhora que la difusió d'Internet a les llars catalanes és un tret recent, però que la
seva velocitat de difusió és molt alta. Així, segons les dades de la nostra enquesta i per al total de
llars connectades a Internet l'any 2000, la taxa de creixement de noves llars connectades sobre les
connectades fins al 2000 va ser del 70,7%. La taxa de creixement del 2001 sobre les connectades
fins al 2000 va ser del 45,4%, òbviament alentint el ritme quan les llars encara no connectades són de
menys nivell educatiu i econòmic, però mantenint-se a un ritme prou alt perquè, extrapolant un ritme
mitjà inferior de creixement (entorn d'un 30%) per als pròxims tres anys, l'any 2005 la majoria de les
llars catalanes estarien connectades a Internet. Com veurem més tard, curiosament, la taxa de
creixement de les connexions a la llar és més alta que la taxa de creixement dels usuaris d'Internet,
segons dades que es presenten en una altra taula.
Finalment, les respostes a les preguntes següents fan llum sobre el tipus de connexió a Internet de
què disposen les llars.
69. Quin tipus de servidor o servei Internet té a casa?
396 54,6% 158 65,8% 554 57,4%
278 38,3% 48 20,0% 326 33,8%
29 4,0% 4 1,7% 33 3,4%
2 ,3% 2 ,8% 4 ,4%
20 2,8% 28 11,7% 48 5,0%
725 100,0% 240 100,0% 965 100,0%
Pagament
Gratuït
Empresa o escola
No ho sap
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
70. Disposen de tarifa plana?
418 57,7% 124 51,7% 542 56,2%
292 40,3% 62 25,8% 354 36,7%
12 1,7% 48 20,0% 60 6,2%
3 ,4% 6 2,5% 9 ,9%
725 100,0% 240 100,0% 965 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 185 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
71. Disposa de connexió d'alta velocitat a casa?
125 17,2% 21 8,8% 146 15,1%
562 77,5% 120 50,0% 682 70,7%
34 4,7% 96 40,0% 130 13,5%
4 ,6% 3 1,3% 7 ,7%
725 100,0% 240 100,0% 965 100,0%
Sí
No
No ho sap
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
72. Quin sistema de connexió d'alta velocitat té?
89 54,6% 16 13,3% 105 37,1%
7 4,3% 0 ,0% 7 2,5%
26 16,0% 2 1,7% 28 9,9%
39 23,9% 100 83,3% 139 49,1%
2 1,2% 2 1,7% 4 1,4%
163 100,0% 120 100,0% 283 100,0%
ADSL
XDSI (RDSI)
Per cable/fibra òptica
No ho sap o no sapsi té alta velocitat
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
73. Disposa d'adreça electrònica exclusiva o compartida amb altres membres de la llar?
543 74,9% 22 9,2% 565 58,5%
68 9,4% 11 4,6% 79 8,2%
104 14,3% 193 80,4% 297 30,8%
0 ,0% 1 ,4% 1 ,1%
10 1,4% 13 5,4% 23 2,4%
725 100,0% 240 100,0% 965 100,0%
Sí, exclusiva
Sí, compartida amb altresmembres de la llar
No
No ho sap
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Convé assenyalar una alta proporció d'usuaris (un 38,3%) que disposen de connexió gratuïta
(generalment lligada a centres educatius i a serveis de la pròpia empresa o l'administració on es
treballa), la qual cosa indica la importància del cost per a la difusió de l'ús d'Internet. La majoria de la
població disposa de tarifa plana, però, entre els usuaris, un 40,3% no en tenen, si bé aquí es
barregen els que paguen sense tarifa plana i els que no paguen per la connexió. Un 17,2% dels
usuaris disposen de connexió d'alta velocitat a la llar. El sistema àmpliament majoritari és l'ADSL, a
causa del retard del desenvolupament del cable a Catalunya. Només una petita minoria d'usuaris
comparteixen l'adreça electrònica amb altres membres de la llar: l'ús d'Internet sol ser un acte
individual projectat cap a la xarxa.
La societat xarxa a Catalunya 187 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
3.10. Els usos d'Internet
En aquesta secció presentem les taules de freqüència corresponents als usos d'Internet, concentrant-
nos naturalment en els usuaris, si bé també hi ha dades referents als usos a les llars d'entrevistats no
usuaris.
157.2. Quin any va entrar a Internet per primer cop?
14 1,3%
199 19,2%
120 11,5%
36 3,5%
1 ,1%
1 ,1%
4 ,4%
9 ,9%
10 1,0%
19 1,8%
58 5,6%
50 4,8%
100 9,6%
176 16,9%
242 23,3%
1039 100,0%
NS/NC
Any 2000
Any 2001
Any 2002
Any 1987
Any 1990
Any 1991
Any 1992
Any 1993
Any 1994
Any 1995
Any 1996
Any 1997
Any 1998
Any 1999
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
Comencem la nostra observació comentant l'antiguitat d'ús d'Internet. S'ha d'assenyalar que les
dades de la taula 157.2 són diferents de les comentades anteriorment sobre la data de connexió de
les llars a Internet. En aquest cas és la data d'entrada a l'ús de l'usuari entrevistat. El que és
significatiu és que la proporció d'usuaris era més alta que la de llars connectades el 1998 i 1999. En
efecte, un 40,2% dels usuaris d'Internet ja n'eren usuaris el 1999.
67.2 - 157.2. Taxa de creixement anual
90 104,5% 252 65,8%
183 103,3% 428 69,8%
355 94,0% 670 56,5%
606 70,7% 869 29,7%
881 45,4% 989 12,1%
Any 1997
Any 1998
Any 1999
Any 2000
Any 2001
NTaxa de
creixement
Usuaris connectats a la llar
NTaxa de
creixement
Usuaris
Taxa de creixement anual
Hem construït una taula 67.2-157.2 en què es comparen les taxes de creixement de les llars
connectades a Internet i dels usuaris, entre 1996 i 2001, a partir de les dades de la nostra enquesta.
El punt de partida és, en ambdós casos, el nombre de llars i el nombre d'usuaris el 1996.
La societat xarxa a Catalunya 188 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
Per a totes dues estadístiques es veu una desacceleració de la taxa de creixement, la qual cosa és
normal atès que Internet es difon menys ràpidament a mesura que augmenta la seva difusió a les
capes menys educades i de nivell econòmic menys elevat. Però el que és rellevant és que el ritme de
creixement d'usuaris és inferior al de les llars connectades i, a més, la desacceleració d'aquest
creixement entre els usuaris és més accentuada. El creixement d'usuaris l'any 2001, últim en què hi
ha dades completes en la nostra enquesta, és de només el 12,1%. Les taxes esmentades, a un nivell
de penetració encara escàs, com és el de Catalunya, són més baixes que les observades en altres
països del nostre entorn als nivells baixos de saturació d'Internet i mostren una certa dificultat de
penetració d'Internet en la societat, sobretot entre les capes menys educades i de més edat. Les
nostres dades contrasten amb les optimistes previsions fetes per diferents fonts sobre la ràpida
difusió d'Internet a Catalunya. Sembla clar, considerant l'experiència històrica, que en la primera
dècada del segle XXI una majoria de la població catalana serà usuària d'Internet, però el ritme
d'incorporació, si no canvia la tendència actual, serà menor que el que generalment es pensava.
158. A qui acudeix principalment quan no sap feralguna cosa o necessita ajut per a Internet?
267 25,7%
140 13,5%
105 10,1%
274 26,4%
127 12,2%
37 3,6%
62 6,0%
19 1,8%
8 ,8%
1039 100,0%
No necessita ajut
Persona/es de la llar
Altre familiar
Amic
Company de feina o estudis
Professor al centre deformació
Tècnic de l'empresa que lahi va instal·lar
Altres
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
Una quarta part dels usuaris no necessiten ajuda per a utilitzar Internet. La majoria dels que en
necessiten recorren a amics. És significativa l'escassa importància dels professors del centre de
formació com a recurs d'ajuda en l'ús d'Internet.
Vegem ara les freqüències d'ús des de diferents llocs de comunicació.
La societat xarxa a Catalunya 189 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
83. Quantes hores setmanalsacostuma a utilitzar Internet a casa?
583
6,05
N
Mitjana
Entrevistatusuari
82.1. Amb quina freqüència utilitza el correu electrònic a casa?
23 3,2% 23 3,2%
242 33,4% 242 33,4%
311 42,9% 311 42,9%
55 7,6% 55 7,6%
19 2,6% 19 2,6%
58 8,0% 58 8,0%
17 2,3% 17 2,3%
725 100,0% 725 100,0%
Més de 5 cops al dia
D'1 a 4 cops al dia
Almenys un cop persetmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Total
82.2. Amb quina freqüència utilitza Internet a casa?
28 3,9% 28 3,9%
245 33,8% 245 33,8%
324 44,7% 324 44,7%
62 8,6% 62 8,6%
17 2,3% 17 2,3%
33 4,6% 33 4,6%
16 2,2% 16 2,2%
725 100,0% 725 100,0%
Més de 5 cops al dia
D'1 a 4 cops al dia
Almenys un cop persetmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
NS/NC
Total
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Total
84.1. Es connecta a Internet en un centre de formació on fan cursos no reglats?
20 1,9% 0 ,0% 20 ,7%
12 1,2% 0 ,0% 12 ,4%
1006 96,8% 1966 100,0% 2972 98,9%
1 ,1% 0 ,0% 1 ,0%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Setmanalment
Mensualment
Mai o gairebé mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 190 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
84.2. Es connecta a Internet a casa d'amics o familiars?
45 4,3%
92 8,9%
901 86,7%
1 ,1%
1039 100,0%
Setmanalment
Mensualment
Mai o gairebé mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
84.3. Es connecta a Internet a un cibercafè?
28 2,7%
46 4,4%
963 92,7%
2 ,2%
1039 100,0%
Setmanalment
Mensualment
Mai o gairebé mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
84.4. Es connecta a Internet a un centrepúblic (biblioteca, casal, etc.)?
41 3,9%
36 3,5%
960 92,4%
2 ,2%
1039 100,0%
Setmanalment
Mensualment
Mai o gairebé mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
84.5. Es connecta a Internet a un club o associació?
4 ,4%
6 ,6%
1028 98,9%
1 ,1%
1039 100,0%
Setmanalment
Mensualment
Mai o gairebé mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
84.6. Es connecta a Internet a d'altres llocs?
2 ,2%
4 ,4%
1030 99,1%
3 ,3%
1039 100,0%
Setmanalment
Mensualment
Mai o gairebé mai
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
La societat xarxa a Catalunya 191 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
84.7. En quin centre públic es connecta a Internet?
10 12,0%
3 3,6%
1 1,2%
69 83,1%
83 100,0%
Biblioteca pública
Casal de joves
Casal de dones
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
85. Utilitza serveis WAP per accedir aInternet mitjançant el telèfon mòbil?
21 2,0%
1008 97,0%
10 1,0%
1039 100,0%
Sí
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
86. Quantes hores setmanals acostuma a utilitzar Internet enun lloc diferent de la feina, centre de formació o casa seva?
77
3,42
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Els usuaris utilitzen Internet una mitjana de 6,05 hores setmanals. Un 33,8% dels usuaris amb
connexió a casa la utilitzen entre 1 i 4 vegades al dia i un altre 44,7% ho fan almenys setmanalment.
Tanmateix, és important assenyalar que entre els usuaris d'Internet un 30,2% no tenen connexió des
de casa, per la qual cosa és essencial en l'anàlisi d'Internet no privilegiar la llar sobre altres llocs de
connexió com a punt d'observació. Aquesta connexió fora de casa és sobretot des de la feina, ja que
les dades mostren que és molt poc freqüent des dels centres d'estudi o des de locals d'associació. És
més rellevant des de casa de familiars i amics i té alguna presència a cibercafès o centres públics,
sobretot biblioteques. Només un 2% utilitzen un sistema WAP de connexió mòbil a Internet. En
conjunt, la intensitat d'ús d'Internet és molt limitada en termes quantitatius i sembla mostrar una gran
disparitat entre un grup minoritari d'usuaris intensius i una majoria d'usuaris ocasionals.
També hem mirat de registrar la dinàmica de l'ús d'Internet a la llar:
La societat xarxa a Catalunya 192 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
74. A part de vostè, hi ha algun membre de la llar que utilitzi Internet o el correuelectrònic a casa?
547 78,4% 231 96,7% 778 83,0%
151 21,6% 7 2,9% 158 16,9%
0 ,0% 1 ,4% 1 ,1%
698 100,0% 239 100,0% 937 100,0%
Sí
No
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
75. Quantes persones (incloent-hi l'entrevistat) utilitzen Internet o correu electrònica casa?
193 27,0% 98 42,6% 291 30,8%
274 38,3% 86 37,4% 360 38,1%
156 21,8% 41 17,8% 197 20,8%
68 9,5% 5 2,2% 73 7,7%
18 2,5% 0 ,0% 18 1,9%
4 ,6% 0 ,0% 4 ,4%
3 ,4% 0 ,0% 3 ,3%
716 100,0% 230 100,0% 946 100,0%
1
2
3
4
5
6
7
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
75.0. Quantes persones (incloent-hi l'entrevistat)utilitzen Internet o correu electrònic a casa?
716 230 946
2,26 1,80 2,14
1616 413 2029
N vàlid
Mitjana
Suma
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
És rellevant assenyalar que a l'11,7% de les llars dels entrevistats no usuaris hi ha almenys un
membre de la família que utilitza Internet. La mitjana d'usuaris és superior a 2 a les llars dels
entrevistats usuaris, una mica més alta que a les llars dels no usuaris.
La societat xarxa a Catalunya 193 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
76. Quant al menor que més utilitza Internet, amb quin objectiu principal ho fa?
4 3,0% 1 2,3% 5 2,8%
13 9,6% 4 9,1% 17 9,5%
49 36,3% 14 31,8% 63 35,2%
28 20,7% 6 13,6% 34 19,0%
29 21,5% 13 29,5% 42 23,5%
5 3,7% 1 2,3% 6 3,4%
2 1,5% 2 4,5% 4 2,2%
5 3,7% 3 6,8% 8 4,5%
135 100,0% 44 100,0% 179 100,0%
Rebre o trametre missatges
Participar en xats
Estudiar
Jugar o divertir-se
Fer una mica de tot
Per un altre motiu
No ho sap
NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
77. Aquest nen, quantes hores setmanalsutilitza Internet a casa de mitjana?
129 38 167
3,67 3,58 3,65
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
78. Quina opinió té del temps que passa aquest nen amb Internet?
18 13,3% 3 6,8% 21 11,7%
104 77,0% 36 81,8% 140 78,2%
7 5,2% 0 ,0% 7 3,9%
6 4,4% 5 11,4% 11 6,1%
135 100,0% 44 100,0% 179 100,0%
Hi passa massa temps
Hi passa el temps just
Hauria de passar-himés temps
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
79. Per quin motiu principal no utilitzen Internet a casa els nens de 6 a 15 anys?
23 28,0% 8 36,4% 31 29,8%
1 1,2% 0 ,0% 1 1,0%
5 6,1% 1 4,5% 6 5,8%
0 ,0% 1 4,5% 1 1,0%
2 2,4% 2 9,1% 4 3,8%
10 12,2% 2 9,1% 12 11,5%
41 50,0% 8 36,4% 49 47,1%
82 100,0% 22 100,0% 104 100,0%
No saben com funciona
És molt car
Perden el temps
És perillós (poden accedira pàgines poc adients)
L'ordinador no queda lliure
Per un altre motiu
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 194 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
Aquí s'examina l'ús d'Internet que fan els menors a la llar. L'estudi com a objectiu principal es
manifesta entorn d'una tercera part de les llars. Jugar o fer una mica de tot representen entre un terç i
la meitat dels casos, mentre que l'activitat de xats és minoritària. Es perfila, per tant, un ús diversificat
d'Internet, que no es limita a l'estudi, però en el qual l'activitat escolar té un paper rellevant.
La intensitat d'ús d'Internet per part d'un menor sembla força limitada, amb una mitjana de 3,7 hores
per setmana. La major part dels entrevistats consideren ajustat el temps dedicat pels menors a
Internet, i només un 11,7% el consideren excessiu. És interessant veure que aquesta opinió és una
mica superior entre els usuaris d'Internet. Quant als motius del no-ús d'Internet per part dels menors
de la llar, si bé gairebé la meitat dels entrevistats no contesten, entre els que ho fan, la falta de
coneixement tècnic és el motiu principal, mentre que la prevenció dels perills d'Internet és
estadísticament insignificant com a motiu.
80. Pot succeir que diverses persones de la llar vulguin accedir a Internet simultàniament?
100 14,3% 20 8,4% 120 12,8%
140 20,1% 25 10,5% 165 17,6%
409 58,6% 180 75,3% 589 62,9%
49 7,0% 14 5,9% 63 6,7%
698 100,0% 239 100,0% 937 100,0%
Sí, sovint
Sí, ocasionalment
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
81. Quin criteri preval perquè una persona de la llar tingui prioritat per accedir a Internet?
78 27,0% 13 22,0% 91 26,1%
68 23,5% 15 25,4% 83 23,9%
7 2,4% 2 3,4% 9 2,6%
62 21,5% 12 20,3% 74 21,3%
24 8,3% 3 5,1% 27 7,8%
50 17,3% 14 23,7% 64 18,4%
289 100,0% 59 100,0% 348 100,0%
Que ho necessiti perqüestions de feina
Que ho necessiti per ferdeures o per la sevaformació
Que mani a casa
Que arribi el primer i agafil'ordinador
Un altre criteri
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
Observant els possibles conflictes familiars per competir en l'ús d'Internet, constatem que en la
majoria dels casos aquests conflictes no es produeixen i que quan tenen lloc se solucionen mitjançant
criteris de qui en té més necessitat. Comptades vegades s'aplica un criteri autoritari.
La taula 160 presenta sistemàticament els diferents usos que els usuaris fan d'Internet i les
freqüències relatives. D'acord amb aquesta taula hem construït una variable analítica d'ordenació de
La societat xarxa a Catalunya 195 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
freqüències relatives per a cada ús, que analitzarem a l'apartat cinc de l'informe. Aquí, tanmateix,
considerem rellevant presentar les freqüències de la taula per a cada ús i comentar-les breument.
160. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: a
921 88,6%
597 57,5%
547 52,6%
483 46,5%
389 37,4%
380 36,6%
378 36,4%
375 36,1%
367 35,3%
356 34,3%
312 30,0%
311 29,9%
300 28,9%
299 28,8%
265 25,5%
247 23,8%
234 22,6%
232 22,3%
223 21,5%
204 19,6%
193 18,6%
171 16,5%
166 16,0%
135 13,0%
119 11,5%
116 11,2%
97 9,3%
93 9,0%
91 8,8%
70 6,7%
68 6,5%
60 5,8%
54 5,2%
51 4,9%
43 4,1%
30 2,9%
28 2,7%
27 2,6%
Transmetre i rebre missatges de correu electrònic
Navegar per Internet sense objectiu concret
Consultar biblioteques, enciclopèdies, diccionaris, atles
Buscar informació sobre viatges
Baixar-se música de la xarxa
Buscar informació sobre espectacles programats
Buscar informació sobre serveis públics
Buscar informació sobre la seva ciutat
Participar en xats o news groups
Assabentar-se de les notícies per la premsa general
Transmetre targetes de felicitació electròniques
Arreglar o confirmar trobades amb els amics
Baixar-se software de la xarxa
Buscar informació sobre oferta formativa
Trametre fotos de vostè o de la família
Buscar informació sobre la seva associació professional
Realitzar operacions amb el seu banc
Assabentar-se de les notícies esportives
Contactar amb amics quan està desanimat
Buscar informació sobre la seva salut o la de persones properes
Jugar a videojocs per Internet
Buscar feina
Reservar viatges o allotjament o llogar un cotxe
Treballar des de casa
Comprar o reservar entrades per a espectacles
Buscar receptes de cuina
Comprar llibres o música
Informació política/sindical
Mirar porno
Buscar pis
Trucar per telèfon a través d'Internet
Comprar altres compres
Participar en cursos on-line
Comprar productes informàtics
Comprar productes d'alimentació i de neteja
Buscar informació sobre gays i lesbianes
Participar o comprar en una subhasta
Organitzar les activitats dels nens
N Percentatge
Entrevistat usuari
Els % corresponen a les respostes afirmatives sobre el total dels que responena.
La societat xarxa a Catalunya 196 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
161. Des d'on realitza les activitats següents?
161.1.
596 64,9% 342 37,3% 195 21,2%N Percentatge
Transmet/rep missatgesdes de casa
N Percentatge
Transmet/rep missatgesdes de la feina
N Percentatge
Transmet/rep missatgesdes d'altres llocs
161.2.
265 72,4% 25 6,8% 99 27,0%N Percentatge
Participa en xats o grupsde notícies des de casa
N Percentatge
Participa en xats o grupsde notícies des de la
feina
N Percentatge
Participa en xats o grupsde notícies des d'altres
llocs
161.3.
21 75,0% 9 32,1% 1 3,6%N Percentatge
Participa en subhastesdes de casa
N Percentatge
Participa en subhastesdes de la feina
N Percentatge
Participa en subhashesdes d'altres llocs
161.4.
35 81,4% 5 11,6% 4 9,3%N Percentatge
Compra aliments iproductes de neteja des
de casa
N Percentatge
Compra aliments iproductes de neteja des
de la feina
N Percentatge
Compra aliments iproductes de neteja des
d'altres llocs
161.5.
78 80,4% 19 19,6% 5 5,2%N Percentatge
Compra llibres o músicades de casa
N Percentatge
Compra llibres o músicades de la feina
N Percentatge
Compra llibres o músicades d'altres llocs
La societat xarxa a Catalunya 197 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
161.6.
35 68,6% 17 33,3% 1 2,0%N Percentatge
Compra productesinformàtics des de casa
N Percentatge
Compra productesinformàtics des de la
feina
N Percentatge
Compra productesinformàtics des d'altres
llocs
161.7.
96 80,7% 24 20,2% 10 8,4%N Percentatge
Compra entrades des decasa
N Percentatge
Compra entrades des dela feina
N Percentatge
Compra entrades desd'altres llocs
161.8.
45 75,0% 11 18,3% 7 11,7%N Percentatge
Compra altres cosesdes de casa
N Percentatge
Compra altres cosesdes de la feina
N Percentatge
Compra altres cosesdes d'altres llocs
161.9.
115 69,7% 46 27,9% 17 10,3%N Percentatge
Reserva viatges o llogaun cotxe des de casa
N Percentatge
Reserva viatges o llogaun cotxe des de la feina
N Percentatge
Reserva viatges o llogaun cotxe des d'altres
llocs
161.10.
170 73,3% 82 35,3% 14 6,0%N Percentatge
Realitza operacions ambel banc des de casa
N Percentatge
Realitza operacions ambel banc des de la feina
N Percentatge
Realitza operacions ambel banc des d'altres llocs
La societat xarxa a Catalunya 198 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
161.11.
135 13,0%N Percentatge
Utilitza Internet o correuelectrònic per treballar
des de casa?
161.12.
119 71,3% 15 9,0% 42 25,3%N Percentatge
Busca feina des de casa
N Percentatge
Busca feina des de lafeina
N Percentatge
Busca feina des d'altresllocs
161.13.
51 73,9% 10 14,5% 11 15,9%N Percentatge
Busca pis des de casa
N Percentatge
Busca pis des de la feina
N Percentatge
Busca pis des d'altresllocs
161.14.
35 66,0% 19 35,8% 6 11,3%N Percentatge
Participa en cursos enlínia des de casa
N Percentatge
Participa en cursos enlínia des de la feina
N Percentatge
Participa en cursos enlínia des d'altres llocs
161.15.
259 73,2% 88 24,9% 46 13,0%N Percentatge
Llegeix premsa generaldes de casa
N Percentatge
Llegeix premsa generaldes de la feina
N Percentatge
Llegeix premsa generaldes d'altres llocs
161.16.
172 74,5% 36 15,6% 43 18,6%N Percentatge
Llegeix premsa esportivades de casa
N Percentatge
Llegeix premsa esportivades de la feina
N Percentatge
Llegeix premsa esportivades d'altres llocs
La societat xarxa a Catalunya 199 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
161.17.
423 71,5% 72 12,2% 131 22,1%N Percentatge
Navega sense objectiudes de casa
N Percentatge
Navega sense objectiudes de la feina
N Percentatge
Navega sense objectiudes d'altres llocs
161.18.
147 76,6% 9 4,7% 42 21,9%N Percentatge
Juga a videojocs des decasa
N Percentatge
Juga a videojocs des dela feina
N Percentatge
Juga a videojocs desd'altres llocs
161.19.
238 76,5% 48 15,4% 43 13,8%N Percentatge
Tramet felicitacionselectròniques des de
casa
N Percentatge
Tramet felicitacionselectròniques des de la
feina
N Percentatge
Tramet felicitacionselectròniques des
d'altres llocs
161.20.
205 77,9% 33 12,5% 35 13,3%N Percentatge
Tramet fotos des decasa
N Percentatge
Tramet fotos des de lafeina
N Percentatge
Tramet fotos des d'altresllocs
161.21.
298 77,0% 32 8,3% 63 16,4%N Percentatge
Baixa música des decasa
N Percentatge
Baixa música des de lafeina
N Percentatge
Baixa música desd'altres llocs
La societat xarxa a Catalunya 200 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
161.22.
74 82,2% 9 10,0% 10 11,1%N Percentatge
Mira pornografia des decasa
N Percentatge
Mira pornografia des defeina
N Percentatge
Mira pornografia desd'altres llocs
161.23.
350 73,1% 88 18,4% 71 14,8%N Percentatge
Busca informació sobreviatges des de casa
N Percentatge
Busca informació sobreviatges des de la feina
N Percentatge
Busca informació sobreviatges des d'altres llocs
161.24.
256 68,6% 87 23,3% 56 15,0%N Percentatge
Busca informació sobrela seva ciutat des de
casa
N Percentatge
Busca informació sobrela seva ciutat des de la
feina
N Percentatge
Busca informació sobrela seva ciutat des d'altres
llocs
161.25.
280 73,9% 69 18,3% 63 16,7%N Percentatge
Busca informació sobreespectacles des de casa
N Percentatge
Busca informació sobreespectacles des de la
feina
N Percentatge
Busca informació sobreespectacles des d'altres
llocs
161.26.
193 65,2% 83 28,0% 59 19,9%N Percentatge
Busca informació sobreoferta formativa des de
casa
N Percentatge
Busca informació sobreoferta formativa des de la
feina
N Percentatge
Busca informació sobreoferta formativa des
d'altres llocs
La societat xarxa a Catalunya 201 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
161.27.
59 63,4% 33 35,9% 12 13,0%N Percentatge
Busca informació políticao sindical des de casa
N Percentatge
Busca informació políticao sindical des de la feina
N Percentatge
Busca informació políticao sindical des d'altres
llocs
161.28.
148 60,7% 117 48,0% 28 11,5%N Percentatge
Busca informació sobrela seva associació
professional des decasa
N Percentatge
Busca informació sobrela seva associació
professional des de lafeina
N Percentatge
Busca informació sobrela seva associació
professional des d'altresllocs
161.29.
158 77,8% 35 17,3% 20 9,9%N Percentatge
Busca informació sobresalut des de casa
N Percentatge
Busca informació sobresalut des de la feina
N Percentatge
Busca informació sobresalut des d'altres llocs
161.30.
249 66,2% 124 33,0% 52 13,8%N Percentatge
Busca informació sobreserveis públics des de
casa
N Percentatge
Busca informació sobreserveis públics des de la
feina
N Percentatge
Busca informació sobreserveis públics des
d'altres llocs
161.31.
19 65,5% 6 20,7% 5 17,2%N Percentatge
Busca informació sobregais i lesbianes des de
casa
N Percentatge
Busca informació sobregais i lesbianes des de
la feina
N Percentatge
Busca informació sobregais i lesbianes des
d'altres llocs
La societat xarxa a Catalunya 202 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
161.32.
234 79,1% 66 22,4% 31 10,5%N Percentatge
Baixa programari des decasa
N Percentatge
Baixa programari des dela feina
N Percentatge
Baixa programari desd'altres llocs
161.33.
363 66,7% 144 26,5% 123 22,7%N Percentatge
Consulta biblioteques,enciclopèdies,
diccionaris, etc. des decasa
N Percentatge
Consulta biblioteques,enciclopèdies,
diccionaris, etc. des de lafeina
N Percentatge
Consulta biblioteques,enciclopèdies,
diccionaris, etc. desd'altres llocs
161.34.
50 73,5% 12 17,6% 10 14,7%N Percentatge
Truca per telefòn a travésde la xarxa des de casa
N Percentatge
Truca per telefòn a travésde la xarxa des de la
feina
N Percentatge
Truca per telefòn a travésde la xarxa des d'altres
llocs
161.35.
246 79,6% 42 13,6% 51 16,5%N Percentatge
Concerta cites ambamics des de casa
N Percentatge
Concerta cites ambamics des de la feina
N Percentatge
Concerta cites ambamics des d'altres llocs
161.36.
22 81,5% 6 22,2% 0 ,0%N Percentatge
Organitza les activitatsdels nens des de casa
N Percentatge
Organitza les activitatsdels nens des de la feina
N Percentatge
Organitza les activitatsdels nens des d'altres
llocs
La societat xarxa a Catalunya 203 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
161.37
98 86,0% 12 10,5% 5 4,4%N Percentatge
Busca receptes de cuinades de casa
N Percentatge
Busca receptes de cuinades de la feina
N Percentatge
Busca receptes de cuinades d'altres llocs
161.38
169 76,5% 24 10,9% 43 19,5%N Percentatge
Contacta amb amicsquan està desanimat
des de casa
N Percentatge
Contacta amb amicsquan està desanimat
des de la feina
N Percentatge
Contacta amb amicsquan està desanimat
des d'altres llocs
- Com en totes les recerques sobre Internet, el correu electrònic (utilitzat pel 88,6% dels usuaris)
és el principal ús, cosa que subratlla el paper d'Internet com a mitjà de comunicació multiús. Una
mica més d'un terç dels usuaris participen en xats i un 57,5% utilitzen Internet per a navegar
sense un objectiu determinat. Una activitat significativa és baixar música des de la xarxa (un
37,4% dels usuaris) i baixar programari (un 28,9%), totes dues activitats de franc. En canvi, com
es pot veure a la taula, l'ús comercial d'Internet (comprar per mitjà de la xarxa) és molt minoritari i
només té una certa rellevància (11,5%) en la compra d'entrades per a espectacles, i una mica
menys en la compra de llibres i discs (un 9,3%). En canvi, les operacions bancàries des de casa
les fan gairebé una quarta part dels usuaris. Transmetre felicitacions electròniques (30%) i
concertar cites amb amics (29,9%) són activitats que mostren la contribució d'Internet a la
pràctica de sociabilitat. A més, Internet és un mitjà de superació del desànim: un 21,5% dels
usuaris contacten amb amics per Internet quan estan desanimats. Internet també és un
instrument utilitzat sovint per a buscar informació professional, informació sobre viatges i
informació sobre la pròpia ciutat i consulta de biblioteques i diccionaris (un 52,6% dels usuaris
fan les consultes esmentades). L'ús admès de pornografia és molt limitat (8,8%) i encara més la
cerca d'informació política i sindical. La informació sobre salut també és rellevant, i la cerca
d'informació i la reserva de localitats per a espectacles. Una tercera part dels enquestats usuaris
llegeixen premsa general per Internet i un 22,3% llegeixen premsa esportiva. Un 22,5% fan
operacions bancàries. Un 11,2% busquen receptes de cuina per Internet. I un 5,2% d'usuaris
participen en cursos en línia. Aquesta última dada, que podria semblar relativament baixa,
permet de formular la hipòtesi d'una oferta insuficient de formació en línia, ja que tal com es
mostra en un altre apartat de la nostra enquesta hi ha un interès general per la formació
contínua.
És interessant observar quines són les cinc activitats que tenen menys freqüència entre els usuaris, i
que hem concentrat a la taula 160 B. La que es fa menys (2,6%) és organitzar les activitats dels nens.
La societat xarxa a Catalunya 204 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
Com que aquesta és una activitat citada sovint en les enquestes nord-americanes, aquí som davant
d'un indicador de clara diferència cultural. Només el 2,9% busca informació sobre gais i lesbianes.
Aquesta dada, tanmateix, s'hauria de relacionar amb la proporció de gais i lesbianes en la població,
dada de què no disposem. Però si, una mica arbitràriament, apliquem la mitjana d'un 10% de tota la
societat, apuntat pel Kinsey Report i altres informes, en realitat la proporció sobre usuaris potencials
de la informació seria relativament alta. La compra de productes d'alimentació també és poc freqüent,
la qual cosa reflecteix la dificultat de penetració del comerç electrònic (e-commerce) en les activitats
de compra quotidiana. La compra de productes informàtics és baixa (4,9%), perquè la major part de
l'accés al programari per Internet és lliure. Tanmateix, no es veu la pràctica d'altres països de compra
d'ordinadors per Internet, potser per manca de xarxes de distribució adequades. D'altra banda, només
un 2,7% dels usuaris participen en subhastes en línia. En resum, els usos d'Internet a Catalunya, en
un primer nivell descriptiu, es caracteritzen pels trets següents:
- Predomini del correu electrònic, és a dir, de l'activitat de comunicació sobre la d'informació.
- Diversitat d'usos, que van des de l'instrumental fins a l'expressiu i el lúdic.
- Cerca d'informacions pràctiques, per a la professió, per a la vida quotidiana, per als serveis
públics, per al lleure.
- Utilització per a usos de relació social, però segons un model de sociabilitat culturalment
específic (sí per a trobar-se amb els amics, sí per a consolar-se amb els amics, no per a
organitzar les activitats dels nens).
- Importància apreciable, però no majoritària, de la participació en xats i en sociabilitat en línia.
- Utilització com a mitjà d'informació, sobretot per a consultar biblioteques i diccionaris, però també
per a llegir la premsa.
- No hi ha evidència d'usos pornogràfics més enllà del 8,8% dels usuaris.
- Escassa activitat comercial a Internet. Això contrasta amb el freqüent ús per a baixar música i
programari, de manera lliure, cosa que torna a plantejar la necessitat de repensar el model de
negoci a Internet.
- Una àmplia flexibilitat d'usos, cosa que fa de la navegació sense rumb una activitat important.
- Internet no s'utilitza per al que es fa poc en la societat, com ara la pràctica política i sindical.
- Només un 2,7% dels usuaris utilitzen Internet per a participar en subhastes en línia. Aquesta
dada corrobora la hipòtesi sobre el poc ús comercial d'Internet.
- En conjunt, els usos d'Internet semblen, en un primer nivell d'aproximació, ajustar-se a la pràctica
social general. Però, naturalment, només una anàlisi explicativa més rigorosa, presentada a
l'apartat cinc de l'informe, permetrà una comprensió diferenciada de la pràctica d'Internet en la
societat catalana.
La societat xarxa a Catalunya 205 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
3.11. Usos del temps i usos d'Internet
En aquesta secció mirem de situar l'ús del temps a Internet en el conjunt dels usos socials de
l'entrevistat.
53. Quantes hores setmanals de mitjanadedica a les tasques domèstiques durant els
dies feiners d'una setmana normal?
794 1483 2277
8,01 16,81 13,74
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
54. Quantes hores setmanals de mitjana dedica a lestasques domèstiques durant els caps de setmana?
760 1416 2176
4,08 6,39 5,59
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
53.54. Quin és el nombre total d'hores setmanalsdedicades a les tasques domèstiques?
866 1565 2431
10,93 21,71 17,87
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
55.1. Amb quina freqüència utilitza el correu electrònic i Internet, comptant quan ho fa a la feina, alcentre de formació, a casa o a altres llocs?
894 86,0% 0 ,0% 894 29,8%
112 10,8% 0 ,0% 112 3,7%
33 3,2% 0 ,0% 33 1,1%
0 ,0% 1966 100,0% 1966 65,4%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Almenys un cop per setmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
55.2. Quantes hores dedica aproximadament autilitzar el correu electrònic i Internet a la feina,al centre de formació, a casa o a altres llocs?
887
8,06
N
Mitjana
Entrevistatusuari
La societat xarxa a Catalunya 206 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
En termes generals, la mitjana d'hores setmanals dedicades a les tasques domèstiques varia
considerablement entre els no usuaris d'Internet (21,71%) i els usuaris (10,93%). La raó socialment
condicionada és la proporció molt més alta de dones entre els no usuaris. En contrast amb això, la
mitjana d'hores setmanals d'ús d'Internet per als usuaris és vuit. Per al conjunt de la població, el
29,8% utilitza Internet almenys una vegada per setmana, proporció que puja naturalment al 86% entre
els usuaris. També per al conjunt de la població, el 34,6% ha utilitzat Internet almenys una vegada i el
33,5% la utilitza almenys mensualment.
Vegem ara com Internet es relaciona amb les altres activitats de la vida quotidiana:
56.1. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: veure TV?
905 87,1% 1809 92,0% 2714 90,3%
99 9,5% 92 4,7% 191 6,4%
8 ,8% 16 ,8% 24 ,8%
26 2,5% 35 1,8% 61 2,0%
1 ,1% 14 ,7% 15 ,5%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
59.1. Des que utilitza Internet, dedicamés o menys temps a veure TV?
162 16,1%
812 80,8%
2 ,2%
29 2,9%
1005 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.2. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: veure vídeoso DVD?
87 8,4% 111 5,6% 198 6,6%
430 41,4% 405 20,6% 835 27,8%
202 19,4% 233 11,9% 435 14,5%
315 30,3% 1197 60,9% 1512 50,3%
5 ,5% 20 1,0% 25 ,8%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 207 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
59.2. Des que utilitza Internet, dedica méso menys temps a veure vídeos o DVD?
49 9,4%
445 85,2%
6 1,1%
22 4,2%
522 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.3. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: passejar?
435 41,9% 1070 54,4% 1505 50,1%
400 38,5% 525 26,7% 925 30,8%
52 5,0% 86 4,4% 138 4,6%
146 14,1% 269 13,7% 415 13,8%
6 ,6% 16 ,8% 22 ,7%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
59.3. Des que utilitza Internet, dedicamés o menys temps a passejar?
29 3,4%
777 92,4%
6 ,7%
29 3,4%
841 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.4. Realitza diàriament, setmanalment o de manera esporàdica aquesta activitat: escoltar laràdio?
674 64,9% 1245 63,3% 1919 63,9%
147 14,1% 211 10,7% 358 11,9%
35 3,4% 65 3,3% 100 3,3%
179 17,2% 427 21,7% 606 20,2%
4 ,4% 18 ,9% 22 ,7%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 208 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
59.4. Des que utilitza Internet, dedicamés o menys temps a escoltar la ràdio?
27 3,3%
749 90,8%
21 2,5%
28 3,4%
825 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.5. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: escoltarmúsica?
733 70,5% 986 50,2% 1719 57,2%
179 17,2% 296 15,1% 475 15,8%
40 3,8% 83 4,2% 123 4,1%
83 8,0% 583 29,7% 666 22,2%
4 ,4% 18 ,9% 22 ,7%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
59.5. Des que utilitza Internet, dedicamés o menys temps a escoltar música?
24 2,6%
815 89,0%
44 4,8%
33 3,6%
916 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.6. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: llegir premsao revistes?
612 58,9% 754 38,4% 1366 45,5%
282 27,1% 520 26,4% 802 26,7%
38 3,7% 128 6,5% 166 5,5%
106 10,2% 546 27,8% 652 21,7%
1 ,1% 18 ,9% 19 ,6%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 209 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
59.6. Des que utilitza Internet, dedica més omenys temps a llegir premsa o revistes?
29 3,2%
818 91,4%
21 2,3%
27 3,0%
895 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.7. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: llegir llibres?
407 39,2% 326 16,6% 733 24,4%
276 26,6% 292 14,9% 568 18,9%
158 15,2% 279 14,2% 437 14,5%
196 18,9% 1052 53,5% 1248 41,5%
2 ,2% 17 ,9% 19 ,6%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
59.7. Des que utilitza Internet, dedicamés o menys temps a llegir llibres?
35 5,1%
612 89,3%
14 2,0%
24 3,5%
685 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.8. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: no fer res,badar?
225 21,7% 413 21,0% 638 21,2%
149 14,3% 184 9,4% 333 11,1%
44 4,2% 76 3,9% 120 4,0%
615 59,2% 1274 64,8% 1889 62,9%
6 ,6% 19 1,0% 25 ,8%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 210 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
59.8. Des que utilitza Internet, dedica méso menys temps a no fer res, a badar?
23 6,1%
341 89,7%
1 ,3%
15 3,9%
380 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.9. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: anar a bars,restaurants, discoteques?
107 10,3% 236 12,0% 343 11,4%
538 51,8% 462 23,5% 1000 33,3%
162 15,6% 281 14,3% 443 14,7%
227 21,8% 970 49,3% 1197 39,8%
5 ,5% 17 ,9% 22 ,7%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
59.9. Des que utilitza Internet, dedica més o menystemps a anar a bars, restaurants, discoteques?
11 1,7%
613 94,3%
3 ,5%
23 3,5%
650 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.10. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: anar alcinema?
9 ,9% 17 ,9% 26 ,9%
333 32,1% 238 12,1% 571 19,0%
419 40,3% 499 25,4% 918 30,5%
273 26,3% 1199 61,0% 1472 49,0%
5 ,5% 13 ,7% 18 ,6%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 211 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
59.10. Des que utilitza Internet, dedicamés o menys temps a anar al cinema?
8 2,3%
323 93,1%
2 ,6%
14 4,0%
347 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.11. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: anar alteatre, òpera o concerts?
6 ,6% 9 ,5% 15 ,5%
70 6,7% 58 3,0% 128 4,3%
369 35,5% 315 16,0% 684 22,8%
588 56,6% 1564 79,6% 2152 71,6%
6 ,6% 20 1,0% 26 ,9%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
59.11. Des que utilitza Internet, dedica més omenys temps a anar al teatre, òpera o concerts?
2 2,4%
68 82,9%
3 3,7%
9 11,0%
82 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.12. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: anar amuseus, exposicions o conferències?
6 ,6% 15 ,8% 21 ,7%
63 6,1% 56 2,8% 119 4,0%
375 36,1% 302 15,4% 677 22,5%
589 56,7% 1576 80,2% 2165 72,0%
6 ,6% 17 ,9% 23 ,8%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 212 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
59.12. Des que utilitza Internet, dedica més o menystemps a anar a museus, exposicions o conferències?
2 2,7%
63 84,0%
1 1,3%
9 12,0%
75 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.13. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: trobar-seamb familiars o amics?
406 39,1% 799 40,6% 1205 40,1%
534 51,4% 834 42,4% 1368 45,5%
64 6,2% 152 7,7% 216 7,2%
32 3,1% 163 8,3% 195 6,5%
3 ,3% 18 ,9% 21 ,7%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
59.13. Des que utilitza Internet, dedica més omenys temps a trobar-se amb familiars o amics?
11 1,2%
890 94,4%
6 ,6%
36 3,8%
943 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.14. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: jugar ambl'ordinador o consola?
98 9,4% 56 2,8% 154 5,1%
171 16,5% 67 3,4% 238 7,9%
87 8,4% 60 3,1% 147 4,9%
680 65,4% 1768 89,9% 2448 81,5%
3 ,3% 15 ,8% 18 ,6%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 213 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
59.14. Des que utilitza Internet, dedica més omenys temps a jugar amb l'ordinador o consola?
14 5,1%
209 76,8%
39 14,3%
10 3,7%
272 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.15. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: xerrar ambla gent de casa, jugar amb els nens o similar?
853 82,1% 1552 78,9% 2405 80,0%
83 8,0% 83 4,2% 166 5,5%
18 1,7% 25 1,3% 43 1,4%
80 7,7% 284 14,4% 364 12,1%
5 ,5% 22 1,1% 27 ,9%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
59.15. Des que utilitza Internet, dedica més o menys temps axerrar amb la gent de casa, jugar amb els nens o similar?
33 3,5%
867 92,2%
4 ,4%
36 3,8%
940 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.16. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: feractivitats a casa relacionades amb el treball professional?
182 17,5% 118 6,0% 300 10,0%
137 13,2% 65 3,3% 202 6,7%
59 5,7% 44 2,2% 103 3,4%
656 63,1% 1715 87,2% 2371 78,9%
5 ,5% 24 1,2% 29 1,0%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 214 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
59.16. Des que utilitza Internet, dedica méso menys temps a fer activitats a casa
relacionades amb el treball professional?
4 1,2%
283 87,3%
24 7,4%
13 4,0%
324 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.17. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: assistir apartits o competicions esportives?
17 1,6% 19 1,0% 36 1,2%
150 14,4% 185 9,4% 335 11,1%
167 16,1% 179 9,1% 346 11,5%
704 67,8% 1567 79,7% 2271 75,6%
1 ,1% 16 ,8% 17 ,6%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
59.17. Des que utilitza Internet, dedica més o menys tempsa l'assistència a partits o competicions esportives?
2 1,2%
159 94,6%
3 1,8%
4 2,4%
168 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.18. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: practicaresport o alguna activitat física?
128 12,3% 130 6,6% 258 8,6%
313 30,1% 284 14,4% 597 19,9%
86 8,3% 101 5,1% 187 6,2%
508 48,9% 1436 73,0% 1944 64,7%
4 ,4% 15 ,8% 19 ,6%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 215 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
59.18. Des que utilitza Internet, dedica més o menystemps a practicar esport o alguna activitat física?
5 1,1%
417 93,7%
4 ,9%
19 4,3%
445 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.19. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: assistir amanifestacions o reunions de sindicats, partits polítics o entitats associatives?
5 ,5% 14 ,7% 19 ,6%
39 3,8% 30 1,5% 69 2,3%
114 11,0% 119 6,1% 233 7,8%
879 84,6% 1785 90,8% 2664 88,7%
2 ,2% 18 ,9% 20 ,7%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
59.19. Des que utilitza Internet, dedica més o menystemps a assistir a manifestacions o reunions desindicats, partits polítics o entitats associatives?
42 91,3%
4 8,7%
46 100,0%
Igual
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.20. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: anar al'església o lloc de culte de la seva religió?
10 1,0% 41 2,1% 51 1,7%
66 6,4% 319 16,2% 385 12,8%
143 13,8% 362 18,4% 505 16,8%
818 78,7% 1226 62,4% 2044 68,0%
2 ,2% 18 ,9% 20 ,7%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 216 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
59.20. Des que utilitza Internet, dedica més o menystemps a anar a l'església o lloc de culte de la seva religió?
1 1,3%
71 91,0%
6 7,7%
78 100,0%
Menys
Igual
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.21. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: assistir aesdeveniments populars, festes o fires de carrer?
15 1,4% 23 1,2% 38 1,3%
96 9,2% 189 9,6% 285 9,5%
505 48,6% 694 35,3% 1199 39,9%
417 40,1% 1039 52,8% 1456 48,5%
6 ,6% 21 1,1% 27 ,9%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
59.21. Des que utilitza Internet, dedica més o menys temps aassistir a esdeveniments populars, festes o fires de carrer?
1 ,9%
105 89,7%
11 9,4%
117 100,0%
Menys
Igual
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
56.22. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: practicaralgun "hobby"?
119 11,5% 163 8,3% 282 9,4%
142 13,7% 193 9,8% 335 11,1%
82 7,9% 74 3,8% 156 5,2%
679 65,4% 1507 76,7% 2186 72,7%
17 1,6% 29 1,5% 46 1,5%
1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%
Sí, diàriament
Sí, setmanalment
Sí, esporàdicament
No
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
N Percentatge
Entrevistat no usuari
N Percentatge
TOTAL
La societat xarxa a Catalunya 217 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
59.22. Des que utilitza Internet, dedica méso menys temps a practicar algun "hobby"?
4 1,4%
231 83,1%
11 4,0%
32 11,5%
278 100,0%
Menys
Igual
Més
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
60. Quants minuts passa al dia xerrant amb lagent de casa, jugant amb els nens, etc.?
970 1722 2692
125,22 155,21 144,40
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
61. Quantes hores diàries dorm vostè de mitjana?
1037 1953 2990
7,24 7,29 7,27
N
Mitjana
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari TOTAL
62. Des que utilitza Internet, ha canviatel temps que dedica a dormir?
4 ,4%
845 81,3%
76 7,3%
114 11,0%
1039 100,0%
Dorm més
Dorm igual
Dorm menys
NS/NC
TOTAL
N Percentatge
Entrevistat usuari
A l'apartat anterior hem comentat detalladament l'ús del temps de la població de Catalunya en la vida
quotidiana. En la presentació d'aquestes taules ens centrem en el possible efecte substitutori que té
Internet de diversos usos dels usuaris de la xarxa. Hi veiem els fets següents:
- Un 16,1% dels usuaris miren menys televisió, mentre que un 9,4% miren menys vídeo.
- Un 3,3% escolten menys la ràdio, però un 2,5% l'escolten més.
- Així mateix, un 2,6% escolten menys música, però un 4,8% n'escolten més.
És a dir, que la substitució al món audiovisual s'opera sobretot en detriment de la televisió i, menys,
del vídeo.
- Hi ha poc efecte sobre la lectura de premsa. En canvi, un 5,1% declaren que tenen menys temps
per a llegir llibres (encara que un 2% diuen que llegeixen més des que utilitzen Internet).
La societat xarxa a Catalunya 218 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat
http://www.uoc.edu/in3/pic
- Internet disminueix el temps per a badar en un 6,1% dels casos, potser limitant la capacitat de
somni i meditació, però per a una franja reduïda d'usuaris.
- En canvi, l'ús d'Internet afecta molt poc el temps destinat a anar a bars o restaurants, a passejar,
a anar al teatre (de fet, hi ha més gent que va més al teatre després de l'ús d'Internet que no els
que tenen menys temps), al cine, a museus, a trobar-se amb gent, a activitats esportives, a
practicar esports, a fer activitats polítiques, a anar a l'església o a practicar un hobby.
- N'hi ha molts més que augmenten el temps destinat a jocs d'ordinador que no pas que el
disminueixen.
- Només un 3,5% declaren que tenen menys temps per a jugar amb els nens o parlar amb la gent
de casa.
- Gairebé ningú no dedica menys temps a la professió a casa pel temps dedicat a Internet.
- En canvi, un 7,3% declaren que dormen menys des que utilitzen Internet.
En resum, en la immensa majoria dels casos l'ús d'Internet no canvia l'ús del temps. En una minoria
de casos les activitats que es veuen desplaçades per l'ús d'Internet són mirar televisió, mirar vídeo i
dormir. Tanmateix, aquesta anàlisi s'ha de completar, i es farà a l'apartat cinc, a partir de la
consideració de nivells d'intensitat d'ús que facin més difícil la compatibilització de temps.
Completem així la presentació descriptiva de les freqüències de resposta a les preguntes del nostre
qüestionari.
Capítol 4
LA DIFUSIÓ D’INTERNET A CATALUNYA EN UNA PERSPECTIVA
COMPARATIVA AMB ESPANYA, EUROPA I ÀREES
SELECCIONADES DEL MÓN
APARTATS
4.1. Percentatge de persones que utilitzen Internet sobre el total de la població...................................................... 223 4.2. Percentatge de llars connectades a Internet sobre el total de llars .................................................................... 229 4.3. Connexió de banda ampla.................................................................................................................................. 233 Annex 1: Fonts i metodologia per a l'elaboració d'aquest capítol .............................................................................. 237
1.1. Metodologia per a l'elaboració del capítol................................................................................................... 237 1.2. Llista de fonts ............................................................................................................................................. 237
La societat xarxa a Catalunya 221 La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa
http://www.uoc.edu/in3/pic
En aquest capítol es volen situar algunes de les dades resultants del Projecte Internet Catalunya
(PIC) en un context referent tant a l'àmbit autonòmic com el nacional i l'internacional. Tenint en
compte la diversitat de fonts, les dades de les quals s’han obtingut amb diferents metodologies, s'han
de considerar dos fets rellevants a l'hora d'interpretar les dades:
• El moment cronològic en el qual es van obtenir les dades i els grups d'edat de la població als
quals fan referència.
• La metodologia pròpia de cada font, de la qual es pot consultar la referència a l'annex
d'aquest capítol.
La societat xarxa a Catalunya 223 La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa
http://www.uoc.edu/in3/pic
4.1. Percentatge de persones que utilitzen Internet sobre el total de la població
4.1a. Percentatge d'usuaris d'Internet sobre el total de la població més gran de 14 o 15 anys que la utilitzen com a mínim amb una periodicitat mensual1 (Comparació PIC – Catalunya, Espanya i comunitats autònomes per als anys 2002 i 20012) Comparació PIC – Catalunya, Espanya i comunitats autònomes (2002) Percentatge d'usuaris Catalunya (4-5/2002) (PIC3) 33,5%
Catalunya (4-5/2002) (EGM4)
26,7%
Espanya (EGM) 22,7%
País Basc (EGM) 29,3%
Madrid (EGM) 25,6%
La Rioja (EGM) 24,9%
Balears (EGM) 23,2%
Cantàbria (EGM) 22,8%
Canàries (EGM) 22,7%
Astúries (EGM) 22,2%
Aragó (EGM) 21,6%
C. Valenciana (EGM) 20,9%
Navarra (EGM) 19,4%
Andalusia (EGM) 19,2%
Múrcia (EGM) 18,8%
Castella-Lleó (EGM) 18,6%
Galícia (EGM) 18,5%
Castella-la Manxa (EGM) 14,2%
Extremadura (EGM) 13,9%
Comparació PIC (2002) – Catalunya, Espanya i comunitats autònomes (2001)
Percentatge d'usuaris
Catalunya (4-5/2002) (PIC) 33,5% Catalunya (4/2001) (Catalunya en Xarxa 20015) 35,4%
Catalunya (4/2000) (Catalunya en Xarxa 20006) 24,8%
Catalunya (4-5/2001) (EGM) 26,6%
Espanya (4-5/2001) (EGM) 20,3%
País Basc (EGM) 25,1%
La Rioja (EGM) 24,3%
Madrid (EGM) 23,4%
Astúries (EGM) 22,7%
Balears (EGM) 21,9%
C. Valenciana (EGM) 21,6%
Canàries (EGM) 19,1%
Cantàbria (EGM) 19,1%
Múrcia (EGM) 18,5%
Andalusia (EGM) 18,2%
Aragó (EGM) 18,1%
Navarra (EGM) 17,3%
Castella-Lleó (EGM) 16%
Galícia (EGM) 14,6%
Extremadura (EGM) 14%
Castella-la Manxa (EGM) 12,3%
1 El percentatge d’usuaris mensuals sobre el total de la població només s’especifica quan les fonts són l’estudi PIC i Catalunya en Xarxa. En el cas de l’estudi EGM no s’especifica la periodicitat d’ús dels usuaris sobre el total de la població per comunitat autònoma. 2 Per a l'elaboració d'aquestes taules s'ha seguit el criteri següent: en primer lloc s'han posat les dades de Catalunya, a continuació les d'Espanya i finalment s'ha fet un rànquing en ordre descendent amb les dades de les comunitats autònomes. D'aquest rànquing s'ha exclòs Catalunya, ja que les dades per a Catalunya es troben en la primera demarcació geogràfica establerta. 3 Quan la font és l'estudi PIC, el percentatge és sobre la població de 15 anys o més. 4 EGM: Estudio General de Medios. Quan la font és l'EGM, el percentatge és sobre la població de 14 anys o més. 5 Quan la font és l'estudi Catalunya en Xarxa, el percentatge és sobre la població de 15 anys o més. 6 Encara que la taula fa referència a l'any 2001, hem decidit incloure-hi aquesta dada de l'any 2000 per facilitar la comparació entre dades del mateix estudi per a diferents períodes, de manera que es pugui veure l'increment d'usuaris de l'any 2000 al 2001.
La societat xarxa a Catalunya 224 La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa
http://www.uoc.edu/in3/pic
4.1b. Taxa de creixement anual d'usuaris connectats a Internet a la llar i d'usuaris d'Internet a Catalunya per als anys 1997-20017
Taxa de creixement d'usuaris connectats a Internet a la llar i d'usuaris d'Internet a Catalunya per als anys 1997-2001
Taxa de creixement anual d'usuaris connectats a la llar
Taxa de creixement anual d'usuaris
Any 1997 104,5% 65,8%
Any 1998 103,3% 69,8%
Any 1999 94% 56,5%
Any 2000 70,7% 29,7%
Any 2001 45,4% 12,1%
4.1c. Taxa de creixement comparada d'usuaris d'Internet a Catalunya i a Espanya per als anys 1997-20018
Taxa de creixement comparada d'usuaris d'Internet a Catalunya i Espanya per als anys 1997-2001
Catalunya (usuaris) Espanya (usuaris)9
Any 1997 65,8% 78%
Any 1998 69,8% 48%
Any 1999 56,5% 66,5%
Any 2000 29,7% 105,1%
Any 2001 12,13% 12,18%
Si prenem com a punt de referència Espanya, veiem que tots els estudis situen Catalunya per sobre
de la mitjana espanyola, que és de 22,7% d'usuaris sobre la població per a l'any 2002 segons l’EGM.
En aquest sentit, es veu una continuïtat d'aquesta tendència si comparem també les dades per al
2001 i el 2002. El fet que el grau de penetració d'Internet sigui més alt a Catalunya que a Espanya
podria estar determinat per factors socioeconòmics i culturals o pel diferent grau de desenvolupament
tecnològic entre les diverses províncies.
D'altra banda, tant l'estudi PIC com l'estudi Catalunya en Xarxa situen Catalunya com a capdavantera
de les comunitats autònomes en el nombre d’usuaris d’Internet tant per al 2001 com per al 2002. Si
s'estableix un rànquing per al 2002, Catalunya, amb un 33,5% d’usuaris d’Internet sobre la població
(PIC), és la primera comunitat, seguida del País Basc (29,3% d'usuaris) i de Madrid (25,6% d'usuaris).
Hom podria pensar que aquesta posició capdavantera de Catalunya es deu a la diferència de fonts
d'on s'han extret les dades; però, si prenem com a referència només les dades de l'estudi EGM, en el
2002, Catalunya, amb un 26,7% d'usuaris, passaria a ser la segona comunitat autònoma en el
rànquing de comunitats, darrere del País Basc (29,3% d'internautes) i davant de Madrid (25,6%
d'internautes), amb la qual cosa Catalunya continua en les posicions capdavanteres quant al grau de
difusió d'Internet entre la població. Curiosament, si analitzem els rànquings dels usuaris per comunitat
7 Font: Estudi PIC. 8 Per a Espanya la font és d’elaboració pròpia a partir de dades de l'EGM, mentre que per a Catalunya la font és el PIC.
La societat xarxa a Catalunya 225 La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa
http://www.uoc.edu/in3/pic
autònoma per a l'any 2001 i 2002, mostrats a les taules de la figura 4.1a, es veu que hi ha quatre
comunitats que es troben en les primeres posicions i quatre comunitats que es troben en les últimes
posicions del rànquing (capdavanteres: Catalunya, País Basc, Madrid i la Rioja; últimes posicions:
Castella-Lleó, Galícia, Castella-la Manxa i Extremadura). Aquestes comunitats són sempre les
mateixes, encara que la seva posició en el rànquing canvia mínimament d'un any a l'altre. La posició
de la resta de comunitats és més variable: per a l'any 2002 tant les Balears com Cantàbria han pujat
de posició, en detriment de comunitats com Astúries o la Comunitat Valenciana, on el nombre
d'internautes ha experimentat un decreixement.
A les taules 4.1b i 4.1c, veiem les taxes de creixement anuals tant per a usuaris d'Internet, per a
Espanya i Catalunya, com per a usuaris connectats a Internet a la llar, només per a Catalunya. Quant
als usuaris catalans, aquest període d'alt creixement va des de 1997 fins a 1999, essent el 1999
(56,5%) una mica més del quàdruple que el 2001 (12,1%). En la comparació amb Espanya, es veu
que el període de creixement relativament alt de la difusió d'Internet es dóna abans a Catalunya que a
Espanya. Aquesta progressió forta a final dels noranta va tenir la causa en dos factors principals: el
primer va ser l'abaratiment del cost d'accés a Internet i el segon la millora de la qualitat de connexió.
Certament, per a l'any 2001 la taxa de creixement s'ha alentit, però és innegable el fet que continua
creixent tant a Espanya com a Catalunya. Aquest fenomen en el ritme de creixement coincideix amb
el que s'ha experimentat a països com els Estats Units, on primer hi havia una taxa de creixement
molt alta i després el creixement ha continuat a un ritme més lent, però no s'ha estancat ni ha
disminuït.
4.1d. Percentatge d'usuaris d'Internet sobre el total de la població, indiferentment de la periodicitat amb la qual la utilitzen (Comparació Catalunya – països de la Unió Europea10)
Comparació Catalunya – països de la Unió Europea11
Percentatge d'usuaris
Catalunya (4-5/2002) (PIC) 34,6%12
Dinamarca (11/2001) (Flash Eurobarometer núm. 112) 70,3%
Holanda 68,6%
Suècia 67,9%
Finlàndia 63,5%
Àustria 62,1%
Regne Unit 56,9%
Irlanda 56%
9 La dada és calculada de febrer a març de l'any anterior. 10 Per a l'elaboració d'aquestes taules s'ha seguit el criteri següent: en primer lloc s'han posat les dades de Catalunya i a continuació s'ha fet un rànquing descendent dels països. D'aquest rànquing s'ha exclòs Catalunya, ja que les dades per a Catalunya es troben en la primera demarcació geogràfica establerta. 11 La font de les dades és el Flash Eurobarometer núm. 112, excepte en el cas de Catalunya, que la font és l'estudi PIC. 12 En el cas de l'estudi PIC, recordem que el percentatge d'usuaris que es connecten com a mínim mensualment és de 33,5%. D'altra banda, recordem que l'EGM assenyala un percentatge d'internautes a Catalunya sobre el total de la població catalana de 26,7% per a l'abril-maig de 2002.
La societat xarxa a Catalunya 226 La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa
http://www.uoc.edu/in3/pic
Alemanya 52,8%
Luxemburg 46,4%
Bèlgica 45,8%
França 44,8%
Espanya13 36,8%
Itàlia 36,5%
Portugal 33%
Grècia 16,8%
Total UE 15 47,9%
Per a la comparació entre Catalunya i els països de la Unió Europea hem optat per homogeneïtzar les
dades, prenent com a font de referència l'Eurobaròmetre de novembre de 2001. Hem de dir que hi ha
dades més recents d'altres fonts, de certa relativitat, encara que amb discrepàncies. Així, per
exemple, si féssim un rànquing amb les dades que Nielsen//NetRating facilita per a l'abril de 2002,14
veuríem que el percentatge d'internautes sobre la població per a Suècia és de 66,8%, per a
Dinamarca és de 61,8% i per a Holanda de 59,9%. Tot i les discrepàncies entre les dades d'aquestes
dues fonts, ambdues situarien els quatre països anteriors en les posicions capdavanteres, molt per
sobre de la mitjana europea (25,3 punts de percentatge d'Holanda, últim d'aquests tres països per
sobre del total dels països de la UE).
Sigui com sigui, i mesurat tant per l'Eurobaròmetre com per Nielsen//NetRating, veiem que Catalunya
se situa entre els països europeus amb menys difusió d'Internet, tenint darrere seu només, i en
aquest ordre, Portugal (33% de la població) i Grècia (16,8% de la població). En canvi, si prenem com
a punt de referència els Països Escandinaus o Holanda, trobem que el grau de difusió d'Internet a
Catalunya (34,6% de la població) és aproximadament la meitat del d'aquests països, i molt inferior al
del Regne Unit, Alemanya o França (10,2 punts de percentatge per sobre de Catalunya en aquest
últim cas).
13 Recordem que l'EGM per a Espanya assenyala un percentatge d'usuaris d'Internet sobre el total de la població de 20,3% per a l'abril-maig de 2001 i de 22,7% per a l'abril-maig de 2002. Tenint en compte les altres fonts que tenim sobre Espanya, sembla que hi podria haver una sobrevaloració en la taxa de penetració d'Internet tant a Espanya com a altres països a l'Eurobaròmetre. Tot i això, com que és l'única font homogeneïtzada per a la UE, una comparació apropiada de Catalunya exigiria establir una metodologia adequada seguint els criteris de l'Eurobaròmetre. 14 Aquestes dades de Nielsen//NetRating per als països de la UE no són incloses a cap taula. De tota manera, se'n pot trobar la referència a l'annex d'aquest capítol.
La societat xarxa a Catalunya 227 La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa
http://www.uoc.edu/in3/pic
4.1e. Percentatge d'usuaris d'Internet sobre el total de la població, indiferentment de la periodicitat amb la qual la utilitzen (Comparació Catalunya – països OCDE)
Comparació Catalunya – països OCDE
Percentatge d'usuaris
Catalunya (4-5/2002) (PIC) 34,6%
Suècia (5/2002) (Nielsen//NetRating) 67,8%
Finlàndia (11/2001) (Flash Eurobarometer núm. 112) 63,5%
Dinamarca (5/2002) (Nielsen//NetRating) 62,9%
Islàndia (12/2000) (ITU) 60,8%
Holanda (4/2002) (Nielsen//NetRating) 59,9%
Estats Units (4/2002) (Nielsen//NetRating) 59%
Canadà (3/2002) (Nielsen//NetRating) 57,5%
Noruega (4/2002) (Nielsen//NetRating) 56,8%
Austràlia (3/2002) (Nielsen//NetRating) 54,3%
Alemanya (11/2001) (Flash Eurobarometer núm. 112) 52,8%
Suïssa (4/2002) (Nielsen//NetRating) 52%
Regne Unit (5/2002) (Nielsen//NetRating) 51,6%
Nova Zelanda (5/2002) (Nielsen//NetRating) 51,6%
Corea del Sud (12/2001) (Korea Network Information Center) 50,8%
Japó (5/2002) (Nielsen//NetRating) 47,6%
Àustria (2/2002) (Europemedia) 47%
Bèlgica (11/2001) (Flash Eurobarometer núm. 112) 45,8%
França (11/2001) (Flash Eurobarometer núm. 112) 44,8%
Portugal (12/2001) (Instituto das Comunicaçoes de Portugal) 34,5%
Irlanda (5/2002) (Nielsen//NetRating) 33,8%
Itàlia (8/2001) (Nielsen//NetRating) 33,3%
República Txeca (8/2001) (GfK) 25,7%
Luxemburg (4/2002) (Europemedia) 22,8%
Espanya (4-5/2002) (EGM) 22,7%
Grècia (11/2001) (Flash Eurobarometer núm. 112) 16,8%
Polònia (10/2001) (Europemedia) 16,6%
Hongria (12/2001) (Europemedia) 15,1%
Mèxic (1/2001) (Nielsen//NetRating) 6,6%
Turquia (12/2000) (eMarketer) 5,4%
En la comparació de Catalunya amb els països de l'OCDE que no són membres de la Unió Europea
es veu que hi ha un retard considerable en el grau de penetració d'Internet entre la població, no
solament respecte als països més desenvolupats, com els Estats Units (59% d'usuaris), el Canadà
(57,5% d'usuaris), Austràlia (54,3% d'usuaris) o Nova Zelanda (51,6% d'usuaris), sinó també respecte
als països asiàtics d'industrialització recent, com Corea del Sud (50,8%). D'altra banda, la difusió
d'Internet a Catalunya (34,6% d'usuaris sobre la població) és molt superior a països amb menys
desenvolupament relatiu, com Turquia (5,4% d'usuaris) o Mèxic (6,6% d'usuaris), o a països en
procés de transició postcomunista, com Polònia (16,6% d'usuaris) o Hongria (15,1% d'usuaris).
La societat xarxa a Catalunya 228 La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa
http://www.uoc.edu/in3/pic
4.1f. Usuaris d'Internet per cada demarcació geogràfica (en nombres absoluts i en percentatge d'usuaris sobre el total dels usuaris mundials) (Comparació Catalunya/Espanya – món)
A la taula 4.1f es pot apreciar l'extrema disparitat d'usuaris d'Internet en l'àmbit mundial, tot i tenir en
compte el context de creixement global d'aquesta tecnologia. Cal recordar el nombre d'internautes al
món: a final de l'any 1995 als Estats Units era aproximadament de 16.000.000 d'usuaris (Zook, 2002),
xifra que contrasta amb els 544.200.000 actuals i que mostra l'enorme difusió que en pocs anys ha
tingut Internet.
Si ens fixem en la taula 4.1f, podem apreciar que Canadà/Estats Units i Europa junts concentren 2/3
del total mundial dels internautes, mentre que a l'Àsia, que té més de 2/3 de la població mundial, el
nombre d'internautes no arriba al 30% del total mundial. A Espanya, tot i l'escassa difusió d'Internet
en relació amb la difusió d'aquesta tecnologia en el context europeu, hi ha un nombre d'usuaris que
dobla el del continent africà. Per tant, es pot dir que, pel simple context i nivell de desenvolupament
que té, Espanya se situa en una àrea del planeta amb difusió creixent d'Internet, encara que en un
nivell mitjà entre els països d'alt desenvolupament i els països en via de desenvolupament.
15 Font: Nua Internet Surveys: How many online?, excepte en el cas de Catalunya i Espanya. 16 Les dades d'Europa ja inclouen les d'Espanya i les de Catalunya.
Comparació Catalunya/Espanya – món15
Milions d'usuaris Percentatge d'usuaris sobre el total dels usuaris mundials16
Catalunya (4-5/2002) (PIC) 2,20 0,4%
Espanya (4-5/2002) (EGM) 7,89 1,4%
Europa (2/2002) 171,35 31,4%
Canadà / Estats Units (2/2002) 181,23 33,3%
Àsia / Pacífic (2/2002) 157,49 28,9%
Amèrica Llatina (2/2002) 25,33 4,6%
Orient Mitjà (2/2002) 4,65 0,8%
Àfrica (2/2002) 4,15 0,7%
Món (2/2002) 544,2
La societat xarxa a Catalunya 229 La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa
http://www.uoc.edu/in3/pic
4.2. Percentatge de llars connectades a Internet sobre el total de llars17
4.2a. Percentatge de llars connectades a Internet sobre el total de llars (Comparació Catalunya – Espanya)
Comparació PIC – Catalunya i Espanya
Percentatge de llars connectades
Catalunya (4-5/2002) (PIC) 32,1%
Catalunya (4/2001) (Catalunya en Xarxa 2001) 27,1%
Espanya (4-5/2001) (EGM) 14,3%
4.2b. Estimació indirecta: percentatge de llars amb equipament d'ordinadors amb mòdem – Percentatge de llars connectades a Internet sobre el total de llars (Comparació PIC – Catalunya, Espanya i comunitats autònomes) 18
Comparació PIC – Catalunya, Espanya i comunitats autònomes
Percentatge de llars
Catalunya (4-5/2002) (PIC) 32,1%19
Catalunya (4/2001) (Catalunya en Xarxa 2001) 27,1%
Espanya (4-5 2001) (EGM) 14,3%
Espanya (2001) (eEspaña 2002) 20%
Madrid (2001) (eEspaña 2002) 33,5%
Catalunya (2001) (eEspaña 2002) 27,1%
Aragó (2001) (eEspaña 2002) 23,5%
La Rioja (2001) (eEspaña 2002) 22,5%
País Basc (2001) (eEspaña 2002) 22%
Navarra (2001) (eEspaña 2002) 21,8%
Cantàbria (2001) (eEspaña 2002) 19,5%
Astúries (2001) (eEspaña 2002) 19,3%
C. Valenciana (2001) (eEspaña 2002) 18,7%
Castella-la Manxa (2001) (eEspaña 2002) 18,2%
Balears (2001) (eEspaña 2002) 15,9%
Andalusia (2001) (eEspaña 2002) 14%
Canàries (2001) (eEspaña 2002) 13,5%
Galícia (2001) (eEspaña 2002) 13,2%
Castella-Lleó (2001) (eEspaña 2002) 11,1%
Múrcia (2001) (eEspaña 2002) 10,3%
Extremadura (2001) (eEspaña 2002) 8,8%
17 L'enquesta del PIC és representativa de la població de Catalunya més gran de 15 anys, no de les llars de Catalunya. Consegüentment la dada presentada aquí cal llegir-la de la manera següent: percentatge de persones de la població de Catalunya que viuen a llars connectades a Internet. Estimem que la dada és una bona aproximació a la proporció de llars connectades. 18 Les dades extretes d'eEspaña 2002 no fan estrictament referència a les llars connectades a Internet, sinó a llars equipades amb ordinador i mòdem. Això implica que hi pot haver una desviació, ja que no necessàriament tots els ordinadors amb mòdem estan connectats a Internet. 19 Vegeu la nota 16.
La societat xarxa a Catalunya 230 La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa
http://www.uoc.edu/in3/pic
Tal com es pot comprovar, hi ha una gran disparitat entre les fonts d'estimació sobre la proporció de
llars connectades a Internet, sobretot en el cas d'Espanya. Tot i així, ens ha semblat convenient
exposar les dades existents i remetre a la metodologia presentada a cada font per a avaluar-les. Sigui
com sigui, sembla que les estimacions més directes presenten una taxa de connexió superior a
Catalunya que a la resta d'Espanya, encara que Madrid se situa a un nivell superior en el 2001 sobre
la base d'un procediment de càlcul poc fiable.
4.2c. Percentatge de llars connectades a Internet sobre el total de llars (Comparació Catalunya – països de la Unió Europea)
Comparació Catalunya – països de la Unió Europea20
Percentatge de llars connectades
Catalunya (4-5/2002) (PIC) 32,1%21
Holanda (11/2001) 63,8%
Suècia (11/2001) 60,7%
Dinamarca (11/2001) 58,6%
Finlàndia (11/2001) 50,2%
Regne Unit (11/2001) 49,3%
Irlanda (11/2001) 47,6%
Àustria (11/2001) 47,2%
Luxemburg (11/2001) 43%
Bèlgica (11/2001) 36,4%
Alemanya (11/2001) 34,4%
Itàlia (11/2001) 33,5%
França (11/2001) 30,1%
Portugal (11/2001) 26,1%
Espanya (11/2001) 24,7%
Grècia (11/2001) 9,9%
En coherència amb l'observació de l'apartat anterior, el nivell de connexió per llars a Catalunya se
situa molt per sobre del d'Espanya, per la qual cosa sorprenen les altes taxes de connexió d'algunes
comunitats, apreciades a la taula 4.2b. D'altra banda, s'hi veu que la distància del percentatge de les
llars catalanes respecte al seu entorn europeu és menor que en el cas del nombre d'usuaris. Aquesta
dada no ha de ser interpretada de manera positiva. Al contrari, això vol dir que l'ús d'Internet a Europa
està molt més difós en el conjunt de la societat, fora de l'àmbit de la llar, de com ho està a Catalunya.
20 Font: Flash Eurobarometer núm. 112. 21 Vegeu la nota 16.
La societat xarxa a Catalunya 231 La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa
http://www.uoc.edu/in3/pic
4.2d. Taxa de creixement comparada de llars connectades a Internet als països de la Unió Europea i a Catalunya per a l'any 200122
Percentatge de llars connectades any 2001
Percentatge de llars connectades any 2000
Taxa de creixement anual (en percentatge)
Catalunya 29,3%23 20,1% 45,8%
França 30,1% 19% 58,4%
Espanya 24,7% 15,7% 57,3%
Portugal 26,1% 18,1% 44,1%
Itàlia 33,5% 23,7% 41,3%
Irlanda 47,6% 35,5% 34%
Alemanya 34,4% 27,1% 26,9%
Bèlgica 36,4% 29,2% 24,6%
Àustria 47,2% 38% 24,2%
Regne Unit 49,3% 40,9% 20,5%
Luxemburg 43% 36,3% 18,4%
Holanda 63,8% 54,8% 16,4%
Finlàndia 50,2% 43,5% 15,4%
Dinamarca 58,6% 51,6% 13,5%
Suècia 60,7% 53,8% 12,8%
Grècia 9,9% 11,1% -10,8
Quant al creixement europeu, podem veure a la taula 4.2d que les taxes més altes de creixement de
connexions a llars es donen als països de la UE on l'ús d'Internet està menys estès. Per al 2001 les
connexions a llars creixen de manera significativa a Espanya (57,3% anualment), aproximadament
més del doble que a Alemanya (26,9% de creixement anual) o al Regne Unit (20,5% de creixement
anual). Això contrasta amb la taxa de creixement d'usuaris, que és més lenta a Espanya i a Catalunya
que a la major part dels països europeus, cosa probablement deguda al fet que en aquests països
devia disminuir el ritme de difusió tecnològica.
4.2e. Percentatge de llars connectades a Internet sobre el total de llars (Comparació Catalunya – països fora de la UE líders en connexió a Internet24)
Comparació Catalunya – altres països del món
Percentatge de llars
Catalunya (4-5/2002) (PIC) 32,1%25
Hong Kong (9/2001) 58%
Corea del Sud (9/2001) 56%
22 Fonts: Flash Eurobarometer núm. 112 i Flash Eurobarometer núm. 88. Per a Catalunya la font és el PIC. 23 Aquest percentatge correspon a l'estimació del nombre d'individus connectats des de la llar al desembre de 2001. Recordem que el maig de 2002 aquest percentatge és de 32,1%. 24 Font: The National Office for the Information Economy (NOIE). 25 Vegeu la nota 16.
La societat xarxa a Catalunya 232 La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa
http://www.uoc.edu/in3/pic
Singapur (9/2001) 55%
Estats Units (9/2001) 54%
Nova Zelanda (9/2001) 54%
Noruega (9/2001) 52%
Austràlia (9/2001) 52%
Taiwan (9/2001) 51%
Es veu el retard considerable de la connexió de llars de Catalunya respecte a llars dels països de
nova industrialització de l'Àsia, com Taiwan o Singapur.
La societat xarxa a Catalunya 233 La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa
http://www.uoc.edu/in3/pic
4.3. Connexió de banda ampla
Catalunya PIC: Proporció de persones que viuen a llars connectades amb banda ampla
Resta de fonts: Percentatge de llars
4.3a. Comparació de connexió de banda ampla (Comparació Catalunya – Espanya)
Comparació Catalunya – Espanya
Percentatge de persones que viuen a llars connectades amb banda ampla (PIC) i percentatge de llars amb banda ampla (Catalunya en Xarxa i NetValue)
Catalunya (4-5/2002) (PIC) 4,9%
Catalunya (10/2001) (Catalunya en Xarxa 2001) 3,6%26
Espanya (2/2001) (NetValue) 3,1%
4.3b. Percentatge de llars amb una connexió de banda ampla sobre el total de les llars amb connexió a Internet27 (Comparació Catalunya – països de la Unió Europea)
26 Aquesta dada no inclou les llars que tenen connexió XDSI perquè l'estudi Catalunya en Xarxa no considera aquest tipus de connexió d'alta velocitat.
XDSI ADSL Cable
Percentatge total de llars amb banda ampla sobre el total de llars connectades
Catalunya (4-5/2002) (PIC) 0,86% 12,98% 3,46% 17,3%
Alemanya (11/2001) 45,6% 13,5% 7,8% 66,9%
Luxemburg (11/2001) 48,5% 1,2% 4% 53,7%
Àustria (11/2001) 24,4% 7,1% 22,1% 53,6%
Bèlgica (11/2001) 9,4% 17,9% 24,5% 51,8%
Holanda (11/2001) 18,2% 3,6% 20,8% 42,6%
Dinamarca (11/2001) 19,2% 11,1% 7,2% 37,5%
Finlàndia (11/2001) 13% 4,5% 13,6% 31%
Suècia (11/2001) 3,2% 10,4% 7% 20,6%
Regne Unit (11/2001) 5,3% 1,5% 11,6% 18,4%
Portugal (11/2001) 3% 0,2% 14,2% 17%
Espanya (11/2001) 2,9% 4,4% 8% 15,3%
Itàlia (11/2001) 9,3% 3,8% 1,4% 14,5%
Grècia (11/2001) 9,6% 0,5% 1,5% 11,6%
França (11/2001) 0,9% 4,2% 4,5% 9,6%
Irlanda (11/2001) 5,1% 0,3% 3,6% 9,0%
La societat xarxa a Catalunya 234 La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa
http://www.uoc.edu/in3/pic
Com es veu a les taules 4.3a i 4.3b, Catalunya està per sobre de la mitjana espanyola quant a
connexió de banda ampla, encara que el nivell de connexió és baix si el comparem amb països on hi
ha un gran desenvolupament de banda ampla, com els Països Escandinaus. Una dada que cal
subratllar és que, en comparació de França, Catalunya supera àmpliament el percentatge de llars
connectades amb banda ampla; però, si recordem les dades referents al nombre d'usuaris d'Internet
de la taula 4.1d, veurem que, mentre França té un 44,8% d'internautes sobre la població, Catalunya
té, segons l'estudi PIC, un 34,6% d'usuaris.
Respecte al tipus de connexió predominant a cada localització geogràfica, tant a Catalunya com a
Espanya hi ha un predomini de l'ADSL, fet molt més evident a Catalunya que a la resta d'Espanya.
Respecte a Europa, és evident que hi ha països que han apostat més per una tecnologia que per una
altra; per exemple, a Alemanya el domini d'XDSI (45,6% de llars amb connexió) sobre ADSL (13,5%
de llars amb connexió) contrasta amb el clar predomini del cable a Bèlgica (24,5% de llars amb
connexió), en detriment dels altres dos tipus de connexió de banda ampla.
4.3c. Percentatge de llars amb una connexió de banda ampla sobre el total de les llars (Comparació Catalunya/Espanya – altres països del món)
Comparació Catalunya, Espanya – altres països del món
Percentatge de llars
Catalunya (4-5/2002) (PIC) 4,9%
Catalunya (10/2001) (Catalunya en Xarxa 2001) 3,6%
Espanya (2/2001) (NetValue) 3,1%
Corea (2/2001) (NetValue) 57,3%
Estats Units (2/2001) (NetValue) 11%
Hong Kong (2/2001) (NetValue) 8,1%
Singapur (2/2001) (NetValue) 7,1%
Taiwan (2/2001) (NetValue) 6,2%
Xina (2/2001) (NetValue) 0,4%
A partir de les dades de la nostra enquesta, estimem que el percentatge de les persones que viuen a
llars equipades amb connexió de banda ampla a Catalunya és del 4,9%. Això equivaldria a afirmar
que un 17,3% del total dels usuaris que viuen en llars amb Internet tenen connexió d’alta velocitat a la
llar. Respecte a les llars connectades amb banda ampla, un 75% tindrien connexió ADSL, un 20%
cable i un 5% XDSI. En l'àmbit mundial, Corea és líder, amb un 57,3% de llars connectades a Internet
amb banda ampla. Als Estats Units, la proporció de llars dobla la de Catalunya (11% als Estats Units i
27 Recordem que les dades de l'estudi PIC fan referència al percentatge de persones que viuen a llars connectades amb banda ampla.
La societat xarxa a Catalunya 235 La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa
http://www.uoc.edu/in3/pic
4,9% a Catalunya); però, si mirem la taula 4.3b, podrem veure que els percentatges europeus de
diversos països, però no pas de tots, són superiors als dels Estats Units.
La societat xarxa a Catalunya 237 La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa
http://www.uoc.edu/in3/pic
Annex 1: Fonts i metodologia per a l'elaboració d'aquest capítol
1.1. Metodologia per a l'elaboració del capítol
Les dades de les taules corresponents a aquest apartat han estat extretes de diverses fonts, tant
nacionals com internacionals, i recopilades seguint el criteri següent: per a l'elaboració de la taula de
l'apartat 4.1a, en primer lloc s'han posat les dades pertanyents a Catalunya, a continuació les
d'Espanya i finalment s'ha fet un rànquing en ordre descendent amb les dades de les comunitats
autònomes. D'aquest rànquing s'ha exclòs Catalunya, ja que les dades per a Catalunya es troben en
la primera demarcació geogràfica establerta.
Per a l'elaboració de les taules dels apartats 4.1d, 4.1e, 4.2c, 4.2d, 4.2e, 4.3b i 4.4b, en primer lloc
s'han posat les dades per a Catalunya i a continuació s'ha fet un rànquing descendent de la resta de
països. D'aquest rànquing s'ha exclòs Catalunya, ja que les dades per a Catalunya es troben en la
primera demarcació geogràfica establerta.
Per a l'elaboració de les taules 4.1f i 4.3c s'han posat en primer lloc les dades corresponents a
Catalunya i a Espanya i després s'ha fet un rànquing descendent amb la resta de països, del qual
quedaven fora Catalunya i Espanya perquè ja eren incloses en la primera demarcació geogràfica
establerta.
Per a l'elaboració de la taula 4.2b primer s'han posat les dades referents a Catalunya i a Espanya.
Després s'ha fet un rànquing descendent amb les dades de les comunitats autònomes, en el qual s'ha
inclòs Catalunya, perquè hi havia una diferència en el concepte analitzat segons la font d'on s'han
extret les dades.
1.2. Llista de fonts
Encara que hem establert uns criteris geogràfics per a la classificació de les fonts, s'ha de tenir en
compte que hi ha fonts que contenen dades referents a més d'un dels diferents àmbits geogràfics
establerts. Respecte a la metodologia utilitzada per a l'elaboració de les dades de cadascuna de les
fonts, remetem a la font original d'on s'han extret les dades per a valorar-les.
Catalunya
• Universitat Oberta de Catalunya: Estudi Projecte Internet Catalunya (abril-maig 2002).
• Secretaria per a la Societat de la Informació: Estadístiques de la societat de la informació -
Catalunya 2001 (gener 2002).
La societat xarxa a Catalunya 238 La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa
http://www.uoc.edu/in3/pic
• Secretaria per a la Societat de la Informació: Estadístiques de la societat de la informació -
Catalunya 2000 (juny 2000).
Espanya
• AIMC: Estudio General de Medios: datos generales de usuarios de Internet en España (abril-
maig 2002), World Wide Web, www.aui.es.
• Fundación Auna (ed.): eEspaña2002: Informe anual sobre el desarrollo de la Sociedad de la
Información en España. 2002. Madrid, Fundación Auna.
Europa
• European Commission (Directorate General “Information Society”): Flash Eurobarometer núm.
112 “Internet and the Public at Large” (novembre 2001), World Wide Web,
http://europa.eu.int/comm/public_opinion/flash/fl112_en.pdf.
• European Commission (Directorate General “Information Society”): Flash Eurobarometer núm.
88 “Internet et le Grand Public” (octubre 2000), World Wide Web,
http://europa.eu.int/comm/public_opinion/flash/fl88_fr.pdf.
• Europemedia, recopilat per New Media Monitor, de l'European Travel Commission, abril 2002,
World Wide Web, http://etcmonitor.initiative.net/scripts/marketspg.asp.
• GfK, recopilat per New Media Monitor, de l'European Travel Commission, abril 2002, World
Wide Web, http://etcmonitor.initiative.net/scripts/marketspg.asp.
• eMarketer, recopilat per New Media Monitor, de l'European Travel Commission, abril 2002,
World Wide Web, http://etcmonitor.initiative.net/scripts/marketspg.asp.
Món
• Nielsen//NetRating, recopilat per l'AUI (Asociación de Usuarios de Internet), maig 2002, World
Wide Web, www.aui.es.
• ITU (International Telecommunication Union), recopilat per New Media Monitor, de l'European
Travel Commission, abril 2002, World Wide Web,
http://etcmonitor.initiative.net/scripts/marketspg.asp.
• Korea Network Information Center, recopilat per l'AUI (Asociación de Usuarios de Internet),
maig 2002, World Wide Web, www.aui.es.
• ICP (Instituto das Comunicaçoes de Portugal), recopilat per New Media Monitor, de
l'European Travel Commission, abril 2002, World Wide Web,
http://etcmonitor.initiative.net/scripts/marketspg.asp.
• Nua Internet Surveys: How many on line? (febrer 2002), World Wide Web,
http://www.nua.com/surveys/how_many_online/index.html.
• Zook, M. The Geography of the Internet Industry. 2002. Oxford. Ed. Blackwell.
• NOIE (The National Office for the Information Economy): The Current Sate of Play (abril
2002), World Wide Web,
La societat xarxa a Catalunya 239 La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa
http://www.uoc.edu/in3/pic
http://www.noie.gov.au/Projects/information_economy/research&analysis/ie_stats/CSOP_April
2002/CSOP_pages/households_online.htm.
• NetValue: Comunicados de prensa (abril 2001), World Wide Web, http://es.netvalue.com/.
