Post on 10-Sep-2019
Joaquim Llisterri
La variació lingüística
La variació en la comunitatlingüística
Els tipus de variació lingüística
Llengua estàndard i llengua oficial
Llengües franques, pidgins i criolls
Joaquim Llisterri
La variació lingüística
La variació en la comunitatlingüística
Els tipus de variació lingüística
Llengua estàndard i llengua oficial
Llengües franques, pidgins i criolls
Joaquim Llisterri
La variació en la comunitat lingüística
Llengua
Dialecte
Idiolecte
Repertori verbal o repertori lingüístic
Joaquim Llisterri
La variació en la comunitat lingüística
Llengua
Dialecte
Idiolecte
Repertori verbal o repertori lingüístic
Joaquim Llisterri
Variació en la comunitat lingüística
Llengua
• Sistema de comunicació propi d’unacomunitat
• No necessàriament intel·ligible per alsmembres d’una altra comunitat
Joaquim Llisterri
Variació en la comunitat lingüística
Dialecte
• Varietats mútuament intel·ligibles d’una llenguaque difereixen entre sí d’una manera sistemàtica
• Varietat lingüística característica de diferentsgrups geogràfics o socials
Dialectes geogràfics
Dialectes socials
Joaquim Llisterri
Llengua i dialecte
• La diferència entre una llengua i undialecte és social i lingüística
• Diferència influenciada per factors comel sentiment d’intentitat nacional,històrics, religiosos
• La diferènciació dialectal al llarg de lahistòria pot donar origen a llengües
Joaquim Llisterri
Llengua i dialecte
• Dialectes del llatí i llengües romàniquesdiferents - Dialectes xinesos consideratsuna única llengua
• Danès i suec relativament intel·ligiblesmútuament - Mandarí i cantonès,mútuament inintel·ligibles
Joaquim Llisterri
Llengua i dialecte
• Neerlandès als Països Baixos - Flamenca Bèlgica, mútuament intel·ligibles
• Hindi (devanagari) parlat pels hindúsdel nord de l’Índia - Urdú (abjad persa)parlat pels musulmans del Paquistan
Joaquim Llisterri
Llengua i dialecte
Serbi (alfabet ciríl·lic) i croat (alfabet llatí)
• Desenvolupats per separat durant el segleXIX i a principis del XX
• Unificats en el serbocroat el 1954
• Serbi i croat considerats llengües diferentsdesprés de la creació dels estats de Sèrbia,Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Montenegro
Joaquim Llisterri
Llengua i dialecteFASOLD, R. W (2006) “The politics of language”, in FASOLD, R. W. - CONNOR-LINTON, J. (Eds.) An
Introduction to Language and Linguistics. Cambridge: Cambridge University Press.
“[…] there are groups of linguisticvarieties whose speakers understandeach other reasonably well. At the sametime, they don’t understand speakers ofother linguistic varieties very well, or atall. These are «languages»” (p. 388)
Joaquim Llisterri
Llengua i dialecteFASOLD, R. W (2006) “The politics of language”, in FASOLD, R. W. - CONNOR-LINTON, J. (Eds.) An
Introduction to Language and Linguistics. Cambridge: Cambridge University Press.
“Whithin each of these languages arelinguistic subsystems. Speakers of thelanguage generally understand speakersof other subsystems of that language,but also notice that their speech ispeculiar, or in any case different fromtheir own. These are «dialects»” (p. 388)
Joaquim Llisterri
Llengua i dialecteEl codi ISO 639-3
• L’objectiu del codi ISO 639-3 ésestandarditzar la codificació dels noms de lesllengües
• Cal establir què es considera una llengua
http://www.sil.org/iso639-3/default.asp
Joaquim Llisterri
El codi ISO 639-3 http://www.sil.org/iso639-3/default.asp
“Two related varieties are normally considered varieties of the samelanguage if speakers of each variety have inherent understanding of theother variety (that is, can understand based on knowledge of their ownvariety without needing to learn the other variety) at a functional level.
