Post on 20-Mar-2017
LES PRIMERES GRANS CIVILITZACIONSMESOPOTÀMIA
INSTITUT NOU DE VILAFRANCACURS 2016/17
1. INTRODUCCIÓ - L’EDAT ANTIGA
Amb l’aparició de l’escriptura acaba la Prehistòria. La primera fase de l’Història rep el nom d’Edat Antiga. Aquest procés no es va donar al mateix temps a tot el món sinó que va començar a Mesopotàmia.
1. INTRODUCCIÓ - L’EDAT ANTIGA
EIX CRONOLÒGIC PRIMERES CIVILITZACIÓNS
1. INTRODUCCIÓ - L’EDAT ANTIGA – LES PRIMERES CIVILITZACIONS FLUVIALS
RIUSCivilització egípcia NilCivilització mesopotàmica Tigris i ÈufratesCivilització índia Indo Civilització xina Rius Groc i Blau
- Les primeres civilitzacions fluvials van aparèixer fa uns 5000 anys
1. INTRODUCCIÓ - L’EDAT ANTIGA – LES PRIMERES CIVILITZACIONS FLUVIALS
CARACTERÍSTIQUES
PODER POLÍTIC FORT
El rei dictava les lleis, dirigia l’exèrcit i tenia funcions religioses
SOCIETAT MOLT JERARQUITZADA
La població estava dividida en dos grups: una minoria privilegiada i una majoria sotmesa
CONSTRUCCIÓDE GRANS OBRES
Com canals, per irrigar les terres; i palaus, temples i tombes per demostrar llur poder.
valls fluvialsels pagesos obren canals per
portar l’aigua del riu
la gent es concentraa les zones de regadiu
els poblats es transformen en
ciutatssantuaris isacerdots
cabdills i palaus es desenvolupen els centres artesanals
creix la poblacióde les valls fluvials
1. INTRODUCCIÓ - L’EDAT ANTIGA – LES PRIMERES CIVILITZACIONS FLUVIALS
L’APARICIÓ DE L’ESCRIPTURA
CUNEIFORME
Mesopotàmia
3000 aC
Signes en forma de tascó
JEROGLÍFICS
Egipte
3000 aC
Alguns representaven paraules i d’altres sons
concrets
IDEOGRAMES
Xina
Les paraules es formen per la combinació de
signes
ALFABET
Fenicia
1200 aC
22 consonats
va donar lloc al nostre
1. INTRODUCCIÓ - L’EDAT ANTIGA – LES PRIMERES CIVILITZACIONS FLUVIALS
2. MESOPOTÀMIA- Localització
SIGNIFICAT Entre dos rius
TIGRIS EUFRATES
2. MESOPOTÀMIA- Localització
2. MESOPOTÀMIA- Localització - Mesopotàmia és una zona predominantment àrida on l’agricultura es va desenvolupar gràcies
a la construcció de canals (irrigació). - Aquest desenvolupament va estendre tan l’especialització dels treballs com la divisió social.- Mesopotàmia estava dividida en dues regions:
- ALTA MESOPOTÀMIA habitada pels assiris - BAIXA MESOPOTÀMIA habitada pels sumeris i els acadis
2. MESOPOTÀMIA- Etapes Història Mesopotàmia
2. MESOPOTÀMIA- 1ª Etapa SUMER- A la Baixa Mesopotàmia, a Sumer, van sorgir les primeres Ciutats-Estat (Ur, Uruk, Lagaix,
Eridu). S’encetava així, al III mil·lenni aC l’hegemonia sumèria.- Trets comuns:
- Ciutats – estats (cada ciutat tenia les seves propis lleis i governants) - Vincles llengua i religió
2. MESOPOTÀMIA- 1ª Etapa SUMER- La major part dels habitants eren agricultors i ramaders, però la prosperitat agrícola, va
permetre que també hi hagués habitants dedicats a les feines artesanals i al comerç.- Va aparèixer la moneda per facilitat els intercanvis (peces de plata amb forma d’anell o disc)
2. MESOPOTÀMIA- 1ª Etapa SUMER- Al centre de la ciutat es trobava el temple (ziggurat) dedicat al déu que la protegia, on vivien
els sacerdots. - Els sacerdots controlaven la producció, el comerç i fixaven els tributs (impostos). - Tenien el poder religiós i polític de les ciutats. S’ajudaven dels funcionaris per la seva
administració.
Els sacerdots sumeris vivien del treball dels pagesos.
2. MESOPOTÀMIA- 1ª Etapa SUMER- Els conflictes entre les ciutats va originar l’aparició de cabdills militars, i després, en
monarques. Així doncs, l’origen de la monarquia està en la guerra. - Els monarques i els seus ajudants (noblesa), com els sacerdots tampoc treballaven les terres,
vivien de la producció dels agricultors i ramaders i dels imposts que els feien pagat. - Les guerres augmentaren el número d’esclaus, doncs els poblets conquerits eren sotmesos.
2. MESOPOTÀMIA- 2ª Etapa IMPERI ACCADI - A mitjans del III mil·lenni aC, Sargon I conquereix les ciutats sumèries i funda l’Imperi Accadi,
el primer imperi conegut de la història de la humanitat.