Capítol 5
LA DINÀMICA DE LA SOCIETAT XARXA A CATALUNYA
APARTATS
5.1. Introducció: teoria i metodologia de l'anàlisi ....................................................................................................... 243 5.2. Una tipologia d'usos d'Internet............................................................................................................................ 247 5.3. Estructura social de la difusió i usos d'Internet................................................................................................... 253
5.3.1. L'edat a Internet: joventut tresor diví?...................................................................................................... 253 5.3.2. Els efectes diferencials de l'educació en la pràctica d'Internet ................................................................ 263 5.3.3. Internet i gènere: el patriarcat en transició............................................................................................... 268 5.3.4. L'estratificació social d'Internet segons el nivell d'ingressos.................................................................... 274 5.3.5. Internet i classes socials: els usos d'Internet segons l'ocupació professional ......................................... 276
5.4. Xarxes de sociabilitat i xarxes d'Internet............................................................................................................. 281 5.4.1. La naturalesa canviant de la sociabilitat en les societats xarxa............................................................... 281 5.4.1.1. Repensar els conceptes de sociabilitat, veïnat i comunitat................................................................... 282 5.4.1.2. Xarxa de capital social.......................................................................................................................... 287 5.4.1.3. La "glocalització" de la sociabilitat ........................................................................................................ 288 5.4.2. Sociabilitat i comunitat a Catalunya ......................................................................................................... 290 5.4.2.1. Relacions domèstiques......................................................................................................................... 290 5.4.2.2. Progenitors (pares i mares) .................................................................................................................. 293 5.4.2.3. Familiars ............................................................................................................................................... 297 5.4.2.4. Freqüència de contacte amb els familiars ............................................................................................ 301 5.4.2.5. Amics i veïns......................................................................................................................................... 304 5.4.3. Xarxes informàtiques i xarxes socials...................................................................................................... 312 5.4.3.1. Internet, augmenta, disminueix o transforma la comunitat social? ....................................................... 312 5.4.3.2. Internet i les xarxes socials a Catalunya............................................................................................... 315 5.4.3.3. Satisfacció de les interaccions.............................................................................................................. 320 5.4.3.4. "Generats per Internet" o "La generació Internet"?............................................................................... 325 5.4.3.5. Consideració de les xarxes en conjunt ................................................................................................. 327 5.4.4. Referències ............................................................................................................................................. 328
La societat xarxa a Catalunya 242 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.5. Internet com a projecte d'autonomia................................................................................................................... 335 5.5.1. Activitat de capacitació professional, ús d'Internet i nivell de desenvolupament professional ................. 335 5.5.2. Participació sociopolítica ......................................................................................................................... 337 5.5.3. Mobilització sociopolítica ......................................................................................................................... 338 5.5.4. Activitat ciutadana.................................................................................................................................... 339 5.5.5. Mentalitat emprenedora........................................................................................................................... 340 5.5.6. Una tipologia de projectes d'autonomia................................................................................................... 341 5.5.7. Projectes d'autonomia i usos d'Internet ................................................................................................... 343 5.5.8. Internet com a instrument d'autonomia.................................................................................................... 356
5.6. Internet en l’univers de les pràctiques comunicatives......................................................................................... 359 5.6.1. Pràctiques comunicatives ........................................................................................................................ 359 5.6.2. Justificació de les variables de pràctica comunicativa ............................................................................. 359 5.6.3. Anàlisi de les pràctiques comunicatives .................................................................................................. 360 5.6.3.1. Impacte d'Internet en les pràctiques comunicatives clàssiques............................................................ 363 5.6.4. Pràctica referida concretament a l'ús de la premsa i de la televisió......................................................... 364 5.6.4.1. Pràctiques comunicatives i confiança ................................................................................................... 365 5.6.5. Pràctiques comunicatives i ús de la llengua ............................................................................................ 366 5.6.6. Conclusió. La construcció de significat, o pràctiques comunicatives i identitat........................................ 371
5.7. La construcció de la identitat en la societat xarxa de Catalunya ........................................................................ 373 5.7.1. Problemàtica de la identitat i usos d’Internet ........................................................................................... 373 5.7.2. Pràctiques identitàries. Una tipologia analítica ........................................................................................ 375 5.7.3. La construcció de la identitat. Anàlisi dels factors que afavoreixen cada pràctica identitària .................. 379 5.7.3.1. Sentiments d’identificació ..................................................................................................................... 379 5.7.3.1.1. Sentiment d’identificació principal...................................................................................................... 379 5.7.3.1.2. Identificació històrica i identificació territorial ..................................................................................... 381 5.7.3.2. Sentiment de pertinença....................................................................................................................... 383 5.7.3.3. Pràctiques lingüístiques........................................................................................................................ 386 5.7.3.4. Pràctica d’identitat catalana.................................................................................................................. 394 5.7.5. Relació entre la construcció de la identitat i Internet................................................................................ 405 5.7.6. Conclusió: la identitat catalana en la societat xarxa ................................................................................ 410
La societat xarxa a Catalunya 243 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
http://www.uoc.edu/in3/pic
5.1. Introducció: teoria i metodologia de l'anàlisi
La societat xarxa és la construïda en la pràctica quotidiana entorn de xarxes de comunicació,
informació i relació que s'instrumenten mitjançant Internet i altres xarxes telecomunicades.
Naturalment, no és l'ús d'Internet el que determina la dinàmica de l'esmentada societat, expressada
en les pràctiques de vida de les persones. Els comportaments estan influïts per la posició en
l'estructura social, pels projectes i aspiracions de les persones, pel seu món familiar i d'amistat, pels
seus projectes i aspiracions, per la seva identitat cultural i personal. Però en el nostre tipus de societat
aquesta relació entre estructura social i cultura i pràctica social i personal s'articula mitjançant formes
organitzatives i mitjans tecnològics propis del nostre temps i espai. I per això Internet no és la causa
dels comportaments que caracteritzen la societat xarxa, però sí el mitjà indispensable amb el qual es
realitzen la comunicació, l'activitat i les relacions socials basades en les xarxes d'informació.
Ara bé, Catalunya, com el món, està en procés de transició d'una societat industrial a una societat
xarxa, les formes i els objectius de la qual no estan predeterminats, sinó que sorgiran de la pràctica
concreta i específica dels catalans en aquest nou context històric. Com en tot moment de transició,
igual com es va produir en el pas de societats fonamentalment agràries a societats industrials i
urbanitzades, el canvi social i tecnològic es fa a una velocitat diferent entre la població, de manera
que els grups de més edat se situen en un horitzó personal i psicològic corresponent a formes
anteriors de societat i de cultura, mentre que els joves, i sobretot els més joves, ja estan plenament
immergits en la nova societat. Alhora, la vella societat i la nova s'imbriquen d'una manera indissoluble.
Per això en la nostra anàlisi de la dinàmica de la societat xarxa, per tal d'identificar-ne els processos
propis amb més nitidesa, ens centrarem en aquest capítol en les pràctiques dels usuaris d'Internet. El
nostre propòsit és entendre en quina mesura l'adopció i l’ús d'Internet, tant en intensitat com en els
continguts d'aquest ús, estan relacionats amb l'estructura social i amb diferents dimensions de les
pràctiques socials. Tanmateix, fins i tot els qui no participen de les formes organitzatives i de les
pràctiques de la societat xarxa hi estan immergits, depenen de la seva dinàmica. Per tant, si bé la
nostra anàlisi, a partir d'aquest punt, se centra en la població d'usuaris d'Internet, també relacionarem
les pràctiques d'aquesta població d'usuaris amb les de la població en general, a fi d'establir l'efecte
específic dels usos d'Internet en l'evolució social general.
Així, per exemple, l'anàlisi de la construcció de la identitat, tema central en el nostre estudi, requereix
el tractament conjunt de tota la població, enfocant-ne subgrups, no tant segons l'ús que fan d'Internet
com segons la intensitat de la seva pràctica identitària. L'estudi de la sociabilitat no es pot fer sense
relacionar les xarxes socials de les persones en la seva vida amb les xarxes socials que es teixeixen
o mantenen a Internet. De manera que, fins i tot mantenint com a enfocament prioritari l'observació
dels usos d'Internet com a indicador de la pràctica de la societat xarxa, ens mourem lliurement en el
conjunt de la població objecte de la nostra anàlisi, i hi definirem diferents grups, a fi de respondre a
les preguntes de recerca que informen el nostre estudi.
La societat xarxa a Catalunya 244 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Partint del coneixement general de la recerca internacional sobre la societat xarxa i sobre els usos
socials d'Internet (Castells, 2001; Wellman i Haythornthwaite, 2002; Woolgar, 2002), hem identificat
diverses grans àrees de recerca en les quals se centra la nostra anàlisi.
La primera és la relació entre l'estructura social i els usos d'Internet, i mira de determinar en quina
mesura els usos esmentats varien segons les característiques demogràfiques, educatives,
ocupacionals i de nivell econòmic de les persones.
La segona aborda el tema clàssic de la relació entre Internet i sociabilitat, i estudia en quina mesura
els usos d'Internet intervenen en les formes de relació familiars, personals, d'amistat i de proximitat
local que constitueixen les xarxes de sociabilitat.
La tercera part investiga la relació entre els projectes de les persones respecte als mateixos projectes
i a la societat i l'ús d'Internet. Aquí es parteix de la hipòtesi, contrastada en alguns estudis
internacionals, de la idoneïtat d'Internet com a instrument de construcció d'autonomia i de reforçament
de projectes personals, individuals, col· lectius, professionals, sociopolítics; en resum, estudiem la
pràctica d'Internet com a construcció d'autonomia del subjecte.
El quart eix de la nostra anàlisi situa Internet en l'univers més ampli de les pràctiques comunicatives i
mira de definir la seva relació complexa amb altres mitjans de comunicació en l'experiència viscuda
per les persones.
Finalment, analitzem un tema fonamental en general, i a Catalunya en particular, que és el del procés
de construcció de la identitat, procurant de veure quina és l'autodefinició d'identitat i la dinàmica social
diferencial de les pràctiques identitàries en les diverses dimensions en el context de la societat xarxa
a Catalunya.
La metodologia seguida en aquesta anàlisi parteix del tractament estadístic de les dades de la nostra
enquesta, agrupades segons variables construïdes a partir de les respostes de les preguntes del
qüestionari d'enquesta i definides d'acord amb les nostres hipòtesis. Encara que en alguns casos hem
utilitzat anàlisis de regressió múltiple i anàlisis factorials, en general hem optat per l'encreuament de
variables (a vegades multivariat) a partir de taules de contingència ratificades per tests de significació,
per una raó ben coneguda en la recerca social: moltes de les relacions analíticament més
interessants no són lineals; per la qual cosa un tractament a partir de taules de contingència permet
una interpretació més fina i diferenciada de les associacions entre variables. Presentem a l'annex
metodològic la definició exacta de cada variable perquè els resultats puguin ser interpretats amb un
coneixement precís del seu contingut empíric. Volem remarcar que, segons el raonament estadístic
que es va presentar a l'apartat metodològic d'aquest informe, el tractament de la submostra de 1.039
usuaris d'Internet manté la representativitat de l'esmentada submostra respecte a la població de
Catalunya, amb els marges d'error assenyalats i amb el nivell de significació establert a cada taula de
La societat xarxa a Catalunya 245 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
contingència (mai inferior a 0,05). Atès que ja hem presentat la distribució descriptiva de les
freqüències a cada pregunta de l'enquesta en capítols anteriors d'aquest informe, en aquest apartat
incloem només les taules i dades que es refereixen específicament a la nostra anàlisi.
Abans de passar a la presentació de l'esmentada anàlisi, dividida en cinc grans àrees temàtiques,
explicarem la definició de les variables d'usos d'Internet el tractament de les quals és comú a les cinc
àrees temàtiques, en la mesura que l'anàlisi de cada dimensió de la societat xarxa s'especifica
respecte al paper que Internet té en les pràctiques socials de cada una d'aquestes dimensions.
La societat xarxa a Catalunya 247 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
http://www.uoc.edu/in3/pic
5.2. Una tipologia d'usos d'Internet
Per analitzar la relació de l'estructura i pràctiques socials amb l'ús d'Internet hem mirat de
sistematitzar la informació més rellevant obtinguda a partir de la nostra enquesta. En primer lloc,
recordem que el percentatge d'usuaris d'Internet, amb qualsevol periodicitat, sobre el total de la
mostra és del 34,6%, corresponent a 1.039 individus.
L'ús d'Internet a la llar depèn en bona mesura de l'equipament informàtic de la llar. Entre els usuaris
d'Internet, el 87% tenen ordinador d'algun tipus a la llar i el 69,6% tenen connexió d'Internet a la llar.
Això indica la importància de no restringir l'estudi dels usos d'Internet als usos des de la llar (cosa que
es fa en molts estudis) perquè això deixaria fora del món d'Internet més del 30% dels usuaris. Entre
els usuaris que tenen la connexió a Internet a la llar, un 17,3% en tenen d'alta velocitat.
La mesura de la intensitat d'usos l'hem fet de dues maneres. D'una banda, la mitjana setmanal de les
hores passades a Internet. D'altra banda, l'ús diari d'Internet, a partir de la freqüència d'usos d'Internet
a casa, la feina o el centre d'estudis. Les taules 5.2.1 i 5.2.2 mostren la distribució de la població
d'usuaris d'Internet (comptabilitzant només els qui proporcionen l'esmentada informació) respecte a la
periodicitat i intensitat de l'ús. És interessant fer notar que més de tres quartes parts dels usuaris
d'Internet la utilitzen menys de 10 hores setmanals. En canvi, més de la meitat de la població
d'usuaris que hem pogut enquestar sobre la periodicitat d'ús la utilitzen diàriament.
5.2.1. Hores setmanals totals a Internet (sense 0)
693 78,1%
126 14,2%
29 3,3%
20 2,3%
15 1,7%
4 ,5%
887 100,0%
D'1 a 10 hores
D'11 a 20 hores
De 21 a 30 hores
De 31 a 40 hores
De 41 a 50 hores
Més de 50 hores
Total
N Percentatge
5.2.2. Periodicitat d'ús d'Internet a casa, a la feina o al centre de
formacióa
491 54,4% 54,4%
325 36,0% 90,5%
71 7,9% 98,3%
15 1,7% 100,0%
902 100,0%
Ús diari d'Internet
Ús setmanal d'Internet
Ús mensual d'Internet
Ús anual d'Internet
Total
NPercentatge
vàlidPercentatge
acumulat
Hi ha 137 usuaris que es connecten des d'altres llocs (centre deformació de cursos no reglats, a casa d'un amic o familiar, en uncibercafè o similar, en un centre públic, etc.).
a.
Per diferenciar la pràctica social d'Internet, hem analitzat els usos declarats pels usuaris en 38
activitats possibles que els van ser sotmeses a consideració. Per tal d'incrementar la fiabilitat de la
La societat xarxa a Catalunya 248 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
dada les respostes es refereixen simplement a si es practica l'esmentada activitat per Internet o no.
Com que la mateixa persona fa diferents coses, naturalment, les respostes per activitat no són
excloents. Però ordenant les activitats per freqüències de respostes, obtenim un perfil dels usos més
o menys estesos d'Internet segons el tipus d'activitat. Els percentatges són calculats sobre el total
d'usuaris d'Internet des de qualsevol lloc. La taula 5.2.3 mostra, així, un ampli rang de variació des del
88,6% dels usuaris que utilitzen correu electrònic fins al 2,6% que utilitzen Internet per a organitzar les
activitats dels nens.
5.2.3. Distribució dels usuaris d'Internet segons els usos d'Internet (ordenats de més amenys freqüència de cada ús) (% sobre el total dels usuaris d'Internet). Utilitza Internet o el
correu electrònic per a fer alguna de les coses següents:a
921 88,6%
597 57,5%
547 52,6%
483 46,5%
389 37,4%
380 36,6%
378 36,4%
375 36,1%
367 35,3%
356 34,3%
312 30,0%
311 29,9%
300 28,9%
299 28,8%
265 25,5%
247 23,8%
234 22,6%
232 22,3%
223 21,5%
204 19,6%
193 18,6%
171 16,5%
166 16,0%
135 13,0%
119 11,5%
116 11,2%
97 9,3%
93 9,0%
91 8,8%
70 6,7%
68 6,5%
60 5,8%
54 5,2%
51 4,9%
43 4,1%
30 2,9%
28 2,7%
27 2,6%
Transmetre i rebre missatges de correu electrònic
Navegar per Internet sense objectiu concret
Consultar biblioteques, enciclopèdies, diccionaris, atles
Buscar informació sobre viatges
Baixar música de la xarxa
Buscar informació sobre espectacles programats
Buscar informació sobre serveis públics
Buscar informació sobre la seva ciutat
Participar en xats o newsgroups
Assabentar-se de les notícies per la premsa general
Trametre targetes de felicitació electròniques
Arreglar o confirmar trobades amb els amics
Baixar programes de la xarxa
Buscar informació sobre oferta formativa
Trametre fotos de vostè o de la família
Buscar informació sobre la seva associació professional
Realitzar operacions amb el seu banc
Assabentar-se de les notícies esportives
Contactar amb amics quan està desanimat
Buscar informació sobre la seva salut o la de persones properes
Jugar a videojocs per Internet
Buscar feina
Reservar viatges o allotjament o llogar un cotxe
Treballar des de casa
Comprar o reservar entrades per a espectacles
Buscar receptes de cuina
Comprar llibres o música
Informació política/sindical
Mirar pornografia
Buscar pis
Trucar per telèfon a través d'Internet
Comprar altres coses
Participar en cursos en línia
Comprar productes informàtics
Comprar productes d'alimentació i de neteja
Buscar informació sobre gais i lesbianes
Participar o comprar en una subhasta
Organitzar les activitats dels nens
N Percentatge
Entrevistat usuari
Els % corresponen a les respostes afirmatives sobre el total dels que responen.a.
La societat xarxa a Catalunya 249 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
En la nostra anàlisi de les pràctiques socials d'Internet (que s'exposa als apartats següents) hem
utilitzat aquesta diferenciació d'usos segons categories socials i actituds individuals per a establir la
relació entre Internet i societat segons la seva inserció en la vida quotidiana de les persones.
A partir d'aquesta distribució de possibles usos d'Internet, els hem agrupat per àrees d'activitat a fi de
poder fer una interpretació més sintètica dels usos d'Internet i, així, poder-los relacionar amb la
diversitat social dels usuaris. La nostra tipologia qualitativa d'usos d'Internet es compon de les
categories següents:
• Usos professionals
• Usos pràctics
• Compres
• Usos de sociabilitat
• Informació cultural i educativa
• Informació d'actualitat
• Informació política i sindical
• Oci
• Usos tecnològics
L'agrupació d'activitats efectuada per a cada un d'aquests tipus es presenta a l'annex a l'apartat
corresponent a la construcció de variables.
A partir d'aquesta tipologia també hem construït un índex d'intensitat de la pràctica de cada ús, a fi de
poder diferenciar no solament el perfil d'usos sinó també la intensitat de cada un dels usos respecte
als altres segons les característiques de l'usuari.
5.2.4 Usuaris d'Internet segons tipus d'ús d'Internet
a. Usos professionals
489 47,1%
550 52,9%
1039 100,0%
No fa cap activitatd'usos professionals
Com a mínim fa unaactivitat d'usosprofessionals
Total
N Percentatge
La societat xarxa a Catalunya 250 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
b. Usos pràctics
300 28,9%
739 71,1%
1039 100,0%
No fa cap activitatd'usos pràctics
Com a mínim fa unaactivitat d'usos pràctics
Total
N Percentatge
c. Compres
737 70,9%
302 29,1%
1039 100,0%
No fa cap activitat decompres
Com a mínim fa unaactivitat de compres
Total
N Percentatge
d. Usos de sociabilitat
392 37,7%
647 62,3%
1039 100,0%
No fa cap activitatd'usos de sociabilitat
Com a mínim fa unaactivitat d'usos desociabilitat
Total
N Percentatge
e. Informació cultural i educativa
492 47,4%
547 52,6%
1039 100,0%
No fa cap activitatd'informació cultural ieducativa
Com a mínim fa unaactivitat d'informaciócultural i educativa
Total
N Percentatge
f. Informació d'actualitat
625 60,2%
414 39,8%
1039 100,0%
No fa cap activitatd'informació d'actualitat
Com a mínim fa unaactivitat d'informaciód'actualitat
Total
N Percentatge
La societat xarxa a Catalunya 251 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
g. Informació político sindical
946 91,0%
93 9,0%
1039 100,0%
No fa cap activitatd'info. político sindical
Com a mínim fa unaactivitat d'info. políticosindical
Total
N Percentatge
h. Oci
203 19,5%
836 80,5%
1039 100,0%
No fa cap activitat d'oci
Com a mínim fa unaactivitat d'oci
Total
N Percentatge
i. Usos tecnològics
701 67,5%
338 32,5%
1039 100,0%
No fa cap activitatd'usos tecnològics
Com a mínim fauna activitat d'usostecnològics
Total
N Percentatge
5.2.5 Usuaris d'Internet segons tipus d'ús d'Internet i intensitat de cada tipus d'ús
a. Intensitat d'usos professionals
461 83,8%
89 16,2%
550 100,0%
1 o 2
3 o més
Total
N Percentatge
b. Intensitat d'usos pràctics
410 55,5%
329 44,5%
739 100,0%
1 o 2
3 o més
Total
N Percentatge
La societat xarxa a Catalunya 252 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
c. Intensitat de compres
230 76,2%
72 23,8%
302 100,0%
1 o 2
3 o més
Total
N Percentatge
d. Intensitat d'usos de sociabilitat
399 61,7%
248 38,3%
647 100,0%
1 o 2
3 o més
Total
N Percentatge
e. Intensitat d'informació d'actualitat
240 58,0%
174 42,0%
414 100,0%
1
2
Total
N Percentatge
f. Intensitat d'oci
537 68,1%
251 31,9%
788 100,0%
1 o 2
3 o més
Total
N Percentatge
g. Intensitat d'usos tecnològics
308 91,1%
30 8,9%
338 100,0%
1
2
Total
N Percentatge
Les taules 5.2.4 i 5.2.5 presenten la distribució de la població d'usuaris segons aquesta tipologia
qualitativa d'usos d'Internet. Tanmateix, la construcció d'aquesta tipologia té per principal objectiu
l'anàlisi de la variació dels usos d'Internet segons la posició dels usuaris en l'estructura social i els
projectes personals que tenen. Aquesta és l'anàlisi que presentem a continuació.
La societat xarxa a Catalunya 253 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
http://www.uoc.edu/in3/pic
5.3. Estructura social de la difusió i usos d'Internet
Les pràctiques socials estan condicionades per la posició de les persones en l'estructura social.
Aquest és el cas també per als usos d'Internet i per al fet d'ésser usuari d'Internet o no. Hem
examinat, doncs, en quina mesura la situació en l'estructura social condiciona i modula els esmentats
usos. Hem enfocat l'anàlisi a partir de la consideració de les variables més aparents que configuren
una estructura social, variables sociodemogràfiques i socioeconòmiques, començant per l'edat i
l'educació, que solen sobresortir en tots els estudis internacionals com a poderosos factors
condicionants de l'accés a Internet i dels continguts del seu ús. Hi hem afegit altres variables
fonamentals, com són el gènere, el nivell d'ingressos i l'ocupació professional: aquestes dues últimes
variables són, en certa manera, indicadors de classe social. Procedim seqüencialment a una anàlisi
de les principals relacions trobades entre aquestes cinc variables, d'una banda, i, d'una altra, l'ús
d'Internet, la intensitat i els continguts d'aquest ús.
5.3.1. L'edat a Internet: joventut tresor diví?
Es verifica la hipòtesi que associa l'ús i intensitat d'ús d'Internet a la joventut i que presenta matisos
analíticament interessants que destacarem i interpretarem. Vegem, tanmateix, en primer lloc la
tendència general:
E1. Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Edat de l'entrevistat (trams de 5 anys)
201 178 164 115 131 88 65 38 35 10 11 3 1039
72,8% 61,6% 59,9% 46,2% 44,4% 35,6% 29,1% 20,3% 17,2% 5,2% 5,4% 1,9% 34,6%
75 111 110 134 164 159 158 149 169 182 194 154 114 57 36 1966
27,2% 38,4% 40,1% 53,8% 55,6% 64,4% 70,9% 79,7% 82,8% 94,8% 94,6% 98,1% 100,0%100,0%100,0% 65,4%
276 289 274 249 295 247 223 187 204 192 205 157 114 57 36 3005
100,0% 100,0%100,0%100,0%100,0%100,0%100,0%100,0%100,0%100,0%100,0%100,0% 100,0%100,0%100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari
Entrevistatusuari ono usuarid'Internet
Total
15-19anys
20-24anys
25-29anys
30-34anys
35-39anys
40-44anys
45-49anys
50-54anys
55-59anys
60-64anys
65-69anys
70-74anys
75-79anys
80-84anys
85anys
omés
Edat de l'entrevistat (trams de 5 anys)
Total
Proves de khi quadrat
757,757a 14 ,000
888,445 14 ,000
733,061 1 ,000
3005
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 12,45.
a.
El contrast d'usos d'Internet per grups d'edat, tal com mostra la taula E1, és pronunciat i sistemàtic. Al
grup més jove, entre 15 i 19 anys, el 71,7% en són usuaris i, entre 15 i 29 anys, en són el 63,3%, en
contrast amb el 4,7% del grup entre 60 i 64 anys. En realitat, al grup d'edat de més de 50 anys només
un 8,4% són usuaris d'Internet.
La societat xarxa a Catalunya 254 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
E2. Mitjana d'hores a Internet (intervals) * Edat de l'entrevistat (trams de 5 anys)
65 50 37 30 38 26 10 13 15 3 4 1 292
37,4% 32,5% 27,6% 32,3% 32,8% 32,9% 18,5% 39,4% 50,0% 33,3% 44,4% 50,0% 32,9%
61 55 42 32 44 26 21 10 9 2 2 1 305
35,1% 35,7% 31,3% 34,4% 37,9% 32,9% 38,9% 30,3% 30,0% 22,2% 22,2% 50,0% 34,4%
48 49 55 31 34 27 23 10 6 4 3 290
27,6% 31,8% 41,0% 33,3% 29,3% 34,2% 42,6% 30,3% 20,0% 44,4% 33,3% 32,7%
174 154 134 93 116 79 54 33 30 9 9 2 887
100,0% 100,0% 100,0% 00,0% 00,0% 00,0% 00,0% 00,0% 00,0% 100,0% 100,0% 00,0% 00,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
Baixa(0,1-2h)
Mitjana(2,1-7h)
Alta (7,1ho més)
Mitjanad'hores aInternet(intervals)
Total
15-19anys
20-24anys
25-29anys
30-34anys
35-39anys
40-44anys
45-49anys
50-54anys
55-59anys
60-64anys
65-69anys
70-74anys
Edat de l'entrevistat (trams de 5 anys)
Total
E3. Intensitat Internet a casa * Edat de l'entrevistat (trams de 5 anys)
64 51 45 20 38 24 15 5 5 2 3 1 273
48,5% 44,7% 47,9% 29,0% 38,0% 32,4% 27,3% 19,2% 20,0% 28,6% 30,0% 33,3% 38,5%
56 48 38 37 48 37 28 10 12 3 5 2 324
42,4% 42,1% 40,4% 53,6% 48,0% 50,0% 50,9% 38,5% 48,0% 42,9% 50,0% 66,7% 45,7%
10 9 8 5 9 3 7 5 3 1 2 62
7,6% 7,9% 8,5% 7,2% 9,0% 4,1% 12,7% 19,2% 12,0% 14,3% 20,0% 8,7%
2 6 3 7 5 10 5 6 5 1 50
1,5% 5,3% 3,2% 10,1% 5,0% 13,5% 9,1% 23,1% 20,0% 14,3% 7,1%
132 114 94 69 100 74 55 26 25 7 10 3 709
100,0% 100,0% 00,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 00,0% 100,0% 00,0% 00,0% 00,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Diàriament
Setmanalment
Mensualment
Anualment o ma
IntensitatInternet acasa
Total
15-19anys
20-24anys
25-29anys
30-34anys
35-39anys
40-44anys
45-49anys
50-54anys
55-59anys
60-64anys
65-69anys
70-74anys
Edat de l'entrevistat (trams de 5 anys)
Total
Proves de khi quadrat
59,737a 33 ,003
57,533 33 ,005
29,398 1 ,000
709
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
19 caselles (39,6%) tenen una freqüència esperada inferior a5. La freqüència mínima esperada és ,21.
a.
La relació entre l'edat i la intensitat d'ús d'Internet és, tanmateix, més complexa. Pel que veiem a la
taula E2, mesurant la intensitat per hores setmanals, al nivell alt d'intensitat (7,01 hores o més) hi ha
sobrerepresentats els grups de 25 a 29 anys i, encara més, el grup de 45 a 49 anys. Encara més, si
considerem el percentatge d'aquest darrer grup en el nivell baix d'intensitat (un 18,5%), és
significativament inferior al d'usuaris de baixa intensitat dels altres grups d'edat. D'aquí es dedueix
l'existència d'un grup d'internautes d'edat madura molt actius, expressió de grups professionals.
També sembla que entre els usuaris més joves, el moment de més intensitat se situa en l'edat de
començament de la vida activa dels grups professionals (25-29 anys). Aquesta professionalització
dels usos d'Internet per a aquests dos grups sembla que es confirma si mirem els resultats de la taula
E3, que mostren una disminució gradual de l'ús diari d'Internet a casa, de manera que el grup d'edat
madura que apareixia en la intensitat setmanal d'Internet apareix amb un percentatge menor de l'ús
diari d'Internet a casa. Tant en l'ús d'Internet com en el correu electrònic a casa hi ha una caiguda
significativa de la intensitat en el grup entre 30 i 34 anys. Aquesta caiguda es deu a la seva major
propensió a un ús setmanal, potser indicatiu d'un ús d'Internet en el context professional, que deixa la
connexió a casa per a tasques menys professionals i més ocasionals. Efectivament, la freqüència de
La societat xarxa a Catalunya 255 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
l'ús diari d'Internet i de correu electrònic al lloc de treball i per motius de feina és molt més alta que els
usos setmanals i mensuals.
E4. Freqüència d'ús de correu electrònic a la feina per motius de treball (d,s,m,a o m) * Edat de l'entrevistat (trams de 5 anys)
4 27 57 47 45 40 34 17 18 5 1 295
57,1% 64,3% 72,2% 70,1% 75,0% 66,7% 77,3% 65,4% 78,3% 83,3% 50,0% 70,9%
1 6 15 15 8 16 6 4 5 1 1 78
14,3% 14,3% 19,0% 22,4% 13,3% 26,7% 13,6% 15,4% 21,7% 16,7% 50,0% 18,8%
4 4 3 4 2 3 4 24
9,5% 5,1% 4,5% 6,7% 3,3% 6,8% 15,4% 5,8%
2 5 3 2 3 2 1 1 1928,6% 11,9% 3,8% 3,0% 5,0% 3,3% 2,3% 3,8% 4,6%
7 42 79 67 60 60 44 26 23 6 2 416
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 00,0% 00,0% 00,0% 00,0% 100,0%
N
%
N
%N
%
N
%
N
%
Diàriament
Setmanalment
Mensualment
Anualment omai
Freqüènciad'ús decorreuelectrònic a lafeina permotius detreball(d,s,m,a o m)
Total
15-19anys
20-24anys
25-29anys
30-34anys
35-39anys
40-44anys
45-49anys
50-54anys
55-59anys
60-64anys
65-69anys
Edat de l'entrevistat (trams de 5 anys)
Total
E4a. Freqüència d'ús d'Internet a la feina per motius de treball (d,s,m,a o m) * Edat de l'entrevistat (trams de 5 anys)
3 27 55 43 41 31 27 15 14 4 1 261
42,9% 64,3% 69,6% 65,2% 68,3% 52,5% 61,4% 57,7% 63,6% 66,7% 50,0% 63,2%
2 8 15 12 11 19 13 6 7 2 1 96
28,6% 19,0% 19,0% 18,2% 18,3% 32,2% 29,5% 23,1% 31,8% 33,3% 50,0% 23,2%
3 3 4 5 3 3 2 1 24
7,1% 3,8% 6,1% 8,3% 5,1% 6,8% 7,7% 4,5% 5,8%
2 4 6 7 3 6 1 3 32
28,6% 9,5% 7,6% 10,6% 5,0% 10,2% 2,3% 11,5% 7,7%
7 42 79 66 60 59 44 26 22 6 2 413
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 00,0% 00,0% 100,0% 00,0% 00,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Diàriament
Setmanalment
Mensualment
Anualment omai
Freqüènciad'úsd'Internet ala feina permotius detreball(d,s,m,a om)
Total
15-19anys
20-24anys
25-29anys
30-34anys
35-39anys
40-44anys
45-49anys
50-54anys
55-59anys
60-64anys
65-69anys
Edat de l'entrevistat (trams de 5 anys)
Total
Aquesta intensitat diària de l'ús professional inclou els grups d'edat entre 25 i 39 anys. El fenomen
que s'observa, per tant, és un repartiment de la intensitat diària d'usos d'Internet entre la feina i casa
per als grups més actius professionalment, mentre que els grups més joves tenen una intensitat diària
més forta en la connexió des de casa.
La variació dels llocs de connexió mostra que l'ús tant des de cases d'amics i familiars i com des de
centres de formació es concentra en els grups d'edat més joves. Ara bé, referent a la intensitat,
mesurada per l'ús diari, al centre de formació, són els grups de 25 a 34 anys els que utilitzen més
sovint Internet o correu electrònic diàriament. En altres paraules, els més joves utilitzen Internet
diàriament des de casa i setmanalment des del centre de formació, indicació d'una intensitat d'ús
relativament baixa en el sistema educatiu, en la mesura que parlem d'usuaris actius d'Internet.
Els diferents grups d'edat tenen patrons propis en l'ús d'Internet. Per simplificar l'anàlisi, hem
diferenciat tres grups d'edat (15-29, 30-49 i 50 i més anys) que hem posat en relació amb les diferents
pràctiques d'ús d'Internet. La pràctica majoritària (més d'un 88,6%), sense distinció significativa per
edat, és el correu electrònic. Una altra pràctica freqüent, la consulta de biblioteques, enciclopèdies i
diccionaris, es reparteix gairebé igual entre edats. Aquestes dues observacions juntes recorden el
caràcter general d'Internet com a mitjà de comunicació (correu electrònic) i d'informació (consulta de
bases de dades) per a tots els usuaris. Però altres activitats es diferencien clarament per grups
La societat xarxa a Catalunya 256 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
d'edat. Així, el 50,9% dels joves participen en xats, però només el 9,3% dels vells dels de més de 50
anys. En canvi, si bé la proporció de compra de productes informàtics és baixa per a tots, els de 50
anys i més compren significativament més que els d'edats més joves. I els més joves compren menys
llibres i música que els de mitjana edat i avançada. En general, els joves compren menys en línia que
els grans. També els grans utilitzen més Internet per a reservar viatges (més d'una cinquena part, en
contrast amb un 13% dels joves). La diferència de poder adquisitiu no és l'única explicació d'aquests
comportaments (encara que els grups d'edat avançada usuaris d'Internet tenen un poder adquisitiu
alt). Aquí insinuem la hipòtesi de l'ús jove d'Internet com un mitjà lliure de pagament (per exemple, en
els productes informàtics i en la música). En efecte, el 50,9% dels joves baixen música de la xarxa
(enfront d'un 14,4% dels de més de 50 anys) i el 24,9% dels de mitjana edat.
Els joves treballen menys des de casa per mitjà d'Internet, mentre que ho fan un 18,4% i un 17,5%
dels grups de més edat, de manera que es confirma la presència d'un grup madur usuari actiu
d'Internet per raons professionals. També és aquest grup de mitjana edat el que utilitza molt més
Internet per a informar-se sobre la seva associació professional (un 31,9% enfront d'un 18,7% i un
19,6% dels altres grups). Els joves també utilitzen Internet professionalment, però adaptada a les
seves necessitats: un 22,5% la utilitzen per a buscar feina, gairebé el doble del que fan els de mitjana
edat. També la utilitzen més que els altres grups per a informar-se de l'oferta formativa. Igualment els
joves la utilitzen més per a buscar pis (encara en una minoria dels casos: un 7,4%). La proporció dels
qui fan cursos en línia és significativament més alta entre els grups de mitjana edat, cosa que
confirma el paper de la formació virtual en el reciclatge de les persones ja integrades en l'activitat
laboral. També és el grup de mitjana edat el que llegeix més la premsa per Internet.
Els usos lúdics són significativament més pronunciats entre els joves: el 29% practiquen videojocs per
Internet (enfront del 7,5% i 6,2% dels grans), el 35,9% envien felicitacions electròniques, el 29,9%
transmeten fotos de família (en contrast amb només el 14,4% dels de més edat, que sembla que són
receptors més que no pas emissors d'imatges familiars).
El 9,8% de joves declaren que miren pornografia, enfront del 8,8% dels de mitjana edat i el 3,1% dels
grans.
Un tret característic de l'ús d'Internet per part dels de més de 50 anys és que la utilitzen més sovint
que els altres per a buscar informació política i sindical: un 18,6% dels grans, en contrast amb el 6,1%
dels joves, cosa que subratlla el desfasament de politització (almenys en els termes tradicionals)
entre generacions.
Els joves utilitzen menys Internet per a buscar informació sobre la seva ciutat (potser tenen un espai
propi, construït entorn de la seva pràctica personal, que té els seus propis sistemes d'informació?).
Igualment, els joves utilitzen significativament menys Internet per a informar-se sobre serveis públics.
La societat xarxa a Catalunya 257 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
La utilització d'Internet com a mitjà de sociabilitat ofereix un contrast molt interessant entre els grups
d'edat. Els joves utilitzen Internet en una proporció molt més alta (41,3%) per a organitzar trobades
amb els amics, i aquesta proporció disminueix amb l'edat (fins al 9,3% dels de més de 50 anys). A
aquest ús en línia de la sociabilitat fora de línia, s'hi afegeix l'ús d'Internet per a reconfortar-se amb
amics quan s'està desanimat, pràctica que declaren el 31,3% dels joves, però que només veiem en el
12,1% dels de mitjana edat i en el 6,2% dels grans. Sembla que som davant d'una transformació del
model de sociabilitat, però no pas en el sentit de substitució sinó en el d'addició entre la sociabilitat en
línia i la fora de línia a partir d'una familiaritat més gran amb els usos socials del nou mitjà de
comunicació.
Són sobretot els joves els qui naveguen per Internet sense un objectiu concret (el 68,8% del seu grup
d'edat), en una activitat d'exploració que correspon a una cultura de cerca al principi de la vida,
encara que una proporció alta dels grans (46,4% i 41,2%) també practiquen la deriva.
Hi ha una pràctica específica del grup de més de 50 anys? Un principi de resposta pot emergir de
l'observació dels pocs casos en què la freqüència d'ús és superior a la dels altres grups d'edat. Es
tracta en primer lloc de compres a Internet, d'informàtica, de llibres i música, d'“altres coses”
(recordem-ho, sempre amb freqüències baixes sobre el total, entre el 7% i el 12% del seu grup
d'edat). Així mateix, tenen una freqüència més alta en la reserva de viatges i en les trucades
telefòniques per mitjà d'Internet. En canvi, en contra del que es podia esperar, la utilització que en fan
per a informar-se sobre temes de salut és més alta que entre els joves però inferior a la del grup de
mitjana edat. Com que tampoc no són particularment actius en les fotos de família o en l'organització
de la sociabilitat mitjançant Internet, es pot formular la hipòtesi que per al grup d'edat més avançada
Internet és preferentment un mitjà de consum. Incidentalment, si aquest fos el cas, tota l'estratègia
publicitària de les puntcom centrada en la població jove seria errada, ja que, si bé són els joves els
principals usuaris d'Internet, també sembla que són els menys disposats a pagar-la, a diferència dels
grans, dòcilment instal· lats en la societat de consum i amb prou poder adquisitiu (entre el grup
d'usuaris d'Internet) per a deixar-se portar per la seducció d'un nou model de consum. Ara bé, l'altra
pràctica significativament més difosa entre el grup de més de 50 anys és la de la cerca d'informació
política i sindical. Això sembla reflectir un nivell més alt de politització heretat de l'experiència en els
anys joves, que a Catalunya van ser d'alta tensió política. Contradicció possible entre consumisme i
curiositat política? No necessàriament.
L'anàlisi de la influència de l'edat sobre els usos d'Internet mostra, doncs, clarament la influència
positiva de l'edat sobre la freqüència i intensitat dels usos d'Internet. Atesa la novetat d'Internet com a
mitjà de comunicació i d'informació en la societat catalana, són naturalment els més joves els més
oberts a fer-la servir, els més capaços d'utilitzar-ne les múltiples possibilitats. I, com més s'eleva
l'edat, més es dificulta la familiaritat amb el mitjà i més difícil es fa la seva pràctica, de manera que
disminueix tant la freqüència d'ús com la intensitat d'aquest ús. Tanmateix, alguns grups d'edat
madura també són usuaris actius a partir d'un cert nivell social, sobretot per a usos professionals i
La societat xarxa a Catalunya 258 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
instrumentals de l'organització de la seva vida. També són aquests grups de mitjana edat i avançada
els que sembla que són millors clients que els joves amb relació al comerç a Internet, però sempre en
percentatges molt limitats. Hi ha clarament una cultura jove emergent, en què els usos lúdics,
exploratoris i de sociabilitat són més importants que els usos instrumentals. Les diferències
generacionals entre cultura del treball (corresponent a les edats mitjanes) i cultura de la sociabilitat
(corresponent als joves) sembla que es confirmen en els usos d'Internet. Finalment, el grup d'usuaris
de més edat també sembla configurar Internet entorn del seu propi model de pràctica social, feta
alhora d'una cultura impregnada del que eren els seus valors formatius (curiositat per la societat, no
solament en la informació política sinó també en la consulta d'informació de biblioteques i
enciclopèdies) i d'una certa atracció pel consum de béns i serveis en arribar a una etapa de la vida en
què s'ho poden permetre.
Per a aprofundir en aquesta anàlisi hem encreuat la variable edat, dividida en tres grups d'edat, amb
la tipologia qualitativa d'usos d'Internet. Els resultats, que resumim a continuació, són força
concloents. Es presenten taules seleccionades al final de la secció.
En primer lloc, la freqüència d'usos segons l'edat és correlativa amb la diferència d'intensitat de cada
ús. Això vol dir que les associacions obtingudes són coherents. També implica que el nostre
comentari analític es refereix tant a la freqüència de l'ús com a la intensitat de l'ús. Les associacions
que exposem són totes estadísticament significatives. Sobre la base d'aquestes dades podem veure
tres perfils d'usos d'Internet clarament diferenciats per edat:
Els joves (de 15 a 29 anys) utilitzen Internet molt més que els altres grups per a sociabilitat i per a oci,
menys per a usos pràctics, menys per a comprar i molt menys per a informació política i sindical
(només un 6,1% enfront del 18,6% dels més grans de 50 anys).
Els de mitjana edat (de 30 a 49 anys) tenen usos professionals més freqüents que no pas els altres,
molt més ús pràctic i busquen informació d'actualitat més freqüentment.
Els grans (més de 50 anys) la utilitzen menys per a usos professionals, molt menys pera a usos
tecnològics i també molt menys pel que fa a sociabilitat (això desmenteix el mite dels grans atrets a
Internet per a comunicar-se amb família i amics: en el context català, com es demostra més endavant,
agrada més “tocar” la família que no pas comunicar-s'hi per Internet). Se situen en un nivell mitjà en
els usos pràctics. Encara que la utilitzen sovint per a oci, ho fan menys que els altres grups. Les
seves pràctiques diferencials consisteixen en el fet de ser el grup més comprador i, encara que poc
freqüentment, són els que s'interessen més per la informació política i sindical. Els altres usos no es
diferencien per edat.
Així, doncs, els joves utilitzen Internet sobretot per al que els motiva personalment: la seva
sociabilitat, els seus gustos diversos d'oci. Els de mitjana edat estan en la vida pràctica i d'informació i
La societat xarxa a Catalunya 259 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
s'interessen per la informació general. Els grans són els més consumistes (compres) i, en una
minoria, els que veuen en Internet un instrument per a informar-se sobre el món polític i sindical,
potser una cultura d'altres temps que els joves no sembla que comparteixin.
5.3.1a Usos pràctics * Edat de l'entrevistat (3 intervals)
194 77 29 300
35,7% 19,3% 29,9% 28,9%
349% 322 68 739
64,3% 80,7% 70,1% 71,1%
543 399 97 1039
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'usos pràctics
Com a mínim fa unaactivitat d'usos pràctics
Usospràctics
Total
De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més
Edat de l'entrevistat (3 intervals)
Total
Proves de khi quadrat
30,283%a 2 ,000%
31,254% 2 ,000%
14,229% 1 ,000%
1039
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 28,01.
a.
5.3.1b Compres * Edat de l'entrevistat (3 intervals)
411 265 61 737
75,7% 66,4% 62,9% 70,9%
132 134 36 302
24,3% 33,6% 37,1% 29,1%
543 399 97 1039
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitat decompres
Com a mínim fa unaactivitat de compres
Compres
Total
De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més
Edat de l'entrevistat (3 intervals)
Total
Proves de khi quadrat
12,956a 2 ,002%
12,920 2 ,002%
12,222 1 ,000%
1039
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 28,19.
a.
La societat xarxa a Catalunya 260 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.3.1c Usos de sociabilitat * Edat de l'entrevistat (3 intervals)
142 189 61 392
26,2% 47,4% 62,9% 37,7%
401 210 36 647
73,8% 52,6% 37,1% 62,3%
543 399 97 1039
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'usos de sociabilitat
Com a mínim fa unaactivitat d'usos desociabilitat
Usos desociabilitat
Total
De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més
Edat de l'entrevistat (3 intervals)
Total
Proves de khi quadrat
72,893%a 2 ,000%
73,103% 2 ,000%
72,200% 1 ,000%
1039
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 36,60.
a.
5.3.1d Informació política o sindical * Edat de l'entrevistat (3 intervals)
510 357 79 946
93,9% 89,5% 81,4% 91,0%
33 42 18 93
6,1% 10,5% 18,6% 9,0%
543 399 97 1039
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'informació política osindical
Com a mínim fa unaactivitat d'informaciópolítica o sindical
Informaciópolítica osindical
Total
De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més
Edat de l'entrevistat (3 intervals)
Total
Proves de khi quadrat
17,699%a 2 ,000%
15,927% 2 ,000%
16,973% 1 ,000%
1039
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 8,68.
a.
La societat xarxa a Catalunya 261 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.3.1e Oci * Edat de l'entrevistat (3 intervals)
68 98 37 203
12,5% 24,6% 38,1% 19,5%
475 301 60 836
87,5% 75,4% 61,9% 80,5%
543 399 97 1039
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitat d'oci
Com a mínim fa unaactivitat d'oci
Oci
Total
De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més
Edat de l'entrevistat (3 intervals)
Total
Proves de khi quadrat
44,763%a 2 ,000%
42,908% 2 ,000%
44,652% 1 ,000%
1039
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 18,95.
a.
5.3.1f Usos tecnològics * Edat de l'entrevistat (3 intervals)
352 273 76 701
64,8% 68,4% 78,4% 67,5%
191 126 21 338
35,2% 31,6% 21,6% 32,5%
543 399 97 1039
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'usos tecnològics
Com a mínim fauna activitat d'usostecnològics
Usostecnològics
Total
De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més
Edat de l'entrevistat (3 intervals)
Total
Proves de khi quadrat
7,127%a 2 ,028%
7,497% 2 ,024%
6,297% 1 ,012%
1039
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 31,56.
a.
La societat xarxa a Catalunya 262 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.3.1g Usos professionals * Nivell educatiu
198 134 67 90 489
63,5% 48,7% 39,0% 32,4% 47,2%
114 141 105 188 548
36,5% 51,3% 61,0% 67,6% 52,8%
312 275 172 278 1037
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'usos professionals
Com a mínim fa unaactivitat d'usosprofessionals
Usosprofessionals
Total
Primària imenys
Secundàriafinalitzada Estudiants
Estudissuperiorsfinalitzats
Nivell educatiu
Total
Proves de khi quadrat
62,581a 3 ,000
63,482 3 ,000
62,358 1 ,000
1037
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 81,11.
a.
5.3.1h Informació d'actualitat * Nivell educatiu
198 165 101 161 625
63,5% 60,0% 58,7% 57,9% 60,3%
114 110 71 117 412
36,5% 40,0% 41,3% 42,1% 39,7%
312 275 172 278 1037
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'informació d'actualitat
Com a mínim fa unaactivitat d'informaciód'actualitat
Informaciód'actualitat
Total
Primària imenys
Secundàriafinalitzada Estudiants
Estudissuperiorsfinalitzats
Nivell educatiu
Total
Proves de khi quadrat
2,153a 3 ,541
2,161 3 ,540
2,106 1 ,147
1037
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associación lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 68,34.
a.
L'edat és una característica cultural, que condensa en les persones la seva pràctica de vida per mitjà
de la sedimentació d'experiència en capes successives. I el condicionant cultural dels usos d'Internet
La societat xarxa a Catalunya 263 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
fa d'aquesta l'expressió comunicativa i informativa dels valors encarnats en aquests grups d'edat,
individualment diferents però sociològicament agregats.
5.3.2. Els efectes diferencials de l'educació en la pràctica d'Internet
L'educació es considera generalment, juntament amb l'edat, la característica més important
condicionant de l'ús d'Internet. Les nostres dades ho confirmen. Per a fer la nostra anàlisi, a més de
diferències per nivells d'educació, hem agrupat en una categoria especial els estudiants, perquè són
un grup particularment propens a l'ús d'Internet. S'ha de fer notar, pel que fa a la interpretació, que
dels 185 estudiants de la nostra mostra, 26 són de secundària i formació professional; la resta
universitaris.
Ed1 Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Nivell educatiu
312 275 172 278 103716,7% 46,8% 93,0% 77,4% 34,6%
1557 313 13 81 1964
83,3% 53,2% 7,0% 22,6% 65,4%
1869 588 185 359 3001
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%N
%
N%
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari
Entrevistatusuari o nousuarid'Internet
Total
Primària imenys
Secundàriaacabada Estudiants
Estudissuperiorsacabats
Nivell educatiu
Total
La taula Ed1 mostra l'alta correlació entre nivell d'educació i ús d'Internet, i també la difusió molt més
gran (de fet gairebé universal) de l'ús d'Internet entre els estudiants (un 93% en són usuaris). És més,
a nivell baix d'educació (primària o menys) l'ús no supera el 16,7%, en contrast amb un 77,4% dels
que tenen nivell d'educació superior i un 46,8% dels que tenen la secundària completa i no són
estudiants. La famosa bretxa digital és, primer de tot, una bretxa educativa. La diferència d'intensitat
segons nivells d'educació és menor, tal com es pot veure a la taula Ed2.
Ed2 Mitjana d'hores a Internet (intervals) * Nivell educatiu
99 71 45 76 291
38,7% 31,0% 28,5% 31,4% 32,9%
82 82 57 84 305
32,0% 35,8% 36,1% 34,7% 34,5%
75 76 56 82 289
29,3% 33,2% 35,4% 33,9% 32,7%
256 229 158 242 885
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
Baixa(0,1-2h)
Mitjana(2,1-7h)
Alta (7,1 omés)
Mitjanad'hores aInternet(intervals)
Total
Primària imenys
Secundàriafinalitzada Estudiants
Estudissuperiorsfinalitzats
Nivell educatiu
Total
La societat xarxa a Catalunya 264 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Són els estudiants els que tenen més intensitat en l'ús d'Internet, mentre que el nivell baix d'educació
va associat a un ús menys intens. És a dir, l'educació actua sobretot com una alta barrera d'entrada.
Una vegada superada, influeix menys en la intensitat de l'ús d'Internet, si bé es continua veient
l'efecte negatiu del baix nivell d'educació superior sobre aquesta intensitat d'ús. També s'observa que
la intensitat més gran d'usos correspon al grup d'estudiants, per la qual cosa es pot afirmar
l'existència d'una generació d'internautes en germen, a mesura que aquests estudiants acabin els
estudis i noves cohorts d'estudiants també passin a augmentar el grup d'usuaris d'Internet i d'usuaris
amb més intensitat que els altres.
L'anàlisi de la periodicitat de l'ús d'Internet ofereix també una visió més complexa de l'efecte de
l'educació (taula Ed 3).
Ed3 Periodicitat d'ús d'Internet a casa, a la feina o al centre de formació * Nivell educatiu
119 133 86 151 489
46,1% 58,1% 53,4% 59,7% 54,3%
110 68 62 85 325
42,6% 29,7% 38,5% 33,6% 36,1%
22 24 13 13 72
8,5% 10,5% 8,1% 5,1% 8,0%
7 4 4 15
2,7% 1,7% 1,6% 1,7%
258 229 161 253 901
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Ús diarid'Internet
Ús setmanald'Internet
Ús mensuald'Internet
Ús anuald'Internet
Periodicitatd'úsd'Internet acasa, a lafeina o alcentre deformació
Total
Primària imenys
Secundàriaacabada Estudiants
Estudissuperiorsacabats
Nivell educatiu
Total
La freqüència d'ús diari entre els usuaris és significativament menor entre els de nivell educatiu més
baix, mentre que els de nivell superior tenen la freqüència més alta. Però no gaire més alta que els de
nivell secundari, que superen en freqüència d'ús diari els estudiants. Això es deu probablement al fet
que la majoria de la població ocupada en treballs de processament d'informació, en què s'utilitza
Internet diàriament, no té estudis superiors. D'altra banda, encara que els estudiants tenen més
capacitat d'ús d'Internet, probablement hi tenen menys facilitat d'accés, fora que en tinguin a casa
seva (que no és el cas del 33,5% dels estudiants), perquè, com se sap, a molts centres d'estudis de
Catalunya la possibilitat d'accés diari a Internet és limitada.
El nivell d'educació especifica qualitativament els usos d'Internet. El que apareix clarament és que
una proporció substancial o majoritària de les persones d'educació superior han integrat Internet en
una àmplia gamma d'activitats de la seva vida. Concretament, a part d'utilitzar correu electrònic en un
94,2% dels casos, el 56,8% consulta biblioteques i diccionaris, el 40,3% llegeix la premsa, el 31,3% fa
operacions bancàries, el 59,4% busca informació sobre viatges i el 25,3% en fa les reserves, el 42,4%
busca informació sobre espectacles, el 51,4% busca informació sobre serveis públics, el 43,9% busca
La societat xarxa a Catalunya 265 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
informació sobre la seva ciutat, el 40,4% busca informació sobre oferta formativa, el 41,5% busca
informació sobre la seva associació professional, el 27,7% baixa programari lliure de la xarxa, el
17,3% busca feina per Internet , el 22,8% treballa parcialment des de casa i el 22,4% busca
informació sobre la seva salut. A més, encara que comprar per Internet llibres, música i altres
productes és molt minoritari, és significativament més alt entre els més formats que entre la població
en general. És a dir, el grup d'educació superior integra ràpidament Internet com un instrument de
gestió de la seva vida en gairebé totes les facetes, especialment en les que es refereixen a usos
professionals i de serveis. Però no en totes: diversió, comunicació i apropiació lliure de música no són
pràctiques freqüents entre els més formats. En contrast amb aquest grup, el grup de menys educació
format en més de dues terceres parts per persones entre 15 i 29 anys té una pràctica d'Internet molt
diferent. És a dir, el 57,6% participen en xats o grups de discussió (newsgroups), enfront de només un
17,6% dels d'educació superior; el 33,4% practiquen videojocs en línia (enfront d'un 6,5% dels més
formats); el 65,9% naveguen sense objectiu concret (en contrast amb un 46,8% dels d'educació
superior); el 46,6% baixen música lliure de la xarxa, enfront només d'un 25,3% dels més formats, i el
27,7% es posen en contacte per Internet amb amics, enfront d'un 18,7% dels més formats. Hi ha un
àmbit de pràctica social en què tots dos grups es troben: el d'utilització de la xarxa per a formes de
sociabilitat, mitjançant tramesa de felicitacions o fotos de família, i quedar amb els amics. També es
troben en el gust pel programari lliure, l'apropiació del qual des de la xarxa té una importància
semblant per als menys formats.
Analitzant l'efecte del nivell educatiu sobre la tipologia qualitativa d'usos d'Internet que definim, veiem
una associació altament significativa entre el nivell d'estudis superiors i els usos professionals
d'Internet (taula Ed4). Pel que fa als usos pràctics, els de menys nivell educatiu tenen una freqüència
significativament més baixa que els altres grups (56,1% enfront del percentatge de la població
d’usuaris del 71,1%). El nivell d'educació inferior també té una freqüència molt menor en els usos
d'Internet per a comprar (tal com figura a la taula Ed5, 22,1% enfront del 36% dels d'educació
superior). Però, en canvi, els usos de sociabilitat més freqüents es donen entre els de nivell educatiu
inferior i entre els estudiantes, en contrast marcat amb els grups mitjà i superior. L'activitat cultural i
educativa és significativament més alta entre els estudiants, probablement per cerques d'informació
relacionades amb els seus estudis, mentre que no diferencia clarament els de nivell educatiu més alt i
més baix. La cerca d'informació política i sindical és significativament més freqüent en el grup
d'usuaris d'estudis. En l'oci, són els estudiants i els de nivell educatiu més baix els qui tenen
freqüències més altes (89% i 83% en contrast amb el 76,4% dels grups mitjans i el 76,3% dels
superiors). Finalment, pel que fa als usos tecnològics, són els estudiants els qui presenten una
freqüència d'ús molt més alta que els altres (41,3% enfront d'un 32,4% de percentatge per al total
d'usuaris).
La societat xarxa a Catalunya 266 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Ed4 Usos professionals * Nivell educatiu
198 134 67 90 489
63,5% 48,7% 39,0% 32,4% 47,2%
114 141 105 188 548
36,5% 51,3% 61,0% 67,6% 52,8%
312 275 172 278 1037
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'usos professionals
Com a mínim fa unaactivitat d'usosprofessionals
Usosprofessionals
Total
Primària imenys
Secundàriaacabada Estudiants
Estudissuperiorsacabats
Nivell educatiu
Total
Proves de khi quadrat
62,581%a 3 ,000%
63,482% 3 ,000%
62,358% 1 ,000%
1037
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 81,11.
a.
Ed5 Compres * Nivell educatiu
243 185 131 178 737
77,9% 67,3% 76,2% 64,0% 71,1%
69 90 41 100 300
22,1% 32,7% 23,8% 36,0% 28,9%
312 275 172 278 1037
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa capactivitat decompres
Com a mínimfa una activitatde compres
Compres
Total
Primària imenys
Secundàriaacabada Estudiants
Estudissuperiorsacabats
Nivell educatiu
Total
Proves de khi quadrat
17,849%a 3 ,000%
17,995% 3 ,000%
10,245% 1 ,001%
1037
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 49,76.
a.
Atesa la significació social del grup d'estudiants, com a projecció de futur de la societat xarxa a
Catalunya, detinguem-nos en els seus patrons de comportament. No participen en xats tant com els
de menys nivell educatiu, però sí que ho fan molt més que no pas els de nivell d'estudis mitjà o
La societat xarxa a Catalunya 267 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
superior (la seva freqüència de xats és del 40,7%, en contrast amb el 57,6% dels d'estudis primaris i
el 17,6% dels d'estudis superiors). També s'acosten al grup de baixa educació en l'alta freqüència de
navegar per Internet sense rumb fix (el 65,7% dels estudiants i el 65,9% dels que com a molt tenen
primària) i en la freqüència de videojocs a Internet (el 20,3%, en contrast amb el 6,5% dels d'estudis
superiors). La seva freqüència de comprar per Internet és molt baixa en general, però varia amb els
productes: és més alta en llibres i música, més baixa en alimentació, i se situa en un terme mitjà entre
el nivell d'estudis superiors i el nivell d'estudis primaris. Fan menys operacions bancàries que els
grups mitjans o superiors i també treballen menys que aquests grups des de casa. En canvi, la seva
freqüència d'ús d'Internet per a buscar feina és significativament més elevada que la dels altres grups
i la freqüència de cursos en línia també és la més alta de la mostra (un 8,2% enfront d'un 5,2% de la
mostra en general). El grup estudiantil és el que baixa música de la xarxa amb més fruïció (un 50,3%,
enfront del 37,5% general) i també és el que transmet fotos amb més freqüència. Els estudiants
tenen, igualats amb els de nivell d'estudis mitjà, la freqüència més alta de mirar pornografia (11,6%
dels estudiants i 11,7% dels qui tenen la secundària finalitzada). I, lògicament, són els qui utilitzen
més Internet per a buscar ofertes formatives (un 41,3% de freqüència) i per a consultar biblioteques i
enciclopèdies (64%), i estan entre els qui la utilitzen més per a informar-se sobre viatges. En canvi,
els preocupa poc la informació sobre salut i, menys que als altres, la informació sobre la seva ciutat i
sobre serveis públics. És interessant la diferència altament significativa de la seva alta freqüència, en
relació amb els altres grups, en l'ús d'Internet per a posar-se en contacte amb amics en casos de
desànim (el 30,8% enfront del 21,4% de la mostra en general).
Els estudiants es presenten, així, com una cultura específica en l'ús d'Internet, però potser una cultura
en transició. Són el grup més procliu a usar Internet i el més actiu en el seu ús. Aquests usos es
concentren, d'una banda, en els aspectes més instrumentals de la vida de l'estudiant, especialment
en l'oferta formativa i en la cerca de feina. Però, d'altra banda, s'acosten a l'ús lúdic i d'exploració dels
grups joves, i també a l'ús comunicatiu en cas de solitud. És possible que la concreció instrumental de
l'ús d'Internet canviï amb el temps i que els usos lúdics es vagin diluint amb la vida adulta en una
pràctica més diversificada en les persones que avui són estudiants. Tanmateix, en la mesura que la
població estudiantil constitueix un grup important de la nostra societat i un grup obert a l'ús de les
tecnologies de xarxa, aquesta cultura de transició, feta d'una barreja de valors, interessos i desigs
característica de la vida estudiantil, es pot configurar com una de les cultures específiques de la
societat xarxa.
En aquest sentit les pràctiques d'Internet del grup estudiantil no són solament una expressió de
l'efecte de l'educació, sinó també la manifestació d'un model cultural lligat a una fase singular del cicle
de vida.
La societat xarxa a Catalunya 268 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.3.3. Internet i gènere: el patriarcat en transició
Les diferències de gènere, tant socials com culturals, són un dels trets definitoris de l'estructura social
i, per tant, també es manifesten en els usos d'Internet. A la majoria dels països (però no pas en
aquells en què l'ús d'Internet és més difós, com Amèrica del Nord o Escandinàvia), els homes són
usuaris d'Internet en una proporció més alta que les dones. També es dóna aquest cas entre la
població de la nostra enquesta: entre els homes hi ha un 54,4% d'usuaris, mentre que entre les dones
el percentatge d'usuàries és del 45,6%.
G1. Gènere de l'entrevistat * Entrevistat usuari o no usuari d'Internet
565 885 1450
54,4% 45,0% 48,3%
474 1081 1555
45,6% 55,0% 51,7%
1039 1966 3005
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Home
Dona
Gènere de l'entrevistat
Total
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari
Entrevistat usuari o nousuari d'Internet
Total
El desfasament, tanmateix, varia amb l'edat, però no varia linealment. Els homes tenen més
freqüència d'ús que les dones en dos dels tres trams d'edat definits a la taula G1a i el desfasament és
particularment acusat en els més grans de 50 anys (13,3% d'usuaris enfront de 4,3% d'usuàries).
Però les dones utilitzen Internet amb més freqüència que els homes en un grup d'edat decisiu pel que
fa a tendència social: el grup entre 15 i 29 anys, que inclou els estudiants universitaris i el sector jove
de la força de treball (67% d'usuàries enfront de 62,5% d'usuaris en aquest grup d'edat). Això vol dir
que la tendència canvia i que, a mesura que es difon Internet i les generacions joves ocupen el seu
lloc en l'economia i la societat, la bretxa de gènere en termes quantitatius s'hauria de reduir o fins i tot
desaparèixer, tal com ha passat a Amèrica del Nord o a Escandinàvia.
La societat xarxa a Catalunya 269 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
G1a. Edat de l'entrevistat (3 intervals) * Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Gènere del'entrevistat
263 158 421
62,5% 37,5% 100,0%
232 269 501
46,3% 53,7% 100,0%
70 458 528
13,3% 86,7% 100,0%
565 885 1450
39,0% 61,0% 100,0%
280 138 418
67,0% 33,0% 100,0%
167 346 513
32,6% 67,4% 100,0%
27 597 624
4,3% 95,7% 100,0%
474 1081 1555
30,5% 69,5% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
De 15 a 29
De 30 a 49
50 o més
Edat de l'entrevistat(3 intervals)
Total
De 15 a 29
De 30 a 49
50 o més
Edat de l'entrevistat(3 intervals)
Total
Gènere del'entrevistatHome
Dona
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari
Entrevistat usuari o nousuari d'Internet
Total
Entre els usuaris d'Internet, els homes la utilitzen significativament més que les dones quant a hores
setmanals (vegeu la taula G2).
G2. Mitjana d'hores a Internet (intervals) * Gènere de l'entrevistat
139 153 292
27,9% 39,3% 32,9%
167 138 305
33,5% 35,5% 34,4%
192 98 290
38,6% 25,2% 32,7%
498 389 887
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
Baixa (0,1-2h)
Mitjana (2,1-7h)
Alta (7,1h o més)
Mitjanad'hores aInternet(intervals)
Total
Home Dona
Gènere de l'entrevistat
Total
La societat xarxa a Catalunya 270 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Proves de khi quadrat
20,817a 2 ,000
21,031 2 ,000
20,418 1 ,000
887
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 127,18.
a.
Així mateix la freqüència de l'ús diari del correu electrònic i d'Internet a casa per part de les dones és
inferior a la dels homes. També es produeix aquest desfasament, en una mesura semblant, en els
usos des del centre d'estudis. Hem mirat de controlar aquesta diferència en intensitat d'usos per l'edat
dels internautes, tenint en compte que entre els de vint anys desapareix la diferència d'accés a
Internet entre homes i dones. Tanmateix, no és aquest el cas quan analitzem la intensitat d'ús per
hores setmanals, segons sexe i edat. La taula G3 mostra com en tots els grups d'edat analitzats el
percentatge de dones en el nivell d'ús més intens se situa molt per darrere del dels homes. La
divisòria digital de gènere a Catalunya es continua reproduint en la generació jove pel que fa a la
intensitat d'ús d'Internet, encara que deixi d'existir en accés a la xarxa. Potser es deu a la falta d'oferta
adequada als interessos i valors de les dones i a una supeditació a la prioritat dels usuaris homes
amb qui comparteixen l'equipament d'accés a Internet.
G3. Edat de l'entrevistat (3 trams) * Mitjana d'hores a Internet (intervals) * Gènere de la persona entrevistada
64 28,3% 51 24,3% 24 38,7% 139 27,9% 88 37,3% 53 40,2% 12 57,1% 153 39,3%
71 31,4% 77 36,7% 19 30,6% 167 33,5% 87 36,9% 46 34,8% 5 23,8% 138 35,5%
91 40,3% 82 39,0% 19 30,6% 192 38,6% 61 25,8% 33 25,0% 4 19,0% 98 25,2%
226 100,0% 210 100,0% 62 100,0% 498 100,0% 236 100,0% 132 100,0% 21 100,0% 389 100,0%
Baixa(0,1-2h)
Mitjana(2,1-7h)
Alta(7,1h omés)
Total
N Percentatge
De 15 a 29
N ercentatge
De 30 a 49
N ercentatge
50 o més
N ercentatge
Total
Home
N ercentatge
De 15 a 29
N ercentatge
De 30 a 49
N ercentatge
50 o més
N ercentatge
Total
Dona
Respecte als usos qualitatius d'Internet, hem mirat d'estudiar si hi ha un ús específic de gènere, fins i
tot dins d'una menor freqüència d'ús per part de les dones, mitjançant l'observació dels usos en què hi
ha menys distància de freqüència entre els dos sexes. L'alta freqüència d'ús de correu electrònic no
presenta diferències significatives, perquè el correu electrònic és la pràctica bàsica de tots els usuaris
d'Internet. Les dones participen una mica més que els homes en xats (36,9% enfront de 34%,
diferència sense significació estadística), compren poc, però compren encara menys llibres, música i
productes informàtics que els homes, menys entrades per a espectacles i una mica més
d'alimentació. No hi ha diferències significatives en altres compres o en reserves de viatges, totes
La societat xarxa a Catalunya 271 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
dues a nivell baix de freqüència. Fan menys operacions bancàries per Internet que els homes, potser
reflectint la pràctica patriarcal del control del pressupost a la llar. Baixen programari de la xarxa amb
molta menys freqüència que els homes.
És interessant assenyalar que treballen des de casa encara menys que els homes (un 10,8% enfront
d'un 14,9%), cosa que desmenteix la imatge ideològica del treball de la feliç dona a la llar tenint cura
dels infants mentre treballa en línia. En el mateix sentit va l'observació segons la qual només un 4,2%
de les dones fan cursos en línia, en contrast amb el 5,2% de la mostra en general. El que sí que fan
les dones més que els homes és buscar feina per Internet (un 18,4% de les dones practiquen aquesta
cerca) i informar-se sobre ofertes formatives (32,2% de les dones). També miren més que els homes
informació sobre viatges i, encara més, informació sobre espectacles, probablement pel seu paper
d'organitzadores d'activitats comunes. Igualment busquen informació sobre la salut més sovint que
els homes, si bé les freqüències de cerca d'informació de serveis públics són semblants.
Les dones llegeixen menys la premsa per Internet que els homes (un 29,6% enfront d'un 38,3%) i
s'interessen molt menys per les notícies esportives. Són clarament menys lúdiques que els homes: la
seva freqüència de videojocs és gairebé la meitat que la dels homes, n'hi ha moltes menys que
baixen música de la xarxa i practiquen menys que els homes la navegació sense rumb per Internet.
Naturalment, només un 3% diuen que miren pornografia, en contrast amb un 13,7% dels homes.
Transmeten amb més freqüència felicitacions electròniques, però en canvi tenen la mateixa
freqüència en la transmissió de fotos de família. La seva falta d'interès per la cerca d'informació
política i sindical encara és més acusada que entre els homes. El seu nivell de consulta de
biblioteques i diccionaris és semblant al dels homes, i se situa a un nivell alt de freqüència (53,6%).
No utilitzen Internet per a organitzar activitats dels infants més que els homes (amb prou feines n'hi ha
cap que ho faci) ni tampoc per a organitzar trobades amb amics. Això sí, busquen receptes de cuina
amb més freqüència que els homes (14,2% enfront de 8,7%). Pot tenir res a veure amb qui cuina a
casa? Finalment, les dones utilitzen Internet més que els homes per a contactar amb amics o
amigues quan estan desanimades.
Analitzant per gènere les pràctiques qualitativament diferents d'Internet veiem que, encara que és
minoritària la pràctica de comprar, els homes la practiquen amb més freqüència que les dones, cosa
que contradiu l'estereotip. Els homes utilitzen molt més que les dones Internet per a obtenir informació
general i per als usos tecnològics i una mica més per a la informació política i sindical. Les altres
pràctiques no són específiques, per la qual cosa no sembla que hi hagi un model específicament
masculí o femení de l'ús d'Internet, llevat de la tendència més consumista dels homes, la preferència
masculina pels usos tecnològics i la major utilització masculina per a obtenir informació general.
L'usuari o usuària d'Internet, en ser majoritàriament jove, sembla que expressa la desgenerització de
la societat en les pràctiques socials, element essencial de l'evolució social actual que també sembla
que s'expressa a la xarxa.
La societat xarxa a Catalunya 272 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.3.3a Compres * Gènere de l'entrevistat
382 355 737
67,6% 74,9% 70,9%
183 119 302
32,4% 25,1% 29,1%
565 474 1039
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No va cap activitat decompres
Com a mínim fa unaactivitat de compres
Compres
Total
Home Dona
Gènere de l'entrevistat
Total
Proves de khi quadrat
6,633b 1 ,010
6,284 1 ,012
6,675 1 ,010
,011 ,006
6,626 1 ,010
1039
Khi quadrat de Pearson
Correcció per continuïtata
Raó de versemblança
Estadístic exacte deFisher
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
Sign.exacta
(bilateral)
Sign.exacta
(unilateral)
Calculat només per a una taula 2x2.a.
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5. La freqüència mínimaesperada és 137,77.
b.
5.3.3b Informació d'actualitat * Gènere de l'entrevistat
301 324 625
53,3% 68,4% 60,2%264 150 414
46,7% 31,6% 39,8%
565 474 1039100,0% 100,0% 100,0%
N%
N%
N
%
No fa cap activitatd'informació d'actualitat
Com a mínim fa unaactivitat d'informaciód'actualitat
Informaciód'actualitat
Total
Home Dona
Gènere de l'entrevistat
Total
Proves de khi quadrat
24,455b 1 ,000
23,830 1 ,000
24,667 1 ,000
,000 ,000
24,432 1 ,000
1039
Khi quadrat de Pearson
Correcció per continuïtata
Raó de versemblança
Estadístic exacte deFisher
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
Sign.exacta
(bilateral)
Sign.exacta
(unilateral)
Calculat només per a una taula de 2x2.a.
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5. La freqüència mínimaesperada és 188,87.
b.
La societat xarxa a Catalunya 273 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.3.3c Informació político sindical * Gènere de l'entrevistat
504 442 946
89,2% 93,2% 91,0%
61 32 93
10,8% 6,8% 9,0%
565 474 1039
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'info. político sindical
Com a mínim fa unaactivitat d'info. políticosindical
Informaciópolíticosindical
Total
Home Dona
Gènere de l'entrevistat
Total
Proves de khi quadrat
5,176b 1 ,023
4,691 1 ,030
5,282 1 ,022
,029 ,015
5,171 1 ,023
1039
Khi quadrat de Pearson
Correcció per continuïtata
Raó de versemblança
Estadístic exacte deFisher
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
Sign.exacta
(bilateral)
Sign.exacta
(unilateral)
Calculat només per a una taula de 2x2.a.
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5. La freqüència mínimaesperada és 42,43.
b.
5.3.3d Usos tecnològics * Gènere de l'entrevistat
321 380 701
56,8% 80,2% 67,5%
244 94 338
43,2% 19,8% 32,5%
565 474 1039
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'usos tecnològics
Com a mínim fauna activitat d'usostecnològics
Usostecnològics
Total
Home Dona
Gènere de l'entrevistat
Total
Proves de khi quadrat
64,055b 1 ,000
62,995 1 ,000
65,937 1 ,000
,000 ,000
63,993 1 ,000
1039
Khi quadrat de Pearson
Correcció per continuïtata
Raó de versemblança
Estadístic exacte deFisher
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
Sign.exacta
(bilateral)
Sign.exacta
(unilateral)
Calculat només per a una taula de 2x2.a.
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5. La freqüència mínimaesperada és 154,20.
b.
La societat xarxa a Catalunya 274 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
En resum, veiem, doncs, una certa especificitat de la pràctica femenina a Internet, que barreja certes
pràctiques tradicionals del paper de la dona en la societat amb el seu nou rol professional. També hi
ha un cert èmfasi en la sociabilitat personal. En canvi, en contrast amb els estereotips sexistes, les
dones fan molta menys tertúlia que els homes i amb prou feines consumeixen a Internet. Dones en
transició que utilitzen Internet en continuïtat amb la seva pràctica social quotidiana que integra la cosa
personal, la professional i la instrumental.
5.3.4. L'estratificació social d'Internet segons el nivell d'ingressos
Hi ha una associació molt estreta entre nivell d'ingressos i usos d'Internet. Observem la taula I1.
I1. Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Ingressos mensuals nets de tota la llar
60 143 414 151 42 810
71,4% 61,1% 46,3% 19,7% 8,6% 32,9%
24 91 480 614 446 1655
28,6% 38,9% 53,7% 80,3% 91,4% 67,1%
84 234 894 765 488 2465
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Entrevistat usuari
Entrevistat no usuari
Entrevistatusuari o nousuarid'Internet
Total
Ingressosmolt alts
Ingressosalts
Ingressosmitjans
Ingressosbaixos
Ingressosmolt baixos
Ingressos mensuals nets de tota la llar
Total
Proves de khi quadrat
404,392a 4 ,000
427,536 4 ,000
387,684 1 ,000
2465
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 27,60.
a.
Definint cinc nivells d'ingressos, al més alt hi ha un 71,4% d'usuaris, al segon nivell més elevat un
61,1%, però, en canvi, al nivell mitjà els no usuaris són més nombrosos que els usuaris (46,3%). En el
grup d'ingressos baixos, només un 19,7% són usuaris i en el grup amb ingressos molt baixos
únicament el 8,6% utilitzen Internet.
El nivell d'ingressos també va associat amb la intensitat d'usos per hores setmanals: el 75,8% del
grup d'ingressos més alts la utilitza diàriament, enfront d'un 57,1% del grup d'ingressos baixos. La
freqüència relativament alta observada en el grup d'ingressos més baixos no és estadísticament
significativa per l'escàs nombre de casos a la mostra.
La societat xarxa a Catalunya 275 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
I2. Freqüència d'ús d'Internet a la feina per motius de treball (d,s,m,a o m) * Ingressos mensuals nets de tota la llar
25 63 118 13 4 223
75,8% 75,9% 60,5% 43,3% 57,1% 64,1%
6 14 49 12 81
18,2% 16,9% 25,1% 40,0% 23,3%
2 2 9 4 1 18
6,1% 2,4% 4,6% 13,3% 14,3% 5,2%
4 19 1 2 26
4,8% 9,7% 3,3% 28,6% 7,5%
33 83 195 30 7 348
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Diàriament
Setmanalment
Mensualment
Anualment o mai
Freqüència d'úsd'Internet a la feinaper motius de treball(d,s,m,a o m)
Total
Ingressosmolt alts
Ingressosalts
Ingressosmitjans
Ingressosbaixos
Ingressosmolt baixos
Ingressos mensuals nets de tota la llar
Total
Proves de khi quadrat
28,154a 12 ,005
29,085 12 ,004
11,847 1 ,001
348
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
9 caselles (45,0%) tenen una freqüència esperada inferior a5. La freqüència mínima esperada es ,36.
a.
La taula I2 també mostra l'associació entre nivell d'ingressos i ús diari d’Internet a la feina, si bé la
divisòria se situa en realitat entre els grups d'ingressos alts i molt alts enfront dels altres. L'associació
es confirma en el mateix sentit en l'ús d'Internet a la feina.
Vegem els usos qualitatius d'Internet segons el nivell d'ingressos. No hi ha diferències significatives
en l'ús gairebé generalitzat del correu electrònic. En canvi, sí que n'hi ha en altres dimensions. Així,
els de nivells més alts d'ingressos participen molt menys en xats, però compren i participen més en
subhastes que els altres grups, fins i tot mantenint-se en freqüències generalment baixes. Però també
hi ha freqüències de compra significativament més altes, com ara llibres i música, ja que el 23,3% del
grup de més alt nivell compra per Internet, enfront d'una freqüència del 10,1% per al total de la
mostra. També compren o reserven entrades per a espectacles en un 23,3%, gairebé el doble de la
freqüència de la població en conjunt. I un 30% dels d'ingressos més alts utilitzen Internet per a
reservar viatges, enfront d'un 9,3% dels d'ingressos baixos. Els d'ingressos alts i molt alts utilitzen,
lògicament, Internet per a fer operacions bancàries amb més freqüència que els d'ingressos baixos.
És interessant assenyalar que el grup d'ingressos més alts és el que treballa des de casa amb més
freqüència (un 23,3%), però que els d'ingressos més baixos se situen en la mateixa freqüència que
els d'alts ingressos (entorn d'un 16%), de manera que es ratifica l'observació internacional en aquesta
matèria. És a dir, que la propensió a treballar parcialment des de casa, en línia, es dóna alhora entre
els grups socialment més privilegiats, que poden gestionar el seu temps de feina, i entre els grups
d'escassa qualificació, que fan tasques secundàries per connexió a distància. Efectivament, els grups
d'ingressos més baixos són els que utilitzen més Internet per a buscar feina (un 21,4% enfront d'un
16,7% del total de la mostra). Una altra dada reveladora és que és el grup d'ingressos més alts el que
La societat xarxa a Catalunya 276 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
utilitza en una proporció més elevada Internet per a seguir cursos en línia (un 15%, enfront d'un 4%
dels d'ingressos baixos). És a dir, com més possibilitats econòmiques, més interès a formar-se
addicionalment, utilitzant l'educació virtual: sembla que en aquest camp hi ha un mercat interessant,
però alhora un mercat que reforça les desigualtats socials en termes de formació, associada a les
diferències en nivells d'ingressos. També és interessant assenyalar que són els grups d'ingressos
més baixos els que presenten les freqüències més altes de navegació per Internet sense objectius
determinats i els que s'interessen més pels videojocs. Una altra dada interessant és que les dues
freqüències més altes en el fet de baixar música de la xarxa corresponen al grup d'ingressos més
baixos (47,6%) i al d'ingressos més alts (41,7%), la qual cosa mostra alhora que el cost d'adquirir
música és un factor estimulant de la cerca d'accés lliure, però que no és l'únic factor: també hi ha un
element cultural i de coneixement tècnic. Aquesta hipòtesi es reforça en observar que els grups d'alts
ingressos són els que baixen programari lliure de la xarxa més freqüentment.
Una altra observació interessant és que el grup d'ingressos més alts presenta una de les freqüències
més altes de mirar pornografia per Internet (un 15% de freqüència enfront del 9,4% de mitjana entre
els qui contesten d'aquesta població). Però la relació entre pornografia i nivell d'ingressos no és lineal:
es concentra en el nivell més alt d'ingressos, i es trenca el vincle en el segon nivell d'ingressos. És,
doncs, un grup acabalat i consumista el que configura el nivell econòmic més alt de la societat: un
grup que utilitza Internet per a informar-se sobre viatges (56,7%) en un grau molt més alt que per a
informar-se de la seva pròpia ciutat (36,7%), que no s'interessa especialment per la informació política
i sindical, però que en canvi busca, juntament amb els d'ingressos alts, informació sobre la seva
associació professional amb més freqüència que els altres grups. Els grups alts també s'interessen
per la informació sobre serveis públics en un grau molt més alt que els d'ingressos baixos, dada
aparentment paradoxal però no sorprenent, ja que el poder econòmic més gran sol anar acompanyat
d'una utilització més intensa i més intel· ligent dels serveis públics oberts a tots els ciutadans.
Finalment els dos grups d'ingressos més alts tenen un ús de sociabilitat força específic, en contrast
amb els altres. Utilitzen Internet més que els altres per a organitzar trobades amb els amics. I també
són els qui utilitzen més Internet per a organitzar les activitats dels infants. Són un grup acabalat,
actiu, ocupat, que mira de gestionar la seva vida social i familiar amb l'ajuda de l'instrument Internet.
Així, doncs, el nivell d'ingressos afecta els usos d'Internet, sobretot entre els grups d'alt nivell
d'ingressos. Aquests es caracteritzen per un patró de comportament més consumista que la mitjana i
un ús preferentment instrumental d'Internet en la gestió de la seva vida professional, dels viatges, de
l'ús de serveis públics i de les activitats socials i familiars.
5.3.5. Internet i classes socials: els usos d'Internet segons l'ocupació professional
En una societat dominada per la cultura del treball i de la producció, l'ocupació professional és un dels
criteris definitoris del que són les persones en la societat. Les definicions censals no són
necessàriament les més apropiades en termes teòrics, però les hem utilitzat per a facilitar la
La societat xarxa a Catalunya 277 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
comparabilitat dels nostres resultats amb altres recerques que depenen de les dades de l'estructura
social derivades de les estadístiques oficials.
O1. Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Activitat que es realitza en el lloc de treball
62 188 145 191 103 5 122 40 856
37,8% 77,0% 63,3% 55,5% 30,4% 7,5% 14,8% 11,6% 33,5%
102 56 84 153 236 62 703 304 1700
62,2% 23,0% 36,7% 44,5% 69,6% 92,5% 85,2% 88,4% 66,5%
164 244 229 344 339 67 825 344 2556
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 00,0%
N
%
N
%
N
%
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari
Entrevistatusuari ono usuarid'Internet
Total
Personaldirectiu de
lesempreses ide les adm.públiques
Tècnics iprofessionals
científics iintel·lectuals
Tècnics iprofessionals
de suportEmpleats
administratius
Treballadorsde serveis
derestauració,personals,
protec
Treballadorsqualificats
en activitatsagràries ipesquer
Treballadorsqualificats
de laindústria imuntadors
Treballadorsno
qualificats
Activitat que es realitza en el lloc de treball
Total
Proves de khi quadrat
600,879a 7 ,000
614,727 7 ,000
431,716 1 ,000
2556
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 22,44.
a.
La taula O1 mostra la diferència de percentatges d'usuaris d'Internet segons l'ocupació professional.
S'hi veu una clara divisió social del treball entre els qui processen informació i els qui són productors
de béns i serveis. La divisió entre treball manual i intel· lectual es reflecteix directament en la
possibilitat d'accés a Internet. Però entre els treballadors de la informació, el personal directiu de les
empreses i les administracions públiques és el que té el percentatge més baix d'usuaris d'Internet:
només un 37,8%, en contrast amb els empleats administratius, per exemple, entre els quals hi ha un
55,5% d'usuaris. Aquesta dada és carregada de significació. Els professionals de direcció han accedit
molt menys a Internet (i al que això representa com a mode de gestió) que els seus subordinats
tècnics i administratius, amb el que això pot significar de desconeixement de la xarxa i, per tant, de
retard en la seva utilització o fins i tot d'utilització poc productiva de les possibilitats que té.
Lògicament, són els professionals i tècnics científics i intel· lectuals els qui tenen un nivell d'ús més alt
(el 77%), seguits dels tècnics i professionals de suport (un 63,3%). En canvi, els treballadors de la
indústria només són un 14,8% d'usuaris, percentatge que cau a l'11,6% en els treballadors no
qualificats.
La societat xarxa a Catalunya 278 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
O2. Mitjana d'hores a internet (intervals) * Activitat que es realitza en el lloc de treball
16 59 31 49 29 2 34 11 231
29,1% 34,3% 24,6% 29,9% 34,1% 40,0% 39,1% 32,4% 31,7%
22 56 46 59 27 1 30 9 250
40,0% 32,6% 36,5% 36,0% 31,8% 20,0% 34,5% 26,5% 34,3%
17 57 49 56 29 2 23 14 247
30,9% 33,1% 38,9% 34,1% 34,1% 40,0% 26,4% 41,2% 33,9%
55 172 126 164 85 5 87 34 728
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
Baixa(0,1-2h)
Mitjana(2,1-7h)
Alta (7,1o més)
Mitjanad'hores aInternet(intervals)
Total
Personaldirectiude les
empresesi de lesadm.
públiques
Tècnics iprofessionals
científics iintel·lectuals
Tècnics iprofessionals
de suportEmpleats
administratius
Treballadorsde serveis
derestauració,personals,
protec
Treballadorsqualificats
en activitatsagràries ipesquer
Treballadorsqualificats
de laindústria imuntadors
Treballadorsno
qualificats
Activitat que es realitza en el lloc de treball
Total
La intensitat d'usos d'Internet, mesurada per hores setmanals (taula O2), també mostra un ús menys
intensiu entre el personal directiu de les empreses i administracions públiques que no pas entre els
tècnics i empleats administratius, i fins i tot entre els treballadors de serveis i no qualificats. El que
sembla una paradoxa no ho és tant. Hi ha molts menys treballadors de la indústria i dels serveis que
utilitzen Internet, però els que la utilitzen ho fan més intensament, probablement perquè va associada
a la seva feina diària. Però la cosa veritablement significativa és que el personal directiu usuari
d'Internet té una intensitat d'ús menor que els seus empleats, cosa que reforça l'observació anterior.
Ara bé, la freqüència d'ús diari dels directius (61,7%) és igual o superior a la periodicitat dels tècnics i
professionals. És a dir, els grups directius utilitzen Internet molt menys que els seus empleats i, quan
la utilitzen, ho fan diàriament amb més freqüència que els seus subordinats, però amb menys
intensitat en termes d'hores setmanals. És, doncs, una utilització selectiva d'Internet, en contrast amb
la utilització més intensa per part dels tècnics i l'ús inferior per part dels treballadors manuals.
En els usos d'Internet des de la llar, l'ús diari és molt més freqüent entre el personal directiu. Això vol
dir que els directius que són usuaris d'Internet s'erigeixen en un grup internauta actiu que utilitza la
gamma de possibilitats d'Internet en tots sentits, cosa que hem percebut en certa manera en l'anàlisi
del comportament a Internet dels grups d'alt nivell d'ingressos. En canvi, els usos d'Internet des del
lloc de treball sembla que són més intensos, mesurats per l'ús diari, entre el personal tècnic, sobretot
entre els tècnics de suport. De manera que, malgrat el fet que hi ha un grup de dirigents internauta
actiu, el món professional apareix dominat per un ús d'Internet més intens entre el personal tècnic i
professional subaltern, cosa que convergeix amb la primera observació sobre el condicionament
ocupacional en l'accés a l'ús d'Internet. Es configuren, doncs, tres grups socialment significatius entre
els treballadors de la informació: els directius no internautes, els directius internautes, que són més
actius a casa que a la feina, i els tècnics i professionals, que són els que tenen una proporció més
alta d'usuaris i els que utilitzen Internet amb més intensitat, però sobretot en el context de la feina.
Entre ells, són sobretot els tècnics i professionals de suport els qui utilitzen Internet més activament,
però sempre amb un biaix professional en la utilització.
La societat xarxa a Catalunya 279 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
A continuació analitzarem les diferències d'usos qualitatius d'Internet segons la categoria ocupacional.
Com sempre, la immensa majoria utilitza el correu electrònic, però els usuaris de menys qualificació
ocupacional ho fan molt menys, mentre que són els tècnics i professionals de nivell més alt els qui
l'utilitzen més. Atès que l'ús de correu electrònic és un indicador d'ús multifacètic de la comunicació
per Internet, això reforça la hipòtesi dels professionals i tècnics com el principal grup d'internautes i el
menor grau d'inserció en la societat xarxa dels usuaris que són treballadors industrials, de serveis i,
sobretot, agraris.
El perfil ocupacional dels diferents usos d'Internet es pot obtenir mitjançant l'especificació social de
les esmentades activitats. Així, és interessant observar que les categories ocupacionals més elevades
(directius i professionals i tècnics superiors) són les que menys participen en xats, en contrast amb
els grups de treballadors (només un 17% dels professionals i tècnics superiors enfront d'un 42,6%
dels usuaris treballadors industrials). La participació en xats es presenta, així, com un indicador de
baix nivell cultural i professional en l'ús d'Internet, cosa que també es pot dir de la navegació sense
rumb fix, encara que en aquesta pràctica els directius se situen en un terme mitjà entre els qui ho fan
molt (treballadors industrials) i els qui ho fan menys (tècnics i professionals). Encara que tothom
compra poc per Internet, com sabem per les dades generals de l'enquesta, els directius són els qui hi
compren més, seguits pels professionals i tècnics superiors, sobretot llibres i discs (un 14,5% i un
14,4%) i productes informàtics (una pràctica del 21% dels directius, en contrast amb un 5,7% de la
mostra en general). També la compra i reserva d'entrades d'espectacles és una pràctica del 29% dels
directius, freqüència que cau a mesura que baixa el nivell ocupacional dels usuaris. Una observació
semblant concerneix la reserva de viatges (29,5% dels directius, 23,9% dels professionals, però
només 13,1% dels treballadors de la indústria) i les operacions bancàries des de casa, practicades
per un 38,7% dels directius i un 30,9% dels professionals. La feina des de casa és practicada amb
una freqüència inusualment alta (26,2%) pels professionals i tècnics superiors, i en un 19,4% pels
directius. En canvi els treballadors industrials i de serveis, i especialment els no qualificats, igual que
els empleats administratius, utilitzen Internet molt més per a buscar feina (entre un 12,3% i un 22,5%),
cosa que només fan un 1,6% dels directius: la societat de classes s'expressa directament en el tipus
d'ús d'Internet. Els tècnics i professionals de diferents nivells són els qui utilitzen més activament
Internet per a seguir cursos en línia. L'ús de videojocs és una pràctica escassa entre els directius i
tècnics, i relativament freqüent entre els treballadors menys qualificats. Baixar música de la xarxa és
molt més freqüent entre els treballadors industrials i de serveis, i sobretot entre els menys qualificats,
que no pas entre els tècnics, professionals i directius: la llibertat de productes a la xarxa sembla que
ja és una pràctica difosa entre els usuaris de les classes populars (el 60% dels treballadors no
qualificats, el 36,9% dels treballadors qualificats de la indústria i el 49,5% dels treballadors de serveis
–naturalment tot això sobre el total d'usuaris de cada categoria– baixen música de la xarxa). L'activitat
de mirar pornografia també és significativament més alta en el grup de treballadors menys qualificats.