Where spoken intelligibility between varieties is marginal, the existence of acommon literature or of a common ethnolinguistic identity with acentral variety that both understand can be strong indicators that theyshould nevertheless be considered varieties of the same language.
Where there is enough intelligibility between varieties to enablecommunication, the existence of well-established distinct ethnolinguisticidentities can be a strong indicator that they should nevertheless beconsidered to be different languages.”
Joaquim Llisterri
La variació en la comunitat lingüística
Llengua
Dialecte
Idiolecte
Repertori verbal o repertori lingüístic
Joaquim Llisterri
Variació en la comunitat lingüística
Idiolecte
• Característiques específiques de lallengua d’un únic individu
Joaquim Llisterri
La variació en la comunitat lingüística
Llengua
Dialecte
Idiolecte
Repertori verbal o repertori lingüístic
Joaquim Llisterri
Variació en la comunitat lingüística
Repertori verbal o repertori lingüístic
• Conjunt de varietats lingüístiquesemprades oralment i per escrit per unadeterminada comunitat lingüística
• L’elecció d’una varietat ve donada per lasituació de parla o situació comunicativa
Joaquim Llisterri
Variació en la comunitat lingüística
• Situació de parla o situaciócomunicativa
Intenció
Context (setting)
Participants
Joaquim Llisterri
Situació de parla o situació comunicativa
• Intenció• Activitat realitzada (comprar, fer un sermó,
explicar una història…)
• Objectiu de l’activitat (distreure
l’audiència, proporcionar informació,
consolidar una relació social…)
Joaquim Llisterri
Situació de parla o situació comunicativa
• Context (setting)• Tema (d’interès personal, local, nacional…)
• Lloc (casa, feina, lloc públic…)
• Modalitat
• Escrita
• Oral
Joaquim Llisterri
Situació de parla o situació comunicativa
• Participants• Emissor
• Receptor (edat i fòrmules de tractament)
• Papers socials de l’emissor i del receptor(un professor que té un fill com alumne: rolde pare i de professor)
• Tipus d’audiència
Joaquim Llisterri
La variació lingüística
La variació en la comunitatlingüística
Els tipus de variació lingüística
Llengua estàndard i llengua oficial
Llengües franques, pidgins i criolls
Joaquim Llisterri
Els tipus de variació lingüística
Variació estilística i registres lingüístics
Variació social
Variació geogràfica
Variació històrica
Joaquim Llisterri
Els tipus de variació lingüística
Variació estilística i registres lingüístics
Variació social
Variació geogràfica
Variació històrica
Joaquim Llisterri
La variació estilística i els registres lingüístics
Registres o estils de parla• Varietats del repertori verbal d’una
llengua seleccionades en funció de lasituació comunicativa
• Trets fonològics, sintàctics, lèxics• Presents en un mateix parlant• Continuum de registres del més formal al
més informal
Joaquim Llisterri
William Labov (1927-)http://www.ling.upenn.edu/~wlabov/home.html
LABOV, W. (1972) "Theisolation of contextualstyles”, in Sociolinguistic
Patterns. Oxford: BasilBlackwell, 1978. pp. 70-109.
Joaquim Llisterri
Els estils de parlaLABOV, W. (1972) "The isolation of contextual styles”, in Sociolinguistic Patterns.
Oxford: Basil Blackwell, 1978. pp. 70-109.
• Careful (Acurat)“[…] this is the type of speech that normally
occurs when the subject is answeringquestions which are formally recognized as«part of the interview»” (p. 79)
Joaquim Llisterri
Els estils de parlaLABOV, W. (1972) "The isolation of contextual styles”, in Sociolinguistic Patterns.
Oxford: Basil Blackwell, 1978. pp. 70-109.
