- 1. ELS PLSTICS Mariam i Laura
2. QU SN ELS PLSTICS? Els plstics sn materials polimrics d'alta
massa molecular. Sn molcules gegants formades per toms de carboni
juntament amb d'altres d'hidrogen, oxigen, i en menor mesura, clor,
fluor, nitrogen o silici. Els plstics sn slids amorfs sinttics o
semisinttics, que tenen una gran utilitat per a la indstria. 3.
ORIGEN DELS PLSTICS El mot dels plstics deriva del grec, fa
referncia a la seva malleabilitat, la capacitat de ser modelat per
tal de donar-li qualsevol forma fsica (pellcules, fibres, tubs,
ampolles, caixes,...), utilitzant diferents mtodes (fusi, extrusi,
pressi, ...). La paraula es va utilitzar originalment com a
adjectiuper denotar un cert grau de mobilitat i facilitat per
adquirir certa forma, sentit que es conserva en el terme
plasticitat 4. CARACTERSTIQUES DELS PLSTICS
5. Tenen baixa densitat. 6. Sn impermeables. 7. Allen
l'electricitat. 8. Allen la calor, tot i que no sn resistents a
ell. 9. Sn resistents a la corrosi i la intemprie. 10. Resisteixen
davant l'acci de moltsfactors qumics. 11. Alguns es reciclen millor
que altres que no sn biodegradables ni 12. fcils de reciclar. 13.
Sn fcils de treballar. 14. En alguns plstics la seva conbusti pot
ser molt contaminant 15. TIPUS DE PLSTICS TERMOPLSTICS TERMOSTABLES
ELASTMERS O CAUTX 16. TERMOPLSTICS
- Plstic el qual a temperatura ambien s plstic o deformable, es
fon a un lquid quan s escalfat i s'endureix en un estat vitri quan
s prou refredat. La majoia dels termoplstics sn polmers d'alt pes
molecular. Aquests es difereixen dels polmers termoestables en qu
desprs d'escalfar i moldejaraquests poden reescalfar i formae
altres objectes, ja que en el cas dels termostables o termodurs,la
seva forma desprs de refredar no canvia i aquest prefereix
incendiar
17. PRINCIPLAS TERMOPLSTICS
- Les propietats fsiques canvien gradualment si es fonen i es
modelen diverses vegades.
- Resines sellulsiques. Obetingudes de la cellulosa, part
llenyosa de les plantes. Ex: Rai
18. Polietilens i derivats. De l'etil, obtingut del craqueig del
petroli tractat posteriorment. Ex: Metacrilat. 19. Derivats de les
protnes. Obtinguts de les diamides. Ex: Perl 20. Derivats del
cautx. S'obtenen afegint cid clorhidric als polmers de cautx. Ex:
Pliofilms 21. TERMOSTABLES
- Els plstics termostables sn materials que una vegada que han
patit el procs d'escalfaent-fusi i formaci-solidificaci, es
converteixen en materials rgids que no tornen a fondre's. S'obtenen
a partir d'un aldehid. No poden ser reciclats excepte com a
material de rebliment.
22. PRINCIPLAS TERMOSTABLES
- Polmers del fenol.Plstic durs, insolubles i infusa per si
durant la seva fabricaci s'utilitza un excs de fenol, s'obtenen
termoplstics.
23. Resines epoxi. 24. Resines melamniques. 25. Baquelita. 26.
Aminoplstics. Polmers d'urea i derivats. Ex: melamina 27.
Polisters. Procedents de l'esterificaci de polialcohols. Si l'cid
no est en excs s'obtenen termoplstics. 28. ELASTMERS I CAUTXS
- Els elastmers es caracteritzen per la seva elevada elasticitat
i la capacitat d'estirament i rebot, recuperant la seva forma
primitiva un avegada que es retira la fora que elsdeforma.
Comprenen els cautxs naturals i sinttics; entre aquests darrers es
troben el neopr i el polibutadi. Els elastmers sn materials de
molcules grans les quals desprs de ser deformades a temperatura
ambient, recobren en major mesura la seva mida i geometria en ser
alliberada la fora que els deforma
29. PROCESSOS DE FABRICACI
- Extrusi o moldeig per aire a pressi
30. Moldeig per injecci 31. Moldeig per termoconformat 32.
Prensat 33. Calandratge 34. Extrussi
- L'extrusi de polmers es un procs industrial, basat en el
principi de extrusi general, per l'enginyeria de polmers ha
desenvolupat parmetres especfics pel plstic, de manera que
s'estudia aquest procs a part de la extrusi de metalls u altres
materials.
35. Procs de fabricaci
- El polmer fos, es forat a passar a travs d'un Dau o filera, per
medi de l'empenta generada per l'acci giratria d'un Vis sens fi que
gira concntricament en una cmera o camisa a temperatures
controlades, amb una separaci milimtrica entre els dos elements. El
Vis sens fi es alimentat per medi d'una tremuja en un extrem de la
mquina. El polmer avana, fon, mescla en la cmera i finalment surt
per la filera que li dna la forma final.