La cerca d'informació ciutadana i de serveis públics i la cerca d'oferta formativa també són més
freqüents en els grups directius i professionals. La cerca d'informació sobre l'associació professional
La societat xarxa a Catalunya 280 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
també és més freqüent entre els tècnics i professionals, de la mateixa manera que ho són baixar
programari de la xarxa i consultar biblioteques i diccionaris. És interessant observar que la cerca
d'informació política i sindical interessa molt més els professionals i tècnics superiors (17,6%) que els
treballadors industrials (8,2%) o dels serveis (6,8%). En canvi, els treballadors menys qualificats tenen
una freqüència relativament alta, més que els altres grups, en usos d'Internet per a quedar amb els
amics i per a posar-s'hi en contacte quan estan desanimats.
En una perspectiva de conjunt, Internet reprodueix en gran manera les diferències de classe social
presents en l'estructura ocupacional, però no d'una divisió tradicional entre dirigents i treballadors.
Més aviat és el terreny privilegiat de la tecnoestructura de la societat xarxa, alhora que els
treballadors manuals són molt menys usuaris, menys actius i en usos més específics. Al costat dels
professionals i tècnics, hi ha un grup minoritari de directius que, una vegada accedeixen a Internet, se
l'apropien en la diversitat dels usos instrumentals, culturals i de consum. Els grups ocupacionals amb
menys qualificació, en canvi, se centren més en usos lúdics i de sociabilitat; però també la utilitzen
més que els altres grups per a la seva pròpia instrumentalitat: buscar feina, per exemple. Internet
reprodueix, i probablement amplia, la divisió en classes socials de la societat xarxa, almenys en
aquest primer moment històric de la seva formació, sense que això determini necessàriament la seva
transformació en pràctica social compartida una vegada que se'n difongui l'ús i es pugui elevar el
nivell de formació del conjunt de la població.
La societat xarxa a Catalunya 281 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
http://www.uoc.edu/in3/pic
5.4. Xarxes de sociabilitat i xarxes d'Internet
5.4.1. La naturalesa canviant de la sociabilitat en les societats xarxa
Els catalans són mestres de la sociabilitat pública: als cafès, a les cerveseries, als bars de tapes i als
restaurants. Es reuneixen als vespres, els caps de setmana i en els llargs dinars dels dies feiners.
Són loquaços, parlen contínuament cara a cara amb una animada gesticulació.
Contràriament, els nord-americans manifesten la sociabilitat mitjançant el telèfon i Internet, com a
mínim, en la mateixa mesura que ho fan cara a cara (Wellman, Carrington i Hall, 1988; Quan-Haase i
Wellman, 2002).1 Es recullen a la intimitat de casa seva i parlen per telèfon, intercanvien missatges
per Internet o visiten amics i familiars. Miren enrere cap als dies passats, els dies suposadament
daurats en què els seus avantpassats, fa trenta, cent, tres-cents anys, gaudien –n'estan convençuts–
de l'escalfor d'una veritable comunitat social. Es pregunten per què ha desaparegut allò que era
habitual temps enrere, mentre que noves formes de comunitat s'han introduït desapercebudament per
sota de les seves pantalles de radar.
Tanmateix, els investigadors han descobert comunitats socials pròsperes en tots els països que han
observat. Per exemple, la comunitat s'ha anat desenvolupant més en xarxes socials que no pas en
grups. Com a part d'aquesta transformació, a l'Amèrica del Nord i al nord d'Europa, s'ha produït un
desplaçament de les relacions socials des dels espais públics, fàcilment observables, cap als
domicilis privats, menys accessibles, és a dir, cap a la comunitat privatitzada. Si la gent es recull a
casa en lloc d'anar a fer-la petar als cafès, vol dir que probablement utilitzen Internet per a
intercanviar missatges privats o participar en grups de discussió: xatejant, xafardejant, malparlant,
compartint coneixements o organitzant activitats públiques i privades.
Cal comprendre quins tipus de comunitats socials prosperen a la societat xarxa, sota la influència
d'Internet. La xarxa de xarxes en contínua expansió pot ser la base de la creació i el manteniment de
la comunitat. Tal com mostra aquest estudi, més d'un terç dels catalans adults utilitzen actualment
Internet –a l'Amèrica del Nord hi tenen accés gairebé el 60% (Kew, Wellman i Chen, 2002)–. Com que
Internet s'ha infiltrat en la vida contemporània, els analistes han hagut de passar d'observar aquesta
xarxa com un món extern a observar com s'integra dins de la complexitat de la vida quotidiana. Es
pregunten si Internet augmenta, disminueix o transforma la comunitat. Tot i que el debat entorn de la
influència d'Internet sobre la comunitat ha estat continu, encara no n'ha sorgit cap model clar.
Aquest apartat descriu alguns dels camins que la Catalunya moderna ha seguit en convertir-se en
una societat xarxa. Se centra en aspectes quantitatius de la sociabilitat a Catalunya, dins i fora
d'Internet. Descriu el gran nombre de contactes locals a Catalunya, que es combina amb contínues
1 Les comparacions s'han establert respecte als Estats Units, el Canadà i “l'Amèrica del Nord” (aquí, a efectes operatius, el Canadà i els Estats Units) no perquè siguin societats ideals, que no ho són, sinó perquè és una comparació natural: la majoria de dades de les xarxes socials procedeixen de l'Amèrica del Nord, Internet hi va néixer i hi gaudeix actualment de la màxima penetració social.
La societat xarxa a Catalunya 282 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
trobades personals en públic. Això es compara amb els vincles geogràficament dispersos, connectats
en espais privats mitjançant el telèfon i Internet, que es troben a l'Amèrica del Nord i, en certa mesura,
al nord d'Europa.
5.4.1.1. Repensar els conceptes de sociabilitat, veïnat i comunitat
Moltes de les definicions de "comunitat" restringeixen aquest concepte de manera implícita o explícita
a allò que existeix en límits territorials més aviat petits, per exemple els d'un poble rural o un veïnat
concret. Com que el concepte de "comunitat" s'acostuma a definir, en part, per les interaccions socials
entre un conjunt de persones que es coneixen, la definició composta d'una "comunitat veïnal" és la
d'una àrea geogràfica limitada, en la qual molts dels residents es coneixen. Aquest ha estat
l'enfocament tradicional del passat, que va néixer de la bucòlica suposició que els feliços habitants
rurals representaven el model de vida comunitària, mentre que les comunitats urbanes s'esforçaven
en va per acostar-se a aquest ideal bucòlic.
Des dels anys seixanta, els científics socials han atacat enèrgicament l'antiga ortodòxia sobre la
naturalesa de la sociabilitat, la comunitat i la vida domèstica. Wellman (1979), basant-se en l'obra de
Manuel Castells, The Urban Question, 1972a, 1972b, va anomenar el debat sobre la naturalesa de la
comunitat en les condicions contemporànies la "qüestió comunitària". La qüestió comunitària es
pregunta:
(a) Com han afectat la comunitat els canvis socials com la informatització, la computerització,
la burocratització, la industrialització i la urbanització.
(b) Recíprocament, com afecta la societat la naturalesa canviant de la comunitat.
La qüestió comunitària va sorgir perquè els especialistes en comunitats van modificar les seves idees
sobre què constituïa una comunitat i on es podia trobar. Tenint en compte la seva importància per al
gènere humà i l'accessibilitat al discurs públic, es fàcil suposar que la qüestió comunitària d'alguna
manera sempre quedarà oberta. Amb tot, les anàlisis de la qüestió comunitària han experimentat
importants transformacions:
1. El zeitgeist d'optimisme comunitari nascut amb els moviments estudiantils i els moviments
pels drets civils (Fellman, 1973; Castells, 1982; Gitlin, 1987).
2. L'allunyament de l'especulació de saló i l'adopció de tècniques etnogràfiques i d'enquesta,
que han demostrat la persistència de les comunitats sempre que els científics socials s'han
pres la molèstia de buscar-les (Wellman i Leighton, 1979; Wellman, 1988).
3. El descobriment per part dels científics socials que els conflictes polítics violents sorgeixen
més com a conseqüència de l'enfrontament entre comunitats connectades amb interessos
La societat xarxa a Catalunya 283 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
compartits que no pas del cri de coeur de les comunitats desconnectades i alienades (Feagin,
1973; Feagin i Hahn, 1973; Tilly, 1979; Castells, 1983).
4. Una visió del passat que emfasitza la força de la comunitat en la transició del món premodern
al món modern (Wrightson i Levine, 1979; Kertzer i Hogan, 1989; Sabean, 1990).
5. Un èmfasi renovat en la importància de les relacions familiars, de parentiu i comunitàries al
llarg de la història (Hareven, 1977, 2000; Laslett, 1965, 1988).
6. Un interès per les comunitats definides més per subcultures compartides que no pas per
localitats compartides (Fischer, 1975).
Tant el treball de camp com la recerca en tècniques d'enquesta mostren que les relacions
comunitàries socials continuen essent fortes i abundants. Les grans institucions no han destruït ni
debilitat les relacions comunitàries. Ben al contrari: com més grans i inflexibles són les institucions,
més sembla dependre la gent dels vincles informals per a enfrontar-s'hi. La recerca ha mostrat que,
tot i que les comunitats poden haver canviat com a resposta a les pressions, oportunitats i restriccions
provinents de forces de gran envergadura, no s'han extingit. Protegeixen les famílies d'aquestes
forces, proporcionen ajuda mútua i funcionen com a bases segures per a entrar en l'engranatge del
món exterior (vegeu anàlisis de Choldin, 1985; Fischer, 1976; Gordon, 1978; Keller, 1968; Warren,
1978).
A l'Amèrica del Nord, els vincles veïnals continuen essent importants, però generalment només com a
relacions minoritàries de les xarxes personals. Per exemple, encara que els vincles amb els veïns i
els companys de feina només constitueixen una part minoritària dels vincles estrets i actius dels
habitants de Toronto, la fàcil accessibilitat d'aquest tipus de relacions locals fa que representin
gairebé la meitat de totes les trobades amb membres de la comunitat: cara a cara, per telèfon i per
Internet (Wellman, 1996). Als carrers cèntrics de Chicago (Sampson, Morenoff i Earls, 1999) i als
ordenats canals dels Països Baixos (Zamir, Volker i Flap, 2001), la companyonia, el suport i el control
social veïnal continuen essent importants.
Una manera de prendre part en una comunitat d'aquest tipus és interaccionar en espais semipúblics,
en llocs com pubs o cafès (Scorsese, 1973; Oldenberg, 1989). Això és una comunitat entesa com a
activitat pública, de la qual és òbviament un bon exemple la que viu i es desenvolupa amb força als
carrers de Catalunya.
A l'Amèrica del Nord, la major part de la comunitat social és activitat privada, basada en les
interaccions a les llars. Aquesta és una situació més factible a l'Amèrica del Nord contemporània
perquè les grans dimensions de les cases faciliten el fet de convidar els membres de la comunitat
(Warren, 1978; Michelson, 1976). Per això, al Levittown suburbà, Nova Jersey (Gans, 1967), i al sud
d'Ontario, fora dels límits de les ciutats (Clark, 1966), els analistes van documentar poca interacció
La societat xarxa a Catalunya 284 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
comunitària en espais públics, però un bon nombre de visites entre veïns. "Abunden els indicadors
d'un increment de l'activitat privada a expenses de l'activitat pública, especialment als Estats Units"
(Lofland, 1989, pàg. 92). Al mateix temps, com a conseqüència de l'emancipació de la dona, la
comunitat de dones, que tradicionalment havia estat privada en el passat, s'ha fet més pública.
El cas recent de "Netville" (prop de Toronto, Canadà) és especialment interessant perquè l'accés dels
seus habitants a un servei d'Internet d'alta velocitat va ajudar a reunir els membres del veïnat en
trobades cara a cara, des de visites a domicilis privats fins a barbacoes semipúbliques (Hampton,
2001; Hampton i Wellman, 2002a). Els que no estaven integrats en el servei d'alta velocitat es reunien
només una tercera part del que ho feien molts veïns. En aquest cas, Internet es va mostrar
especialment apropiada per a afavorir els vincles entre coneguts, que són més dèbils; els vincles
d'amistat, més forts, depenien més de trobades inicials cara a cara.
A l'Amèrica del Nord, i encara més a Catalunya, la localitat encara té importància, malgrat els canvis
que la modernització i la informatització han comportat. La gent encara fa de bon veí, visita els
familiars, s'ajuda mútuament i es molesta per les festes sorolloses del veí del costat. La proximitat
física continua afectant la freqüència en què la gent es veu i proporciona ajuda material (Wellman,
1996; Wellman i Potter, 1999; Wellman i Frank, 2001). Els veïnats romanen refugis davant les
pressions externes, medis on és fàcil ser sociable amb altres persones que es troben sovint, fonts
d'ajut interpersonal per a enfrontar-se a la gran burocràcia, i uns mitjans útils per a garantir la
seguretat dels carrers (Wellman, 1988; Lofland, 1989; Sampson, Morenoff i Earls, 1999). Tot i que els
veïnats forts continuen existint en les societats xarxa, el concepte de "veïnat" ja ha deixat de ser
sinònim del de "comunitat".
Encara que molts veïnats s'han mantingut molt vius, la proliferació d'extenses xarxes de transports i
comunicacions barates i eficients ha permès augmentar la facilitat dels contactes i la distància a què
es mantenen: pel que fa al transport, des dels ferrocarrils fins a les autopistes i els avions; quant a la
comunicació, des del correu nocturn fins a les trucades directes a llarga distància i el correu electrònic
a Internet (Meier, 1962; Wellman, 2001). Això ha portat a observar la comunitat més com un conjunt
de xarxes de relacions socials, des d'un punt de vista funcional, que no pas com un conjunt de
localitats, des d'una perspectiva espacial (p. ex., Tilly, 1974; Craven i Wellman, 1973; Wellman i
Leighton, 1979). La comunitat es va "alliberar" (Wellman, 1979) del seu constrenyiment en veïnats.
Quan les comunitats han començat a definir-se més des d'una perspectiva social que no pas espacial,
s'ha fet evident que no solament s'han mantingut, i fins i tot han prosperat, sinó que s'han transformat.
Els individus que participen en les societats xarxa, més que ser membres plens d'un grup de parentiu
o d'un teixit local dens, ara combinen diversos papers com a membres limitats de comunitats de
xarxes múltiples, especialitzades, extenses i basades en interessos definits. Si s'adopta una definició
social de comunitat i no una definició espacial, rarament es troben les comunitats contemporànies
només als veïnats (Wellman i Leighton, 1979; Wellman, 1999a; Wellman, 1999b). Aquest fenomen
La societat xarxa a Catalunya 285 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
tampoc no és estrictament nord-americà. Per exemple, Nozawa (1997) i Otani (1999) mostren que
aquest no localisme també predomina al Japó, malgrat que les seves nombroses institucions locals
promouen la comunitat i el control social local. A l'Iran, Bastani (2001a) mostra que els habitants de
classe mitjana de Teheran formen part de xarxes comunitàries constituïdes per una mescla de vincles
locals i no locals. No obstant això, com també mostren les anàlisis de Nashville, de Lee i Campbell
(1999), l'estudi de Santiago de Xile, d'Espinoza (1999), i l'anàlisi de la densament connectada
"Netville", prop de Toronto, de Wellman (Hampton, 2001; Hampton i Wellman, 2002b), moltes
relacions socials romanen als veïnats.
A l'Amèrica del Nord, les interaccions comunitàries s'han desplaçat cap als domicilis privats –on es
produeixen la major part de visites, trucades telefòniques i intercanvi de correus electrònics–, tot
allunyant-se dels models de conversa en espais públics com, per exemple, bars, cantonades i
cafeteries. Per exemple, el nombre de nord-americans que es relacionen habitualment amb els veïns
ha disminuït contínuament, com a mínim, durant els últims 25 anys. L'any 1999, només el 20%
passava una vetllada social amb veïns diversos cops a la setmana, enfront del 30% que ho feia l'any
1974. D'una manera semblant, les sortides habituals als pubs han disminuït de l'11% al 8% (Smith,
1999).
L'augment de la velocitat de les transaccions ha afavorit la densitat interactiva. La gran metròpolis és
accessible i es poden mantenir enllaços a diverses xarxes socials amb més facilitat. Fins a la
proliferació quasi simultània dels ferrocarrils i els telègrafs a mitjan segle XIX, la velocitat de
comunicació era gairebé la mateixa que la velocitat de transport de porta a porta. El telègraf va
incrementar en gran manera aquesta velocitat de comunicació. Des d'aleshores, la velocitat de
transport efectiva ha passat dels 50 km/h dels primers ferrocarrils a multiplicar-se per dos fins a
arribar als 100 km/h dels automòbils, per cinc fins als 250 km/h dels trens d'alta velocitat i per
cinquanta fins als 750 km/h dels avions de passatgers.
Tot i que el telègraf només s'acostumava a utilitzar per a missatges curts i d'alta prioritat, va ser el
presagi del divorci entre la comunicació i el transport. L'augment de la velocitat de la comunicació
rutinària ha estat més espectacular que l'augment de la velocitat de transport. La comunicació es va
alliberar de la necessitat de ser transmesa per algú a algun lloc. Quan els sistemes de telefonia a
llarga distància van proliferar i es van fer accessibles per a la vida quotidiana, la velocitat de 50 km/h
del correu transportat pels primers trens es va multiplicar per més de 50.000. Aquest augment de
velocitat va convertir en residuals les comunicacions de porta a porta i va permetre establir més
comunicacions de lloc a lloc o de persona a persona. La longitud del missatge es va convertir en un
factor limitador més important que la distància a la qual el missatge s'havia de transmetre. Més que
no pas en cap altre moment de la història, la gent només es comunica amb els veïns perquè ho vol
fer, no perquè ho hagi de fer.
La societat xarxa a Catalunya 286 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Els analistes van descobrir que sovint la comunitat s'havia desplaçat fora de la seva base veïnal
tradicional en afeblir-se les restriccions d'espai. Tret de situacions de segregació ètnica o racial (p.
ex., Lee i Campbell, 1999; Boal, 1972), les comunitats nord-americanes contemporànies rares
vegades són grups de vincles de base àmplia, de teixit dens i amb lligams forts. Acostumen a ser
xarxes ramificades de vincles especialitzats, de teixit dispers i amb lligams febles. Per tant, els
analistes haurien de ser capaços de trobar una comunitat a qualsevol lloc on sigui: als veïnats, en les
solidaritats familiars o en xarxes més extenses que inclouen molts amics i coneguts.
Els individus no viuen aïllats, sinó que funcionen mitjançant l'"individualisme en xarxa" (Wellman,
2000) o, per dir-ho potser més acuradament, la connexió en xarxa personalitzada. Més que
integrar-se en el mateix grup a què pertanyen els qui l'envolten, cada persona té la seva pròpia xarxa
comunitària. Els membres de la família tenen horaris diferents, les reunions familiars disminueixen, i
fins i tot els àpats comuns disminueixen. En lloc de pertànyer a dos grups de parentiu estables, els
individus sovint tenen relacions familiars complexes, amb fillastres, excònjuges (i la seva
descendència) i múltiples grups de parents polítics. Les comunitats són extenses, amb lligams dèbils,
de teixit dispers i fragmentàries. La major part dels individus funcionen en múltiples comunitats
parcials, ja que es relacionen amb xarxes movedisses i amorfes de parents, veïns, amics, companys
de treball i vincles organitzatius. Les activitats i relacions no tenen una estructura organitzativa; més
aviat són de tipus informal. Si van a jugar a bitlles, gairebé mai no s'incorporen a lligues oficials
(Putnam, 2000). Només una part minoritària dels membres de la xarxa estan connectats els uns amb
els altres. La majoria d'amics i familiars viuen en veïnats diferents; molts viuen en àrees
metropolitanes diferents. A la feina, la gent acostuma a treballar amb persones que són lluny i no pas
amb les que seuen al costat (Wellman, Carrington i Hall, 1988).
Les relacions personals nord-americanes estan formades per una mitja dotzena de vincles estrets i
potser per una dotzena d'actius, si no són molt estrets, del total de 1.000 a 1.500 relacions
interpersonals informals que molta gent manté (Boissevain, 1974; Pool i Kochen, 1978; Kochen,
1989). Moltes xarxes socials a l'Amèrica del Nord estan formades per una meitat de parents i l'altra
meitat d'amics, veïns i companys de feina. Poca gent manté vincles comunitaris actius amb tots o
amb la majoria dels parents. Pel que fa als veïns o companys de treball, sovint inclouen només una o
dues relacions estretes, però 6 o 10 vincles més dèbils. Per exemple, a Toronto, el vincle actiu d'una
xarxa abraça de mitjana uns 14,5 km entre residències (Wellman, Carrington i Hall, 1988). La gent
només coneix sis o set veïns prou bé per a parlar-hi (Gates, Stevens i Wellman, 1973).
Com que els vincles gairebé mai no són de lligams forts a l'interior d'una única xarxa, actuen com a
"ponts locals" que connecten indirectament membres d'una comunitat amb una altra (Granovetter,
1973, 1982). Els individus tenen una habilitat creixent per a connectar amb un gran nombre de medis
socials i una menor implicació concomitant en cada medi. Els vincles creuats uneixen i integren medis
socials, en comptes de grups aïllats i amb lligams forts. La natura complexa i especialitzada de les
comunitats de persones implica que són xarxes fragmentades, que permeten arribar a moltes
La societat xarxa a Catalunya 287 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
persones mitjançant cadenes curtes d'"amics d'amics" (Boissevain, 1974). Aquests enllaços múltiples
augmenten les oportunitats en els medis en què els individus poden participar i amb els quals es
poden identificar. En xarxes d'aquest tipus, però, els individus no poden dependre de la voluntat o del
control social d'una comunitat cohesionada. En canvi, per a gestionar els seus assumptes sovint han
de buscar, mantenir i mobilitzar activament, un per un, els seus vincles ramificats, més que no pas
confiar en comunitats de teixit dens que facin la seva tasca de manteniment.
5.4.1.2. Xarxa de capital social
Els vincles socials sovint subministren "capital en xarxa", la forma de "capital social" que proporciona
recursos mitjançant vincles interpersonals. S'hi pot accedir fàcilment, normalment és de caràcter
especialitzat i està distribuït de manera irregular entre els individus, els vincles i les xarxes. Els
membres de la xarxa proporcionen ajuda emocional, ajuda material, informació, companyonia i un
sentit de pertinença. El seu suport social és una de les maneres bàsiques en què les famílies obtenen
recursos per a la vida quotidiana, aprofiten oportunitats i redueixen incerteses (Wellman, 1979;
Willmott, 1986, 1987; Pahl, 1984). El suport que proporcionen les comunitats de persones és eficaç,
barat, flexible, individualitzat i més controlable que l'ajuda provinent de les burocràcies. A gran escala,
la transformació de les societats nacionals i globals en "societats xarxa" (Wellman, 1988, 1996, 2001;
Castells, 1996, 2000) suggereix la utilitat de considerar el capital social com un producte de les xarxes
comunitàries de persones i dels grups oficialment institucionalitzats.
Disposem de tot un seguit de mostres de diferents societats. A França, parents i veïns s'ajuden
mútuament, però amics i veïns són els confidents (Ferrand, Mounier i Degenne, 1999). A Califòrnia hi
ha diferències entre els parents conciliadors i els amics que ofereixen bona companyonia (Fischer,
1982; Schweizer, Schnegg i Berzborn, 1998). A Toronto, els membres actius de la comunitat
acostumen a proporcionar només un o dos dels cinc tipus de suport social, per exemple petits serveis
i ajuda emocional, però no grans serveis, companyonia o ajuda financera (Hall i Wellman, 1985;
Wellman i Wortley, 1989, 1990). En canvi, els cònjuges de Toronto s'ofereixen un a l'altre tot tipus de
suport social (Wellman i Wellman, 1992).
Els membres de la xarxa que proporcionen petits serveis o ajuda emocional gairebé mai no ofereixen
grans serveis, companyonia o ajuda financera (Wellman, Carrington i Hall, 1988; Wellman i Wortley,
1989, 1990). Els pares i els fills adults proporcionen el ventall més ampli de suport, tot i que gairebé
mai no ofereixen companyonia social. Els vincles accessibles –els individus que viuen o treballen a
prop, o que tenen freqüents contactes personals o per mitjà de telecomunicacions– proporcionen
béns i serveis importants (Wellman i Wortley, 1990). La força dels vincles és important; els màxims
nivells de suport els ofereixen els vincles socialment propers, voluntaris i de rol múltiple. Per exemple,
els col· laboradors que són amics s'intercanvien més missatges electrònics (Haythornthwaite i
Wellman, 1998).
La societat xarxa a Catalunya 288 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
L'eventual suport d'aquestes comunitats fragmentades té efectes més amplis per a la societat. El
suport que proporcionen enforteix els lligams comunitaris i socials, alhora que proporciona els
recursos necessaris (Fischer, 1982; Wellman, 1999a; Schweizer et al., 1998). Per a la societat,
aquestes comunitats desenvolupen capital en xarxa, que transporta recursos, confirma identitats,
influencia comportaments i reforça els vincles integradors entre individus, famílies i grups (Durkheim,
1893; Espinoza, 1999; Ferrand, Mounier i Degenne, 1999; Castells, 2000; Popielarz, 1999).
5.4.1.3. La "glocalització" de la sociabilitat
L'allunyament del contacte propi del poble i la implantació del contacte de lloc a lloc han representat
un allunyament doble de la implicació en un únic lloc i en un únic grup. És important, des d'un punt de
vista conceptual i pràctic, no barrejar aquests dos allunyaments. El canvi al contacte de lloc a lloc
permet als individus trobar una comunitat sense estar estretament vinculats ni amb el seu veïnat físic
(lloc) ni amb la seva comunitat veïnal (grup). El contacte de lloc a lloc significa que les localitats
encara poden ser importants, però que aquestes localitats poden ésser lluny d'on es viu. És la
intersecció del que Manuel Castells (1996, 2000) ha anomenat l'"espai de llocs" tradicional i l'"espai
de fluxos" en desenvolupament.
La transició del grup a la connectivitat en xarxa ha comportat un canvi en la consideració de la llar i el
lloc de treball com a unitats principals d'activitat. Si la definició de "comunitat" es fa més des d'un punt
de vista social que no pas espacial, és evident que les comunitats contemporànies gairebé mai no es
limiten als veïnats. Sovint són comunitats que comparteixen més aviat interessos que no pas parentiu
o localitat.
Els vincles locals s'han fet distants a causa de l'elevat índex de mobilitat residencial a la major part del
món desenvolupat i del ràpid creixement de la mobilitat a llarga distància al Tercer Món (Cadwallader,
1992). Moltes relacions s'estenen més enllà de l'àrea metropolitana i n'hi ha un nombre apreciable
que travessen el continent o l'oceà. Per exemple, els immigrants arribats a un suburbi ben connectat
prop de Toronto han pogut mantenir millor els seus vincles que no pas els que no tenen accés a
Internet (Hampton i Wellman, 2001, 2002a).
Las comunitats de persones s'han "glocalitzat", és a dir, s'han fet globals i locals (vegeu també
Robertson, 1992). Aquesta glocalització, però, es produeix entre les parets d'una casa i no dintre dels
límits d'un veïnat. El lloc –en forma de llars i unitats de treball– continua essent important, fins i tot si
el veïnat o el poble no ho són. Les comunitats de persones tenen lligams domèstics, però amb vincles
molt menys forçats per la distància que en les generacions anteriors. Les llars i les unitats de treball
són bases d'interacció importants. I també proporcionen llocs a partir dels quals funcionen els
automòbils, els telèfons (amb fils) i les connexions d'Internet.
La societat xarxa a Catalunya 289 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Les xarxes glocalitzades funcionen amb molta més independència del seu entorn que no pas els
grups. No es tracta de desintegració social. Els individus i els llocs estan connectats. Hi ha, però,
poca intersecció social o física amb els espais intermedis entre les llars. Hi ha connectivitat de lloc a
lloc i no de porta a porta. Sovint, la gent entra en una autopista prop de casa seva i surt a prop de
casa del seu amic o col· lega, amb una percepció molt limitada del que hi ha pel mig. Els viatges amb
avió i el correu electrònic s'han divorciat físicament encara més del territori i de les societats que
recorren.
Les xarxes socials glocalitzades de lloc a lloc uneixen llars i individus (Wellman i Leighton, 1979;
Wellman, 1979, 1999a). La gent va d'algun lloc a algun lloc per conèixer una o més persones,
normalment a l'interior de les cases. O bé la gent truca d'algun lloc a una casa per parlar amb la
família: algú en particular o qualsevol persona que contesti. La llar es allò que es visita, on es telefona
o on s'envien missatges electrònics. Les relacions amb la llar continuen essent en certa manera
comunitàries, de suport i control. Són les bases domèstiques a partir de les quals els individus es
comuniquen personalment i etèriament per integrar-se a les seves xarxes. De vegades, unes xarxes
de base domèstica d'aquest tipus funcionen en espais privats que no afecten àrees locals
circumdants. A més, els vincles socials (entre parelles casades) al món occidental impliquen sovint
tant els marits com les mullers. Veuen els amics comuns, interactuen amb els familiars de cadascú i
reben suport dels seus parents polítics tan fàcilment com en reben de la seva pròpia família. Això crea
un sistema fluid d'accés als recursos, siguin materials, cognitius o d'influències. Canviant i maniobrant
entre xarxes, els individus poden utilitzar vincles d'una xarxa per a portar recursos a una altra. Saber-
se connectar (en línia i fora de línia) es converteix en un recurs de capital humà i tenir una xarxa de
suport esdevé un recurs de capital social, que crea la possibilitat d'enllaçar, comerciar i cooperar (Lin,
2001; Wellman i Frank, 2001).
En unes xarxes de lloc a lloc d'aquest tipus, el control de recursos és una mescla de control de la
propietat i control de la connexió en xarxa. Saber-se connectar (en línia i fora de línia) es converteix
en un recurs de capital humà i tenir una xarxa de suport esdevé un recurs de capital social (Wellman i
Wortley, 1990). El cost pot ser la pèrdua d'una comunitat local visible i clarament present, que pot
proporcionar un fort sentit d'identitat i pertinença. El guany és l'augment de la diversitat d'oportunitats,
un horitzó més ampli per a l'acció individual i l'alliberament del control restrictiu d'un únic grup.
La societat xarxa a Catalunya 290 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.4.2. Sociabilitat i comunitat a Catalunya2
Fins a quin punt la sociabilitat a Catalunya reflecteix les tendències socials generals que s'acaben de
descriure? Fins a quin punt han forjat els catalans les pròpies formes de sociabilitat en la seva
societat en xarxa, dintre i fora d'Internet? Aquest apartat utilitza resultats de l'enquesta "Projecte
Internet Catalunya" per a tractar aquestes qüestions. L'anàlisi comença amb les relacions
domèstiques i després s'obre a l'exterior per a observar les relacions amb els progenitors, altres
familiars, amics i veïns. Un apartat subsegüent tracta de la manera en què Internet afecta la
sociabilitat a Catalunya.
5.4.2.1. Relacions domèstiques
Continuen sopant juntes les famílies? Històricament, els sopars han estat l'hora punta en què les
famílies es reuneixen. Pagesos, estudiants i obrers van a sopar a casa d'una manera rutinària si no
treballen per torns. És el moment d'intercanviar les novetats del dia, de conversar i de discutir. Totes
aquestes activitats, combinades amb el menjar, generalment promouen un sentit de col· lectivitat
familiar.
Robert Putnam (2000) ha suggerit una disminució important dels sopars familiars als Estats Units.
Mentre que l'any 1978 el 50% dels americans deien que sopaven junts habitualment, el 1998 només
ho afirmaven el 34%: un terç menys aproximadament. Putnam veu aquest fet com un indicador de la
disminució de la solidaritat del grup domèstic. Per dir-ho més neutralment, és un indicador de la
transformació de les xarxes de grup en xarxes personalitzades. A la llar, els membres de la família
encara estan connectats, però tenen horaris diferents a causa de les exigències del treball i l'escola i
els al· licients de les activitats d'oci.
Com a element indicador de la interacció a les llars, es va preguntar als enquestats quantes vegades
sopaven junts els membres de la família, o bé si sopaven sols. Contràriament als americans, els
catalans acostumen a sopar junts a casa. Tot i que no hi ha dades de tendències a Catalunya similars
a les de Putnam, en aquesta enquesta es preguntava als participants quantes vegades sopaven a
casa amb altres membres de la família. Quasi dos terços (61,1%) dels catalans sopen junts amb tots
els membres de la família cada vespre, set vespres la setmana. Un altre 17,7% sopen junts de quatre
a sis vespres a la setmana. Per tant, gairebé tots els catalans (78,8%) fan la majoria dels sopars amb
tots els membres de la família.
2 En l’anàlisi estadística presentada a l’apartat 5.4.2 i següents, cada taula s’ha calculat sobre el conjunt d’individus que proporcionen la informació sobre les seves conductes de sociabilitat segons la variable definida a cada taula. Com que el nivell de resposta varia, els totals de cada taula poden ser diferents. Aquest fet no disminueix la significació estadística de les relacions entre variables obtingudes, que han estat mesurades mitjançant tests de significació. Tenint en compte la grandària de la submostra analitzada, tampoc no s’altera significativament el nivell de representatividad estadística.
La societat xarxa a Catalunya 291 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
S1. Durant els últims set dies, quantes vegades van sopar tots elsmembres de la llar reunits? * Entrevistat usuari o no usuari d'Internet
104 161 265
10,5% 9,1% 9,6%
29 28 57
2,9% 1,6% 2,1%
61 98 159
6,2% 5,5% 5,8%
48 59 107
4,9% 3,3% 3,9%74 69 143
7,5% 3,9% 5,2%
117 109 226
11,9% 6,1% 8,2%
50 68 118
5,1% 3,8% 4,3%
504 1185 1689
51,1% 66,7% 61,1%
987 1777 2764100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N%
N
%
N
%
N
%
N
%N
%
Cap
1
2
3
4
5
6
7
Durant els últimsset dies, quantesvegades vansopar tots elsmembres de lallar reunits?
Total
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari
Entrevistat usuari o nousuari d'Internet
Total
Els usuaris d'Internet tenen significativament3 menys possibilitats que la resta de catalans de fer junts
tots els sopars o la majoria. Com més temps fa que els individus utilitzen Internet, menys probable és
que sopin amb els altres membres de la llar set dies a la setmana. Per exemple, el 66,7% dels
catalans que no utilitzen Internet sopen junts cada dia. En canvi, ho fan el 60,5% dels que han estat
connectats en línia durant un any o menys, el 59,4% dels que hi han estat connectats entre un any i
dos i el 55,5% dels usuaris veterans que han estat en línia més de dos anys.
La diferència entre els usuaris i els no usuaris d'Internet només es fa evident per als que sopen junts
tots set vespres. No hi ha diferències entre els usuaris i els no usuaris d'Internet pel que fa al nombre
de vegades que sopen junts més de quatre vespres a la setmana. És important no exagerar les
diferències petites o moderades. La realitat més important és que els usuaris catalans d'Internet (i
també els no usuaris) sopen junts amb la família cada vespre.
Han augmentat o han disminuït les activitats domèstiques? La gran majoria d'enquestats declara
que el nivell de les seves activitats domèstiques s'ha mantingut gairebé igual durant l'any passat. El
percentatge de catalans que ho declara és alt i constant amb relació a diferents tipus d'activitats:
converses amb membres de la família, 84,9%; discussions amb membres de la família, 81,6%;
activitats amb els fills, 79,1%.
3 En aquest apartat, s’utilitza la paraula significatiu per a indicar que la relació compleix la convenció estadística comuna que estableix que la relació és probablement certa per a la població adulta catalana, almenys en 95 casos de cada 100. El test khi quadrat s’utilitza per a taules quadrades. Els nivells significatius s’utilitzen amb prudència perquè, en una mostra àmplia com aquesta, és possible que resultats substancialment trivials siguin estadísticament significatius.
La societat xarxa a Catalunya 292 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Taula S2: Percentatge d’entrevistats que afirmen que les converses, les baralles o les activitats
amb els membres de la llar han aumentat, disminuit o s’han mantingut igual
Usuaris No Usuaris Total
N Percentatge N Percentatge N Percentatge Converses Han augmentat 116 11,7% 155 8,6% 271 9,7% S’han mantingut
igual 810 81,5% 1557 86,7% 2367 84,9%
Han disminuït 68 6,8% 83 4,6% 151 5,4% Total 994 100% 1795 100% 2789 100% Baralles Han augmentat 80 18,6% 150 11,0% 230 12,8% S’han mantingut
igual 312 72,4% 1112 81,2% 1424 79,1%
Han disminuït 39 9,0% 107 7,8% 146 8,1% Total 431 100% 1369 100% 1800 100% Activitats amb nens Han augmentat 77 7,9% 102 5,7% 179 6,5% S’han mantingut
igual 774 79,2% 1477 82,9% 2251 81,6%
Han disminuït 126 12,9% 203 11,4% 329 11,9% Total 977 100% 1782 100% 2759 100%
En quina mesura està associat l'ús d'Internet amb qualsevol augment o disminució d'aquestes
activitats domèstiques? En les tres activitats domèstiques estudiades, la majoria d'usuaris i de no
usuaris d'Internet declaraven que les seves activitats domèstiques s'havien mantingut gairebé igual
durant l'any passat.
Entre la minoria de catalans que declaren que s'han produït canvis en les seves activitats
domèstiques, els usuaris d'Internet tenen una tendència significativament superior a la dels no usuaris
a esmentar augments i disminucions de les seves converses amb membres de la família. Així,
l'11,7% d'usuaris d'Internet declaren que s'ha produït un augment de les converses i el 6,8%, una
disminució. En canvi, el 8,6% de no usuaris declaren que hi ha hagut un augment i el 4,6%, una
disminució. El percentatge d'usuaris d'Internet que declaren que les converses han augmentat o
disminuït no varia de manera apreciable segons el temps que fa que hi estan connectats. Potser els
usuaris d'Internet són més sensibles als canvis (siguin augments o disminucions) en les converses
socials que no pas els no usuaris.
Quatre cinquenes parts (81,6%) dels catalans declaren que no hi ha hagut canvis pel que fa a les
discussions familiars. Els usuaris d'Internet tenen més tendència que els no usuaris a esmentar
augments i disminucions de les seves discussions familiars durant l'any passat. El contrast més
important es dóna amb els nouvinguts a Internet: el 82,9% dels no usuaris declaren que no hi ha
hagut cap canvi en les discussions familiars durant l'any passat, en comparació del 74,1% de nous
usuaris. El percentatge dels nous usuaris (12,6%) que havien tingut més discussions familiars durant
l'any passat és més del doble que el dels no usuaris (5,7%). D'una altra banda, un percentatge
La societat xarxa a Catalunya 293 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
lleugerament superior de nous usuaris (13,3%) respecte a no usuaris (11,4%) havia tingut menys
discussions familiars l'any passat que durant l'any anterior.
Els fills acostumen a estar més familiaritzats amb Internet que no pas els seus pares. Això pot
explicar per què la probabilitat que els usuaris d'Internet hagin incrementat les activitats amb els fills
durant l'any passat és superior a la dels no usuaris: el 18,6% dels usuaris d'Internet han augmentat
les seves activitats, en comparació de l'11,0% dels no usuaris. Entre els catalans, l'augment de
l'activitat amb els fills es produeix amb una probabilitat més de dues vegades superior a la de la
disminució de l'activitat, tant pel que fa als usuaris d'Internet (9,0%) com als no usuaris (7,8%). Els
que ja tenen força experiència amb Internet tenen una probabilitat superior d'haver augmentat
l'activitat amb els fills: el 12,7% dels que hi han estat connectats més de dos anys, enfront del 9,7%
dels que hi han estat entre un i dos anys.
5.4.2.2. Progenitors (pares i mares)
Nombre: La major part dels progenitors dels catalans són vius i formen part de les seves xarxes
personals. Com a mostra de la longevitat superior de les dones, el percentatge de mares que viuen és
superior al dels pares: el 63,0% enfront del 51,8%. Els enquestats declaren 1,1 progenitors per terme
mitjà a les seves xarxes.4 En aquest apartat es consideren membres de les xarxes personals tots els
progenitors, familiars, amics i veïns amb qui els enquestats declaren mantenir un contacte significatiu
al llarg de l'any.
Taules S3a. Percentatge de progenitors vius dels entrevistats
El seu pare viu?
661 22,0 22,0
895 29,8 51,8
1416 47,1 98,9
33 1,1 100,0
3005 100,0
NP (viu amb el seu pare)
Sí
No
NS/NC
Total
N % % acumulat
La seva mare viu?
764 25,4 25,4
1129 37,6 63,0
1091 36,3 99,3
21 ,7 100,0
3005 100,0
NP (viu amb la seva mare)
Sí
No
NS/NC
Total
N % % acumulat
Localització: La majoria de progenitors catalans viuen a prop dels seus fills adults, la qual cosa
facilita la sociabilitat cara a cara. Tres quartes parts (74,6%) dels pares dels enquestats viuen al
La societat xarxa a Catalunya 294 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
mateix municipi: a la mateixa casa (42,9%) o a qualsevol altre lloc del municipi (31,7%). Més de la
meitat dels pares que no viuen a la mateixa llar, viuen a prop, al mateix municipi (55,5%). La major
part de la resta viuen en un altre lloc de Catalunya (14,7%). Alguns viuen en un altre lloc d'Espanya
(7,1%) i uns quants viuen a l'estranger (3,6%).5
Les mares tenen un patró de residència semblant. Tres quartes parts (74,3%) de les mares
enquestades viuen al mateix municipi, sigui a la mateixa casa (40,6%) o a qualsevol altre lloc del
municipi (33,7%). De manera semblant als pares, més de la meitat de les mares que no viuen a la
mateixa llar, viuen a prop, al mateix municipi (56,7%). La major part de la resta viuen en un altre lloc
de Catalunya (14,8%). Algunes viuen en un altre lloc d'Espanya (7,3%) i unes quantes viuen en altres
països (3,6%).
Contacte: Amb tanta proximitat geogràfica, no és sorprenent que la majoria de catalans vegin els
seus progenitors cada dia. Molts perquè viuen a la mateixa llar. Però, fins i tot quan els progenitors
viuen en un altre lloc, el contacte és freqüent. Per exemple, un terç (33,3%) de les persones que no
comparteixen la llar amb els pares els veuen cada dia i el 35,3% veuen les mares cada dia. Si no
cada dia, almenys una vegada a la setmana: el 34,1% visiten setmanalment els pares i el 35,1%, les
mares. Només el 21,6% dels catalans que no viuen amb els pares els veuen una vegada a l'any o
menys, i només el 18,9%, pel que fa a les mares. Tenint en compte la gran quantitat de catalans que
viuen amb els seus progenitors, el percentatge dels que rares vegades els veuen és baix.
Aproximadament el 10% veuen els seus progenitors una vegada a l'any o menys.
Taules S3b Contacte amb els progenitors
Amb quina freqüència es troba personalment amb el seu pare? * Entrevistat usuari o no usuarid'Internet
131 162 293
33,6% 33,1% 33,3%
149 151 300
38,2% 30,9% 34,1%
53 48 101
13,6% 9,8% 11,5%
44 93 137
11,3% 19,0% 15,6%
13 35 48
3,3% 7,2% 5,5%
390 489 879
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Cada dia
Almenys un cop persetmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
Amb quina freqüènciaes troba personalmentamb el seu pare?
Total
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari
Entrevistat usuari o nousuari d'Internet
Total
4 En aquest apartat relatiu a la sociabilitat amb els progenitors, las medianes i les mitjanes són iguals. 5 L’anàlisi de les dades per a trobar diferències entre homes i dones no va mostrar diferències significatives. En canvi, les dades de les xarxes personals canadenques reflecteixen que les dones tenen xarxes més àmplies, pel fet de relacionar-se amb un nombre més gran de familiars i veïns (Wellman, 1992).
La societat xarxa a Catalunya 295 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Amb quina freqüència parla per telèfon amb el seu pare? * Entrevistat usuari o no usuarid'Internet
94 96 190
24,2% 19,6% 21,6%
193 220 413
49,6% 44,9% 47,0%
38 83 121
9,8% 16,9% 13,8%
4 12 16
1,0% 2,4% 1,8%
60 79 13915,4% 16,1% 15,8%
389 490 879
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N%
N
%
N
%
N
%N
%
Cada dia
Almenys un cop persetmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
Amb quinafreqüència parlaper telèfon ambel seu pare?
Total
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari
Entrevistat usuari o nousuari d'Internet
Total
Amb quina freqüència es comunica per Internet amb el seu pare? * Entrevistat usuari ono usuari d'Internet
2 2
,5% ,2%
6 6
1,5% ,7%
3 3
,8% ,3%
5 5
1,3% ,6%
374 510 884
95,9% 100,0% 98,2%390 510 900
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Cada dia
Almenys un cop persetmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
Amb quinafreqüència escomunica perInternet ambel seu pare?
Total
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari
Entrevistat usuari o nousuari d'Internet
Total
Amb quina freqüència es troba personalment amb la seva mare? * Entrevistat usuari o no usuarid'Internet
156 236 392
34,7% 35,6% 35,3%
178 212 390
39,6% 32,0% 35,1%
55 65 120
12,2% 9,8% 10,8%
52 123 175
11,6% 18,6% 15,8%
8 26 34
1,8% 3,9% 3,1%
449 662 1111
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Cada dia
Almenys un cop persetmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
Amb quina freqüènciaes troba personalmentamb la seva mare?
Total
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari
Entrevistat usuari o nousuari d'Internet
Total
La societat xarxa a Catalunya 296 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Amb quina freqüència parla per telèfon amb la seva mare? * Entrevistat usuari o no usuarid'Internet
126 140 266
28,1% 21,1% 23,9%
225 297 522
50,2% 44,7% 46,9%
33 102 135
7,4% 15,4% 12,1%
2 17 19
,4% 2,6% 1,7%
62 108 170
13,8% 16,3% 15,3%
448 664 1112
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Cada dia
Almenys un cop persetmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
Amb quinafreqüència parlaper telèfon ambla seva mare?
Total
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari
Entrevistat usuari o nousuari d'Internet
Total
Amb quina freqüència es comunica per Internet amb la seva mare? * Entrevistat usuario no usuari d'Internet
2 2
,4% ,2%
7 7
1,6% ,6%
3 3
,7% ,3%
3 3
,7% ,3%
434 680 1114
96,7% 100,0% 98,7%
449 680 1129
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Cada dia
Almenys un cop persetmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
Amb quinafreqüència escomunica perInternet ambla seva mare?
Total
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari
Entrevistat usuari o nousuari d'Internet
Total
Per a aquesta població predominantment local, la freqüència del contacte telefònic és apreciable,
però inferior a la de les visites personals. El contacte telefònic tant amb els pares com amb les mares
és, per terme mitjà6, d'una vegada a la setmana. Dues terceres parts dels enquestats que viuen
separats dels seus progenitors mantenen contacte telefònic amb els pares (68,6%) i les mares
(70,8%) almenys una vegada a la setmana. Només una petita minoria dels enquestats amb qui no
viuen els progenitors hi parlen una vegada a l'any o menys: el 17,6% rares vegades parlen amb els
pares i el 17% rares vegades ho fan amb les mares.
La situació és molt diferent pel que fa al contacte per Internet. Independentment d'on viuen els
progenitors, només una minúscula part dels enquestats (16/3.005 = 0,53%) han utilitzat Internet per a
6 En aquest apartat, els termes mitjans que s’esmenten són medianes, i no pas mitjanes, a causa de la presència de dades amb dispersió ascendent.
La societat xarxa a Catalunya 297 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
comunicar-s'hi amb el seu pare i (15/3.005 = 0,49%) amb la seva mare. A més, menys de l’1% (5/900
= 0,55%) dels entrevistats que han respost a la pregunta “Amb quina freqüència es comunica per
Internet amb el seu pare?” l’han utilitzat per a comunicar-s’hi amb ell, almenys un cop a l’any i
(3/1.129 = 0,27%) respecte a la mare que han respost a la pregunta “Amb quina freqüència es
comunica per Internet amb la seva mare?”, indicant una freqüència d’almenys un cop a l’any.
La comunicació entre els progenitors i els fills per Internet requereix que tant els uns com els altres
tinguin accés a la xarxa. Molts progenitors, però, pertanyen a una generació de catalans que
difícilment han utilitzat Internet. Mentre que gairebé tots els catalans tenen accés al telèfon, la majoria
no disposen d'un accés adequat a Internet o al correu electrònic a la feina, a casa o a l'escola. Per
descomptat, si se sap fer servir un ordinador, es pot anar a un cibercafè o a una biblioteca. Anar a un
lloc concret per a intercanviar missatges electrònics no és, però, un procés que encoratgi la
comunicació espontània entre progenitors o, de fet, entre familiars i amics (Boase, Chen, Wellman i
Prijatelj, 2002).
5.4.2.3. Familiars
Nombre i localització de familiars: En aquest apartat es consideren només els familiars adults amb
qui els enquestats han tingut algun contacte durant l'any passat. Això comprèn gairebé tots els seus
familiars, però no pas tots.
La gran majoria de catalans (80,9%) tenen almenys un familiar (diferent dels progenitors) que viu al
mateix municipi. Una mediana de 4,5 familiars viuen al mateix municipi, més un o dos progenitors, la
qual cosa fa un total de sis o set familiars que viuen a prop. Més d'una quarta part dels catalans
(27,9%) tenen més de 10 familiars (a més dels progenitors) que viuen al mateix municipi.
Taula 4 aproximadament aquí: Grandària mediana i mitjana de les xarxes de relació i
localització
Mediana i composició de les xarxes personals
Progenitors7 Familiars Amics Veïns Totals per fila Percentatges per fila
Al mateix municipi 0,8 4,5 5,5 2,7 13,5 63,7% A la resta de Catalunya 0,2 4,4 1,0 5,6 26,4%
A la resta d’Espanya 0,1 1,0 0,7 1,8 8,5%
A l’estranger 0,04 0,2 0,1 0,3 1,4%
Totals per 1,14 10,1 7,3 2,7 21,2
7 En les taules tant de medianes com de mitjanes s’utilitza la distribució mitjana dels progenitors, perquè en aquest context la mediana no té sentit.
La societat xarxa a Catalunya 298 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
columna
Percentatges per columna 5,2% 47,6% 34,4% 12,7% 100%
Mitjana i composició de les xarxes personals
Progenitors Familiars Amics Veïns Totals per fila Percentatges per fila Al mateix municipi 0,8 8,4 9,8 3,7 22,7 50,7%
A la resta de Catalunya
0,2 6,7 4,4 11,3 25,2%
A la resta d’Espanya 0,1 5,9 2,7 8,7 19,4%
A l’estranger 0,04 1,2 0,9 2,1 4,7%
Totals per columna 1,14 22,2 17,8 3,7 44,8
Percentatges per columna
2,5% 50,0% 39,7% 8,3% 100%
La dimensió de Barcelona fa que comprengui una quarta part (24,7%) dels catalans enquestats. Per
tant, és probable que els enquestats barcelonins tinguin un percentatge extraordinàriament alt de
familiars que viuen al mateix municipi (Barcelona) que ells. Les dades mostren que és veritat. Dues
terceres parts dels enquestats barcelonins (67,1%) tenen sis o més familiars (a més dels progenitors)
que també viuen al mateix municipi: Barcelona. Prop de dues cinquenes parts (38,2%) de barcelonins
tenen 11 familiars o més que també viuen a Barcelona. En canvi, un percentatge significativament
inferior (45,3%) de catalans que no viuen a Barcelona tenen sis o més familiars que viuen al seu
municipi i només una quarta part (24,5%) tenen més de 10 familiars a la resta de Catalunya.
TAULA S4a: Lloc de residència i nombre de familiars que viuen al mateix municipi
Lloc de residència
Fora de Barcelona Barcelona Total N de familiars que viuen al mateix municipi
N Percentatge N Percentatge N Percentatge
No tinc familiars 494 21,8% 82 11,1% 576 19,2% D’1 a 5 745 32,9% 162 21,9% 907 30,2% De 6 a 10 470 20,8% 214 28,9% 684 22,8% 11 o més 555 24,5% 283 38,2% 838 27,9% Total 2264 100% 741 100% 3005 100%
TAULA S4b: Lloc de residència i nombre de familiars que viuen a la resta de Catalunya
Lloc de residència Fora de Barcelona Barcelona Total N de familiars que viuen a la resta de Catalunya
N Percentatge N Percentatge N Percentatge
No tinc familiars
574 25,4% 376 50,7% 950 31,6%
La societat xarxa a Catalunya 299 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
D’1 a 5 617 27,3% 153 20,6% 770 25,6% De 6 a 10 451 19,9% 111 15,0% 562 18,7% 11 o més 622 27,5% 101 13,6% 723 24,1% Total 2264 100% 741 100% 3005 100%
TAULA S4c: Lloc de residència i nombre de familiars que viuen a la resta d’Espanya
Lloc de residència Fora de Barcelona Barcelona Total N de familiars que viuen a la resta d’Espanya
N Percentatge N Percentatge N Percentatge
No tinc familiars 970 42,8% 352 47,5% 1322 44% D’1 a 5 407 18% 104 14% 511 17% De 6 a 10 311 13,7% 121 16,3% 432 14,4% 11 o més 576 25,4% 164 22,1% 740 24,6% Total 2264 100% 741 100% 3005 100%
TAULA S4d: Lloc de residència i nombre de familiars que viuen a l’estranger
Lloc de residència Fora de Barcelona Barcelona Total N de familiars que viuen a l’estranger
N Percentatge N Percentatge N Percentatge
No tinc familiars 1818 80,3% 571 77,1% 2389 79,5% D’1 a 5 292 12,9% 89 12% 381 12,7% De 6 a 10 75 3,3% 33 4,5% 108 3,6% 11 o més 79 3,5% 48 6,5% 127 4,2% Total 2264 100% 741 100% 3005 100%
Dues terceres parts dels catalans (68,4%) també tenen almenys un familiar que viu fora del seu
municipi, però en un altre lloc de Catalunya. Els catalans tenen una mediana de 4,4 familiars que
viuen a la resta de Catalunya. Una quarta part (24,1%) en tenen més de 10.
La situació es fa més complexa quan es comparen els catalans que viuen a Barcelona i els que viuen
fora de Barcelona. D'una banda, només el 28,6% de barcelonins tenen sis familiars o més que viuen a
la resta de Catalunya, i la meitat (50,7%), de fet, no tenen cap familiar que hi visqui. D'altra banda,
més de dues cinquenes parts de catalans que no viuen a Barcelona, tenen sis o més familiars que
viuen a la resta de Catalunya, però no al mateix municipi.
Els catalans tenen pocs familiars que visquin fora de Catalunya. Una mica menys de la meitat dels
enquestats (44%) no tenen familiars que visquin a la resta d'Espanya. Per tant, la mediana és d'un
únic familiar (1,0) que viu a la resta d'Espanya. D'altra banda, una quarta part (24,6%) dels catalans
tenen més de 10 familiars que viuen a la resta d'Espanya. Els barcelonins tenen tendència a tenir un
nombre lleugerament superior de familiars que viuen a la resta d'Espanya. Pot ser perfectament que
molts dels enquestats hagin emigrat a Catalunya des d'altres regions d'Espanya, dels quals un
percentatge lleugerament superior viuen a Barcelona. Aquests emigrants probablement mantenen
La societat xarxa a Catalunya 300 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
algun contacte amb els familiars que han deixat enrere. Alguns dels familiars dels enquestats també
poden haver emigrat a altres llocs d'Espanya.
Només una cinquena part dels catalans (20,5%) tenen algun familiar que viu fora d'Espanya, una
mediana de 0,2. Com passa en el cas dels contactes socials amb persones que viuen a la resta de
Catalunya, els residents a Barcelona tenen una probabilitat lleugerament superior de tenir familiars
que visquin fora d'Espanya.
La suma de medianes mostra que la dimensió mitjana aproximada de la xarxa familiar catalana és:
1,1 progenitors + 4,5 familiars al mateix municipi + 4,4 a la resta de Catalunya
+ 1,0 a la resta d'Espanya + 0,2 a l'estranger = 11,2
Aquesta és una estimació conservadora de la dimensió mitjana de les xarxes familiars, ja que aquesta
anàlisi només té en compte els familiars amb qui s'ha estat en contacte durant l'any passat i utilitza la
mediana per a calcular la dimensió mitjana. La mitjana és el lloc en el qual el 50% de les xarxes són
més grans o més petites. S'utilitza en lloc de la mitjana estadística més tradicional. La raó és que en
cada situació (familiar al mateix municipi, etc.) el nombre de membres de la xarxa no formen una
distribució normal, sinó que es produeix una dispersió ascendent. Per exemple, 45 enquestats
declaren que la seva xarxa familiar és formada per cinquanta familiars o més. Si s'utilitzen mitjanes en
lloc de medianes per a calcular la dimensió mitjana de les xarxes familiars a Catalunya, s'obté una
grandària estimada de 23,9, el doble de l'estimació obtinguda utilitzant medianes:
1,1 progenitors + 8,4 al mateix municipi + 6,7 a la resta de Catalunya
+ 5,9 a la resta d'Espanya + 1,2 a l'estranger = 23,3 familiars
La veritat probablement es troba en un punt mitjà. Aparentment, moltes persones han sobreestimat en
gran mesura la dimensió de les seves xarxes, i moltes estimacions s'agrupen de manera improbable
al voltant de nombres rodons: 10, 20, ... 100. La mediana no és sensible a les estimacions altes ni a
les dispersions ascendents, per la qual cosa és preferible adoptar un criteri conservador en aquestes
anàlisis. A més, la mediana d'11,2 vincles actius amb familiars és una mica més gran que la dimensió
de les xarxes familiars trobades per Fischer al nord de Califòrnia (1982) i Wellman, Carrington i Hall
(1988) al Canadà anglòfon8, amb procediments de càlcul molt més precisos. És molt inferior a
l'estimació de Raymond Firth (1969) de més de 50 familiars al Regne Unit als anys seixanta. Aquesta
estimació es va fer més d'una generació abans que es desenvolupessin les societats en xarxa a
Europa, i Firth també va insistir als seus enquestats que comptessin tots els familiars, mentre que
8 Mentre que els projectes de Fischer i Wellman demanaven als enquestats una llista de tots els membres actius de les seves xarxes, el Projecte Internet Catalunya (PIC) els demanava de fer una estimació del nombre de familiars, amics i veïns. L’examen de les dades del PIC mostra que molts enquestats van donar xifres rodones, com 5, 10 o 20. És probable que les detallades enumeracions de noms demanades per Fischer i
La societat xarxa a Catalunya 301 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
altres estudis de què s'ha parlat aquí només han considerat els familiars que han tingut algun
contacte amb els enquestats.
La gran diferència entre aquest estudi català i els estudis nord-americans de Fischer i Wellman és el
localisme més gran dels familiars catalans. El noranta per cent (90,1%) dels familiars (incloent-hi els
progenitors) viuen a Catalunya. De fet, una majoria (63,7%) viuen al mateix municipi que els
enquestats. Només el 8,5% viuen a la resta d'Espanya i molt pocs (1,4%) viuen a l'estranger.
Barcelona ocupa un lloc especial com a imant relacional: dues terceres parts de tots els vincles
familiars dels barcelonins romanen a Barcelona. Encara que es tracti d'una inferència, les dades
suggereixen que molts dels vincles familiars de persones que viuen en altres llocs de Catalunya són
amb familiars que viuen a Barcelona.
Aquest patró residencial de la xarxa familiar, centrat a Catalunya i als municipis, contrasta amb les
localitzacions residencials més disperses dels familiars nord-americans. La dispersió nord-americana
reflecteix l'espai físic més gran dels Estats Units i el Canadà, una tendència més gran en aquests
països a traslladar-se a altres regions i l'existència de més immigració procedent d'altres països. Per
exemple, les xarxes dels habitants de Toronto són extenses i reflecteixen el paper de la ciutat com a
punt de reunió per als immigrants acabats d'arribar d'Europa, Amèrica, l'Àfrica, l'Àsia, l'Amèrica
Llatina, els països del Carib i la resta del Canadà. En gairebé tots els casos, els immigrants que
arriben a Toronto han deixat familiars enrere i utilitzen sovint tarifes aèries econòmiques, correu
electrònic i trucades per Internet per a mantenir el contacte amb els seus.
5.4.2.4. Freqüència de contacte amb els familiars
Familiars que viuen al mateix municipi: Els familiars que viuen al mateix municipi es veuen sovint.
La majoria dels enquestats declaren que veuen aquests familiars cada setmana (34,0%) o cada dia
(19,6%). Només el 7,1% els veuen només una vegada a l'any o menys.
El contacte telefònic amb aquests familiars és una mica menys freqüent. Això suggereix que el telèfon
és un suplement de la vida familiar al mateix municipi i no pas un substitut. Només el 8,6% dels
enquestats parlen per telèfon diàriament amb familiars que viuen al mateix municipi. La majoria parla
per telèfon amb aquests familiars setmanalment (31,3%) o mensualment (23,9%).
Només un petit nombre de catalans (2,8%) tenen contacte per Internet amb familiars que viuen al
mateix municipi. Els que es comuniquen així, generalment ho fan setmanalment o mensualment.
Wellman donessin com a resultat un nombre inferior de familiars, amics i veïns (Campbell i Lee, 1991), la qual cosa explicaria en gran mesura la
La societat xarxa a Catalunya 302 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Familiars que viuen a la resta de Catalunya: Per regla general, els catalans veuen els familiars que
viuen a la resta de Catalunya aproximadament una vegada al mes. Només veuen setmanalment el
15,2% d'aquests familiars i diàriament el 2,0%. En canvi, el 6,5% els veuen menys d'una vegada a
l'any.
De manera similar, els enquestats acostumen a parlar per telèfon amb aquests familiars
aproximadament una vegada al mes. La majoria parlen amb aquests familiars entre una vegada a la
setmana i una vegada a l'any. Pocs ho fan diàriament (4,0%) i uns quants més mai no hi parlen per
telèfon (13,1%).
Gairebé cap dels enquestats no utilitza Internet per a comunicar-se amb familiars que viuen a la resta
de Catalunya. Només el 2,2% han utilitzat Internet alguna vegada per a comunicar-se amb familiars
que viuen a la resta de Catalunya. De fet, només el 3,2% dels enquestats que utilitzen Internet l'han
feta servir amb aquest propòsit. Menys de l'1% utilitzen Internet setmanalment o diàriament amb
aquesta finalitat.
Familiars que viuen a la resta d'Espanya: Prop de la meitat dels catalans (48,7%) no tenen cap
familiar que visqui a la resta d'Espanya. Fins i tot els que hi tenen familiars, gairebé no els veuen. Els
familiars que viuen a Espanya els veuen generalment cosa d'una vegada a l'any. Una quarta part
(25,5%) d'aquests familiars gairebé no els veuen o no els veuen mai. Dues terceres parts (68,9%) els
veuen només una vegada a l'any o menys, mentre que la resta els veuen mensualment (4,2%),
setmanalment (0,6%) o diàriament (0,8%).
Encara que el telèfon compensa en certa mesura la falta de visites cara a cara, la poca freqüència de
contacte telefònic amb els familiars que viuen a la resta d'Espanya segueix el model de les visites. Hi
ha una mediana de només una trucada telefònica a l'any a familiars que viuen a la resta d'Espanya. A
prop d'una quarta part (23%) no els truquen mai o molt poques vegades. A dues cinquenes parts els
truquen una vegada a l'any i, a la resta, mensualment (26,0%), setmanalment (7,9%) o diàriament
(1,5%).
Com gairebé sempre en el cas d'aquestes xarxes, l'ús d'Internet és molt limitat, fins i tot en el cas dels
familiars que viuen lluny, a la resta d'Espanya. Només l'1,7% dels enquestats han utilitzat Internet per
a comunicar-se amb familiars que viuen a la resta d'Espanya. De fet, només el 3,0% dels enquestats
que utilitzen Internet, l'han feta servir amb aquest propòsit. Menys de l'1% dels catalans que utilitzen
dimensió més gran de les xarxes que ha trobat el PIC en aquest estudi.
La societat xarxa a Catalunya 303 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Internet, la fan servir per a posar-se en contacte setmanalment o diàriament amb familiars que viuen a
altres punts d'Espanya.
Familiars que viuen fora d'Espanya: Els catalans gairebé no tenen cap contacte amb els familiars
que viuen fora d'Espanya. Per una raó: només una cinquena part (20,5%) dels enquestats tenen
algun familiar que viu fora d'Espanya. Gairebé tots (97,0%) els veuen una vegada a l'any (44,4%) o
menys (52,6%). Un enquestat, probablement algú que viu a la frontera, declara que veu un familiar
d'aquest tipus cada dia.
En certa mesura, el telèfon augmenta la connectivitat. Tanmateix, a la gran majoria de familiars
(76,3%) que viuen fora d'Espanya els truquen només una vegada a l'any (32,2%) o menys (44.1%). A
una quarta part els truquen amb més sovint: mensualment (17,1%), setmanalment (5,3%) i, fins i tot, a
uns quants diàriament (1,3%).
Tot i que els catalans utilitzen Internet per a posar-se en contacte amb familiars que viuen fora
d'Espanya més que no fan amb els que viuen a Espanya, el percentatge d'enquestats que utilitzen
Internet per a aquest propòsit encara és molt petit, només un 2%. De fet, només el 10% dels catalans
que utilitzen Internet, la fan servir per a estar en contacte amb familiars que viuen fora d'Espanya. És
més, el petit percentatge de catalans que utilitzen Internet per a posar-se en contacte amb familiars,
ho fan esporàdicament: una vegada cada mes o menys.
Resum de les xarxes familiars:
1. La majoria dels catalans tenen entre 11 i 24 familiars (incloent-hi els progenitors) en les seves
xarxes actives.
2. Les xarxes familiars catalanes són predominantment locals, ja que aproximadament la meitat
dels familiars viuen al mateix municipi, i la gran majoria, a Catalunya.
3. Els familiars que viuen a Catalunya interactuen principalment per mitjà de reunions personals,
cara a cara.
4. Les trucades telefòniques són una mica menys freqüents amb la majoria de familiars que
viuen al mateix municipi o a la resta de Catalunya. De fet, els catalans truquen molt poques
vegades als familiars que viuen lluny: en algun altre lloc d'Espanya o a l'estranger.
5. Només un petit percentatge de catalans utilitza Internet per a estar en contacte amb un
familiar. La causa pot ser, en part, el percentatge inferior de catalans que estan connectats a
Internet (si es comparen amb els americans), ja que ambdues parts han de tenir-hi accés per
a poder establir una comunicació.
La societat xarxa a Catalunya 304 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
6. En comparació de les xarxes familiars nord-americanes (Fischer, 1982; Wellman, 1979;
Wellman i Wortley, 1989, 1990), les xarxes familiars catalanes són una mica més grans, més
locals i es basen més en les trobades cara a cara. Mentre que més de la meitat de les
interaccions nord-americanes en l'època anterior a Internet es feien per telèfon, aquest
percentatge és inferior a Catalunya. A més, encara que un terç dels catalans utilitzen Internet,
rares vegades la fan servir per a comunicar-se amb els familiars.
5.4.2.5. Amics i veïns
Una immensa majoria de catalans tenen almenys un amic al mateix municipi: el 88,9% enfront del
80,9% dels que tenen almenys un familiar. Gairebé tots els catalans tenen almenys un veí a la seva
xarxa que consideren un membre actiu de la xarxa, però no un familiar o un amic. Per regla general,
els catalans tenen més vincles d'amistat que no pas de parentiu al mateix municipi: 5,5 contra 4,5. (La
mitjana d'amistats al mateix municipi és 9,8.) A més, una quarta part (26,9%) tenen més de 10 amics
al mateix municipi. A diferència del que passa amb els familiars, el nombre d'amics locals dels
barcelonins és semblant al de la gent que viu a la resta de Catalunya.
TAULA S5a: Lloc de residència i nombre d’amics que viuen al mateix municipi
Lloc de residència Fora de Barcelona Barcelona Total N d’amics que viuen al mateix municipi
N Percentatge N Percentatge N Percentatge
No tinc amics 277 12,2% 76 10,3% 353 11,7% D’1 a 5 793 35% 252 34% 1045 34,8% De 6 a 10 584 25,8% 215 29% 799 26,6% 11 o més 610 27% 198 26,7% 808 26,9% Total 2264 100% 741 100% 3005 100%
TAULA 5b: Lloc de residència i nombre d’amics que viuen a la resta de Catalunya
Lloc de residència Fora de Barcelona Barcelona Total N d’amics que viuen a la resta de Catalunya
N Percentatge N Percentatge N Percentatge
No tinc amics 1076 47,5% 507 68,4% 1583 52,7% D’1 a 5 597 26,4% 136 18,4% 733 24,4% De 6 a 10 340 15% 61 8,2% 401 13,3% 11 o més 251 11,1% 37 5% 288 9,6% Total 2264 100% 741 100% 3005 100%
TAULA 5c: Lloc de residència i nombre d’amics que viuen a la resta d’Espanya
Lloc de residència Fora de Barcelona Barcelona Total N d’amics que viuen a la resta d’Espanya
N Percentatge N Percentatge N Percentatge
No tinc amics 1605 70,9% 533 71,9% 2138 71,1% D’1 a 5 324 14,3% 111 15% 435 14,5%
La societat xarxa a Catalunya 305 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
De 6 a 10 194 8,6% 54 7,3% 248 8,3% 11 o més 141 6,2% 43 5,8% 184 6,1% Total 2264 100% 741 100% 3005 100%
TAULA 5d: Lloc de residència i nombre d’amics que viuen a l’estranger
Lloc de residència Fora de Barcelona Barcelona Total N d’amics que viuen a l’estranger
N Percentatge N Percentatge N Percentatge
No tinc amics 2034 89,8% 629 84,9% 2663 88,6% D’1 a 5 156 6,9% 72 9,7% 228 7,6% De 6 a 10 25 1,1% 16 2,2% 41 1,4% 11 o més 49 2,2% 24 3,2% 73 2,4% Total 2264 100% 741 100% 3005 100%
Una mica menys de la meitat (47,3%) dels catalans tenen almenys un amic que viu fora del seu
municipi, però en un altre lloc de Catalunya. La mediana d'aquestes amistats és d'1,0 (mitjana = 4,4).
Aquesta dada és molt inferior a la dels 4,4 familiars que viuen a la resta de Catalunya. A més, només
una petita minoria de catalans (9,6%) tenen més de 10 amics que viuen a la resta de Catalunya. Els
barcelonins són diferents: dues terceres parts (68,4%) no tenen amics que visquin a la resta de
Catalunya. En canvi, la meitat (52,5%) dels que viuen a la resta de Catalunya tenen amics que també
viuen a Catalunya, però en un municipi diferent. Molt possiblement, aquests amics que viuen a la
resta de Catalunya, viuen a Barcelona, tenint en compte l'alt percentatge de catalans que hi viuen.
Una minoria de catalans (28,9%) tenen algun amic en altres regions d'Espanya. La majoria de xarxes
inclouen menys d'un amic que viu a la resta d'Espanya (mediana = 0,7; mitjana = 2,7). Una minoria
molt petita (6,1%) tenen més de 10 amics d'aquest tipus. En aquest cas, no hi ha diferències entre els
barcelonins i els enquestats que viuen a la resta de Catalunya.
Només una dècima part (11,4%) dels enquestats tenen algun amic que visqui fora d'Espanya
(mediana = 0,1; mitjana = 0,9). Només el 2,4% tenen més de 10 amics que viuen fora d'Espanya,
entre els quals els barcelonins tenen una tendència lleugerament superior, tot i que estadísticament
significativa, a tenir amistats a l'estranger.
Tant si es fan servir medianes com mitjanes, les dades mostren que els catalans declaren que tenen
menys amics que no pas familiars a les seves xarxes. La xarxa mediana d'amics amb els quals es va
establir contacte l'any passat consta de 7,3 membres:
5,5 al mateix municipi + 1,0 a la resta de Catalunya + 0,7 a la resta d'Espanya + 0,1 en un altre país = 7,3 amics
La societat xarxa a Catalunya 306 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Com en el cas dels familiars, les mitjanes donen una estimació d'amics molt més gran: 17,8:
9,8 al mateix municipi + 4,4 a la resta de Catalunya + 2,7 a la resta d'Espanya + 0,9 en un altre país = 17,8 amics
Les xarxes d'amistat dels catalans són força locals, fins i tot més locals que les xarxes de parentiu.
Els vincles existents al mateix municipi comprenen el 75,3% de tots els vincles d'amistat. Els vincles a
l'interior de Catalunya comprenen el 89,0% de totes les amistats. A diferència d'aquestes amistats
locals, únicament prop d'una quarta part dels enquestats tenen algun amic que visqui a la resta
d'Espanya i aproximadament una dècima part en tenen algun que visqui en un altre país. Per regla
general, els catalans només tenen un amic que viu fora del seu municipi i a la resta de Catalunya i
possiblement un altre que viu a la resta d'Espanya o a l'estranger.
Diferentment de la situació amb els familiars, no hi ha una diferència important entre el localisme de la
sociabilitat dels barcelonins i la dels altres catalans. Tanmateix, com que Barcelona és un municipi
molt més gran que la resta de municipis catalans, tenir un amic a Barcelona pot significar que l'amic
sigui prou lluny perquè s'hagi de fer un viatge de trenta minuts per a anar-lo a veure.
Contacte amb amics: Amb tants amics que viuen a prop, no és sorprenent que hi hagi molt de
contacte amb amics que viuen al mateix municipi. Més de tres quartes parts d'aquests amics es
veuen almenys una vegada a la setmana: el 32,3% diàriament i el 45,0% setmanalment. Hi ha menys
contacte telefònic amb aquests amics locals, tot i que la meitat (52,5%) parlen per telèfon
setmanalment. La norma és que els amics que viuen al mateix municipi parlin més setmanalment
(43,1%) que no pas diàriament (9,4%). Una minoria apreciable, el 21,0%, parlen per telèfon una
vegada a l'any o menys. Tot i que la comunicació per Internet és baixa entre els amics que viuen al
mateix municipi, és substancialment superior a la que hi ha entre familiars. Una dècima part (10,8%)
dels enquestats i una vuitena part (12,3%) dels que utilitzen Internet, l'han feta servir per a parlar amb
amics del mateix municipi. Es comuniquen en una proporció moderada: la meitat (49,7%) dels que es
comuniquen per Internet ho fan aproximadament una vegada a la setmana.
La meitat dels enquestats que tenen amics que viuen a la resta de Catalunya tenen menys contacte
amb ells que amb els amics que viuen al mateix municipi. Quant a aquests amics, tenen una mediana
d'una trobada personal i d'una trucada telefònica mensual. Només una quarta part es veuen (25,8%)
o es truquen (24,0%) una vegada a la setmana o amb més freqüència. Només el 6,7% han tingut
algun contacte per Internet, predominantment cada mes o cada setmana, i només el 14,1% dels que
utilitzen Internet, ho fan per a comunicar-se amb amics que viuen a la resta de Catalunya.
La societat xarxa a Catalunya 307 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
La minoria de catalans que tenen amics que viuen a la resta d'Espanya hi tenen poc contacte. Tres
quartes parts (74,6%) tenen una trobada personal aproximadament una vegada a l'any, mentre que el
19,0% tenen trobades fins i tot menys freqüents. Les trucades telefòniques omplen alguns d'aquests
buits. Una quarta part (25,0%) dels enquestats parlen per telèfon amb els amics d'Espanya una
vegada al mes i el 3,3% hi parlen amb més freqüència. La meitat dels enquestats (51,3%), però,
només truca una vegada a l'any i el 20,4% encara menys. Tampoc no es fa servir Internet amb gaire
més freqüència del que es fa per a mantenir contacte amb amics que viuen a Catalunya. Només el
4,4% han tingut contacte alguna vegada amb aquests amics per mitjà d'Internet i la meitat (51,3%)
només una vegada a l'any. De fet, només el 15,2% dels que utilitzen Internet ho fan per a comunicar-
se amb amics que viuen a la resta d'Espanya. Tot i la capacitat d'Internet per a connectar grans
distàncies a baix preu, el percentatge de catalans que utilitzen aquest mitjà per a comunicar-se amb
amics que viuen a la resta d'Espanya no difereix gaire del percentatge dels que l'utilitzen per a
comunicar-se amb amics que viuen a Catalunya.
El petit percentatge de catalans amb amics que viuen en altres països els veuen molt poques
vegades. El 40% els veuen menys d'una vegada a l'any, mentre que més de la meitat (52,9%) només
els veuen una vegada a l'any. Com en el cas dels amics que viuen a la resta de Catalunya i
d'Espanya, el contacte telefònic resol alguns buits, però no pas tots. A una cinquena part (19,7%) dels
amics que viuen a l'estranger, els truquen una vegada al mes o més. Amb tot, les trucades a la
majoria d'aquests amics són poc freqüents i, per exemple, a quatre cinquenes parts (80,3%) els
truquen una vegada a l'any com a màxim.
La comunicació per Internet és més gran entre la petita minoria de catalans que utilitzen la xarxa i que
tenen amics a l'estranger. Prop d'una tercera part dels catalans que utilitzen Internet (30,5%) ho fan
per a comunicar-se amb amics que viuen a l'estranger. Tanmateix, aquest petit grup constitueix
només el 3,4% de la mostra total. La proporció mediana de contactes dels que tenen amics a
l'estranger és d'una vegada al mes. Només l'11,9% d'aquests enquestats tenen contacte diari o
setmanal per Internet amb amics que viuen a l'estranger. Malgrat tot, aquest petit percentatge dels
que contacten freqüentment amb amics a l'estranger representa la proporció més alta d'utilització
d'Internet a Catalunya per a contactar amb amics o familiars.
La utilització relativament alta d'Internet per a contactar amb amics d'altres països es fa evident d'una
altra manera. Quan es considera el nombre d'hores setmanals de connexió de l'usuari, l'única relació
significativa pel que fa a la sociabilitat és la que s'estableix entre la utilització d'Internet i el nombre
d'amics que es tenen a l'estranger. Com més hores estan connectats els catalans a Internet, més
amics tenen. Tanmateix, encara que estadísticament significativa, la relació no és gaire gran. Només
una quarta part (26,2%) dels catalans que utilitzen Internet sovint (més de 7 hores cada setmana)
tenen almenys un amic a l'estranger. En canvi, els usuaris que utilitzen poc Internet tenen menys
La societat xarxa a Catalunya 308 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
contacte amb amics: el 16,1% dels que la utilitzen menys de dues hores setmanals tenen almenys un
amic a l'estranger.
Veïns: A més dels familiars i amics, els catalans identifiquen una mediana de 2,7 persones com a
veïns. És un nombre una mica inferior als quatre del Canadà (Wellman, Carrington i Hall, 1988;
Wellman, 1996) i als nou que s'han determinat recentment en un suburbi canadenc (Hampton i
Wellman, 2002a). Cal remarcar que els catalans també identifiquen uns altres 5,5 membres de les
seves xarxes com a amics que viuen al mateix municipi. En aquest cas, la causa pot ser més una
diferència de nomenclatura que no pas una diferència substantiva, encara que al Canadà, com també
a Catalunya, s'acostuma a considerar el veïnatge com una relació més feble que no pas l'amistat.
Prop de tres quartes parts (70,6%) dels que es consideren "veïns" tenen trobades personals almenys
una vegada a la setmana, sigui setmanalment (30,6%) o diàriament (40,0%). Aquestes freqüències
són aproximadament les mateixes amb què es veuen els amics que viuen al mateix municipi.
Tanmateix, una minoria significativa de veïns (16,5%) tenen vincles bastant febles i, tot i que viuen
molt a prop, es veuen menys d'una vegada a l'any. En canvi, menys de l'1% d'amics del mateix
municipi es veuen menys d'una vegada a l'any.
Taula S6 Contacte amb veïns
Amb quina freqüència rep o visita els veïns? * Entrevistat usuari o no usuarid'Internet
639 236 875
44,1% 32,0% 40,0%
411 257 668
28,4% 34,9% 30,6%
99 76 175
6,8% 10,3% 8,0%
65 41 106
4,5% 5,6% 4,9%
234 127 361
16,2% 17,2% 16,5%
1448 737 2185
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Cada dia
Almenys un cop persetmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
Amb quinafreqüènciarep o visitaels veïns?
Total
Entrevistatno usuari
Entrevistatusuari
Entrevistat usuari o nousuari d'Internet
Total
La societat xarxa a Catalunya 309 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Amb quina freqüència parla per telèfon amb els veïns? * Entrevistat usuari o no usuarid'Internet
34 7 41
2,3% ,9% 1,9%
59 42 101
4,1% 5,7% 4,6%
102 48 150
7,0% 6,5% 6,9%
76 32 108
5,2% 4,3% 4,9%
1178 608 1786
81,3% 82,5% 81,7%
1449 737 2186
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Cada dia
Almenys un cop persetmana
Almenys un cop al mes
Almenys un cop l'any
Mai
Amb quinafreqüènciaparla pertelèfon ambels veïns?
Total
Entrevistatno usuari
Entrevistatusuari
Entrevistat usuari o nousuari d'Internet
Total
Amb quina freqüència es comunica per Internet amb els veïns? * Entrevistat usuari o no usuarid'Internet
3 3,4% ,1%
7 7
,9% ,3%
9 91,2% ,4%
1459 718 2177100,0% 97,4% 99,1%
1459 737 2196
100,0% 100,0% 100,0%
N
%N%
N
%N%N
%
Cada dia
Almenys un cop persetmana
Almenys un cop al mes
Mai
Amb quina freqüènciaes comunica perInternet amb elsveïns?
Total
Entrevistatno usuari
Entrevistatusuari
Entrevistat usuari o nousuari d'Internet
Total
Només una cinquena part dels veïns (18,3%) parlen per telèfon. Només molt pocs es comuniquen per
Internet: el 0,6% de tots els enquestats i el 0,9% dels que utilitzen la xarxa. Els que fan servir el
telèfon o Internet no ho fan sovint: és un mitjà per a comunicar-se de tant en tant i no una cosa en què
es confiï per al contacte habitual. Aquí, altra vegada, els amics que viuen al mateix municipi es
comuniquen més per telèfon i per Internet que no pas els veïns. En definitiva, la dada és coherent
amb les conclusions nord-americanes que els enquestats tenen vincles més febles amb els que
consideren "veïns" que no pas amb altres membres esmentats de la xarxa (Wellman, 1979; Wellman,
Carrington i Hall, 1988; Wellman i Wortley, 1999).
Similitud de sexe: Els enquestats van declarar que hi havia un equilibri de sexe pel que fa a la gent
amb qui parlaven per telèfon o s'intercanviaven correus electrònics. El principi d'homofília (similitud)
estableix que els individus tendeixen a associar-se amb altres que tenen unes característiques socials
semblants. Alguns analistes han defensat que la reduïda presència social del correu electrònic fa que
el sexe dels que es comuniquen per aquest mitjà sigui menys important. Del que no es pot veure o
sentir la gent n'és menys conscient. Això implicaria que és més fàcil intercanviar correus electrònics
entre homes i dones que no pas fer servir el telèfon. D'altra banda, si tenim en compte que els homes
La societat xarxa a Catalunya 310 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
utilitzen el correu electrònic a Catalunya més que les dones, és possible que les dones catalanes
intercanviïn molts dels seus missatges electrònics amb homes.
Les dades suggereixen que aquesta afirmació és certa. Dues terceres parts (66,7%) dels enquestats
que utilitzen Internet declaren que la majoria del seus missatges electrònics procedeixen de persones
de l'altre sexe: d'homes a dones i de dones a homes. En canvi, la similitud de sexe és superior pel
que fa al contacte telefònic, atès que la meitat dels enquestats (51,9%) declaren que les trucades que
reben procedeixen, per regla general, de persones de l'altre sexe.
Resum de les xarxes d'amistat/veïnat: Si es comparen amb les xarxes d'amistat nord-americanes
(Fischer, 1982; Wellman, 1979; Wellman i Wortley, 1989, 1990), les catalanes tenen les
característiques següents:
1. Són més grans.
2. Són locals.
3. Es basen en trobades personals. Mentre que més de la meitat de les interaccions nord-
americanes en l'època anterior a Internet es produïen per telèfon, el percentatge a
Catalunya és molt més baix. Tot i que un terç dels catalans tenen accés a Internet, molt
poques vegades la utilitzen per a comunicar-se amb els amics i gairebé mai per a
comunicar-se amb els veïns.
4. Les persones que utilitzen Internet amb freqüència tenen una probabilitat una mica més
alta de tenir amics en altres països.
5. Els catalans tenen relacions amb més amics que no pas veïns. Els veïns no sembla que
tinguin vincles tan forts com els amics; el contacte entre ells no és tan freqüent com el
dels amics que viuen al mateix municipi.
6. Els catalans es comuniquen amb l'altre sexe més per Internet que no pas per telèfon, la
qual cosa encaixa amb el fet que a Internet hi ha menys consciència de les diferències
sexuals.
Canvi en la manera de comunicar-se a distància: En quina mesura els catalans utilitzen el telèfon i
Internet en comparació de les trobades personals amb progenitors, familiars, amics i veïns? Aquesta
qüestió es va tractar adoptant el criteri de considerar interaccions freqüents "una o més vegades cada
setmana". Les anàlisis van calcular després el percentatge de catalans que utilitzen les trobades
personals, el telèfon o Internet per a comunicar-se almenys setmanalment. Això es va fer per a cada
tipus de relació –familiars, amics– i cada tipus de distància –el mateix municipi, la resta de Catalunya.
La societat xarxa a Catalunya 311 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Per exemple, dues terceres parts (66,6%) dels catalans tenen trobades personals almenys cada
setmana amb familiars que viuen al mateix municipi, una meitat (49,6%) hi parlen per telèfon i l'1,4%
s'hi comuniquen per Internet. A continuació, el percentatge dels que tenien trobades personals
(66,6%) es va dividir pels que tenien contacte telefònic (49,6%), amb la qual cosa es va obtenir una
ràtio del 0,76 (en aquest exemple). Aquesta dada es reveladora del que ja s'ha esmentat: és més
probable que els familiars que viuen al mateix municipi tinguin trobades personals que no pas que
parlin per telèfon.
Taula S7a: Proporció de trobades personals, contacte telefònic i per Internet (una vegada a
la setmana o més)
Familiars Amics
Mateix municipi
Trobada 66,6 77,4
Telèfon 49,6 52,5
Internet 1,4 8,4
Catalunya
Trobada 17,2 25,8
Telèfon 23,8 24
Internet 0,9 9,1
Espanya
Trobada 1,4 1,3
Telèfon 9,4 3,3
Internet 1 6
Estranger
Trobada 0,5 0,6
Telèfon 6,6 3,1
Internet 2,6 11,8
Taula S7b: Proporció de trobades personals, contacte telefònic i per Internet (una vegada a
la setmana o més)
Trobada Telèfon Internet
Pare 67,5 68,6 0,9
Mare 70,4 70,9 0,8
Veïns 70,6 6,5 0,5
La comparació de les ràtios els punts següents:
1. Els catalans utilitzen amb més probabilitat el telèfon que no pas les trobades
personals per a relacionar-se amb els familiars que no viuen al mateix municipi.
2. Els catalans utilitzen gairebé amb la mateixa probabilitat el telèfon que les trobades
personals per a relacionar-se amb els amics que viuen a la resta de Catalunya.
La societat xarxa a Catalunya 312 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
3. La tendència a utilitzar preferentment el telèfon en comptes de les trobades personals
augmenta moderadament en les relacions amb els familiars i amics que viuen a la
resta de Catalunya.
4. La tendència a utilitzar preferentment el telèfon en comptes de les trobades personals
augmenta en gran mesura en les relacions amb els familiars que viuen a la resta
d'Espanya o a l'estranger. Els catalans truquen als familiars que viuen a l'estranger
13,2 vegades més de les que hi tenen trobades personals.
5. Encara que les ràtios de trucades / trobades personals amb amics també augmenten
amb la distància, l'increment més gran d'aquestes ràtios es produeix en el cas dels
familiars.
6. Els catalans utilitzen amb més probabilitat Internet per a comunicar-se amb els pocs
amics que viuen a la resta d'Espanya o a l'estranger. De fet, és més probable que
utilitzin Internet que no pas el telèfon per a fer-ho.
7. Les relacions de veïnatge es mantenen gairebé exclusivament cara a cara. Aquest fet
contrasta amb el veïnatge electrònic que Hampton i Wellman (2002a) van trobar a
Netville, on hi havia una connectivitat per Internet especialment bona.
5.4.3. Xarxes informàtiques i xarxes socials
5.4.3.1. Internet, augmenta, disminueix o transforma la comunitat social?
Aquest apartat descriu amb més detall fins a quin punt afecta Internet la sociabilitat a Catalunya.
Tenint en compte el localisme més gran de la societat catalana en comparació amb la nord-
americana, és probable que Internet no tingui un paper tan important en la sociabilitat catalana. Amb
tot, una tercera part dels catalans utilitzen Internet per a comunicar-se, informar-se i fer gestions. Fins
a quin punt afecta aquesta relació amb Internet la sociabilitat a Catalunya? A més d'analitzar el
conjunt dels catalans, aquest apartat se centrarà especialment en la tercera part dels catalans que
són usuaris d'Internet.