• Casual (Informal, Casual)“[…] the everyday speech used in informal situations
where no attention is directed to language” (p. 86)
• Spontaneous (Espontani)“[…] a pattern used in excited, emotionally charged
speech when the constraints of a formal situationare overridden” (p. 86)
Joaquim Llisterri
Els estils de parlaLABOV, W. (1972) "The isolation of contextual styles”, in Sociolinguistic Patterns.
Oxford: Basil Blackwell, 1978. pp. 70-109.
Context Style Definition
Informal Casual “By casual speech, in a narrow sense, we mean the everyday speech used in informal situations, where no attention is directed to language” (p. 86)
Careful “In our investigation, this is the type of speech that normally occurs when the subject is answering questions which are formally recognized as ‘part of the interview’” (p. 79)
Formal
Spontaneous “Spontaneous speech refers to a pattern used in excited, emotionally charged speech when the constraints of a formal situation are overridden” (p. 86)
Joaquim Llisterri
La variació estilística i els registres lingüístics
Joaquim Llisterri
Dimensions de la variació en l’ús del llenguatge
Mode del discurs
Camp del discurs
Tenor del discursGREGORY, M.- CARROLL, S. (1978) Language and Situation. Language
varieties and their social contexts. London: Routledge & Kegan Paul; trad.cast. de L. A. Rodríguez: Lenguaje y situación. Variedades del lenguaje y sus
contextos sociales. México: Fondo de Cultura Económica, 1986.
Joaquim Llisterri
Dimensions de la variació en l’ús del llenguatgeGregory & Carroll (1978)
•• Mode del discursMode del discurs: reflecteix la relacióentre el mitjà de transmissió i l’ús delllenguatge
monòleg, conversa, lectura
•• Camp del discursCamp del discurs: reflecteix el propòsitcomunicatiu, centrat en el tema del quales parla
Joaquim Llisterri
Dimensions de la variació en l’ús del llenguatgeGregory & Carroll (1978)
•• Tenor del discursTenor del discurs• Tenor personal: resultat de la relació entre
el parlant i l’interlocutor Formal vs. informal
• Tenor funcional: relacionat amb laintenció en l’ús del llenguatge
Ensenyament, publicitat ...
Joaquim Llisterri
Dimensions de la variació en l’ús del llenguatge Gregory & Carroll (1978)
• Registre: varietat fixada culturalmentutilitzada en determinats tipus de text
Gènere
Recepta de cuina, conversa
personal ...
Joaquim Llisterri
Dimensions relacionades amb el mitjà de transmissió del discursGREGORY, M. (1967) "Aspects of variety differenciation", Journal of Linguistics 3: 177-198.
• Oral• Espontani
• Conversa• Monòleg
• No espontani• Recitat• Manifestació oral del que està escrit
Joaquim Llisterri
Dimensions relacionades amb el mitjà de transmissió del discursGREGORY, M. (1967) "Aspects of variety differenciation", Journal of Linguistics 3: 177-198.
• Escrit
• No necessàriament per a ésser oralitzat
• Per a ésser únicament llegit
• Per a ésser llegit com si s’escoltés
Diàleg en una novel·la, monòleg interior
(com si s’escoltés sense voler)
Joaquim Llisterri
Dimensions relacionades amb el mitjà de transmissió del discursGREGORY, M. (1967) "Aspects of variety differenciation", Journal of Linguistics 3: 177-198.
• Escrit• Per a ésser oralitzat
Conferències, discursos, notícies de ràdio itelevisió
• Per a ésser oralitzat com si no fosescritTeatre, guions cinematogràfics
Joaquim Llisterri
Dimensions relacionades amb el mitjà de transmissiódel discurs
Els gèneres “mixtos” en la CMC (ComunicacióMediatitzada per Ordinador)
• El xat
• “Conversa escrita”, “Text escrit oralitzat”, “Elmés oral dels gèneres escrits”
GALINDO, M. - PONS, C. (2002) “La col.loquialitat en els xats: aspectesfonètics i interlingüístics”, in TORRES, M. et al. (Eds.) CMO-Cat. Actes de la IJornada sobre Comunicació Mediatitzada per Ordinador en Català. Departamentde Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1 de desembre de 2000.Barcelona: Universitat de Barcelona.http://www.ub.es/lincat/cmo-cat/galindo-pons.htm
Joaquim Llisterri
LLISTERRI, J. (2002) “Marcas fonéticas de la oralidad en la lengua de los chats: elisiones yepéntesis consonánticas”, Revista de Investigación Lingüística 2, 5: 61-100.