36. Tipus
37. * Multi-filament 38. * Mono filament 39. * Tubs i mnegues
40. * Recobriment de cable 41. * Planxes mono-capa i multi-capa 42.
* Bossa 43. * Bufat d'ampolles 44. * Extrusi de semi-acabats
(barres i plaques). 45. Els diferents tipus d'extrusi tenen en com
que tots fan servir una extrusora com element per fondre i
plastificar el polmer. La diferencia rau en la resta de l'instalaci
que sol ser diferent segons cada fabricat. 46. MOLDEIG PER
INJECCI
- Consisteix a introduir el plstic granulat dintre d'un cilindre,
on s'escalfa. En l'interior del cilindre hi ha un cargol sens fi
que actua d'igual manera que l'mbol d'una xeringa. Quan el plstic
es reblandeix prou, el cargol sense fi ho injecta a alta pressi en
l'interior d'un motlle d'acer per a donar-li forma. El motlle i el
plstic injectat es refreden mitjanant uns canals interiors pels
quals circula aigua. Per la seva economia i rapidesa, el model per
injecci resulta molt indicat per a la producci de grans sries de
peces. Per aquest procediment es fabriquen palanganas, galledes,
carcasses, components de l'autombil, etc.
47. Moldeig per termoconformat
- El termoconformat s un procs de fabricaci de lmines o pel
lcules termoplstiques. Concretament, s ms que un procs de
manipulaci, on la lmina o pel lcula de plstic adopta la forma del
motlle, i s'obt la pea acabada. La lmina o pel lcula s'escalfa en
un forn fins a la seva temperatura de treball, desprs s'estira
sobre un motlle i es refreda. La primera generaci de mquines de
termoconformat incorporava normalment escalfadors tipus
caloria-barra, similars als elements de calefacci que es troben en
els forns elctrics de cuina convencionals
48. PRENSAT
- S'utilitza especialment per materials termoplstics. El material
pulveritzat en grnuls, al que s'afegeix la crrega, s'introdueix a
la part inferior del motlle; llavors es premsa i 'saplica calor
fins que es torna plstic, i flueix llavors als espais buits del
motlle que s'emplenen perfectament. Una vegada que la pea
s'endureix, es treu.
49. PROCS DE RECICLATGE DELS PLSTICS
- *Els envasos se separen, es premsen i es redueixen a bales que
es transporten a la central de reciclatge. * Els plstics, un cop
separats, avancen per cintes transportadores, on s'esmicolen. * Els
fragments de plstic es renten per eliminar-ne la brutcia i restes
d'etiquetes. * Els fragments s'eixuguen amb assecadores
industrials. * Els fragments de plstic eixuts sn llenats amb molta
pressi, a travs de tubs, cap a uns grans sacs. * El plstic net i
triat ja es pot vendre a fabricants, que el transformaran en
productes nous.
50. Calandratge
- El procs es fa servir per a la fabricaci de xapes i pel lcules
plstiques. Consisteix en passar un polmer convertit en una massa
tova entre una srie de corrons escalfats. A mesura que el polmer
passa a travs dels corrons es forma "un producte uniforme. L'ltim
parell do corrons s'ajusten per donar el gruix desitjat. El sistema
de rodets de refredament dna a les xapes o pel.lcules la seva
estructura molecular permanent.
51. PROCS DE RECICLATGE DELS PLSTICS
52. 2. Trituraci 53. 3. Triturat i rentat 54. 4. Peletitzaci 55.
separaci
- 1er:Separaci: Per que el reciclatge del plstic sigui efectiu,
s'han de separar els diferents components depenent de la naturalesa
qumica, rebutjant els plstics termoendurits, els quals s'han de
destruir posteriorment. Abans de la selecci s'ha de fer la neteja
que per facilitar-la podem trocejar aquests plstics.Habitualment es
separen el PVC, el PET,el polietil, el poliestir i el polipropile.
Aquesta selecci es fa manualment per es pot separar el PVC de la
resta mitjanant la detecci dels toms de clor de la molculaUn altre
sistema est basat en la creaci d'una carga elctrica esttica en els
materials de PVC, d'aquesta manera poden separar-se fcilment dels
altres residus mitjanant l'aplicaci d'un camp elctric.
56. contenidor on hi ha una mescla d'aigua i etanol de densitat
0.93 g/l, se separen el polipropil del polietil. Finalment, en una
piscina amb aigua salada (densitat 1,2 g/l), es pot separar el PVC
del poliestir, el qual flota. 57. Separaci II
- Hi ha un procs fsic que permet discriminar diferents tipus de
plstics, consistent en posar els materials en una piscina plena
d'aigua. Els polmers de densitat inferior a la de l'aigua
(polietile i polipropil) flote, mentres que els ms pesats, com el
PVC i el poliestir s'afonen. En una altra unitat de separaci,
consistent en un
58. Trituraci i rentat 2: Granulem els plstics amb un triturador
al mateix tems que rentem els grnuls formats amb aigua.Desprs es
sequen les partcules amb una centrifugaci. 59. extrusi
- 3er .Es fora el plstic a passar per una matriu per tal de
donar-li la forma desitjada.
60. peletitzaci
- 4t. : Fem que el plstic formi petites boles