Les xarxes informàtiques i les xarxes socials sovint funcionen conjuntament. Les xarxes informàtiques
uneixen els individus en xarxes socials, i els individus fan servir l'experiència adquirida en les
situacions fora de línia quan utilitzen les xarxes informàtiques per a comunicar-se. Els vincles socials
recolzats en Internet han transformat el ciberespai en ciberllocs: la gent connecta amb persones afins
per mitjà de la xarxa, hi manté relacions socials i de suport i omple la seva activitat en línia de
significat, sentiment de pertinença i identitat. De la mateixa manera que la flexibilitat de les xarxes
socials geogràficament disperses i menys lligades crea una demanda d'Internet –tant de pàgines web
La societat xarxa a Catalunya 313 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
com de correu electrònic–, el desenvolupament de les xarxes informàtiques ha fomentat la transició
de les xarxes de grups a les xarxes socials.
Durant més d'una dècada, els analistes s'han preguntat si els individus poden trobar una veritable
sociabilitat en línia a Internet. Poden proporcionar suport, companyonia i identitat social les relacions
entre persones que mai no es veuen, se senten o se senten l'olor? Mentre el debat continua (Kraut et
al., 2001; Wellman i Haythornthwaite, 2002), la major part dels nord-americans ja utilitza Internet
(Fong et al., 2001; Quan-Haase i Wellman, 2002). El nombre d'usuaris continua augmentant, a
l'Amèrica del Nord i a l'estranger, tot i que l'alentiment de la taxa de creixement pot indicar un efecte
d'estancament, amb una estabilització del percentatge d'usuaris d'Internet nord-americans del 60% o
més de les llars (Reddick, Boucher i Groseillers, 2000).
Augmenta la sociabilitat, Internet? Els utopistes defensen que Internet proporciona noves i millors
formes de comunicació, mentre que els realistes afirmen que Internet allunya la gent del seu nucli
familiar a la llar, dels altres familiars i dels amics. La celebració de grups de comunitats i treball amb
relacions típiques d'un poble i de teixit dens és una constant que impregna les reflexions sobre
l'impacte d'Internet. Molts veuen Internet com un avantatge per als indiferents i aïllats, que deixaran
d'arraconar-se davant de les pantalles del televisor. Altres encara van més enllà i, a més de veure
Internet com un element potenciador de la sociabilitat, consideren que la transforma, creant noves
formes d'interacció en línia i fomentant les relacions fora de línia. En aquest marc, les pantalles
d'ordinador s'han convertit en comunicadors màgics, que posen a l'abast de la gent grups de
discussió, sistemes de taulers d'anuncis, sales de xat virtuals i altres elements semblants, que
permeten mantenir un contacte significatiu arreu del món amb gent que s'acaba de conèixer
(Rheingold, 1993, 2000; Wellman i Gulia, 1999).
Encara que els primers informes se centraven en la formació de comunitats "virtuals" en línia, s'ha fet
evident que la majoria de relacions establertes en el ciberespai tenen continuïtat en l'espai físic, la
qual cosa comporta noves formes de comunitat caracteritzades per una combinació d'interaccions en
línia i fora de línia. A més, les interaccions en línia omplen els buits de comunicació que es
produeixen entre les trobades personals cara a cara. Internet, per tant, permet millorar les
característiques de no localitat de molts vincles socials, que fins ara es connectaven per mitjà de
l'automòbil, l'avió, el telèfon, i ara també de xarxes informàtiques.
Els qui consideren que Internet té un paper cada vegada més important en la vida quotidiana afirmen
que augmenta la comunicació, fora de línia i en línia. Des d'aquest punt de vista, Internet no solament
ofereix l'oportunitat d'establir contacte amb amics i familiars de manera econòmica, sinó que també
ajuda a arranjar i augmentar les trobades personals i la comunicació telefònica. Internet també
augmenta la implicació cívica en organitzacions de voluntariat en facilitar el flux d'informació entre les
La societat xarxa a Catalunya 314 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
trobades cara a cara i arranjar aquestes trobades. La gran quantitat d'informació disponible a la xarxa
i la facilitat d'utilització dels motors de cerca i els hipervincles per a trobar grups propers als interessos
de cadascú, permeten als nous usuaris trobar organitzacions afins, associar-s'hi i involucrar-s'hi.
Disminueix la sociabilitat, Internet? D'altra banda, els crítics es preocupen pel fet que la vida a
Internet no pot ser mai, segons el seu parer, completa i plena de sentit, perquè aparta la gent de tot
l'ampli ventall de contactes personals. O en tot cas, i cedint-los la meitat de la raó, els preocupa que la
gent se submergeixi en una realitat virtual, en un simulacre, i que perdin contacte amb la "vida real".
Aquesta última part del debat és un refregit de l'argument centenari segons el qual els canvis socials
condueixen a la pèrdua de la comunitat. D'aquesta manera, els crítics adverteixen que el veritable
contacte s'extingirà sense la comunicació més rica que proporciona el contacte personal. La
percepció que Internet disminueix la sociabilitat ofereix diverses bases argumentals que
s'interrelacionen:
1. Internet pot apartar la gent d'una sociabilitat plena perquè les interaccions en línia són
intrínsecament inferiors a les interaccions cara a cara i, fins i tot, a les telefòniques. Alguns
analistes han defensat que la presència social, comparativament inferior, de la comunicació
per mitjans informàtics no pot sostenir per si mateixa vincles forts per la falta de punts de
referència físics i socials, i de retroacció immediata (Stoll, 1995; Daft i Lengel, 1986; Short,
Williams i Christie, 1976; Kiesler i Sproull, 1991; Hiltz i Turoff, 1993; Latané i Bourgeois,
1996).
2. Els escèptics qüestionen la qualitat i l'estretor de la sociabilitat en línia (Nissenbaum, 1999).
Per exemple, Eric Uslaner (2000b) argumenta que Internet afavoreix les identitats i les
comunitats fragmentades, que afebleixen la comprensió compartida i la confiança exigible.
3. Internet pot competir en horari amb altres activitats en un dia que només té 24 hores i, per
tant, pot desviar l'atenció de la gent del seu entorn físic immediat. Pot desdibuixar els límits
casa-feina i introduir tensions en la vida familiar (Nie, 2001; Anderson i Tracy, 2001).
4. Internet pot ser un element generador d'estrès, que deprimeixi i allunyi la gent de la
interacció (Kraut et al., 1998).
5. L'ús d'Internet manté la gent tancada a casa, immòbil davant les pantalles i rebutjant
interaccions locals a casa i amb el veïnat.
6. Els vincles en línia poden presentar característiques més homogènies. Sovint sorgeixen a
partir d'un interès específic, com les telenovel· les o tocar el violí en un grup de jazz. Això pot
reduir les perspectives i l'accés a nova informació.
Transforma la sociabilitat, Internet? Més que augmentar o destruir la sociabilitat, potser Internet es
va integrant en el ritme de la vida quotidiana, de manera que les seves activitats representen una
extensió de les activitats fora de línia. Així, doncs, Internet proporciona un mitjà de comunicació
La societat xarxa a Catalunya 315 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
addicional al telèfon i les trobades personals, que pot ser apropiat i aprofitable. Això suggereix que els
efectes d'Internet sobre la societat seran evolutius, com ho van ser els del telèfon (Fischer, 1992),
continuant i intensificant la transformació interpersonal de les xarxes socials de grups en xarxes
socials individualitzades "de lloc a lloc" i "de persona a persona". Encara que les trobades personals i
el contacte telefònic continuen, són complementats per la facilitat d'Internet per a posar en contacte
gent geogràficament dispersa i organitzacions que comparteixen interessos comuns.
A molts llocs del món, el correu electrònic continua essent el mitjà més important amb què compta
Internet per a mantenir la sociabilitat (Chen, Boase i Wellman, 2002). Hi ha múltiples raons
interpersonals per a utilitzar el correu electrònic amb familiars i amics:
1. És gairebé tan fàcil enviar un missatge a deu amics com a un de sol.
2. Els àlies de grup permeten a la gent de posar-se en contacte amb cent amics o més escrivint
una sola paraula.
3. Els grups de discussió, els grups de notícies Usenet i els grups de xat en temps real ofereixen
fòrums especialitzats, que poden incloure centenars o milers de persones.
4. Els vincles en línia poden ser relacions tangibles de suport. Internet és útil tant per a
mantenir vincles forts d'intimitat com vincles més febles entre coneguts.
5. Molts vincles socials, en comptes de basar-se exclusivament en la comunicació personal o
en línia, es recolzen més aviat en un ball complex de trobades cara a cara, reunions
programades, trucades a tres, missatges electrònics a una persona o més i debats en línia
més amplis entre els que comparteixen interessos concrets.
Pot ser que Internet sigui més útil per a mantenir vincles existents que no pas per a crear-ne de nous.
Tampoc no sembla que Internet porti a la participació política o a organitzacions diverses, si els
usuaris no tenen un interès previ en aquestes qüestions (Cohill i Kavanaugh, 2000; Kavanaugh i
Patterson, 2001). Per tant, si Internet transforma la sociabilitat, el seu ús s'afegiria a la interacció
personal fora de línia, no afectaria la participació en organitzacions i augmentaria la satisfacció de les
relacions. Finalment, el nivell d'utilització d'Internet no estaria associat amb l'augment o la disminució
de l'activitat fora de línia.
5.4.3.2. Internet i les xarxes socials a Catalunya
Encara que una tercera part dels catalans es connecta a Internet en certa mesura, pocs la utilitzen
per a comunicar-se amb familiars o amics. De fet, només una minoria de catalans que utilitzen
La societat xarxa a Catalunya 316 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Internet i tenen familiars o amics que viuen a una distància considerable –en un altre país– la fan
servir per a comunicar-s'hi.
Encara que molt poques vegades es comuniquen en línia, molts catalans són usuaris actius
d'Internet. L'ús d'Internet té el potencial d'estendre la informació i la consciència entre els individus.
També té el potencial de robar hores de son, de mirar televisió i possiblement de reunir-se amb els
amics. Per tant, la implicació dels catalans amb Internet pot afectar el seu coneixement del món i la
manera de relacionar-se amb familiars i amics. Fins i tot sense utilitzar el correu electrònic, els
catalans són membres de la societat xarxa: les xarxes informàtiques s'entrellacen amb les xarxes
socials. Això és vàlid fins i tot per als catalans que no utilitzen Internet, si els seus familiars i amics
que sí ho fan tenen més informació i consciència però menys temps disponible.
Nombre de familiars i amics. Malgrat els temors que l'ús d'Internet afecti negativament la sociabilitat
a Catalunya, els usuaris d'Internet tenen sistemàticament xarxes socials més grans que no pas els no
usuaris. Això es així per a cada tipus de xarxa estudiat: els amics i familiars que viuen al mateix
municipi, a la resta de Catalunya, a la resta d'Espanya o a l'estranger. Per exemple, el 70,9% dels
usuaris d'Internet tenen més d'11 familiars a les seves xarxes, en comparació del 62,9% dels no
usuaris. Anàlogament, el 58,3% dels usuaris d'Internet tenen més d'11 amics a les seves xarxes, en
comparació amb el 43,0% dels no usuaris.
Taula S7c: Grandària de les xarxes dels usuaris i dels no usuaris d'Internet
Usuari No usuari Total N de familiars que viuen al mateix municipi
N Percentatge N Percentatge N Percentatge
No en tinc 198 19,1% 378 19,3% 576 19,2% D’1 a 5 261 25,1% 646 32,9% 907 30,2% De 6 a 10 274 26,4% 410 20,9% 684 22,8% 11 o més 305 29,4% 527 26,9% 832 27,7% Total 1038 100% 1961 100% 2999 100% N de familiars al mateix municipi amb qui es relaciona almenys un cop l’any
No en tinc 206 19,8% 397 20,3% 603 20,1% D’1 a 5 294 28,3% 702 35,8% 996 33,2% De 6 a 10 283 27,3% 401 20,5% 684 22,8% 11 o més 255 24,6% 459 23,4% 714 23,8% Total 1038 100% 1959 100% 2997 100% N de familiars a la resta de Catalunya
No en tinc 315 30,4% 635 32,4% 950 31,7% D’1 a 5 226 21,8% 544 27,7% 770 25,7% De 6 a 10 201 19,4% 361 18,4% 562 18,7% 11 o més 295 28,4% 421 21,5% 716 23,9% Total 1037 100% 1961 100% 2998 100%
La societat xarxa a Catalunya 317 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
N de familiars a la resta de Catalunya amb qui es relaciona almenys un cop l’any
No en tinc 337 32,5% 692 35,3% 1029 34,4% D’1 a 5 282 27,2% 616 31,5% 898 30% De 6 a 10 191 18,4% 319 16,3% 510 17% 11 o més 226 21,8% 331 16,9% 557 18,6% Total 1036 100% 1958 100% 2994 100% N de familiars a la resta d’Espanya
No en tinc 474 45,8% 848 43,3% 1322 44,2% D’1 a 5 157 15,2% 354 18,1% 511 17,1% De 6 a 10 141 13,6% 291 14,9% 432 14,4% 11 o més 262 25,3% 465 23,7% 727 24,3% Total 1034 100% 1958 100% 2992 100% N de familiars a la resta d’Espanya amb qui es relaciona almenys un cop l’any
No en tinc 540 52,5% 1003 51,4% 1543 51,7% D’1 a 5 178 17,3% 387 19,8% 565 18,9% De 6 a 10 134 13% 247 12,6% 381 12,8% 11 o més 177 17,2% 316 16,2% 493 16,5% Total 1029 100% 1953 100% 2982 100% N de familiars a l’estranger No en tinc 809 78% 1580 80,5% 2389 79,6% D’1 a 5 135 13% 246 12,5% 381 12,7% De 6 a 10 46 4,4% 62 3,2% 108 3,6% 11 o més 47 4,5% 75 3,8% 122 4,1% Total 1037 100% 1963 100% 3000 100% N de familiars a l’estranger amb qui es relaciona un cop l’any
No en tinc 851 82,1% 1686 85,9% 2537 84,6% D’1 a 5 119 11,5% 188 9,6% 307 10,2% De 6 a 10 37 3,6% 37 1,9% 74 2,5% 11 o més 29 2,8% 52 2,6% 81 2,7% Total 1036 100% 1963 100% 2999 100% N total de familiars No en tinc 8 0,8% 12 0,6% 20 0,7% D’1 a 5 69 6,7% 220 11,2% 289 9,6% De 6 a 10 128 12,3% 313 16% 441 14,7% 11 o més 832 80,2% 1414 72,2% 2246 75% Total 1037 100% 1959 100% 2996 100% N total de familiars amb qui té contacte
No en tinc 13 1,3% 31 1,6% 44 1,5% D’1 a 5 105 10,1% 316 16,1% 421 14,1% De 6 a 10 184 17,8% 378 19,3% 562 18,8% 11 o més 734 70,8% 1232 63% 1966 65,7% Total 1036 100% 1957 100% 2993 100% N d’amics al mateix municipi No en tinc 62 6% 291 14,9% 353 11,8% D’1 a 5 346 33,3% 699 35,8% 1045 34,9% De 6 a 10 314 30,3% 485 24,8% 799 26,7% 11 o més 316 30,4% 480 24,6% 796 26,6% Total 1038 100% 1955 100% 2993 100% N d’amics a la resta de Catalunya
No en tinc 402 38,7% 1181 60,3% 1583 52,8% D’1 a 5 309 29,8% 424 21,7% 733 24,5% De 6 a 10 183 17,6% 218 11,1% 401 13,4% 11 o més 144 13,9% 135 6,9% 279 9,3% Total 1038 100% 1958 100% 2996 100% N d’amics a la resta d’Espanya
La societat xarxa a Catalunya 318 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
No en tinc 666 64,2% 1472 75,1% 2138 71,3% D’1 a 5 208 20% 227 11,6% 435 14,5% De 6 a 10 98 9,4% 150 7,7% 248 8,3% 11 o més 66 6,4% 110 5,6% 176 5,9% Total 1038 100% 1959 100% 2997 100% N d’amics a l’estranger No en tinc 830 80% 1833 93,6% 2663 88,9% D’1 a 5 158 15,2% 70 3,6% 228 7,6% De 6 a 10 20 1,9% 21 1,1% 41 1,4% 11 o més 30 2,9% 35 1,8% 65 2,2% Total 1038 100% 1959 100% 2997 100% Total N d’amics No en tinc 9 0,9% 182 9,3% 191 6,4% D’1 a 5 189 18,2% 522 26,7% 711 23,7% De 6 a 10 235 23,6% 411 21% 646 21,6% 11 o més 605 58,3% 841 43% 1446 48,3% Total 1038 100% 1956 100% 2994 100% N de veïns amb qui es relaciona
No en tinc 297 28,7% 507 25,9% 804 26,9% D’1 a 5 598 57,8% 1060 54,1% 1658 55,4% De 6 a 10 100 9,7% 253 12,9% 353 11,8% 11 o més 40 3,9% 138 7% 178 5,9% Total 1035 100% 1958 100% 2993 100%
Sovint es pensa en Internet com un mitjà per a mantenir contacte amb gent que viu dispersa arreu del
món, "el veïnatge universal". Disminueix els contactes locals com anar a prendre un cafè o visitar
algú, aquesta immersió? Pot ser que sí fins a un cert punt a escala local, ja que només el 13,6% dels
usuaris d'Internet tenen més de cinc veïns, en comparació amb el 19,9% dels no usuaris.
Tanmateix, les xarxes socials evolucionen i passen d'un localisme pronunciat a una dispersió
geogràfica molt més gran. I quan l'abast de la xarxa s'estén del veïnat al municipi i més enllà, les
xarxes d'usuaris d'Internet es fan més grans. La grandària superior de les xarxes dels usuaris
d'Internet i dels no usuaris es dóna pel que fa tant als vincles de l'interior de Catalunya com als de
l'exterior. Ho podem il· lustrar amb un exemple comparatiu del percentatge d'enquestats amb més de
cinc persones a les seves xarxes. Mentre que dues cinquenes parts (40,2%) dels usuaris d'Internet
tenen xarxes familiars a l'interior de Catalunya (tot i que no al mateix municipi) amb més de cinc
persones, només un terç (33,1%) dels no usuaris tenen xarxes d'aquesta grandària. Així, doncs, les
xarxes dels usuaris d'Internet són el 21,5% més grans que les dels no usuaris. Pel que fa als amics a
l'interior de Catalunya, el resultat de la comparació encara crida més l'atenció: el 31,5% de les xarxes
familiars dels usuaris tenen sis o més membres, enfront de només el 17,0% de las xarxes dels no
usuaris, una diferència del 46,0%.
Tampoc no sembla que Internet consumeixi tant de temps que dificulti la sociabilitat dels catalans.
Aquí no hi ha diferències significatives en la grandària de les xarxes entre els usuaris que utilitzen
Internet amb freqüència i els que ho fan més esporàdicament.
La societat xarxa a Catalunya 319 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Taula S8: Freqüència d'utilització d'Internet segons la grandària de la xarxa social
Hores a Internet 1-2 hores 2,1-7 hores Més de 7 hores Total N de familiarsque viuen al mateix municipi
N Percentatge N Percentatge N Percentatge N Percentatge
No en tinc 51 17,5% 56 18,4% 69 23,8% 176 19,8% D’1 a 5 67 22,9% 69 22,6% 81 27,9% 217 24,5% De 6 a 10 85 29,1% 84 27,5% 61 21% 230 25,9% 11 o més 89 30,5% 96 31,5% 79 27,2% 264 29,8% Total 292 100% 305 100% 290 100% 887 100% N de familiars que viuen a la resta de Catalunya
No en tinc 101 34,6% 85 27,9% 81 27,9% 267 30,1% D’1 a 5 64 21,9% 75 24,6% 49 16,9% 188 21,2% De 6 a 10 51 17,5% 56 18,4% 62 21,4% 169 19,1% 11 o més 76 26% 89 29,2% 98 33,8% 263 29,7% Total 292 100% 305 100% 290 100% 887 100% N de familiars que viuen a la resta d’Espanya
No en tinc 147 50,3% 141 46,2% 118 40,7% 406 45,8% D’1 a 5 41 14% 38 12,5% 54 18,6% 133 15% De 6 a 10 31 10,6% 48 15,7% 40 13,8% 119 13,4% 11 o més 73 25% 78 25,6% 78 26,9% 229 25,8% Total 292 100% 305 100% 290 100% 887 100% N de familiars que viuen a l’estranger
No en tinc 231 79,1% 244 80% 209 72,1% 684 77,1% D’1 a 5 39 13,4% 37 12,1% 44 15,2% 120 13,5% De 6 a 10 9 3,1% 17 5,6% 16 5,5% 42 4,7% 11 o més 13 4,5% 7 2,3% 21 7,2% 41 4,6% Total 292 100% 305 100% 290 100% 887 100% N d’amics que viuen al mateix municipi
No en tinc 18 6,2% 13 4,3% 20 6,9% 51 5,7% D’1 a 5 94 32,2% 100 32,8% 103 35,5% 297 33,5% De 6 a 10 85 29,1% 109 35,7% 85 29,3% 279 31,5% 11 o més 95 32,5% 83 27,2% 82 28,3% 260 29,3% Total 292 100% 305 100% 290 100% 887 100% N d’amics que viuen a la resta de Catalunya
No en tinc 131 44,9% 109 35,7% 100 34,5% 340 38,3% D’1 a 5 69 23,6% 105 34,4% 90 31% 264 29,8% De 6 a 10 51 17,5% 51 16,7% 57 19,7% 159 17,9% 11 o més 41 14% 40 13,1% 43 14,8% 124 14% Total 292 100% 305 100% 290 100% 887 100% N d’amics que viuen a la resta d’Espanya
No en tinc 197 67,5% 195 63,9% 167 57,6% 559 63% D’1 a 5 53 18,2% 62 20,3% 65 22,4% 180 20,3% De 6 a 10 28 9,6% 23 7,5% 36 12,4% 87 9,8% 11 o més 14 4,8% 25 8,2% 22 7,6% 61 6,9% Total 292 100% 205 100% 290 100% 887 100% N d’amics a l’estranger No en tinc 245 83,9% 245 80,3% 211 72,8% 701 79% D’1 a 5 36 12,3% 48 15,7% 56 19,3% 140 15,8% De 6 a 10 3 1% 5 1,6% 11 3,8% 19 2,1% 11 o més 8 2,7% 7 2,3% 12 4,1% 27 3% Total 292 100% 305 100% 290 100% 887 100%
En resum:
1. Tot i que els usuaris d'Internet rarament utilitzen la red per a comunicar-se amb amics o
familiars, les seves xarxes socials són més grans.
La societat xarxa a Catalunya 320 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
2. Quant als usuaris d'Internet, hi ha més diferència en la grandària de les xarxes d'amics
que en les de familiars.
3. Els usuaris d'Internet tenen menys veïns. Les seves xarxes són menys locals i
geogràficament més disperses.
4. Com a mínim, no sembla que Internet dificulti les relacions amb amics o familiars.
Aquestes dades no aporten cap fonament per als temors que la utilització d'Internet
s'associï amb menys relacions o amb solitud.
5. Internet pot ajudar a mantenir algunes relacions com a suplement de les trobades
personals i de les trucades telefòniques.
6. Encara que Internet no s'utilitzi en moltes relacions, sí que es fa servir amb altres. Internet
podria molt ben ser la clau del manteniment d'aquestes altres. Podria ser especialment
útil en el cas dels amics que, a diferència dels familiars, és poc probable que formin part
d'un sistema de suport social. Així, doncs, Internet pot proporcionar els mitjans per a
mantenir uns vincles familiars i d'amistat, que altrament no serien actius.
5.4.3.3. Satisfacció de les interaccions
Està associat amb l'estrès o la depressió, l'ús d'Internet? Un primer estudi (Kraut, et al., 1998) va
concloure que quan una persona es connectava a Internet per primera vegada, augmentava la seva
fatiga psicològica. Amb el temps, a mesura que ella i els membres de la seva xarxa s'acostumaven a
utilitzar Internet, aquestes experiències psicològiques socials nocives tendien a desaparèixer (Kraut et
al., 2002). Això suggereix que és més probable que aparegui estrès i depressió entre els nous usuaris
("ciberaprenents") que no pas entre els veterans. I, si Internet incrementa la possibilitat de
comunicació sense apartar la gent de les seves trobades personals, els usuaris d'Internet haurien de
ser menys solitaris que no pas els no usuaris.
La societat xarxa a Catalunya 321 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Taula S9: Estrès, depressió i solitud
Usuaris No usuaris Total
N Percentatge N Percentatge N Percentatge Estrès Ha augmentat 327 31,5% 400 20,3% 727 24,2% S’ha mantingut igual
643 61,9% 1410 71,7% 2053 68,3%
Ha disminuït 60 5,8% 120 6,1% 180 6% Total 1039 100% 1966 100% 3005 100% Depressió Ha augmentat 107 10,3% 314 16% 421 14,2% S’ha mantingut igual
856 82,4% 1516 77,1% 2372 78,9%
Ha disminuït 68 6,5% 98 5% 166 5,5% Total 1039 100% 1966 100% 3005 100% Solitud Ha augmentat 69 6,6% 180 9,2% 249 8,4% S’ha mantingut igual
892 85,9% 1660 84,4% 2552 84,9%
Ha disminuït 62 6% 88 4,5% 150 11,8% Total 1039 100% 1966 100% 3005 100%
Com que els catalans tenen grans xarxes locals de persones amb les quals contacten sovint, no és
sorprenent que només una minoria declari que va tenir un augment de malestar psicològic durant
l'any passat: el 24,4% informen d'un augment de l'estrès, el 14,2% d'un augment de la depressió i el
8,4% d'un augment de l'aïllament.9 Hi va haver més augments d'aquests estats psicològics que no
pas disminucions. Només el 6,1% va informar de menys estrès, el 5,0% de menys depressió i el 5,1%
de menys aïllament.
Tot i que l'estrès, la depressió i l'aïllament van augmentar entre més catalans que no van disminuir en
altres, l'estat psicològic bàsic dels catalans és l'estabilitat. La gran majoria dels enquestats no van
informar de cap canvi en el sentiment d'estrès (69,5%), de depressió (80,2%) o d'aïllament (87,1%).
Que els catalans sentin amb més probabilitat el sentiment personal d'estrès i depressió que la
condició social d'aïllament indica també el paper positiu que les xarxes socials personals
desenvolupen en la seva vida.
On hi ha canvis, els usuaris d'Internet informen amb una probabilitat molt superior a la dels no usuaris
d'un augment de l'estrès, durant l'any passat. Mentre que només una cinquena part (20,7%) dels no
usuaris d'Internet informen d'un augment de l'estrès, prop d'un terç (31,4%) dels nous usuaris (durant
els últims dotze mesos) ho fan, així com el 34,8% dels que han estat connectats entre un i dos anys i
el 30,5% dels usuaris veterans que han estat connectats més temps. A diferència de les conclusions
de Kraut et al. (2002) als Estats Units, els catalans que han estat connectats a Internet només per poc
temps no tenen més probabilitats de patir estrès que els que hi han estat durant un període més llarg.
9 Cal remarcar que l'enquesta demanava autoinformes d'estats d'estrès, depressió i sentiment de solitud, i no pas l'ús d'eines exteriors com
La societat xarxa a Catalunya 322 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
En contrast amb el 24,4% de catalans que han declarat que van patir més estrès al llarg de l'any
passat, el 6,1% han declarat que en van patir menys. Hi ha poques diferències entre els usuaris
d'Internet i els no usuaris.
Encara que l'estrès ha augmentat més entre més usuaris d'Internet, la depressió ha augmentat més
entre els no usuaris. En contrast amb el 10,4% d'usuaris d'Internet que han declarat que van patir
més depressió, el 16,3% de no usuaris, percentatge significativament superior, ho han declarat. El
percentatge d'usuaris i de no usuaris que informen d'una disminució de la depressió és molt inferior:
el 6,6% d'usuaris d'Internet i el 5,1% de no usuaris. Els no usuaris tenen una probabilitat 56,7%
inferior a la dels usuaris d'informar d'un augment de la depressió durant l'any passat. En comparació,
els usuaris veterans (+ 24 mesos) són els que tenen menys probabilitat d'informar d'un increment de
la depressió: només ho fan el 9,4%.
Augmenta o disminueix l'aïllament social, Internet? Com s'ha comentat anteriorment, s'ha debatut
molt si Internet augmenta o disminueix les interaccions socials. Els defensors afirmen que el correu
electrònic proporciona un canal de comunicació addicional, útil per si mateix i útil també per a afavorir
i arranjar les trobades personals. Els detractors afirmen que Internet reclama l'atenció dels seus
usuaris d'una manera tal que no tenen temps per a trobades personals (vegeu les proposicions de
Wellman i Haythornthwaite, 2002; Kraut et. al., 2002). En aquest apartat ja s'ha comentat la manera
com Internet afecta les activitats domèstiques. Com afecta les interaccions socials amb amics i
familiars?
Per a la gran majoria de catalans, l'ús d'Internet no va associat a un augment o una disminució de la
sensació d'aïllament social: el 87,2% d'usuaris d'Internet i el 86,1% de no usuaris no informen de cap
canvi en la sensació d'estar connectat o aïllat.
Entre els catalans que han experimentat canvis en la sensació d'aïllament social, Internet va
significativament associada amb la disminució de l'aïllament social. Un elevat percentatge d'usuaris
d'Internet (6,1%) declaren que ha disminuït l'aïllament social, en comparació dels no usuaris (4,6%).
La disminució de l'aïllament és especialment evident en el cas dels usuaris que han estat connectats
a Internet entre un i dos anys (7,1%) i més de dos anys (6,8%). En canvi, l'aïllament social ha
disminuït només per al 0,7% de nous usuaris. A més, els nous usuaris són els que han augmentat
amb més probabilitat el seu aïllament social: el 10,9% enfront del 9,3% de no usuaris, el 5,6% dels
que han estat connectats a Internet entre un i dos anys i el 6,1% d'usuaris veterans.
l'escala CES-D.
La societat xarxa a Catalunya 323 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
En definitiva, les dades indiquen que la gran majoria de catalans es consideren psicològicament
estables. Durant l'any passat, no informen de cap augment o disminució dels seus nivells d'estrès,
depressió o aïllament. Quan hi ha diferències entre usuaris i no usuaris d'Internet, els contrastos no
són excessius. Per exemple, els usuaris d'Internet presenten augments més alts d'estrès, però més
baixos de depressió. I, a més, informen amb una probabilitat superior de disminucions en el nivell
d'aïllament social. En poques paraules, Internet pot ser un element generador d'estrès per a alguns,
però rarament és un element depressiu o aïllant. Els nous usuaris, malgrat les conclusions
americanes de Kraut i els seus col· legues (1998, 2002), tampoc no tenen experiències psicològiques
substancialment diferents dels usuaris amb més experiència. L'excepció és una minoria de nous
usuaris que tenen una certa tendència a sentir-se aïllats. Tanmateix, les dades indiquen que al cap
d'un any la majoria es troben millor una vegada connectats de com estaven abans de connectar-se.
Qui se sent satisfet/insatisfet? No solament la majoria de catalans es consideren psicològicament
estables, les tres quartes parts (75,6%) també pensen que els membres que integren les seves
xarxes personals estan satisfets de les relacions que hi mantenen. Tot i que la majoria dels usuaris
d'Internet coincideixen en aquesta apreciació, els no usuaris informen que els seus familiars i amics
estan satisfets, amb una probabilitat significativament superior (80,7%). Com més temps fa que els
catalans utilitzen Internet, més baix és el percentatge dels que parlen de satisfacció: el 71,9% dels
nous usuaris que fa un any o menys que hi estan connectats, el 66,3% dels que fa un o dos anys i el
64,5% dels que fa més de dos anys. D’altra banda, la majoria d'usuaris d'Internet afirmen que els
membres de les seves xarxes estan satisfets, en la mateixa mesura que ho fan la majoria dels altres
catalans.
Taula S10: Satisfacció i insatisfacció de les interaccions que manifesten els membres de les
xarxes
Freqüència Percentatge Les persones de casa seva 108 3,6% La família 345 11,5% Els amics 190 6,3% La seva parella 57 1,9% No es queixa ningú 2156 71,7% Total 2856 95%
Es podria esperar que Internet afectés negativament les relacions amb els fills i la parella, a causa del
temps i l’atenció que l'ús d'Internet pot comportar (vegeu també Nie, 2000). Tanmateix, només pocs
catalans declaren que la resta dels membres de la llar consideren que no dediquen prou temps a les
seves relacions: en total, s'afirma que només l'1,9% de les parelles es queixen per aquest motiu, com
també ho fa només el 3,8% d'altres membres de la llar, generalment els fills. De ben segur, els no
usuaris es queixen menys que els usuaris, però les diferències es limiten a uns quants punts
La societat xarxa a Catalunya 324 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
percentuals. Entre els nous usuaris (un any o menys en línia), el 5,5% informa de més queixes de la
parella i el 6,3% d'altres membres de la llar. Els usuaris amb més experiència informen d'un
percentatge inferior de queixes per part de la parella o dels altres membres de la llar que els nous
usuaris o no usuaris.
S'observa que els amics i els familiars estan una mica més descontents. Tot i que els resultats són
estadísticament significatius, les diferències entre els usuaris d'Internet i els no usuaris són
substancialment petites. Els catalans declaren que aproximadament una quarta part (12,1%) dels
familiars i el 6,6% dels amics estan insatisfets. Aquí, altra vegada, els no usuaris informen d'una
lleugera, però significativa, menor insatisfacció que els usuaris: el 10,4% de familiars i el 5,4%
d'amics. En canvi, la insatisfacció declarada augmenta com més temps fa que els catalans utilitzen
Internet. Per exemple, els que fa més de dos anys que la utilitzen informen que el 17,0% dels
familiars i el 8,3% dels amics estan insatisfets de les seves relacions.
Un percentatge lleugerament superior d'usuaris d'Internet que de no usuaris informa de tensions en
les relacions amb la parella, els altres membres de la llar, els altres familiars i els amics. Ens podem
preguntar: l'ús d'Internet per si mateix és una font substancial d'aquest descontentament o procedeix
d'altres fonts? Les respostes d'aquesta pregunta són diverses. La majoria d'usuaris d'Internet catalans
declaren que els altres membres de la llar, els altres familiars i els amics estan satisfets de les seves
relacions. No obstant això, un percentatge d'usuaris d'Internet catalans significativament més alt
(34,3%) que no pas de no usuaris (19,3%) informa d'alguna insatisfacció. Això no significa, però, que
Internet en sigui la font. També pot ser que la gent que té relacions menys satisfactòries busqui una
compensació a Internet.
En cada tipus de relació estudiada, els usuaris d'Internet informen de més insatisfacció que els no
usuaris. De fet, tot i que els usuaris d'Internet representen només el 34,6% dels catalans, inclouen
sistemàticament la majoria de catalans amb relacions insatisfactòries. Alguns tipus de membres de
les xarxes tendeixen a estar més insatisfets. Els familiars són la font més important d'insatisfacció: el
15,2% d'usuaris d'Internet i el 10,4% de no usuaris declaren que els familiars estan insatisfets de les
seves relacions. Els amics són els segons en grau d'insatisfacció: el 9,0% d'usuaris d'Internet enfront
del 5,4% de no usuaris.
Un estudi americà (Nie, 2001) ha informat d'una certa insatisfacció a les llars perquè els usuaris
d'Internet estan més immergits en les activitats davant la pantalla i el teclat que en les relacions
domèstiques. A Catalunya, però, la probabilitat d'insatisfacció dels membres de la llar és inferior a la
dels altres familiars o amics. Encara que només el 6,7% dels membres de la llar dels usuaris
d'Internet estan insatisfets, aquest percentatge és superior al 2,3% que es troba a les llars dels no
La societat xarxa a Catalunya 325 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
usuaris. A diferència de l'estudi americà de Nie, les parelles catalanes són les menys insatisfetes: el
3,4% de les parelles dels usuaris d'Internet i l'1,2% de les parelles dels no usuaris.
En definitiva, la gran majoria tant d'usuaris d'Internet com de no usuaris informen de relacions
satisfactòries. Quan hi ha insatisfacció, però, és en certa manera més alta entre els usuaris d'Internet,
encara que això pot estar més vinculat a les característiques socials d'aquest col· lectiu que no pas a
l'ús d'Internet per si mateix.
5.4.3.4. "Generats per Internet" o "La generació Internet"?
Utilització de la regressió múltiple per a controlar els efectes de la "generació Internet". Hi ha
relació entre les diferències en la sociabilitat, com és el cas de la grandària de les xarxes o els àpats
familiars, i la utilització d'Internet, pel temps i l'atenció que exigeix? O bé aquesta relació entre la
grandària de les xarxes, els sopars familiars, etc. és una falsa relació, atès que el tipus de persones
que utilitzen Internet són els que amb menys probabilitat mengen a casa amb la resta de la família?
Per exemple, sembla que els estudiants i els treballadors a jornada completa tendeixen a deixar de
banda alguns membres de la llar i utilitzar Internet. Però, en realitat, què hi ha realment associat amb
el fet de sopar junts tots els membres de la família, que siguin estudiants o treballadors, o que siguin
usuaris d'Internet? En poques paraules, les diferències entre usuaris d'Internet i no usuaris són
generades per la utilització d'Internet, o més aviat és que el tipus de persona que probablement
utilitza Internet ("la generació Internet") també difereix més probablement dels altres catalans pel que
fa a la sociabilitat?
Per a tractar aquestes qüestions, s'acostuma a utilitzar la tècnica estadística de la regressió múltiple.
La regressió múltiple és una tècnica que intenta posar de manifest l'associació única de cada
"variable independent" amb una "variable dependent, com la grandària de les xarxes i el nombre de
dies que els enquestats sopen amb tots els membres de la llar. En incloure en la llista de variables
independents els anys d'utilització d'Internet i el temps d'utilització actual, la regressió múltiple ajuda a
comprovar si la utilització d'Internet va associada realment a la grandària de les xarxes i al nombre de
dies que sopen junts els membres de la llar o si les associacions es deuen al fet que els usuaris
tendeixen a presentar determinades característiques pel que fa a edat, estat civil, estatus d'estudiant,
nivell de formació, estat laboral i ingressos. Si la utilització d'Internet prediu significativament el factor
de sociabilitat quan se la inclou en una regressió múltiple juntament amb totes aquestes variables
(anomenades "variables de control"), hi haurà motius per a pensar que la utilització d'Internet afecta
directament la sociabilitat a Catalunya: "generada per Internet". En canvi, si la utilització d'Internet no
és estadísticament significativa, això voldrà dir que és més probable que l'associació real no
s'estableixi amb la utilització d'Internet per si mateixa sinó amb les característiques socials de la
"generació Internet".
La societat xarxa a Catalunya 326 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Els efectes d'Internet i la generació Internet. La regressió múltiple mostra que tant utilitzar Internet
com formar part de la generació Internet afecten la sociabilitat dels catalans. D'una banda, la
utilització d'Internet s'associa positivament amb el fet de tenir més amics que viuen a la resta de
Catalunya, a la resta d'Espanya i a l'estranger. Les regressions mostren que aquesta associació és
superior a la dels efectes de les característiques socials dels usuaris d'Internet.
Taula S11a: Regressions que mostren l'associació de les característiques socials i la utilització
d'Internet amb la grandària de les xarxes (familiars)
Família al mateix
municipia Família a la resta de
Catalunyaa Família a la resta
d’Espanyaa Família a l’estrangera
Betes no estandar-ditzades
Betes estandar-ditzades
Betes no estandar-ditzades
Betes estandar-ditzades
Betes no estandar-ditzades
Betes estandar-ditzades
Betes no estandar-ditzades
Betes estandar-ditzades
Edat -,002* -,067 -,001 -,027 -,011* -,214 -,002* -,067 Sexe ,020 ,012 -,026 -,014 -,000 ,000 -,001 -,001 Ingressos ,003 ,010 ,011 ,029 -,006 -,015 -,007 -,026 Educació ,002 ,010 ,019* ,066 -,011 -,036 -,002 ,013 Usuari ,066 ,038 -,102* -,051 ,148* ,068 -,053 -,036 Estat civil -,027 -,016 ,085* ,045 ,136* ,065 ,069* ,049 Residència ,346* ,18 -,525* -,239 -,000 ,000 ,097* ,061 Nivell d’educació
,044 ,017 -,012 -,004 -,054 -,017 -,144* -,068
Situació laboral
,007 ,004 ,004 ,002 -,043 -,021 -,010 -,007
R2 ,036 ,033 ,068 ,065 ,028 ,025 ,012 ,009
*Indica significació si p<0,05. a Càlcul dels coeficients beta estandarditzats mitjançant mínims quadrats ordinaris. La primera R és no estandarditzada i la segona està corregida. Taula S11b: Regressions que mostren l'associació de les característiques socials i la
utilització d'Internet amb la grandària de les xarxes (amics)
Amics al mateix municipia
Amics a la resta de Catalunyaa
Amics a la resta d’Espanyaa Amics a l’estrangera
Betes no estandardi
tzades
Betes estandarditzades
Betes no estandarditzades
Betes estandardit
zades
Betes no estandarditz
ades
Betes estandarditz
ades
Betes no estandarditz
ades
Betes estandardi
tzades Edat -,004* -,127 -,002* -,059 -,002* -,056 -,000 -,027 Sexe -,070* -,050 ,027 ,015 -,020 -,013 ,026 ,025 Ingressos
,007 ,024 ,003 ,008 -,008 -,025 -,002 -,009
Educació
,002 ,009 ,023* ,082 ,006 ,023 ,010* ,064
Usuari -,039 -,026 -,289* -,148 -,130* -,075 -,159* -,142 Estat civil
-,035 -,025 ,066 ,035 ,111* ,066 ,020 ,019
Residència
,050 ,030 -,412* -,192 -,032 -,017 ,061* ,050
Nivell d’educació
,105* ,048 ,109 ,039 ,048 ,019 -,031 -,020
Situació laboral
,028 ,020 ,148* ,080 ,044 ,027 ,038 ,036
R2 ,044 ,041 ,104 ,102 ,018 ,015 ,040 ,037
* Indica significació si p<0,05. a Càlcul dels coeficients beta estandarditzats mitjançant mínims quadrats ordinaris. La primera R és no estandarditzada i la segona està corregida.
La societat xarxa a Catalunya 327 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
D'altra banda, les característiques socials dels catalans també estan relacionades amb la grandària
de les xarxes. La característica sistemàticament més destacada és l'edat. Els adults més joves tenen
una probabilitat superior de tenir xarxes més grans de familiars i amics. Com que els adults més joves
tendeixen a utilitzar més Internet, l'acció conjunta de l'edat i la utilització d'Internet fa que s'incrementi
la grandària de les xarxes dels joves adults catalans que són usuaris d'Internet. L'altra característica
sistemàticament destacada és l'estat civil. Els casats (o que viuen en parella) tenen xarxes més
grans, probablement perquè les parelles incorporen molts dels familiars i amics mutus a les seves
pròpies xarxes socials (Wellman, 1985).
5.4.3.5. Consideració de les xarxes en conjunt
1. Les xarxes personals dels catalans inclouen més amics i veïns que familiars. En canvi, les xarxes
nord-americanes acostumen a mantenir un equilibri entre familiars i no familiars. Amb una mediana de
21,8, aquestes xarxes personals són lleugerament més grans que les que s'observen habitualment a
l'Amèrica del Nord. El nombre de familiars, amics i veïns és molt més alt a Catalunya.
2. Les xarxes catalanes són més locals que les nord-americanes. Prop de dues terceres parts
(63,7%) dels membres de les xarxes catalanes viuen al mateix municipi. Aquests 13,5 membres de
les xarxes locals inclouen els progenitors, incloent-hi els que viuen a la mateixa casa (0,8), altres
familiars (4,5), amics (5,5) i veïns (2,7).
3. El percentatge d'amics que viuen al mateix municipi és més alt que el de familiars, malgrat la
tendència de molts catalans adults a viure amb els seus pares. Al mateix temps, els familiars tenen
una probabilitat superior a la dels amics de viure a la resta d'Espanya o a l'estranger. El localisme
més gran de les amistats catalanes en comparació del dels familiars suggereix una capacitat millor
del sistema familiar per a superar la tensió de viure en localitats diferents. Quan els membres de la
xarxa s'allunyen, els vincles d'amistat actius tendeixen a mantenir-se menys que no pas els familiars.
4. Les trobades personals són la forma de comunicació predominant, especialment entre la gran
majoria de membres de les xarxes que viuen al mateix municipi o a la resta de Catalunya. Les
trucades telefòniques tenen una importància secundària; Internet gairebé no s'utilitza mai, excepte per
a comunicar-se amb els pocs amics que viuen a l'estranger.
5. Com més a prop viuen els catalans, més es comuniquen en persona. Les petites distàncies a
l'interior de Catalunya fan que es pugui visitar la majoria dels membres de les xarxes fent un viatge
curt. El contacte amb les xarxes personals de la resta d'Espanya és menys intens, mentre que el
contacte amb la resta del món és mínim.
La societat xarxa a Catalunya 328 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
6. Els catalans valoren molt les possibilitats que ofereixen les trobades personals "cara a cara". Quan
això no és factible, recorren al contacte telefònic, que és un mitjà menys ric. Els catalans que són
usuaris d'Internet, la fan servir molt poques vegades per a comunicar-se amb amics i familiars, ni tan
sols quan aquests membres de les xarxes viuen a l'estranger.
7. La interacció de la proximitat física i el contacte cara a cara fa de Catalunya un lloc diferent de
l'Amèrica del Nord, on la gent es queda a casa al vespre i condueix, truca per telèfon o utilitza Internet
per a comunicar-se. Els catalans estan satisfets de les seves vides interpersonals i, en tot cas, alguns
amics i molts familiars reclamen més trobades personals. Com altres capítols mostren amb més
detall, Internet s'utilitza més per a adquirir i generar informació que per a comunicar-se amb familiars i
amics.
8. Tot i que alguns usuaris d'Internet mostren insatisfacció i trastorns psicològics en les seves
relacions, cal no exagerar-ne la importància. La majoria indica satisfacció i cap trastorn.
9. En general, els usuaris d'Internet s'assemblen als altres catalans pel que fa a la sociabilitat. Els
usuaris d'Internet, però, tenen xarxes més grans fora de Catalunya que els no usuaris. A més,
l'arribada de la "generació Internet" a la majoria d'edat suggereix que la sociabilitat dels usuaris
d'Internet es pot estendre més en el si de la societat catalana.
Els catalans han agafat un camí diferent del dels nord-americans per a crear capital social en una
societat moderna. Com aconsegueixen, els catalans, tenir tantes trobades personals en un lloc on no
hi ha costum de visitar o rebre visites d'amics o familiars? Mireu els carrers: no és estrany que els
bars i cafès de Catalunya siguin tan plens de vida.
5.4.4. Referències
ANDERSON, BEN; KARINA TRACEY. 2001. "Digital Living: The Impact (or Otherwise) of the Internet
on Everyday Life". American Behavioral Scientist 45 (3): 457-476.
BASTANI, SUSAN. 2001a. "Middle Class Community in Tehran: Social Networks, Social Support and
Marital Relationships". Tesi doctoral, Departament de Sociologia, Universitat de Toronto.
BOAL, FRED W. 1972. "Close Together and Far Apart: Religious and Class Divisions in Belfast".
Community Forum 3 (2): 3-11.
BOASE, JEFFREY; WENHONG CHEN; BARRY WELLMAN; MONICA PRIJATELJ. 2002. "Is There a
Place @ Cyberspace? The Users and Uses of the Internet in Public and Private Places". Géographie
et Culture: En preparació.
La societat xarxa a Catalunya 329 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
BOISSEVAIN, JEREMY. 1974. Friends of Friends: Networks, Manipulators, and Coalitions. Oxford:
Blackwell.
CADWALLER, MARTIN. 1992. Migration and Residential Mobility: Macro and Micro Approaches.
Madison: University of Wisconsin Press.
CAMPBELL, KAREN; BARRETT LEE. 1991. "Name Generators in Surveys of Personal Networks".
Social Networks 13: 203-221.
CASTELLS, MANUEL. 1972a. La Question Urbaine. París: F. Maspero.
CASTELLS, MANUEL. 1972b. The Urban Question. Londres: Edward Arnold.
CASTELLS, MANUEL. 1983. The City and the Grassroots. Berkeley: University of California Press.
CASTELLS, MANUEL. 1996. The Rise of the Network Society. Malden, MA: Blackwell.
CASTELLS, MANUEL. 2000. The Rise of the Networked Society (2a. ed.) Oxford: Blackwell.
CHEN, WENHONG; JEFFREY BOASE; BARRY WELLMAN. 2002. "The Global Villagers: The Users
and Uses of the Internet Around the World". Pàg. 74-113 a The Internet in Everyday Life, editat per
Barry Wellman and Caroline Haythornthwaite. Oxford: Blackwell.
CHOLDIN, HARVEY. 1985. Cities and Suburbs. Nova York: McGraw-Hill.
CLARK, SAMUEL D. 1966. The Suburban Society. Toronto: University of Toronto Press.
COHILL, ANDREW MICHAEL; ANDREA LEE KAVANAUGH (ed.). 2000. Community Networks:
Lessons from Blacksburg, Virginia (2a. ed.). Boston: Artech.
CRAVEN, PAUL; BARRY WELLMAN. 1973. "The Network City". Sociological Inquiry 43 (1): 57-88.
DAFT, RICHARD L.; ROBERT H. LENGEL. 1986. "Organizational Information Requirements, Media
Richness and Structural Design". Management Science 32 (5): 554-571.
DURKHEIM, ÉMILE. 1893 [1993]. The Division of Labor in Society. Nova York: Macmillan.
ESPINOZA, VICENTE. 1999. "Social Networks among the Urban Poor: Inequality and Integration in a
Latin American City". Pàg. 147-184 in Networks in the Global Village, edited by Barry Wellman.
Boulder, CO: Westview Press.
FEAGIN, JOE; HARLAN HAHN. 1973. Ghetto Revolt: The Politics of Violence in American Cities.
Nova York: Macmillan.
FEAGIN, JOE. 1973. "Community Disorganization". Sociological Inquiry 43: 123-46.
FELLMAN, GORDON. 1973. The Deceived Majority: Politics and Protest in Middle America. Nova
York: Dutton.
FERRAND, ALEXIS; LISE MOUNIER; ALAIN DEGENNE. 1999. "The Diversity of Personal Networks
in France: Social Stratification and Relational Structures". Pàg. 185-224 a Networks in the Global
Village, editat per Barry Wellman. Boulder, CO: Westview Press.
FIRTH, RAYMOND; JANE HUBERT; ANTHONY FORGE. 1969. Families and Their Relatives.
Londres: Routledge & Kegan Paul.
FISCHER, CLAUDE. 1975. "Toward a Subcultural Theory of Urbanism". American Journal of
Sociology 80: 1319-41.
FISCHER, CLAUDE. 1976. The Urban Experience. Nova York: Harcourt Brace Jovanovich.
FISCHER, CLAUDE. 1982. To Dwell Among Friends. Berkeley: University of California Press.
La societat xarxa a Catalunya 330 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
FISCHER, CLAUDE. 1992. America Calling: A Social History of the Telephone to 1940. Berkeley:
University of California Press.
FONG, ERIC; BARRY WELLMAN; RIMA WILKES; MELISSA KEW. 2001. "Is There a Double Digital
Divide? Neighbourhood and Individual Effects in Access to the Internet". Urban and Regional
Development Conference, International Sociological Association Conference, Amsterdam.
GANS, HERBERT. 1967. The Levittowners. Nova York: Pantheon.
GATES, ALBERT; HARVEY STEVENS; BARRY WELLMAN. 1973. "What Makes a Good Neighbor?"
A American Sociological Association New York.
GITLIN, TODD. 1987. The Sixties: Years of Hope, Days of Rage. Nova York: Bantam.
GORDON, MICHAEL. 1978. The American Family. Nova York: Random House.
GRANOVETTER, MARK. 1973. "The Strength of Weak Ties". American Journal of Sociology 78:
1360-80.
GRANOVETTER, MARK. 1982. "The Strength of Weak Ties: A Network Theory Revisited". Pàg. 105-
130 a Social Structure and Network Analysis, editat per Peter Marsden i Nan Lin. Beverly Hills, CA:
Sage.
HALL, ALAN; BARRY WELLMAN. 1985. "Social Networks and Social Support". Pàg. 23-41 a Social
Support and Health, editat per Sheldon Cohen i S Leonard Syme. Nova York: Academic Press.
HAMPTON, KEITH. 2001. "Living the Wired Life in the Wired Suburb: Netville, Glocalization and Civic
Society". Tesi doctoral, Departament de Sociologia, Universitat de Toronto.
HAMPTON, KEITH; BARRY WELLMAN. 1999. "Netville On-Line and Off-Line: Observing and
Surveying a Wired Suburb". American Behavioral Scientist 43 (3): 478-492.
HAMPTON, KEITH; BARRY WELLMAN. 2001. "Long Distance Community in the Network Society".
American Behavioral Scientist 45 (3): 477-496.
HAMPTON, KEITH; BARRY WELLMAN. 2002a. "Neighboring On and Offline in Netville, the Wired
Suburb". City and Community 1: En preparació.
HAMPTON, KEITH; BARRY WELLMAN. 2002b. "The Not So Global Village of a Cyber Society:
Contact and Support Beyond Netville". En preparació a The Internet in Everyday Life, editat per
Caroline i Barry Wellman Haythornthwaite. Oxford: Blackwell.
HAREVEN, TAMARA, ed. 1977. Family and Kin in Urban Communities, 1700-1930. Nova York: New
Viewpoints.
HAREVEN, TAMARA. 2000. "Cross-Cultural Comparisons in the Historical Study of the Family and
the Life Course". Pàg. 20-21 a Proceedings of: Uppsala Seminar: Uppsala, Sweden.
HAYTHORNTHWAITE, CAROLINE; BARRY WELLMAN. 1998. "Work, Friendship and Media Use for
Information Exchange in a Networked Organization". Journal of the American Society for Information
Science 49 (12): 1101-1114.
HILTZ, S. ROXANNE; MURRAY TUROFF. 1993. The Network Nation. Cambridge, MA: MIT Press.
KAVANAUGH, ANDREA L.; SCOTT J. PATTERSON. 2001. "The Impact of Community Computer
Networks on Social Capital and Community Involvement". American Behavioral Scientist 45 (3): 497-
510.
KELLER, SUZANNE. 1968. The Urban Neighborhood. Nova York: Random House.
La societat xarxa a Catalunya 331 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
KERTZER, DAVID I.; DENNIS P. HOGAN. 1989. Family, Political Economy, and Demographic
Change: The Transformation of Life in Casalecchio, Italy, 1861-1921. Madison: University of
Wisconsin Press.
KEW, MELISSA; BARRY WELLMAN; WENHONG CHEN. 2002. "Where is the Digital Divide - In North
America and Around the World?". Current Sociology. En preparació.
KIESLER, SARA; LEE SPROULL. 1991. Connections. Cambridge, MA: MIT Press.
KOCHEN, MANFRED (ed.). 1989. The Small World. Norwood, NJ: Ablex.
KRAUT, ROBERT; SARA KIESLER; BONKA BONEVA; JONATHON CUMMINGS; VICKI
HELGESON; ANNE CRAWFORD. 2001. "Internet Paradox Revisited". Journal of Social Issues: 1-28.
KRAUT, ROBERT; SARA KIESLER; TRIDAS MUKHOPADHYAY; WILLIAM SCHERLIS; MICHAEL
PATTERSON. 1998. "Social Impact of the Internet: What Does it Mean?". Communications of the
ACM 41 (12): 21-22.
LASLETT, PETER. 1965, The World We Have Lost. Londres: Methuen.
LASLETT, PETER. 1988. "Family, Kinship and Collectivity as Systems of Support in Pre-Industrial
Europe: A Consideration of the 'Nuclear-Hardship' Hypothesis". Continuity and Change 3 (2): 153-75.
LATANÉ, BIBB; M. J. BOURGEOIS. 1996. "Experimental Evidence for Dynamic Social Impact: The
Emergence of Subcultures in Electronic Groups". Journal of Communication 46: 35-47.
LEE, BARRETT A.; KAREN E. CAMPBELL. 1999. "Neighbor Networks of Black and White
Americans". Pàg. 119-146 a Networks in the Global Village, editat per Barry Wellman. Boulder, CO:
Westview Press.
LIN, NAN. 1997. "Guanxi: A Conceptual Analysis". Conferència sobre el triangle xinès de Xina
continental-Taiwan-Hong Kong. Toronto.
LIN, NAN. 2001. Social Capital: A Theory of Social Structure and Action. Cambridge: Cambridge
University Press.
LOFLAND, LYN. "Private Lifestyles, Changing Neighborhoods, and Public Life: A Problem in
Organized Complexity". Tidjschrift Voor Economische en Social Geografie 80 (2): 89-97.
MEIER, RICHARD. 1962. A Communications Theory of Urban Growth. Cambridge, MA: MIT Press.
MICHELSON, WILLIAM. 1976. Man and His Urban Environment. Boston: Addison-Wesley.
NIE, NORMAN. 2001. "Sociability, Interpersonal Relations, and the Internet: Reconciling Conflicting
Findings". American Behavioral Scientist 45 (3).
NISSENBAUM, HELEN. 1999. "Can Trust be Secured Online? A Theoretical Perspective". Data de
connexió: 5 de maig de 2001.
http://www.univ.trieste.it/~dipfilo/etica_e_politica/1999_2?nissenbaum.html.
NOZAWA, SHINJI. 1997. "Marital Relations and Personal Networks in Urban Japan". Document de
treball. Departament de Sociologia, Universitat de Shizouka.
OLDENBURG, RAY. 1989. The Great Good Place: Cafes, Coffee Shops, Community Centers, Beauty
Parlors, General Stores, Bars, Hangout, and How They Get You Through the Day. Nova York:
Paragon House.
OTANI, SHINSUKE. 1999. "Personal Community Networks in Contemporary Japan". Pàg. 279-297 a
Networks in the Global Village, editat per Barry Wellman. Boulder, Colorado: Westview Press.
La societat xarxa a Catalunya 332 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
PAHL, RAY E. 1984. Divisions of Labour. Oxford: Basil Blackwell.
POOL, ITHIEL DE SOLA; MANFRED KOCHEN. 1978. "Contacts and Influence". Social Networks 1:
5-51.
POPIELARZ, PAMELA. 1999. "Group Embeddedness and Geographic Mobility: Voluntary
Associations and the Timing of Geographic Moves". Document de treball. Departament de Sociologia,
Universitat d'Illinois - Chicago.
PUTNAM, ROBERT. 2000. Bowling Alone. Nova York: Simon & Schuster.
QUAN HAASE, ANABEL; BARRY WELLMAN; KEITH HAMPTON; JAMES WITTE. 2002. "Internet,
Social Capital, and Information Seeking". A The Internet in Everyday Life, editat per Barry Wellman i
Caroline Haythornthwaite. Oxford: Blackwell.
RHEINGOLD, HOWARD. 1993. The Virtual Community: Homesteading on the Electronic Frontier.
Reading, MA: Addison-Wesley.
RHEINGOLD, HOWARD. 2000. The Virtual Community: Homesteading on the Electronic Frontier. Ed.
revisada, Cambridge, MA: MIT Press.
ROBERTSON, ROWLAND. 1992. Globalization: Social Theory and Global Culture. Londres: Sage.
SABEAN, DAVID WARREN. 1990. Property, Production, and Family in Neckarhausen, 1700-1870.
Cambridge: Cambridge University Press.
SALAFF, JANET; ERIC FONG; SIU-LUN WONG. 1999. "Using Social Networks to Exit Hong Kong".
Pàg. 299-329 a Networks in the Global Village, editat per Barry Wellman. Boulder, CO: Westview
Press.
SAMPSON, ROBERT; JEFFREY MORENOFF; FELTON EARLS. 1999. "Beyond Social Capital:
Spatial Dynamics of Collective Efficacy for Children". American Sociological Review 64: 633-660.
SCHWEIZER, THOMAS; MICHAEL SCHNEGG; SUSANNE BERZBORN. 1998. "Personal Networks
and Social Support in a Multiethnic Community of Southern California". Social Networks 20: 1-21.
SCORSESE, MARTIN; MARDIK MARTIN. 1973. Mean Streets [pel· lícula]. Burbank, CA: Warner Bros.
SHORT, JOHN; EDERYN WILLIAMS; BRUCE CHRISTIE. 1976. The Social Psychology of
Telecommunications. Londres: Wiley.
SMITH, TOM W. 1999. "The Emerging 21st Century American Family". Informe al National Opinion
Research Center, Universitat de Chicago.
STOLL, CLIFFORD. 1995. Silicon Snake Oil: Second Thoughts on the Information Highway. Nova
York: Doubleday.
TILLY, CHARLES. 1974. "Introduction". Pàg. 1-35 a An Urban World, editat per Charles Tilly. Boston:
Little, Brown.
TILLY, CHARLES. 1979. "Collective Violence in European Perspective, revised version". Pàg. 83-118
a Violence in America: Historical and Comparative Perspective, editat per Hugh Davis Graham i Ted
Robert Gurr. Beverly Hills, CA: Sage.
USLANER, ERIC M. 2000b. "Trust, Civic Engagement, and the Internet". Presentat a l'Organization
Workshop on Electronic Democracy: Mobilization, and Participation via New ICTs, Grenoble.
WARREN, ROLAND. 1978. The Community in America. Chicago: Rand McNally.
WELLMAN, BARRY. 1979. "The Community Question". American Journal of Sociology 84: 1201-31.
La societat xarxa a Catalunya 333 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
WELLMAN, BARRY. 1982. "Studying Personal Communities". Pàg. 61-80 a Social Structure and
Network Analysis, editat per Peter Marsden i Nan Lin. Beverly Hills, CA: Sage.
WELLMAN, BARRY. 1985. "Domestic Work, Paid Work and Net Work". Pàg. 159-91 a Understanding
Personal Relationships, editat per Steve Duck i Daniel Perlman. Londres: Sage.
WELLMAN, BARRY 1988. "The Community Question Re-evaluated". Comparative Urban and
Community Research 1: 81-107.
WELLMAN, BARRY. 1992. "Men in Networks: Private Communities, Domestic Friendships". Pàg. 74-
114 a Men's Friendships, editat per Peter Nardi. Newbury Park, CA: Sage.
WELLMAN, BARRY. 1996. "Are Personal Communities Local? A Dumptarian Reconsideration". Social
Networks 18: 347-354.
WELLMAN, BARRY. 1999a. "The Network Community". Pàg. 1-48 a Networks in the Global Village,
editat per Barry Wellman. Boulder, CO: Westview.
WELLMAN, BARRY. 2001. "Physical Place and Cyber Place: The Rise of Networked Individualism".
International Journal of Urban and Regional Research 25 (2): 227-52.
WELLMAN, BARRY; PETER CARRINGTON; ALAN HALL. 1988. "Networks as Personal
Communities". Pàg. 130-84 a Social Structures: A Network Approach, editat per Barry Wellman i S.D.
Berkowitz. Cambridge: Cambridge University Press.
WELLMAN, BARRY; KENNETH FRANK. 2001. "Network Capital in a Multilevel World: Getting
Support from Personal Communities". Pàg. 233-73 a Social Capital, editat per Nan Lin, Ronald S. Burt
i Karen Cook. Hawthorne, NY: Aldine De Gruyter.
WELLMAN, BARRY; MILENA GULIA. 1999. "Net Surfers Don't Ride Alone: Virtual Communities as
Communities". Pàg. 331-366 a Networks in the Global Village, editat per Barry Wellman. Boulder, CO:
Westview.
WELLMAN, BARRY; CAROLINE HAYTHORNTHWAITE, ed. 2002. The Internet in Everyday Life.
Oxford: Blackwell.
WELLMAN, BARRY; BARRY LEIGHTON. 1979. "Networks, Neighborhoods and Communities". Urban
Affairs Quarterly 14: 363-90.
WELLMAN, BARRY; STEPHANIE POTTER. 1999. "The Elements of Personal Communities". Pàg.
49-81 a Networks in the Global Village, editat per Barry Wellman. Boulder, CO: Westview Press.
WELLMAN, BARRY; SCOT WORTLEY. 1989. "Brothers' Keepers: Situating Kinship Relations in
Broader Networks of Social Support". Sociological Perspectives 32: 273-306.
WELLMAN, BARRY; SCOT WORTLEY. 1990. "Different Strokes From Different Folks: Community
Ties and Social Support". American Journal of Sociology 96: 558-88.
WELLMAN, BEVERLY; BARRY WELLMAN. 1992. "Domestic Affairs and Network Relations". Journal
of Social and Personal Relationships 9: 385-409.
WILLMOTT, PETER. 1986. Social Networks, Informal Care and Public Policy. Londres: Policy Studies
Institute.
WILLMOTT, PETER. 1987. Friendship Networks and Social Support. Londres: Policy Studies Institute.
WRIGHTSON, KEITH; DAVID LEVINE. 1979. Poverty and Piety in an English Village: Terling, 1525-
1700. Nova York: Academic Press.
La societat xarxa a Catalunya 334 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
ZAMIR, IRIS; BEATE VOLKER; HENK FLAP. 2001. "When are Neighborhoods Communities?
Solidarity Among Neighbors". Presentat a l'American Sociological Association, Anaheim, CA.
La societat xarxa a Catalunya 335 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
http://www.uoc.edu/in3/pic
5.5. Internet com a projecte d'autonomia
La mal· leabilitat d'Internet com a mitjà de comunicació sembla que l'erigeix en instrument adequat per
a l'expressió de projectes personals d'autonomia i acció sobre l'entorn d'acord amb els valors i
objectius de cada actor social, individual o col· lectiu. Segons aquesta hipòtesi general hem analitzat
les variables de projecte d'autonomia que, en diferents àmbits de la pràctica social, poden construir
una relació específica amb els usos d'Internet.
En aquesta anàlisis hem procedit en dues etapes. D'una banda, hem fet un estudi dels efectes de
diferents variables indicatives d'aquest projecte d'autonomia personal en la intensitat i usos d'Internet i
el procés recíproc: en quina mesura l'ús d'Internet reforça i expressa els continguts d'aquests
projectes d'autonomia en les diferents dimensions.
D'altra banda, hem mirat de fer una sistematització empírica de les diferents variables expressives
dels projectes d'autonomia, mitjançant una anàlisi factorial d'un grup de variables seleccionades a la
nostra base de dades. A partir dels resultats d'aquesta anàlisi factorial hem fet un estudi de
l'expressió d'aquests projectes d'autonomia en els usos d'Internet.
5.5.1. Activitat de capacitació professional, ús d'Internet i nivell de desenvolupament
professional
En termes generals, l'existència d'un projecte de capacitació professional condueix a més ús
d'Internet, a més intensitat en aquest ús i a un ús d'Internet enfocat al desenvolupament professional i
a l'obtenció d'informació útil per a la gestió de la vida.
Vegem una mica detalladament les relacions estadísticament significatives que hem trobat mitjançant
una distinció entre els qui mostren indicis d'un projecte de desenvolupament formatiu personal i els
qui no en mostren prou. En endavant i per simplificar parlarem d'activitat de capacitació i d'absència
de l'esmentada activitat.
Entre els qui tenen aquesta activitat, el percentatge d'usuaris d'Internet és del 65,7%, en contrast amb
només un 26,4% entre els qui no la tenen. Entre els qui estan en un procés de capacitació i són
usuaris d'Internet, un 35,8% se situen al nivell alt d'intensitat d'ús d'Internet per hores setmanals, en
contrast amb un 30,6% dels usuaris que no mostren l'esmentada activitat. Les relacions són menys
clares pel que fa a la intensitat dels usos d'Internet i de correu electrònic a casa, en què el nivell mitjà
d'intensitat (ús setmanal) és més freqüent entre els qui tenen activitat de capacitació, mentre que l'ús
diari és més freqüent entre els qui no tenen projecte formatiu. Com que aquesta observació també es
confirma entre els qui es connecten des de la feina per motius de feina, sembla que es perfila la idea
que l'ús diari d'Internet és més freqüent entre aquells per als quals és un instrument divers, que agafa
tant els aspectes professionals com els lúdics, de sociabilitat i de gestió de la vida quotidiana. En
efecte, l'activitat de capacitació especifica els usos qualitatius d'Internet. La freqüència d'ús entre els
La societat xarxa a Catalunya 336 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
qui tenen aquesta activitat és significativament més alta en la cerca de feina, en la participació en
cursos en línia, en la cerca d'informació sobre oferta formativa, en la informació sobre la seva
associació professional, en la cerca d'informació sobre la seva ciutat, en la cerca d'informació sobre
viatges, en la recerca d'informació sobre la salut i en la cerca d'informació política i sindical. També
tenen una certa tendència a treballar des de casa més que no pas el grup sense projecte formatiu. En
canvi, tenen una freqüència menor en la participació en xats i no presenten diferències significatives
pel que fa a sociabilitat i usos lúdics. És a dir, l'existència d'una activitat de capacitació, indicador de
projecte de desenvolupament formatiu, incrementa significativament, en termes generals, la propensió
a utilitzar Internet, però alhora la redueix a un instrument especialitzat en el segment més utilitari de
les activitats de les persones.
D'altra banda, hem analitzat també la interacció entre l'ús d'Internet i el desenvolupament professional
de les persones. Per a això, hem diferenciat l'experiència d'ús d'Internet en tres nivells –usuaris
veterans, usuaris recents (de menys de dos anys) i no usuaris– i hem estudiat la seva relació
estadística amb un índex de desenvolupament professional que hem construït a partir de diverses
variables. La taula IDP mostra una associació estadísticament significativa entre experiència d'ús
d'Internet i desenvolupament professional. Com que l'índex es refereix al desenvolupament
professional en els dos últims anys i el temps d'experiència d'Internet considerat per als “veterans” és
de més de dos anys, podem postular una anterioritat temporal en l'ús d'Internet sobre el
desenvolupament professional i, per tant, inferir una influència positiva del temps d'ús d'Internet sobre
el desenvolupament professional. Naturalment que hi ha altres factors en joc en aquest procés de
desenvolupament professional, però l'experiència d'ús d'Internet és possiblement un factor rellevant.
Taula IDP. Nivell de desenvolupament professional * Experiència en Internet
45 13 28 86
9,1% 6,2% 3,2% 5,5%
78 31 54 163
15,8% 14,8% 6,2% 10,4%
216 88 268 572
43,8% 41,9% 30,8% 36,4%
154 78 520 752
31,2% 37,1% 59,8% 47,8%
493 210 870 1573
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Alt
Mitjà
Baix
Nul
Nivell dedesenvolupamentprofessional
Total
Usuarisde més
de 2 anys
Usuarisrecents
(menys de2 anys) No usuaris
Experiència en Internet
Total
La societat xarxa a Catalunya 337 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Proves de khi quadrat
128,975a 6 ,000
130,668 6 ,000
112,948 1 ,000
1573
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 11,48.
a.
Així, doncs, l'activitat de capacitació professional indueix a l'ús d'Internet i l'especifica com a
instrument de treball. I, al seu torn, el fet que els usuaris utilitzin Internet des de fa un quant temps
repercuteix en una millora del seu nivell professional, mesurat en termes de promoció, augment de
sou i increment de coneixements tècnics. Internet sembla que és un instrument de desenvolupament
professional.
5.5.2. Participació sociopolítica
En un context general de feble participació sociopolítica, el grup minoritari que té un nivell de
participació més elevat manifesta una forta propensió a utilitzar Internet i a utilitzar-la més
intensament que els menys participatius. Així, als nivells alts de participació el percentatge d'usuaris
és del 53,5%, en contrast amb el nivell nul de participació, en què només un 29,9% són usuaris
d'Internet, i amb la població en general, entre la qual hi ha un 34,6% d'usuaris. També la intensitat
d'ús d'Internet va positivament associada amb l'índex de participació sociopolítica: un 44,1% dels qui
tenen un nivell alt de participació se situen al nivell alt d'intensitat d'ús d'Internet, en contrast amb el
32,7% de la població en general i amb el 30,9% del nivell nul de participació. L'associació
assenyalada es manté pel que fa a la freqüència d'ús diari de correu electrònic a casa. Tanmateix, no
és tan clara quan analitzem la freqüència d'ús diari d'Internet a casa, en què són els nivells mitjans de
participació sociopolítica els que tenen més freqüència d'ús diari, observació que interpretarem en el
conjunt de la nostra anàlisi. Ja que l'esmentada observació es repeteix quan estudiem la freqüència
d'ús d'Internet al lloc de treball, on no apareix associació entre nivell de participació sociopolítica i ús
d'Internet, es pot dir que els usos d'Internet a la feina estan condicionats pel context molt més que no
pas a la llar.
Analitzant els usos qualitatius d'Internet segons el nivell de participació, emergeix clarament el perfil
dels usuaris de la xarxa que tenen una implicació relativament elevada en la societat. En primer lloc,
la seva utilització del correu electrònic encara és més freqüent que la ja molt elevada del conjunt de la
mostra (94,9% i 88,7%, respectivament), cosa que indica un alt nivell d'ús comunicatiu i interactiu. La
seva freqüència de participació en els xats és molt inferior a la mitjana, cosa que assenyala altra
vegada el caràcter poc polític i institucional de la majoria dels xats. Tertúlies i participació semblen
La societat xarxa a Catalunya 338 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
correspondre a models de comportament diferents. També són molt menys nombrosos en la
navegació per Internet sense motius concrets. En canvi, les persones amb un nivell de participació
més elevat tenen freqüències significativament superiors d'ús d'Internet per a buscar informació
política i sindical, per a buscar informació sobre la seva ciutat, per a buscar informació sobre serveis
públics, per a consultar biblioteques i per a llegir la premsa general per Internet (un 45,5%, en
contrast amb un 34,3% dels usuaris en general). Tenen menys interès en els usos de sociabilitat
d'Internet, però significativament més en els instrumentals, tant en la part professional (cursos en
línia, cerca d'informació sobre la seva associació professional i sobre oferta formativa, treball des de
casa) com en la gestió de la vida quotidiana (operacions bancàries per Internet, viatges, compra
d'entrades d'espectacles des de casa, cerca d'informació sobre la salut). Tenen poca tirada als usos
lúdics, amb una excepció, encara que referent a una minoria dels membres d'aquest grup: buscar
receptes de cuina (un 16,2% enfront de l'11,2% de la població en general). Hi ha una certa tendència
més alta a mirar pornografia (un 11,2% enfront d'un 8,8% de la població en general), però no supera
el nivell de significació estadística assignada.
En resum, hi ha un grup de persones, minoritari però significatiu, que sembla que són actives en la
societat, amb un alt nivell d'informació i opinions formades i que utilitzen Internet per a mantenir aquell
nivell de consciència de la seva inserció en la societat. També són els qui utilitzen més Internet per a
usos instrumentals de la vida professional i quotidiana. És a dir, aquí s'ajunta l'ús professional i
formatiu d'Internet amb l'ús informatiu i comunicatiu sobre la societat. Però no s'estén en la mateixa
mesura als usos lúdics i a la sociabilitat, encara que una minoria sembla que busca en l'exploració
gastronòmica el costat agradable dels usos d'Internet.
El tret socialment més rellevant és, per tant, la forta associació entre els usos d'Internet i el nivell més
actiu de participació sociopolítica dels ciutadans.
5.5.3. Mobilització sociopolítica
En un nivell d'implicació més avançat se situen els ciutadans que no solament participen en els seus
valors i objectius sinó que també es mobilitzen. Encara que són una fracció minoritària de la població,
els qui tenen un cert nivell de mobilització sociopolítica (en contrast amb els qui no es mobilitzen per
causes polítiques, en el sentit ampli del terme) tenen més propensió a utilitzar Internet. Tanmateix, el
nivell de mobilització no té relació amb la intensitat d'ús entre els usuaris; però sí que especifica el
tipus d'usos d'Internet. Els mobilitzats sociopolíticament tendeixen, naturalment, a utilitzar Internet
més sovint que els altres per a buscar informació política i sindical, buscar informació sobre la seva
ciutat i informació sobre serveis públics. També solen llegir més la premsa per Internet i consultar
més sovint biblioteques i enciclopèdies. També utilitzen més Internet en relació amb l'organització de
viatges. Però la utilitzen menys en termes lúdics i d'organització de la sociabilitat. Per als més
polititzats Internet tendeix a ser predominantment un instrument d'informació més que no pas de
comunicació, de joc o de sociabilitat.
La societat xarxa a Catalunya 339 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Així, doncs, l'anàlisi de les pràctiques a Internet dels ciutadans mobilitzats prolonga i especifica els
resultats observats entorn de la participació sociopolítica. Tant la participació com la mobilització van
associades positivament amb l'ús d'Internet, especialment en les dimensions informativa, formativa i
instrumental. La principal diferència és que els nivells de mobilització no sembla que es tradueixin en
nivells d'intensitat d'ús d'Internet, mentre que els nivells de participació sí que tenen correlació en un
grau més alt amb la intensitat de l'ús. Es pot proposar la hipòtesi que, en la mesura que la participació
és més formalitzada, hi ha una oferta a Internet que correspon a usos participatius. En canvi, en els
processos de mobilització és necessari produir continguts nous i xarxes de comunicació estructurades
entorn dels objectius de la mobilització. I les nostres dades mostren que, almenys en el 2002, pel que
fa als usos associatius, polítics i sindicals, fins i tot els ciutadans més mobilitzats rarament passen de
l'ús informatiu: poques vegades transformen Internet en un mitjà organitzatiu per a la mobilització. La
pràctica observada, per exemple, entre els militants del moviment per una globalització alternativa, de
constituir xarxes mobilitzadores a partir d'Internet no sembla que es reflecteixi en les dades de la
nostra enquesta, enquesta que només pot detectar les pràctiques prou difoses en el conjunt de la
societat catalana per a reflectir-se en una mostra representativa de la població. De la participació i la
mobilització informativa a la constitució d'un moviment social actiu entorn d'Internet hi ha una bona
distància que no sembla que encara s'hagi recorregut a Catalunya.
5.5.4. Activitat ciutadana
L'índex d'activitat ciutadana mira de mesurar el grau d'implicació en la gestió pública i d'informació
sobre la conducció de la política. Les nostres dades mostren que va associat positivament tant amb
l'ús d'Internet com amb la intensitat d'ús. Així, el 64,7% dels entrevistats que tenen un alt nivell
d'activitat ciutadana són usuaris d'Internet, en contrast amb el 37,7% del conjunt d'entrevistats a la
població de referència per a aquesta anàlisi. La taula AC1 mostra, així mateix, una associació
significativa entre intensitat d'ús mesurada per hores setmanals i nivell d'activitat ciutadana. En canvi,
la comparació de freqüència diària d'ús d'Internet tant des de la llar com des de la feina no mostra una
relació significativa, per les diferents dimensions determinants de l'ús d'Internet, algunes de les quals
no tenen correlació amb l'activitat ciutadana (les que es refereixen a grups que busquen valors lúdics i
de sociabilitat a Internet).
AC1. Mitjana d'hores a Internet (intervals) * Índex d'activitat ciutadana
100 104 5 209
32,9% 33,5% 16,7% 32,5%111 106 13 230
36,5% 34,2% 43,3% 35,7%
93 100 12 20530,6% 32,3% 40,0% 31,8%
304 310 30 644
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N%
N
%N
%
N
%
Baixa (0,1-2h)
Mitjana (2,1-7h)
Alta (7,1 o més)
Mitjana d'hores aInternet (intervals)
Total
Baix Mitjà Alt
Índex d'activitat ciutadana
Total
La societat xarxa a Catalunya 340 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
L'observació dels tipus d'usos d'Internet per als usuaris amb un alt índex d'activitat ciutadana té
resultats interessants. És el grup que sembla més atret per l'ús d'Internet per a obtenir informació
política i sindical: un 36,4% dels qui tenen un nivell alt d'activitat ciutadana busquen aquesta
informació a Internet, en contrast amb només un 11,1% per al conjunt dels entrevistats. També són
significativament més nombrosos a l'hora de buscar informació sobre la seva ciutat i sobre els serveis
públics, de llegir premsa, de consultar biblioteques, de buscar informació sobre la salut, d'organitzar
viatges mitjançant Internet i de comprar llibres i música. En canvi, són molt menys propensos a
participar en xats (un 15,2% enfront d'un 31,6% de la població en conjunt), a practicar videojocs, a
baixar música o programari, a llegir notícies esportives, a transmetre fotos de família. És a dir, es
tracta d'una minoria activa informada força rigorosa en la pràctica d'Internet, que manté patrons de
sociabilitat i de lleure fora d'Internet i que la utilitza sobretot en termes professionals i com a
instrument d'informació general i política. Hi ha, tanmateix, una dada significativa: els qui tenen un
nivell alt d'activitat ciutadana declaren que miren pornografia en un percentatge que és gairebé el
doble del general (el 15,2% enfront del 8,3%). Es tracta d'un grup amb prou seguretat en si mateix per
a no tenir vergonya o és un indicador del costat ocult del rigor i la consciència ciutadana?
5.5.5. Mentalitat emprenedora
Com a indicador de mentalitat emprenedora hem pres la preferència que en el futur els fills tinguin la
seva pròpia empresa com a alternativa de ser funcionaris. En el context espanyol diverses enquestes
d'opinió han mostrat la preferència dels pares per la seguretat dels fills mitjançant l'obtenció d'un
estatut de funcionari. Entre els nostres entrevistats, en canvi, la preferència majoritària s'inclina per
l'activitat empresarial enfront de la funcionarial (un 61,6% dels que responen es pronuncien en aquest
sentit). A partir d'aquesta actitud mirem d'analitzar la seva relació amb els usos d'Internet. Hi ha una
clara associació entre mentalitat emprenedora i ús d'Internet. Entre els qui mostren aquesta mentalitat
el 26,9% són usuaris d'Internet, mentre que entre els qui s'estimen més el funcionariat només un
18,8% utilitzen Internet. També hi ha una associació significativa entre l'actitud emprenedora i la
intensitat d'ús d'Internet per hores setmanals. En canvi, la mentalitat emprenedora va associada amb
un ús setmanal d'Internet, més que no pas amb l'ús diari, de manera que la intensitat i l'assiduïtat no
semblen respondre al mateix patró de comportament, d'acord amb observacions semblants per a
altres variables analitzades. D'altra banda, tanmateix, els emprenedors tenen una freqüència més alta
d'ús diari d'Internet i de correu electrònic a la feina.
Una anàlisi dels usos qualitatius d'Internet mostra un perfil força definit en relació amb els usuaris que
manifesten aquest tipus de mentalitat emprenedora. La seva freqüència d'ús de correu electrònic,
indicador general d'activitat a Internet, és significativament més alta que la dels funcionaris. Participen
menys en xats: no tenen temps per perdre. Els emprenedors utilitzen Internet amb més freqüència
que els altres per a treballar des de casa, fer operacions bancàries, buscar informació sobre la seva
associació professional, buscar informació sobre oferta formativa, buscar informació sobre viatges,
La societat xarxa a Catalunya 341 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
buscar informació sobre la seva ciutat, buscar informació sobre serveis públics i baixar programari de
la xarxa. És, doncs, un grup actiu, mobilitzat sobre activitats instrumentals en l'àmbit professional i de
la vida quotidiana. En canvi, són menys cercadors d'informació de biblioteques i enciclopèdies, és a
dir que la informació que busquen és pràctica. En els usos de sociabilitat el que els caracteritza és
que utilitzen Internet més que els altres per a arranjar trobades amb amics. La hipòtesi en aquest cas
és que es tracta de persones més ocupades per la seva activitat, de manera que, quan són usuàries
d'Internet, això els permet organitzar una sociabilitat que no poden deixar a l'atzar de la trobada.
És a dir, la mentalitat emprenedora va directament associada amb l'ús i intensitat de l'ús d'Internet
(encara que amb una periodicitat més setmanal que no pas diària en els usos des de la llar). Però, a
més, sembla indicar un perfil d'usos d'Internet que correspon a l'esmentat projecte emprenedor, molt
centrat en la cara professional i la instrumental, sense que els usos lúdics o socials tinguin més
especificació, excepte en l'organització de les trobades amb amics, cosa probablement instrumental
per a persones ocupades amb una intensa activitat. Internet es prefigura, així, com a instrument
privilegiat de la cultura emprenedora. Això és una hipòtesi d'abast considerable que requerirà més
exploració empírica a partir d'una anàlisi més sistemàtica.
5.5.6. Una tipologia de projectes d'autonomia
Per a sintetitzar empíricament les tendències de projectes d'autonomia entorn de diverses
dimensions, hem fet una anàlisi factorial per a un grup de variables susceptibles de ser indicatives de
l'existència del projecte esmentat en diferents àmbits de la vida social.
Els resultats d'aquesta anàlisi configuren, amb un nivell acceptable de significació estadística, cinc
factors diferenciats que defineixen cinc dimensions de projecte d'autonomia en la població
enquestada.
Hem anomenat en termes analítics cadascun d'aquests factors, però de cadascun indiquem les
variables que el constitueixen i que han estat definides estadísticament pels resultats del factorial que
es poden veure en la matriu de components presentada a la taula 5.5.6.
La societat xarxa a Catalunya 342 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.5.6 Resultats de l'anàlisi factorial de variables indicatives de projectes d'autonomia
(Variables construïdes a partir de les respostes a les preguntes que es reprodueixen a la taula)
Matriu de componentsa
,462 ,767 -,143 -,172 2,543E-02
,520 ,725 -,226 -,142 6,974E-02
,369 ,645 -,102 5,907E-02 -,176
-9,23E-02 9,040E-02 -,274 ,419 ,389
-,226 ,355 ,145 ,640 -9,71E-02
-,291 ,242 -4,59E-02 ,708 -,202
-,133 ,243 ,736 6,925E-02 -7,52E-02
-1,53E-02 ,171 ,568 -6,24E-03 ,162
-,195 ,221 ,663 -,113 5,261E-02
4,535E-02 ,142 ,417 -,130 ,452
-7,53E-02 2,413E-02 -,172 ,115 ,779
,708 -,178 ,256 ,152 -4,69E-02
,728 -,339 ,143 9,596E-02 -9,42E-02
,697 -,306 ,141 ,237 -7,29E-03
-,573 ,263 -6,32E-02 -,314 -,209
Preferiria (o hauriapreferit) treballar pel seucompte i ser el seu propicap encara que guanyésmenys?
Preferiria (o hauriapreferit) treballar pel seucompte i ser el seu propicap encara que tinguésmenys seguretat laboral?
Preferiria que els seusfills fossin funcionaris oque tinguessin la sevapròpia empresa?
Triomfar a la vida (propiesforç)
Quan vostè o algunapersona propera contrauuna malaltia greu, a partde consultar un metge,s'informa sobre lamalaltia?
Quan el metge li prescriuun medicament nou,llegeix el prospecte?
Índex d'activitat ciutadana
Mobilització sociopolítica
Índex de participaciósociopolítica
Autonomia tenint encompte les respostesdels que ho responen tot
Índex sobre la capacitatd'influir el món
Confiança en lainformació que rep de latelevisió
Confiança en lainformació que rep de laràdio
Confiança en lainformació que rep delsdiaris
Confiança en lainformació que repd'Internet
1 2 3 4 5
Component
Mètode d'extracció: Anàlisi de components principals.
5 components extretsa.
Tipus I (component 2). Projecte emprenedor
La societat xarxa a Catalunya 343 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Definit per les respostes de les tres preguntes sobre la preferència que els fills de l'entrevistat fossin
empresaris o treballessin per compte propi, en comptes de ser funcionaris o assalariats, encara que
guanyessin menys o tinguessin menys seguretat.
Tipus II (component 3). Projecte sociopolític
Definit per l'índex d'activitat ciutadana, l'índex de participació sociopolítica i la variable de mobilització
sociopolítica.
Tipus III (component 4). Projecte de control mèdic
Definit per les respostes de les preguntes d'informació autònoma sobre els diagnòstics i receptes del
metge.
Tipus IV (component 5). Projecte d'autonomia personal
Definit per les respostes de l'escala de capacitat d'influir en el món, per l'escala d'autonomia i per la
convicció que el triomf a la vida depèn de l'esforç propi.
Tipus V (component 1). Projecte d'autonomia comunicativa
Definit per les tres variables d'escepticisme davant la informació rebuda per la televisió, la ràdio i la
premsa, juntament amb més confiança pel que fa a la informació rebuda per Internet.
Aquesta tipologia de projectes d'autonomia respon a una configuració definida empíricament de les
actituds i comportaments de la població enquestada. Per tant, és una tipologia d'actituds subjacents
en els entrevistats que es diferencia clarament entre els diferents tipus i que cobreix uns quants
àmbits principals de la pràctica social: la iniciativa professional-empresarial, la pràctica sociopolítica,
el control de la salut, l'autonomia personal en la relació amb el món i l'autonomia respecte als mitjans
de comunicació.
Després d'aquest aclariment de les dimensions de l'autonomia, passem a analitzar la relació entre
aquests projectes d'autonomia i els usos del que sembla que és, potencialment, un instrument
privilegiat de construcció d'aquesta autonomia: Internet.
5.5.7. Projectes d'autonomia i usos d'Internet
En aquesta anàlisi només presentem els resultats més significatius. El projecte emprenedor té un
efecte clar sobre el nivell d'usuaris d'Internet, com indica la taula 5.5.7.
La societat xarxa a Catalunya 344 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.5.7 Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Preferiria que els seus fills fossinfuncionaris o que tinguessin la seva pròpia empresa?
129 296 425
18,8% 26,9% 23,7%
559 806 136581,3% 73,1% 76,3%
688 1102 1790
100,0% 100,0% 100,0%
N
%N
%
N%
Entrevistat usuari
Entrevistat no usuari
Entrevistat usuari ono usuari d'Internet
Total
Serfuncionaris
Tenir la sevapròpia
empresa
Preferiria que els seus fillsfossin funcionaris o quetinguessin la seva pròpia
empresa?
Total
Proves de khi quadrat
15,388%b 1 ,000%
14,943% 1 ,000%
15,742% 1 ,000%
,000% ,000%
15,379% 1 ,000%
1790
Khi quadrat de Pearson
Correcció per continuïtata
Raó de versemblança
Estadístic exacte deFisher
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
Sign.exacta
(bilateral)
Sign.exacta
(unilateral)
Calculat només per a una taula de 2x2.a.
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5. La freqüència mínimaesperada és 163,35.
b.