http://liceu.uab.cat/~joaquim/publicacions/Llisterri_02_Oralidad_Chat.pdf
• Elisions en posició inicial de paraulaeMiNeM_-: nas peña
^_WaLLY_^: nazz
[-PiRRi-]: Enas a todos
Venus_bcn: enga mira tu a tu bola yyo a la mia vale
DraMusic: engaaa, una manitacoleguis!!!!!!
Joaquim Llisterri
LLISTERRI, J. (2002) “Marcas fonéticas de la oralidad en la lengua de los chats: elisiones yepéntesis consonánticas”, Revista de Investigación Lingüística 2, 5: 61-100.
http://liceu.uab.cat/~joaquim/publicacions/Llisterri_02_Oralidad_Chat.pdf
• Elisions en posició interior de paraularuben15_: porfi privaioooooooooooooo
^Biel^: sos privaetes!!!!!!
MaRC: pelailla mia :*
lover_man: tas pesaita
TNT16: joe ke resakita tenemos x lo visto eh
[GaMBiTo]: joete pq no hya operador ni leches
Atreyo: na de na
Joaquim Llisterri
LLISTERRI, J. (2002) “Marcas fonéticas de la oralidad en la lengua de los chats: elisiones yepéntesis consonánticas”, Revista de Investigación Lingüística 2, 5: 61-100.
http://liceu.uab.cat/~joaquim/publicacions/Llisterri_02_Oralidad_Chat.pdf
• Elisions de [ ]
• MaRC: qué pesao es el tio ese
• miriam16_: pos ten cuidao q pronto eresun viejo
• guapo15: sois todos unos pringaos
• MaRC: kuando te pones así es pk stascabreá
• NEYARA: ya evueltoooo me perdio algo???
Joaquim Llisterri
LLISTERRI, J. (2002) “Marcas fonéticas de la oralidad en la lengua de los chats: elisiones yepéntesis consonánticas”, Revista de Investigación Lingüística 2, 5: 61-100.
http://liceu.uab.cat/~joaquim/publicacions/Llisterri_02_Oralidad_Chat.pdf
• Elisions en posició final de paraulaLoKiTa: tenchu joder tio abe si es verda q van pati
str19046: soy de madri
Nastic-AE: podria tene el onó de kedá con ustécuando vaya a madriz?
mc^_^psk: alguna xika pa hablá con un rapero lokode bcn?
Sabbath: ( ia nu se q desi )
McFan: adio a to kiski
Joaquim Llisterri
Els tipus de variació lingüística
Variació estilística i registres lingüístics
Variació social
Variació geogràfica
Variació històrica
Joaquim Llisterri
La variació social
Dialectes socials
• Sociolectes
• Varietats condicionades per l’origen ètnic
• Varietats condicionades per l’estatussocioeconòmic
• Varietats condicionades pel gènere ol’orientació sexual
Joaquim Llisterri
Dialectes socials: comunitat ètnicaFINEGAN, E. (1989) Language: Its Structure and Use. Fort Worth: Harcourt Brace & Company.
• AVE, AAVE (African-American VernacularEnglish) o AAE (African-American English)• Teories diverses sobre l’origen
• Aprenentatge imperfecte de l’anglès com a L2per part dels esclaus africans i transmissiód’un model lingüístic als fills
• Forma simplificada de l’anglès desenvolupadapels esclaus com a llengua comuna amb tretsde llengües de l’oest de l’Àfrica
Joaquim Llisterri
Dialectes socials: comunitat ètnicaFINEGAN, E. (1989) Language: Its Structure and Use. Fort Worth: Harcourt Brace & Company.