Així mateix, els qui fan servir Internet més hores a la setmana tenen molta més tendència a estimar-
se més l'empresa que no pas el funcionariat. Els efectes d'aquest projecte sobre els usos d'Internet
també s'especifiquen en els diferents usos d'Internet. Els emprenedors tendeixen a ser més actius en
els usos professionals (taula 5.5.8), en els usos pràctics (5.5.9), en la cerca d'informació d'actualitat
(5.5.10) i en els usos tecnològics (5.5.11) mentre que no es caracteritzen per cap més preferència
d'ús.
La societat xarxa a Catalunya 345 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.5.8 Usos professionals * Preferiria que els seus fills fossin funcionaris o quetinguessin la seva pròpia empresa?
73 140 213
56,6% 47,3% 50,1%
56 156 212
43,4% 52,7% 49,9%
129 296 425
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'usos professionals
Com a mínim fa unaactivitat d'usosprofessionals
Usosprofessionals
Total
Serfuncionaris
Tenir la sevapròpia
empresa
Preferiria que els seus fillsfossin funcionaris o quetinguessin la seva pròpia
empresa?
Total
5.5.9 Usos pràctics * Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seu compte iser el seu propi cap encara que tingués menys seguretat?
142 149 291
26,1% 31,8% 28,7%
403 319 722
73,9% 68,2% 71,3%
545 468 1013
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'usos pràctics
Com a mínim fa unaactivitat d'usos pràctics
Usospràctics
Total
No Sí
Preferiria (o hauriapreferit) treballar pelseu compte i ser el
seu propi cap encaraque tingués menys
seguretat?
Total
Proves de khi quadrat
4,112b 1 ,043
3,835 1 ,050
4,105 1 ,043
,044 ,025
4,108 1 ,043
1013
Khi quadrat de Pearson
Correcció per continuïtata
Raó de versemblança
Estadístic exacte deFisher
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
Sign.exacta
(bilateral)
Sign.exacta
(unilateral)
Calculat només per a una taula de 2x2.a.
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5. La freqüència mínimaesperada és 134,44.
b.
La societat xarxa a Catalunya 346 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.5.10 Informació d'actualitat * Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seucompte i ser el seu propi cap encara que tingués menys seguretat?
311 297 608
57,1% 63,5% 60,0%
234 171 405
42,9% 36,5% 40,0%
545 468 1013
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'informació d'actualitat
Com a mínim fa unaactivitat d'informaciód'actualitat
Informaciód'actualitat
Total
No Sí
Preferiria (o hauriapreferit) treballar pelseu compte i ser el
seu propi cap encaraque tingués menys
seguretat?
Total
Proves de khi quadrat
4,294b 1 ,038
4,032 1 ,045
4,304 1 ,038
,040 ,022
4,290 1 ,038
1013
Khi quadrat de Pearson
Correcció per continuïtata
Raó de versemblança
Estadístic exacte deFisher
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
Sign.exacta
(bilateral)
Sign.exacta
(unilateral)
Calculat només per a una taula de 2x2.a.
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5. La freqüència mínimaesperada és 187,11.
b.
5.5.11 Usos tecnològics * Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seucompte i ser el seu propi cap encara que guanyés menys?
326 359 685
71,2% 64,5% 67,5%
132 198 330
28,8% 35,5% 32,5%
458 557 1015
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'usos tecnològics
Com a mínim fauna activitat d'usostecnològics
Usostecnològics
Total
No Sí
Preferiria (o hauriapreferit) treballar pelseu compte i ser el
seu propi cap encaraque guanyés menys?
Total
La societat xarxa a Catalunya 347 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Proves de khi quadrat
5,183b 1 ,023
4,881 1 ,027
5,208 1 ,022
,026 ,013
5,178 1 ,023
1015
Khi quadrat de Pearson
Correcció per continuïtata
Raó de versemblança
Estadístic exacte deFisher
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
Sign.exacta
(bilateral)
Sign.exacta
(unilateral)
Calculat només per a una taula de 2x2.a.
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5. La freqüència mínimaesperada és 148,91.
b.
El projecte sociopolític també afavoreix l'ús d'Internet (5.5.12) encara que la relació amb la intensitat
és menys clara. Afavoreix els usos professionals d'Internet (5.5.13), els usos pràctics (5.5.14), les
compres i la cerca d'informació cultural i educativa (5.5.15 a i b), la cerca d'informació d'actualitat
(5.5.16) i, naturalment, la cerca d'informació sindical i política (5.5.17). En canvi, no està relacionat
amb l'oci o amb els usos tecnològics.
5.5.12 Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Índex d'activitat ciutadana
367 350 33 750
29,2% 51,3% 64,7% 37,7%
891 332 18 1241
70,8% 48,7% 35,3% 62,3%
1258 682 51 1991
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Entrevistat usuari
Entrevistat no usuari
Entrevistat usuari ono usuari d'Internet
Total
Baix Mitjà Alt
Índex d'activitat ciutadana
Total
Proves de khi quadrat
108,675a 2 ,000
107,668 2 ,000
107,376 1 ,000
1991
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 19,21.
a.
La societat xarxa a Catalunya 348 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.5.13 Usos professionals * Índex d'activitat ciutadana
180 135 10 325
49,0% 38,6% 30,3% 43,3%
187 215 23 425
51,0% 61,4% 69,7% 56,7%
367 350 33 750
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'usos professionals
Com a mínim fa unaactivitat d'usosprofessionals
Usosprofessionals
Total
Baix Mitjà Alt
Índex d'activitat ciutadana
Total
Proves de khi quadrat
10,392a 2 ,006
10,471 2 ,005
10,333 1 ,001
750
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 14,30.
a.
5.5.14 Usos pràctics * Índex d'activitat ciutadana
110 69 5 184
30,0% 19,7% 15,2% 24,5%
257 281 28 566
70,0% 80,3% 84,8% 75,5%
367 350 33 750
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'usos pràctics
Com a mínim fa unaactivitat d'usos pràctics
Usospràctics
Total
Baix Mitjà Alt
Índex d'activitat ciutadana
Total
Proves de khi quadrat
11,824a 2 ,003
11,957 2 ,003
11,414 1 ,001
750
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 8,10.
a.
La societat xarxa a Catalunya 349 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.5.15a Compres * Índex d'activitat ciutadana
268 221 17 506
73,0% 63,1% 51,5% 67,5%
99 129 16 244
27,0% 36,9% 48,5% 32,5%
367 350 33 750
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitat decompres
Com a mínim fa unaactivitat de compres
Compres
Total
Baix Mitjà Alt
Índex d'activitat ciutadana
Total
Proves de khi quadrat
11,972a 2 ,003
11,853 2 ,003
11,924 1 ,001
750
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 10,74.
a.
5.5.15b Informació cultural i educativa * Índex d'activitat ciutadana
183 152 7 342
49,9% 43,4% 21,2% 45,6%
184 198 26 408
50,1% 56,6% 78,8% 54,4%
367 350 33 750
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'informació cultural ieducativa
Com a mínim fa unaactivitat d'informaciócultural i educativa
Informaciócultural ieducativa
Total
Baix Mitjà Alt
Índex d'activitat ciutadana
Total
Proves de khi quadrat
11,267a 2 ,004
11,892 2 ,003
8,997 1 ,003
750
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 15,05.
a.
La societat xarxa a Catalunya 350 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.5.16 Informació d'actualitat * Índex de participació sociopolítica
383 46 145 51 625
62,6% 63,0% 56,9% 51,5% 60,2%
229 27 110 48 414
37,4% 37,0% 43,1% 48,5% 39,8%
612 73 255 99 1039
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'informació d'actualitat
Com a mínim fa unaactivitat d'informaciód'actualitat
Informaciód'actualitat
Total
Nul Baix Mitjà Alt
Índex de participació sociopolítica
Total
Proves de khi quadrat
5,989a 3 ,112
5,935 3 ,115
5,480 1 ,019
1039
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 29,09.
a.
5.5.17 Informació política o sindical * Índex d'activitat ciutadana
342 304 21 667
93,2% 86,9% 63,6% 88,9%
25 46 12 83
6,8% 13,1% 36,4% 11,1%
367 350 33 750
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'informació política osindical
Com a mínim fa unaactivitat d'informaciópolítica o sindical
Informaciópolítica osindical
Total
Baix Mitjà Alt
Índex d'activitat ciutadana
Total
Proves de khi quadrat
29,740a 2 ,000
23,652 2 ,000
23,189 1 ,000
750
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
1 caselles (16,7%) tenen una freqüència esperada inferior a5. La freqüència mínima esperada és 3,65.
a.
La societat xarxa a Catalunya 351 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Las variables indicatives d'autonomia personal afavoreixen l'ús i intensitat d'usos d'Internet (5.5.18).
Pel que fa al tipus d'usos, en canvi, no sembla que estigui relacionat amb cap tipus d'ús específic. En
realitat, la distribució de freqüències a les taules de contingència és força normalitzada respecte als
diferents nivells d'autonomia, per la qual cosa es podria deduir que l'autonomia s'expressa, en termes
generals, seguint les tendències de cada grup social segons les seves pròpies orientacions. O sigui,
el projecte d'autonomia personal predisposa a l'ús d'Internet, però els continguts d'aquest ús depenen
de les característiques socials de les persones. Només hi ha una associació significativa que ens
sembla molt rellevant: els qui són més inclinats als usos d'oci són els qui tenen un nivell més baix
d'autonomia personal, definida per l'escala de capacitat d'“influir en el món” (5.5.19). L'autonomia
personal sembla que s'orienta a usos d'Internet més amplis que no pas els que representa la seva
utilització com a mitjà d'entreteniment.
5.5.18 Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Autonomia tenint en compte les respostes dels que ho responen tot
34 341 311 232 104 1022
12,8% 30,5% 40,9% 45,1% 49,3% 35,6%
231 778 449 282 107 1847
87,2% 69,5% 59,1% 54,9% 50,7% 64,4%
265 1119 760 514 211 2869
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Entrevistat usuari
Entrevistat no usuari
Entrevistat usuari ono usuari d'Internet
Total
BaixaMitjana-B
aixa MitjanaMitjana-Al
ta Alta
Autonomia tenint en compte les respostes dels que horesponen tot
Total
Proves de khi quadrat
119,741a 4 ,000
129,082 4 ,000
105,372 1 ,000
2869
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 75,16.
a.
5.5.19 Oci * Índex sobre la capacitat d'influir el món
26 137 40 203
13,6% 20,1% 23,8% 19,5%
165 543 128 836
86,4% 79,9% 76,2% 80,5%
191 680 168 1039
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitat d'oci
Com a mínim fa unaactivitat d'oci
Oci
Total
Baix Mitjà Alt
Índex sobre la capacitat d'influir elmón
Total
La societat xarxa a Catalunya 352 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Proves de khi quadrat
6,376a 2 ,041
6,670 2 ,036
6,063 1 ,014
1039
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 32,82.
a.
El que hem anomenat projecte d'autonomia mèdica també va associat positivament a l'ús i la
intensitat d'ús d'Internet (5.5.20). Pel que fa a usos, sobretot va lligat, com és lògic, a l'interès per la
informació cultural i educativa, com és lògic (5.5.21). Respecte a la resta d’usos, no es diferencia en
la influència sobre l'ús d'Internet respecte als qui tenen altres projectes.
5.5.20 Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Quan el metge li prescriu unmedicament nou, llegeix el prospecte?
154 879 1033
30,0% 35,6% 34,7%
359 1589 1948
70,0% 64,4% 65,3%
513 2468 2981
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Entrevistat usuari
Entrevistat no usuari
Entrevistat usuari ono usuari d'Internet
Total
No Sí
Quan el metge liprescriu un
medicament nou,llegeix el prospecte?
Total
Proves de khi quadrat
5,874b 1 ,015
5,630 1 ,018
5,983 1 ,014
,017 ,008
5,872 1 ,015
2981
Khi quadrat de Pearson
Correcció per continuïtata
Raó de versemblança
Estadístic exacte deFisher
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
Sign.exacta
(bilateral)
Sign.exacta
(unilateral)
Calculat només per a una taula de 2x2.a.
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5. La freqüència mínimaesperada és 177,77.
b.
La societat xarxa a Catalunya 353 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.5.21 Informació cultural i educativa * Quan vostè o alguna persona properacontrau una malaltia greu, a part de consultar un metge, s'informa sobre la
malaltia?
117 323 440
60,0% 44,1% 47,5%
78 409 487
40,0% 55,9% 52,5%
195 732 927
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
No fa cap activitatd'informació cultural ieducativa
Com a mínim fa unaactivitat d'informaciócultural i educativa
Informaciócultural ieducativa
Total
No Sí
Quan vostè o algunapersona propera
contrau una malaltiagreu, a part de
consultar un metge,s'informa sobre la
malaltia?
Total
Proves de khi quadrat
15,561b 1 ,000
14,931 1 ,000
15,596 1 ,000
,000 ,000
15,544 1 ,000
927
Khi quadrat de Pearson
Correcció per continuïtata
Raó de versemblança
Estadístic exacte deFisher
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
Sign.exacta
(bilateral)
Sign.exacta
(unilateral)
Calculat només per a una taula de 2x2.a.
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5. La freqüència mínimaesperada és 92,56.
b.
Finalment hi ha una associació positiva entre fiar-se poc de la televisió i l'ús d'Internet. La confiança
en la ràdio no afecta l'ús d'Internet. En canvi, la confiança en la informació de la premsa i la
informació per Internet estan directament relacionades amb l'ús d'Internet (vegeu les taules 5.5.22,
5.5.23, 5.5.24 i 5.5.25).
La societat xarxa a Catalunya 354 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.5.22 Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Confiança en la informació que rep de la televisió
189 676 161 1026
30,5% 34,9% 38,3% 34,5%
430 1259 259 1948
69,5% 65,1% 61,7% 65,5%
619 1935 420 2974
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Entrevistat usuari
Entrevistat no usuari
Entrevistat usuari ono usuari d'Internet
Total
Molta Regular Poca
Confiança en la informació que repde la televisió
Total
Proves de khi quadrat
7,204a 2 ,027
7,246 2 ,027
7,041 1 ,008
2974
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 144,90.
a.
5.5.23 Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Confiança en la informació que rep de la ràdio
273 598 83 954
34,9% 37,0% 33,7% 36,1%
510 1019 163 1692
65,1% 63,0% 66,3% 63,9%
783 1617 246 2646
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Entrevistat usuari
Entrevistat no usuari
Entrevistat usuari ono usuari d'Internet
Total
Molta Regular Poca
Confiança en la informació que repde la ràdio
Total
5.5.24 Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Confiança en la informació que rep dels diaris
285 632 81 998
43,1% 39,1% 28,7% 39,0%
376 983 201 1560
56,9% 60,9% 71,3% 61,0%
661 1615 282 2558
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Entrevistat usuari
Entrevistat no usuari
Entrevistat usuari ono usuari d'Internet
Total
Molta Regular Poca
Confiança en la informació que repdels diaris
Total
La societat xarxa a Catalunya 355 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Proves de khi quadrat
17,236a 2 ,000
17,708 2 ,000
11,631 1 ,001
2558
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 110,02.
a.
5.5.25 Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Confiança en la informació que rep d'Internet
150 461 159 770
67,0% 79,5% 89,3% 78,4%
74 119 19 212
33,0% 20,5% 10,7% 21,6%
224 580 178 982
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Entrevistat usuari
Entrevistat no usuari
Entrevistat usuari ono usuari d'Internet
Total
Poca Regular Molta
Confiança en la informació que repd'Internet
Total
Proves de khi quadrat
30,259a 2 ,000
30,695 2 ,000
26,734 1 ,000
982
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 38,43.
a.
Així es configura un món del text (escrit i per Internet) que apareix com a fiable enfront d'un món no
fiable de la televisió i un de neutre de la ràdio. Cal assenyalar que aquesta desconfiança de la
televisió contradiu les dades internacionals que asseveren la fiabilitat del mitjà televisiu. Pel que fa al
tipus d'usos, no sembla que hi hagi una relació específica entre l'actitud autònoma o heterònoma
enfront dels mitjans i els usos d'Internet. Sembla que el gran contrast és entre els qui entren al món
d'Internet com a refugi d'una televisió que apareix com a poc fiable i els altres. Una vegada a Internet,
la pràctica es relaciona amb els projectes i valors propis de cada individu.
Així, doncs, la nostra hipòtesi sobre la relació entre Internet i la construcció de l'autonomia del
subjecte en les diferents dimensions de la pràctica social apareix confirmada a grans trets. Però el
La societat xarxa a Catalunya 356 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
contingut d'aquesta autonomia, per a la qual s'utilitza la llibertat de comunicació que Internet
representa, no és determinat per la tecnologia sinó per les condicions socials, valors i actituds de
cada persona. D'aquí ve que els emprenedors afavoreixin els usos professionals i pràctics, els
mobilitzats sociopolíticament se centrin en els usos de cerca d'informació sobre la societat, els qui
construeixen l'autonomia del seu cos busquin fonts d'informació pròpies i els qui afirmen una
autonomia personal i la construeixen enfront del món de la televisió l'emplenin de contingut a partir de
la pràctica social que els interessa. El projecte d'autonomia utilitza Internet per a definir
autònomament els continguts d'aquest projecte
5.5.8. Internet com a instrument d'autonomia
En resum, els usos i intensitat d'usos d'Internet semblen estar directament associats amb l'existència
en les persones de valors i comportaments d'autonomia, de generació de projectes propis,
d'implicació en la seva professió, en la seva ciutat, en la seva societat. Són els que busquen més
capacitació professional, que presenten més nivells d'activitat ciutadana, que tenen una participació
sociopolítica més alta, que són més mobilitzats sociopolíticament i que tenen una mentalitat
emprenedora els qui utilitzen Internet en un grau més alt que no pas els individus menys autònoms i
menys dotats de projectes propis. Internet es presenta, així, com a mitjà d'expressió d'autonomia en
l'entorn social. Però aquest projecte d'autonomia és divers: no és el mateix un projecte professional
que un projecte emprenedor, que un projecte ciutadà o que un projecte sociopolític. Cada un
d'aquests projectes especifica els usos d'Internet, entorn de les activitats pròpies del contingut
d'aquests projectes, la qual cosa mostra clarament la correspondència entre la motivació de l'ús
d'Internet i les dimensions de construcció d'autonomia en la societat.
En conjunt, els projectes d'autonomia a Internet, amb continguts diversos i tot, contrasten clarament
amb usos preferentment encaminats a la part lúdica i a la sociable, que no se situen en l'horitzó de
comportament a Internet dels qui es defineixen preferentment entorn de la dinàmica dels seus
projectes. Així es prefigura una pràctica social a Internet que, com a mínim, presenta tres eixos
clarament diferents:
• Internet com a instrument d'autonomia personal
• Internet com a forma de sociabilitat
• Internet com a mitjà lúdic
Cada una d'aquestes dimensions és practicada amb intensitat diferent pels usuaris d'Internet segons
la seva situació en l'estructura social i els valors i interessos que els motiven. En una perspectiva
analítica, Internet apareix, doncs, com una tecnologia de comunicació que inclou el conjunt de la
pràctica social en la seva diversitat, que s'articula en cada una de les pràctiques socials i que les
especifica en la comunicació virtual entorn d'aquesta diversitat d'usos. Projectes d'autonomia, xarxes
La societat xarxa a Catalunya 357 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
de sociabilitat i mitjans de consum mediàtic es combinen en la pràctica d'Internet, reforçant i articulant
els diversos models de comportament que es manifesten en la societat.
La societat xarxa a Catalunya 359 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
http://www.uoc.edu/in3/pic
5.6. Internet en l’univers de les pràctiques comunicatives
5.6.1. Pràctiques comunicatives
A la introducció dèiem que la societat xarxa no és el resultat de l'impacte de les tecnologies de la
informació en les estructures socials, sinó una forma social nova que té la comunicació com un dels
factors centrals que la defineixen. Per això, per a comprendre les transformacions socials,
econòmiques i culturals associades al desenvolupament de la societat de la informació, hem de
concedir un paper central als mitjans de comunicació, convertits en xarxes cada cop més globals, que
organitzen i transporten fluxos d'informació, és a dir, continguts.
El concepte comunicació té una multitud de sentits, i la proliferació de les tecnologies i la intensitat de
les pràctiques n'han fet la figura emblemàtica de la societat actual.
L'estudi de l'ús dels mitjans de comunicació és essencial per a entendre la transformació de la vida
social i la creació de noves maneres d'exercir el poder dissociades del fet de compartir un lloc comú,
però l'estudi de les pràctiques que inclouen l'ús d'Internet i com aquest ús les ha modificat, si ho ha
fet, ens dóna elements d'anàlisi empírica que ens ajuden a situar els nivells d'interacció i connectivitat
de la societat catalana.
D'altra banda, qüestions com les pràctiques comunicatives amb relació a l'ús de la llengua o a la
construcció del significat i, per tant, de la identitat, també són una part important d'aquest apartat.
5.6.2. Justificació de les variables de pràctica comunicativa
Entenem la pràctica comunicativa com un concepte ampli en què s'inclouen aspectes com comunicar-
se amb la gent, jugar amb els nens o escoltar música, extrets de la pregunta 59 del qüestionari, on es
planteja la realització diària o setmanal d'una llista de 22 activitats. Finalment, però, ens concentrem
en els mitjans de comunicació, entesos com un sistema de transmissió de missatges i de símbols i
que tenen com a funció entretenir, formar i informar i transmetre als individus valors, creences i codis
de conducta que els ajudaran a integrar-se a la societat on viuen.
Per a poder respondre a la problemàtica plantejada, d'una banda, hem utilitzat les freqüències que fan
referència a les pràctiques de comunicació i, d'altra banda, hem construït una sèrie de variables
referents a:
Una definició de pràctiques relacionades amb la comunicació i la seva freqüència de realització, a
partir d'una escala de freqüència d'activitat diària, setmanal i nul· la, amb l'objectiu de construir un
rànquing de freqüències de realització. Aquestes pràctiques comunicatives també les tenim definides
per trams d'edat.
La societat xarxa a Catalunya 360 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
L'equipament audiovisual avançat, diferenciant la TV, que pràcticament tota la població té (99,7%),
dels elements que signifiquen pagament per visió, com el cable, la televisió de pagament o les
plataformes digitals.
La pràctica referida concretament a l'ús de la premsa i de la televisió. Per a aquesta variable i la
següent hem utilitzat els programes informatius com a punt de referència perquè hem considerat que
són els que representen de manera més aproximada la fidelització a la cadena.
La confiança, referida també als mitjans de comunicació.
Una sèrie de variables construïdes en què encreuem pràctica d'identitat catalana –que definirem a
l'apartat següent- i pràctiques de comunicació.
Totes aquestes variables es miren amb relació a l'ús d'Internet i al paper que té com a element
substitutiu, indiferent o estimulant de la pràctica, i a la llengua.
5.6.3. Anàlisi de les pràctiques comunicatives
Tot i entendre el concepte de pràctica comunicativa de manera molt àmplia, les freqüències ens
mostren que la pràctica més realitzada diàriament és la de mirar TV (90,8%), seguida de la de xerrar
amb gent de casa, jugar amb els nens o similar (80,8%). Al Q1 s'observa que l'ús diari de la TV
augmenta amb l'edat i que, en canvi, el setmanal disminueix. Tot i que no ho tenim especificat,
aquestes dades fan pensar que l'ús setmanal és un ús de cap de setmana.
Q1. Realitza aquesta activitat: mirar TV * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
16 12 22 12 6 10 7 85
2,8% 2,3% 4,1% 2,9% 1,5% 2,8% 3,4% 2,8%
56 49 43 16 12 11 4 191
9,9% 9,4% 8,0% 3,9% 3,0% 3,0% 1,9% 6,4%
492 459 473 379 376 340 195 2714
87,2% 88,3% 87,9% 93,1% 95,4% 94,2% 94,7% 90,8%
564 520 538 407 394 361 206 2990
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
Mai
Setmanalment
Diàriament
Realitzaaquestaactivitat:mirar TV
Total
De 15 a24 anys
De 25 a34 anys
De 35 a44 anys
De 45 a54 anys
De 55 a64 anys
De 65 a74 anys
75 anyso més
Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
Total
Proves de khi quadrat
53,896a 12 ,000
57,538 12 ,000
9,699 1 ,002
2990
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 5,86.
a.
La societat xarxa a Catalunya 361 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Xerrar amb la gent de casa, jugar amb els nens o similar, que hem considerat dins les pràctiques
comunicatives i és la segona del rànquing, la fan més els joves (85%) i va disminuint amb l'edat. Una
explicació pot ser la dispersió familiar normal en els grups de més edat.
Q2. Realitza aquesta activitat: xerrar amb la gent de casa, jugar amb els nens o similar * Edat de l'entrevistat (intervals de 10anys)
35 46 46 40 65 78 54 364
6,2% 8,9% 8,6% 9,9% 16,6% 21,5% 26,3% 12,2%
8 10 7 5 4 8 1 43
1,4% 1,9% 1,3% 1,2% 1,0% 2,2% ,5% 1,4%
41 36 33 15 19 14 8 166
7,3% 7,0% 6,2% 3,7% 4,8% 3,9% 3,9% 5,6%
477 424 450 346 304 262 142 2405
85,0% 82,2% 84,0% 85,2% 77,6% 72,4% 69,3% 80,8%
561 516 536 406 392 362 205 2978
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Mai
Esporàdicament
Setmanalment
Diàriament
Realitzaaquestaactivitat:xerrar ambla gent decasa, jugaramb elsnens osimilar
Total
De 15 a24 anys
De 25 a34 anys
De 35 a44 anys
De 45 a54 anys
De 55 a64 anys
De 65 a74 anys
75 anyso més
Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
Total
Proves de khi quadrat
119,446a 18 ,000
111,322 18 ,000
74,763 1 ,000
2978
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
1 caselles (3,6%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 2,96.
a.
Una altra pràctica comunicativa que la majoria de població fa cada dia és escoltar la ràdio (64,3%), de
manera molt similar entre els més joves i els més grans, els usuaris i els no usuaris.
Q3. Realitza aquesta activitat: escoltar la ràdio * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
121 89 121 86 104 114 71 706
21,5% 17,1% 22,5% 21,1% 26,6% 31,5% 34,6% 23,7%
77 71 68 47 39 35 21 358
13,7% 13,7% 12,7% 11,5% 10,0% 9,7% 10,2% 12,0%
364 359 348 274 248 213 113 1919
64,8% 69,2% 64,8% 67,3% 63,4% 58,8% 55,1% 64,3%562 519 537 407 391 362 205 2983
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
Mai
Setmanalment
Diàriament
Realitzaaquestaactivitat:escoltarla ràdio
Total
De 15 a24 anys
De 25 a34 anys
De 35 a44 anys
De 45 a54 anys
De 55 a64 anys
De 65 a74 anys
75 anyso més
Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
Total
La societat xarxa a Catalunya 362 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Proves de khi quadrat
46,289a 12 ,000
45,355 12 ,000
25,660 1 ,000
2983
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 24,60.
a.
Escoltar música també forma part de les pràctiques comunicatives diàries, amb un 57,6% de gent que
la fa. Els joves escolten significativament més música diàriament que no pas els grans (82,4% i 32%
en els grups extrems), i els usuaris més que no pas els no usuaris (70,8% i 50,6%).
Q4. Realitza aquesta activitat: escoltar música * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
33 57 101 125 161 190 122 789
5,9% 11,0% 18,9% 30,7% 41,0% 52,6% 59,2% 26,4%
66 96 119 71 61 44 18 475
11,7% 18,5% 22,2% 17,4% 15,5% 12,2% 8,7% 15,9%
464 365 315 211 171 127 66 1719
82,4% 70,5% 58,9% 51,8% 43,5% 35,2% 32,0% 57,6%
563 518 535 407 393 361 206 2983
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
Mai
Setmanalment
Diàriament
Realitzaaquestaactivitat:escoltarmúsica
Total
De 15 a24 anys
De 25 a34 anys
De 35 a44 anys
De 45 a54 anys
De 55 a64 anys
De 65 a74 anys
75 anyso més
Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
Total
Proves de khi quadrat
538,122a 12 ,000
550,609 12 ,000
496,129 1 ,000
2983
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 32,80.
a.
La premsa i les revistes ocupen el sisè lloc en el rànquing de pràctiques comunicatives a Catalunya
(45,7%), seguides molt de prop per la de trobar-se amb familiars i amics (40,4%). El grup d'edat que
llegeix més premsa escrita és el comprès entre 25 i 54 anys amb uns percentatges al voltant del 50%.
Del grup de 15 a 24 anys un 27,7% no en llegeix mai i del grup més gran de 75 anys el qui no en
llegeix mai és el 46,6%.
La societat xarxa a Catalunya 363 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Q5. Realitza aquesta activitat: llegir premsa o revistes * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
156 96 122 89 120 139 96 818
27,7% 18,6% 22,7% 21,9% 30,5% 38,4% 46,6% 27,4%
177 146 146 114 112 73 34 802
31,4% 28,2% 27,2% 28,0% 28,5% 20,2% 16,5% 26,9%
231 275 269 204 161 150 76 1366
41,0% 53,2% 50,1% 50,1% 41,0% 41,4% 36,9% 45,7%
564 517 537 407 393 362 206 2986
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
Mai
Setmanalment
Diàriament
Realitzaaquestaactivitat:llegirpremsaorevistes
Total
De 15 a24 anys
De 25 a34 anys
De 35 a44 anys
De 45 a54 anys
De 55 a64 anys
De 65 a74 anys
75 anyso més
Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
Total
Proves de khi quadrat
108,212a 12 ,000
105,706 12 ,000
36,131 1 ,000
2986
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 55,33.
a.
Llegir llibres (24,5%), mirar vídeos o DVD (6,6%) o jugar amb jocs d'ordinador o consola (5,2%)
segueixen a molta distància. Llegir llibres és una activitat que, com hem vist, fa diàriament un 24,5%
de la població, però percentatges semblants la fan esporàdicament i una mica menys la fan
diàriament. La dada rellevant és que un 41,8% de la població no llegeix mai llibres. Mirar vídeos o
DVD és una activitat que es fa majoritàriament el cap de setmana (28%), i principalment la fan els
joves, atès que un 46,9% del grup de 15 a 24 anys, la fan setmanalment. El mateix passa amb els
jocs d'ordinador o consola. Els percentatges més alts són setmanals i els joves són majoritaris.
El cinema, que com és natural té percentatges molt baixos com a activitat diària, l'hem de veure com
una activitat setmanal (20%) o esporàdica (30,7%). Aquí també la dada significativa és que un 49,3%
de la població no va mai al cine.
Una dada curiosa que fem servir aquí com a element de comparació és que el 21,4% de la població
practica el no fer res, com una forma d'oci, cada dia.
5.6.3.1. Impacte d'Internet en les pràctiques comunicatives clàssiques
La pràctica comunicativa que ha patit més l'ús d'Internet ha estat la TV. Un 16,6% de gent la mira
menys des que es connecta, i d'aquest 16,6%, el 61,7% són joves de menys de 30 anys.
Al Q6 veiem que la majoria dels qui miren la televisió cada dia són no usuaris i que, en canvi, la
majoria dels qui la miren setmanalment són usuaris i un 40% dels qui no la miren mai també ho són.
La societat xarxa a Catalunya 364 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Q6. Entrevistat usuari o no usuari d'internet * Realitza aquesta activitat: mirar TV
34 99 905 1038
40,0% 51,8% 33,3% 34,7%
51 92 1809 1952
60,0% 48,2% 66,7% 65,3%
85 191 2714 2990
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Entrevistat usuari
Entrevistat no usuari
Entrevistat usuari ono usuari d'Internet
Total
MaiSetmanal
ment Diàriament
Realitza aquesta activitat: mirar TV
Total
Proves de khi quadrat
27,986a 2 ,000
26,702 2 ,000
10,570 1 ,001
2990
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 29,51.
a.
La següent pràctica que ha disminuït molt lleugerament és mirar vídeos i DVD, seguida de llegir llibres
i escoltar la ràdio. Sempre és el grup més jove el que té tendència a migrar cap a Internet.
En canvi, la pràctica comunicativa que ha augmentat més és escoltar música (5%), possiblement a
causa del fenomen Napster, seguida de jugar a jocs d'ordinador o consola.
La població de Catalunya té dues pràctiques comunicatives principals, mirar la TV i parlar amb la gent
del seu entorn proper, concretament dins de l'entorn familiar, que es correspon, com veurem a
l'apartat següent, amb el sentiment d'identificació dominant àmpliament majoritari, que és la família.
5.6.4. Pràctica referida concretament a l'ús de la premsa i de la televisió
No hem fet preguntes referides a programes concrets perquè la nostra intenció era estudiar els
comportaments socials, no pas les audiències, però de tota manera vàrem introduir algunes
preguntes que ens permetessin verificar si les grans tendències que marquen els estudis d'audiència
són certes. Per exemple, segons aquests estudis i en l'entorn català, l'audiència demana programes
de gran consum i hi reacciona. Segons les nostres dades, en canvi, hi ha un espai important per a
continguts alternatius i, per tant, hi podria haver demanda de nous productes que no es té en compte.
Un 43,3% de la població en la darrera setmana havia mirat programes com Planeta Terra, Grans
documentals, Segle XX, Horitzons, National Geographic o Aleph.
L'anàlisi de les taules de freqüències ens mostra que el percentatge de gent que té una actitud activa
amb relació a la TV, és a dir, que paga per veure i que no es limita a rebre el que li arriba en obert, és
del 19,6%. Aquesta xifra comprèn subscriptors al cable i a TV de pagament. S'ha parlat molt de la
La societat xarxa a Catalunya 365 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
crisi de l'espai públic amb relació als mitjans de comunicació. Quina és la situació a Catalunya? Com
veurem més endavant, la gent es fia poc de la TV, però encara és el mitjà de comunicació de
referència per a informar-se, tant de grans esdeveniments internacionals com d'esdeveniments locals.
La diferència de comportament davant d'ambdós tipus d'esdeveniments és que, així com per als
internacionals la TV és el mitjà escollit pel 75,1% de la gent, seguit de la premsa escrita a molta
distància (13,6%) i de la ràdio (8,7%), quan es tracta d'esdeveniments locals, el mitjà de preferència
continua essent la TV (35,8%), però la següent manera d'informar-se és el boca-orella (26,1%); la
premsa ocupa el tercer lloc amb un 24,8% i la ràdio representa només un 9,1%.
Internet, tot i les possibilitats de contrast que té o la possibilitat de rebre informació a temps real,
només és utilitzada com a font d'informació regular per l'1% de la població i només pel que fa a
esdeveniments internacionals. En l'àmbit local és pràcticament inexistent (O,6%). No hi ha cap
diferència de comportament entre els més grans i els més joves.
Finalment, tot i que a Catalunya hi ha més canals de televisió públics que privats, cosa que justifica
una preferència majoritària per la televisió pública, ens sembla important assenyalar que aquesta
preferència té una traducció empírica que la situa en el 68,5%.
5.6.4.1. Pràctiques comunicatives i confiança
La televisió és, doncs, encara el mitjà de comunicació de referència, però en canvi la gent confia més
en la ràdio. Des del punt de vista de la confiança, la ràdio ocupa el primer lloc. El 29,6% hi té molta
confiança, enfront del 25,8%, que té molta confiança en la premsa escrita, i el 20,8%, que en té molta
en la televisió. El mitjà en què la gent confia menys és Internet (18,1%). Analitzant el Q6.1, podem
veure que, comparant els nivells de confiança d'Internet i la televisió, el resultat és estadísticament
comparable. El gros per a tots els mitjans el trobem en una confiança regular.
Q6.1. Nivell de confiança pels mitjams de comunicació
20,8% 65,1% 14,1%
29,6% 61,1% 9,3%
25,8% 63,1% 11,0%
18,1% 59,1% 22,8%
Televisió
Ràdio
Diaris
Internet
Molta Regular Poca
Nivell de confiança pels 4 mitjans de comunicació
En canvi, analitzant només els usuaris, al Q6.2, veiem que el nivell de confiança en Internet puja a un
20,6% i que en tot cas són els entrevistats no usuaris que responen aquesta pregunta els qui fan
baixar el nivell de confiança. A més ús, doncs, més confiança.
La societat xarxa a Catalunya 366 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Q6.2. Confiança en la informació que rep d'Internet * Entrevistat usuari o nousuari d'Internet
150 74 224
19,5% 34,9% 22,8%
461 119 580
59,9% 56,1% 59,1%
159 19 178
20,6% 9,0% 18,1%
770 212 982
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
Poca
Regular
Molta
Confiança en lainformació querep d'Internet
Total
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari
Entrevistat usuari o nousuari d'Internet
Total
Proves de khi quadrat
30,259a 2 ,000
30,695 2 ,000
26,734 1 ,000
982
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 38,43.
a.
En general, les opinions de la majoria se situen en valors mitjans corresponents a una confiança
regular: 65,1% per a la TV, 63,1% per a la premsa, 61,1% per a la ràdio i 59,1% per a Internet.
El mitjà de comunicació en què confien més els usuaris d'Internet és la premsa; el 43,1% dels qui hi
confien molt estan connectats, seguits pels de la ràdio, en què aquest percentatge és del 34,9%, i
dels de la televisió (30,5%).
Quan analitzem els nivells de confiança en Internet veiem que els qui n'hi tenen molta són
majoritàriament els usuaris (89,3%), però dels qui diuen que n'hi tenen poca també un 67% en són
usuaris.
5.6.5. Pràctiques comunicatives i ús de la llengua
La majoria de la població de Catalunya llegeix premsa catalana en castellà (el 51,9% dels lectors de
diaris). El 38,1% llegeix premsa catalana en català i el 9,7% llegeix premsa espanyola. El grup més
jove té una lleugera tendència a llegir premsa catalana en català, i el més gran, premsa catalana en
castellà. En canvi, els entrevistats usuaris tenen més tendència a la premsa catalana en castellà.
La societat xarxa a Catalunya 367 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Pel que fa la premsa llegida a Internet, s'observa un lleuger augment dels diaris estrangers, però la
que s'hi llegeix més és la premsa catalana en castellà.
Així com en el comportament lingüístic amb relació a la premsa escrita el castellà és predominant a
molta distància del català, en la televisió està molt igualat. El 47,6% de població mira televisió en
català, cosa que vol dir fonamentalment TV3, però també Canal 33, BTV, City TV, algunes cadenes
municipals i alguns espais de La 2. Els nascuts abans del 1973 miren més la TV en català que no pas
els més joves, i els usuaris que no pas els no usuaris.
Així, doncs, el teleespectador que mira TV en català és predominantment nascut abans del 73 i usuari
d'Internet.
El 81,9% dels catalanoparlants miren la televisió en català. El 83,4% dels castellanoparlants la miren
en castellà i els bilingües segueixen un comportament bilingüe en l'ús de la TV, atès que un 48,2% la
miren en català i un 51,8% ho fan en castellà.
Pel que fa la premsa, hi ha un 24,8% de castellanoparlants que llegeixen premsa catalana en català i
un 6,8% de catalanoparlants que llegeixen premsa espanyola. En aquest cas els bilingües opten per
la premsa catalana en castellà en un 60%. En un futur haurem d'analitzar si la lleugera tendència dels
joves a llegir premsa catalana en català o la del 24,8% de castellanoparlans que llegeixen també la
premsa en català es tradueixen en un ascens de la premsa comarcal o responen al fenomen de la
premsa gratuïta.
Sobre l'ús de la llengua amb relació a Internet, la llengua més utilitzada en les planes visitades i en els
xats és el castellà (66,6% i 67,8% respectivament), seguit del català (24,1% i 24,6% respectivament) i
de l'anglès (6,8% i 1,6% respectivament). En els missatges electrònics puja el nivell d'ús del català
(38,8%) i baixa el de l'anglès a un 1,5%.
Un 57,1% d'usuaris tenen la plana d'inici en castellà, un 22,8% en català i un 4,2% en anglès. Així,
doncs, la llengua més utilitzada a Internet és el castellà.
Intentant mesurar els usos lingüístics a Internet, hem fet un recompte (vegeu les taules 6.3, 6.4 i 6.5)
a partir de la llengua de les planes més visitades, de la llengua utilitzada més freqüentment en els
missatges electrònics i en els xats i de la llengua de les planes d'inici. Com podem veure, els qui no
acostumen a utilitzar mai l'anglès a Internet són el 89% dels usuaris, els qui no acostumen a fer mai
res en català són el 53,7% i els qui no acostumen a fer mai res en castellà són el 20,5%.
La societat xarxa a Catalunya 368 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Q6.3. Ús del català a Internet
557 53,7% 53,7%
190 18,3% 72,0%
142 13,7% 85,6%
91 8,8% 94,4%
58 5,6% 100,0%
1038 100,0%
No fa res en català
Fa 1 de les 4 coses en català
Fa 2 de les 4 coses en català
Fa 3 de les 4 coses en català
Fa les 4 coses en català
Total
N % % acumulat
Q6.4. Ús del castellà a Internet
213 20,5% 20,5%
171 16,5% 37,0%
206 19,8% 56,8%
227 21,9% 78,7%
221 21,3% 100,0%
1038 100,0%
No fa res en castellà
Fa 1 de les 4 coses en castellà
Fa 2 de les 4 coses en castellà
Fa 3 de les 4 coses en castellà
Fa les 4 coses en castellà
Total
N % % acumulat
Q6.5. Ús de l'anglès a Internet
924 89,0% 89,0%
94 9,1% 98,1%
18 1,7% 99,8%
2 ,2% 100,0%
1038 100,0%
No fa res en anglès
Fa 1 de les 4 coses en anglès
Fa 2 de les 4 coses en anglès
Fa 3 de les 4 coses en anglès
Total
N % % acumulat
Observant els Q7, 8, 9 i 10, veiem que dels qui tenen una pràctica d'identitat catalana forta, definida a
l'apartat següent, un 78,5% escriuen els missatges electrònics en català, un 66,3% fan xats també en
català i aquests percentatges baixen una mica als voltants del 50% per a les planes més visitades i la
plana inicial, en el primer cas sobretot probablement a causa d'una qüestió d'oferta més que no pas
de voluntat.
Q7. Quin idioma utilitza o tria més freqüentment a les pàgines d'Internet quevisita? * Pràctica d'identitat catalana
138 110 248
52,1% 14,9% 24,8%
112 572 684
42,3% 77,6% 68,3%
15 55 70
5,7% 7,5% 7,0%
265 737 1002
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
Català
Castellà
Anglès
Quin idioma utilitza otria més freqüentmenta les pàginesd'Internet que visita?
Total
Identitatcatalana
No identitatcatalana
Pràctica d'identitatcatalana
Total
La societat xarxa a Catalunya 369 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Proves de khi quadrat
145,271a 2 ,000
134,412 2 ,000
103,373 1 ,000
1002
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 18,51.
a.
Q8. Quin idioma utilitza o tria més freqüentment als missatges electrònics queintercanvia? * Pràctica d'identitat catalana
193 183 376
78,5% 26,5% 40,1%
51 495 546
20,7% 71,6% 58,3%
2 13 15
,8% 1,9% 1,6%
246 691 937
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
Català
Castellà
Anglès
Quin idioma utilitza o triamés freqüentment alsmissatges electrònicsque intercanvia?
Total
Identitatcatalana
No identitatcatalana
Pràctica d'identitatcatalana
Total
Proves de khi quadrat
204,078a 2 ,000
207,194 2 ,000
189,628 1 ,000
937
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
1 caselles (16,7%) tenen una freqüència esperada inferior a5. La freqüència mínima esperada és 3,94.
a.
La societat xarxa a Catalunya 370 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Q9. Quin idioma utilitza o tria més freqüentment als xats o newsgroups en quèparticipa? * Pràctica d'identitat catalana
63 57 120
66,3% 15,7% 26,2%
31 299 330
32,6% 82,4% 72,1%
1 7 8
1,1% 1,9% 1,7%
95 363 458
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
Català
Castellà
Anglès
Quin idioma utilitza otria més freqüentmentals xats o newsgroupsen què participa?
Total
Identitatcatalana
No identitatcatalana
Pràctica d'identitatcatalana
Total
Proves de khi quadrat
99,799a 2 ,000
89,927 2 ,000
90,670 1 ,000
458
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
1 caselles (16,7%) tenen una freqüència esperada inferior a5. La freqüència mínima esperada és 1,66.
a.
Q10. Quin idioma utilitza o tria més freqüentment a la seva pàgina d'inici aInternet? * Pràctica d'identitat catalana
117 118 235
50,9% 18,6% 27,1%
102 486 588
44,3% 76,4% 67,9%
11 32 43
4,8% 5,0% 5,0%
230 636 866
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
Català
Castellà
Anglès
Quin idioma utilitza otria més freqüentmenta la seva pàgina d'inicia Internet?
Total
Identitatcatalana
No identitatcatalana
Pràctica d'identitatcatalana
Total
La societat xarxa a Catalunya 371 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Proves de khi quadrat
90,609a 2 ,000
85,301 2 ,000
65,814 1 ,000
866
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 11,42.
a.
5.6.6. Conclusió. La construcció de significat, o pràctiques comunicatives i identitat
L'ús de la llengua en el consum dels mitjans de comunicació és important perquè demostra la salut
lingüística d'un país. Seria estrany que la majoria de francesos consumissin mitjans de comunicació
en alemany o que la majoria de nord-americans ho fessin en castellà. Però tan importants com la
llengua són els continguts, que són els creadors de l'imaginari, els constructors de significat. Perquè
identitat i comunicació són llengua, però també són emocions, sentiments i representació individual i
col· lectiva. En aquest sentit, Catalunya, malgrat el gran pas que ha representat TV3, té un gran dèficit
de control de la seva representació, del seu significat, que d'alguna manera veurem com afecta la
identitat creant un tipus de país que es defineix evitant definir-se, situant-se sempre en valors
intermedis, no acabant de prendre partit; no expressant clarament què vol ser ni quin és el seu
projecte.
En el procés de construcció de significat, o d'una certa fabricació de consens col· lectiu, ens hem de
preguntar quin ha de ser el paper dels mitjans de comunicació, i concretament d'Internet, com a eina
de cohesió social i col· lectiva, perquè la identitat és font de sentit però també és sentit compartit, i els
mitjans de comunicació són creadors de sentit.
Més important que la història, o almenys igual important, per posar un exemple, és la història que la
comunitat s'explica a si mateixa, la història dels mites i creences que s'ha fabricat com a element de
cohesió i com es comporten els mitjans de comunicació que ha creat per construir el discurs comú
sobre qüestions col· lectives o, dit d'una altra manera, quina és la seva política de representació.
La societat xarxa a Catalunya 373 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
http://www.uoc.edu/in3/pic
5.7. La construcció de la identitat en la societat xarxa de Catalunya
5.7.1. Problemàtica de la identitat i usos d’Internet
A Catalunya el concepte identitat, juntament amb el de democràcia, són eixos vertebradors del debat
social i impulsors de la innovació del pensament. Des d’una òptica internacional aquest debat enllaça
amb el de la globalització i amb el de la crisi i necessària redefinició de les estructures de poder que
aquesta provoca. Estructures de poder centralitzades que tenen enormes dificultats a adaptar-se a les
noves formes socials de la societat xarxa, definida per la seva capacitat de flexibilitat i adaptabilitat.
Dins aquesta recerca sobre Catalunya, societat xarxa, preveiem principalment dos tipus d’identitat: la
identitat individual i la identitat col· lectiva. Tant una com l’altra les entenem com un procés en constant
evolució. En general aquesta evolució serà difícil de demostrar, perquè no tindrem elements de
comparació amb recerques semblants anteriors, però trobarem tendències interessants analitzant, per
exemple, comportaments de diferents grups d’edat.
Entenem la identitat individual com una estructura subjectiva caracteritzada per la representació d’un
mateix que es desprèn de la interacció, entre l’individu, els altres i l’entorn. És a dir, reconèixer-se
com a un i ser reconegut com a tal pels altres.
En el mateix sentit, podríem definir la identitat col· lectiva com l’acte d’una comunitat que es reconeix a
si mateixa i vol ser o és reconeguda com a tal pels altres.
Weber pensa que la identitat col· lectiva o nacional no implica necessàriament un origen comú. N’hi ha
prou que una comunitat tingui consciència de ser-ho, és a dir, que es cregui que ho és i que aquesta
creença l’ajudi a desenvolupar-se com a tal. Weber tracta àmpliament del paper que juguen les
creences en el desenvolupament de la vida social i els atribueix un gran protagonisme com a
constructores de realitat: “Allò que socialment compta no és si som o no som diferents sinó si creiem
ser-ho i si volem continuar-ho essent”.10
L’objectiu d’aquesta part de la recerca és l’estudi del procés de construcció de la identitat a
Catalunya, entendre quins elements estan implicats en aquest procés i analitzar com Internet
contribueix a aquesta construcció, l’obstaculitza o s’hi mostra neutra.
10 WEBER, M. (1924). Sociology of Community. Moriyuki Abukama. En línia: <www.pscw.nl/sociosite/topics/weber/html>.
La societat xarxa a Catalunya 374 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Partim de la hipòtesi que la identitat no és una llista de característiques, tal com bona part de la teoria
clàssica defensa, sinó una xarxa d’interaccions, i tenint en compte aquesta hipòtesi observarem la
construcció de la identitat en la societat catalana.
Pensem que la identitat no és solament ser, sinó també, i sobretot en el tipus de context social en el
qual estem immergits, la identitat és esdevenir, en el sentit ja definit per Heràclit (un no es pot banyar
dues vegades en un mateix riu) i per Plató (res és permanent, tot esdevé). Així, doncs, una part
d’aquest capítol està dedicada a fer un perfil de la població des del punt de vista de la identitat per a
veure què és i cap on va.
Un altre element fonamental per a nosaltres des del punt de vista de la construcció de la identitat és la
voluntat. És útil recordar la clàssica definició de Renan encara que ell la va utilitzar per a construir una
idea de nació francesa que negava justament la diversitat en favor de reforçar el centralisme:
“L’existència de la nació és un plebiscit de cada dia”.11 Segons Renan, el que compta és el desig i la
voluntat de viure junts, que conjuntament formen un consens col· lectiu que es renova quotidianament.
Trobem interessant aquesta definició perquè recorda no solament la importància de la voluntat, sinó
també la necessitat de connexió i negociació constant entre els membres d’una comunitat. A més,
serà la voluntat la que determinarà si Catalunya ha passat de l’estadi d’identitat de resistència12 que
l’ha ajudat a sobreviure amb èxit durant etapes difícils, i de la qual ha estat model, a l’estadi d’identitat
de projecte, per a situar-se a la societat xarxa com un node amb personalitat pròpia i al mateix temps
amb capacitat d’interacció amb els altres nodes.
La identitat col· lectiva, per definició, requereix que la gent que la comparteix tingui alguna cosa en
comú, el que els anglosaxons, per a fugir de conceptes referents a la raça o a l’ètnia, anomenen
caràcter nacional. Els japonesos han desenvolupat molta producció teòrica sobre el nihonhinron, el
que va esdevenint japonès (enfront del kokukat, que és un concepte molt més ètnic i fix). És el que a
Cuba, per posar un exemple, sobre el qual es poden trobar referents teòrics, s’anomena la “cubanía”,
un sentiment que produeix identificació i cohesió més enllà d’aspectes territorials, socials, històrics,
polítics o demogràfics, o també el que teòrics d’altres cultures, com l’africana, descriuen com una
manera de viure i comportar-se. Nosaltres parlarem de cultura pública comuna, diferent d’altres
cultures públiques. Intentarem definir les característiques d’aquesta cultura pública catalana i els seus
elements diferencials.
Si partim de la base que totes les identitats són construïdes, quins són els elements de construcció de
la identitat a Catalunya i quins són els motors d’aquests elements? Quines creences comparteix la
societat catalana i, en darrer terme, com s’imagina a ella mateixa? D’altra banda, si les creences són
11 RENAN, E. (1882). “Qu’est-ce qu’une nation?”. A: SENTMARTI, R. (ed.). Clàssics del nacionalisme. Barcelona: Pòrtic-Biblioteca Oberta, 2001. 12 Ens referim aquí a la tipologia d’identitats proposada per Manuel Castells al volum II de la seva trilogia, La sociedad red: El poder de la
La societat xarxa a Catalunya 375 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
un element de cohesió de la comunitat i base de la cultura pública comuna i considerem la televisió
com un factor important en la representació d’aquestes creences i d’aquesta cultura, quin ha estat el
paper de la Televisió de Catalunya com a eina de cohesió nacional?
Finalment, una pregunta clau per a la nostra recerca és quin paper juga l’ús o el no ús d’Internet en la
construcció de la identitat a Catalunya.
Perquè si identitat és una xarxa d’interaccions on el que és important no és ser sinó esdevenir, és
representació i construcció de significat, és diferència i no és negació, i si la identitat col· lectiva és a
més capacitat de connexió; quin paper juga Internet en la transformació d’aquesta identitat? És
simplement una eina de transmissió on l’únic factor significatiu és el nivell d’ús o d’alguna manera
conforma un model diferencial? Quina relació hi ha, si n’hi ha cap, entre perfils de població, pràctiques
identitàries i usos Internet? Quins valors compartits hi ha entre els elements d’identificació dominant,
característics de la identitat, i els valors de la nova estructura social fonamentada en la xarxa, com
podrien ser la llibertat individual o la comunicació oberta?
5.7.2. Pràctiques identitàries. Una tipologia analítica
Per a poder fer aquesta anàlisi hem construït variables que hem agrupat en quatre grups:
a) un conjunt de variables d’identificació (sentiment d’identificació principal, identificació
històrica i identificació territorial)
b) una variable clàssica que ens permet moltes anàlisis comparatives tant a escala nacional
com internacional, que mesura el sentiment de pertinença
c)un conjunt de variables de pràctiques lingüístiques
d)una variable de pràctica identitària catalana
a) Sentiments d’identificació
Els sentiments d’identificació són sentiments d’autodefinició, és el que la gent se sent i en part és el
que la cohesiona com a col· lectiu. Una vegada analitzats els sentiments d’identificació veurem com
aquests es tradueixen en pràctiques concretes.
identidad; la identitat legitimadora, la identitat de resistència i la identitat de projecte.
La societat xarxa a Catalunya 376 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Hem mesurat tres tipus de sentiments d’identificació per a intentar observar si la identitat catalana
s’acosta més a una llista de característiques d’identificació o si en canvi aquestes característiques no
tenen el pes que ens pensem.
Sentiment d’identificació principal
En aquesta variable, per a fer aflorar un sentiment d’identificació fort, hem ofert una llista de dotze
aspectes que formen part de la vida de les persones i que van des de la feina a la família, la religió, la
llengua, el país, un mateix, la natura, el gènere, el grup d’edat, la humanitat en el seu conjunt o la
cultura, amb la possibilitat d’escollir-ne només un.
Segurament, tal com veurem després en la identificació territorial, si haguéssim permès
identificacions múltiples, els resultats haurien estat diferents, però la fragmentació no ens hauria
permès establir la veritable identificació principal.
Sentiment d’identificació històrica
La història, juntament amb la llengua i el territori, és un dels elements clàssics de construcció de la
identitat. Fins a quin punt és important per a la societat catalana d’avui? Quin és el seu grau
d’identificació amb la història, i amb quina història? Per a respondre a aquestes preguntes hem
utilitzat una variable on no s’expressa cap sentiment d’identificació, la identificació és amb la història
de Catalunya, d’Espanya, mundial, religiosa o personal.
Sentiment d’identificació territorial
Aquesta variable, composta de valors com ara el poble o ciutat de naixement, el poble o ciutat de
residència, Catalunya, Espanya, Europa, món o cap sentiment d’identificació territorial, és una altra
variable d’identificació clàssica, on no vam permetre una identificació múltiple per a identificar
clarament quin és el punt de referència principal. Fins i tot, per a simplificar la variable, en un primer
moment vam pensar de sumar lloc de residència actual i Catalunya considerant que estàvem parlant
del mateix i que en el qüestionari ho havíem volgut detallar massa. Però, finalment, i tenint en compte
el volum de les respostes, hem pensat que si era possible escollir Catalunya, s’ha optat per subratllar
el lloc de residència o viceversa, les respostes eren indicadors clars d’una identitat d’identificació local
o nacional massa clars per a obviar-los.
b) Sentiment de pertinença
La societat xarxa a Catalunya 377 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Per a mesurar el sentiment de pertinença, hem optat per una variable consolidada com a punt de
referència dels estudis que mesuren i segueixen l’evolució de la identitat nacional. El darrer gran
estudi internacional sobre la identitat nacional és de l’any 1995 i va ser fet per l’International Social
Survey Programme (ISSP), un programa anual de col· laboració transnacional que aplega instituts
d’estudis sociològics de trenta-vuit estats. El membre de l’Estat Espanyol és el CIS. El darrer ISSP
Survey és sobre l’orgull nacional (National Pride).13
Aquesta variable té sis categories diferenciades, que en el cas de Catalunya són:
a) sentiment de pertinença només català
b) més català que espanyol
c) tant català com espanyol
a) més espanyol que català
b) només espanyol
c) ni espanyol ni català
Per a simplificar l’anàlisi multivariable hem reduït les sis categories a quatre:
a) català
b) tant català com espanyol
c) espanyol
d) ni català ni espanyol
A Catalunya hi ha estudis que mesuren aquest sentiment de pertinença des de finals dels anys
vuitanta i que en una fase més avançada de la recerca seran molt útils per a establir comparacions i
seguir l’evolució.
c) Pràctiques lingüístiques com a indicadors d’identitat
Dins aquest capítol sobre la construcció de la identitat, hem utilitzat variables de pràctiques
lingüístiques sobre l’ús i sobre el coneixement de la llengua, que ens ajudaran a entendre fins a quin
punt la identitat a Catalunya es fonamenta en la llengua i possibles contradiccions entre el paper
central que té com a constructora de la identitat i el seu ús real.
13 www.issp.org
La societat xarxa a Catalunya 378 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Pràctica lingüística catalana, construïda a partir dels qui consideren el català llengua pròpia, i el
parlen a casa i amb els amics.
Pràctica lingüística castellana, construïda a partir dels qui consideren el castellà llengua pròpia, i el
parlen a casa i amb els amics.
Índex de monolingüisme / bilingüisme, atorga uns valors a les diferents combinacions d’ús del català,
el castellà o d’ambdues llengües a casa i amb els amics, que ens indiquen una pràctica monolingüe
catalana, bilingüe i castellana clara i un bilingüisme amb tendència cap al monolingüisme català i un
bilingüisme amb tendència cap al monolingüisme castellà.
d) Variable de pràctica identitària catalana
La nostra hipòtesi de sortida és, com hem dit en la introducció del capítol, que la identitat no és una
llista de característiques que un qüestionari pot determinar amb variables dicotòmiques, sinó una
xarxa d’interaccions que, excepte en les identitats on l’element de resistència és el projecte, la majoria
de vegades és inconscient. La identitat no s’adquireix, en general, de manera reflexiva i conscient,
llevat d’excepcions com les dels colons americans que van deixar Europa per a anar a fundar un nou
món amb uns valors diferenciats i enfrontats als del món que deixaven enrere. Per aquest motiu,
parlem de pràctiques, que es tradueixen en una manera de viure i de comportar-se, tant d’una
manera individual com col· lectiva, que intuíem que anava més enllà del coneixement de la llengua, i
que fins i tot aquesta, essent important, no era determinant.
Ens hem centrat en l’anàlisi de la identitat catalana, perquè una vegada analitzades altres pràctiques,
identificacions i sentiments de pertinença que ens donen diferents perfils que utilitzarem en anàlisis
posteriors, hem considerat que l’anàlisi de la construcció i la transformació de la identitat a Catalunya i
la seva relació amb l’ús d’Internet era una part central de la nostra recerca.
Hem construït aquesta variable de pràctica identitària amb la variable de pràctiques lingüístiques i la
de pràctiques comunicatives que fa referència a la televisió.14 Volíem anar més enllà de la llengua i de
14 Aquesta variable de pràctica d’identitat catalana és una variable dicotòmica que en una primera fase vam construir a partir de pràctiques
lingüístiques, ètnico-culturals, i pràctiques comunicatives. És a dir, qualsevol pràctica on la voluntat juga un paper important. Per exemple, no vam
preveure la pràctica lingüística en el lloc de treball, perquè vam considerar que en molts casos era aliena a la voluntat. Tampoc no hem
considerat només la pràctica lingüística, perquè en molts casos, encreuant-la amb el sentiment de pertinença, hem vist que, malgrat ser una
pràctica catalana, no era una pràctica identitària. Amb aquesta construcció cercàvem una variable de pràctica identitària catalana molt forta i molt
clara. El problema es va plantejar quan dels 3.005 enquestats només 43 complien totes les condicions. Una vegada analitzades les freqüències
vam veure que les pràctiques comunicatives, concretament la condició de ser lectors de diaris en català, eren un element distorsionador del
resultat, i vam decidir no considerar-los per a aquesta construcció. Això no ens va ajudar gaire, ja que el grup que ens va quedar era de 86
persones. Vam desestimar també el fet de considerar la pregunta indirecta sobre la selecció catalana i ens va quedar un grup de 398 persones.
La societat xarxa a Catalunya 379 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
fet l’hem hagut d’utilitzar com a element important, però no tant per a avaluar-ne el coneixement com
l’ús en entorns i en pràctiques on la voluntat és determinant, on el factor clau no és un sentiment
subjectiu o una identificació teòrica, sinó una pràctica clara, una opció determinada. No estem, doncs,
analitzant les pràctiques lingüístiques, sinó els contextos de la voluntat.
El grup de gent que respon a la pràctica identitària catalana és de 713 persones, el 23,7% de la
població.
Per a trobar respostes a les preguntes que ens hem formulat sobre la construcció de la identitat i
sobre quin és el paper d’Internet en aquesta construcció, hem encreuat aquestes variables amb una
sèrie de variables d’estructura social, d’autonomia personal, de sociabilitat i d’usos d’Internet.
5.7.3. La construcció de la identitat. Anàlisi dels factors que afavoreixen cada pràctica
identitària
5.7.3.1. Sentiments d’identificació
5.7.3.1.1. Sentiment d’identificació principal
És interessant observar que la família és l’element d’identificació dominant en tots els grups de
població, independentment de l’edat.
Recordem que per a identificar quin era el sentiment d’identificació dominant vam establir una llista de
dotze indicadors dels quals se n’havia de seleccionar només un, i el 56% de la població va
seleccionar la família.
El quadre 1 ens mostra que aquest sentiment, malgrat ser majoritari en tots els grups d’edat,
s’intensifica a partir de 35 anys. Per als més joves de 35 anys el segon element d’identificació és un
sentiment d’identificació individual, un mateix, més acusat entre 15 i 24 anys que entre 25 i 34 anys.
Si observem els materials de construcció clàssics de la identitat col· lectiva com són la llengua, el país
i la cultura, veurem que sumats se situen en un segon lloc, però que per separat es fragmenten molt.
Havent eliminat la pregunta que volia copsar la pràctica de la tradició, és a dir, el dinar de Nadal, l’univers va ampliar-se a 644 persones.
Finalment, vam considerar que la llengua de realització de l’enquesta podria no ser representativa, perquè encreuant algunes variables vam
poder comprovar que gent que responia a pràctiques lingüístiques i comunicatives catalanes molt clares responia el qüestionari en castellà. Com
que no teníem elements per a saber fins a quin punt hi havia influït la llengua de l’enquestador, també la vam eliminar. El resultat és una variable
formada amb els usos i les pràctiques lingüístiques i les pràctiques comunicatives relacionades amb els usos de la televisió, que ens sembla prou
significativa per les raons esmentades referents a la voluntat i a la opció.
La societat xarxa a Catalunya 380 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Hem decidit deixar-los separats perquè l’anàlisi ens demostra que no estem parlant d’un sol país,
d’una sola llengua i d’una sola cultura; per tant, la fragmentació encara és més gran. D’aquesta
manera, el sentiment d’identificació que té la llengua com a element principal és el més minoritari,
amb un 1,7% del total. En la Q1 veurem que entre la franja de 65 a 74 anys és quan es mostra més
elevat. El sentiment d’identificació amb la feina té el seu punt més elevat al final de la vida
professional i el de la religió, en la gent de més edat. El sentiment d’identificació amb un mateix perd
força amb l’edat, i és el segon element entre el grup més jove. Els més identificats amb l’ecologia són
el sector que va de 25 a 34 anys, i amb res, el sector més jove.
L’element generacional és molt important entre els més joves, que se situa en tercer lloc després de
la família i un mateix, i en les persones de 75 anys o més, que se situa en cinquè lloc després de la
família, la religió i res en especial.
Q1. Amb quin d'aquests aspectes s'identifica més? * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
17 30 27 27 30 17 6 154
3,0% 5,7% 5,0% 6,6% 7,6% 4,7% 2,9% 5,1%
3 16 12 4 10 14 15 74
,5% 3,1% 2,2% 1,0% 2,5% 3,9% 7,3% 2,5%
10 5 10 6 6 12 2 51
1,8% 1,0% 1,8% 1,5% 1,5% 3,3% 1,0% 1,7%
27 29 27 17 23 10 9 142
4,8% 5,5% 5,0% 4,1% 5,8% 2,8% 4,4% 4,7%
103 51 34 26 25 14 8 261
18,2% 9,8% 6,3% 6,3% 6,3% 3,9% 3,9% 8,7%
216 260 323 272 250 231 129 1681
38,2% 49,7% 59,6% 66,3% 63,1% 63,8% 62,6% 56,0%
16 12 9 10 8 12 8 75
2,8% 2,3% 1,7% 2,4% 2,0% 3,3% 3,9% 2,5%
12 18 25 15 10 14 2 96
2,1% 3,4% 4,6% 3,7% 2,5% 3,9% 1,0% 3,2%
85 28 9 2 4 11 8 147
15,0% 5,4% 1,7% ,5% 1,0% 3,0% 3,9% 4,9%
11 26 11 10 6 3 3 70
1,9% 5,0% 2,0% 2,4% 1,5% ,8% 1,5% 2,3%
21 26 24 8 6 3 2 90
3,7% 5,0% 4,4% 2,0% 1,5% ,8% 1,0% 3,0%
44 22 31 13 18 21 14 163
7,8% 4,2% 5,7% 3,2% 4,5% 5,8% 6,8% 5,4%
565 523 542 410 396 362 206 3004
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Amb la seva feina
Amb la seva religió
Amb la seva llengua
Amb la seva cultura
Amb vostè mateix
Amb la seva família
Amb el seu país
Amb la humanitat enel seu conjunt
Amb la gent de laseva edat
Amb la natura
Amb ser dona/home
Amb res en especial
Amb quind'aquestsaspectess'identificamés?
Total
De 15 a24 anys
De 25 a34 anys
De 35 a44 anys
De 45 a54 anys
De 55 a64 anys
De 65 a74 anys
75 anys omés
Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
Total
Proves de khi quadrat
435,763a 66 ,000
407,070 66 ,000
31,240 1 ,000
3004
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
2 caselles (2,4%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 3,50.
a.
La societat xarxa a Catalunya 381 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Continuant amb els elements d’identificació principal, observem que les dones s’identifiquen
lleugerament més amb la família que els homes i que, en canvi, aquests doblen la identificació amb la
feina amb relació a les dones. La identificació amb el gènere, malgrat ser reduïda, és molt més
acusada en la dona que en l’home.
5.7.3.1.2. Identificació històrica i identificació territorial
Per al 22,3% de la població les dates històricament més significatives són les internacionals (cal tenir
en compte que la memòria de l’11S era molt recent), seguides de les espanyoles i les personals. Les
dates relacionades amb la història de Catalunya són recordades en quart lloc. En números absoluts
per als més grans de 50 anys, el grup més nombrós és el que recorda alguna data de la història
espanyola. La referència per als més joves és la història mundial (30,4%), seguida de cap referència
amb aspectes històrics (17,3%). Per als més grans, com ja hem dit, el punt de referència és la història
espanyola (25,6%), seguida dels esdeveniments religiosos (19,7%) –més importants per a les dones
que per als homes– i també els esdeveniments personals (15%).
Q2. Identitat històrica * Edat de l'entrevistat (3 intervals)
109 100 104 313
17,3% 13,7% 12,1% 14,1%
75 67 64 206
11,9% 9,2% 7,5% 9,3%
49 97 220 366
7,8% 13,3% 25,6% 16,5%
192 179 123 494
30,4% 24,5% 14,3% 22,3%
3 2 6 11
,5% ,3% ,7% ,5%
30 19 20 69
4,8% 2,6% 2,3% 3,1%
73 105 169 347
11,6% 14,4% 19,7% 15,6%
1 10 11 22
,2% 1,4% 1,3% 1,0%
86 136 129 351
13,6% 18,6% 15,0% 15,8%
13 15 12 40
2,1% 2,1% 1,4% 1,8%
631 730 858 2219
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Cap
Història específicacatalana
Història espanyola
Història mundial
Commemoracióconstrucció europea
Esdeveniments localscatalans
Festes religioses
Esdeveniments científics
Esdevenimentspersonals
Altres
Identitathistòrica
Total
De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més
Edat de l'entrevistat (3 intervals)
Total
La societat xarxa a Catalunya 382 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Un aspecte que cal destacar és que si mirem les freqüències veurem que hi ha un 10,4% que en el
qüestionari manifesta que no s’identifica amb la història i que si hi afegíssim els que no saben o que
no contesten s’elevaria al 36,6%. Per tant, podem concloure que la història no és un element
important de construcció de la identitat en la societat catalana d’avui.
Des del punt de vista territorial la gent s’identifica majoritàriament amb Catalunya (31,6%) i que si hi
sumem el poble on viu arribaríem a un 51,1%, però no ho fem perquè, com ja hem explicat en
l’apartat de justificació de les variables construïdes, pensem que si tenint la possibilitat d’escollir
Catalunya un 19,5% ha optat pel seu municipi de residència, ens sembla un element d’identificació
local prou significatiu. D’altra banda, una altra manera de veure-ho seria sumar el 19,5% que ha
escollit el poble o ciutat on viu amb el 21,9% que s’identifica amb el poble o ciutat on ha nascut
(d’aquests, 486 sobre 657 han nascut a Catalunya) i això ens donaria un altre índex important
d’identificació local.
En tot cas, tenim una baixa identificació amb Espanya (14,1%) i molt poca identificació amb Europa
(1,9%), que decreix amb l’edat. Per als més joves arriba a un 4%, però per als més grans baixa a un
1%. I, finalment, una notable identificació amb el món (6,5%) i amb res (4,5%).
Q3. Amb quin d'aquests llocs s'identifica més? * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
122 120 116 87 80 83 49 657
21,7% 23,0% 21,5% 21,2% 20,2% 23,1% 23,7% 21,9%
86 93 97 82 106 72 47 583
15,3% 17,8% 18,0% 20,0% 26,8% 20,0% 22,7% 19,5%
179 159 164 133 119 126 66 946
31,8% 30,5% 30,4% 32,4% 30,1% 35,0% 31,9% 31,6%
96 53 72 58 59 54 30 422
17,1% 10,2% 13,4% 14,1% 14,9% 15,0% 14,5% 14,1%
11 21 12 4 5 2 2 57
2,0% 4,0% 2,2% 1,0% 1,3% ,6% 1,0% 1,9%
38 39 54 32 17 10 6 196
6,7% 7,5% 10,0% 7,8% 4,3% 2,8% 2,9% 6,5%
31 37 24 14 10 13 7 136
5,5% 7,1% 4,5% 3,4% 2,5% 3,6% 3,4% 4,5%
563 522 539 410 396 360 207 2997
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Poble o ciutat onha nascut
Poble o ciutat onviu actualment
Catalunya
Espanya
Europa
Món
Res
Amb quind'aquestsllocss'identificamés?
Total
De 15 a24 anys
De 25 a34 anys
De 35 a44 anys
De 45 a54 anys
De 55 a64 anys
De 65 a74 anys
75 anys omés
Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
Total
Proves de khi quadrat
93,107a 36 ,000
93,654 36 ,000
21,588 1 ,000
2997
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
1 caselles (2,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 3,94.
a.
La societat xarxa a Catalunya 383 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.7.3.2. Sentiment de pertinença
El 37,5% de la població se sent majoritàriament catalana (només catalana o més catalana que
espanyola), sentiment molt igualat amb els que se senten tant catalans com espanyols, que són un
36,2%. En tot cas, només un 19,7% se sent espanyola i un significatiu 6,6% que no se sent ni una
cosa ni l’altra.
Si analitzem el quadre 4 veurem que en el grup d’edat intermedi és on hi ha més sentiment de
pertinença català (38,9%) i en el que hi ha tant sentiment català com espanyol és en el grup més jove
(40%). Cal tenir en compte, però, que els dos sentiments majoritaris, amb pocs punts de diferència,
són el català i el tant català com espanyol. L’espanyol queda clarament enrere, però amb el
percentatge més alt en el grup de més edat (24,1%).
Q4. Sentiment de pertinença * Edat de l'entrevistat (3 intervals)
304 391 426 1121
36,4% 38,9% 37,0% 37,5%
334 339 409 1082
40,0% 33,7% 35,6% 36,2%
128 185 277 590
15,3% 18,4% 24,1% 19,7%
69 91 38 198
8,3% 9,0% 3,3% 6,6%
835 1006 1150 2991
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Català
Tant català com espanyol
Espanyol
Ni català ni espanyol
Sentiment depertinença
Total
De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més
Edat de l'entrevistat (3 intervals)
Total
Encara que no hem utilitzat el sentiment de pertinença per a construir la variable de pràctica
identitària catalana per les raons que ja hem esmentat, referents al fet que volíem aïllar la pràctica
dels sentiments subjectius, els encreuaments que hem fet amb les variables d’estructura social,
autonomia personal etc. ens donen un perfil del sentiment de pertinença català molt similar, com
veurem més endavant, al que es descriu en la pràctica d’identitat catalana, encara que, com ja hem
pogut veure quan parlàvem del percentatge de la població que representa, el grup és més nombrós.
Pel que fa al perfil del grup que se sent espanyol, la majoria són majors de 50 anys, un 52,9% són
dones –percentatge una mica superior que en el cas del grup català–, nascuts a fora de Catalunya
(70,1%) i de pares també de fora de Catalunya (88,8%). La majoria són immigrants arribats entre
1953 i 1972. El 86,6% considera que la seva llengua és el castellà, un 6,8% considera llengua pròpia
tant el català com el castellà i un 4,9% considera llengua pròpia el català. Des del punt de vista de la
La societat xarxa a Catalunya 384 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
pràctica lingüística el 65,9% o és monolingüe castellà o hi és molt a prop. El 30,9% és bilingüe i un
3,1% és a prop del monolingüisme català. El 81,2% només tenen estudis primaris, un 11,9% estudis
secundaris i un 4,9% estudis superiors. Un 2% són estudiants. Aquestes dades ens donen, doncs, un
perfil de formació molt inferior al del grup que se sent català, sobretot si comparem el percentatge
dels sense estudis o amb estudis primaris entre els qui se senten catalans (52%) i els sense estudis o
només amb estudis primaris entre els qui se senten espanyols (81,2%). Un 8% té formació
professional, un 5% batxillerat i entre els estudis universitaris predominen les ciències socials i
jurídiques (1,9%), les ciències experimentals i de la salut (1,4%), els estudis universitaris tècnics (1%)
i les humanitats (0,7%).
Resumint, doncs, de les observacions sobre els sentiments de pertinença relacionats amb el nivell
d’estudis la conclusió que en traiem és que el sentiment majoritari dels qui només tenen estudis
primaris és tant català com espanyol (37,9%); dels qui tenen estudis secundaris, dels estudiants i dels
titulats superiors, el sentiment majoritari és el català amb un 45,8%, 48,1% i un 51,4%
respectivament.
El nivell d’ocupació dels qui se senten espanyols és inferior (41,7%) i les altres categories referents a
l’activitat laboral, superiors: atur (5,9%), inactivitat actual havent treballat abans (35,8%) i no ha
treballat mai (16,6%). La categoria professional és majoritàriament baixa (70,1%), seguida de mitjana
(25,6%) i d’alta (4,3%). Hi ha més contractes indefinits i temporals que en el grup que se sent català i
menys treball per compte propi (12,8%). Hi ha menys funcionaris (2,5%) i més treballadors sense
contracte (4,1%). Hi ha menys activitat associativa (21,7%) i menys activitat cívica (un 87,3% no en
té).
Finalment, si analitzem el perfil dels qui se senten tant catalans com espanyols, trobem que
proporcionalment la majoria són nascuts després de l’any 1973; és a dir, que han crescut i s’han
educat en plena vigència de la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Un 51,4% són dones, nascuts a
Catalunya (66,5%), de pares nascuts a fora de Catalunya (66,3%), que consideren el castellà com a
llengua pròpia (53,4%), enfront del català (24,9%) o d’ambdues per igual (21,5%). Pel que fa a la
pràctica lingüística són monolingües castellans (11,7%) o quasi (45%). El 30,2% és bilingüe i un 7%
és monolingüe català o quasi (6,1%). El seu nivell educatiu és més elevat que el dels qui se senten
espanyols, però lleugerament inferior que el dels qui se senten catalans. El percentatge de gent que
no ha superat els estudis primaris és del 61%. El 13,1% té estudis superiors finalitzats, el 7% són
estudiants i el 18,8% té estudis secundaris finalitzats. El tipus d’estudis és igual al dels grups
precedents, la majoria dels que tenen un nivell universitari són de l’àrea d’estudis socials i jurídics,
seguits de les ciències experimentals i de la salut, tècnics i humanitats. El nivell d’ocupació és molt
similar al dels qui se senten catalans (54%), 4,7% d’aturats, 26,8% d’inactius però que havien treballat
i un 14,5% que no han treballat mai. La categoria professional és predominantment baixa (58,3%) tot i
que en un percentatge menys elevat que en el del grup espanyol. Un 7,9% tenen una categoria
La societat xarxa a Catalunya 385 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
laboral alta i un 33,7% mitjana. Predominen els contractes indefinits (55,1%) seguits dels temporals
(19,8%) i dels autònoms (15,1%).
Altres elements diferencials entre els diferents sentiments de pertinença que es tenen són, per
exemple, els que fan referència al desenvolupament personal. Si observem el quadre 5 veurem que
entre els qui preferirien tenir la seva pròpia empresa que no pas ser funcionaris, la majoria se senten
catalans; en canvi, dels qui preferirien ser funcionaris, el grup més nombrós se senten tant catalans
com espanyols.
Q5. Sentiment de pertinença * Preferiria que els seus fills fossin funcionaris o tinguessinla seva pròpia empresa?
427 238 665
38,8% 34,8% 37,3%
379 249 628
34,4% 36,4% 35,2%
222 167 389
20,2% 24,4% 21,8%
73 30 103
6,6% 4,4% 5,8%
1101 684 1785
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Català
Tant català com espanyol
Espanyol
Ni català ni espanyol
Sentiment depertinença
Total
Tenir la sevaempresapròpia
Serfuncionaris
Preferiria que els seus fillsfossin funcionaris o
tinguessin la seva pròpiaempresa?
Total
Proves de khi quadrat
9,454a 3 ,024
9,562 3 ,023
,724 1 ,395
1785
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 39,47.
a.
Si encreuem quadres com el 6, que ens poden ajudar a mesurar la capacitat emprenedora i de risc,
amb els diferents tipus de sentiments, no ens surten grans diferències però podem veure tendències.
Aquest quadre ens mostra com, malgrat les similituds, els més emprenedors i els més disposats a
La societat xarxa a Catalunya 386 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
assumir riscos són els qui se senten catalans, seguits dels qui no se senten ni catalans ni espanyols.
Els més conservadors en aquest sentit són els qui se senten espanyols.
Q6. Sentiment de pertinença * Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seu compte iser el seu propi cap encara que guanyés menys?
481 605 1086
35,1% 39,7% 37,5%
513 539 1052
37,4% 35,4% 36,3%
290 278 568
21,1% 18,3% 19,6%
88 101 189
6,4% 6,6% 6,5%
1372 1523 2895
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Català
Tant català com espanyol
Espanyol
Ni català ni espanyol
Sentiment depertinença
Total
No Sí
Preferiria (o hauriapreferit) treballar pelseu compte i ser el
seu propi cap encaraque guanyés menys?
Total
5.7.3.3. Pràctiques lingüístiques
Tot i que hem utilitzat les variables de pràctica lingüística per a construir la variable de pràctica
identitària, considerem que hem d’aturar-nos i analitzar-les a part.
Les taules de freqüències ja ens deien que el 44,3% dels enquestats assenyalaven el castellà com a
llengua pròpia, seguit del 41,1% que assenyalaven el català i del 14,6% que consideraven com a
llengua pròpia ambdues per igual.
Aquest resultat ens situa davant d’un país de pràctica clarament bilingüe, però volíem intentar anar
més enllà i descobrir interrelacions entre les pràctiques que ens ajudessin a definir millor aquest
bilingüisme.
Trobem una tendència semblant entre tots els grups d’edat a l’ús prioritari del castellà fins a 64 anys –
a partir d’aquesta edat la tendència és a favor del català– i una lleugera tendència dels joves a l’ús
d’ambdues llengües.
La societat xarxa a Catalunya 387 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Q7. Llengua de l'entrevistat * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
206 190 210 158 164 176 101 1205
36,8% 38,2% 40,2% 39,4% 42,5% 49,0% 49,0% 41,1%254 212 233 190 181 146 83 1299
45,4% 42,7% 44,6% 47,4% 46,9% 40,7% 40,3% 44,3%
100 95 80 53 41 37 22 42817,9% 19,1% 15,3% 13,2% 10,6% 10,3% 10,7% 14,6%
560 497 523 401 386 359 206 2932
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N%
N
%N
%
N
%
Català
Castellà
Ambdues igual
Llengua del'entrevistat
Total
De 15 a24 anys
De 25 a34 anys
De 35 a44 anys
De 45 a54 anys
De 55 a64 anys
De 65 a74 anys
75 anys omés
Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
Total
Analitzant l’ús de la llengua a la llar observem que hi ha una tendència a parlar castellà a casa, més
acusada en la població jove que en la gran (58,6% enfront del 37,2% si analitzem els extrems). El
castellà és la llengua més emprada per tots els grups d’edat fins a 64 anys, on canvia la tendència i la
llengua més emprada és el català. En coherència amb el que passa en la pràctica identitària catalana,
l’ús del català s’intensifica amb l’edat.
Q8. Quina llengua empra habitualment per parlar amb els qui viuen a casa seva? * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
187 173 215 166 156 154 86 1137
33,3% 35,0% 41,3% 41,9% 42,9% 50,7% 55,1% 40,7%
329 254 244 200 186 137 58 1408
58,6% 51,4% 46,8% 50,5% 51,1% 45,1% 37,2% 50,4%
38 51 49 27 17 12 11 205
6,8% 10,3% 9,4% 6,8% 4,7% 3,9% 7,1% 7,3%
7 16 13 3 5 1 1 46
1,2% 3,2% 2,5% ,8% 1,4% ,3% ,6% 1,6%
561 494 521 396 364 304 156 2796
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Català
Castellà
Ambdues igual
Altres
Quina llengua emprahabitualment per parlaramb els qui viuen acasa seva?
Total
De 15 a24 anys
De 25 a34 anys
De 35 a44 anys
De 45 a54 anys
De 55 a64 anys
De 65 a74 anys
75 anys omés
Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
Total
Proves de khi quadrat
77,984a 18 ,000
78,515 18 ,000
42,889 1 ,000
2796
Khi quadrat de PearsonRaó de versemblança
Associació lineal perlinealN de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
1 casilles (3,6%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 2,57.
a.
L’ús del català i el castellà per igual té uns percentatges molt menors que analitzarem en més
profunditat en la variable de pràctica del monolingüisme/bilingüisme.
La majoria de la gent que parla català a casa té ingressos molt alts o alts tot, encara que hi ha un
percentatge considerable de gent amb ingressos molt baixos que també en parla. L’ús del castellà a
casa creix al mateix temps que disminueixen els ingressos.
La societat xarxa a Catalunya 388 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Q9. Quina llengua empra habitualment a casa seva? * Ingressos mensuals nets de tota la llar
41 122 381 267 129 940
51,3% 52,8% 43,4% 36,8% 35,2% 41,2%
25 87 416 395 210 1133
31,3% 37,7% 47,4% 54,4% 57,4% 49,7%
12 21 71 49 17 170
15,0% 9,1% 8,1% 6,7% 4,6% 7,5%
2 1 9 15 10 37
2,5% ,4% 1,0% 2,1% 2,7% 1,6%
80 231 877 726 366 2280
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Català
Castellà
Ambdues igual
Altres
Quina llenguaempra habitualmenta casa seva?
Total
Ingressosmolt alts
Ingressosalts
Ingressosmitjans
Ingressosbaixos
Ingressosmolt baixos
Ingressos mensuals nets de tota la llar
Total
Proves de khi quadrat
57,635a 12 ,000
58,007 12 ,000
10,259 1 ,001
2280
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblançaAssociació lineal perlinealN de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
2 caselles (10,0%) tenen una freqüència esperada inferior a5. La freqüència mínima esperada és 1,30.
a.
Finalment, com més estudis, més ús del català i com menys estudis, més ús del castellà.
Q10. Quina llengua empra habitualment a casa seva? * Nivell educatiu
614 255 83 184 1136
35,4% 46,2% 46,4% 56,3% 40,7%
982 243 81 101 1407
56,6% 44,0% 45,3% 30,9% 50,4%
104 50 14 36 204
6,0% 9,1% 7,8% 11,0% 7,3%
35 4 1 6 46
2,0% ,7% ,6% 1,8% 1,6%
1735 552 179 327 2793
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Català
Castellà
Ambdues igual
Altres
Quina llenguaempra habitualmenta casa seva?
Total
Primària imenys
Secundàriaacabada Estudiants
Estudissuperiorsacabats
Nivell educatiu
Total
La societat xarxa a Catalunya 389 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Proves de khi quadrat
98,650a 9 ,000
100,932 9 ,000
23,504 1 ,000
2793
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
1 caselles (6,3%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 2,95.
a.
En l’ús de la llengua amb els amics creix, de manera natural, l’ús d’ambdues llengües per igual en tots
dos grups, tot i que es manté la tendència d’increment d’ús del català amb l’edat i l’ús majoritari del
castellà fins a la franja d’edat compresa entre 55 i 64 anys, amb un percentatge més elevat entre els
més joves.
Q11. Quina llengua empra principalment amb els seus amics? * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
166 158 185 148 160 165 91 1073
29,7% 30,4% 34,3% 36,5% 40,4% 46,3% 45,7% 36,1%
253 199 223 175 163 135 78 1226
45,3% 38,3% 41,3% 43,1% 41,2% 37,9% 39,2% 41,2%
136 150 126 80 71 55 30 648
24,3% 28,8% 23,3% 19,7% 17,9% 15,4% 15,1% 21,8%
4 13 6 3 2 1 29
,7% 2,5% 1,1% ,7% ,5% ,3% 1,0%
559 520 540 406 396 356 199 2976
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Català
Castellà
Ambdues igual
Altres
Quina llengua empraprincipalment ambels seus amics?
Total
De 15 a24 anys
De 25 a34 anys
De 35 a44 anys
De 45 a54 anys
De 55 a64 anys
De 65 a74 anys
75 anys omés
Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
Total
Proves de khi quadrat
79,994a 18 ,000
78,637 18 ,000
56,880 1 ,000
2976
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
4 caselles (14,3%) tenen una freqüència esperada inferior a5. La freqüència mínima esperada és 1,94.
a.
Els nivells d’ingressos més alts parlen més català amb els amics o català i castellà per igual i els més
baixos parlen majoritàriament castellà, seguit del català, i ambdues per igual en una proporció molt
menor.
La societat xarxa a Catalunya 390 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Q12. Quina llengua empra habitualment amb els amics? * Ingressos mensuals nets de tota la llar
34 105 343 249 157 888
41,5% 45,3% 38,5% 32,6% 32,8% 36,3%
15 67 334 352 244 1012
18,3% 28,9% 37,5% 46,1% 50,9% 41,4%
32 60 210 154 70 526
39,0% 25,9% 23,6% 20,2% 14,6% 21,5%
1 4 8 8 21
1,2% ,4% 1,0% 1,7% ,9%
82 232 891 763 479 2447
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Català
Castellà
Ambdues igual
Altres
Quina llenguaempra habitualmentamb els amics?
Total
Ingressosmolt alts
Ingressosalts
Ingressosmitjans
Ingressosbaixos
Ingressosmolt baixos
Ingressos mensuals nets de tota la llar
Total
Proves de khi quadrat
83,317a 12 ,000
86,505 12 ,000
,005 1 ,944
2447
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
3 caselles (15,0%) tenen una freqüència esperada inferior a5. La freqüència mínima esperada és ,70.
a.
Per nivells d’estudis, només els que tenen fins a estudis primaris utilitzen majoritàriament el castellà.
Els més bilingües són els estudiants, tot i que l’ús majoritari entre aquest grup és el català.
Q13. Quina llengua empra habitualment amb els amics? * Nivell educatiu
585 224 80 183 1072
31,6% 38,4% 43,5% 51,4% 36,1%
920 199 36 70 1225
49,8% 34,1% 19,6% 19,7% 41,2%
322 158 67 99 646
17,4% 27,1% 36,4% 27,8% 21,7%
22 2 1 4 29
1,2% ,3% ,5% 1,1% 1,0%
1849 583 184 356 2972
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Català
Castellà
Ambdues igual
Altres
Quina llenguaempra habitualmentamb els amics?
Total
Primària imenys
Secundàriaacabada Estudiants
Estudissuperiorsacabats
Nivell educatiu
Total
Proves de khi quadrat
189,404a 9 ,000
197,956 9 ,000
1,352 1 ,245
2972
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
2 caselles (12,5%) tenen una freqüència esperada inferior a5. La freqüència mínima esperada és 1,80.
a.
La societat xarxa a Catalunya 391 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Per a la immigració i segons l’any d’arribada a Catalunya, els qui utilitzen més el català tant amb els
amics com a casa són els immigrants de la primera onada.
Q14. Quina llengua empra habitualment amb els amics? * Any d'arribada a Catalunya (3 intervals)
989 25 40 11 1065
49,6% 17,1% 8,1% 4,4% 36,9%
512 88 379 178 1157
25,7% 60,3% 76,4% 71,5% 40,1%
489 33 74 37 633
24,5% 22,6% 14,9% 14,9% 22,0%
2 3 23 28
,1% ,6% 9,2% 1,0%
1992 146 496 249 2883
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Català
Castellà
Ambdues igual
Altres
Quina llenguaempra habitualmentamb els amics?
Total
Nascut aCatalunya 1913-1952 1953-1972 1973-2002
Any d'arribada a Catalunya (3 intervals)
Total
Proves de khi quadrat
843,473a 9 ,000
803,531 9 ,000
157,650 1 ,000
2883
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
3 caselles (18,8%) tenen una freqüència esperada inferior a5. La freqüència mínima esperada és 1,42.
a.
Com ja hem explicat, l’ús de la llengua a la feina no l’hem utilitzat per a la construcció de la variable
de pràctica identitària perquè no hem considerat que aquest ús es correspongui sempre amb l’exercici
de la voluntat, sinó que està condicionat per qüestions alienes a l’individu. De tota manera, cal
remarcar que així com a casa i amb els amics s’usa més el castellà o ambdues llengües, a la feina la
llengua que s’usa més és el català (39,5%).
Si tal com ens mostren les dades del coneixement de la llengua, quasi la totalitat de la població sap
català, i que el 80,2% de la població en té un nivell acceptable, s’haurien d’estudiar a fons els motius
del no ús, d’altra banda coherent amb l’escasíssim sentiment d’identificació amb la llengua tal com
assenyalàvem en l’apartat d’identificació dominant.
La societat xarxa a Catalunya 392 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Q15. Monolingüisme/Bilingüisme * Edat de l'entrevistat (3 intervals)
77 47 127 251
9,5% 4,8% 12,1% 8,9%
322 314 428 1064
39,8% 32,4% 40,7% 37,6%
246 300 377 923
30,4% 30,9% 35,8% 32,6%
67 96 29 192
8,3% 9,9% 2,8% 6,8%
98 213 91 402
12,1% 22,0% 8,7% 14,2%
810 970 1052 2832
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Monolingüe castellà
A prop monolingüecastellà
Bilingüe
A prop monolingüe català
Monolingüe català
Monolingüisme/Bilingüisme
Total
De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més
Edat de l'entrevistat (3 intervals)
Total
Proves de khi quadrat
154,597a 8 ,000
160,364 8 ,000
13,944 1 ,000
2832
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 54,92.
a.
L’índex de monolingüisme/bilingüisme del quadre 15 ens corrobora el bilingüisme amb una clara
tendència cap al castellà. El 46,4% de la població és monolingüe castellana o propera al
monolingüisme castellà. Aquesta tendència és lleugerament més acusada en el grup de més de 50
anys (52,8%), seguit dels més joves (49,3%). El 32,6% practica el bilingüisme i el 21% és monolingüe
catalana o propera. El grup d’edat més nombrós d’aquesta darrera pràctica és el de 30 a 49 anys
(31,9%), que en els joves baixa a 20,4% i en els més grans encara és inferior, situant-se en un
11,4%.
Cal assenyalar que pràcticament tots els qui parlen català són nascuts a Catalunya, excepte un 5,6%
que han nascut a fora, i que dels qui parlen castellà a Catalunya, una mica més de la meitat han
nascut a fora i l’altra meitat han nascut a Catalunya. Una dada més significativa encara és que els
bilingües, en la seva gran majoria, són nascuts a Catalunya.
La societat xarxa a Catalunya 393 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Pel que fa a la immigració, no s’adapta a la llengua d’acollida i continua parlant castellà en el 84,7%
dels casos del grup arribat entre 1953 i 1972, en el 88,2% dels casos del grup arribat a partir de 1973
i en el 63,8% dels casos dels arribats abans de 1952.
Entre els nascuts a fora de Catalunya, els nascuts a l’estranger passen més ràpid al bilingüisme, i
encara que molt lleugerament al català, que els nascuts a Espanya que en la seva gran majoria
(81,9%) continuen utilitzant només el castellà.
Dels estrangers, dels 13 africans entrevistats15, només un té una pràctica lingüística catalana; dels
procedents d’Amèrica Llatina, 45 en total, 43 continuen amb l’ús del castellà i dels altres dos 1 parla
en català a casa i amb els amics i el considera la seva llengua i l’altre és considera bilingüe. En canvi,
dels procedents de la resta de l’estranger, el 52,6% tenen una pràctica lingüística castellana, el 21,1%
catalana i el 26,3% bilingüe. Si el nombre ens permetés una major fragmentació segurament veuríem
diferència de pràctica entre els orientals i els europeus, per exemple.
Si analitzem la pràctica lingüística amb relació al sentiment de pertinença, el sentiment d’identificació
territorial o la identificació amb la tradició, veurem que no sempre la pràctica castellana, per exemple,
es correspon amb un sentiment espanyol. O viceversa, la pràctica catalana no vol dir necessàriament
una identificació amb Catalunya. Encara que la gran majoria dels catalanoparlants se senten catalans
(72,5%), un 22,4% se senten tant catalans com espanyols i un 2,4% se senten espanyols. En canvi,
dels castellanoparlants, un 8,9% se senten catalans i un 44,6% tant catalans com espanyols. Dels
bilingües, un 29,4% se senten catalans i un 54,6% tant catalans com espanyols.
Pel que fa a la identificació territorial, el 62,8% dels catalanoparlants se senten identificats amb
Catalunya i només un 2,4 amb Espanya, i dels castellanoparlants, un 42% se senten identificats amb
Catalunya i només un 25,6% amb Espanya.
Si analitzem la pràctica lingüística encreuada amb el nivell de coneixement de cada llengua veurem
que, dels qui utilitzen sempre el castellà, un 58,4% parlen i escriuen el català amb fluïdesa o el parlen
sense problema tot i que no l’escriuen.
El nivell d’entendre el català i el castellà és pràcticament del 100%; en canvi, l’anglès és entès pel
40,1% de catalanoparlants tot i que només el 14,4% diu que el parla i l’escriu amb fluïdesa i, en canvi,
pel que fa als castellanoparlants el percentatge de comprensió de l’anglès baixa a 28,1%, amb només
un 8% que diu que el parla i escriu amb fluïdesa. És a dir, la població catalanoparlant té més
tendència al trilingüisme que la castellanoparlant, que té una forta tendència, no al bilingüisme, sinó al
monolingüisme: el 41,6% entén el català però no el parla o ni l’entén ni el parla.
La societat xarxa a Catalunya 394 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Q16. Monolingüisme/Bilingüisme * Any d'arribada a Catalunya (3 intervals)
185 22 29 11 247
9,5% 17,6% 6,3% 5,2% 9,0%
566 80 267 103 1016
29,0% 64,0% 57,9% 48,6% 37,0%
646 22 143 88 899
33,1% 17,6% 31,0% 41,5% 32,7%
168 1 10 6 185
8,6% ,8% 2,2% 2,8% 6,7%
386 12 4 402
19,8% 2,6% 1,9% 14,6%
1951 125 461 212 2749
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
Monolingüe castellà
A prop monolingüecastellà
Bilingüe
A prop monolingüe català
Monolingüe català
Monolingüisme/Bilingüisme
Total
Nascut aCatalunya 1913-1952 1953-1972 1973-2002
Any d'arribada a Catalunya (3 intervals)
Total
En el quadre 16 veiem que el fet d’haver nascut a Catalunya no canvia la tendència general al
bilingüisme tirant cap al castellà, però que en el cas de la immigració en els arribats abans hi ha més
reticència al català que en els més recents. Del primer grup, el 81,6% són molt a prop del castellà, en
el segon grup el 64,2% té una pràctica monolingüe castellana o quasi i del grup més recent el
percentatge dels qui tenen aquesta pràctica és del 50,8%.
El nivell d’estudis no fa variar la tendència, però crida l’atenció que entre els estudiants el 50,8%
siguin monolingües castellans o quasi.
Des del punt de vista de nivell d’ingressos, en canvi, els nivells més baixos són més
castellanoparlants i els més alts més catalanoparlants. Dels més alts, el 41,9% tendeix al castellà, el
30,9% al català i el 27,2% és bilingüe. Dels més baixos, el 67,4% tendeix al castellà, el 5,3 al català i
el 27,3% practica el bilingüisme.
5.7.3.4. Pràctica d’identitat catalana
Com més joves, menys identitat catalana. Aquesta tendència queda molt clara en el quadre 17
construït amb intervals d’edat de 10 anys.
15 Dels 39 africans entrevistats, 1 diu que la seva llengua és el català, 13 el castellà i 25 altres llengües.
La societat xarxa a Catalunya 395 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Q17. Pràctica d'identitat catalana * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
99 103 131 113 108 99 60 713
17,5% 19,7% 24,2% 27,6% 27,3% 27,3% 29,0% 23,7%
466 420 411 297 288 263 147 2292
82,5% 80,3% 75,8% 72,4% 72,7% 72,7% 71,0% 76,3%
565 523 542 410 396 362 207 3005
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Identitat catalana
No identitat catalana
Pràctica d'identitatcatalana
Total
De 15 a24 anys
De 25 a34 anys
De 35 a44 anys
De 45 a54 anys
De 55 a64 anys
De 65 a74 anys
75 anys omés
Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
Total
Proves de khi quadrat
28,646a 6 ,000
29,270 6 ,000
24,656 1 ,000
3005
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 49,12.
a.
Com podem veure, del grup que comprèn la població de 15 a 24 anys, només un 17,5% té una
pràctica identitària catalana intensa. El percentatge va pujant amb l’edat fins a arribar al 29% en el
grup de més de 75 anys. Si analitzem el quadre construït a partir de tres intervals d’edat, veurem que
es confirma la tendència de com més joves, menys identitat, donant-nos potser grups d’edat més
clars. El 81,9% dels menors de 30 anys, nascuts al final de la dictadura però educats en democràcia i
dins el sistema escolar autonòmic, no tenen una pràctica identitària catalana. En canvi, el grup més
gran, que comprèn els majors de 50 anys, són els qui conserven una pràctica més intensa (27,3%).
Més endavant veurem quins elements predominen en la pràctica de cada grup i si hi ha elements
diferencials.
Q18. Pràctica d'identitat catalana * Edat de l'entrevistat (3 intervals)
152 247 314 713
18,1% 24,4% 27,3% 23,7%
687 767 838 2292
81,9% 75,6% 72,7% 76,3%
839 1014 1152 3005
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Identitat catalana
No identitat catalana
Pràctica d'identitatcatalana
Total
De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més
Edat de l'entrevistat (3 intervals)
Total
La societat xarxa a Catalunya 396 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Proves de khi quadrat
22,747a 2 ,000
23,413 2 ,000
21,711 1 ,000
3005
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 199,07.
a.
Trobem una pràctica identitària catalana lleugerament més elevada entre els homes. Un 24,1% dels
homes viuen en català enfront d’un 23,3% de les dones. Tot i que la diferència no és significativa, si
considerem les dones com un element important de transmissió de la identitat, adquireix més
importància de la que en un primer moment sembla que té.
En general, el nivell educatiu de la població catalana és baix, perquè, com ja hem vist, la majoria no
ha anat més enllà dels estudis primaris, però si l’analitzem des del punt de vista dels qui tenen
pràctica identitària veurem, com mostra el quadre 19, que comparant els percentatges dels diferents
nivells d’estudis els qui tenen més nivell, és a dir, estudis superiors finalitzats tenen un percentatge
més alt d’identitat (33,7%) que els qui tenen estudis primaris i menys (20,8%). Entre els qui tenen un
nivell d’estudis superiors predominen els qui provenen de les ciències socials o jurídiques, seguits de
les ciències experimentals i de la salut, ensenyaments tècnics i humanitats, respectivament.
Q19. Pràctica d'identitat catalana * Nivell educatiu
388 155 48 121 712
20,8% 26,4% 25,9% 33,7% 23,7%
1481 433 137 238 2289
79,2% 73,6% 74,1% 66,3% 76,3%
1869 588 185 359 3001
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Identitat catalana
No identitat catalana
Pràctica d'identitatcatalana
Total
Primària imenys
Secundàriaacabada Estudiants
Estudissuperiorsacabats
Nivell educatiu
Total
La societat xarxa a Catalunya 397 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Proves de khi quadrat
31,600a 3 ,000
30,279 3 ,000
29,971 1 ,000
3001
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 43,89.
a.
Una altra dada que crida l’atenció del quadre 19 és que només un 25,9% dels estudiants tenen el que
hem anomenat pràctica identitària catalana, fet que, d’altra banda, és coherent amb les observacions
que hem fet sobre l’edat i la llengua.
Encreuant la variable d’identitat catalana amb la variable d’origen de l’entrevistat veiem que dels
nascuts a Catalunya un 33,7% tenen una pràctica identitària catalana. Dels nascuts a fora només un
3,4% la tenen i, d’aquests, un terç és dels arribats fa més temps.
La pràctica identitària catalana predomina entre la gent que té una categoria professional mitjana
(30,3%) o alta (29,6%) i disminueix entre els qui tenen una categoria professional baixa (19,1%).
Q21. Pràctica d'identitat catalana * Nivell de la categoria professional de l'entrevistat
75 275 268 618
29,6% 30,3% 19,1% 24,1%
178 634 1138 1950
70,4% 69,7% 80,9% 75,9%
253 909 1406 2568
100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Identitat catalana
No identitat catalana
Pràctica d'identitatcatalana
Total
Alta Mitjana Baixa
Nivell de la categoria professionalde l'entrevistat
Total
La societat xarxa a Catalunya 398 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Proves de khi quadrat
42,622a 2 ,000
42,486 2 ,000
34,201 1 ,000
2568
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 60,89.
a.
Des del punt de vista dels ingressos, el grup que té uns ingressos alts és el que té un percentatge
més alt de pràctica identitària catalana (32,1%), seguit del grup que té ingressos mitjans (27,1%) i
molt alts (23,8%). És a dir, trobem més pràctica identitària entre la població amb uns ingressos alts i
molt alts que entre la població amb ingressos baixos o molt baixos. La majoria està entre el grup amb
ingressos alts i mitjans, és a dir, classe mitjana alta.
Q22. Pràctica d'identitat catalana * Ingressos mensuals nets de tota la llar
20 75 242 167 87 591
23,8% 32,1% 27,1% 21,8% 17,8% 24,0%
64 159 652 598 401 1874
76,2% 67,9% 72,9% 78,2% 82,2% 76,0%
84 234 894 765 488 2465
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Identitat catalana
No identitat catalana
Pràctica d'identitatcatalana
Total
Ingressosmolt alts
Ingressosalts
Ingressosmitjans
Ingressosbaixos
Ingressosmolt baixos
Ingressos mensuals nets de tota la llar
Total
Proves de khi quadrat
25,119a 4 ,000
25,187 4 ,000
19,350 1 ,000
2465
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 20,14.
a.
Des del punt de vista de l’àmbit territorial, veiem que en l’àmbit rural hi ha una pràctica molt superior a
la de l’àmbit urbà. En realitat aquesta pràctica va decreixent al ritme que creix la grandària dels
municipis fins a arribar a Barcelona, que torna a créixer i se situa, però, molt per sota de l’àmbit rural.
En realitat, Barcelona té un percentatge de pràctica identitària (22,3%) molt semblant al percentatge
del total de la població catalana (23,7%).
La societat xarxa a Catalunya 399 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Q23. Pràctica d'identitat catalana * Grandària del municipi de residència de l'entrevistat
98 77 71 99 78 45 80 165 713
53,3% 37,2% 33,6% 27,3% 18,5% 13,7% 14,5% 22,3% 23,7%
86 130 140 263 344 283 470 576 2292
46,7% 62,8% 66,4% 72,7% 81,5% 86,3% 85,5% 77,7% 76,3%
184 207 211 362 422 328 550 741 3005
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Identitatcatalana
No identitatcatalana
Pràcticad'identitatcatalana
Total
Municipisde menysde 2000habitants
Municipis de2001 a 5000
habitants
Municipis de5001 a 10000
habitants
Municipisde 10001a 20000
Municipisde 20001a 50000
Municipisde 50001a 100000
Municipisde 100001a 1000000 Barcelona
Grandària del municipi de residència de l'entrevistat
Total
Proves de khi quadrat
174,597a 7 ,000
162,794 7 ,000
104,266 1 ,000
3005
Khi quadrat de PearsonRaó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 43,66.
a.
Quan arribem a l’anàlisi del conjunt de cinc variables de projecte d’autonomia personal definides per
l’anàlisi factorial, amb la intenció d’aprofundir en la manera com els diferents projectes d’autonomia
personal incideixen sobre la identitat, ens trobem que quatre funcionen en associació positiva entre
identitat catalana i nivell alt d’autonomia: el conjunt de variables que mesuren el projecte emprenedor,
sociopolític, el del control del propi cos utilitzant les variables de projecte d’autonomia mèdica i la
variable subjectiva d’autonomia personal. El projecte d’autonomia amb relació als mitjans de
comunicació no funciona, perquè les pràctiques comunicatives són un conjunt de variables que hem
utilitzat per a construir la variable de pràctica de la identitat catalana.
Els quadres 24-1, 24-2 i 24-3 ens mostren que en tots els casos els qui són més emprenedors tenen
percentatges més alts d’identitat dels qui no ho són.
La societat xarxa a Catalunya 400 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Q24.1. Pràctica d'identitat catalana * Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seucompte i ser el seu propi cap encara que guanyés menys?
301 396 697
21,8% 25,9% 24,0%
1079 1132 2211
78,2% 74,1% 76,0%
1380 1528 2908
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Identitat catalana
No identitat catalana
Pràctica d'identitatcatalana
Total
No Sí
Preferiria (o hauriapreferit) treballar pelseu compte i ser el
seu propi cap encaraque guanyés menys?
Total
Proves de khi quadrat
6,704b 1 ,010
6,481 1 ,011
6,724 1 ,010
,010 ,005
6,702 1 ,010
2908
Khi quadrat de Pearson
Correcció per continuïtata
Raó de versemblança
Estadístic exacte deFisher
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
Sign.exacta
(bilateral)
Sign.exacta
(unilateral)
Calculat només per a una taula de 2x2.a.
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5. La freqüència mínimaesperada és 330,76.
b.
Q24.2. Pràctica d'identitat catalana * Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seucompte i ser el seu propi cap encara que tingués menys seguretat?
359 338 697
22,2% 26,2% 24,0%
1257 952 2209
77,8% 73,8% 76,0%
1616 1290 2906
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Identitat catalana
No identitat catalana
Pràctica d'identitatcatalana
Total
No Sí
Preferiria (o hauriapreferit) treballar pelseu compte i ser el
seu propi cap encaraque tingués menys
seguretat?
Total
La societat xarxa a Catalunya 401 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Proves de khi quadrat
6,252b 1 ,012
6,035 1 ,014
6,231 1 ,013
,013 ,007
6,250 1 ,012
2906
Khi quadrat de Pearson
Correcció per continuïtata
Raó de versemblança
Estadístic exacte deFisher
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
Sign.exacta
(bilateral)
Sign.exacta
(unilateral)
Calculat només per a una taula de 2x2.a.
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5. La freqüència mínimaesperada és 309,40.
b.
Q24.3. Pràctica d'identitat catalana * Preferiria que els seus fills fossin funcionaris otinguessin la seva pròpia empresa?
164 307 471
23,8% 27,9% 26,3%
524 795 1319
76,2% 72,1% 73,7%
688 1102 1790
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Identitat catalana
No identitat catalana
Pràctica d'identitatcatalana
Total
Serfuncionaris
Tenir la sevaempresapròpia
Preferiria que els seus fillsfossin funcionaris o
tinguessin la seva pròpiaempresa?
Total
En el quadre 25 veiem que els qui tenen un índex de participació sociopolítica alt tenen més
percentatge de pràctica identitària (38,4%) que els qui tenen un índex nul (19%) i que, en aquest cas,
el percentatge de pràctica identitària també és significativament més alt que el percentatge d’aquesta
pràctica en el conjunt de la població, que recordem que és d’un 23,7%.
Q25. Pràctica d'identitat catalana * Índex de participació sociopolítica
388 73 181 71 713
19,0% 36,5% 31,6% 38,4% 23,7%
1659 127 392 114 2292
81,0% 63,5% 68,4% 61,6% 76,3%
2047 200 573 185 3005
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Identitat catalana
No identitat catalana
Pràctica d'identitatcatalana
Total
Nul Baix Mitjà Alt
Índex de participació sociopolítica
Total
La societat xarxa a Catalunya 402 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Proves de khi quadrat
85,303a 3 ,000
81,402 3 ,000
72,522 1 ,000
3005
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 43,90.
a.
Els percentatges de pràctica identitària catalana també són més alts entre els qui tenen més
autonomia mèdica, que com hem dit abans representa un control important sobre el propi cos i la
pròpia vida.
Q26. Pràctica d'identitat catalana * Quan el metge li prescriu un medicament nou,llegeix el prospecte?
606 102 708
24,6% 19,9% 23,8%
1862 411 2273
75,4% 80,1% 76,2%
2468 513 2981
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Identitat catalana
No identitat catalana
Pràctica d'identitatcatalana
Total
Sí No
Quan el metge liprescriu un
medicament nou,llegeix el prospecte?
Total
Proves de khi quadrat
5,118b 1 ,024
4,863 1 ,027
5,285 1 ,022
,026 ,013
5,116 1 ,024
2981
Khi quadrat de Pearson
Correcció per continuïtata
Raó de versemblança
Estadístic exacte deFisher
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
Sign.exacta
(bilateral)
Sign.exacta
(unilateral)
Calculat només per a una taula de 2x2.a.
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5. La freqüència mínimaesperada és 121,84.
b.
La societat xarxa a Catalunya 403 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
També trobem una pràctica més elevada entre els qui pensen que el propi esforç és el que compte
per a triomfar a la vida per sobre de la sort o dels tractes de favor, per exemple, i entre els qui en
l’escala d’autonomia personal tenen valors alts enfront dels valors baixos, que en aquest cas també
representen valors superiors al percentatge de la pràctica d’identitat catalana en el conjunt de la
població.
Q27.1. Pràctica d'identitat catalana * Triomfar a la vida (propi esforç)
297 409 706
22,0% 25,2% 23,8%
1050 1213 2263
78,0% 74,8% 76,2%
1347 1622 2969
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Identitat catalana
No identitat catalana
Pràctica d'identitatcatalana
Total
Intel·ligència,sort i
contactes itractes de
favor Propi esforç
Triomfar a la vida (propiesforç)
Total
Proves de khi quadrat
4,072b 1 ,044
3,899 1 ,048
4,086 1 ,043
,046 ,024
4,070 1 ,044
2969
Khi quadrat de Pearson
Correcció per continuïtata
Raó de versemblança
Estadístic exacte deFisher
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
Sign.exacta
(bilateral)
Sign.exacta
(unilateral)
Calculat només per a una taula de 2x2.a.
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5. La freqüència mínimaesperada és 320,30.
b.
Q27.2. Pràctica d'identitat catalana * Escala d'autonomia personal
52 257 186 138 61 694
19,6% 23,0% 24,5% 26,8% 28,9% 24,2%
213 862 574 376 150 2175
80,4% 77,0% 75,5% 73,2% 71,1% 75,8%
265 1119 760 514 211 2869
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Identitat catalana
No identitat catalana
Pràctica d'identitatcatalana
Total
BaixaMitjana-b
aixa MitjanaMitjana-al
ta Alta
Escala d'autonomia personal
Total
La societat xarxa a Catalunya 404 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Proves de khi quadrat
8,505a 4 ,075
8,512 4 ,075
8,288 1 ,004
2869
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 51,04.
a.
Tal com hem dit més amunt, no hem utilitzat el sentiment de pertinença per a construir la variable de
pràctica identitària catalana perquè la volíem aïllar d’apreciacions subjectives, però tal com podem
comprovar una vegada analitzada aquesta variable, els encreuaments que hem fet amb les variables
d’estructura social i autonomia personal, ens donen un perfil de la pràctica d’identitat catalana molt
similar a la del sentiment de pertinença.
Tampoc no ens donaven grans diferències els encreuaments de les variables que mesuraven la
capacitat emprenedora o de risc amb els diferents sentiments de pertinença, però recordem que
s’apuntaven tendències en les quals es veia que, malgrat les similituds, els més emprenedors i els
més disposats a assumir riscos són els qui se senten catalans, seguits dels qui no se senten ni
catalans ni espanyols, i els més conservadors, en aquest aspecte, són els qui se senten espanyols.
Finalment, hem fet un encreuament de tres variables –les de projecte, l’edat i la pràctica identitària– i
hem pogut observar que en les franges d’edat més elevades sempre hi ha una relació positiva entre
tenir identitat catalana i tenir qualsevol tipus de projecte d’autonomia personal. En el cas dels joves de
15 a 29 anys hi ha tres casos on aquesta relació positiva es dóna i a més de manera molt
significativa: en el cas del projecte sociopolític, en el cas del projecte que mesura la capacitat
emprenedora i en el cas del projecte d’autonomia personal.
Aquestes dades ens donen una pràctica d’identitat catalana en un perfil de població gran, d’origen
català, amb una pràctica més intensa en àmbits rurals –i encara que menor però significativa a
Barcelona–, amb un nivell d’estudis alt, una categoria professional mitjana i alta i un bon nivell
salarial.
Com més joves, menys pràctica d’identitat catalana; no obstant això, si associem aquesta pràctica
amb les variables de projecte d’autonomia personal i l’ús d’Internet, veurem que la conjunció
d’aquestes tres variables es donen principalment en els joves, que tot i ser un grup minoritari, si
compta amb elements d’identificació coherents i amb un projecte clar pot esdevenir un motor potent
d’una identitat catalana de projecte construïda no partint de la diferència, sinó partint de valors
compartits.
La societat xarxa a Catalunya 405 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
5.7.5. Relació entre la construcció de la identitat i Internet
El segment de població que té una pràctica identitària catalana forta utilitza Internet 4 punts més que
la mitjana, és a dir, un 38,4% enfront d’un 34,6%, o 5 punts més que els qui no tenen pràctica
identitària catalana (33,4%).
Tots els usuaris tenen una freqüència d’ús baixa entre 1 i 10 hores setmanals (el 77% en el cas dels
que no tenen identitat catalana i el 81,1% dels que en tenen), però els que tenen identitat catalana la
tenen una mica més baixa que els altres.
Comparant els usos d’ambdós grups s’observa que els que tenen identitat catalana utilitzen més
Internet que els que no en tenen per a usos professionals (21,9% enfront d’un 17,2%), usos pràctics
(29,6% enfront d’un 23%), per a fer compres (12,1% enfront d’un 9,4%), educació (21,3% enfront d’un
17,2%), per a activitats politicosindicals (4,8% enfront d’un 2,6%) i per a les activitats d’oci (30,3%
enfront d’un 27,1%). L’ús és molt igualat pel que fa a la informació d’actualitat (14,9% enfront d’un
13,4%) i l’ús tecnològic (11,8% i 11,1%) i, en canvi, és lleugerament menor en usos de sociabilitat
(20,6% enfront d’un 21,8%).
Q28. Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Pràctica d'identitat catalana
1527 439 1966
66,6% 61,6% 65,4%
765 274 1039
33,4% 38,4% 34,6%
2292 713 3005
100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Entrevistat no usuari
Entrevistat usuari
Entrevistat usuari ono usuari d'Internet
Total
No identitatcatalana
Identitatcatalana
Pràctica d'identitatcatalana
Total
La societat xarxa a Catalunya 406 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Proves de khi quadrat
6,136b 1 ,013
5,915 1 ,015
6,069 1 ,014
,015 ,008
6,134 1 ,013
3005
Khi quadrat de Pearson
Correcció per continuïtata
Raó de versemblança
Estadístic exacte deFisher
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
Sign.exacta
(bilateral)
Sign.exacta
(unilateral)
Calculat només per a una taula de 2x2.a.
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5. La freqüència mínimaesperada és 246,52.
b.
En el quadre 29 s’observa que el grup que és usuari i té una pràctica d’identitat catalana forta és jove.
Dels 713 que són el grup de població que té aquesta pràctica identitària a Catalunya, 152 són joves
entre 15 i 29 anys i, d’aquests, el 77,6% és usuari.
Els usos, seguint la tendència general, són d’oci (30,3%), pràctics (29,6%), professionals (21,9%),
culturals (21,3%) o socials (20,6%). Els altres tipus d’ús no arriben al 20%.
Q29. Edat de l'entrevistat (3 intervals) * Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Pràctica d'identitatcatalana
262 425 687
38,1% 61,9% 100,0%
490 277 767
63,9% 36,1% 100,0%
775 63 838
92,5% 7,5% 100,0%
1527 765 2292
66,6% 33,4% 100,0%
34 118 152
22,4% 77,6% 100,0%
125 122 247
50,6% 49,4% 100,0%
280 34 314
89,2% 10,8% 100,0%
439 274 713
61,6% 38,4% 100,0%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
N
%
De 15 a 29
De 30 a 49
50 o més
Edat de l'entrevistat(3 intervals)
Total
De 15 a 29
De 30 a 49
50 o més
Edat de l'entrevistat(3 intervals)
Total
Pràctica d'identitatcatalanaNo identitat catalana
Identitat catalana
Entrevistatno usuari
Entrevistatusuari
Entrevistat usuari o nousuari d'Internet
Total
La societat xarxa a Catalunya 407 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Proves de khi quadrat
505,284a 2 ,000
555,261 2 ,000
504,600 1 ,000
2292
212,373b 2 ,000
230,588 2 ,000
210,342 1 ,000
713
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Pràctica d'identitatcatalanaNo identitat catalana
Identitat catalana
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5. La freqüència mínimaesperada és 229,30.
a.
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5. La freqüència mínimaesperada és 58,41.
b.
Podem dir, doncs, que com més identitat catalana, més ús i que aquest ús es multiplica en els joves.
Quan analitzem el sentiment de pertinença amb relació als usos d’Internet i deixant de banda els qui
no se senten ni catalans ni espanyols veiem que els qui se senten catalans són més usuaris que la
resta, un 41,4%, i que els qui fan abaixar la mitjana general són els qui se senten espanyols, ja que
representen només un 18,5% d’usuaris.
Q30. Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Sentiment de pertinença
464 370 109 90 1033
41,4% 34,2% 18,5% 45,5% 34,5%
657 712 481 108 1958
58,6% 65,8% 81,5% 54,5% 65,5%
1121 1082 590 198 2991
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Entrevistat usuari
Entrevistat no usuari
Entrevistat usuari ono usuari d'Internet
Total
CatalàTant català
com espanyol EspanyolNi català niespanyol
Sentiment de pertinença
Total
La societat xarxa a Catalunya 408 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Proves de khi quadrat
101,118a 3 ,000
107,466 3 ,000
29,183 1 ,000
2991
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 68,38.
a.
El percentatge més alt d’usuaris d’Internet amb relació als no usuaris el trobem en el sentiment
universalista i en realitat molt similar entre ambdós grups amb un 51%. El sentiment ecologista i
l’individual estan molt igualats entre uns i altres amb un 50% i un 49,4%, respectivament. En canvi,
entre els qui se senten identificats amb la religió, amb la feina o amb la família és on hi ha menys
usuaris.
Q31. Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Amb quin d'aquests aspectes s'identifica més?
46 12 16 68 129 476 27 49 78 35 40 63 103929,9% 16,2% 31,4% 47,9% 49,4% 28,3% 36,0% 51,0% 53,1% 50,0% 44,4% 38,7% 34,6%
108 62 35 74 132 1205 48 47 69 35 50 100 1965
70,1% 83,8% 68,6% 52,1% 50,6% 71,7% 64,0% 49,0% 46,9% 50,0% 55,6% 61,3% 65,4%
154 74 51 142 261 1681 75 96 147 70 90 163 3004
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%N
%
N%
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari
Entrevistatusuari ono usuarid'Internet
Total
Amb lasevafeina
Amb lasevareligió
Amb laseva
llengua
Amb laseva
cultura
Ambvostè
mateix
Amb laseva
família
Amb elseupaís
Amb lahumanitat
enconjunt
Amb lagent dela seva
edatAmb lanatura
Amb elfet deser
dona/home
Amb resen
especial
Amb quin d'aquests aspectes s'identifica més?
Total
Sobre els sentiments d’identificació històrica i territorial, entre els qui s’identifiquen amb la història
mundial el 48,2% són usuaris, seguits dels qui s’identifiquen amb la història de Catalunya (47,1%),
que augmentaria si hi afegíssim la història local, o els esdeveniments científics (45,5%), que com és
el cas de sentiments d’identificació com l’europeu que en nombres absoluts és molt minoritari,
associat a l’ús d’Internet és més significatiu, ja que un 36,4% dels qui s’identifiquen amb aquest
sentiment són usuaris.
No sembla que l’ús d’Internet influeixi en aquest sentiment d’identificació dominant. Els únics
sentiments que hi influeixen són el d’identificació amb la humanitat i el d’identificació generacional,
únics casos on els usuaris superen els no usuaris.
La societat xarxa a Catalunya 409 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Q32. Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Identitat històrica
120 97 99 238 4 27 78 10 122 13 808
38,3% 47,1% 27,0% 48,2% 36,4% 39,1% 22,5% 45,5% 34,8% 32,5% 36,4%
193 109 267 256 7 42 269 12 229 27 1411
61,7% 52,9% 73,0% 51,8% 63,6% 60,9% 77,5% 54,5% 65,2% 67,5% 63,6%
313 206 366 494 11 69 347 22 351 40 2219
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Entrevistatusuari
Entrevistatno usuari
Entrevistatusuari ono usuarid'Internet
Total
Cap
Històriaespecíficacatalana
Històriaespanyola
Històriamundial
Commemoració
construccióeuropea
Esdeve-nimentslocals
catalansFestes
religioses
Esdeve-nimentscientífics
Esdeve-niments
personals Altres
Identitat històrica
Total
Q32.1. Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Amb quin d'aquests llocs s'identifica més?
234 162 350 97 37 97 59 1036
35,6% 27,8% 37,0% 23,0% 64,9% 49,5% 43,4% 34,6%423 421 596 325 20 99 77 1961
64,4% 72,2% 63,0% 77,0% 35,1% 50,5% 56,6% 65,4%
657 583 946 422 57 196 136 2997100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N%
N
%
Entrevistat usuari
Entrevistat no usuar
Entrevistat usuari ono usuari d'Internet
Total
Poble o ciutaton ha nascut
Poble ociutat on viuactualment Catalunya Espanya Europa Món Res
Amb quin d'aquests llocs s'identifica més?
Total
Sobre el sentiment d’identificació territorial i l’ús d’Internet, els qui s’identifiquen amb Catalunya són
més usuaris que els qui s’identifiquen amb Espanya.
Trobem, doncs, un perfil d’usuari amb tendència a una pràctica identitària catalana clara, amb un
sentiment de pertinença català majoritari i amb una identificació territorial majoritària amb Catalunya.
Finalment, trobem un comportament lingüístic entre la població usuària d’Internet diferent del que hem
observat en la població en general. S’observa una diferència de 6,4 punts a favor de l’ús del català
per part dels usuaris i, en canvi, una tendència de quasi 25 punts a favor de l’ús del castellà en els no
usuaris. D’aquestes dades en podríem concloure que així com l’ús del català i del castellà estan molt
equilibrats en els grups d’edat amb un lleuger avantatge del castellà; en el cas dels usuaris i no
usuaris, els primers són clarament més catalanoparlants que els segons, és a dir, com ja s’observava
en la tendència general, els no usuaris són més castellanoparlants que els usuaris.
Dels monolingües castellans o dels qui tendeixen cap a aquest tipus de monolingüisme, el 33,5% són
usuaris d’Internet. En canvi, dels monolingües catalans o que tendeixen cap al monolingüisme català,
els usuaris representen un 53,2%. Per tant, al perfil anterior hi hem d’afegir una clara tendència dels
usuaris a l’ús del català.
Dels entrevistats que diuen que tenen un nivell de coneixement d’anglès alt, el 85,2% són usuaris.
La societat xarxa a Catalunya 410 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
Q33. Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Monolingüisme/Bilingüisme
94 347 251 102 214 1008
37,5% 32,6% 27,2% 53,1% 53,2% 35,6%
157 717 672 90 188 1824
62,5% 67,4% 72,8% 46,9% 46,8% 64,4%
251 1064 923 192 402 2832
100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
N
%
N
%
N
%
Entrevistat usuari
Entrevistat no usuari
Entrevistat usuari ono usuari d'Internet
Total
Monolingüecastellà
A propmonolingüe
castellà Bilingüe
A propmonolingüe
catalàMonolingüe
català
Monolingüisme/Bilingüisme
Total
Proves de khi quadrat
113,218a 4 ,000
110,635 4 ,000
39,972 1 ,000
2832
Khi quadrat de Pearson
Raó de versemblança
Associació lineal perlineal
N de casos vàlids
Valor gl
Sign.asimptòtica(bilateral)
0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 68,34.
a.
5.7.6. Conclusió: la identitat catalana en la societat xarxa
Una primera conclusió és que, des del punt de vista de la identificació, els referents de construcció
identitària clàssics com són la llengua, la cultura o el país fallen o, millor dit, canvien i que, per contra,
trobem nous referents d’identificació dominant com són la família o l’individu, d’altra banda elements
bàsics de la construcció de la identitat col· lectiva i aspectes clau de cohesió en una societat xarxa.
Això no passa amb la identificació amb el territori, que com hem vist és important.
Un factor diferencial clau a Catalunya com a societat xarxa podria ser la recerca d’una estratègia
col· lectiva i complexa d’adaptació al canvi produït pels fenòmens característics de la globalització
econòmica, cultural, social, demogràfica, política i, en general, estructural. Si això té una visibilitat
social pot constituir un potent element de construcció de significat i representació de la voluntat
col· lectiva. És a dir, per a passar del projecte d’unitat diferenciada, propi d’una identitat de resistència
que necessita l’element de domini per a construir-se un significat i aspectes com ara la llengua, el
territori o la història per a recolzar-se, a node de la xarxa amb personalitat pròpia i voluntat d’existir,
cal una nova definició que entengui la societat xarxa i que faci d’aquesta part la seva pròpia definició.
Identitat és diferència i només es converteix en problema quan hi ha negació. A Catalunya no hi ha
negació perquè tampoc no hi ha diferència. Hem passat de tenir la resistència com a projecte a no
tenir projecte o a no saber crear els elements d’identificació amb aquest projecte. Quan analitzem la
pràctica identitària amb relació als grups d’edat veiem que el grup més nombrós és el de 35 a 44
anys, seguit dels de 55 a 64 anys, que són els qui van tenir un paper de resistència actiu durant la
La societat xarxa a Catalunya 411 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
dictadura. Ni els joves ni el més grans representen un grup nombrós, els darrers segurament perquè
són els qui van patir més la postguerra i, pel que fa als primers, és urgent analitzar les raons.
Les dades ens demostren que l’etapa de la identitat de resistència s’ha superat, perquè hi ha certs
aspectes bàsics del que podríem anomenar “ser català”, el més significatiu dels quals és la llengua,
que s’ha normalitzat. En aquest escenari és normal que la resistència tendeixi a difuminar-se. Potser
aquesta és la raó de l’absència de conflicte.
En canvi, elements que generalment no es preveuen en les construccions clàssiques de la identitat
com ara els projectes d’autonomia personal, a Catalunya tenen una associació positiva amb la
construcció de la identitat.
Si com hem vist, un dels factors diferencials clarament observable a Catalunya, avui, és la llengua, i
un segon factor diferencial és el nivell d’autonomia personal, se’ns obre la possibilitat de construcció
d’una identitat de projecte que vagi més enllà dels elements clàssics de construcció de la identitat i
que n’integri d’altres que estiguin molt més d’acord amb l’estructura econòmica, social i política de la
societat de la informació.
Resumint, doncs, una de les idees bàsiques que es desprèn d’aquest capítol, demostrable clarament
en termes empírics, és que l’edat juga en contra de la identitat catalana com hem observat en el
quadre 17: com més joves, menys identitat.
Però quan hem analitzat les diferents dimensions dels projectes d’autonomia personal,16 hem
comprovat que, d’una banda, com més autònoma és la gent a la vida, més identitat catalana té i,
d’altra banda, com més autònoma és la gent, més utilitza Internet i amb més intensitat.
Si demostrem que Internet és un agent clar de construcció d’autonomia personal i que, per raons
culturals, com més jove és la població, més l’utilitza, podríem concloure que, tot i que en la pràctica
d’identitat catalana l’edat juga en contra, quan hi ha un projecte d’autonomia personal i ús d’Internet,
la pràctica identitària s’enforteix en general, però concretament en els joves.
Això també confirma la nostra hipòtesi del poder de la voluntat en la construcció de la identitat
materialitzada en un projecte,17 reflex de l’estratègia col· lectiva que esmentàvem més amunt, i que
també hem anomenat identitat de projecte.
16 Projecte emprenedor, sociopolític, control sobre el propi cos, i psicosocial o personal 17 Per a una definició més aprofundida sobre el projecte com a element definitori central de la identitat vegeu: VINYAMATA, E.; TUBELLA, I. (1978). Diccionari del nacionalisme. Barcelona: La Magrana. Hi ha una versió revisada en castellà publicada a Barcelona, Oikos-Tau, 1999.
La societat xarxa a Catalunya 412 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya
La identitat de projecte es pot construir no partint de la diferència sinó partint de les creences i valors
compartits, o en maneres de comportar-se pròpies.
Conclusió
CANVI TECNOLÒGIC, INÈRCIA HISTÒRICA I TRANSFORMACIÓ
SOCIAL
La societat xarxa a Catalunya 415 Conclusió
La història de la tecnologia demostra que les societats i les persones adopten les noves
tecnologies segons les seves necessitats i interessos, i que les fan servir a partir dels seus
valors i cultura, generalment en termes no previstos pels creadors de la tecnologia (Mokyr,
1990; Kranzberg i Pursell, 1967). Internet no és una excepció a aquesta regla (Abbate, 1999).
De fet, l’ús d’una tecnologia és un indicador de canvi social i cultural, més que no pas un factor
determinant d’aquest canvi. D’aquí que la veritable importància d’entendre la difusió i els usos
d’Internet a Catalunya rau en la possibilitat d’utilitzar-la com a punt d’entrada per a comprendre
la transformació estructural, organitzativa, cultural i tecnològica de la societat catalana en tots
els àmbits de la vida quotidiana. Per aquest motiu, la nostra recerca s’ha centrat en l’anàlisi de
la interacció observada entre les característiques de la societat catalana i els seus processos
de transformació en societat xarxa, mesurats pels usos d’Internet com a mitjà tecnològic
d’aquesta transformació. Es tracta d’una perspectiva analítica equivalent al que hauria estat en
el seu moment històric comprendre el desenvolupament de la societat industrial per mitjà de la
difusió i els usos de l’electricitat.
Catalunya, a l’albada de la societat xarxa i l’economia del coneixement, és una societat en
transició, marcada per un contrast extraordinari entre el seu passat recent i el futur que
comença. A la superfície, res més allunyat d’una societat de la informació que una societat amb
un escàs nivell d’educació. Segons la nostra enquesta, a la primavera del 2002, un 62,3% de la
població de Catalunya de més de 15 anys tenia, com a màxim, estudis primaris. La dada
equivalent per a França l’any 1999 és del 24,1%, per als Estats Units el 21,5% i per a Espanya
el 64,1%. El percentatge de nivell màxim d’estudis primaris per a Catalunya es manté en el
61% quan calculem sobre els majors de 18 anys. Encara hi ha un 1,9% d’analfabets. Per
contrast, segons la nostra enquesta solament un 12% de la població catalana de més de 15
anys ha acabat estudis universitaris, quan el percentatge per a França és del 18% i per als
Estats Units del 28%. Fins i tot la mitjana espanyola (13,1% el 2001, segons l’EPA) està per
sobre del resultat que trobem en la nostra mostra per a Catalunya. Aquesta és l’herència de
l’endarreriment cultural i educatiu que Catalunya ha rebut de l’Espanya franquista.
El panorama, amb tot, canvia quan analitzem les característiques educatives, socials i culturals
de les generacions joves, en particular de les que van arribar a l’ensenyament primari el 1980,
el primer any de vigència de l’Estatut d’Autonomia, que marca el començament de la Catalunya
democràtica. Els nivells d’educació de la població s’incrementen substancialment i el
percentatge de persones amb estudis superiors augmenta a nivells internacionalment
homologables. Així, a partir de les dades de la nostra mostra, en el grup de 45 a 54 anys
només el 27,3% van acabar estudis secundaris, però en el de 25 a 35 anys el percentatge puja
fins al 58,2%. Aquesta transformació educativa de les generacions joves acabarà reflectint-se
en el nivell mitjà de la població. Així, segons les dades de la nostra mostra, quan els que avui
estan estudiant a la universitat completin els estudis, el percentatge de titulats superiors sobre
el conjunt se situaria a prop d’un 16%, per sota, però no excessivament allunyat, de la dada
La societat xarxa a Catalunya 416 Conclusió
equivalent per a França el 1999, un 18%. El contrast és més gran, no obstant això, amb
Alemanya (22%), els Estats Units (28%) i Escandinàvia. Insistim en el fet que aquesta pujada
general del nivell mitjà es deu sobretot a l’esforç educatiu del país amb relació a les
generacions recents. Això vol dir que en un horitzó temporal d’un quart de segle, bona part de
l’endarreriment educatiu de Catalunya pot haver-se corregit per llei de vida. Però aquesta
observació també implica que en el moment decisiu de transició a la societat xarxa, la societat
catalana ha de gestionar la relació diferencial amb el nou entorn tecnològic, cultural i
organitzatiu de generacions procedents de contextos educatius radicalment diferents.
Aquesta gran diferència cultural segons les edats es reflecteix directament en la difusió
d’Internet, que es pot considerar com un indicador de capacitat operativa de les persones en el
nou context social i tecnològic característic de la societat xarxa. El percentatge d’usuaris
d’Internet a Catalunya que estima la nostra enquesta (34,6% dels més grans de 15 anys) varia
enormement segons l’edat. De les persones entre 15 i 29 anys, el 63,3% són usuaris d’Internet,
mentre que entre els més grans de 50 anys, solament el 8,4% en són usuaris. El percentatge
es redueix sobretot a partir de 60 anys: només un 5,3% fan servir Internet en el grup que es
troba entre 60 i 69 anys.
Naturalment, la difusió i els usos d’Internet varien segons els nivells d’educació i d’ingressos, i
també segons el gènere, el context d’hàbitat i l’ocupació professional, tal com hem presentat en
la nostra recerca. Però insistim en la divisòria generacional perquè el context de ràpid canvi
social que va viure Catalunya les dues darreres dècades condiciona extraordinàriament el
capital educatiu i cultural de les persones i, per tant, les seves pràctiques tecnològiques i
d’inserció a la societat xarxa. Encara més quan el pes dels inactius no estudiants (jubilats,
discapacitats o persones que treballen fent feina de la llar) és considerable i l’envelliment de la
població de Catalunya és superior al de l’espanyola i europea (el 1999, el 22,3% de la població
de Catalunya tenia més de 60 anys, essent les dades corresponents a Espanya el 21,1% i per
a Europa el 21,7%).
Com que l’esperança de vida a Catalunya és molt alta, el pes relatiu dels grups de població
amb menys educació continuarà essent considerable durant molt temps, la qual cosa vol dir
que el desenvolupament de la societat xarxa a Catalunya passa per iniciatives públiques o
privades que elevin el nivell educatiu i la familiaritat amb el nou entorn tecnològic dels grups
d’edat madura i avançada. Això no és simplement una mesura de caràcter social per a evitar la
marginació tecnològica de les persones grans. Es tracta d’un procés de requalificació de la
força de treball que, a partir dels 40 anys, apareix poc familiaritzada, majoritàriament, amb els
usos d’Internet i, per tant, amb les formes organitzatives i de processament d’informació d’una
economia del coneixement. I això concerneix en primer lloc el personal directiu d’empreses i
administracions públiques. En efecte, recordem que solament un 37,8% d’aquest personal
directiu és usuari d’Internet. I encara més, aquest percentatge és la meitat del dels tècnics i
La societat xarxa a Catalunya 417 Conclusió
professionals superiors, i molt inferior al d’usuaris entre els tècnics i professionals de suport i
entre els empleats administratius. La requalificació professional i tecnològica de la societat i
l’economia catalanes hauria de fer-se al mateix temps en els sectors menys qualificats (per
raons sobretot socials) i en els nuclis dirigents, que sembla que tinguin un retard considerable
respecte de les organitzacions que lideren i el personal que dirigeixen.
En un món globalitzat la societat catalana es manté extraordinàriament local. El 66,9% de la
població de la nostra mostra ha nascut a Catalunya, i entre els nascuts després de 1973, el
percentatge puja fins al 92,6%. La població que va immigrar a Catalunya ho va fer fa molt
temps: el 10% de la nostra mostra va immigrar a la dècada dels seixanta, mentre que els que
han arribat a Catalunya els últims deu anys solament representen el 2,8%. I solament un 1,3%
vivien en un altre país els últims cinc anys, si bé els immigrants sense papers, generalment no
censats, difícilment poden aparèixer a la nostra mostra i introdueixen, per tant, una incògnita no
aclarida en el nostre estudi (com en altres) amb relació al pes específic de la immigració
estrangera recent.
La població de Catalunya té un extraordinari arrelament territorial. Un 88,3% de la mostra no va
canviar de domicili els darrers cinc anys. Entre l’escàs 11,7% que va canviar de domicili, un
45,6% ho va fer dins del mateix municipi i el 75,6% (incloent-hi els anteriors) no van sortir de
Catalunya.
En aquest món local floreix una activa sociabilitat familiar i personal que és reforçada, no
disminuïda, per la comunicació electrònica.
Un 80,6% dels entrevistats de la nostra mostra té familiars que viuen en el mateix municipi i el
68,2% té familiars a la resta de Catalunya, mentre que el 44% no té familiars a la resta
d’Espanya. Segons les nostres dades comparatives, les xarxes de sociabilitat a Catalunya són
més àmplies que les equivalents a l’Amèrica del Nord. I els contactes són intensos. Un terç dels
entrevistats que tenen els pares vius, veuen personalment tant el pare com la mare cada dia, i
dues terceres parts, almenys un cop a la setmana. Aquesta freqüència de contacte físic és
possible per la proximitat geogràfica de les xarxes de sociabilitat de les persones. Gairebé dos
terços dels membres d’aquestes xarxes a Catalunya viuen en el mateix municipi. Per tot això, la
forma predominant de comunicació amb els amics i familiars és la trobada personal i,
secundàriament, el telèfon. Internet es fa servir sobretot per als amics que són a l’estranger. No
obstant això, els joves, i sobretot els més joves, participen en xats (que inclouen missatgeria) i
amb més freqüència que els usuaris en general, per la qual cosa es pot percebre l’emergència
d’una sociabilitat en línia entre els joves que s’afegeix a la trobada personal com a forma de
relació.
La societat xarxa a Catalunya 418 Conclusió
L’ús d’Internet no disminueix la sociabilitat, al contrari. En concordança amb les dades d’altres
països, els usuaris d’Internet tenen més amics i més activitat social que els no usuaris. La gran
majoria d’usuaris no experimenten cap canvi significatiu en la seva vida social després de
començar a fer servir Internet. Tenint en compte la minoria de la mostra que se sent deprimida
o socialment aïllada l’últim any, els usuaris d’Internet experimenten menys aquests sentiments
que els no usuaris.
En suma, la societat catalana és extremadament sociable en comparació amb altres societats
avançades, i els usos d’Internet contribueixen al desenvolupament d’aquesta sociabilitat en
comptes d’afeblir-la. Aquesta sociabilitat s’expressa sobretot mitjançant la trobada personal,
afavorida per l’abundància de llocs públics de trobada. La intensitat de les relacions socials és
facilitada per la proximitat geogràfica d’amics i familiars i pel manteniment d’aquestes relacions.
No és casual, ni mític, que a la pregunta sobre el principal punt d’identificació en la seva vida, el
55,9% dels entrevistats assenyalin la família com el seu punt de referència, amb una gran
diferència amb qualsevol altre principi d’identificació. El 61,1% dels entrevistats declaren que la
setmana anterior a l’enquesta, els membres de la família van sopar junts cada dia. La vida
familiar i la pràctica de l’amistat són fonaments bàsics de la vida social a Catalunya. Aquestes
pràctiques tenen un fort arrelament territorial i són reforçades per l’ús d’Internet.
Pel que fa a les pràctiques comunicatives de la societat catalana, la nostra mostra ens indica
un fet ja conegut: que la pràctica més realitzada diàriament és veure la televisió (90,8%). El que
potser no és tan conegut, i nosaltres hem volgut considerar pràctica comunicativa, és que en el
segon lloc de l’ocupació del temps diari hi trobem xerrar amb la gent de casa, jugar amb els
nens o similar (80,8%). Escoltar la ràdio ocupa el tercer lloc amb un 64,3%, seguida d’escoltar
música amb un 57,6%. La premsa i les revistes ocupen el sisè lloc (45,7%).
La pràctica comunicativa que ha patit més l’ús d’Internet ha estat la televisió. Un 16,6% de gent
la veu menys des que es connecta, i d’aquest 16,6%, el 61,7% són joves de menys de 30 anys.
Així, doncs, la població de Catalunya té dues pràctiques comunicatives principals: mirar la
televisió i xerrar amb el seu entorn familiar.
La televisió encara és el mitjà de comunicació de referència per a informar-se (74,6%), encara
que per a fer-ho sobre esdeveniments locals el següent mètode preferit és el boca-orella. En
canvi, Internet solament és utilitzada com a font d’informació regular per l’1% de la població i
només pel que fa a esdeveniments internacionals. Però la població, en general, confia més en
la ràdio, i els usuaris d’Internet en la premsa escrita.
La societat xarxa a Catalunya 419 Conclusió
Pel que fa a la llengua relacionada amb les pràctiques comunicatives, el castellà domina en la
premsa escrita a molta distància del català, i en la televisió, en canvi, estan molt igualats, ja que
el 47,6% la mira en català.
A Internet la llengua dominant és el castellà, d’una banda per qüestió d’oferta però, de l’altra,
per qüestió de voluntat.
En general, i entre la població total d’usuaris, un 89% no acostuma a utilitzar l’anglès, un 53,7%
no acostuma a utilitzar el català i un 20,5% no acostuma a utilitzar el castellà.
Si comparem els usos lingüístics a Internet dels qui tenen una pràctica d’identitat clara, que
més endavant definirem, veurem que, per exemple, el 76,9% escriuen els missatges en català
enfront del 38,8% del total d’usuaris. Una dada encara més significativa és que el 50,7% de les
planes visitades dels qui tenen identitat catalana són en català enfront del 24,1% del total
d’usuaris.
L’ús de la llengua en el consum de mitjans de comunicació a Catalunya és, com podem
comprovar, un reflex de les pràctiques lingüístiques de la seva població.
Catalunya apareix així com un territori socialment significatiu en la seva pràctica de relació
social i afirma la primacia del que és local sobre el que és global, com a font de sentit. Però,
com es manifesta aquest arrelament en termes d’identitat? I en quina mesura es pot observar,
sense biaix ideològic, l’existència d’una identitat catalana? I de quin tipus? Vegem els resultats
de la nostra recerca en aquest context.
La societat catalana és una societat en què la família és l’element d’identificació principal en
tots els grups de població, a 47,2 punts de l’element d’identificació següent, que és un mateix.
La identitat definida en termes tradicionals, és a dir, llengua, cultura, història comuna, territori,
encara que no és rebutjada, perquè com hem vist, malgrat tot, hi ha més identificació amb
Catalunya que amb Espanya, no representa un procés d’identificació fort. Viure en català, des
del punt de vista de la llengua s’ha normalitzat, ja no és un problema (el 97,6% l’entén), en tot
cas el que no s’ha normalitzat és l’ús voluntari de la llengua, cosa que ens fa pensar que fallen
elements d’identificació que creïn aquesta necessitat d’ús.
Això es demostra quan comprovem que el nivell de coneixement alt del català el tenen
majoritàriament els joves entre 15 i 24 anys (86,4%, si fem referència a parlar i escriure amb
fluïdesa i 99,4% si parlem d’entendre) enfront del 27,1% del de la gent de 65 a 74 anys, però
que en canvi, quan n’analitzem l’ús, els joves són els que l’empren menys. Com hem vist en el
La societat xarxa a Catalunya 420 Conclusió
capítol de les pràctiques lingüístiques, contràriament amb el que passa amb el coneixement,
l’ús creix amb l’edat.1
La gent amb molta facilitat i amb molta naturalitat passa a l’ús del castellà, sense deixar de tenir
per això un sentiment de pertinença català2 significatiu (37,5%).3
Aquesta diguem-ne normalització del que podria representar viure en català, o l’absència del
sentiment de resistència el tornem a veure en el grup jove amb relació al seu sentiment de
pertinença, que és tant català com espanyol.
Amb això no observem un retorn al sentiment de resistència com a projecte, sinó que
constatem que l’absència o difuminació d’aquest projecte de resistència ha configurat una
societat que es fa evident en les franges més joves, sense conflicte, però amb una certa manca
d’elements de referència entre els menors de 30 anys, que es tradueix empíricament en una
preponderància d’elements d’identificació a mig camí entre Catalunya i Espanya, com són un
sentiment de pertinença tant català com espanyol (40%), o la pràctica del bilingüisme tant en la
percepció de la llengua que es considera com a pròpia com en la pràctica amb els amics o a
casa.
El 23,7% de la població de Catalunya té una pràctica identitària catalana intensa, però una
dada significativa és que com més joves, menys identitat. El 81,9% dels menors de 30 anys no
tenen aquesta pràctica; en canvi, el grup més nombrós que comprèn els majors de 50 anys, és
el que conserva una pràctica més intensa (27,3%).
La pràctica d’identitat catalana la trobem, doncs, entre sectors de població gran. La majoria
nascuda a Catalunya, però ni tots els nascuts a Catalunya la tenen (33,7%) ni tots els que la
tenen han nascut a Catalunya. Un 3,4% han nascut a fora de Catalunya.
La pràctica d’identitat catalana predomina entre la gent amb una categoria professional mitjana
o alta i disminueix entre els qui tenen una categoria professional baixa i, per tant, es dóna més
entre els grups d’ingressos alts i molt alts. És a dir, entre la classe mitjana alta, de Barcelona o
de l’àmbit rural.
1 És curiós constatar que tot i que ni els Estats Units ni la Gran Bretanya es puguin considerar països monolingües o sense conflictes lingüístics, la llengua és considerada com un important element constitutiu de la identitat nacional. La recerca sobre la identitat nacional realitzada per l’International Social Survey Programme (ISSP) esmentat en el capítol sobre identitat ens dóna uns graus d’identificació amb la llengua del 71,3% en el cas dels Estats Units, el més alt després de Noruega, que té un 71,7%, i un 65% per a la Gran Bretanya. En canvi, Irlanda, país també anglòfon i on el gaèlic està en un procés de recuperació clar però lent, només un 14,5% de la població considera la llengua com un element molt important de la identitat nacional. El percentatge de l’Estat Espanyol és del 32,4%. 2 Recordem que aquest sentiment de pertinença es defineix a partir dels qui contesten que se senten només catalans o més catalans que espanyols. 3 Aquest percentatge, comparat amb els percentatges sobre el sentiment de pertinença a nivell internacional , és més aviat baix. El més alt és els dels japonesos on un 47,6% considera el sentiment de pertinença al Japó com a molt important, seguit d’Irlanda (46,2%) i Espanya (44,7). Estem parlant de dades de l’ISSP del 1975 i les corresponents a aquest sentiments als Estats Units eren del 40,6%. Els percentatges més comparables al català són el britànic, amb un 35,3% o l’alemany, amb un 39,5%. No tenim dades de França perquè és dels pocs països europeus que no va participar en aquesta recerca.
La societat xarxa a Catalunya 421 Conclusió
Observant la població segons el seu nivell d’estudis veiem que el grup amb més identitat
catalana és el grup amb estudis superiors (33,7%); en canvi, entre els estudiants, aquest
sentiment és del 25,9%.
La difuminació del projecte de resistència vol dir que parlem d’una societat sense projecte?
Sense l’ajut de l’anàlisi empírica podríem arribar fàcilment a aquesta conclusió, però quan
arribem a l’anàlisi del conjunt de variables de projecte d’autonomia personal en totes les seves
dimensions, les encreuem amb la variable de pràctiques identitàries i amb els usos d’Internet
ens adonem que hi ha una associació positiva entre elles, que a més resisteix als factors
negatius que hem vist que té l’edat sobre la identitat catalana i que ens demostra que, d’una
banda, com més autònoma és la gent a la vida, més identitat catalana té i, de l’altra, com més
autònoma és, més utilitza Internet i amb més intensitat.
És a dir, si associem pràctica identitària catalana, projecte d’autonomia personal clar i fort i ús
d’Internet veurem que la conjunció d’aquestes tres condicions es dóna, fonamentalment, en un
subgrup dels joves. Tot i representar un grup minoritari, probablement aquí tenim un motor
potent d’una identitat de projecte construïda no partint de la diferència sinó partint de creences i
valors compartits que conflueixen en una pràctica en què la voluntat juga un paper central.
La societat catalana presenta un nivell considerable de cohesió social, d’arrelament territorial,
de sociabilitat, de comunicació, amb una identitat en transició que es caracteritza pel
bilingüisme, la comunitat de pràctica i la transformació del que va ser una identitat catalana de
resistència en una identitat catalana de projecte.
Al mateix temps, en concordança amb el que s’esdevé en altres països del nostre context, la
població de Catalunya té un baix nivell de participació sociopolítica i mostra un alt nivell
d’escepticisme respecte de la política institucional. Més de dues terceres parts de la població
de la nostra mostra (un 68,1%) no tenen una activitat habitual associativa de cap tipus, en línia
amb les anàlisis de Putnam sobre la decadència de la participació cívica en societats
avançades (Putnam, 2000). Però, tot i així, un 31,9% de la població sí que té aquesta pràctica i,
a més, quan la té la duu a terme amb un alt nivell d’implicació. Ara bé, quan analitzem el
contingut de les pràctiques associacionistes, observem una extrema diversificació. Recordem
que segons les dades ja analitzades, solament un 1,1% de la mostra participa en un partit
polític, i solament un 3% en un sindicat. Els percentatges de participació habitual són també
molt baixos pel que fa a associacions de veïns (2,4%), associacions excursionistes (0,7%),
associacions culturals (5,2%), associacions religioses (1,7%), AMPA (1,2%), associacions de
dones (0,7%), associacions de joves (0,3%), associacions de gent gran (2,7%), associacions
professionals (3,3%), associacions ecologistes (0,5%), associacions protectores d’animals
(0,2%), associacions de consumidors (0,1%), associacions de defensa dels drets humans
(1,1%) i ONG de solidaritat (2,7%). Solament la pertinença a una associació esportiva assoleix
La societat xarxa a Catalunya 422 Conclusió
un percentatge rellevant (11,5%). Tot junt, tanmateix, revela una societat civil més dinàmica del
que sol oferir l’estereotip sobre la indiferència creixent dels ciutadans. El que s’esdevé és que
aquesta societat civil està fragmentada en la seva expressió, no té grans moviments socials
(com ho va ser el moviment obrer) o polítics (els partits) que en algun moment la van ajudar a
articular.
La nova societat civil està feta d’una multiplicitat, de vegades contradictòria, d’associacions i
moviments que no semblen atreure els mateixos individus, per la qual cosa un nivell feble de
participació en cadascuna de les dimensions de la societat civil s’afegeix a un nivell moderat de
participació associativa que concerneix gairebé un terç dels ciutadans. El que sí que s’esdevé
és que l’interès per l’activitat política i sindical és molt limitat, fins i tot la participació organitzada
en la defensa dels drets humans tampoc no obté un ressò significatiu. Però això no sembla ser
el resultat d’un escepticisme generalitzat, sinó d’un escepticisme respecte del sistema polític.
Així, solament un 36,2% creu que els ciutadans tenen influència en allò que decideix el govern,
i el 77% està d’acord amb l’afirmació que “al món n’hi ha uns quants que manen i els ciutadans
no poden fer gran cosa per a controlar-los”. Però, al mateix temps, el 69,8% pensa que la gent
pot influir en els esdeveniments mundials amb mobilitzacions socials i polítiques, i també el
53,3% està d’acord amb l’afirmació que “amb esforç i entre tots es podria posar fi a la corrupció
política”. O sigui, que no es tracta d’una població despolititzada, sinó d’una població que
dissocia la seva politització de la seva confiança en la capacitat dels governs de representar els
ciutadans. Això està en completa concordança amb les dades d’opinió política en tot el món, a
excepció d’Escandinàvia.
Conseqüentment, a Catalunya un 22,3% dels ciutadans de la nostra mostra donen suport a
campanyes com ara la defensa dels drets humans, la conservació de la natura, la lluita contra
la pobresa, la igualtat de la dona, la defensa dels nens i altres de semblants (un 31,8% dels
quals participa habitualment en aquestes campanyes). Això és en contrast a una participació
política de l’1,1% i sindical del 3%. Però com que també observem un baix nivell de participació
en les associacions de solidaritat, la dada important és que els ciutadans més actius participen
en campanyes però no en organitzacions. Es mobilitzen pel contingut de les seves accions, no
s’adhereixen a estructures organitzatives. És significatiu ressaltar que una quarta part dels qui
participen en aquestes campanyes i són usuaris d’Internet, fan servir Internet en aquestes
campanyes.
En suma, a Catalunya hi ha una societat civil activa però fragmentada per temes i interessos, i
una consciència ciutadana bastant estesa però que desconfia de la seva pròpia eficàcia
respecte de les institucions polítiques de govern. Hi ha un interès, minoritari però significatiu,
pels problemes del món i de la gent. I hi ha l’esperança que l’estat del món es pugui canviar
mitjançant la mobilització social i política. Aquesta dissociació creixent entre canvi social i
La societat xarxa a Catalunya 423 Conclusió
representació política no és específica de Catalunya. Es tracta d’un tret general del món en què
vivim. La nostra recerca mostra que en aquest aspecte Catalunya no és diferent.
En aquest context d’una societat catalana en transició se situa el desenvolupament de l’ús
d’Internet. Insistim en el fet que considerem l’ús d’Internet com un indicador de canvi cultural,
mental i organitzatiu, més que no pas com un element de difusió tecnològica. És a dir, no és
tan important quanta gent fa servir Internet, sinó per què i per a què la fan servir o no la fan
servir. Des d’aquest punt de vista, d’una banda, els nostres resultats verifiquen el que ja estava
establert per la recerca internacional, mentre que, d’altra banda, aporten una contribució
relativament innovadora al coneixement d’Internet com a pràctica social.
Comencem per allò que corrobora, a partir de l’observació de Catalunya, l’anàlisi ja establerta
per les dades internacionals. L’ús i la intensitat d’ús d’Internet està associat amb l’edat (com
més jove és la persona, més procliu és al seu ús), amb l’educació, amb el nivell d’ingressos
(com més alt és el nivell, més alt és l’ús), i amb les ocupacions tècniques i professionals i amb
un context urbà i metropolità. D’altra banda, hem mostrat que l’ús d’Internet incrementa el
desenvolupament professional de les persones. Així, doncs, Internet apareix com un instrument
dels grups més dinàmics i educats de la societat, i el seu ús contribueix a reforçar les
oportunitats per a aquests grups. La implicació és, naturalment, que la difusió d’Internet,
juntament amb l’elevació del nivell educatiu, és un factor important per a la igualtat
d’oportunitats. Hi ha encara una divisòria de gènere en l’ús d’Internet, però les nostres dades
mostren que per a les generacions joves les dones ja fan servir Internet amb més freqüència
que els homes, per la qual cosa, com en altres països, es tendeix a la desaparició d’aquest
desfasament. Es manté tanmateix més intensitat en l’ús d’Internet per part dels homes.
Si comparem la nostra recerca amb els resultats de les recerques internacionals respecte de
l’efecte d’Internet sobre la sociabilitat, coincidim amb la tendència generalment observada. A
saber, que els usuaris d’Internet tenen més amics, són més sociables i tenen més relacions
amb la seva família i amics que els no usuaris. I com hem assenyalat anteriorment, el sentiment
de depressió i aïllament, en els pocs casos en què es dóna en la nostra mostra, tendeix a
disminuir amb l’ús d’Internet. La principal diferència amb altres poblacions enquestades, en
particular a l’Amèrica del Nord, és el molt més elevat grau de sociabilitat presencial que hi ha a
Catalunya. Per la qual cosa, Internet no és un obstacle per a aquesta sociabilitat, però tampoc
no significa una gran ajuda, si no és per a mantenir vincles amb els pocs amics que viuen lluny.
No és que la societat catalana no sigui sociable a Internet, és que no la necessita per a ser
sociable.
Pel que fa als usos d’Internet, també hem mostrat, en línia amb l’observació internacional, que
l’ús d’Internet per a efectuar compres és molt limitat, llevat dels llibres, la música i els productes
informàtics. En canvi, la telebanca té una difusió important a Catalunya, sobretot entre els
La societat xarxa a Catalunya 424 Conclusió
grups de nivell social més alt. La pràctica d’apropiació lliure de música i d’altres productes des
de la Xarxa sembla generalitzar-se, sobretot entre la joventut. La participació en xats és
important per als joves però no per a la població en general. L’ús d’Internet per a veure
pornografia, tan esbombat pels mitjans de comunicació, és molt limitat: solament declaren
practicar-lo un 8,8% de la mostra (alguns controls efectuats en les nostres dades indiquen que
el nivell d’ocultament d’aquesta dada no hauria de ser gaire elevat). Els usos professionals són
significatius per als grups amb més educació i per als sectors empresarials. Els usos de
consulta d’informació de diferents tipus (biblioteques, diccionaris, premsa, viatges, serveis de
l’Administració, informació sobre la ciutat) són bastant freqüents.
En suma, el que observem, com en altres països, és que els usos d’Internet s’articulen
estretament a la vida quotidiana de la gent, a allò que són. Internet no genera un món de
fantasia, una realitat virtual en la qual la gent es reinventa: això és una pràctica limitada,
concentrada en els grups d’usuaris més joves. Internet estén la realitat a l’univers virtual. La
gent fa la seva vida a Internet com la fa en els altres mitjans de comunicació. Així, els
estudiants estudien, consulten i juguen. Els joves descarreguen música, fan xats i quan estan
desanimats es comuniquen amb els seus amics. Els més grans no fan això, sinó que per a ells
Internet és un instrument pràctic. Els professionals treballen, consulten informació i organitzen
els problemes pràctics de la vida, viatges i sortides inclosos. El que poca gent fa és utilitzar
Internet per a relacionar-se amb amics i parents. Això a Catalunya es fa anant a casa d’amics i
parents, sortint al carrer, trobant-se en llocs públics, mitjançant el telèfon, cada cop més
mitjançant el mòbil, del qual disposen dos terços de les llars de Catalunya.
Llavors, això i prou? És Internet un mer instrument de la vida quotidiana que la prolonga sense
modificar-la? En gran part, sí. Però hi ha dos elements distintius que apareixen en la nostra
recerca i que mereixen una reflexió i una anàlisi posterior.
Per un costat, el ritme de difusió d’Internet s’ha alentit de manera considerable el darrer any. La
penetració d’Internet de banda ampla és molt limitada (prop d’un 5% de les llars) tot i que el
95% de les llars de Catalunya podrien tenir accés de connexió de banda ampla si ho
sol· licitessin. Certament hi ha problemes de cost i, encara més, problemes d’educació i
resistència psicològica entre un ampli sector de la població de més edat. Però si recordem el
principi, empíricament contrastat, segons el qual les persones només fan servir la tecnologia
que els convé per a allò que volen en qualitat del que són, és possible que la demanda
decreixent estigui lligada a una oferta insuficient. Per exemple, només un 5,2% dels usuaris
segueix cursos per Internet, tot i que hem constatat una necessitat peremptòria i una demanda
important de formació continuada. També hi ha un camp potencial d’actuació en oferta de
serveis hospitalaris, d’informació i serveis per part de l’Administració pública que, ara per ara,
es reflecteixen de forma molt limitada en la pràctica d’Internet captada en la nostra enquesta.
En suma, els usos d’Internet per part de les persones estan limitats per l’oferta insuficient de
La societat xarxa a Catalunya 425 Conclusió
serveis per Internet per part del sector públic i per part del sistema educatiu. Mentre Internet
continuï essent utilitzada a Catalunya com una tecnologia de comunicació personal, d’oci i de
cerca d’informació en guies, no hi ha cap motiu per a pensar que el seu ús assoleixi els nivells
que es preveien. Els usos comercials d’Internet, tal com prova la crisi de les puntcom a tot el
món, semblen estar limitats per l’absència d’un model de negoci adequat. En realitat, el
desenvolupament d’Internet depèn, per un costat, del seu ús massiu a les empreses,
administracions i centres d’estudi com a eina de treball i instrument de gestió. Aquests
processos són objecte d’altres recerques del Projecte Internet Catalunya encara en curs. Ens
remetem als seus resultats per a avaluar el potencial real d’Internet a la societat catalana.
Per un altre costat, l’expansió de l’ús d’Internet i la seva utilitat social depenen d’una oferta
pública, encara per arribar, de continguts i serveis útils per al ciutadà en tota la gamma de la
vida quotidiana. Fora dels paràmetres d’aquesta vida quotidiana, la societat virtual relacional
creada a l’entorn d’Internet té una realitat molt limitada a tots els països i sembla tenir menys
possibilitats encara a Catalunya, on hi ha una societat arrelada, socialment relacionada, amb
xarxes socials molt denses, en les quals el sentit de les relacions socials es teixeix en la
proximitat geogràfica. En aquest sentit, Catalunya articula fortament l’espai dels fluxos de
comunicació a l’entorn de l’espai dels llocs de l’experiència, que continua essent definidor de
sentit per a les persones.
Tanmateix, hi ha un element addicional que s’expressa fortament en l’ús d’Internet i que
emergeix en la nostra recerca de forma inèdita respecte dels estudis existents en un marc
comparatiu: Internet com a projecte d’autonomia. En algunes recerques internacionals s’ha
mostrat el caràcter idoni d’Internet per a crear xarxes globals a l’entorn de projectes científics,
institucionals, empresarials o fins i tot de protesta social, com ara en el moviment
antiglobalització. Però en el nostre estudi hem procurat identificar, en les persones, de quina
manera i en quina mesura els seus projectes d’autonomia, els seus projectes de vida definits
segons els seus valors i els seus interessos, podien trobar o no a Internet aquest instrument de
potenciació individual buscat pels seus dissenyadors originals partint de la seva ideologia
llibertària. Certament, hem trobat una associació estadísticament significativa entre l’existència
d’aquest projecte d’autonomia personal i l’ús d’Internet, la intensitat d’ús i els tipus d’ús.
L’apartat corresponent d’aquest informe de recerca (apartat 5.5) exposa amb detall els resultats
empírics i els analitza. Aquí situem la rellevància d’aquests resultats en el marc més ampli de la
nostra diagnosi sobre la societat xarxa.
El que observem és que com més fort és el projecte d’autonomia en una persona, més intens
és l’ús que fa d’Internet i més importància adquireix Internet en la realització d’aquest projecte,
la qual cosa es tradueix en darrer terme en el desenvolupament de les capacitats d’aquesta
persona. Per projecte d’autonomia entenem la pràctica social d’un subjecte que construeix el
sentit de la seva acció sobre la base d’uns objectius propis definits amb independència de les
La societat xarxa a Catalunya 426 Conclusió
normes i institucions de la societat. Això no vol dir un rebuig d’aquestes normes, sinó que no
s’accepten com a límit infranquejable, i es busca modificar-les com a resultat de la pròpia acció.
Aquest projecte d’autonomia l’hem diferenciat empíricament en cinc dimensions diferents, atès
que en realitat s’expressa de forma específica en diferents àmbits de la pràctica social. A partir
d’una anàlisi factorial sobre les dades rellevants de la nostra enquesta, hem construït una
tipologia de projectes d’autonomia: el projecte emprenedor, el projecte sociopolític, el projecte
d’autonomia individual, el projecte d’autonomia pel que fa a la cura de la pròpia salut i el
projecte d’autonomia respecte dels mitjans de comunicació de masses. Hem mostrat que
cadascun d’aquests projectes troba la seva expressió en un ús més intens i específic d’Internet,
que es converteix així en instrument de la seva realització. Certament, aquests projectes
d’autonomia estan socialment condicionats i són afavorits per les característiques
sociodemogràfiques de les persones, per la seva situació professional, pel seu nivell de
formació, per la seva identitat cultural. Però el que mostren les nostres dades és que una
vegada constituïts aquests projectes d’autonomia, la seva expressió es recolza fortament en
l’ús d’Internet, i aquesta relació es manté quan la controlem estadísticament per les variables
socioeconòmiques determinants dels usos d’Internet.
Arribem així a la configuració d’Internet com a mitjà d’expressió d’autonomia personal, social i
cultural, com a instrument de llibertat. Les conseqüències d’aquesta potenciació de la llibertat
de les persones per un mitjà tan poderós com Internet no són separables de l’ús que les
persones acabin fent d’aquesta llibertat.
La societat xarxa a Catalunya 427 Conclusió
Referències bibliogràfiques de la conclusió
ABBATE, Janet. (1999). Inventing the Internet. Cambridge, MA: MIT Press.
KRANZBERG, Melvin.; PURSELL, Carroll W. Jr. (ed.). (1976). Technology in Western
Civilization. Nova York: Oxford University Press, 2 vol.
MOKYR, Joel. (1990). The lever of riches: technological creativity and economic progress. Nova
York: Oxford University Press.
PUTNAM, Robert. (2000). Bowling Alone. The decline of community in America. Nova York:
Simon Schuster.
Annex 1
INFORME DEL TREBALL DE CAMP
APARTATS
Informe del treball de camp de l'enquesta sobre la població de Catalunya en la societat de la informació 2002...... 431 Qüestionari control “la població a Catalunya en la societat de la informació 2002”................................................... 449 Resum d’estadístiques de control telefònic ............................................................................................................... 451 Resum d’estadístiques de treball de camp................................................................................................................ 453
La societat xarxa a Catalunya 431 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
Informe del treball de camp de l'enquesta sobre la població de Catalunya en la societat de la informació 2002
1. Equip de treball
L'enquesta ha estat realitzada per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
L'equip que l'ha dut a terme ha estat el següent:
Coordinació general Josep M. Aragay Barbany
Selecció de personal M. Àngels Huertos Barot
Coordinació general del treball de camp Andrea Delgado Martín
Elisabet Queralt Blanch
Coordinació d'enquestadors Meritxell Perramon Colet
Enquestadors S'ha comptat amb un equip de
21 enquestadors en una primera fase
del treball de camp als quals se'n van
incorporar 25 més en una segona fase
Supervisió i codificació Carme Gallego Botella
Mª Felisa Serrano Elvira
Laura Bosch Pita
Emma Barreiro Borruel
Roger del Río Hernández
Gema Sancho Mercader
Laura Domínguez Acebron
Ramon Permanyer Batlle
Alba Güell Custodio
Àngels Alonso Zayas
Núria Solé Pinos
Leticia Rodrigales Izquierdo
Esther Navarro Rugall
Enregistrament de les dades S'ha comptat amb un equip de quatre persones
experimentades en l'enregistrament de dades i
en el programa informàtic utilitzat per a aquesta
tasca.
La societat xarxa a Catalunya 432 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
Creació, disseny i depuració de la primera Elena Permanyer Barrier
base de dades, tabulació de resultats, Manel Pons Sanvidal
primera lectura de freqüències
Primera explotació de les dades
Col· laboració en la construcció de la base de
dades definitiva
Disseny de la mostra i elaboració Lucía Baranda Areta
del qüestionari
2. Característiques tècniques de l'enquesta
2.1. Àmbit territorial i temporal
L'univers estadístic de l'Enquesta sobre la població de Catalunya a la societat de la informació
2002 és format pel conjunt de la població més gran de 15 anys de Catalunya. El nombre total
d'habitants de Catalunya, segons estadístiques del Padró d'habitants de 1996, era de
5.197.609.
El treball de camp d'aquesta enquesta va començar el dia 4 de febrer del 2002 i va acabar el
dia 21 de maig del 2002.
2.2. Grandària i disseny de la mostra
La grandària de la mostra establerta prèviament ha estat de 3.000 efectius per tal d'obtenir una
submostra de població usuària d'Internet situada entre 750 i 1.050 efectius. El marge d'error
d'aquesta enquesta se situarà, per tant, a) en un ±1,75% per a la mostra global; b) en un ±3,2%
per a una submostra de 1.000 efectius usuaris d'Internet
La mostra resultant de l'estudi, un cop acabat el treball de camp, ha estat de 3.005 efectius, de
la qual se n'obté una submostra de 1.039 (34,6%) de població usuària.
La mostra s'ha obtingut en un procés polietàpic aleatori. En una primera etapa es definien els
estrats territorials segons província i grandària de l'hàbitat. En una segona, i dins de cada
estrat, se seleccionen un nombre adequat de municipis, amb autorepresentació dels municipis
dels estrats amb una grandària de més de 50.000 habitants i un procés aleatori per
conglomerats per als municipis dels estrats de menys de 50.000 habitants.
La societat xarxa a Catalunya 433 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
A les taules següents s'observa l'ajust poblacional del nombre d'entrevistes a la població
catalana segons territori, gènere i grup d'edat, i la distribució de la mostra en els diferents
estrats en què el territori (les quatre províncies) s'ha dividit segons grandària poblacional dels
diferents municipis.
Taula 1: Resum de la distribució de la mostra per estrats de municipis
Població resident a...
Total població de Catalunya > 15 anys
Total entrevistats
Nre. municipis de Catalunya
Nre. municipis seleccionats
Municipis seleccionats
Barcelona Girona Lleida Tarragona 1. Municipis de menys de 2.000 habitants
338.247 190 660 17 5 4 5 3
2. Municipis de 2.001 a 5.000
335.280 198 126 13 4 4 2 3
3. Municipis de 5.001 a 10.000
382.963 225 68 14 8 2 2 2
4. Municipis de 10.001 a 20.000
550.496 327 47 15 8 3 1 3
5. Municipis de 20.001 a 50.000
633.462 376 24 21 15 4 - 2
6. Municipis de 50.001 a 100.000
552.798 328 10 10 8 1 - 1
7. Municipis de 100.001 a 1.000.000
1.076.060 620 8 8 6 - 1 1
8. Barcelona 1.328.303 741 1 1 1 - - - Total 5.197.609 3.005 944 99 55 18 11 15
Municipis seleccionats
1. Municipis de menys de 2.000 habitants (17 de 660):
Barcelona: Castellterçol, Fonollosa, les Masies Roda, Olèrdola, Torrelles de Foix,
Girona: Foixà, Garriguella, Pals, Sant Feliu de Pallerols,
Lleida: Artesa de Lleida, la Granadella, Organyà, Sanaüja, Térmens,
Tarragona: Castellvell del Camp, Corbera d'Ebre, Sant Jaume de Domenys.
2. Municipis de 2.001 a 5.000 (13 de 126):
Barcelona: Dosrius, el Papiol, Prats de Lluçanès, Torre de Claramunt,
Girona: Castelló d'Empúries, Llançà, Maçanet de la Selva, Sant Joan de les Abadesses,
Lleida: Alcarràs, la Pobla de Segur,
Tarragona: el Perelló, Flix, Roda de Barà.
3. Municipis de 5.001 a 10.000 (14 de 68):
Barcelona: Castellbisbal, Gironella, Lliçà d'Amunt, Llinars del Vallès, Súria, Tiana, Tordera,
Vallirana,
Girona: Llagostera, Torroella de Montgrí,
La societat xarxa a Catalunya 434 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
Lleida: Mollerussa, Solsona,
Tarragona: Constantí, Ulldecona.
4. Municipis de 10.001 a 20.000 (15 de 47):
Barcelona: Caldes de Montbui, Calella, Esparreguera, Martorell, Sant Celoni, Santa Perpètua
de Mogoda, Sitges, Torelló,
Girona: Banyoles, Lloret de Mar, Palafrugell,
Lleida: Tàrrega,
Tarragona: Cambrils, el Vendrell, Sant Carles de la Ràpita.
5. Municipis de 20.001 a 50.000 (21 de 24):
Barcelona: Barberà del Vallès, Castelldefels, Esplugues de Llobregat, Gavà, Igualada, Mollet
del Vallès, Montcada i Reixac, Premià de Mar, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès,
Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Vic, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú,
Girona: Blanes, Figueres, Olot, Salt,
Tarragona: Tortosa, Valls.
6. Municipis de 50.001 a 100.000 (tots):
Barcelona: Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers,
Manresa, Rubí, Sant Boi de Llobregat, Viladecans,
Girona: Girona,
Tarragona: Reus.
7. Municipis de 100.001 a 1.000.000 (tots):
Barcelona: Badalona, l'Hospitalet, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa,
Lleida: Lleida,
Tarragona: Tarragona.
8. Barcelona
La s
ocie
tat x
arxa
a C
atal
unya
43
5 In
form
e de
l tre
ball
de c
amp
http
://w
ww
.uoc
.edu
/in3/
pic
Tau
la 1
bis
: D
esg
loss
amen
t d
e la
dis
trib
uci
ó d
e la
mo
stra
per
mu
nic
ipis
, gèn
ere
i ed
at
Mun
icip
i N
to
tal
De
15 a
19
D
e 20
a
29
De
30 a
39
D
e 40
a
49
De
50 a
59
D
e 60
a
69
De
70 i
m
és
Tot
al
hom
es
De
15 a
19
D
e 20
a
29
De
30 a
39
D
e 40
a
49
De
50 a
59
D
e 60
a
69
De
70 i
m
és
Tot
al
done
s
Hom
e H
ome
Hom
e H
ome
Hom
e H
ome
Hom
e
Don
a D
ona
Don
a D
ona
Don
a D
ona
Don
a
Bad
alon
a 10
5 4
10
11
7 7
7 5
51
7 11
8
10
7 6
5 54
Bar
celo
na
741
27
65
55
55
47
47
47
343
28
60
63
61
53
63
70
398
Cal
des
de M
ontb
ui
23
1 4
3 2
2 0
0 12
1
3 2
2 0
1 2
11
Cal
ella
33
2
3 3
2 2
2 2
16
3 2
2 4
2 2
2 17
Cas
tellb
isba
l 18
1
2 2
1 1
1 1
9 1
2 2
1 1
2 0
9
Cas
telld
efel
s 19
1
1 2
2 2
1 1
10
1 2
2 1
1 1
1 9
Cas
tellt
erço
l 13
1
1 1
1 0
1 1
6 1
1 1
1 1
1 1
7
Cor
nellà
44
3
4 4
4 3
2 2
22
2 5
4 4
3 2
2 22
Dos
rius
15
1 2
2 1
1 0
1 8
1 1
1 1
1 1
1 7
Esp
arre
guer
a 26
1
3 2
3 2
1 1
13
1 3
3 2
2 1
1 13
Esp
lugu
es d
e Ll
obre
gat
24
1 2
2 2
2 1
1 11
1
2 3
2 2
1 2
13
Fon
ollo
sa
12
0 1
2 0
1 1
1 6
1 1
1 1
0 1
1 6
Gav
à 21
1
2 2
1 2
1 1
10
1 2
2 2
2 1
1 11
Giro
nella
14
1
2 2
1 1
1 0
8 0
1 1
1 1
1 1
6
Gra
nolle
rs
19
1 2
2 1
1 1
1 9
1 2
2 0
2 1
2 10
l'Hos
pita
let
124
6 14
10
9
10
7 5
61
6 13
10
10
8
9 7
63
Igua
lada
14
0
2 3
0 1
0 1
7 1
2 0
1 1
1 1
7
Llin
ars
del V
allè
s 19
0
1 2
2 2
1 1
9 1
2 2
2 1
1 1
10
Lliç
à d'
Am
unt
18
1 1
2 2
1 1
1 9
1 2
2 2
1 1
0 9
Man
resa
27
2
2 2
2 2
2 1
13
1 3
2 3
1 2
2 14
Mar
tore
ll 26
1
2 2
2 2
2 2
13
2 2
3 2
1 2
1 13
Les
Mas
ies
de R
oda
14
1 2
1 1
1 1
0 7
1 1
1 1
1 1
1 7
Mat
aró
50
2 5
5 2
4 2
2 22
3
6 4
4 4
4 3
28
Mol
let d
el V
allè
s 17
1
1 1
1 1
2 1
8 1
2 2
2 1
0 1
9
Mon
tcad
a i R
eixa
c 31
2
3 3
2 3
1 1
15
2 2
3 3
2 2
2 16
Olè
rdol
a 11
1
1 1
1 0
1 0
5 1
1 1
1 1
0 1
6
El P
apio
l 15
1
1 1
1 1
1 1
7 0
3 1
1 1
1 1
8
El P
rat d
e Ll
obre
gat
31
2 3
2 4
2 1
1 15
2
3 3
3 2
2 1
16
Mun
icip
i N
D
e 15
a D
e 20
a D
e 30
a D
e 40
a D
e 50
a D
e 60
a D
e 70
i T
otal
D
e 15
a D
e 20
a D
e 30
a D
e 40
a D
e 50
a D
e 60
a D
e 70
i T
otal
La s
ocie
tat x
arxa
a C
atal
unya
43
6 In
form
e de
l tre
ball
de c
amp
http
://w
ww
.uoc
.edu
/in3/
pic
tota
l 19
29
39
49
59
69
m
és
hom
es
19
29
39
49
59
69
més
do
nes
Hom
e H
ome
Hom
e H
ome
Hom
e H
ome
Hom
e
Don
a D
ona
Don
a D
ona
Don
a D
ona
Don
a
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès
11
0 1
1 1
1 0
1 5
0 1
2 1
0 1
1 6
Pre
mià
de
Mar
24
1
3 2
2 2
1 1
12
1 3
3 2
1 1
1 12
Rub
í 28
1
3 2
2 2
2 1
13
1 3
3 2
2 2
2 15
Sab
adel
l 92
5
10
7 7
7 5
4 45
4
9 7
8 7
6 6
47
San
t Adr
ià d
e B
esòs
12
1
1 1
1 0
1 1
6 1
1 2
0 1
1 0
6
San
t Boi
de
Llob
rega
t 39
2
4 4
5 2
1 1
19
2 4
4 3
3 2
2 20
San
t Cel
oni
24
2 3
3 2
2 0
0 12
1
3 3
2 1
1 1
12
San
t Cug
at
24
1 2
2 2
2 1
1 11
1
4 2
1 2
2 1
13
San
t Fel
iu d
e Ll
obre
gat
18
1 2
2 1
1 1
1 9
1 2
2 1
1 1
1 9
San
t Joa
n D
espí
25
1
3 2
2 2
1 1
12
2 2
2 2
2 1
2 13
San
ta
Col
oma
de
Gra
men
et
58
3 6
5 5
4 4
2 29
2
6 4
5 4
4 4
29
Bar
berà
del
Val
lès
14
0 2
2 1
1 1
0 7
1 2
1 1
0 1
1 7
San
ta
Per
pètu
a de
M
ogod
a 39
2
4 4
4 1
2 2
19
3 2
3 3
3 3
3 20
Cer
dany
ola
26
2 3
2 2
2 1
1 13
1
3 3
2 1
2 1
13
Sitg
es
24
1 2
2 2
2 2
1 12
0
3 3
2 2
1 1
12
Súr
ia
17
1 1
1 2
1 0
1 7
1 1
2 1
1 3
1 10
Ter
rass
a 81
4
8 7
7 5
6 2
39
4 8
8 5
6 6
5 42
Tia
na
18
1 2
2 1
1 1
1 9
1 1
2 2
1 1
1 9
Tor
dera
20
1
1 2
2 1
2 1
10
1 2
1 2
2 1
1 10
Tor
elló
21
1
2 2
2 0
2 1
10
1 2
2 2
1 1
2 11
Tor
re d
e C
lara
mun
t 22
0
3 2
2 2
2 1
12
1 2
2 2
1 1
1 10
Tor
relle
s de
Foi
x 23
1
2 2
2 1
2 1
11
0 2
3 1
2 2
2 12
Val
liran
a 19
1
2 2
1 2
0 1
9 1
2 2
1 1
1 2
10
Vic
13
1
2 1
1 1
1 0
7 1
1 1
0 1
1 1
6
Vila
deca
ns
27
1 3
3 2
2 2
1 14
1
2 3
2 2
2 1
13
Vila
fran
ca d
el P
ened
ès
16
1 2
2 1
1 1
0 8
1 1
2 2
1 1
0 8
Vila
nova
i la
Gel
trú
26
1 3
2 3
2 1
1 13
1
2 2
2 2
2 2
13
TO
TA
L P
RO
VÍN
CIA
B
AR
CE
LON
A
2.28
5 10
3 22
2 19
9 17
7 15
4 13
2 11
1 1.