• AVE, African-American Vernacular English• The coffee cold - The coffe’s cold
• Do they be playing all day? - Do they play allday?
• Is it a Miss Jones in this office? - Is there a MissJones in the office?
• He don’t never go nowhere - He never goesanywhere
Joaquim Llisterri
William Labov (1927-)http://www.ling.upenn.edu/~wlabov/home.html
LABOV, W. (1972) Sociolinguistic
Patterns. Philadelphia: PennsylvaniaUniversity Presss; Oxford: BasilBlackwell, 1978. Trad. cast.: Modelos
sociolingüísticos. Madrid: Cátedra,1983.LABOV, W. (1966) The Social
Stratification of English in New York
City. Washington D.C.: Center ofApplied Linguistics.
Joaquim Llisterri
Dialectes socials: estatus socioeconòmicFINEGAN, E. (1989) Language: Its Structure and Use. Fort Worth: Harcourt Brace & Company.
• Estratificació social de la pronunciació de /r/final post-vocàlica a la ciutat de Nova York(Labov 1972)
“- Excuse-me, where are the women’s shoes?
- Fourth floor [estil informal]
- Excuse me?
- Fourth floor” [estil acurat]
Joaquim Llisterri
Dialectes socials: estatus socioeconòmicFINEGAN, E. (1989) Language: Its Structure and Use. Fort Worth: Harcourt Brace & Company.
• Estratificació social de la pronunciació de /r/final post-vocàlica a la ciutat de Nova York(Labov 1972)
• 3 grans magatzems de Manhattan
• Sacks Fifth Avenue: classe alta
• Macy’s: classe mitjana
• S. Klein: classe treballadora
Joaquim Llisterri
Dialectes socials: estatus socioeconòmicFINEGAN, E. (1989) Language: Its Structure and Use. Fort Worth: Harcourt Brace &
Company.
/r/ final post-vocàlica a NY (Labov 1966)
Joaquim Llisterri
Dialectes socials: estatus socioeconòmicFINEGAN, E. (1989) Language: Its Structure and Use. Fort Worth: Harcourt Brace &
Company.
/r/ final post-vocàlica a NY (Labov 1966)
Joaquim Llisterri
Dialectes socials: estatus socioeconòmicFINEGAN, E. (1989) Language: Its Structure and Use. Fort Worth: Harcourt Brace &
Company.
/r/ final post-vocàlica a NY (Labov 1966)
Joaquim Llisterri
Dialectes socials: gènereFINEGAN, E. (1989) Language: Its Structure and Use. Fort Worth: Harcourt Brace &
Company.
Joaquim Llisterri
Dialectes socials: gènereFINEGAN, E. (1989) Language: Its Structure and Use. Fort
Joaquim Llisterri
Dialectes socials: gènereGARCÍA MOUTON, P. (1999) Cómo hablan las mujeres. Madrid:Arco/Libros (Cuadernos de lengua española, 66). 2a edición, 2000.
• Pronúncia, en general, més normativa, ambmés tendència a les formes percebudes com aformes de prestigi i amb menys tendència ala conservació de sons
• Diferències en l’especialització del lèxic
• Presència d’elements intensificadors,vocatius i exclamacions: expressivitat
Joaquim Llisterri
Dialectes socials: gènereGARCÍA MOUTON, P. (1999) Cómo hablan las mujeres. Madrid:Arco/Libros (Cuadernos de lengua española, 66). 2a edición, 2000.
• Estratègies conversacionals orientades a lasolidaritat, la cooperació, la negociació i la cortesia
• Interrupció dels torns de parla per completar eldiscurs de l’altre
• Actes de parla indirectes• “Yo de esto no sé mucho, pero a mí me parece que
podría ser que…”• “Vendrás conmigo ¿verdad?”• “¿No te parece que puede estar bien esta película?”