098
107
214
205
185
154
162
160
1.18
7
La s
ocie
tat x
arxa
a C
atal
unya
43
7 In
form
e de
l tre
ball
de c
amp
http
://w
ww
.uoc
.edu
/in3/
pic
Mun
icip
i N
to
tal
De
15 a
19
D
e 20
a
29
De
30 a
39
D
e 40
a
49
De
50 a
59
D
e 60
a
69
De
70 i
m
és
Tot
al
hom
es
De
15 a
19
D
e 20
a
29
De
30 a
39
D
e 40
a
49
De
50 a
59
D
e 60
a
69
De
70 i
m
és
Tot
al
done
s
Hom
e H
ome
Hom
e H
ome
Hom
e H
ome
Hom
e
Don
a D
ona
Don
a D
ona
Don
a D
ona
Don
a
Ban
yole
s 12
0
1 2
0 1
1 1
6 0
2 1
1 1
1 0
6
Bla
nes
14
0 1
2 1
1 1
0 6
2 1
1 1
1 1
1 8
Cas
telló
d'E
mpú
ries
8 0
1 1
0 1
1 0
4 0
1 1
1 0
1 0
4
Fig
uere
s 16
1
1 1
2 1
1 1
8 1
1 2
1 1
1 1
8
Foi
xà
10
1 1
1 1
1 1
0 6
1 1
1 0
0 1
0 4
Gar
rigue
lla
12
0 1
1 1
1 1
1 6
0 1
0 1
1 1
2 6
Giro
na
40
2 5
4 4
2 2
2 21
2
4 4
3 2
2 2
19
Llag
oste
ra
11
0 1
1 1
0 1
1 5
1 1
2 0
1 0
1 6
Llan
çà
16
0 1
2 2
1 2
0 8
0 1
2 1
1 2
1 8
Llor
et d
e M
ar
21
1 2
2 2
2 1
1 11
1
2 2
1 1
2 1
10
Maç
anet
de
la S
elva
17
1
2 1
2 1
0 1
8 1
2 1
1 1
1 2
9
Olo
t 14
1
1 1
1 0
1 1
6 0
2 1
1 1
2 1
8
Pal
afru
gell
15
1 2
1 1
0 1
1 7
1 2
2 1
1 0
1 8
Pal
s 11
1
1 1
1 1
1 0
6 0
2 1
1 0
1 0
5
Sal
t 8
0 0
0 0
1 0
1 2
0 1
1 1
0 1
2 6
San
t F
eliu
de
P
alle
rols
10
0
2 1
1 0
1 0
5 1
0 1
2 1
0 0
5
San
t Jo
an
de
les
Aba
dess
es
13
1 1
2 0
1 1
1 7
0 1
1 2
0 2
0 6
Tor
roel
la d
e M
ontg
rí
12
1 1
1 0
1 1
0 5
1 1
1 1
1 1
1 7
TO
TA
L P
RO
VÍN
CIA
G
IRO
NA
26
0 11
25
25
20
16
18
12
12
7 12
26
25
20
14
20
16
13
3
La s
ocie
tat x
arxa
a C
atal
unya
43
8 In
form
e de
l tre
ball
de c
amp
http
://w
ww
.uoc
.edu
/in3/
pic
Mun
icip
i N
to
tal
De
15 a
19
D
e 20
a
29
De
30 a
39
D
e 40
a
49
De
50 a
59
D
e 60
a
69
De
70 i
m
és
Tot
al
hom
es
De
15 a
19
D
e 20
a
29
De
30 a
39
D
e 40
a
49
De
50 a
59
D
e 60
a
69
De
70 i
m
és
Tot
al
done
s
Hom
e H
ome
Hom
e H
ome
Hom
e H
ome
Hom
e
Don
a D
ona
Don
a D
ona
Don
a D
ona
Don
a
Alc
arrà
s 13
1
1 1
0 1
1 1
6 1
0 1
1 2
1 1
7
Art
esa
de L
leid
a 11
1
1 1
1 0
1 1
6 0
1 1
1 0
1 1
5
La G
rana
della
10
0
1 1
0 1
1 1
5 0
1 1
0 1
1 1
5
Llei
da
56
3 5
5 5
3 3
3 27
3
5 5
5 4
4 3
29
Mol
leru
ssa
10
1 1
2 0
1 0
0 5
0 1
1 1
1 0
1 5
Org
anyà
10
1
0 1
0 1
1 1
5 0
0 1
1 1
1 1
5
La P
obla
de
Seg
ur
17
0 1
2 1
1 1
2 8
0 2
2 1
1 1
2 9
San
aüja
15
0
1 1
2 1
1 2
8 1
1 0
1 1
1 2
7
Sol
sona
10
0
0 2
1 0
1 1
5 1
1 1
0 0
1 1
5
Tàr
rega
18
1
2 2
2 0
2 1
10
1 1
3 0
1 1
1 8
Tér
men
s 9
0 1
1 0
0 1
1 4
0 1
1 1
0 1
1 5
TO
TA
L P
RO
VÍN
CIA
LL
EID
A
179
8 14
19
12
9
13
14
89
7 14
17
12
12
13
15
90
La s
ocie
tat x
arxa
a C
atal
unya
43
9 In
form
e de
l tre
ball
de c
amp
http
://w
ww
.uoc
.edu
/in3/
pic
Mun
icip
i N
to
tal
De
15 a
19
D
e 20
a
29
De
30 a
39
D
e 40
a
49
De
50 a
59
D
e 60
a
69
De
70 i
m
és
Tot
al
hom
es
De
15 a
19
D
e 20
a
29
De
30 a
39
D
e 40
a
49
De
50 a
59
D
e 60
a
69
De
70 i
m
és
Tot
al
done
s
H
ome
Hom
e H
ome
Hom
e H
ome
Hom
e H
ome
D
ona
Don
a D
ona
Don
a D
ona
Don
a D
ona
Cam
brils
13
1
1 1
2 0
0 1
6 1
1 2
1 1
0 1
7
Cas
tellv
ell d
el C
amp
19
1 2
2 2
0 1
2 10
1
1 2
0 1
2 2
9
Con
stan
tí 14
1
1 1
1 1
1 1
7 1
2 1
0 1
1 1
7
Cor
bera
d'E
bre
15
1 1
1 1
2 1
1 8
1 1
1 1
2 1
0 7
Flix
14
1
1 1
1 1
0 1
6 1
1 2
1 1
1 1
8
El P
erel
ló
10
0 1
2 1
0 1
0 5
0 1
1 1
0 1
1 5
Reu
s 47
2
5 5
3 3
3 2
23
2 5
5 3
3 4
2 24
Rod
a de
Bar
à 11
1
1 0
1 1
1 0
5 1
1 1
1 0
1 1
6
San
t C
arle
s de
la
R
àpita
20
1
1 2
1 2
2 1
10
0 2
2 2
1 1
2 10
San
t Ja
ume
de
Dom
enys
9
0 1
1 1
0 1
0 4
0 1
1 1
0 1
1 5
Tar
rago
na
54
2 5
5 5
3 3
3 26
3
4 5
6 3
4 3
28
Tor
tosa
15
1
1 1
1 1
1 1
7 1
1 1
1 1
1 2
8
Ulld
econ
a 17
1
1 2
1 1
1 1
8 1
1 2
1 1
1 2
9
Val
ls
11
0 1
1 1
0 1
1 5
0 1
1 1
1 1
1 6
El V
endr
ell
12
1 1
1 1
1 1
0 6
1 1
1 1
0 1
1 6
TO
TA
L P
RO
VIN
CIA
T
AR
RA
GO
NA
28
1 14
24
26
23
16
18
15
13
6 14
24
28
21
16
21
21
14
5
La societat xarxa a Catalunya 440 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
Com podem veure a la taula, en una tercera etapa se seleccionaven els individus que s'havien
d'entrevistar, estratificant-los prèviament a cada municipi seleccionat segons gènere i set grups
d'edat.
La selecció de les persones que s'havien d'entrevistar s'ha fet de manera aleatòria a partir de
llistes de població procedents de registres centrals o patronals aportats per l'Idescat (Institut
d'Estadística de Catalunya).
La distribució territorial de la mostra és la següent:
Taula 2: Distribució municipal de la població de Catalunya més gran de 15 anys
Població resident a... Total població de Catalunya > 15 anys
Homes
Dones
1. Municipis de menys de 2.000 habitants 338.247 171.494 166.753 2. Municipis de 2.001 a 5.000 335.280 166.965 168.315 3. Municipis de 5.001 a 10.000 382.963 189.894 193.069 4. Municipis de 10.001 a 20.000 550.496 271.286 279.210 5. Municipis de 20.001 a 50.000 633.462 309.801 323.661 6. Municipis de 50.001 a 100.000 552.798 270.512 282.286 7. Municipis de 100.001 a 1.000.000 1.076.060 523.299 552.761 8. Barcelona 1.328.303 613.070 715.233 Total 5.197.609 2.516.321 2.681.288
Taula 3: Distribució municipal de la mostra total de Catalunya
Població resident a... Total mostra
Homes
Dones
1. Municipis de menys de 2.000 habitants 190 97 93 2. Municipis de 2.001 a 5.000 198 96 102 3. Municipis de 5.001 a 10.000 225 109 116
4. Municipis de 10.001 a 20.000 327 163 164 5. Municipis de 20.001 a 50.000 376 181 195 6. Municipis de 50.001 a 100.000 328 162 166 7. Municipis de 100.001 a 1.000.000 620 300 320 8. Barcelona 741 343 398 Total 3005 1451 1554
La societat xarxa a Catalunya 441 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
Taula 4: Percentatge poblacional i mostral segons distribució municipal i per gènere
% poblacional
% mostral
Població resident a...
Total
Homes
Dones
Total
Homes
Dones
1. Municipis de menys de 2.000 habitants 6,5% 6,8% 6,2% 6,3% 6,7% 6,0% 2. Municipis de 2.001 a 5.000 6,5% 6,6% 6,3% 6,6% 6,6% 6,6% 3. Municipis de 5.001 a 10.000 7,4% 7,5% 7,2% 7,5% 7,5% 7,5% 4. Municipis de 10.001 a 20.000 10,6% 10,8% 10,4% 10,9% 11,2% 10,6% 5. Municipis de 20.001 a 50.000 12,2% 12,3% 12,1% 12,5% 12,5% 12,5% 6. Municipis de 50.001 a 100.000 10,6% 10,8% 10,5% 10,9% 11,2% 10,7% 7. Municipis de 100.001 a 1.000.000 20,7% 20,8% 20,6% 20,6% 20,7% 20,6% 8. Barcelona 25,6% 24,4% 26,7% 24,7% 23,6% 25,6% Total 100,0
% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%
Taula 5: Població de Catalunya per províncies
Província
Total
Homes
Dones
Barcelona 3.959.777 1.905.697 2.054.080 Girona 447.609 220.386 227.223 Lleida 305.386 151.286 154.100 Tarragona 484.837 238.952 245.885 Total Catalunya 5.197.609 2.516.321 2.681.288
Taula 6: Distribució provincial de la mostra
Província
Total
Homes
Dones
Barcelona 2.285 1098 1187 Girona 260 127 133 Lleida 179 89 90 Tarragona 281 136 145 Total Catalunya 3.005 1.451 1.554
Taula 7: Percentatge poblacional i mostral segons províncies
% poblacional
% mostral
Províncies
Total
Homes
Dones
Total
Homes
Dones
Barcelona 76,18 75,73 76,61 76,18 75,74 76,32 Girona 8,61 8,76 8,47 8,61 8,75 8,56 Lleida 5,88 6,01 5,75 5,88 6,13 5,79 Tarragona 9,33 9,50 9,17 9,33 9,37 9,33 Total Catalunya 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00
La societat xarxa a Catalunya 442 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
2.3. Tipus d'enquesta i estructura del qüestionari
El sistema de selecció dels individus que s'han d'entrevistar a partir d'una llista ha permès la
tramesa d'una carta informativa a les persones seleccionades abans de la visita de
l'enquestador, per tal d'informar dels objectius de l'estudi i demanar la seva col· laboració.
El tipus d'entrevista ha estat personal –mitjançant enquestadors– i feta al domicili de
l'entrevistat, sempre que aquest no preferís ser entrevistat en un altre espai: centre lúdic, lloc
de treball...
El qüestionari definitiu és dividit en diverses seccions d'acord amb la naturalesa de les
preguntes i la situació de la persona entrevistada respecte a l'ús d'Internet, propi i de la llar.
L'estructura resultant és la següent:
A. Dades sociodemogràfiques i context familiar (preguntes 1 a 10)
B. Formació i llengua (preguntes 11 a 29)
C. Situació laboral i professional (preguntes 30 a 52)
D. Activitats quotidianes i ocupació del temps (preguntes 53 a 62)
E. Dotació tecnològica a la llar (preguntes 63 a 73)
F. Utilització d'Internet (preguntes 74 a 86)
G. Relacions personals i sociabilitat (preguntes 87 a 124)
H. Identitat (preguntes 125 a 139)
I. Desenvolupament personal... (preguntes 140 a 156)
J. USUARIS: Formes d'ús d'Internet (preguntes 157 a 169, només per a usuaris
d'Internet)
K. NO USUARIS (preguntes 170 a 173, sobre el coneixement d'Internet per part dels no
usuaris)
L. Nivell d'ingressos (pregunta 174)
Full d'observació (a omplir per l'enquestador un cop acabada l'entrevista):
- Dades sobre les condicions de l'entrevista
- Dades sobre l'habitatge i l'entorn on viu la persona entrevistada
La societat xarxa a Catalunya 443 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
3. Calendari
El calendari de realització comprèn diferents fases. Durant els mesos anteriors a l'inici del treball de
camp es van preparar els materials necessaris. La realització d'entrevistes va començar el dia 4 de
febrer del 2002 i es va acabar el dia 21de maig del 2002. Paral· lelament al procés de realització
d'enquestes es va procedir a la revisió dels qüestionaris omplerts, el control dels enquestadors i la
codificació i enregistrament de les dades obtingudes.
PERIODITZACIÓ
25/01/02 i 28/01/02
Preparació de l'enviament de les cartes (edició de les etiquetes amb les llistes de l'Idescat, publitramesa...)
31/01/02 i 01/02/02
Formació dels entrevistadors
04/02/02 Inici del treball de camp 08/02/02 Recepció dels primers qüestionaris, primeres revisions i primeres trucades 26/02/02 Inici de la codificació
10/04/02 Inici de l'enregistrament de les dades 22/04/02 Primeres llistes d'inconsistències sorgides de l'enregistrament de les primeres dades
Cal destacar algunes dates del procés de producció per a poder tenir una idea de la trajectòria
seguida en el treball de camp, i l'esforç fet per part de tots a partir del 20 de març per a poder
acabar la producció d'enquestes dins dels terminis fixats a partir d'aquesta data.
Taula 8: Periodització del treball de camp
Data realització enquesta Enquestes fetes Percentatge acumulat
28/02/02
257
8,55%
15/03/02 845 28,12% 02/04/02 1163 38,70% 16/04/02 2370 78,87% 03/05/02 2800 93,18% 16/05/02 2990 99,50% Total enquestes 29/05/02
3005 100,00%
La societat xarxa a Catalunya 444 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
Periodització del treball de camp
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
28/0
2/02
15/0
3/02
30/0
3/02
14/0
4/02
29/0
4/02
14/0
5/02
29/0
5/02
Data de realització enquestes
Enq
uest
es fe
tes
4. Desenvolupament del treball de camp
4.1. Organització del treball
L'equip necessari per a la realització del treball de camp va ser seleccionat entre els
col· laboradors habituals de l'IERMB. Aquestes persones van rebre un curset de formació per a
formar-los en els conceptes, criteris i estructura del qüestionari. Durant aquest curset es va fer
lliurament del manual d'instruccions per als enquestadors i models del qüestionari per tal que
practiquessin amb gent coneguda i poder, així, detectar i solucionar problemes de comprensió i
criteris.
En el moment de realitzar les entrevistes a les persones seleccionades l'enquestador portava
una fitxa de control de mostra per a cada entrevista que havia de fer, en la qual constava el
nom, l'adreça de la persona que s'havia d'entrevistar, el sexe, el grup d'edat i el municipi de
residència. En aquesta fitxa s'havien de fer constar totes les incidències fins a l'obtenció de
l'entrevista, des de les hores en què s'havia visitat el domicili de l'entrevistat, el dia de cita si
s'havia concertat prèviament o el motiu pel qual aquella persona no podia o no volia participar
en l'estudi.
Cada enquestador tenia inicialment una zona assignada, que s'anava ampliant o modificant
d'acord amb el desenvolupament del procés de treball de camp i de la productivitat del conjunt
dels enquestadors.
La societat xarxa a Catalunya 445 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
4.2. Motius de substitució de les persones seleccionades
Quan l'entrevista no es podia fer a la persona designada inicialment es va establir un sistema
de substitucions aleatori, en què les variables que calia controlar eren el sexe, el grup d'edat i la
zona concreta de residència (municipi).
La decisió de donar un substitut era presa pels responsables de la coordinació del treball de
camp considerant els motius següents:
Il· localitzable: quan la persona seleccionada no es localitzava després d'insistir les
vegades pertinents segons instruccions rebudes per l'enquestador. El nombre de cops que
calia anar a un domicili per tal de contactar amb l'enquestat es va fixar, en un principi, en
cinc, considerant que cada vegada s'hi havia d'anar en dies i moments del dia diferents
(matí, tarda i vespre) i, si podia ser, un d'aquests dies havia de coincidir amb cap de
setmana (dissabte). Posteriorment, cap a final de març i per tal d'agilitar el treball dels
enquestadors, es va reduir a tres el nombre de cops que calia visitar un domicili abans de
considerar il· localitzable la persona que s'havia d'entrevistar i, per tant, procedir a substituir-
la.
Canvi de domicili: quan la persona seleccionada ja no vivia al domicili que constava en
una llista per haver-se traslladat a una altra adreça.
Absència prolongada: l'enquestat era temporalment fora per motius de treball, estudi, etc.
i no es podia contactar amb ell durant el termini del treball de camp segons informació
d'algun membre de la llar.
Defunció de la persona seleccionada.
Negativa: quan la persona que s'havia d'entrevistar es negava a rebre l'enquestador o a
contestar l'entrevista.
Estrangers sense idioma: quan la persona que s'havia d'entrevistar no parlava cap de les
llengües requerides pels enquestadors, català i castellà, i, per tant, no hi havia manera de
fer l'entrevista de forma correcta.
Adreça insuficient: quan l'adreça de l'enquestat no existia o per falta d'alguna informació
no es podia localitzar el domicili de la persona que s'havia d'entrevistar.
Altres motius específics: en aquesta categoria s'han inclòs motius com ara que la
persona seleccionada estigués incapacitada per a contestar l'enquesta.
La societat xarxa a Catalunya 446 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
En aquest informe es presenten les estadístiques corresponents als motius de substitució dels
titulars de la mostra.
4.3. Control de qualitat i supervisió d'enquestadors
Al llarg del treball de camp s'han anat realitzant diversos controls pel que fa tant a la qualitat de
la informació recollida com a la correcta selecció d'entrevistats i realització d'enquestes, per a la
qual cosa, i per tal de facilitar el treball de supervisió, es demanava el número de telèfon de la
persona entrevistada en acabar l'enquesta.
Així, s'han revisat el 100% dels qüestionaris lliurats comprovant que s'havien fet totes les
preguntes, que s'havien respectat els criteris establerts en el disseny mostral (grup d'edat,
gènere i territori) i que s'havien consignat correctament les respostes.
Si es detectava alguna errada, es procedia a fer una consulta telefònica per a poder completar
aquesta dada o aclarir alguna incoherència. En algunes ocasions, una explicació més detallada
de l'enquestador era prou aclaridora.
Al mateix temps, s'ha procedit a fer un control sistemàtic dels enquestadors i de la realització
de les entrevistes. Els aspectes que es controlaven han estat els següents:
• Identitat del subjecte entrevistat
• Realització de totes les preguntes del qüestionari
• Comprovació d'algunes dades concretes del qüestionari
Aquest control, que en principi es va començar a fer de manera sistemàtica a tres de cada deu
entrevistes (tretes aleatòriament per tal d'inspeccionar tots els enquestadors), va ser substituït
per un tipus de control més enfocat a corregir les incidències que en la supervisió dels
qüestionaris s'anaven detectant (preguntes no contestades, inconsistències en les respostes...),
al mateix temps que es va intensificar en els enquestadors que per motius diversos crèiem més
necessari controlar. Tot i així es va posar un interès especial que tots els enquestadors fossin
controlats segons la seva producció com a mínim en un 10% i en alguns casos el control arriba
fins a un 80%, com es pot veure en el resum d'estadístiques presentat a l'annex 3.
En total les entrevistes controlades han estat 1.017, és a dir, un 34% de la mostra total.
Cal dir que l'únic fet per destacar d'aquest control telefònic ha estat la necessitat d'ajustar
l'horari del personal de verificació i control per tal de poder fer les trucades a hores del migdia i
tarda-vespre i poder localitzar els entrevistats que treballen tot el dia fora del seu domicili. S'ha
La societat xarxa a Catalunya 447 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
desestimat el control dels qüestionaris que després d'haver trucat 4 cops no havia estat
possible contactar amb l'entrevistat.
4.4. El procés de codificació
Per a poder fer el tractament de les dades s'han identificat les variables directament a partir de
les preguntes del qüestionari. El manual d'instruccions que s'ha emprat per a la codificació del
qüestionari (Manual de codificació) està disponible per a qualsevol persona que el vulgui
consultar.
De la mateixa manera que es controlaven els processos de realització d'entrevistes, també es
va controlar el procés de codificació a mesura que s'anava fent.
Per tal d'assegurar la fiabilitat de les dades i minimitzar les possibilitats d'errors al llarg de tots
els processos de tractament de la informació –des de la recollida fins l'enregistrament
informàtic–, s'ha procedit a la realització d'una anàlisi d'inconsistències.
4.5. Mostra treballada i mostra realitzada
El total de persones amb qui s'ha contactat (mostra treballada) per a obtenir les 3.005
entrevistes (mostra realitzada) ha estat de 6.380, la qual cosa vol dir que per a fer una
entrevista s'ha hagut de contactar amb 2,1 persones, proporció que es pot considerar bona per
a aquest tipus d'enquesta. De fet, i com s'explica al punt 5.2, un percentatge elevat dels titulars
amb qui no s'ha contactat ha estat a causa de deficiències derivades de la mobilitat de la
població i dels dèficits en la informació censal a partir de la qual s'obté la mostra.
Taula 9. Mostra treballada i mostra realitzada
Total mostra realitzada 3.005 persones Total mostra treballada 6.380 persones % mostra realitzada/mostra treballada 47,1 % Nre. de persones amb qui s'ha contactat per a entrevista realitzada 2,1 persones
A la taula següent es pot veure que el 42% de les entrevistes han estat fetes a les persones
seleccionades inicialment, és a dir, als titulars de la mostra i el 31%, al primer suplent. Així, doncs, el
73% de les entrevistes ha estat fet al titular o al primer suplent.
Taula 10: Distribució de les entrevistes fetes segons nombre de substitució de la persona
seleccionada
La societat xarxa a Catalunya 448 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
Mostra % s/ mostra Mostra % s/ mostra realitzada realitzada treballada treballada Titular 1.265 42,1 1.265 19,8 1r. suplent 944 31,4 1.888 29,6 2n. suplent 393 13,1 1.179 18,5 3r. suplent 184 6,1 736 11,5 4t. suplent 84 2,8 420 6,6 5è. suplent 55 1,8 330 5,2 6è. suplent i més 80 2,7 560 8,8 Total 3.005 100,0 6.378 100,0
4.6. Caracterització dels motius de substitució
A la taula següent es pot veure el nombre de persones seleccionades que no han pogut o no
han volgut contestar l'enquesta segons els motius que manifestaven. Aquests, de fet, es troben
molt concentrats (6 de cada 10) en aspectes aliens al treball de camp, com són els
il· localitzables, canvi de domicili, adreça insuficient, absència prolongada i defunció de la
persona que calia entrevistar. D'altra banda, tenim les persones seleccionades que s'han negat
a contestar l'enquesta pròpiament i que representen el 33,1% respecte als 1.740 titulars que
s'han hagut de substituir.
Taula 11: Distribució de les enquestes no fetes a titulars segons el motiu de substitució d'aquest Casos % s/ casos Il· localitzable 453 26,0 Canvi domicili 365 21,0 Adreça insuficient 106 6,1 Absència prolongada 2.881 4,7 Defunció 28 1,6 Negativa 576 33,1 Estrangers sense idioma 106 6,1 Altres motius específics 77 4,4 Motiu no indicat 53 3,0 Total suplències del titular 1.740 100,0
La societat xarxa a Catalunya 449 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
Qüestionari control “la població a Catalunya en la societat de la informació 2002”
+-
IDENTIFICACIÓ- persona de contacte-
Parentiu amb l’entrevistat
(o amb la persona seleccionada)
1. Persona 1 (entrevistat opinió)
2. Cònjuge o parella
3. fill/a, gendre/nora
4. pare/mare, sogre/a
5. germà/ana, cunyat/ada
6. altre parentiu
7. altre relació de no parentiu
CONTROL DE RESPOSTES
1. Digui'ns, si us plau, quantes persones viuen en aquesta casa
de manera habitual.
comptant-hi la persona entrevistada
30. Quina és la seva situació laboral o professional?
55. Amb quina freqüència utilitza el correu electrònic i Internet,
comptant quan ho fa a la feina, al centre de formació, a casa o a
altres llocs i pel motiu que sigui?
1. Almenys 1 cop per setmana
2. Almenys 1 cop al mes
3. Almenys 1 cop l'any
4. No l’utilitza mai
63. Disposen a la seva llar dels següents aparells o serveis?
Enquestador: feu atenció a la distinció entre “No” (resposta 2) i “No ho sap”
(resposta 8).
06. Televisió 1 Sí 2 No
Nre. d’aparells ®®««µµ««°°
12. Connexió a Internet 1 Sí
2 NoÆp. 110
68. Qui va decidir instal· lar la connexió a Internet a casa? 1. Vostè mateix
2. Una altra o altres persones de
la llar
3. Una altra persona. Especifiqueu-la:
Núm. qüestionari: ®««µ««µ««µ««µ««°
Telèfon ®««µ««µ««µ««µ««µ««µ««µ««µ««°
Data control___________ Persona control____________ Enquestador _____________________
La societat xarxa a Catalunya 450 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
110. Vostè és d'alguna associació, club, ONG, sindicat, partit o
qualsevol altra entitat associativa?
1. Sí ⇒ Quina?_______________
2. No
155. A quin canal de televisió mira les notícies amb més
freqüència?
SEGUIMENT
DIA HORA PERSONA DE CONTACTE SITUACIÓ
OBSERVACIONS
La societat xarxa a Catalunya 451 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
Resum d’estadístiques de control telefònic
Qüestionaris fets Qüestionaris trucats
Enquestador Núm. Percentatge Núm. Percentatge
1 45 1,50 13 28,89 3 160 5,32 20 12,50 4 86 2,86 8 9,30 5 10 0,33 5 50,00 6 220 7,32 36 16,36 7 170 5,66 22 12,94 8 13 0,43 2 15,38 9 43 1,43 6 13,95 10 21 0,70 5 23,81 11 67 2,23 3 4,48 12 303 10,08 30 9,90 13 2 0,07 1 50,00 14 106 3,53 18 16,98 15 2 0,07 1 50,00 16 3 0,10 2 66,67 17 10 0,33 3 30,00 18 14 0,47 4 28,57 19 228 7,59 38 16,67 20 40 1,33 7 17,50 24 36 1,20 9 25,00 27 18 0,60 3 16,67 28 9 0,30 3 33,33 29 43 1,43 9 20,93 30 58 1,93 14 24,14 31 69 2,30 19 27,54 32 76 2,53 10 13,16 33 40 1,33 15 37,50 34 57 1,90 15 26,32 35 4 0,13 1 25,00 100 80 2,66 64 80,00 101 25 0,83 18 72,00 102 22 0,73 19 86,36 103 15 0,50 7 46,67 104 35 1,16 19 54,29 105 43 1,43 35 81,40 106 46 1,53 23 50,00 107 27 0,90 19 70,37 108 26 0,87 22 84,62 109 32 1,06 24 75,00 110 33 1,10 25 75,76 111 26 0,87 18 69,23 112 18 0,60 11 61,11 113 27 0,90 14 51,85 114 31 1,03 22 70,97 115 12 0,40 6 50,00 116 38 1,26 20 52,63
La societat xarxa a Catalunya 452 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
Qüestionaris fets Qüestionaris trucats
Enquestador Núm. Percentatge Núm. Percentatge
117 35 1,16 16 45,71 118 17 0,57 10 58,82 119 37 1,23 18 48,65 120 36 1,20 22 61,11 121 25 0,83 17 68,00 122 40 1,33 19 47,50 123 17 0,57 11 64,71 124 73 2,43 43 58,90 125 23 0,77 10 43,48 200 213 7,09 162 76,06 Total 3005 100,00 1020 33,94
La societat xarxa a Catalunya 453 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
Resum d’estadístiques de treball de camp
Taules de realització de l’enquesta a titulars o suplents per províncies
Total mostra
T/S Freqüència Percentatge
T 1265 42,10% S1 944 31,41% S2 393 13,08% S3 184 6,12% S4 84 2,80% S5 55 1,83% S6 i més 80 2,66% Total 3005 100,00%
Província de Barcelona Província de Girona
T/S Freqüència Percentatge T/S Freqüència Percentatge
T 945 41,36% T 101 38,85% S1 731 31,99% S1 75 28,85% S2 316 13,83% S2 33 12,69% S3 142 6,21% S3 13 5,00% S4 62 2,71% S4 8 3,08% S5 38 1,66% S5 13 5,00% S6 i més 51 2,23% S6 i més 17 6,54% Total 2285 100,00% Total 260 100,00%
Província de Lleida Província de Tarragona
T/S Freqüència Percentatge T/S Freqüència Percentatge
T 79 44,13% T 140 49,82% S1 51 28,49% S1 87 30,96% S2 18 10,06% S2 26 9,25% S3 13 7,26% S3 16 5,69% S4 7 3,91% S4 7 2,49% S5 3 1,68% S5 1 0,36% S6 i més 8 4,47% S6 i més 4 1,42% Total 179 100,00% Total 281 100,00%
T: enquesta feta al titular S1: enquesta feta al suplent 1 S2: enquesta feta al suplent 2 S3: enquesta feta al suplent 3 S4: enquesta feta al suplent 4 S5: enquesta feta al suplent 5 S6: enquesta feta al suplent 6 o més
La societat xarxa a Catalunya 454 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
Total Catalunya
Província de Barcelona
0200400600
800100012001400
T S1 S2 S3 S4 S5 S6
Titular/Suplent
0
200
400
600
800
1000
T S1 S2 S3 S4 S5 S6
Titular /Suplent
La societat xarxa a Catalunya 455 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
Província de Girona
Província de Lleida
Província de Tarragona
0
20
40
60
80
100
120
T S1 S2 S3 S4 S5 S6
Titular/Suplent
0
20
40
60
80
100
T S1 S2 S3 S4 S5 S6
Titular/Suplent
0
20
40
60
80
100
T S1 S2 S3 S4 S5 S6
Titular/Suplent
La societat xarxa a Catalunya 456 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
Percentatge d'enquestes fetes a titulars o suplents per províncies
Percentatge de titulars/suplents d'enquestes fetes. Total mostra
T
S1
S2
S3
S4
S5
S6
Percentatge de titulars/suplents d'enquestes fetes. Barcelona
T
S1
S2
S3
S4
S5
S6
La societat xarxa a Catalunya 457 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
Percentatge de titulars/suplents d'enquestes fetes. Girona
T
S1
S2
S3
S4
S5
S6
Percentatge de titulars/suplents d'enquestes fetes. Lleida
T
S1
S2
S3
S4
S5
S6
Percentatge de titulars/suplents d'enquestes fetes. Tarragona
T
S1
S2
S3
S4
S5
S6
La societat xarxa a Catalunya 458 Informe del treball de camp
http://www.uoc.edu/in3/pic
Principals motius de suplència de la persona titular
Motius de suplència Freqüència Percentatge
M1.- Il· localitzable 453 26% M2.- Canvi de domicili 365 21% M3.- Absència prolongada 81 5% M4.- Defunció 28 2% M5.- Negativa 576 33% M6.- Estrangers sense idioma 1 0% M7.- Adreça insuficient, il· localitzable (casa, carrer...) 106 6% M8.- Altre motiu específic 77 4% M9.- motiu no indicat 53 3%
Total suplències de titulars 1740 100%
Motius de suplències
M1 M2 M3 M4 M5 M6 M7 M8 M9
Annex 2
QÜESTIONARIS
La societat xarxa a Catalunya 461 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
La població de Catalunya en la societat de la informació'2002
Qüestionari número
Província
Municipi
Codi postal
Districte municipal
Secció censal
Data de realització
Hora d’inici
Hora de finalització
Enquestador
Titular
Codificador
Data de codificació
La societat xarxa a Catalunya 462 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
A. Dades sociodemogràfiques i context familiar 0. Amb quina llengua –català o castellà- se sent més còmode per fer l’entrevista?
1. Català 2. Castellà 3. Li és absolutament igual ⇒ trieu alternativament català / castellà
Per començar l'entrevista li farem un seguit de preguntes referides a vostè i a les persones que viuen en aquesta casa.
1. En primer lloc, digui'ns si us plau, quantes persones viuen en aquesta casa de manera habitual. Enquestador: comptant-hi la persona entrevistada
Nombre de persones a la llar: ____________ ✍
En relació a les persones que viuen amb vostè, ens pot dir... ?
Persona entrevistada
Cap de família
M1 M2 M3 M4 M5 M6 M7 M8 M9
2. Quina és la relació de parentiu d'aquestes persones amb el o la cap de família de la llar? Enquestador: anoteu la resposta començant sempre per la persona entrevistada
1. Cap de família 6. Nét o néta 2. Espòs/a o parella 7. Germà o germana 3. Fill o filla 8. Altres familiars 4. Pare/mare Sogre/a 9. Altres no familiars 5. Avi o àvia
1
3. Aquesta persona és home o dona? 1. Home 2. Dona
4. Quin és l’any de naixement, de cadascuna d'aquestes persones? Enquestador: anoteu l’any de naixement de cada membre de la llar
A omplir posteriorment
Persona entrevistada
Cap de família
M1 M2 M3 M4 M5 M6 M7 M8 M9
68. Qui va decidir instal.lar Internet
75. Qui utilitza Internet o correu electrònic a casa
76. Menor de 15 anys principal usuari
158. A qui acudeix quan necessita ajut amb Internet
La societat xarxa a Catalunya 463 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
5. Quin és el seu estat civil de fet?
1. Solter/a
2. Emparellat/da 3. Casat/da 4. Separat/da de fet 5. Divorciat/da 6. Vidu/a
6. On va néixer vostè?
1. Al mateix municipi de residència actual ⇒ passeu a pregunta 8 2. A un altre municipi de Catalunya Especifiqueu municipi: ____________ ✍ ⇒ passeu a pregunta 8 3. A la resta d'Espanya. Especifiqueu província: __________________ ✍
4. A l'estranger. Especifiqueu país: _____________________ ✍
7. Quin any va arribar a Catalunya?
Any: ___________ ✍ 8. On van néixer el seu pare i la seva mare? Pare Mare
1. Al mateix municipi de residència de la persona entrevistada
2. A un altre municipi de Catalunya. Especifiqueu municipi ✍ ✍
3. A la resta d'Espanya. Especifiqueu província ✍ ✍
4. A l'estranger. Especifiqueu país ✍ ✍
9. En els darrers 5 anys, ha viscut vostè durant més de 3 mesos en un lloc diferent de l’actual?
1. Sí
2. No ⇒ passeu a pregunta 11
10. On va viure abans? Enquestador: si ha viscut en diversos llocs assenyaleu només l'últim (dels 5 anys)
1. En un altre domicili del mateix barri de residència actual 2. En un altre barri del mateix municipi 3. En un altre municipi de Catalunya 4. En un altre municipi de la resta d’Espanya 5. En un altre país. Especifiqueu-lo: ______________________________________________ ✍
La societat xarxa a Catalunya 464 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
B. Formació i llengua
11. Quina és la seva llengua?
1. Català
2. Castellà 3. Ambdues per igual 4. Una altra. Especifiqueu-la: ____________________________________________________ ✍
12. Quina llengua empra habitualment per parlar amb els qui viuen a casa seva? Enquestador: anoteu la resposta (amb una creu) a la taula adjunta
13. Quina llengua empra principalment a la seva feina? Enquestador: Ídem
14. I quina llengua empra principalment amb els seus amics? Enquestador: Ídem 12. Casa seva 13. Feina 14. Amics
0. NP (viu sol/a, no treballa, no té amics, etc.)
1. Català
2. Castellà
3. Ambdues per igual
4. Una altra. Especifiqueu-la. ✍ ✍ ✍
15. Quin és el seu nivell de coneixement del català? I del castellà? I de l’anglès? 1. Català 2. Castellà 3. Anglès
1. El parla i l’escriu amb fluïdesa
2. El parla però no l’escriu
3. No el parla però ho entén
4. No l’entén
16. Quin és el seu nivell màxim d'estudis acabats?
01. No sap llegir ni escriure ⇒ passeu a pregunta 18 02. No té estudis però sap llegir i escriure ⇒ passeu a pregunta 18 03. Primària incompleta (6è d'EGB, ingrés o similar) ⇒ passeu a pregunta 18
04. Primària completa (batxillerat elemental, EGB, graduat, ESO) ⇒ passeu a pregunta 18
05. Secundària (batxillerat superior, BUP, COU, PREU, batxillerat pla nou) 06. FPI, FP grau mitjà, oficialia industrial o equivalent 07. FP II, FP grau superior, mestratge industrial o equivalent
08. Estudis universitaris de grau mitjà: Diplomatura 09. Estudis universitaris de grau superior: Llicenciatura 10. Estudis universitaris de tercer cicle: Doctorat 11. Una altra possibilitat. Especifiqueu-la: __________________________________________ ✍
Només per a les persones seleccionades que tenen un nivell d’estudis màxim de batxillerat, estudis professionals o estudis universitaris
17. Ens acaba de dir que vostè ha cursat estudis reglats fins a ...... (Batxillerat, FP o estudis universitaris), ens podria dir quina especialitat o carrera ha fet? Si n'ha fet més d'una carrera assenyali-les totes.
Batxillerat Estudis professionals (FP, cicles formatius i similars)
Estudis universitaris
1. Ciències / tecnològic 2. Lletres / humanitats / artístic 3. Ciències socials / de la salut
_________________________ ✍ _________________________ ✍
De grau mitjà: _________________________ ✍ De grau superior: __________________________✍
La societat xarxa a Catalunya 465 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
18. Actualment, està realitzant algun tipus d’estudis reglats (ESO, batxillerat, cicles formatius o estudis universitaris)?
1. Sí 2. No ⇒ passeu a pregunta 25
Només per a les persones que actualment realitzen estudis reglats
19. Quin tipus d’estudis reglats realitza actualment?
1. Educació secundària obligatòria (ESO) 2. Batxillerat Especifiqueu especialitat: _____________________✍ 3. Cicles formatius de grau mitjà Especifiqueu especialitat: _____________________✍ 4. Cicles formatius de grau superior Especifiqueu especialitat: _____________________✍ 5. Estudis universitaris de grau mitjà (diplomatura). Especifiqueu carrera: ____________ ✍ 6. Estudis universitaris de grau superior (llicenciatura). Especifiqueu carrera: _____________✍ 7. Estudis universitaris de 3er cicle (doctorat) Especifiqueu carrera: _____________✍ 8. Estudis reglats d’un altre tipus. Especifiqueu: ____________________________✍
20. Utilitza el correu electrònic o Internet al seu centre de formació?
1. Sí 2. Hi té accés però no l’utilitza mai ⇒ passeu a pregunta 23 3. No hi té accés ⇒ passeu a pregunta 23
21. Amb quina freqüència utilitza el correu electrònic al seu centre de formació?
Amb quina freqüència utilitza Internet?
Correu electrònic Internet / web
1. Sí, més de 5 cops al dia
2. Sí, entre 1 i 4 cops al dia
3. Sí, almenys un cop per setmana
4. Sí, almenys un cop al mes ⇒ passeu a pregunta 23
5. Sí, almenys un cop l'any ⇒ passeu a pregunta 23
6. Mai ⇒ passeu a pregunta 23
22. Aproximadament, quantes hores setmanals passa de mitjana amb el correu electrònic i Internet al seu centre de formació?
___________ hores
Per a totes les persones que actualment fan estudis reglats
23. Quantes hores setmanals dedica vostè de mitjana als estudis en una setmana normal, tot comptant les hores que realitza a casa seva de manera habitual?
24. I quantes hores setmanals dedica de mitjana als desplaçaments de casa al centre de formació, tot comptant l'anada i la tornada?
1. Nombre d'hores setmanals dedicades als estudis hores
2. Nombre d'hores setmanals de desplaçament casa-centre d'estudis hores
Enquestador: nombre total d'hores setmanals hores
La societat xarxa a Catalunya 466 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
Per a totes les persones entrevistades 25. Ha realitzat en els darrers 2 anys alguna mena de curs no reglat o curset encaminat a
millorar la seva capacitació tècnica o personal? En cas afirmatiu, ha estat presencial o per Internet?
1. Sí, presencial 2. Sí, per Internet 3. Sí, uns presencials i uns altres per Internet 4. Una altra situació. Especifiqueu-la: _____________________________________________ ✍ 5. No ⇒ passeu a pregunta 27
26. Quin tipus de cursos o cursets ha realitzat en els darrers 2 anys? 1. Sí 2. No
01. Màster o curs de postgrau. Especifiqueu especialitat. ✍
02. D’Internet i/o d'informàtica
03. D'idiomes. Especifiqueu quin. ✍
04. Un altre curs de reciclatge professional. Especifiqueu-lo. ✍
05. Un altre tipus de curs o curset. Especifiqueu-lo. ✍
27. I durant la setmana passada, ha realitzat alguna d'aquestes activitats? 1. Sí 2. No
1. Ha vist algun dels següents programes de TV: Aleph, Grandes documentales, Horitzontes, National Geographic, Paisatges de la terra, Planeta terra, Punt Omega, Segle XX o Universitat Oberta
2. Ha visitat pàgines web relacionades amb la seva feina, professió o estudis
3. Ha consultat llibres, revistes especialitzades o documentació sobre temes relacionats amb la seva professió o estudis
4. Ha llegit llibres relacionats amb la seva professió o estudis
28. Al llarg de l'any 2001, ha assistit a congressos, conferències, simpòsiums, etc. relacionats amb la seva professió o els seus estudis?
1. Sí
2. No
29. Al llarg de l'any 2001, ha tingut vostè (o la seva família en vostè) despeses en concepte de formació no reglada? S'hi inclouen cursos, cursets i participació en congressos o similars, però s'exclouen els estudis reglats i les despeses de llibres.
1. Sí
2. No
La societat xarxa a Catalunya 467 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
C. Situació laboral i professional
30. Quina és la seva situació d'activitat?
1. Treballa a temps complet ⇒ passeu a pregunta 32
2. Treballa a temps parcial ⇒ passeu a pregunta 32
3. Aturat amb subsidi . Especifiqueu nombre de mesos ininterromputs en atur _____ ✍ mesos
4. Aturat sense subsidi. Especifiqueu nombre de mesos ininterromputs en atur _____ ✍ mesos
5. Jubilat/da 6. Dedicació exclusiva a les tasques de la llar 7. Estudiant 8. Incapacitat/da o invalidesa permanent 9. Una altra situació. Especifiqueu-la: _____________________________________________ ✍
Només per a les persones que actualment no treballen
31. Malgrat que ens ha indicat que no treballa remuneradament en l'actualitat, ens pot dir si havia treballat abans?
1. Sí 2. No ⇒ passeu a pregunta 36
Només per a les persones que treballen actualment o han treballat anteriorment (última feina realitzada)
32. Quina és (o era) l'activitat principal de l'empresa on treballa (o treballava) vostè?
_________________________________________________________________________ ✍
33. Quina feina concreta fa (o feia) en aquesta empresa?
_________________________________________________________________________ ✍ 34. Quantes persones treballen en l’empresa o organització on vostè treballa (o treballava)?
1. Treballa sol/a 2. De 2 a 10 treballadors 3. D'11 a 20 treballadors 4. De 21 a 50 treballadors 5. Més de 50 treballadors
35. Quina categoria professional té (o tenia) a la seva empresa?
1. Empresari amb assalariats 2. Empresari sense assalariats 3. Autònom amb assalariats 4. Autònom sense assalariats 5. Professional liberal 6. Tècnic superior 7. Tècnic mitjà 8. Personal administratiu i comercial 9. Dependents i treballadors del comerç 10. Altres treballadors dels serveis 11. Capatassos i encarregats 12. Obrers de la indústria i de la construcció qualificats 13. Obrers de la indústria i de la construcció no qualificats 14. CSE (Cossos de Seguretat de l'Estat) 15. Una altra. Especifiqueu-la: _______________________________________________ ✍
La societat xarxa a Catalunya 468 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
Per a totes les persones entrevistades 36. Ens pot dir quina categoria professional té (o tenia) el seu pare.
Si la persona entrevistada o el seu pare no és el cap de família, quina és o era la categoria del cap de família de la llar?
Pare Cap de família
1. Empresari amb assalariats
2. Empresari sense assalariats
3. Autònom amb assalariats
4. Autònom sense assalariats
5. Professional liberal
6. Tècnic superior
7. Tècnic mitjà
8. Personal administratiu i comercial
9. Dependents i treballadors del comerç
10. Altres treballadors dels serveis
11. Capatassos i encarregats
12. Obrers de la indústria i de la construcció qualificats
13. Obrers de la indústria i de la construcció no qualificats
14. CSE (Cossos de Seguretat de l'Estat)
15. Una altra. Especifiqueu-la. ✍ ✍
Si la persona entrevistada no treballa actualment ⇒ passeu a pregunta 53
Només per a les persones que treballen actualment
37. Quin tipus de contracte té vostè a la seva feina?
1. És funcionari/a 2. Contracte indefinit 3. Contracte temporal 4. Treballa sense contracte 5. Treballa pel seu compte (autònoms, empresaris, professionals liberals) 6. Una altra relació contractual. Especifiqueu-la: ____________________________________ ✍
38. Quant de temps porta en aquesta feina?
_________ mesos, __________ anys Si fa cinc anys o més ⇒ passeu a pregunta 41
39. A quantes empreses diferents ha treballat en els últims 5 anys? Enquestador: comptant-t'hi l'actual
_________ empreses
40. Quantes vegades s'ha trobat en atur en els últims 2 anys?
_________ vegades en atur
41. En els últims 2 anys, ha tingut vostè algun tipus de promoció professional a la seva feina?
1. Sí 2. No
La societat xarxa a Catalunya 469 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
42. En aquests 2 anys, li han pujat el sou més enllà del que li pertocava per conveni?
1. Sí 2. No
43. Si compara la feina que vostè realitzava fa 2 anys amb la que fa ara, creu que en l'actualitat utilitza més o menys coneixements tècnics?
1. Més coneixements tècnics 2. Els mateixos 3. Menys coneixements tècnics 8. Llavors no treballava
44. A l’empresa on vostè treballa, disposen de connexió a Internet?
1. Sí 2. No ⇒ passeu a pregunta 51 3. No ho sap ⇒ passeu a pregunta 51
45. Tenen a l’empresa connexió a Internet d’alta velocitat?
1. Sí 2. No ⇒ passeu a pregunta 47
3. No ho sap ⇒ passeu a pregunta 47
46. Sap quin tipus de connexió d’alta velocitat tenen?
1. ADSL 2. XDSI (RDSI) 3. LAN 4. Per cable / fibra òptica 5. No ho sap
47. Utilitza vostè el correu electrònic o Internet a la seva feina?
1. Sí 2. Hi té accés però no l’utilitza mai ⇒ passeu a pregunta 51
3. No hi té accés ⇒ passeu a pregunta 51
48. A la seva feina, amb quina freqüència utilitza el correu electrònic per motius de treball? Enquestador : anoteu la resposta a la taula adjunta.
A part del correu electrònic, amb quina freqüència utilitza Internet per motius de treball? Enquestador: Ídem
49. A la seva feina, amb quina freqüència utilitza el correu electrònic per motius personals? Enquestador: Ídem
A part del correu electrònic, amb quina freqüència utilitza Internet per motius personals? Enquestador: Ídem
48. Motius de treball 49. Motius personals
Correu electrònic
Internet / web
Correu electrònic
Internet / web
1. Sí, més de 5 cops al dia
2. Sí, entre 1 i 4 cops al dia
3. Sí, almenys un cop per setmana
4. Sí, almenys un cop al mes
5. Sí, almenys un cop l'any
6. Mai
La societat xarxa a Catalunya 470 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
50. Aproximadament, quantes hores setmanals en total passa de mitjana amb el correu electrònic i Internet a la seva feina?
_________ hores /setmana 88. Utilitza Internet amb freqüència no setmanal
Per a totes les persones que actualment treballen
51. Quantes hores setmanals dedica vostè de mitjana a la feina en una setmana normal, tot comptant les hores extra o les que realitza a casa seva de manera habitual?
52. I quantes hores setmanals dedica de mitjana als desplaçaments de casa a la feina, tot comptant l'anada i la tornada?
1. Nombre d'hores setmanals dedicades a la feina hores
2. Nombre d'hores setmanals de desplaçament casa-feina hores
Enquestador: nombre total d'hores setmanals hores
Per a totes les persones entrevistades
D. Activitats quotidianes i ocupació del temps
53. Quantes hores setmanals de mitjana dedica vostè a les tasques domèstiques durant els dies feiners d'una setmana normal? Enquestador: anoteu la resposta a la taula següent
54. I durant els caps de setmana? Enquestador: anoteu la resposta a la taula següent i calculeu el total
1. Hores setmanals dedicades a les tasques domèstiques els dies feiners hores
2. Hores setmanals dedicades a les tasques domèstiques el cap de setmana hores
Enquestador: nombre total d'hores setmanals hores
55. Amb quina freqüencia utilitza el correu electrònic i Internet, comptant quan ho fa a la feina, al centre de formació, a casa o a d’altres llocs i pel motiu que sigui?
1. Almenys un cop per setmana. Quantes hores aproximadament? __________ hores/setmana 2. Almenys un cop al mes 3. Almenys un cop l'any 4. No l’utilitza mai
A partir de la resposta a aquesta pregunta s'ha d'establir si la persona entrevistada és usuària d'Internet
� USUARIS d'Internet: totes les persones que utilitzen Internet en alguna ocasió (respostes 1 a 3)
� NO USUARIS d'Internet: totes les persones que no han utilitzat mai Internet (resposta 4)
La societat xarxa a Catalunya 471 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
56. Realitza vostè habitual o ocasionalment les activitats que ara li llegirè? Enquestador: anoteu la resposta a la taula adjunta
57. En cas afirmatiu, realitza aquesta activitat cada dia o gairebé cada dia? Enquestador: Ídem
58. Si no realitza l'activitat diàriament, realitza aquesta activitat almenys un cop per setmana? Enquestador: Ídem. Si la persona és NO USUÀRIA d’Internet ⇒ passeu a pregunta 60
Només per a USUARIS d'Internet
59. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIA O SETMANALMENT, considera que des de que utilitza Internet les hi dedica més o menys temps? Enquestador: Ídem
56. Realització 57. Realització diària
58. Realització setmanal
NOMÉS USUARIS 59. Evolució dedicació
1. Sí 2. No 1. Sí 2. No 1. Sí 2. No 1. Menys 2. Igual 3. Més
1. Veure TV Ö Ö
2. Veure vídeos o DVD Ö Ö
3. Passejar Ö Ö
4. Escoltar la ràdio Ö Ö
5. Escoltar música Ö Ö
6. Llegir premsa o revistes Ö Ö
7. Llegir llibres Ö Ö
8. No fer res, pensar en les musaranyes
Ö
Ö
9. Anar a bars, restaurants, discoteques
Ö
Ö
10. Anar al cinema Ö Ö
11. Anar al teatre, òpera o concerts Ö Ö
12. Anar a museus, exposicions o conferències
Ö
Ö
13. Trobar-se amb familiars o amics
Ö
Ö
14. Jugar amb l'ordinador o consola
Ö
Ö
15. Xerrar amb la gent de casa, jugar amb els nens o similar
Ö
Ö
16. Activitats a casa relacionades amb el treball professional
Ö
Ö
17. Assistir a partits o competicions esportives
Ö
Ö
18. Practicar esport o alguna activitat física
Ö
Ö
19. Assistir a manifestacions o reunions de sindicats, partits polítics o entitats associatives
Ö Ö
20. Anar a l'església o lloc de culte de la seva religió
Ö
Ö
21. Assistir a esdeveniments populars, festes o fires de carrer
Ö Ö
22. Practicar algun hobby. Especifiqueu-lo: __________ ✍
Ö Ö
La societat xarxa a Catalunya 472 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
60. Aproximadament, quants minuts passa al dia xerrant amb les persones de la seva llar, jugant amb els nens, etc.?
________ minuts
888. NP (viu sol/a)
61. Quantes hores diàries dorm vostè de mitjana?
________ hores
Si la persona és NO USUÀRIA d'Internet ⇒ passeu a pregunta 63
Només per a USUARIS d’Internet
62. Des de que utilitza Internet, ha variat el temps que vostè dedica a dormir?
1. Dorm més 2. No ha variat 3. Dorm menys
E. Dotació tecnològica a la llar
63. Disposen a la seva llar dels següents aparells o serveis? Enquestador: feu atenció a la distinció entre “no” (resposta 2) i “no ho sap” (resposta 8).
64. En cas afirmatiu, quants en té? Enquestador: aquesta pregunta només es fa en els casos assenyalats
63. Possessió a la llar 64.
0. NP 1. Sí 2. No 8. NS Número
01. Telèfon fix Número de línies ✍
02. Telèfon mòbil propi
03 El seu mòbil disposa de sistema WAP o GPRS o similar, és a dir permet la connexió amb Internet?
04. Un altre telèfon mòbil a la llar Número total ✍
05 En cas afirmatiu, quants d’aquests aparells disposen de sistema WAP o GPRS o similar?
✍
06. Televisió Número d’aparells ✍
07. Televisió per cable
08. Televisió per satèl.lit de NO pagament
09. Abonament a televisió per satèl·lit de pagament
10. Ordinador Número total d'aparells (sobretaula + portàtils) ✍
11. Web cam
12. Connexió a Internet
13. Terminals AOL
14. Agendes electròniques Palm Pilot
15. Consoles de videojocs amb accés a Internet (PlayStation2, Dreamcast, X-Box, etc.)
Si a la llar hi ha connexió a Internet ⇒
passeu a pregunta 67
La societat xarxa a Catalunya 473 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
Només per a les persones que no tenen connexió d’Internet a casa
65. Ha estat connectat a Internet a casa en alguna ocasió i van decidir suspendre la connexió?
1. Sí 2. No
66. Per quin motiu principal no està vostè connectat a Internet o per quin motiu va suspendre la connexió?
01. Perquè no sap com funciona 02. Perquè no li troba utilitat 03. Perquè no té ningú que l’ajudi o l’assessori 04. Perquè és molt car 05. Perquè és molt lent i/o funciona malament 06. Perquè té la sensació de què li poden vigilar 07. Perquè és perillós per als nens 08. Perquè pot introduir virus perillosos 09. Perquè té la connexió de la feina 10. Per un altre motiu. Especifiqueu-lo: ____________________________________ ✍
Les persones que no tenen connexió a Internet a casa ⇒ passeu a pregunta 84
Només per a les persones que tenen connexió a Internet
67. Aproximadament, quan es va instal.lar la connexió a Internet a casa seva per primera vegada?
Mes: ____________________ Any: ____________
68. Qui va decidir instal.lar la connexió a Internet a casa?
1. Vostè mateix 2. Una altra o altres persones de la llar. Si hi viuen anoteu-les a la fitxa familiar
3. Una altra persona. Especifiqueu-la: ____________________________________________ ✍
69. Quin tipus de servidor o servei Internet té a casa? Enquestador: LLEGIU
1. Un servei comercial de pagament 2. Un servei gratuït 3. Un servei facilitat per la seva empresa o centre de formació
70. Disposen de tarifa plana?
1. Sí 2. No 3. No ho sap
71. Disposa de connexió d’alta velocitat a casa?
1. Sí 2. No ⇒ passeu a pregunta 73 3. No ho sap ⇒ passeu a pregunta 73
72. Quin sistema de connexió d’alta velocitat té?
1. ADSL 2. XDSI (RDSI) 3. Per cable / fibra òptica 4. No ho sap
73. Disposa vostè d’adreça electrònica exclusiva o compartida amb altres membres de la llar?
1. Sí, exclusiva 2. Sí, compartida amb altres membres de la llar 3. No
La societat xarxa a Catalunya 474 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
F. Utilització d’Internet
Les persones que viuen soles ⇒ passeu a pregunta 82 Només per a les persones que tenen connexió a Internet a casa i NO viuen soles
74. A part de vostè, hi ha algun membre de la llar que utilitzi Internet o el correu electrònic a casa?
1. Sí 2. No ⇒ passeu a pregunta 82 (Si a llar hi ha nens de 6 a 15 anys ⇒ passeu a pregunta 79)
75. En cas afirmatiu, ens pot assenyalar quina o quines de les persones que abans ens ha esmentat?
Enquestador: torneu a la fitxa familiar i enumereu les persones que hi consten; marqueu amb una creu la o les persones que utilitzen Internet
Si a la llar no hi ha nens entre 6 i 15 anys ⇒ passeu a pregunta 80
Si a la llar hi ha nens entre 6 i 15 anys però no utilitzen Internet ⇒ passeu a pregunta 79
Només si a la llar hi ha nens entre 6 i 15 anys i utilitzen Internet a casa
Si a la llar hi ha més d'un nen entre 6 i 15 anys, referiu-vos sempre al que, segons la persona entrevistada, es consideri principal usuari. Marqueu-lo a la fitxa familiar
76. En relació amb el menor que més utilitza Internet, amb quin objectiu principal ho fa?
01. Per rebre o trametre missatges 02. Per participar en xats 03. Per estudiar 04. Per baixar-se o escoltar música 05. Per jugar o divertir-se 06. Per fer una mica de tot 07. Per un altre motiu. Especifiqueu-lo: _________________________________________ ✍ 08. No ho sap
77. Aquest mateix nen, quantes hores per setmana utilitza Internet a casa de mitjana?
_________ hores setmanals
78. Quina opinió té vostè sobre el temps que aquest nen passa amb Internet?
1. Creu que hi passa massa temps 2. Creu que hi passa el temps just 3. Creu que hauria de passar-hi més temps
Si a la llar hi ha nens entre 6 i 15 anys i no utilitzen Internet
79. Per quin motiu principal no utilitzen Internet a casa els nens de 6 a 15 anys?
1. Perquè no saben com funciona 2. Perquè és molt car 3. Perquè perden el temps 4. Perquè és perillós: poden accedir a pàgines poc adients 5. Perquè l'ordinador no queda lliure 6. Per un altre motiu. Especifiqueu-lo: ___________________________________________ ✍
La societat xarxa a Catalunya 475 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
Per a totes les persones entrevistades que tenen connexió a Internet i que NO viuen soles
80. Pot succeir que diverses persones de la llar vulguin accedir a Internet al mateix temps?
1. Sí, sovint 2. Sí, ocasionalment 3. No ⇒ passeu a pregunta 82
81. En cas afirmatiu, quin criteri preval per a que una persona de la llar tingui prioritat per accedir a Internet?
1. Que ho necessiti per qüestions professionals o de feina 2. Que ho necessiti per fer els deures o per motius relacionats amb la seva formació 3. Que mani a casa 4. Que arribi primer i agafi l’ordinador 5. Un altre criteri. Especifiqueu-lo: _____________________________________________ ✍
82. Amb quina freqüència utilitza vostè el correu electrònic a casa? I Internet? 1. Correu electrònic 2. Internet / web
1. Sí, més de 5 cops al dia
2. Sí, entre 1 i 4 cops al dia
3. Sí, almenys un cop per setmana
4. Sí, almenys un cop al mes ⇒ passeu a pregunta 84
5. Sí, almenys un cop l'any ⇒ passeu a pregunta 84
6. No ho ha utilitzat mai ⇒ passeu a pregunta 84
83. Quantes hores per setmana acostuma a utilitzar Internet a casa?
__________ hores/setmana
Per a totes les persones entrevistades
84. A part de casa, de la feina o del centre d'estudis es connecta a Internet en algun altre lloc? En
cas afirmatiu, amb quina freqüència? Enquestador: LLEGIU
1. Setmanalment 2. Mensualment 3. Mai o gairebé
mai
1. A un centre de formació on fa cursos no reglats
2. A casa d'un amic o familiar
3. A un cibercafè o similar
4. A un centre públic com ara biblioteca, casal d'avis, de joves, etc. Especifiqueu-lo: ________ ✍
5. A un club o entitat associativa
6. A un altre lloc. Especifiqueu-lo: _____________ ✍
85. Utilitza serveis WAP per accedir a Internet mitjançant el telèfon mòbil?
1. Sí
2. No Les persones que no utilitzen els serveis WAP i no accedeixen setmanalment a Internet als llocs contemplats a la pregunta 84 Ö passeu a pregunta 87
Només per a les persones que han contestat setmanalment a la pregunta 84 i/o afirmativament la 85
86. Quantes hores per setmana acostuma a utilitzar Internet en un lloc diferent de la feina, centre de formació o casa seva?
__________ hores/setmana
La societat xarxa a Catalunya 476 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
G. Relacions personals i sociabilitat Parlarem ara de les relacions que manté vostè amb els amics i els familiars que no viuen a casa seva
Les persones que viuen amb els seus pares ⇒ passeu a pregunta 92
87. Voldríem saber si els seus PARES viuen. Enquestador: anoteu la resposta a la taula adjunta
88. En cas afirmatiu, on resideixen? Enquestador: anoteu la resposta a la taula adjunta
1. Mateix municipi 2. Resta de Catalunya 3. Resta d’Espanya 4. Estranger
89. Amb quina freqüència es troben personalment?
90. Amb quina freqüència parlen per telèfon?
91. Amb quina freqüència es comuniquen per Internet?
1. Cada dia o gairebé cada dia 2. Almenys un cop per setmana 3. Almenys un cop al mes 4. Almenys un cop l’any 5. Mai o gairebé mai
87 88 89 90 91
PARES
1. Viu 2. No viu Localització Freqüència visites
Freqüència telèfon
Freqüència internet
1. Pare
2. Mare
92. Té vostè ALTRES FAMILIARS que visquin fora de casa seva? Quants diria que té que visquin al seu mateix municipi, a la resta de Catalunya, a la resta d’Espanya o a l’estranger? Enquestador: anoteu les respostes a la taula adjunta.
93. Amb quants d’ells es relaciona com a mínim un cop l’any? Enquestador: Ídem
Només amb els que es relaciona
94. Amb quina freqüència es troba personalment amb algú d’ells?
95. Amb quina freqüència parla per telèfon amb algú d’ells?
96. Amb quina freqüència es comunica per internet amb algú d’ells?
1. Cada dia o gairebé cada dia 2. Almenys un cop per setmana 3. Almenys un cop al mes 4. Almenys un cop l’any 5. Mai o gairebé mai
FAMILIARS 92 Número aproximat
93 Número amb
relació
94 Freqüència
visites
95 Freqüència
telèfon
96 Freqüència
Internet
1. Mateix municipi
2. Resta de Catalunya
3. Resta d’Espanya
4. Estranger
Enquestador: total
La societat xarxa a Catalunya 477 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
97. Té vostè bons AMICS? Quants diria que té que visquin al seu mateix municipi, a la resta de Catalunya , a la resta d'Espanya o a l'estranger? Enquestador: anoteu les respostes a la taula adjunta
Només si té amics
98. Amb quina freqüència es troba personalment amb algú d’ells?
99. Amb quina freqüència parla per telèfon amb algú d’ells?
100. Amb quina freqüència es comunica per internet amb algú d’ells?
1. Cada dia o gairebé cada dia 2. Almenys un cop per setmana 3. Almenys un cop al mes 4. Almenys un cop l’any 5. Mai o gairebé mai
97 98 99 100 AMICS Número
aproximat Freqüència
visites Freqüència
telèfon Freqüència
Internet
1. Mateix municipi 2. Resta de Catalunya 3. Resta d’Espanya 4. Estranger
Enquestador: total
101. Té vostè VEÏNS amb els que es relacioni i pugui demanar petits favors? Quants diria que té en total? Enquestador: anoteu les respostes a la taula adjunta
102. Amb quina freqüència rep de o fa visites a algú d’ells?
103. Amb quina freqüència parla per telèfon amb algú d’ells?
104. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb algú d’ells?
1. Cada dia o gairebé cada dia 2. Almenys un cop per setmana 3. Almenys un cop al mes 4. Almenys un cop l’any 5. Mai o gairebé mai
101 102 103 104
Número aproximat de veïns amb els que es relaciona
Freqüència visites
Freqüència telèfon
Freqüència Internet
___________✍
La societat xarxa a Catalunya 478 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
105. De les trucades telefòniques personals que rep, la majoria són de persones del seu mateix sexe?
Només per a USUARIS d’Internet
106. I dels correus electrònics personals que rep, la majoria són de persones del seu mateix sexe?
105. Trucades telefòniques
NOMÉS USUARIS 106. Correus electrònics
1. Sí
2. No
3. No ho sap
107. Només per a les persones que viuen en llars de 2 membres o més. Durant els 7 últims dies, quantes vegades ha sopat sol o amb les persones de casa seva?
Vegades
1. Van sopar tots els membres de la llar reunits
2. Només es van reunir alguns membres de la llar
3. Va sopar vostè sol/a
108. Hi ha persones del seu voltant que es queixen de què no el veuen prou? Qui principalment? Enquestador: LLEGIU
1. Les persones de la seva llar
2. La seva família 3. Els seus amics 4. La seva parella 8. No hi ha ningú que es queixi
109. L’últim any, té vostè la impressió de que ha augmentat o disminuït..? 0. NP (viu sol o
no té fills) 1. Ha augmentat 2. S'ha
mantingut igual 3. Ha disminuït
1. ... les converses amb els que viuen amb vostè
2. Només per als que tenen fills, ... les activitats amb els seus fills
3. ... les baralles a casa
4. ... la sensació de trobar-se estressat
5. ... la sensació de trobar-se aïllat de la resta de la gent
6. ... la sensació de trobar-se deprimit o baix de moral
La societat xarxa a Catalunya 479 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
110. És vostè d'alguna associació, club, ONG, sindicat, partit o qualsevol altra entitat associativa?
1. Sí
2. No ⇒ passeu a pregunta 115
Només per als que són d'alguna associació
111. De quin tipus d'associació o associacions es tracta? Enquestador: NO LLEGIU. Anoteu les respostes a la taula adjunta
112. Participa de manera habitual i activa en aquesta associació o no? Enquestador: Ídem
111 Participació
112 Implicació
113. Ús d'Internet
114 Motiu
1. Sí 2. No 1. Sí 2. No 1. Sí 2. No
1. Associació esportiva
2. Associació excursionista
3. Associació cultural i recreativa
4. Associació religiosa o parroquial
5. Associació de pares i mares d'alumnes (AMPA)
6. Associació de dones
7. Associació de joves
8. Associació de gent gran
9. Associació de veïns
10. Associació professional
11. Sindicat
12. Associació de consumidors
13. Associació ecologista
14. Partit polític
15. Associació protectora d'animals
16. Associació de denúncia i reivindicació per a la defensa dels drets humans i civils, antiracistes o similars (moviments antiglobalització, Amnistia Internacional, Greenpeace, SOS Racisme, etc.)
17. Associació o ONG solidària (Intermón, Metges sense fronteres, etc.)
18. Una altra associació. Especifiqueu-la: ________✍
NO USUARIS d'Internet ⇒ passeu a pregunta 115
Només per a USUARIS d'Internet que són d'alguna associació
113. Utilitza Internet per comunicar-se amb ella o alguna d'elles? Enquestador: Si participa en més d'una associació anoteu la resposta per a cada una d'elles a la taula anterior
1. Sí 2. No ⇒ passeu a pregunta 115
114. Per quin motiu principal utilitza Internet en relació amb aquestes associacions? Enquestador: anoteu la resposta per a cada una d'elles a la taula anterior
1. Per rebre informació 2. Per comunicar-se amb l'entitat 3. Per comunicar-se amb altres persones interessades en els mateixos temes
La societat xarxa a Catalunya 480 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
Per a totes les persones entrevistades
115. Independentment de la seva activitat associativa, participa o dóna suport de manera habitual o ocasional a campanyes sobre temes com ara la defensa dels drets humans, la conservació de la natura, la lluita contra la pobresa, la igualtat de la dona, la defensa dels nens, o d’altres similars?
1. Sí, habitualment 2. Sí, esporàdicament 3. No ⇒ passeu a pregunta 118
NO USUARIS d'Internet passeu a pregunta 118
Només per a USUARIS d'Internet que participen o donen suport a campanyes
116. Utilitza Internet en relació amb aquestes campanyes?
1. Sí 2. No ⇒ passeu a pregunta 118
117. En cas afirmatiu, ho fa per algun dels motius següents?
1. Sí 2. No
1. Per rebre informació
2. Per comunicar-se amb altres persones interessades en els mateixos temes
3. Per actuar directament (individualment o en grup)
Per a totes les persones entrevistades
Només USUARIS d’Internet
118. Ha escrit o ha signat en alguna ocasió una carta de protesta o de reclamació a una administració pública?
1. Sí USUARIS � 2. No Ð
119. En cas afirmatiu, ho ha fet en alguna ocasió a través del correu electrònic o d'Internet?
1. Sí 2. No
120. Ha escrit en alguna ocasió una carta al director d'una publicació per tal de manifestar la seva opinió o descontent sobre algun tema?
1. Sí USUARIS � 2. No Ð
121. En cas afirmatiu, ho ha fet en alguna ocasió a través del correu electrònic o d'Internet?
1. Sí 2. No
122. S’ha adreçat en alguna ocasió a l’ajuntament per tal d’informar-se sobre alguna cosa que afecta la seva ciutat?
1. Sí USUARIS � 2. No Ð
123. En cas afirmatiu, ho ha fet en alguna ocasió a través del correu electrònic o d'Internet?
1. Sí 2. No
La societat xarxa a Catalunya 481 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
124. Ara li llegiré unes frases i m’hauria de dir si està d’acord o en desacord amb cadascuna d’elles. Si prefereix li mostro una targeta.
TARJETA 1 1. D’acord 2. En desacord
1. La gent pot influir en els esdeveniments mundials amb mobilitzacions polítiques i socials
2. Els ciutadans corrents tenen influència en allò que decideix el govern
3. És difícil per a la gent controlar el que fan els membres del govern
4. Al món hi ha uns quants que manen i els ciutadans no poden fer gran cosa per controlar-los
5. Amb esforç i entre tots podríem acabar amb la corrupció política
6. Un dels motius de que hi hagi guerres és que la gent no s’interessa prou per la política
7. Nosaltres, els consumidors, podem fer poca cosa per a que els preus no pugin
8. Quan ho pensa, s’adona de que és impossible influir en les decisions dels polítics
9. Prefereix utilitzar la seva energia en altres coses que no pas en resoldre els problemes del món
10. Finalment, els responsables del mal govern, sigui aquest municipal, autonòmic o estatal, són els ciutadans que no voten com caldria
La societat xarxa a Catalunya 482 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
H. Identitat A continuació li farem unes preguntes sobre la seva actitud davant la vida i els aspectes d’aquesta amb que més s’identifica
125. En aquesta targeta (Enquestador: mostreu la targeta 2) pot veure tot un seguit d'aspectes que formen part de la vida de les persones amb els que es pot sentir identificat. Si només pogués triar un, amb quin s'identificaria més? (Enquestador: només s'admet una resposta)
01. Amb la seva feina 02. Amb la seva religió 03. Amb la seva llengua 04. Amb la seva cultura 05. Amb vostè mateix 06. Amb la seva família 07. Amb el seu país 08. Amb la humanitat en el seu conjunt 09. Amb la gent de la seva edat 10. Amb la natura 11. Amb ser dona Amb ser home 12. No se sent identificat amb res en especial
TARGETA 2
126. Creu vostè en Déu?
1. Sí 2. No 3. No ho sap
127. Sent vostè algun tipus d'espiritualitat transcendent no religiosa?
1. Sí 2. No 3. No ho sap
Les persones que no creuen en Déu (p.126) ni en l’espiritualitat (p.127) o NO USUARIS ⇒ passeu a pregunta 130
Només per a USUARIS que creuen en Déu o en l’espiritualitat
128. Utilitza Internet en relació amb les seves creences o la seva pràctica religiosa o espiritual?
1. Sí 2. No ⇒ passeu a pregunta 130
129. En relació amb aquests temes, per a què utilitza PRINCIPALMENT Internet? Enquestador: LLEGIU
1. Per informar-se sobre les seves creences 2. Per informar-se sobre les activitats del seu culte 3. Per comunicar-se amb altres creients com a vostè 4. Per expressar i explicar les seves creences a d’altres persones que no les comparteixen
130. Quina data històrica és més significativa per a vostè? Què s'hi celebra?
Data històrica: ________________________________________________________________✍
131. Durant les passades festes de Nadal, quin ha estat el plat principal del dinar del dia 25 ?
Plat principal del proppassat dia de Nadal___________________________________________✍
La societat xarxa a Catalunya 483 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
132. Li mostraré una altra targeta (Enquestador: mostreu la targeta 3) amb una llista de llocs. Si només pogués triar un, amb quin s'identificaria més? Enquestador: només s’admet una resposta
1. Amb el poble o ciutat on ha nascut 2. Amb el poble o ciutat on viu actualment 3. Amb Catalunya 4. Amb Espanya 5. Amb Europa 6. Amb el món 7. No se sent identificat amb cap lloc
TARGETA 3
133. Què se sent vostè? Marqui la seva opció sobre aquesta targeta. Enquestador: mostreu la targeta 4
1. Se sent només català TARGETA 4 2. Se sent més català que espanyol 3. Se sent tant català com espanyol 4. Se sent més espanyol que català 5. Se sent només espanyol 6. No se sent ni català ni espanyol. Especifiqueu què se sent: _______________________________✍
134. El canvi de la pesseta a l'euro, el fa sentir més europeu?
1. Sí 2. No
135. Se sent orgullós de ser europeu?
1. Sí 2. No
136. És vostè seguidor actiu d'algun club o equip esportiu? En cas afirmatiu, de quin club o equip?
1. Sí. Especifiqueu nom de l'equip i esport: _______________________________________________✍
2. No
137. Vostè és dels que quan perd el seu rival esportiu, ho celebra?
1. Sí 2. No
138. Recentment, el jugador del Barça, Rivaldo, s’ha declarat contrari a que la selecció brasilera de futbol jugués un partit amistós amb la selecció de Catalunya, degut al caràcter no oficial de la selecció catalana. Està vostè al corrent d’aquest tema?
1. Sí 2. No ⇒ passeu a pregunta 140
139. Què pensa vostè de l’actitud de Rivaldo? Enquestador: LLEGIU
1. Rivaldo no entén la importància de la selecció catalana per als catalans i hauria d’haver-se callat
2. No s’hauria de barrejar el futbol amb la catalanitat 3. Rivaldo té raó
La societat xarxa a Catalunya 484 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
I. Desenvolupament personal A continuació li farem unes preguntes sobre la seva actitud davant la vida 140. En primer lloc li llegiré unes frases sobre la seva capacitat de resoldre problemes i vostè m'haurà de dir fins quin
punt hi està d'acord o no. Si ho prefereix li mostro una targeta. Enquestador: LLEGIU
TARGETA 5 1. Totalment
d'acord 2. Més aviat
d'acord 3. Més aviat en desacord
4. Totalment en desacord
1. Pot trobar la manera d'obtenir allò que vol encara que algú estigui en contra
2. Pot resoldre problemes difícils si s'esforça prou
3. Li resulta fàcil persistir en allò que s'ha proposat fins assolir les seves metes
4. Té confiança en que pot resoldre amb eficàcia esdeveniments inesperats
5. Gràcies a les seves qualitats i recursos pot superar situacions imprevistes
6. Quan es troba en dificultats pot romandre tranquil perquè compta amb l'habilitat necessària per resoldre-les
7. Passi el que passi, generalment és capaç de solucionar un problema
8. Pot resoldre la majoria dels problemes si s'esforça prou
9. Si es troba en una situació difícil, generalment arriba a saber què ha de fer
10. Quan ha d'afrontar un problema, generalment troba diverses maneres de resoldre-ho
141. Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seu compte i ser el seu propi cap encara que guanyés menys?
1. Sí 2. No
142. Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seu compte i ser el seu propi cap encara que tingués menys seguretat laboral?
1. Sí 2. No
143. (Només si la persona entrevistada té fills) Si els seus fills només poguessin escollir entre ser funcionaris o tenir la seva pròpia empresa, quina possibilitat preferiria? Enquestador: LLEGIU
1. Ser funcionaris
2. Tenir la seva pròpia empresa
144. Al seu parer, què considera més important per triomfar a la vida? Només pot triar una resposta de les que ara li llegirè. Enquestador: LLEGIU
1. La intel.ligència
2. El propi esforç 3. Els contactes i els "enchufes" 4. La sort
La societat xarxa a Catalunya 485 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
145. Quan vostè o alguna persona propera contrau una malaltia seria, a part de consultar un metge, procura informar-se vostè mateix sobre la malaltia?
1. Sí 2. No ⇒ passeu a pregunta 147
8. NP (no li ha passat mai) ⇒ passeu a pregunta 147
146. En cas afirmatiu, com s’informa PRINCIPALMENT ? Enquestador: LLEGIU
1. Parlant amb coneguts, amics o familiars 2. Llegint llibres o revistes especialitzades 3. A través d'Internet 4. A través d'un altre canal. Especifiqueu-lo: ____________________________________________✍
147. Quan el metge li prescriu un medicament nou, acostuma a llegir el prospecte?
1. Sí 2. No
Només per a USUARIS d'Internet
148. Acostuma a utilitzar Internet per informar-se sobre un nou medicament que li prescriu el metge?
1. Sí 2. No
149. Com s'informa PRINCIPALMENT quan té lloc un gran esdeveniment internacional? Enquestador: NO LLEGIU. Només s'admet una resposta
150. I quan hi ha un esdeveniment local, com s'informa PRINCIPALMENT? Enquestador: NO LLEGIU. Només s'admet una resposta
149. Esdeveniment internacional 150. Esdeveniment local
1. Televisió
2. Ràdio
3. Premsa diària
4. Revistes
5. Internet
6. Xerrant amb familiars, amics i coneguts
7. Per un altre mitjà. Especifiqueu-lo. ________________________✍ ____________________✍
151. Abans de votar, s’informa sobre els diversos programes dels partits polítics que es presenten a les eleccions?
0. NP (no té o no tenia l’edat reglamentària) 1. Sí 2. No ⇒ passeu a pregunta 153
152. Quin mitjà utilitza PRINCIPALMENT per informar-se sobre els programes dels partits polítics que es presenten a les eleccions? Enquestador: NO LLEGIU
01. Televisió 02. Ràdio 03. Premsa diària 04. Revistes 05. Internet 06. Propaganda electoral 07. Assistir a mítings o actes polítics 08. Xerrar amb familiars, amics i coneguts 09. Per un altre mitjà. Especifiqueu-lo: ________________________________________________✍
La societat xarxa a Catalunya 486 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
153. Ha llegit diaris durant l’ÚLTIMA SETMANA? Quin PRINCIPALMENT? Enquestador: si llegeix més d’un, anoteu el que la persona consideri més important o habitual a la taula següent
Només per a USUARIS d’internet
154. Llegeix algun diari per Internet? Quin PRINCIPALMENT? Enquestador: anoteu el que la persona consideri més important o habitual a la taula següent)
NOMÉS USUARIS
153. Lectura 154. Lectura Internet
00. No en llegeix cap
01. La Vanguardia
02. El Periódico edició catalana
03. El Periódico, edició castellana
04. El País
05. Avui
06. El Mundo
07. ABC
08. La Razón
09. El Punt
10. Regió 7
11. El 9 nou
12. Premsa diària gratuïta (Barcelona i més, Metro, etc.)
13. Diaris d’informació esportiva
14. Un altre diari nacional o local. Especifiqueu-lo: ______________✍ ______________✍
15. Un altre diari estranger. Especifiqueu-lo: ______________✍ ______________✍
88. Té problemes funcionals o no sap llegir
155. A quin canal de televisió mira vostè les notícies amb més freqüència? Enquestador: si en mira diversos, anoteu el que més ha connectat durant la darrera setmana
00. No mira les notícies de la tele 01. TVE (canal 1) 02. TVE (canal 2) 03. TV3 04. Canal 33 / K33 05. Tele 5 06. Antena 3 07. Canal Plus 08. Barcelona TV 09. City TV 10. Televisió per satèl·lit 11. Un canal de televisió del seu municipi. Especifiqueu-lo: ___________________________✍ 12. Un altre canal de televisió. Especifiqueu-lo: ___________________________✍
156. Ens pot dir fins quin punt té vostè confiança en la informació que rep dels següents mitjans de comunicació? 0. NP (no utilitza) 1. Molta 2. Regular 3. Poca
1. De la televisió
2. De la ràdio
3. Dels diaris
4. D'Internet
NO USUARIS d'Internet ⇒ Passeu a pregunta 170
La societat xarxa a Catalunya 487 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
J. USUARIS: Formes d’ús d’Internet
Només per a USUARIS d'Internet
Finalitzarem aquesta entrevista amb unes preguntes sobre la manera com vostè utilitza Internet
157. Podria dir-nos aproximadament quin mes i quin any va entrar en Internet per primer cop?
Mes _________ Any __________
158. A qui acudeix principalment quan no sap fer alguna cosa o necessita ajut amb Internet?
0. No necessita ajut 1. Una o diverses persones de la llar (Enquestador: anoteu-les sobre la fitxa familiar) 2. Un altre familiar 3. Un amic 4. Un company de feina o d'estudis 5. Un professor al centre de formació 6. Un tècnic de l'empresa que li va instal.lar 7. Una altra persona. Especifiqueu-la: _________________________________________________✍
159. De les següents operacions que es poden fer a Internet, digui'ns si us plau quines sap fer i quines no
1. Sí 3. No
1. És capaç de rebre i transmetre missatges electrònics
2. És capaç de rebre i transmetre missatges de correu electrònic amb arxius adjunts (attachments)
3. És capaç d'utilitzar un buscador o de trobar una informació a la web
4. És capaç de descarregar fitxers de la web al seu ordinador
La societat xarxa a Catalunya 488 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
160. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents?
161. En cas afirmatiu, des d’on ho fa? Enquestador: s’admet més d’una resposta
160 161
1. Sí 2. No Lloc de connexió
Casa Feina Altres
01. Transmetre i rebre missatges de correu electrònic
02. Participar en xats o "news groups"
03. Participar o comprar en una subhasta
04. Comprar productes d'alimentació i de neteja
05. Comprar llibres o música
06. Comprar productes informàtics
07. Comprar o reservar entrades per a espectacles
08. Comprar altres coses
09. Reservar viatges o allotjament o llogar un cotxe
10. Realitzar operacions amb el seu banc
11. Treballar des de casa
12. Buscar feina
13. Buscar pis
14. Participar en cursos "on line"
15. Assabentar-se de les notícies per la premsa general
16. Assabentar-se de les notícies esportives
17. Navegar per Internet sense un objectiu concret
18. Jugar a videojocs per Internet
19. Trametre targetes de felicitació electròniques
20. Trametre fotos de vostè o de la família
21. Baixar-se música de la xarxa
22. Mirar porno
23. Buscar informació sobre viatges
24. Buscar informació sobre la seva ciutat
25. Buscar informació sobre espectacles programats
26. Buscar informació sobre oferta formativa
27. Buscar informació política o sindical
28. Buscar informació sobre la seva associació professional
29. Buscar informació sobre la seva salut o la de persones properes
30. Buscar informació sobre serveis públics
31. Buscar informació sobre gays i lesbianes
32. Baixar-se software de la xarxa
33. Consultar biblioteques, enciclopèdies, diccionaris, atles
34. Trucar per telèfon a través d'Internet
35. Arreglar o confirmar trobades amb els amics
36. Organitzar les activitats dels nens
37. Buscar receptes de cuina
38. Contactar amb amics quan està desanimat
La societat xarxa a Catalunya 489 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
162. Hi ha estudis i enquestes que diuen que molta gent utilitza Internet per mirar pornografia. Segons el que vostè sap o ha sentit, creu que això és cert? Enquestador: LLEGIU
1. És cert 2. És cert però no tant com diuen 3. No és cert
163. Amb quina de les següents afirmacions està vostè més d'acord? Enquestador: LLEGIU
1. S'hauria de prohibir el porno en Internet per a tothom 2. S'hauria de prohibir el porno en Internet únicament als menors de 18 anys 3. Cadascú ha de ser lliure de mirar el que vulgui en Internet
164. Ens pot dir quines són les 5 últimes pàgines d’Internet que ha visitat?
1 ✍
2 ✍
3 ✍
4 ✍
5 ✍
165. Em podria citar 5 noms dels favorits que vostè té al seu ordinador?
1 ✍
2 ✍
3 ✍
4 ✍
5 ✍
166. En general, quin idioma utilitza o tria més freqüentment a...? 0. NP 1. Català 2. Castellà 3. Anglès 4. Un altre
1. ... les pàgines d’Internet que visita
2. ... els correus electrònics que intercanvia
3. ... els xats o newsgroups en els que participa
4. ... la seva pàgina d’inici en Internet
La societat xarxa a Catalunya 490 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
167. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió les pàgines web de les administracions següents? Enquestador: marqueu la resposta, amb una creu, a la taula adjunta
168. En els casos afirmatius, per quin motiu principal l'ha visitada? Enquestador: LLEGIU i anoteu el codi corresponent a la taula adjunta
1. Per buscar informació 2. Per fer algun tràmit o gestió 3. Per opinar i participar en decisions de l'administració
169. Ho ha trobat útil? Enquestador: marqueu la resposta, amb una creu, a la taula adjunta 167
1. Sovint 2. En alguna 3. Mai 168. Motiu 169. Utilitat
ocasió 1. Sí 2. No
1. Ajuntament
2. Diputació
3. Generalitat de Catalunya
4. Hisenda
5. Seguretat social
6. Unió Europea
7. Una altra administració. Especifiqueu-la: _______________________________✍
Passeu a pregunta 174
La societat xarxa a Catalunya 491 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
K. NO USUARIS
Finalitzem aquesta entrevista amb unes poques preguntes sobre Internet
170. Sap vostè què és Internet?
1. Sí 2. No en sap molt, però n’ha sentit parlar 3. No ⇒ passeu a pregunta 174
171. Per quin motiu no utilitza vostè Internet?
01. Perquè no sap com funciona 02. Perquè no sap per a què serveix 03. Perquè és molt car 04. Perquè no ha tingut temps per posar-s’hi 04. Perquè és molt lent 05. Perquè no té l'equip informàtic necessari 06. Perquè té la sensació de què li poden vigilar 07. Perquè pot introduir virus perillosos 08. Per un altre motiu. Especifiqueu-lo: ________________________________________________✍
172. Vostè creu que un dia o altre acabarà coneixent i utilitzant Internet?
1. Sí, segur 2. Podria ser 3. No
173. En alguna ocasió ha demanat o ha rebut d’algun familiar, amic o company alguna informació o documentació obtinguda a Internet?