Joaquim Llisterri
Dialectes socials: gènereGARCÍA MOUTON, P. (1999) Cómo hablan las mujeres. Madrid:Arco/Libros (Cuadernos de lengua española, 66). 2a edición, 2000.
Joaquim Llisterri
Dialectes socials: orientació sexualO'GRADY, W.- DOBROVOLSKY, M.- ARONOFF, M. (1997) Contemporary
Linguistics. An Introduction. Boston: Bedford / St. Martins.
Joaquim Llisterri
Els tipus de variació lingüística
Variació estilística i registres lingüístics
Variació social
Variació geogràfica
Variació històrica
Joaquim Llisterri
Dialectologia
• Origen dels trets diferenciadors entrevariants geogràfiques
• Dialectalització o fragmentació d’una llengua
• Extensió dels fenòmens lingüístics en unazona geogràfica
• Estandardització d’una variant geogràfica
Joaquim Llisterri
Geografia lingüística o geolingüística
• Estudia el canvi i la distribució de les formeslingüístiques en l’espai geogràfic
Joaquim Llisterri
Elaboració d’un atles lingüístic
• Delimitació de la zona estudiada
• Determinació dels punts d’enquesta
• Definició dels criteris de selecció delsinformants
• Definició dels materials lingüístics
• Preparació d’un qüestionari per a obtenir elsmaterials lingüístics
Joaquim Llisterri
Elaboració d’un atles lingüístic
Els parlants patrimonials
• Els investigadors es posen en contacte amb l’ajuntament decada localitat per a escollir un parlant representatiu
• L’informant (parlant patrimonial) ha de tenircarácterístiques similars en totes les localitats
• Metodologia de l’entrevista:
“Si quieres registrar la palabra cabeza, tienesque preguntar algo como ¿si me tomo unaaspirina es porque me duele la...? o para lapalabra piel, ¿por encima de la carne tenemosla...?” (García Mouton, 1994)
Joaquim Llisterri
Qüestionari de l’ALPI http://www.alpi.ca
• INFORMADOR• Nombre y apellido:• Naturaleza:• Edad:• Profesión:• ¿Sabe leer?• Naturaleza del padre:• Naturaleza de la madre:• Residencias y viajes
• Fecha de la investigación
• Investigador:
• Transcripción del nombredel lugar:
• Nombre dialectal de loshabitantes:
• Nombre del habla local:
Joaquim Llisterri
Atlas lingüísticGarcía Mouton (1990)
Joaquim Llisterri
Atlas lingüísticVeny (1984)
Joaquim Llisterri
Tipus de atles lingüístics
• Regional: ALeCMan, Atlas Lingüístico y
Etnográfico de Castilla-La Mancha
• Nacional: ALPI, Atlas Lingüístico de la
Península Ibérica
• Família lingüística: ALiR, Atlas Linguistique
Roman
• Macroatlas: ALE, Atlas Linguarum Europae
Joaquim Llisterri
Atles lingüístics
Issoglossa
• Línia que en un atles lingüistic assenyala ellímit entre la presència i l’absència d’unfenomen lingüístic determinat
• Els feixos d’issoglosses poden servir perseparar llengües o dialectes
Joaquim Llisterri
Atlas lingüísticVeny (1984)
Joaquim Llisterri
Els tipus de variació lingüística
Variació estilística i registres lingüístics
Variació social
Variació geogràfica
Variació històrica
Joaquim Llisterri
La variació històrica
• Perspectiva diacrònica en front de laperspectiva sincrònica
• Les llengües canvien al llarg del tempspassant per diverses fases en la seva evolució
• El canvi és un universal lingüístic
Joaquim Llisterri
La variació lingüística
La variació en la comunitatlingüística
Els tipus de variació lingüística
Llengua estàndard i llengua oficial
Llengües franques, pidgins i criolls
Joaquim Llisterri
Llengua estàndard i llengua oficial
Llengua estàndard
Llengua oficial
Joaquim Llisterri
Llengua estàndard i llengua oficial
Llengua estàndard
Llengua oficial
Joaquim Llisterri
Llengua estàndard
• Variant lingüística dominant o de prestigi
• Variant codificada per una autoritatnormativa (Acadèmia)
Funció social com a element de cohesió
Paper en la normalització i difusió de lallengua
Joaquim Llisterri
Llengua estàndardProcessos de codificació
• “Putonghua” a Xina
• Pronúncia de Pequín
• Gramàtica dels dialectes del Nord
• Lèxic col·loquial modern
• Eusquera batua
• Hebreu modern
Joaquim Llisterri
Llengua estàndardAcadèmies
http://www.amlquechua.org/
http://hebrew-academy.huji.ac.il/
http://www.academie-francaise.fr/
http://www.rae.es/
Joaquim Llisterri
Llengua estàndard
• El purisme o prescriptivisme
• Actitud davant la llengua
• Prejudici de la “correcció” i les “formespures”
• Prejudici de la “degradació progressiva”de la llengua
Joaquim Llisterri
Llengua estàndard i llengua oficial
Llengua estàndard
Llengua oficial
Joaquim Llisterri
Llengua oficial
• Llengua definida com a tal en el sistemalegal d’una comunitat
Joaquim Llisterri
Constitución Española (1978)
Artículo 31. El castellano es la lengua española oficial del
Estado. Todos los españoles tienen el deber deconocerla y el derecho a usarla.
2. Las demás lengua españolas serán tambiénoficiales en las respectivas ComunidadesAutónomas de acuerdo con sus Estatutos.
3. La riqueza de las distintas modalidadeslingüísticas de España es un patrimonio culturalque será objeto de especial respeto y protección
Joaquim Llisterri
Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979)
Article 31. La llengua pròpia de Catalunya és el català2. L’idioma català és l’oficial de Catalunya, així com també
ho és el castellà, oficial a tot l’Estat espanyol3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial d’ambdós
idiomes, prendrà les mesures necessàries per tald’assegurar llur coneixement i crearà les condicions quepermetin d’arribar a llur igualtat plena quant als drets ideures dels ciutadans de Catalunya
4. La parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especialrespecte i protecció
Joaquim Llisterri
Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006)
Article 61. La llengua pròpia de Catalunya és el català.
Com a tal, el català és la llengua d'úsnormal i preferent de les administracionspúbliques i dels mitjans de comunicaciópúblics de Catalunya, i és també la llenguanormalment emprada com a vehicular id'aprenentatge en l'ensenyament.
Joaquim Llisterri
Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006)
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. Tambého és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estatespanyol. Totes les persones tenen el dretd'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadansde Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establirles mesures necessàries per a facilitar l'exercicid'aquests drets i el compliment d'aquest deure.D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pothaver discriminació per l'ús de qualsevol de lesdues llengües
Joaquim Llisterri
La variació lingüística
La variació en la comunitatlingüística
Els tipus de variació lingüística
Llengua estàndard i llengua oficial
Llengües franques, pidgins i criolls
Joaquim Llisterri
Llengues franques, pidgins i criolls
Llengües franques
Pidgins
Criolls
Joaquim Llisterri
Llengues franques, pidgins i criolls
Llengües franques
Pidgins
Criolls
Joaquim Llisterri
Llengua franca, pidgin i crioll
Llengua franca
• Llengua utilitzada convencionalment com avehicle de comunicació (social o comercial) enàrees multilingües
• Apresa com a segona llengua