1. Sí, sovint 2. Sí, en alguna ocasió 3. No
Per a totes les persones entrevistades
L. Nivell d’ingressos
174. Per últim, ens pot indicar en aquesta targeta (Enquestador: mostreu la targeta 6) els ingressos mensuals nets de tots els membres de la llar? Només cal que indiqui el grup d’ingressos al que més s’apropa el seu
1. Menys de 75.000 pessetes (Menys de 451 euros) TARGETA 6 2. Entre 75.000 i 125.000 pessetes (De 451 a 751 euros) 3. Entre 125.001 i 210.000 pessetes (De 751,1 a 1.262 euros) 4. Entre 210.001 i 420.000 pessetes (De 1.262,1 a 2.525 euros) 5. Entre 420.001 i 675.000 pessetes (De 2.525,1 a 4.057 euros) 6. Entre 675.001 a 1.000.000 de pessetes (De 4.057,1 a 6.010 euros) 7. Més d’1.000.000 de pessetes (Més de 6.010 euros)
La societat xarxa a Catalunya 492 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
Full d'observació (a omplir per l'enquestador/a)
Dades sobre les condicions de l'entrevista
A. Hora de finalització de l'entrevista _________h. _________ mn.
B. Durada total (en minuts) de l'entrevista _________ mn.
C. En quina llengua s'ha desenvolupat l'entrevista
1. Català 2. Castellà 3. Ambdues, predominant català 4. Ambdues, predominant castellà 5. Una altra situació. Especifiqueu-la: _________________________________________________✍
D. Lloc on s'ha realitzat l'entrevista
1. Domicili (porta d'entrada) 2. Domicili ( interior) 3. Carrer o exterior 4. Lloc de treball 5. Bar o similar 6. En un altre lloc. Especifiqueu-lo: ___________________________________________________✍
E. Presència de terceres persones durant l'entrevista
1. No hi ha hagut 2. Parella 3. Altres familiars (fills, etc.) 4. Amics o veïns 5. Altres persones o no especificables
F. Com valoraries l'actitud de la persona entrevistada durant l'entrevista de 0 (gens o molt dolent) a 10 (molt o molt bé)
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 99. NS
1. Interès en el tema
2. Facilitat per contestar
3. Sinceritat en les respostes
4. Condicions de l'entrevista (comoditat, interrupcions molestes, etc.)
Dades sobre l'habitatge i l'entorn on viu la persona entrevistada
G. A quin tipus d'habitatge viu aquesta persona?
1. Pis 2. Casa unifamiliar entremitgeres (tipologia de poble tradicional) 3. Casa unifamiliar adossada 4. Casa unifamiliar aïllada 5. Un altre tipus d'habitatge. Especifiqueu-lo: ___________________________________________✍
La societat xarxa a Catalunya 493 Qüestionaris
http://www.uoc.edu/in3/pic
H. Equipaments observables de la casa o edifici 1. Sí 2. No 9. No ho sap
1. Jardí comunitari
2. Jardí particular
3. Piscina comunitària
4. Piscina particular
5. Porter
I. Aspecte de l'habitatge
1. Standing alt: casa, pis o torre modern o antic però de grans dimensions i/o acabats de luxe 2. Standing mitjà: casa o pis sense atributs de luxe, de dimensió mitjana i acabats mitjans 3. Standing popular-urbà: casa o pis de dimensions reduïdes i acabats i decoració senzills 4. Standing modest: casa o pis de dimensions molt reduïdes, amb condicions
d'habitabilitat deteriorades 9. No ho sap
J. Tipus d'hàbitat on viu la persona entrevistada
1. Nucli urbà 2. Urbanització 3. Disseminat 4. Una altra possibilitat. Especifiqueu-la: ________________________________________________✍
K. Saps si és possible accedir a casa d'aquesta persona utilitzant transport públic?
1. Sí, fàcilment 2. Sí, però amb dificultat 3. No
Només si la persona entrevistada viu en un bloc de pisos
L1. Quants pisos hi ha en aquest edifici?
_____ pisos
L2. En quin pis viu la persona entrevistada?
______ pis
L3. Té ascensor?
1. Sí 2. No
L4. Nivell de neteja i conservació de les zones comunes de l'edifici. De 0 (molt dolent) a 10 (molt correcte)
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 99. NS
1. Neteja i conservació d'escales i portal
2. Neteja i conservació de l'ascensor (si n'hi ha)
Annex 3
DEFINICIÓ I DESCRIPCIÓ DE VARIABLES CONSTRUÏDES
APARTATS
Bloc A: Dades sociodemogràfiques i context familiar ................................................................................................ 499 Bloc B: Formació i llengua......................................................................................................................................... 503 Bloc C: Situació laboral i professional ....................................................................................................................... 509 Bloc D: Activitats quotidianes i ocupació del temps................................................................................................... 515 Bloc E: Dotació tecnològica a la llar .......................................................................................................................... 519 Bloc F: Utilització d’Internet ....................................................................................................................................... 521 Bloc G: Relacions personals i sociabilitat .................................................................................................................. 525 Bloc H: Identitat ......................................................................................................................................................... 531 Bloc I: Desenvolupament personal ............................................................................................................................ 533 Bloc J: Usuaris: formes d’ús d’Internet ...................................................................................................................... 537 Bloc K: No usuaris ..................................................................................................................................................... 543 Bloc L: Nivell d’ingressos........................................................................................................................................... 545
La societat xarxa a Catalunya 497 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
L’anàlisi quantitativa de les dades obtingudes a través del qüestionari requereix la definició de
variables analítiques. Per aquest motiu, un cop codificat el qüestionari i verificada la
consistència de les dades, s’han definit un miler de variables: les obtingudes directament a
partir del qüestionari, i la resta. La seva construcció ha consistit, bàsicament, en l’agrupació
dels valors de les variables directes del qüestionari en intervals significatius o en la combinació
d’algunes d’elles. Amb la finalitat d’evitar ambigüitats en la lectura de les taules hem descrit les
variables construïdes. A continuació s’especifica el nom, la definició i les categories de
cadascuna d’elles.
La societat xarxa a Catalunya 499 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Bloc A: Dades sociodemogràfiques i context familiar
v0d Llengua –català o castellà– amb què se sent més còmode per a fer l'entrevista
Variable definida directament a partir de la pregunta 0 del qüestionari.
v1_r1d Nombre de membres de la llar
Variable definida a partir de la pregunta 1 del qüestionari.
Valors de la variable: 1 persona; 2 persones; 3 persones; 4 persones; més de 4
persones.
v2_r1 Posició a la llar de la persona entrevistada
Variable definida a partir de la pregunta 2 del qüestionari.
Valors de la variable: Cap de família; Espòs/a o parella; Fill/a; Altres familiars /
no familiars.
v3d Gènere de l’entrevistat
Variable definida directament a partir de la pregunta 3 del qüestionari.
v4d Edat de l'entrevistat
Variable definida a partir de la pregunta 4 del qüestionari
Diferència entre 2001 i l’any de naixement de l’entrevistat.
v4_r1 Edat de l'entrevistat (intervals de 5 anys)
Variable definida a partir de la pregunta 4 del qüestionari. Agrupació de les
edats en intervals de 5 anys.
Valors de la variable: De 15 a 19; De 20 a 24; ... ; 85 o més.
v4_r2 Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)
Variable definida a partir de la pregunta 4 del qüestionari. Agrupació de les
edats en intervals de 10 anys.
Valors de la variable: De 15 a 24; De 25 a 34; ... ; 75 o més.
v4_r2d Edat de l’entrevistat (3 intervals)
Variable definida a partir de la pregunta 4 del qüestionari. Agrupació de les
edats en 3 trams.
Valors de la variable: De 15 a 29; De 30 a 49; 50 o més.
v4_r3d Entrevistats nascuts fins al 1973 i després
Variable definida a partir de la pregunta 4 del qüestionari.
Valors de la variable: Entrevistats nascuts fins al 1973; Entrevistats nascuts
després del 1973.
v5d Estat civil de l’entrevistat
Variable definida directament a partir de la pregunta 5 del qüestionari.
v6_2r2 Origen geogràfic de l'entrevistat
Variable definida a partir de la pregunta 6 del qüestionari.
Valors de la variable: Barcelona; Resta Regió Metropolitana; Resta de
Catalunya; Andalusia; Resta d’Espanya; Àfrica del Nord; Àfrica subsahariana;
Continent Indi; Llatinoamèrica; Resta; NS/NC.
La societat xarxa a Catalunya 500 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
v6_2r1d1 Origen geogràfic de l'entrevistat
Variable definida a partir de la pregunta 6 del qüestionari.
Valors de la variable: Barcelona; Resta Regió Metropolitana; Resta de
Catalunya; Andalusia; Resta d’Espanya; Àfrica del Nord i subsahariana;
Llatinoamèrica; Resta.
v6_2r1d2 Origen geogràfic de l'entrevistat (Nascut a Catalunya o fora de Catalunya)
Variable definida a partir de la pregunta 6 del qüestionari.
Valors de la variable: Nascut a Catalunya; Nascut fora de Catalunya.
v6_2r1d3 Origen geogràfic de l'entrevistat (Resta d'Espanya i resta del món)
Variable definida a partir de la pregunta 6 del qüestionari.
Valors de la variable: Resta d’Espanya; Resta del món.
v6_2r1d4 Origen geogràfic de l’entrevistat (Àfrica, Llatinoamèrica, resta de l’estranger)
Variable definida a partir de la pregunta 6 del qüestionari.
Valors de la variable: Àfrica; Llatinoamèrica; Resta de l’estranger.
v7_r1 Any d’arribada a Catalunya (10 intervals)
Variable definida a partir de la pregunta 7 del qüestionari. Agrupació dels anys
en intervals de 10.
Valors de la variable: Nascuts a Catalunya; Del 1913 al 1922; Del 1923 al 1932;
Del 1933 al 1942; Del 1943 al 1952; Del 1953 al 1962; Del 1963 al 1972; Del
1973 al 1982; Del 1983 al 1992; Del 1993 al 2002; NS/NC.
v7_r1d Any d’arribada a Catalunya (3 intervals)
Variable definida a partir de la pregunta 7 del qüestionari. Agrupació dels anys
en 3 intervals.
Valors de la variable: Nascuts a Catalunya; Del 1913 al 1952; Del 1953 al 1972;
Del 1973 al 2002.
v8_1br1d Origen geogràfic del pare de l'entrevistat
v8_2br1d Origen geogràfic de la mare de l'entrevistat
Variables definides a partir de la pregunta 8 del qüestionari.
Valors de les variables: Barcelona i Regió Metropolitana; Resta de Catalunya;
Andalusia; Resta d’Espanya; Àfrica de Nord i subsahariana; Llatinoamèrica;
Resta; NS/NC.
v8_1br2d Origen geogràfic del pare de l'entrevistat (Nascut a Catalunya o fora de
Catalunya)
v8_2br2d Origen geogràfic de la mare de l'entrevistat (Nascuda a Catalunya o fora de
Catalunya)
Variables definides a partir de la pregunta 8 del qüestionari.
Valors de les variables: Nascut a Catalunya; Nascut fora de Catalunya.
v9_r1d Mobilitat residencial
Variable definida a partir de la pregunta 9 del qüestionari. Si respon que sí, li
assignem mobilitat alta i si respon que no, li assignem mobilitat baixa.
La societat xarxa a Catalunya 501 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Valors de la variable: Alta; Baixa.
La societat xarxa a Catalunya 503 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Bloc B: Formació i llengua
v11d Llengua de l’entrevistat
Variable definida directament a partir de la pregunta 11 del qüestionari.
v11_g Pràctica d'identitat catalana
Variable definida a partir de les preguntes 11, 12, 14 i 155 del qüestionari.
Assignem el valor Identitat catalana a la persona per a qui el català és la seva
llengua, l’empra habitualment per a parlar a casa seva i amb els amics i veu
les notícies més freqüentment pels canals de televisió TV3, Canal 33/K33 o
City TV.
Valors de la variable: Identitat catalana; No identitat catalana.
v11_g2 Pràctica d'identitat lingüística catalana
Variable definida a partir de les preguntes 11, 12 i 14 del qüestionari. Assignem
el valor Identitat lingüística catalana a la persona per a qui el català és la seva
llengua i l’empra habitualment per a parlar a casa seva i amb els amics.
Valors de la variable: Identitat lingüística catalana; No identitat lingüística
catalana.
v11_g3 Pràctica d'identitat catalana a Internet
Variable definida a partir de la pregunta 166 del qüestionari. Assignem el valor
Identitat catalana a Internet a la persona per a qui el català és la llengua que
utilitza o tria més freqüentment a les pàgines d’Internet que visita, als correus
electrònics que intercanvia, als xats o newsgroups en què participa i a la seva
pàgina d’inici a Internet.
Valors de la variable: Identitat catalana a Internet; No identitat catalana a
Internet.
v11_g4 Pràctica d'identitat lingüística espanyola
Variable definida a partir de les preguntes 11, 12 i 14 del qüestionari. Assignem
el valor Identitat lingüística espanyola a la persona per a qui el castellà és la
seva llengua i l’empra habitualment per a parlar a casa seva i amb els amics.
Valors de la variable: Identitat espanyola; No identitat espanyola.
v12d Monolingüisme/bilingüisme
Variable definida a partir de les preguntes 12, 13 i 14 del qüestionari. Per a la
definició d’aquesta variable cal assignar valors a les diferents respostes: valor 3
a les persones que utilitzen el català, valor 1 a les que utilitzen el castellà i valor
2 a les que utilitzen ambdues llengües per igual. Assignem Monolingüe castellà
a les que tenen valor 3, A prop monolingüe castellà a les que tenen valor 4 o 5,
Bilingüe a les que tenen valor 6, A prop monolingüe català a les que tenen valor
7 o 8 i Monolingüe català a les que tenen valor 9.
La societat xarxa a Catalunya 504 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Valors de la variable: Monolingüe castellà; A prop monolingüe castellà;
Bilingüe; A prop monolingüe català; Monolingüe català.
v16d Nivell màxim d'estudis acabats
Variable definida directament a partir de la pregunta 16 del qüestionari.
v16_r Nivell educatiu
Variable definida a partir de les preguntes 16, 18 i 19 del qüestionari. S’han
agrupat les persones que, com a molt, tenen la primària completa i actualment
no estudien, les que tenen la secundària finalitzada i actualment no estudien,
les que fan actualment estudis secundaris o universitaris i, finalment, les que
tenen estudis superiors finalitzats.
Valors de la variable: Primària i menys; Secundària finalitzada; Estudiants;
Estudis superiors finalitzats.
v17_r1 Quina carrera o especialitat ha fet
Variable definida a partir de la pregunta 17 del qüestionari.
Valors de la variable: Batxillerat; Formació professional o mòdul professional o
de grau superior; Estudis universitaris d’humanitats; Estudis universitaris de
ciències experimentals i de la salut; Estudis universitaris de ciències socials i
jurídiques; Estudis universitaris d’ensenyaments tècnics; NS/NC.
Nota: queden excloses les persones sense estudis o amb estudis primaris.
v17_r1d Carrera o especialitat per àmbits temàtics
Variable definida a partir de la pregunta 17 del qüestionari.
Valors de la variable: Estudis universitaris d’humanitats; Estudis universitaris de
ciències experimentals i de la salut; Estudis universitaris de ciències socials i
jurídiques; Estudis universitaris d'ensenyaments tècnics.
Nota: només inclou les persones que actualment cursen estudis universitaris.
v19_2r1 Carrera o especialitat en curs
Variable definida a partir de la pregunta 19 del qüestionari.
Valors de la variable: Batxillerat; Formació professional o mòdul professional o
de grau superior; Accés universitat majors de 25 anys; Estudis universitaris
d’humanitats; Estudis universitaris de ciències experimentals i de la salut;
Estudis universitaris de ciències socials i jurídiques; Estudis universitaris
d’ensenyaments tècnics; NS/NC.
Nota: queden excloses les persones que actualment no cursen estudis.
v21_1d Intensitat correu electrònic al centre de formació
Variable definida directament a partir de la pregunta 21.1 del qüestionari.
v21_2d Intensitat Internet al centre de formació
Variable definida directament a partir de la pregunta 21.2 del qüestionari.
v21_1r1d Ús diari de correu electrònic a casa, a la feina o al centre de formació
La societat xarxa a Catalunya 505 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Variable definida a partir de les preguntes 21, 48, 49 i 82 del qüestionari.
Comptabilitzem el nombre de persones que utilitzen correu electrònic un cop al
dia o més des de casa, la feina o el centre de formació.
Valors de la variable: No utilitza correu electrònic diàriament; Utilitza correu
electrònic diàriament.
v21_1r2d Ús diari d'Internet a casa, a la feina o al centre de formació
Variable definida a partir de les preguntes 21, 48, 49 i 82 del qüestionari.
Comptabilitzem el nombre de persones que utilitzen Internet un cop al dia o
més des de casa, la feina o el centre de formació.
Valors de la variable: No utilitza Internet diàriament; Utilitza Internet diàriament.
v21_1r3d Ús setmanal de correu electrònic a casa, a la feina o al centre de formació
Variable definida a partir de les preguntes 21, 48, 49 i 82 del qüestionari.
Comptabilitzem el nombre de persones que utilitzen correu electrònic almenys
un cop per setmana des de casa, la feina o el centre de formació, però que no
ho fan diàriament.
Valors de la variable: No utilitza correu electrònic setmanalment; Utilitza correu
electrònic setmanalment.
v21_1r4d Ús setmanal d'Internet a casa, a la feina o al centre de formació
Variable definida a partir de les preguntes 21, 48, 49 i 82 del qüestionari.
Comptabilitzem el nombre de persones que utilitzen Internet almenys un cop
per setmana des de casa, la feina o el centre de formació, però que no ho fan
diàriament.
Valors de la variable: No utilitza Internet setmanalment; Utilitza Internet
setmanalment.
v21_1r5d Ús mensual de correu electrònic a casa, a la feina o al centre de formació
Variable definida a partir de les preguntes 21, 48, 49 i 82 del qüestionari.
Comptabilitzem el nombre de persones que utilitzen correu electrònic almenys
un cop al mes des de casa, la feina o el centre de formació, però que no ho fan
diàriament ni setmanalment.
Valors de la variable: No utilitza correu electrònic mensualment; Utilitza correu
electrònic mensualment.
v21_1r6d Ús mensual d'Internet a casa, a la feina o al centre de formació
Variable definida a partir de les preguntes 21, 48, 49 i 82 del qüestionari.
Comptabilitzem el nombre de persones que utilitzen Internet almenys un cop al
mes des de casa, la feina o el centre de formació, però que no ho fan
diàriament ni setmanalment.
Valors de la variable: No utilitza Internet mensualment; Utilitza Internet
mensualment.
v21_1r7d Ús anual de correu electrònic a casa, a la feina o al centre de formació
La societat xarxa a Catalunya 506 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Variable definida a partir de les preguntes 21, 48, 49 i 82 del qüestionari.
Comptabilitzem el nombre de persones que utilitzen correu electrònic almenys
un cop a l’any des de casa, la feina o el centre de formació, però que no ho fan
diàriament, setmanalment ni mensualment.
Valors de la variable: No utilitza correu electrònic anualment; Utilitza correu
electrònic anualment.
v21_1r8d Ús anual d'Internet a casa, a la feina o al centre de formació
Variable definida a partir de les preguntes 21, 48, 49 i 82 del qüestionari.
Comptabilitzem el nombre de persones que utilitzen Internet almenys un cop a
l’any des de casa, la feina o el centre de formació, però que no ho fan
diàriament, setmanalment ni mensualment.
Valors de la variable: No utilitza Internet anualment; Utilitza Internet anualment.
v21_1r1 Periodicitat d'ús d'Internet a casa, a la feina o al centre de formació
Variable definida a partir de les variables v21_1r2d, v21_1r4d, v21_1r6d i
v21_1r8d. Comptabilitzem el nombre de persones que utilitzen Internet
diàriament, setmanalment, mensualment i anualment.
Valors de la variable: Ús diari d’Internet; Ús setmanal d’Internet; Ús mensual
d’Internet; Ús anual d’Internet.
v21_1r2 Periodicitat d'us de correu electrònic a casa, a la feina o al centre de formació
Variable definida a partir de les variables v21_1r1d, v21_1r3d, v21_1r5d i
v21_1r7d. Comptabilitzem el nombre de persones que utilitzen correu electrònic
diàriament, setmanalment, mensualment i anualment.
Valors de la variable: Ús diari de correu electrònic; Ús setmanal de correu
electrònic; Ús mensual de correu electrònic; Ús anual de correu electrònic.
V23_r1d Hores d’estudi dels entrevistats que estudien (intervals)
Variable definida a partir de la pregunta 23 del qüestionari. Agrupació dels
valors en 3 intervals.
Valors de la variable: De 1 a 20 hores; De 21 a 40 hores; 41 o més hores.
Nota: queden exclosos tots els qui no estudien.
v25_r1d Activitat de capacitació professional
Variable definida a partir de la pregunta 25 del qüestionari. Les persones que
durant els darrers dos anys han fet algun curs no reglat encaminat a millorar la
seva capacitació tècnica o personal, ja sigui presencial o virtual, tenen una
activitat de capacitació professional positiva; les que no n’han fet cap, la tenen
negativa.
Valors de la variable: Positiva; Negativa.
v25_r2 Índex de desenvolupament professional
Variable definida a partir de les preguntes 25, 26, 27, 28 i 29 del qüestionari.
Per a la definició d’aquesta variable cal assignar punts a diversos fets. Si durant
els darrers 2 anys la persona ha fet alguna mena de curs presencial no reglat
La societat xarxa a Catalunya 507 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
encaminat a millorar la seva capacitació tècnica o professional, té 4 punts. En
cas contrari té 0 punts. Si ha fet algun curs d’Internet o d’informàtica, d’idiomes,
de reciclatge professional o d’algun altre tipus, té 1 punt; i si és un màster, en té
2. En cas contrari, té 0 punts. Si durant la setmana passada ha vist algun dels
programes de televisió següents: Aleph, Grandes documentales, Horitzons,
National Geographic, Paisatges de la Terra, Planeta Terra, Punt Omega, Segle
XX o Universitat Oberta, o ha visitat pàgines web relacionades amb la seva
feina, professió o estudis o ha consultat llibres, revistes especialitzades o
documentació sobre temes relacionats amb la seva professió o estudis o ha
llegit llibres relacionats amb la seva professió o estudis, té 1 punt. En cas
contrari, té 0 punts. Si al llarg de l’any 2001 ha assistit a congressos,
conferències, simpòsiums, etc. relacionats amb la seva professió o els seus
estudis, té 2 punts. En cas contrari, té 0 punts. Si al llarg de l’any 2001 ha tingut
alguna despesa en concepte de formació no reglada, té 3 punts. En cas
contrari, té 0 punts. Assignem un índex Baix si les persones entrevistades
tenen de 0 a 6 punts, un índex Mitjà si tenen de 7 a 12 punts i un índex Alt si
tenen de 13 a 19 punts.
Valors de la variable: Baix; Mitjà; Alt.
La societat xarxa a Catalunya 509 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Bloc C: Situació laboral i professional
v30_1r2d Situació laboral de l'entrevistat segons treball anterior
Variable definida a partir de la pregunta 30 del qüestionari.
Valors de la variable: Ocupat; Aturat; Inactiu i no havia treballat abans; Inactiu i
havia treballat abans.
v32_1r2d Activitat de l'empresa (per a les persones que han treballat)
Variable definida a partir de la pregunta 32 del qüestionari.
Valors de la variable: Sector primari (agricultura, ramaderia, caça, silvicultura,
pesca i indústries extractives); Sector indústria manufacturera, electricitat, gas i
aigua; Construcció; Comerç, reparació de vehicles de motor i articles personals,
hostaleria; Transport, emmagatzematge i comunicacions; Finances i immobles
(intermediació financera, activitats immobiliàries i de lloguer, serveis
empresarials); Administració pública, defensa i seguretat social obligatòria;
Serveis socials (educació, activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials i
altres activitats socials i de serveis a la comunitat); Servei domèstic.
Nota: queden excloses totes les persones que no han treballat mai i els NS/NC.
v33_1r3d Activitat que es duu a terme en el lloc de treball
Variable definida a partir de la pregunta 33 del qüestionari.
Valors de la variable: Personal directiu de les empreses i de les administracions
públiques; Tècnics i professionals científics i intel· lectuals; Tècnics i
professionals de suport; Empleats administratius; Treballadors de serveis de
restauració, serveis personals, protecció i venedors de comerços; Treballadors
qualificats en activitats agràries i pesqueres; Treballadors qualificats (artesans i
treballadors qualificats de les indústries manufactureres, operadors
d'instal· lacions i maquinària i muntadors); Treballadors no qualificats.
Nota: queden excloses totes les persones que no han treballat mai.
v33_1r4d Activitat que es duu a terme al lloc de treball
Variable definida a partir de la variable v33_1r3d. Està construïda exactament
igual que l’anterior i només difereix en l’ordre dels seus valors.
Valors de la variable: Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres;
Treballadors no qualificats; Treballadors de la indústria qualificats i muntadors;
Treballadors de serveis de restauració, personals, etc.; Empleats
administratius; Tècnics i professionals de suport; Tècnics i professionals
científics i intel· lectuals; Personal directiu de les empreses i de les
administracions públiques.
Nota: queden excloses totes les persones que no han treballat mai.
v34d Nombre de persones que treballen en l'empresa o organització on treballa
l’entrevistat
Variable definida directament a partir de la pregunta 34 del qüestionari.
La societat xarxa a Catalunya 510 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
v35_r1 Nivell de categoria professional de l'entrevistat
Variable definida a partir de la pregunta 35 del qüestionari. Els assignem la
categoria Baixa en cas que siguin dependents i treballadors de comerç, altres
treballadors de serveis, obrers de la indústria i de la construcció qualificats o
obrers de la indústria i de la construcció no qualificats; els assignem la
categoria Mitjana en cas que siguin empresaris sense assalariats, autònoms
amb assalariats, autònoms sense assalariats, tècnics mitjans, personal
administratiu i comercial, capatassos i encarregats o cossos de seguretat de
l'Estat; els assignem la categoria Alta en cas que siguin empresaris amb
assalariats, professionals liberals o tècnics superiors.
Valors de la variable: Alta; Mitjana; Baixa
Nota: queden excloses totes les persones que no han treballat mai.
V35_2g1 Mobilitat social de l’entrevistat respecte al cap de família, o del cap de família
entrevistat respecte al seu pare
Variable definida a partir de la pregunta 35 del qüestionari. Aquesta variable
indica la mobilitat social de la persona entrevistada, respecte al seu pare en cas
que sigui cap de família i respecte al cap de família en cas contrari. Per a fer-
ho, utilitzem les variable 36_r1 i 36_2r1.
Valors de la variable: Mobilitat: +2 posicions; Mobilitat: +1 posicions; Mobilitat: 0
posicions; Mobilitat: -1 posicions; Mobilitat: -2 posicions.
v36_2r1 Categoria professional del cap de família (o del pare de l'entrevistat cap de
família)
Variable definida a partir de la pregunta 36 del qüestionari. Assignem la
categoria Baixa en cas que les persones entrevistades siguin dependents i
treballadors de comerç, altres treballadors de serveis, obrers de la indústria i de
la construcció qualificats o obrers de la indústria i de la construcció no
qualificats; els assignem la categoria Mitjana en cas que siguin empresaris
sense assalariats, autònoms amb assalariats, autònoms sense assalariats,
tècnics mitjans, personal administratiu i comercial, capatassos i encarregats o
cossos de seguretat de l'Estat; els assignem la categoria Alta en cas que siguin
empresaris amb assalariats, professionals liberals o tècnics superiors.
Valors de la variable: Alta; Mitjana; Baixa.
v38_r1 Estabilitat laboral de l'entrevistat
Variable definida a partir de les preguntes 38, 39 i 40 del qüestionari. Les
persones que han treballat en una empresa i fa menys de 2 anys que treballen,
considerem que pertanyen al valor Inici vida professional. Les persones que
han treballat més de 5 anys a l’empresa o només han treballat a l’empresa
actual, considerem que pertanyen a la categoria Alta. Les persones que han
treballat entre 2 i 5 anys a l’empresa o no han treballat en més de tres
empreses en aquests últims anys i no han estat a l’atur, considerem que
La societat xarxa a Catalunya 511 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
pertanyen a la categoria Mitjana. La resta de persones, considerem que
pertanyen a la categoria Baixa.
Valors de la variable: Inici vida professional; Alta; Mitjana; Baixa.
Nota: queden exclosos els qui no treballen.
v41_r1 Nivell de desenvolupament professional
Variable definida a partir de les preguntes 41, 42 i 43 del qüestionari. Si en els
últims 2 anys ha tingut algun tipus de promoció professional, li han apujat el sou
més enllà del que li pertocava per conveni i creu que actualment utilitza els
mateixos coneixements tècnics o més que fa 2 anys, li assignem el valor Alt. Si
en els últims 2 anys ha tingut algun tipus de promoció professional o li han
apujat el sou més enllà del que li pertocava per conveni i creu que a l’actualitat
utilitza més coneixements tècnics que fa 2 anys, li assignem el valor Mitjà. Si en
els últims 2 anys ha tingut algun tipus de promoció professional o li han apujat
el sou més enllà del que li pertocava per conveni o creu que a l’actualitat utilitza
més coneixements tècnics que fa 2 anys, li assignem el valor Baix. Si no
treballa, li assignem el valor Nul.
Valors de la variable: Alt; Mitjà; Baix; Nul.
Nota: queden exclosos els qui no treballen.
v48_1rd Freqüència d'ús de correu electrònic a la feina per motius de treball (d, s, m)
Variable definida a partir de la pregunta 48 del qüestionari. Assignem el valor
Diàriament si fan servir el correu electrònic un cop al dia o més, Setmanalment
si el fan servir com a mínim un cop per setmana i Mensualment si l’utilitzen com
a mínim un cop al mes.
Valors de la variable: Diàriament; Setmanalment; Mensualment.
Nota: queden exclosos els qui no treballen.
v48_1rd2 Freqüència d'ús de correu electrònic a la feina per motius de treball (d, s, m, a o
m)
Variable definida a partir de la pregunta 48 del qüestionari. Assignem el valor
Diàriament si fan servir el correu electrònic un cop al dia o més, Setmanalment
si el fan servir com a mínim un cop per setmana, Mensualment si el fan servir
com a mínim un cop al mes i Anualment o mai si el fan servir un cop a l’any o
no l’utilitzen.
Valors de la variable: Diàriament; Setmanalment, Mensualment; Anualment o
mai.
Nota: queden exclosos els qui no treballen.
v48_2rd Freqüència d'ús d’Internet a la feina per motius de treball (d, s, m)
Variable definida a partir de la pregunta 48 del qüestionari. Assignem el valor
Diàriament si fan servir el correu electrònic un cop al dia o més, Setmanalment
si el fan servir com a mínim un cop per setmana i Mensualment si l’utilitzen com
a mínim un cop al mes.
La societat xarxa a Catalunya 512 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Valors de la variable: Diàriament; Setmanalment; Mensualment.
Nota: queden exclosos els qui no treballen.
v48_2rd2 Freqüència d’ús d’Internet a la feina per motius de treball (d, s, m, a o m)
Variable definida a partir de la pregunta 48 del qüestionari. Assignem el valor
Diàriament si fan servir el correu electrònic un cop al dia o més, Setmanalment
si el fan servir com a mínim un cop per setmana, Mensualment si el fan servir
com a mínim un cop al mes i Anualment o mai si l’utilitzen un cop a l’any o no
l’utilitzen.
Valors de la variable: Diàriament; Setmanalment; Mensualment; Anualment o
mai.
Nota: queden exclosos els qui no treballen.
v49_1rd Freqüència d’ús de correu electrònic a la feina per motius personals (d, s, m)
Variable definida a partir de la pregunta 49 del qüestionari. Assignem el valor
Diàriament si fan servir el correu electrònic un cop al dia o més, Setmanalment
si el fan servir com a mínim un cop per setmana i Mensualment si l’utilitzen com
a mínim un cop al mes.
Valors de la variable: Diàriament; Setmanalment; Mensualment.
Nota: queden exclosos els qui no treballen.
v49_1rd2 Freqüència d'ús de correu electrònic a la feina per motius personals (d, s, m, a
o m)
Variable definida a partir de la pregunta 49 del qüestionari. Assignem el valor
Diàriament si fan servir el correu electrònic un cop al dia o més, Setmanalment
si l’utilitzen com a mínim un cop per setmana, Mensualment si el fan servir com
a mínim un cop al mes i Anualment o mai si l’utilitzen un cop a l’any o no
l’utilitzen.
Valors de la variable: Diàriament; Setmanalment; Mensualment; Anualment o
mai.
Nota: queden exclosos els qui no treballen.
v49_2rd Freqüència d’ús d’Internet a la feina per motius personals (d, s, m)
Variable definida a partir de la pregunta 49 del qüestionari. Assignem el valor
Diàriament si fan servir el correu electrònic un cop al dia o més, Setmanalment
si el fan servir com a mínim un cop per setmana i Mensualment si l’utilitzen com
a mínim un cop al mes.
Valors de la variable: Diàriament; Setmanalment; Mensualment.
Nota: queden exclosos els qui no treballen.
v49_2rd2 Freqüència d’ús d’Internet a la feina per motius personals (d, s, m, a o m)
Variable definida a partir de la pregunta 49 del qüestionari. Assignem el valor
Diàriament si fan servir el correu electrònic un cop al dia o més, Setmanalment
si el fan servir com a mínim un cop per setmana, Mensualment si l’utilitzen com
La societat xarxa a Catalunya 513 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
a mínim un cop al mes i Anualment o mai si el fan servir un cop a l’any o no
l’utilitzen.
Valors de la variable: Diàriament, Setmanalment, Mensualment, Anualment o
mai.
Nota: queden exclosos els qui no treballen.
v50m1d Hores setmanals d’Internet a la feina (intervals)
Variable definida a partir de la pregunta 50 del qüestionari.
Valors de la variable: De 1 a 2 hores; De 3 a 9 hores; 10 hores o més.
v51m2d Hores setmanals de feina (sense 0, en intervals)
Variable definida a partir de la pregunta 51 del qüestionari.
Valors de la variable: 39 hores o menys; 40 a 44 hores; 45 hores o més.
Nota: queden exclosos els qui no treballen.
v51_1g1 Total temps programat (hores per setmana)
Variable definida a partir de les variables v51m, v52m, v53m, v54m, v61g1.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 157.
v51_1g1d Total temps programat (hores per setmana, en intervals)
Variable definida a partir de la pregunta 51 del qüestionari.
Valors de la variable: Menys de 74 hores; De 75 a 101 hores; 102 hores o més.
v51_1g2d Total hores setmanals de temps no programat (hores per setmana)
Variable definida a partir de la variable v51_1g1d
Valors de la variable: valors enters entre 11 i 168.
v51_1g3d Total hores setmanals de temps no programat (hores per setmana, en intervals)
Variable definida a partir de la variable v51_1g3d.
Valors de la variable: Fins a 74 hores; De 75 a 101 hores; 102 hores o més.
v52m2d Hores desplaçament per feina (sense 0, en intervals)
Variable definida a partir de la pregunta 52 del qüestionari.
Valors de la variable: 1 hora; De 2 a 3 hores; De 3 a 9 hores; 10 hores o més.
La societat xarxa a Catalunya 515 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Bloc D: Activitats quotidianes i ocupació del temps
v53m Hores domèstiques dels dies laborables
Variable definida a partir de la pregunta 53 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 80.
v54m Hores domèstiques dels caps de setmana
Variable definida a partir de la pregunta 54 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 30.
v53_54md Total d’hores domèstiques a la setmana (intervals)
Variable definida a partir de les preguntes 53 i 54 del qüestionari.
Valors de la variable: 0 hores; De 1 a 5 hores; De 6 a 13 hores; De 14 a 25
hores; 26 hores o més.
v55_1r1 Entrevistat usuari o no usuari d’Internet
Variable definida a partir de la pregunta 55 del qüestionari.
Valors de la variable: Entrevistat usuari; Entrevistat no usuari.
v55_2d Mitjana d’hores a Internet (intervals)
Variable definida a partir de la pregunta 55 del qüestionari.
Valors de la variable: Baix (0,1-2h); Mitjà (2,1-7h); Alt (7.1 o + h).
v55_2m2d Usuaris que es connecten com a mínim un cop per setmana (intervals)
Variable definida a partir de la pregunta 55 del qüestionari.
Valors de la variable: 1 hora; De 2 a 3 hores; De 4 a 7 hores; De 8 a 14 hores;
15 hores o més.
v55_2r1 Intensitat d'ús del correu electrònic i d’Internet a la feina, al centre de formació,
a casa o a altres llocs
Variable definida a partir de la pregunta 55 del qüestionari.
Valors de la variable: Almenys un cop a l’any; Almenys un cop al mes; D’1 a 2
hores per setmana; De 3 a 10 hores per setmana; Més de 10 hores per
setmana.
v55_2r2 TOTAL d’hores setmanals a Internet (sense 0)
Variable definida a partir de la pregunta 55 del qüestionari.
Valors de la variable: D’1 a 10 hores; De 11 a 20 hores; De 21 a 30 hores; De
31 a 40 hores; De 41 a 50 hores; Més de 50 hores.
v56_1rd Realitza aquesta activitat: veure TV
v56_2rd Realitza aquesta activitat: veure vídeos o DVD
v56_3rd Realitza aquesta activitat: passejar
v56_4rd Realitza aquesta activitat: escoltar la ràdio
v56_5rd Realitza aquesta activitat: escoltar música
v56_6rd Realitza aquesta activitat: llegir premsa o revistes
v56_7rd Realitza aquesta activitat: llegir llibres
v56_8rd Realitza aquesta activitat: no fer res, badar
La societat xarxa a Catalunya 516 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
v56_9rd Realitza aquesta activitat: anar a bars, restaurants o discoteques
v56_13rd Realitza aquesta activitat: trobar-se amb familiars o amics
v56_14rd Realitza aquesta activitat: jugar amb l'ordinador o consola
v56_15rd Realitza aquesta activitat: xerrar amb la gent de casa, jugar amb els nens o
similar
v56_16rd Realitza aquesta activitat: activitats a casa relacionades amb el treball
professional
v56_17rd Realitza aquesta activitat: assistir a partits o competicions esportives
v56_18rd Realitza aquesta activitat: practicar esport o fer alguna activitat física
v56_20rd Realitza aquesta activitat: anar a l’església o lloc de culte de la seva religió
v56_21rd Realitza aquesta activitat: assistir a esdeveniments populars, festes o fires de
carrer
v56_22rd Realitza aquesta activitat: practicar algun hobby
Variables definides a partir de la pregunta 56 del qüestionari.
Valors de les variables: Mai; Esporàdicament; Setmanalment; Diàriament.
Nota: queden excloses les persones que no són usuàries d’Internet.
v56_10rd Realitza aquesta activitat: anar al cinema
v56_11rd Realitza aquesta activitat: anar a teatre, òpera o concerts
v56_12rd Realitza aquesta activitat: anar a museus, exposicions o conferències
v56_19rd Realitza aquesta activitat: assistir a manifestacions o reunions de sindicats,
partits polítics o entitats associatives
Variables definides a partir de la pregunta 56 del qüestionari.
Valors de la variable: Mai; Esporàdicament; Setmanalment i més sovint.
Nota: queden excloses les persones que no són usuàries d’Internet.
v59_1r Evolució de veure TV
v59_2r Evolució de veure vídeos o DVD
v59_3r Evolució de passejar
v59_4r Evolució d’escoltar la ràdio
v59_5r Evolució d’escoltar música
v59_6r Evolució de llegir premsa o revistes
v59_7r Evolució de llegir llibres
v59_8r Evolució de no fer res, badar
v59_9r Evolució d’anar a bars, restaurants o discoteques
v59_10r Evolució d’anar al cinema
v59_11r Evolució d’anar a teatre, òpera o concerts
v59_12r Evolució d’anar a museus, exposicions o conferències
v59_13r Evolució de trobar-se amb familiars o amics
v59_14r Evolució de jugar amb l'ordinador o consola
v59_15r Evolució de xerrar amb la gent de casa, jugar amb els nens o similar
v59_16r Evolució d’activitats a casa relacionades amb el treball professional
La societat xarxa a Catalunya 517 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
v59_17r Evolució d’assistir a partits o competicions esportives
v59_18r Evolució de practicar esport o fer alguna activitat física
v59_19r Evolució d’assistir a manifestacions o reunions de sindicats, partits polítics o
entitats associatives
v59_20r Evolució d’anar a l’església o lloc de culte de la seva religió
v59_21r Evolució d’assistir a esdeveniments populars, festes o fires de carrer
Variables definides a partir de la pregunta 59 del qüestionari.
Valors de les variables: Menys; No ha variat; Més.
Nota: queden excloses les persones que no són usuàries d’Internet.
v59_22r Evolució de practicar un hobby
Variable definida a partir de la pregunta 59 del qüestionari.
Valors de la variable: No ha variat; Ha variat.
Nota: queden excloses les persones que no són usuàries d’Internet.
v60g1d Hores al dia de xerrar amb la gent de casa (intervals)
Variable definida a partir de la pregunta 60 del qüestionari.
Valors de la variable: Fins a 30 minuts; De 31 minuts a 1 hora; De 1,01 a 2
hores; De 2,01 a 4 hores; Més de 4 hores.
v61md Hores diàries de dormir (intervals)
Variable definida a partir de la pregunta 61 del qüestionari.
Valors de la variable: De 1 a 6 hores; De 7 a 8 hores; 9 hores o més.
v62r1 Evolució del temps de dormir
Variable definida a partir de la pregunta 62 del qüestionari.
Valors de la variable: Menys; No ha variat; Més.
Nota: queden excloses les persones que no són usuàries d’Internet.
La societat xarxa a Catalunya 519 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Bloc E: Dotació tecnològica a la llar
v63_1g1 Índex d'equipament tecnològic màxim de la llar
Variable definida a partir de la pregunta 63 del qüestionari.
Valors de la variable: No té res; Només té telèfon o TV; Accés a mòbil propi;
Accés a 2 o més mòbils a la llar; Equipament audiovisual avançat; Equipament
informàtic bàsic; Equipament Internet simple; Equipament Internet d’alta
velocitat; Equipament Internet (S o AV) avançat.
v63_d Equipament audiovisual avançat
Variable definida a partir de la pregunta 63 del qüestionari. Comptabilitzem les
persones que tenen televisió per cable o abonament a televisió per satèl· lit de
pagament.
Valors de la variable: Té equipament audiovisual avançat; No té equipament
audiovisual avançat.
v63_1g1d Equipament informàtic
Variable definida a partir de la pregunta 63 del qüestionari. Comptabilitzem les
persones que tenen ordinador o agenda electrònica Palm Pilot o web CAM a la
llar.
Valors de la variable: No té ordinador ni agendes electròniques Palm Pilot ni
web CAM; Té ordinador o agendes electròniques Palm Pilot o web CAM.
v63_1g2d Equipament Internet
Variable definida a partir de la pregunta 63 del qüestionari. Comptabilitzem les
persones que tenen ordinador i connexió a Internet a la llar, o bé un Terminal
AOL a la llar, o bé una consola de videojocs amb accés a Internet i connexió a
Internet a la llar.
Valors de la variable: No té connexió a Internet a la llar; Té connexió a Internet
a la llar.
v63_1g3d Equipament Internet d’alta velocitat
Variable definida a partir de les preguntes 63 i 71 del qüestionari.
Comptabilitzem les persones que tenen connexió a Internet a la llar i que
responen que Sí a la pregunta 71 (tenen connexió d’alta velocitat).
Valors de la variable: No té a la llar connexió d’alta velocitat a Internet; Té a la
llar connexió d’alta velocitat a Internet.
v64_4g1 Nombre total de mòbils a la llar
Variable definida a partir de la pregunta 64 del qüestionari.
Valors de la variable: Llars sense mòbil; 1; 2; 3; 4; 5; 6; 7; 8; 9 o més mòbils a
la llar.
v65_1r1d Desconnexió d’Internet
Variable definida a partir de les preguntes 63.12 i 65 del qüestionari.
Valors de la variable: Tenen Internet; Tenien Internet i ja no en tenen.
La societat xarxa a Catalunya 520 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
v66_1r1 Motius de la manca de connexió
Variable definida a partir de la pregunta 66 del qüestionari.
Valors de la variable: Falta de coneixement; Falta de diners; Mala tecnologia;
Sensació de perill; La té en un altre lloc; Inutilitat; Altres; NS/NC.
Nota: queden excloses les persones que tenen connexió a Internet a casa.
v67_3r1 Quan es va instal· lar la connexió a Internet a casa, per primera vegada
(semestrals)
Variable definida a partir de la pregunta 67 del qüestionari.
Valors de la variable: 2a meitat de 2001 i gener de 2002; 1a meitat de 2001; 2a
meitat de 2000; 1a meitat 2000; 2a meitat 1999; 1a meitat de 1999; 2a meitat
de 1998; 1a meitat de 1998; 2a meitat de 1997; 1a meitat de 1997; 2a meitat de
1996; 1a meitat de 1996; 2a meitat de 1995; 1a meitat de 1995; 2a meitat de
1994; 1a meitat de 1994; Abans de 1994.
Nota: queden excloses les persones que no tenen connexió a Internet a casa.
v67_3r1d Antiguitat a Internet des de casa
Variable definida a partir de la pregunta 67 del qüestionari. Agrupació de les
dades per intervals. Si es va instal· lar Internet des de la 1a meitat de 2001 fins
a gener de 2002, se li assigna el valor Recent; si se’l va instal· lar des de la 1a
meitat de 1998 fins a la 2a meitat de 2000, se li assigna el valor Amb
experiència; si se’l va instal· lar abans de la 2a meitat de 1997 se li assigna el
valor Veterà.
Valors de la variable: Recents; Amb experiència; Veterans.
Nota: queden excloses les persones que no tenen connexió a Internet a casa.
v68_r1 Qui va decidir instal· lar Internet a casa
Variable definida a partir de la pregunta 68 del qüestionari.
Valors de la variable: Entrevistat; Una altra persona de la llar < 25 anys; Una
altra persona de la llar; Una altra persona; No ho sap; NC.
Nota: queden excloses les persones que no tenen connexió a Internet a casa.
v71_1g1 Tipus de connexió a casa
Variable definida a partir de les preguntes 71 i 72 del qüestionari.
Valors de la variable: Connexió simple; AV – ADSL; AV – XDSI o RDSI; AV –
Cable/FO; AV – No ho sap; No sap quin tipus de connexió té.
Nota: queden excloses les persones que no tenen connexió a Internet a casa.
La societat xarxa a Catalunya 521 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Bloc F: Utilització d’Internet
v77_r2 Hores setmanals del menor a Internet (sense 0, en intervals)
Variable definida a partir de la pregunta 77 del qüestionari.
Valors de la variable: D’1 a 2 hores; De 3 a 4 hores; De 5 a 6 hores; De 7 a 8
hores; De 9 a 10 hores; Més de 10 hores.
Nota: queden excloses les llars on no hi ha nens entre 6 i 15 anys.
v78_r1 Actitud dels adults sobre l'ús d’Internet dels nens
Variable definida a partir de la pregunta 78 del qüestionari.
Valors de la variable: Desfavorable; Satisfet; Estimulador; NS/NC.
Nota: queden excloses les llars on no hi ha nens entre 6 i 15 anys.
v80_r1 Tipologia de conflictes al voltant d’Internet domèstic
Variable definida a partir de la pregunta 80 del qüestionari.
Valors de la variable: Conflicte freqüent; Conflicte ocasional; Sense conflicte;
NS/NC.
Nota: queden excloses les persones que no són usuàries d’Internet o viuen
soles.
v80_r2 Formes de resolució del conflicte domèstic d’Internet
Variable definida a partir de les preguntes 80 i 81 del qüestionari.
Valors de la variable: La professional; L’aleatòria; La democraticoaleatòria;
Altres.
Nota: queden excloses les persones que no són usuàries d’Internet o viuen
soles.
v82_1r Intensitat d'ús del correu electrònic a casa
Variable definida a partir de la pregunta 82 del qüestionari.
Valors de la variable: Diàriament; Setmanalment; Mensualment; Anualment;
Mai; NS/NC.
v82_2r Intensitat d'ús d'Internet a casa
Variable definida a partir de la pregunta 82 del qüestionari.
Valors de la variable: Diàriament; Setmanalment; Mensualment; Anualment;
Mai; NS/NC.
v82_1d Intensitat correu electrònic a casa
Variable definida a partir de la pregunta 82 del qüestionari.
Valors de la variable: Diàriament; Setmanalment; Mensualment; Anualment o
mai.
v82_2d Intensitat Internet a casa
Variable definida a partir de la pregunta 82 del qüestionari.
Valors de la variable: Diàriament; Setmanalment; Mensualment; Anualment o
mai.
v82_1g1 Intensitat d'ús del correu electrònic i d’Internet
La societat xarxa a Catalunya 522 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Variable definida a partir de la pregunta 82 del qüestionari i de les variables
v82_1r i v82_2r. Si fem la diferència de les variables v82_1r i v82_2r i li sumem
5, obtenim 9 valors. El valor 5 correspon a Intensitat igual, els valors menors de
5 a Intensitat major de correu, i els valors més grans de de 5 a una Intensitat
major d’Internet.
Valors de la variable: Intensitat major de correu; Intensitat igual; Intensitat major
d’Internet.
v83m1d Hores setmanals a Internet a casa (intervals)
Variable definida a partir de la pregunta 83 del qüestionari.
Valors de la variable: De 1 a 2 hores; De 3 a 7 hores; De 8 a 19 hores; 20 hores
o més.
v83g1d Total hores setmanals a Internet (intervals)
Variable definida a partir de les preguntes 50, 83 i 86 del qüestionari.
Valors de la variable: De 1 a 2 hores; De 3 a 7 hores; De 8 a 19 hores; 20 hores
o més.
v84_1r1 Intensitat d'ús del correu electrònic i d’Internet en un centre de formació on fa
cursos no reglats
v84_2r1 Intensitat d'ús del correu electrònic i d’Internet a casa d'amics o familiars
v84_3r1 Intensitat d'ús del correu electrònic i d’Internet en un cibercafè
v84_4r1 Intensitat d'ús del correu electrònic i d’Internet en un centre públic
v84_5r1 Intensitat d'ús del correu electrònic i d’Internet en un club o associació
v84_6r1 Intensitat d'ús del correu electrònic i d’Internet a altres llocs
Variables definides a partir de les preguntes 84 i 86 del qüestionari. En cas que
es connecti en algun altre lloc a part de casa, de la feina o del centre d’estudis
es comptabilitzen les hores de connexió i s’agrupen en intervals.
Valors de les variables: Mai o gairebé mai; Almenys un cop al mes; D’1 a 2
hores per setmana; De 3 a 10 hores per setmana; Més de 10 hores per
setmana.
v84_1r1d Ús setmanal d’Internet en un centre de formació on fa cursos no reglats
v84_2r1d Ús setmanal d’Internet a casa d’un amic o familiar
v84_3r1d Ús setmanal d’Internet en un cibercafè o similar
v84_4r1d Ús setmanal d’Internet en un centre públic com ara biblioteca, casal d’avis, de
joves, etc.
v84_5r1d Ús setmanal d’Internet en un club o entitat associativa
v84_6r1d Ús setmanal d’Internet en un altre lloc
Variables definides a partir de la pregunta 84 del qüestionari i de les variables
v21_1r2d, v21_1r4d, v21_1r6d i v21_1r8d. En cada cas es comptabilitzen les
persones que no es connecten ni des de casa, ni des de la feina, ni des del
centre de formació i que sí que ho fan setmanalment des de cadascun dels
altres llocs.
La societat xarxa a Catalunya 523 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Valors de les variables: Usuaris que no es connecten setmanalment; Usuaris
que es connecten setmanalment.
v84_1r2d Ús mensual d’Internet en un centre de formació on fa cursos no reglats
v84_2r2d Ús mensual d’Internet a casa d’un amic o familiar
v84_3r2d Ús mensual d’Internet en un cibercafè o similar
v84_4r2d Ús mensual d’Internet en un centre públic com ara biblioteca, casal d’avis, de
joves, etc.
v84_5r2d Ús mensual d’Internet en un club o entitat associativa
v84_6r2d Ús mensual d’Internet en un altre lloc
Variables definides a partir de la pregunta 84 del qüestionari i de les variables
v21_1r2d, v21_1r4d, v21_1r6d i v21_1r8d. En cada cas es comptabilitzen les
persones que no es connecten ni des de casa, ni des de la feina, ni des del
centre de formació i que sí que ho fan mensualment des de cadascun dels
altres llocs.
Valors de les variables: Usuaris que no es connecten mensualment; Usuaris
que es connecten mensualment.
v84_1r3d Ús esporàdic d’Internet en un centre de formació on fa cursos no reglats
v84_2r3d Ús esporàdic d’Internet a casa d’un amic o familiar
v84_3r3d Ús esporàdic d’Internet en un cibercafè o similar
v84_4r3d Ús esporàdic d’Internet en un centre públic com ara biblioteca, casal d’avis, de
joves, etc.
v84_5r3d Ús esporàdic d’Internet en un club o entitat associativa
v84_6r3d Ús esporàdic d’Internet en un altre lloc
Variables definides a partir de la pregunta 84 del qüestionari i de les variables
v21_1r2d, v21_1r4d, v21_1r6d i v21_1r8d. En cada cas es comptabilitzen les
persones que no es connecten ni des de casa, ni des de la feina, ni des del
centre de formació i que sí que ho fan esporàdicament (anualment o mai) des
de cadascun dels altres llocs.
Valors de les variables: Usuaris que no es connecten esporàdicament; Usuaris
que es connecten esporàdicament.
v86m1d Hores setmanals a Internet des d’altres llocs (intervals)
Variable definida a partir de la pregunta 86 del qüestionari.
Valors de la variable: 1 hora; 2 hores; De 3 a 9 hores; 10 hores o més.
Nota: queden excloses les persones que no fan servir Internet setmanalment
en cap altre lloc a part de casa, de la feina o del centre d’estudis o que no
utilitzin serveis WAP per a accedir a Internet mitjançant el telèfon mòbil.
La societat xarxa a Catalunya 525 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Bloc G: Relacions personals i sociabilitat
v89_1g Contacte global amb el pare per tots els mitjans
v89_2g Contacte global amb la mare per tots els mitjans
Variables definides a partir de la pregunta 89, 90 i 91 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 782.
v89_g1 Contacte global amb pare i mare en visites
Variable definida a partir de la pregunta 89, 90 i 91 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 713.
v89_tot Contacte global per tots els mitjans
Variable definida a partir de la pregunta 89, 90 i 91 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 1564.
v90_g1 Contacte global amb pare i mare per telèfon
Variable definida a partir de la pregunta 90 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 730.
v91_g1 Contacte global amb pare i mare per Internet
Variable definida a partir de la pregunta 91 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 730.
v92_1d Nombre de familiars al mateix municipi (intervals)
v92_2d Nombre de familiars a la resta de Catalunya (intervals)
v92_3d Nombre de familiars a la resta d’Espanya (intervals)
v92_4d Nombre de familiars a l’estranger (intervals)
v92_5d Nombre de familiars al mateix municipi (intervals)
Variables definides a partir de la pregunta 92 del qüestionari.
Valors de la variable: 0; De 1 a 5; De 6 a 10; 11 o més.
v92_1m Nombre de familiars al mateix municipi (sense 0,99)
v92_2m Nombre de familiars a la resta de Catalunya (sense 0,99)
v92_3m Nombre de familiars a la resta d’Espanya (sense 0,99)
v92_4m Nombre de familiars a l’estranger (sense 0,99)
Variables definides a partir de la pregunta 92 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 1 i 98.
v92_5m Nombre total de familiars (sense 0,99)
Variables definides a partir de la pregunta 92 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 1 i 267.
v92_1g1 Suma total de contactes amb familiars del mateix municipi
Variables definides a partir de la pregunta 94, 95 i 96 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 1.095.
v92_2g1 Suma total de contactes amb familiars de la resta de Catalunya
Variables definides a partir de la pregunta 94, 95 i 96 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 742.
La societat xarxa a Catalunya 526 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
v92_3g1 Suma total de contactes amb familiars de la resta d'Espanya
v92_4g1 Suma total de contactes amb familiars de l'estranger
Variables definides a partir de la pregunta 94, 95 i 96 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 730.
v92_tot1 Suma total de contactes amb familiars
Variables definides a partir de la pregunta 94, 95 i 96 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 2.190.
v93_1d Nombre de familiars al mateix municipi (intervals)
v93_2d Nombre de familiars a la resta de Catalunya (intervals)
v93_3d Nombre de familiars a la resta d’Espanya (intervals)
v93_4d Nombre de familiars a l’estranger (intervals)
v93_5d Nombre de familiars al mateix municipi (intervals)
Variables definides a partir de la pregunta 93 del qüestionari.
Valors de la variable: 0; De 1 a 5; De 6 a 10; 11 o més.
v93_1m Nombre de familiars amb qui té relació al mateix municipi (sense 0,99)
v93_2m Nombre de familiars amb qui té relació a la resta de Catalunya (sense 0,99)
v93_3m Nombre de familiars amb qui té relació a la resta d’Espanya (sense 0,99)
v93_4m Nombre de familiars amb qui té relació a l’estranger (sense 0,99)
Variables definides a partir de la pregunta 93 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 1 i 98.
v93_5m Nombre total de familiars amb qui té relació (sense 0,99)
Variables definides a partir de la pregunta 93 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 1 i 221.
v94_g1 Suma total de visites a familiars
Variable definida a partir de la pregunta 94 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 1.095.
v95_g1 Suma total de telefonades a familiars
Variable definida a partir de la pregunta 95 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 1.107.
v96_g1 Suma total de contactes per Internet amb familiars
Variable definida a partir de la pregunta 96 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 469.
v97_1d Nombre de familiars al mateix municipi (intervals)
v97_2d Nombre de familiars a la resta de Catalunya (intervals)
v97_3d Nombre de familiars a la resta d’Espanya (intervals)
v97_4d Nombre de familiars a l’estranger (intervals)
v97_5d Nombre de familiars al mateix municipi (intervals)
Variables definides a partir de la pregunta 97 del qüestionari.
Valors de la variable: 0; De 1 a 5; De 6 a 10; 11 o més.
v97_1m Nombre d’amics al mateix municipi (sense 0,99)
La societat xarxa a Catalunya 527 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
v97_2m Nombre d’amics a la resta de Catalunya (sense 0,99)
v97_3m Nombre d’amics a la resta d’Espanya (sense 0,99)
v97_4m Nombre d’amics a l’estranger (sense 0,99)
Variables definides a partir de la pregunta 97 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 1 i 98.
v97_5m Nombre total d’amics (sense 0,99)
Variables definides a partir de la pregunta 97 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 1 i 392.
v97_1g1 Suma total de contactes amb amics del mateix municipi
Variables definides a partir de les preguntes 98, 99, 100 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 1.095.
v97_2g1 Suma total de contactes amb amics de la resta de Catalunya
Variables definides a partir de les preguntes 98, 99, 100 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 782.
v97_3g1 Suma total de contactes amb amics de la resta d'Espanya
Variables definides a partir de les preguntes 98, 99, 100 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 429.
v97_4g1 Suma total de contactes globals amb amics de l'estranger
Variables definides a partir de les preguntes 98, 99, 100 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 378.
v97_tot1 Suma total de contactes amb tots els amics per tots els mitjans
Variables definides a partir de les preguntes 98, 99, 100 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 1629.
v98_g1 Suma total de contactes amb amics en visites
Variable definida a partir de la pregunta 98 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 1.742.
v99_g1 Suma total de contactes amb amics per telèfon
Variable definida a partir de la pregunta 99 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 782.
v100_g1 Suma total de contactes amb amics per Internet
Variable definida a partir de la pregunta 100 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 1.095.
v101d Nombre de veïns amb qui es relaciona (intervals)
Variable definida a partir de la pregunta 101 del qüestionari.
Valors de la variable: 0; De 1 a 5; De 6 a 10; 11 o més.
v101m Nombre de veïns amb qui es relaciona (0,99)
Variable definida a partir de la pregunta 101 del qüestionari.
Valors de la variable: valors enters entre 1 i 98.
v101_g1 Suma total de contactes que té amb els veïns
Variable definida a partir de la pregunta 101 del qüestionari.
La societat xarxa a Catalunya 528 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 782.
v109_1m Converses amb els que viuen amb l’entrevistat (sense 0,9)
v109_2m Activitats amb els fills (sense 0,9)
v109_3m Baralles a casa (sense 0,9)
v109_4m Sensació de trobar-se estressat (sense 0,9)
v109_5m Sensació de trobar-se aïllat (sense 0,9)
v109_6m Sensació de trobar-se deprimit o baix de moral (sense 0,9)
Variables definides a partir de la pregunta 109 del qüestionari.
Valors de la variable: Ha augmentat; Igual; Ha disminuït.
v110_g1r Índex de participació sociopolítica
Variable definida a partir de les preguntes 110, 111 i 112 del qüestionari. Si no
és membre de cap associació, club, ONG, sindicat, partit o qualsevol altra
entitat associativa li assignem el valor Nul. En cas que sí, li assignem el valor
Baix si participa i s’implica en 1 associació; li assignem el valor Mitjà si participa
i s’implica en 2 associacions; li assignem el valor Alt si participa i s’implica en 3
associacions o més.
Valors de la variable: Nul; Baix; Mitjà; Alt.
v111_g1d Nombre d’associacions en què participa
Variable definida a partir de la pregunta 111 del qüestionari.
Valors de la variable: 1 associació; 2 associacions; 3 associacions o més.
Nota: queden excloses les persones que no són de cap associació.
v112_g1d Nombre d'associacions en què s'implica
Variable definida a partir de la pregunta 112 del qüestionari.
Valors de la variable: Cap; 1 associació; 2 associacions o més.
Nota: queden excloses les persones que no són de cap associació.
v113_g1d Nombre d'associacions des d’on utilitza Internet
Variable definida a partir de la pregunta 113 del qüestionari.
Valors de la variable: Cap; 1 associació; 2 associacions o més.
Nota: queden excloses les persones que no són usuàries d’Internet.
v115_r Mobilització sociopolítica
Variable definida a partir de la pregunta 115 del qüestionari.
Valors de la variable: Alt; Mitjà; Baix.
v117d Utilització d’Internet en relació amb les campanyes
Variable definida a partir de la pregunta 117 del qüestionari.
Valors de la variable: Informació; Comunicació; Acció.
Nota: queden excloses les persones que no són usuàries d’Internet.
v118_r1 Índex d'activitat ciutadana
Variable definida a partir de les preguntes 118, 120, 122 i 151 del qüestionari. A
cada resposta afirmativa li assignem un 1. Baix si no té cap 1 o en té 1, Mitjà si
en té 2 o 3 i Alt si en té 4.
La societat xarxa a Catalunya 529 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Valors de la variable: Baix; Mitjà; Alt.
v124_g1r Índex sobre la capacitat d'influir en el món
Variable definida a partir de la pregunta 124 del qüestionari. Li assignem el
valor Baix si està d’acord amb entre 0 i 4 frases; li assignem el valor Mitjà si
està d’acord amb entre 5 i 7 frases; li assignem el valor Alt si està d’acord amb
entre 8 i 10 frases.
Valors de la variable: Baix; Mitjà; Alt.
La societat xarxa a Catalunya 531 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Bloc H: Identitat
v130d Identitat històrica
Variable definida directament a partir de la pregunta 130 del qüestionari.
V131 Variable definida directament a partir de la pregunta 131 del qüestionari.
Codificació de les respostes:
Menjar català: ex. canelons, escudella, sopa de galets, carn d’olla, gall dindi,
capó (poularde) a la catalana, mandonguilles amb sèpia, escalivada, brou
Menjar espanyol: ex. besuc, carn d’olla (cocido), cabrit, pernil de porc al forn,
bacallà amb samfaina, empanada, paella i paella de peix, potatge (potaje),
llenties amb xoriço
Menjar àrab/oriental: ex. carn i cuscús
Menjar genèric: ex. sopa, peix, marisc, angules, pollastre, carn, entremesos,
ànec, conill, pica-pica, graellada, faisà, salmó, vedella, verdura, entrepà,
lasanya, conill, arròs a la cubana, torró, pebrots farcits, foie gras
v131_139 Pràctica identitària etnicocultural
Variable definida a partir de les preguntes 131 i 139 del qüestionari. Assignem
pràctica Catalana a les persones que han respost a la pregunta 131 “menjar
català” (plat principal del dinar del dia de Nadal) i a la pregunta 139, que estan
en contra de Rivaldo; i assignem pràctica Castellana a les que han respost a la
pregunta 131 “menjar castellà” i a la pregunta 139, que estan a favor de
Rivaldo; a les que han respost “la resta” els assignem el valor Altra.
Valors de la variable: Catalana; Castellana; Altra.
v133d Sentiment de pertinença
Variable definida a partir de la pregunta 133 del qüestionari. Assignem el valor
Català a les persones que han respost que se senten només catalanes i més
catalanes que espanyoles; assignem el valor Tant català com espanyol a les
que responen exactament això; assignem el valor Espanyol a les que han
respost més espanyoles que catalanes i només espanyoles; assignem el valor
Ni català ni espanyol a les que responen exactament això.
Valors de la variable: Català; Tant català com espanyol; Espanyol; Ni català ni
espanyol.
La societat xarxa a Catalunya 533 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Bloc I: Desenvolupament personal
v140_g2r Escala d'autonomia personal (per trams)
Variable definida a partir de la pregunta 140 del qüestionari. Per a la definició
d’aquesta variable cal assignar punts a diversos fets. Si responen que estan
totalment d’acord amb qualsevol frase sobre la seva capacitat de resoldre
problemes de la pregunta 140, els assignem 1 punt, si responen que hi estan
més aviat d’acord, els assignem 2 punts, si responen que hi estan més aviat en
desacord, els assignem 3 punts i si responen que hi estan totalment en
desacord, els assignem 4 punts. Assignem el valor Alt a les puntuacions 10 i
11; assignem el valor Mitjà-Alt a les puntuacions entre 12 i 15 (ambdues
incloses); assignem el valor Mitjà a les puntuacions entre 16 i 19 (ambdues
incloses); assignem el valor Mitjà-Baix a les puntuacions entre 20 i 25
(ambdues incloses); assignem el valor Baix a les puntuacions entre 26 i 40
(ambdues incloses).
Valors de la variable: Alt; Mitjà-Alt; Mitjà; Mitjà-Baix; Baix.
v141_r Índex de projecte d'autonomia personal
Variable definida a partir de les preguntes 141, 142, 143, 144 i 145 del
qüestionari. Assignem un punt, si la persona entrevistada s’estima més treballar
pel seu compte i ser el seu propi cap, encara que guanyi menys; assignem un
punt si s’estima més treballar pel seu compte i ser el seu propi cap, encara que
tingui menys seguretat laboral; assignem un punt, si prefereix que els seus fills
tinguin la seva pròpia empresa en comptes de ser funcionaris; assignem un
punt si considera que el més important per a triomfar a la vida és el propi
esforç; i assignem un punt, si en cas de malaltia seriosa procura informar-se’n,
a part de consultar un metge.
Valors de la variable: Mínim 0; 1; 2; 3; 4; Màxim 5.
v144_1d Triomfar a la vida (propi esforç)
Variable definida a partir de la pregunta 144 del qüestionari. Assignem el valor
Intel· ligència, sort, contactes i tracte de favor a les persones que han donat una
d’aquestes respostes i assignem el valor Propi esforç a les persones que han
respost exactament això.
Valors de la variable: Intel· ligència, sort, contactes i tracte de favor; Propi
esforç.
v144_2d Triomfar a la vida (propi esforç + intel· ligència)
Variable definida a partir de la pregunta 144 del qüestionari. Assignem el valor
Sort, contactes i tracte de favor a les persones que han donat una d’aquestes
respostes i assignem el valor Propi esforç i intel· ligència a les persones que
han donat una d’aquestes respostes.
La societat xarxa a Catalunya 534 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Valors de la variable: Sort, contactes i tracte de favor; Propi esforç i
intel· ligència.
v149d Manera d’informar-se quan té lloc un gran esdeveniment internacional
Variable definida directament a partir de la pregunta 149 del qüestionari.
v150d Manera d’informar-se quan té lloc un esdeveniment local
Variable definida directament a partir de la pregunta 150 del qüestionari.
v151d Informació política abans de votar
Variable definida directament a partir de la pregunta 151 del qüestionari.
v152d Mitjà d’informació política abans de votar
Variable definida directament a partir de la pregunta 152 del qüestionari.
v153d Diari de preferència
Variable definida a partir de la pregunta 153 del qüestionari. Assignem el valor
Premsa catalana a les persones que han respost que el diari que han llegit
l’última setmana és El Periódico, edició catalana, l’Avui, El Punt, Regió 7, El 9,
premsa diària gratuïta (Barcelona y m@s, Metro, etc.), Diari de Sabadell o Diari
de Terrassa; assignem el valor Premsa catalana en espanyol a les que han
respost La Vanguardia o El Periódico, edició castellana; assignem el valor
Premsa espanyola a les que han respost El País, El Mundo, ABC o La Razón i
assignem el valor Premsa estrangera a les que han respost un diari estranger.
Valors de la variable: Premsa catalana en català; Premsa catalana en
espanyol; Premsa espanyola; Premsa estrangera.
Nota: queden excloses les persones que no en llegeixen cap, que tenen
problemes funcionals o no saben llegir o que només llegeixen diaris
d’informació esportiva o un altre diari nacional o local.
v153_155 Pràctica identitària comunicativa
Variable definida a partir de les preguntes 153 i 155 del qüestionari. Assignem
el valor Català a les persones que han respost que el diari que han llegit l’última
setmana és El Periódico, edició catalana, l’Avui, El Punt, Regió 7 o El 9, i que
els canals de televisió en què veu les notícies més freqüentment són TV3,
Canal 33/K33, Barcelona TV, City TV o un canal de televisió del seu municipi;
assignem el valor Castellà a les que han respost que el diari és La Vanguardia,
El Periódico, en edició castellana, El País, El Mundo, ABC o La Razón i el canal
de televisió és TVE (canal 1), TVE (canal 2), Tele 5, Antena 3 o Canal Plus i
assignem el valor Altres a les que han respost que el diari és estranger.
Valors de la variable: Català; Castellà; Altres.
v154d Diaris llegits a Internet
Variable definida a partir de la pregunta 154 del qüestionari. Assignem el valor
Premsa catalana a les persones que han respost que el diari que llegeixen
principalment per Internet és El Periódico, edició catalana, l’Avui, El Punt, Regió
7, El 9, premsa diària gratuïta (Barcelona y m@s, Metro, etc.), Diari de Sabadell
La societat xarxa a Catalunya 535 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
o Diari de Terrassa; assignem el valor Premsa catalana en espanyol a les que
han respost La Vanguardia o El Periódico, edició castellana; assignem el valor
Premsa espanyola a les que han respost El País, El Mundo, ABC o La Razón i
els assignem el valor Premsa estrangera si han respost un diari estranger.
Valors de la variable: Premsa catalana en català; Premsa catalana en
espanyol; Premsa espanyola; Premsa estrangera.
Nota: queden excloses les persones que no són usuàries d’Internet, que no en
llegeixen cap, que tenen problemes funcionals o no saben llegir o que només
llegeixen diaris d’informació esportiva o un altre diari nacional o local.
v155d1 Canal de TV. Preferència segons la llengua
Variable definida a partir de la pregunta 155 del qüestionari. Assignem el valor
Català a les persones que han respost que el canal de televisió en què veuen
les notícies més freqüentment és TV3, Canal 33/K33, Barcelona TV, City TV o
un canal de televisió del seu municipi; assignem el valor Castellà a les que han
respost TVE (canal 1), TVE (canal 2), Tele 5, Antena 3 o Canal Plus i assignem
el valor Altres a les que han respost televisió per satèl· lit o un altre canal de
televisió.
Valors de la variable: Català; Castellà; Altres.
Nota: queden excloses les persones que no miren les notícies de la televisió.
v155d2 Canal de TV. Preferència entre públic i privat
Variable definida a partir de la pregunta 155 del qüestionari. Assignem el valor
Públic a les persones que han respost que el canal de televisió en què veuen
les notícies més freqüentment és TVE (canal 1), TVE (canal 2), TV3, Canal
33/K33 o Barcelona TV; assignem el valor Privat a les que han respost Tele 5,
Antena 3, Canal Plus o City TV i assignem el valor Altres a les que han respost
televisió per satèl· lit, un canal de televisió del seu municipi o un altre canal de
televisió.
Valors de la variable: Pública; Privada; Altres.
Nota: queden excloses les persones que no miren les notícies de la televisió.
v156_1d Confiança en la informació que rep per televisió
Variable definida a partir de la pregunta 156.1 del qüestionari.
Valors de la variable: Molta; Regular; Poca.
v156_2d Confiança en la informació que rep per la ràdio
Variable definida a partir de la pregunta 156.2 del qüestionari.
Valors de la variable: Molta; Regular; Poca.
v156_3d Confiança en la informació que rep pels diaris
Variable definida a partir de la pregunta 156.3 del qüestionari.
Valors de la variable: Molta; Regular; Poca.
v156_4d Confiança en la informació que rep per Internet
Variable definida a partir de la pregunta 156.4 del qüestionari.
La societat xarxa a Catalunya 536 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Valors de la variable: Molta; Regular; Poca.
La societat xarxa a Catalunya 537 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Bloc J: Usuaris: formes d’ús d’Internet
v157_2r Experiència a Internet
Variable definida a partir de la pregunta 157 del qüestionari. Assignem el valor
Usuaris de més de 2 anys a les persones que han respost que el primer any
que van entrar a Internet va ser entre el 1987 i el 1999; assignem el valor
Usuaris recents (menys de 2 anys) a les que han respost que entre l’any 2000 i
el 2002 i assignem el valor No usuaris a les que no són usuàries d’Internet.
Valors de la variable: Usuaris de més de 2 anys; Usuaris recents (menys de 2
anys); No usuaris.
v157_3rd Antiguitat d’experiència amb Internet
Variable definida a partir de la pregunta 157 del qüestionari. Agrupació de les
dades per intervals. Si va entrar a Internet per primer cop des de la 1a meitat
de 2001 fins al gener de 2002 se li assigna el valor Recent; si hi va entrar des
de la 1a meitat de 1998 fins a la 2a meitat de 2000 se li assigna el valor Amb
experiència i si hi va entrar abans de la 2a meitat de 1997, se li assigna el valor
Veterà.
Valors de la variable: Recents; Amb experiència; Veterans.
v158_r1 Qui l'ajuda a utilitzar Internet
Variable definida a partir de la pregunta 158 del qüestionari. Mirem si una altra
persona de la llar menor de 25 anys ajuda la persona entrevistada en l’ús
d’Internet; a més, agrupem en una única categoria els amics i els companys de
feina o d’estudis.
Valors de la variable: No necessita ajuda; Una altra persona de la llar < 25
anys; Una altra persona de la llar; Un altre familiar; Amic o company de feina o
d’estudis; Professor, al centre de formació; Tècnic de l’empresa que li va
instal· lar; Altres; NS/NC.
Nota: queden exclosos els que no són usuaris d’Internet.
v159r Escala de coneixement d'Internet
Variable definida a partir de la pregunta 159 del qüestionari. Assignem el valor
Estàndard a les persones que saben baixar fitxers de la web al seu ordinador;
assignem el valor Intermedi a les que saben rebre i transmetre missatges de
correu electrònic amb arxius adjunts o saben fer servir un buscador o trobar
una informació a la web; assignem el valor Principiant a les que saben rebre i
transmetre missatges electrònics.
Valors de la variable: Estàndard; Intermedi; Principiant.
v160_1r Transmissió i recepció de missatges de correu electrònic
v160_2r Participar en xats o newsgroups
v160_3r Participar en una subhasta o comprar-hi
v160_4r Comprar articles d’alimentació i de neteja
La societat xarxa a Catalunya 538 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
v160_5r Comprar llibres o música
v160_6r Comprar productes informàtics
v160_7r Comprar o reservar entrades per a espectacles
v160_8r Comprar altres coses
v160_9r Reservar viatges o allotjament o llogar un cotxe
v160_10r Realitzar operacions amb el seu banc
v160_11r Treballar des de casa
v160_12r Buscar feina
v160_13r Buscar pis
v160_14r Participar en cursos en línia
v160_15r Assabentar-se de les notícies per la premsa general
v160_16r Assabentar-se de les notícies esportives
v160_17r Navegar per Internet sense cap objectiu concret
v160_18r Jugar a videojocs per Internet
v160_19r Enviar targetes de felicitació electròniques
v160_20r Enviar fotografies seves o de la família
v160_21r Baixar música de la xarxa
v160_22r Mirar pornografia
v160_23r Buscar informació sobre viatges
v160_24r Buscar informació sobre la seva ciutat
v160_25r Buscar informació sobre espectacles programats
v160_26r Buscar informació sobre oferta formativa
v160_27r Buscar informació política o sindical
v160_28r Buscar informació sobre la seva associació professional
v160_29r Buscar informació sobre la seva salut o la de persones properes
v160_30r Buscar informació sobre serveis públics
v160_31r Buscar informació sobre gais i lesbianes
v160_32r Baixar programes de la xarxa
v160_33r Consultar biblioteques, enciclopèdies, diccionaris i atles
v160_34r Trucar per telèfon per mitjà d'Internet
v160_35r Acordar o confirmar trobades amb els amics
v160_36r Organitzar les activitats dels nens
v160_37r Buscar receptes de cuina
v160_38r Posar-se en contacte amb amics quan està desanimat
Variables definides directament a partir de la pregunta 160 del qüestionari.
v160_a1 Usos professionals – Quantificació
Variable definida a partir de la pregunta 160 del qüestionari. Els usos
professionals inclouen treballar des de casa, buscar feina, participar en cursos
en línia, busca informació sobre oferta formativa i buscar informació sobre la
La societat xarxa a Catalunya 539 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
seva associació professional. Assignem un 1 a cada activitat realitzada i fem la
suma.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 5.
v160_b1 Usos pràctics – Quantificació
Variable definida a partir de la pregunta 160 del qüestionari. Els usos pràctics
inclouen fer operacions amb el seu banc, buscar pis, buscar informació sobre
viatges, buscar informació sobre la seva ciutat, buscar informació sobre la seva
salut o la de persones properes, buscar informació sobre serveis públics,
organitzar les activitats dels nens i buscar receptes de cuina. Assignem un 1 a
cada activitat realitzada i fem la suma.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 8.
v160_c1 Compres – Quantificació
Variable definida a partir de la pregunta 160 del qüestionari. Les compres
inclouen participar en una subhasta o comprar-hi, comprar productes
d’alimentació i de neteja, comprar llibres o música, comprar productes
informàtics, comprar o reservar entrades per a espectacles, comprar altres
coses i reservar viatges o allotjament o llogar un cotxe. Assignem un 1 a cada
activitat realitzada i fem la suma.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 6.
v160_d1 Usos de sociabilitat – Quantificació
Variable definida a partir de la pregunta 160 del qüestionari. Els usos de
sociabilitat inclouen participar en xats o newsgroups, enviar targetes de
felicitació electròniques, enviar fotos seves o de la família, acordar o confirmar
trobades amb els amics i posar-se en contacte amb amics quan està
desanimat. Assignem un 1 a cada activitat realitzada i fem la suma.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 5.
v160_e1 Informació cultural i educativa – Quantificació
Variable definida a partir de la pregunta 160 del qüestionari. La informació
cultural i educativa inclou consultar biblioteques, enciclopèdies, diccionaris i
atles. Assignem un 1 a cada activitat realitzada i fem la suma.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 1.
v160_f1 Informació d’actualitat – Quantificació
Variable definida a partir de la pregunta 160 del qüestionari. La informació
d’actualitat inclou assabentar-se de les notícies per la premsa general i
assabentar-se de les notícies esportives. Assignem un 1 a cada activitat
realitzada i fem la suma.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 2.
v160_g1 Informació politicosindical – Quantificació
La societat xarxa a Catalunya 540 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Variable definida a partir de la pregunta 160 del qüestionari. L’informació
politicosindical inclou buscar informació política o sindical. Assignem un 1 a
cada activitat realitzada i fem la suma.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 1.
v160_h1 Oci – Quantificació
Variable definida a partir de la pregunta 160 del qüestionari. L’oci inclou
navegar per Internet sense cap objectiu concret, jugar a videojocs per Internet,
baixar música de la xarxa, mirar pornografia i buscar informació sobre
espectacles programats. Assignem un 1 a cada activitat realitzada i fem la
suma.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 5.
v160_i1 Usos tecnològics – Quantificació
Variable definida a partir de la pregunta 160 del qüestionari. Els usos
tecnològics inclouen baixar programes de la xarxa i trucar per telèfon per mitjà
d’Internet. Assignem un 1 a cada activitat realitzada i fem la suma.
Valors de la variable: valors enters entre 0 i 2.
v160_a2 Usos professionals
Variable definida a partir de les variables v160_11r,v160_12r,v160_14r,
v160_26r i v160_28r.
Valors de la variable: No fa cap activitat d’ús professional; Com a mínim, fa una
activitat d’ús professional.
v160_b2 Usos pràctics
Variable definida a partir de les variables v160_10r, v160_13r, v160_23r,
v160_24r, v160_29r, v160_30, v160_36 i v160_37.
Valors de la variable: No fa cap activitat d’ús pràctic; Com a mínim, fa una
activitat d’ús pràctic.
v160_c2 Compres
Variable definida a partir de les variables v160_3r, v160_4r, v160_5r, v160_6r,
v160_7r, v160_8r i v160_9r.
Valors de la variable: No fa cap activitat de compres; Com a mínim, fa una
activitat de compres.
v160_d2 Usos de sociabilitat
Variable definida a partir de les variables v160_2r, v160_19r, v160_20r,
v160_35r i v160_38r.
Valors de la variable: No fa cap activitat d’ús de sociabilitat; Com a mínim, fa
una activitat d’ús de sociabilitat.
v160_e2 Informació cultural i educativa
Variable definida a partir de la variable v160_33r.
Valors de la variable: No fa cap activitat d’informació cultural i educativa; Com a
mínim, fa una activitat d’informació cultural i educativa.
La societat xarxa a Catalunya 541 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
v160_f2 Informació d’actualitat
Variable definida a partir de les variables v160_15r i v160_16r.
Valors de la variable: No fa cap activitat d’informació d’actualitat; Com a mínim,
fa una activitat d’informació d’actualitat.
v160_g2 Informació politicosindical
Variable definida a partir de la variable v160_27r.
Valors de la variable: No fa cap activitat d’informació politicosindical; Com a
mínim, fa una activitat d’informació politicosindical.
v160_h2 Oci
Variable definida a partir de les variables v160_17r, v160_18r, v160_21r,
v160_22r i v160_25r.
Valors de la variable: No fa cap activitat d’oci; Com a mínim, fa una activitat
d’oci.
v160_i2 Usos tecnològics
Variable definida a partir de les variables v160_32r i v160_34r.
Valors de la variable: No fa cap activitat d’ús tecnològic; Com a mínim, fa una
activitat d’us tecnològic.
v160_a3 Intensitat d’usos professionals
Variable definida a partir de la variable v160_a1. Suposant que la persona
entrevistada duu a terme aquest tipus d’activitat, volem mesurar amb quina
intensitat ho fa. Agrupem els valors dels usos professionals en 2 intervals:
segons si fa 1 o 2 activitats d’aquest conjunt d’activitats o en fa 3 o més.
Valors de la variable: 1 o 2; 3 o més.
v160_b3 Intensitat d’usos pràctics
Variable definida a partir de la variable v160_b1. Suposant que la persona
entrevistada duu a terme aquest tipus d’activitat, volem mesurar amb quina
intensitat ho fa. Agrupem els valors dels usos pràctics en 2 intervals: segons si
fa 1 o 2 activitats d’aquest conjunt d’activitats o en fa 3 o més.
Valors de la variable: 1 o 2; 3 o més.
v160_c3 Intensitat de compres
Variable definida a partir de la variable v160_c1. Suposant que la persona
entrevistada duu a terme aquest tipus d’activitat, volem mesurar amb quina
intensitat ho fa. Agrupem els valors de les compres en 2 intervals: segons si fa
1 o 2 activitats d’aquest conjunt d’activitats o en fa 3 o més.
Valors de la variable: 1 o 2; 3 o més.
v160_d3 Intensitat d’usos de sociabilitat
Variable definida a partir de la variable v160_d1. Suposant que la persona
entrevistada duu a terme aquest tipus d’activitat, volem mesurar amb quina
intensitat ho fa. Agrupem els valors dels usos de sociabilitat en 2 intervals:
segons si fa 1 o 2 activitats d’aquest conjunt d’activitats o en fa 3 o més.
La societat xarxa a Catalunya 542 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Valors de la variable: 1 o 2; 3 o més.
v160_f3 Intensitat d’informació d’actualitat
Variable definida a partir de la variable v160_f1. Suposant que la persona
entrevistada duu a terme aquest tipus d’activitat, volem mesurar amb quina
intensitat ho fa. Definim les persones que fan 1 activitat d’aquest conjunt i les
que en fan 2.
Valors de la variable: 1; 2.
v160_h3 Intensitat d’oci
Variable definida a partir de la variable v160_h1. Suposant que la persona
entrevistada duu a terme aquest tipus d’activitat, volem mesurar amb quina
intensitat ho fa. Agrupem els valors d’oci en 2 intervals: segons si fa 1 o 2
activitats d’aquest conjunt d’activitats o si en fa 3 o més.
Valors de la variable: 1 o 2; 3 o més.
v160_i3 Intensitat d’usos tecnològics
Variable definida a partir de la variable v160_i1. Suposant que la persona
entrevistada duu a terme aquest tipus d’activitat, volem mesurar amb quina
intensitat ho fa. Definim els que fan 1 activitat d’aquest conjunt i els que en fan
2.
Valors de la variable: 1; 2.
v160_22z Ús pornogràfic d'Internet
Variable definida a partir de la pregunta 160.22 del qüestionari. Si utilitzen
Internet per a mirar pornografia i només ho fan des de casa, els assignem el
valor Sí, a casa; Si utilitzen Internet per a mirar pornografia i només ho fan des
de la feina, els assignem el valor Sí, a la feina; Si utilitzen Internet per a mirar
pornografia i només ho fan des d’altres llocs, els assignem el valor Sí, a altres;
Si utilitzen Internet per a mirar pornografia i només ho fan des de casa i des de
la feina, els assignem el valor Sí, a casa i a la feina; Si utilitzen Internet per
mirar pornografia i només ho fan des de casa i des d’altres llocs, els assignem
el valor Sí, a casa i altres; Si utilitzen Internet per mirar pornografia i només ho
fan des de la feina i altres llocs, els assignem el valor Sí, a la feina i altres; Si
utilitzen Internet per mirar pornografia i ho fan des de casa, la feina i altres, els
assignem el valor Sí, a casa, feina i altres; Si utilitzen Internet per mirar
pornografia i no especifiquen cap lloc, els assignem el valor Sí, però no ho
especifica; Si no utilitza Internet per mirar pornografia, li assignem el valor No.
Valors de la variable: Sí, a casa; Sí, a la feina; Sí, a altres; Sí, a casa i a la
feina; Sí, a casa i altres; Sí, a la feina i altres; Sí, a casa, feina i altres; Sí, però
no ho especifica; No.
La societat xarxa a Catalunya 543 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Bloc K: No usuaris
v170_r1 No usuaris d'Internet: escala de distanciament
Variable definida a partir de les preguntes 170 i 172 del qüestionari. Assignem
el valor Nivell 0: major distanciament a les persones que no saben què és
Internet i creuen que mai no ho sabran ni el faran servir; assignem el valor
Nivell 1 a les que no en saben gaire cosa, però n’han sentit parlar; assignem el
valor Nivell 2 a les que creuen que potser un dia o altre acabaran coneixent-lo i
fent-lo servir; assignem el valor Nivell 3: menor distanciament a les que creuen
que, segurament, que un dia o altre acabaran coneixent-lo i fent-lo servir.
Valors de la variable: Nivell 0: major distanciament; Nivell 1; Nivell 2; Nivell 3:
menor distanciament.
v173d Si s’ha demanat o s’ha rebut d'algun familiar, amic o company alguna
informació o documentació obtinguda a Internet
Variable definida directament a partir de la pregunta 173 del qüestionari.
La societat xarxa a Catalunya 545 Descripció de variables construïdes
http://www.uoc.edu/in3/pic
Bloc L: Nivell d’ingressos
v174_r1 Ingressos mensuals nets de la llar
Variable definida a partir de la pregunta 174 del qüestionari. Assignem el valor
Ingressos molt alts a les llars que tenen ingressos mensuals nets de 4.057,1 a
6.010 euros o de més de 6.010 euros; els assignem el valor Ingressos alts si
tenen ingressos mensuals nets de 2.525,1 a 4.057 euros; els assignem el valor
Ingressos mitjans si tenen ingressos mensuals nets de 1.262,1 a 2.525 euros;
els assignem el valor Ingressos baixos si tenen ingressos mensuals nets de
751,1 a 1.262 euros; els assignem el valor Ingressos molt baixos si tenen
ingressos mensuals nets de 451,1 a 751 euros o de menys de 451 euros.
Valors de la variable: Ingressos molt alts; Ingressos alts; Ingressos mitjans;
Ingressos baixos; Ingressos molt baixos.
Llista d’abreviatures
La societat xarxa a Catalunya 549 Llista d’abreviatures
http://www.uoc.edu/in3/pic
Llista d'abreviatures
N Nombre de persones que compleixen les característiques indicades a l'etiqueta que
l'acompanya.
NP Nombre de persones que són no pertinents. Per exemple, si es fa una pregunta
exclusivament a persones usuàries d'Internet, el grup de no pertinents es compon de les
persones no usuàries.
NS/NC Nombre de persones entrevistades que responen "No ho sap / No contesta" a la pregunta
feta.
NS Nombre de persones entrevistades que responen "No ho sap" a la pregunta feta.
NC Nombre de persones entrevistades que no contesten la pregunta feta.
Sign. Significació a les taules de la khi quadrat.
g.l. Graus de llibertat a les taules de la khi quadrat.
JC Persones entrevistades nascudes després de 1973. A l'estudi, aquest grup de persones
s'anomena "Jove Catalunya".
VC Persones entrevistades nascudes fins a 1973. A l'estudi, aquest grup de persones s'anomena
"Vella Catalunya".