• Terme derivat d’una llengua comercial empradaa l’Edat Mitjana als ports de la Mediterràniabasada en l’italià amb elements espanyols,francesos, grecs i àrabs
Joaquim Llisterri
Llengua franca
• Swahili a l’Àfrica Oriental i Hausa a l’ÀfricaOccidental: llengües franques de comerç
• Llatí a l’Edat Mitjana: llengua franca de cultura
• Francès al segle XIX: llengua franca de ladiplomàcia
• Anglès al segle XX: llengua franca dels negocis, latecnologia i la ciència, les relacions internacionals…
Joaquim Llisterri
Llengues franques, pidgins i criolls
Llengües franques
Pidgins
Criolls
Joaquim Llisterri
Llengua franca, pidgin i crioll
Pidgin
• Llengua sorgida del contacte de dos grupslingüístics per facilitar la comunicació
• Basada en una de les dues llengües
• No té parlants natius
• Lèxic reduit i poca complexitat sintàctica ifonològica
Joaquim Llisterri
Pidgin
• Terme derivat de la pronunciació anglesa enpidgin anglo-xinès de la paraula “business”
Da pua pipl awl poteito itThe poor people only potatoes eatWok had dis piplWork hard these people(Pidgin anglès de Hawai, Akmajian et. al, 1995)
Joaquim Llisterri
Pidgin
• Pidgins de base anglesa
• Tok Pisin (Papua Nova Guinea)
• Bislama (Vanuatu, Fiji)
• Krio (Sierra Leona)
• Pidgins de base francesa, neerlandesa,espanyola, portuguesa, àrab, swahili…
Joaquim Llisterri
Llengues franques, pidgins i criolls
Llengües franques
Pidgins
Criolls
Joaquim Llisterri
Llengua franca, pidgin i crioll
Crioll• Pidgin adoptat com a llengua pròpia d’una
comunitat
• Après com a primera llengua
• Mateixa complexitat lingüística que una“llengua”
• Classificat en funció de la llengua base de la qualprové la major part del vocabulari
Joaquim Llisterri
Crioll
• Criolls de base francesa
• Crioll francès de Louisiana
• Criolls d’Haití, les Antilles, Guyana francesa,illes de la Réunion
• Criolls de base espanyola/portuguesa
• Papiamentu: espanyol de base portuguesa ambinfluències holandeses parlat a Curaçao, Bonairei Aruba
Joaquim Llisterri
Crioll de Cape York (Austràlia)AKMAJIAN, A.- DEMERS, R.A.- FARMER, A.K.- HARNISH, R.M. (1995) Linguistics: An
Introduction to Language and Communication. Cambridge: The MIT Pres.
Nogud - bad (“no good)
Beliran - diarrhea (“belly run”)
Koolsik - cold (“cold sick”)
Beliap - on your back (“belly up)
Nambawan - the best (“number one”)
Tumach - a lot (“too much”)
Joaquim Llisterri
Crioll de Cape York (Austràlia)AKMAJIAN, A.- DEMERS, R.A.- FARMER, A.K.- HARNISH, R.M. (1995) Linguistics: An
Introduction to Language and Communication. Cambridge: The MIT Pres.
Im bin ran - he ran
Im ran - he is running
Im go run - he will run
Stik blong olmaan - the old man’s stick
Dog blong man - the man’s dog
Joaquim Llisterri
Crioll de Guinea BissauHildo Honório do Couto, Universidade de Brasília
http://www.unb.br/il/liv/crioul/textos/radiotv.htm
Kamaradas ku jintis ku na sukutanu, bô tardi. Bu kontinua nasukuta Radio Difusão Nacional di Republika di Giné-Bissau.Na studiu no tene uma ora mas trinta minutu. No na tchomabos atenson pa prezentason di no noba di uma ora i trintaminutu di tardi na kriolu.
Companheiros e todos que nos ouvem, boa tarde! Vocêscontinuam a ouvir a Rádio Difusão Nacional da Repúblicada Guiné-Bissau. No estudio temos uma hora e trintaminutos. Chamamos sua atenção para a apresentação denossas notícias de uma hora e trinta minutos em crioulo.
Joaquim Llisterri
Crioll de La MartiniqueRadio France Internationale
http://www.rfi.fr/langues/statiques/rfi_creole.asp