2. MESOPOTÀMIA- 2ª Etapa IMPERI ACCADI - L’aparició d’aquest imperi va comportat també els desitjos de legitimació dels monarques,
que es van fer proclamar descendents dels déus. - L’imperi accadi va refermar el seu poder mitjançant l’ús d’esteles propagandístiques. - Aquest Imperi va desaparèixer per les revoltes internes i pels atacs d’altres pobles.
Sargon, fundador de l’imperi accadi i de la primera gran dinastia monàrquica de la història.
2. MESOPOTÀMIA- 3ª Etapa BABILÒNIA - Cap al 1800 aC, la ciutat de Babilònia es va imposar a la resta de ciutats de Mesopotàmia,
encetant-se l’etapa coneguda como Imperi Babilònic.
2. MESOPOTÀMIA- 3ª Etapa BABILÒNIA - Pocs anys després de la formació d’aquest imperi, es va redactar el primer codi de lleis
conegut de l’antiguitat, el codi de Hammurabi. - Aquest codi (recull de lleis) regula afers com el matrimoni, el divorci, els impostos, els
delictes…
El codi Hammurabi, una estela amb caràcters cuneïformes, està avui en dia al museu del Louvre. Reflecteix el desenvolupament de la societat babilònica.
2. MESOPOTÀMIA- 3ª Etapa BABILÒNIA
- Per què sorgeixen els codis de lleis?
societats basades en el comerçl’agricultura i la ramaderia
cal regular la propietati l’herència
cal ficar unes normes per fer els intercanvis
comercials sense cap mena de perill
sorgeixen els primers CODIS de LLEIS
Com el d’Hammurabi
2. MESOPOTÀMIA- 3ª Etapa BABILÒNIA
Reconstrucció de l’antiga ciutat de Babilònia
2. MESOPOTÀMIA- 4ª Etapa IMPERI ASSIRI - Al segle XIV aC els assiris, originaris de la ciutat d’Assur, situada a l’Alta Mesopotàmia, van
imposar-se, i van crear un gran imperi que s’estenia des del Golf Pèrsic fins el Mediterrani.
2. MESOPOTÀMIA- 4ª Etapa IMPERI ASSIRI
Extensió de l’imperi assiri
2. MESOPOTÀMIA- 4ª Etapa IMPERI ASSIRI
Les unitats militars assiries, com els arquers a cavall o els carros, els van conferir avantatges per estendre el seu imperi.
2. MESOPOTÀMIA- 4ª Etapa IMPERI ASSIRI - Els babilònics, lliurats del sotmetiment assiri, van refer el seu antic imperi cap a l’any 600 aC. - Aquest imperi, conegut amb el nom de neobabilònic, fou l’últim gran imperi mesopotàmic
abans de la conquesta persa. - Va destacar la figura del rei Nabucodonosor II
2. MESOPOTÀMIA- 4ª Etapa IMPERI ASSIRI
Una de les set meravelles de l’antiguitat, els Jardins Penjats de Babilònia, es van construir sota el mandat de Nabucodonosor II
2. MESOPOTÀMIA- 5ª Etapa EL DOMINI PERSA
- Al segle VI aC, els perses, originaris de l’actual Iran, van conquerir Mesopotàmia, incorporant-la al seu gran imperi que s’estenia fins al riu Indus.
- Els perses esdevindran en els grans rivals pels grecs fins les campanyes d’Alexandre el Gran.
3. L’ESCRIPTURA CUNEÏFORME
- L’escriptura a sorgir a les ciutats mesopotàmiques fa uns 5500 anys. Els funcionaris i els sacerdots tenien la necessitat de controlar la propietat de la terra, les collites, els impostos..., i va començar a fer anotacions a fi de portar la comptabilitat.
- Les primeres formes d’escriptura eren pictogràfiques, un símbol representava un objecte
- Mes endavant sorgiren els ideogrames, que representaven accions o conceptes més generals.
- Amb el temps, els ideogrames es van anar simplificant i va aparèixer l’escriptura cuneïforme.
Tauleta mesopotàmica
Els escribes feien incisions amb punxons sobre tauletes d’argila humida
acumulació de productes de tota mena enels magatzems dels monarques i dels grans sacerdots
cal portar comptes,anotar els lliuramentssaber qui no ha pagat elstributs
invenció de sistemes númerics, d’escriptura
confereixen prestigi social a aquells que els coneixen importància dels ESCRIBES
elaboren el calendari fan creure en el poder màgic de l’escriptura
aliats dels reis, aristòcrates i sacerdots. Membres de les classes privilegiadesreaccionaris
3. L’ESCRIPTURA CUNEÏFORME
3. L’ESCRIPTURA CUNEÏFORME
4. LES CLASSES SOCIALS A MESOPOTÀMIA
- Els diferents períodes de Mesopotàmia tenen en comú el fet de constituir-se com estats teocràtics i militars, on el poder estava en mans de la noblesa militar i els sacerdots, recolzats pels grans propietaris i els comerciants.
MONARCA
NOBLESA – SACERDOTS
Guàrdia Real
Escribes
Comerciants
Artesans
Pagesos
Esclaus Les dones eren propietats
dels homes
4. LES CREENCES - La religió de la civilització sumèria era de caràcter politeista. Aquesta religió va ser adoptada
pels imperis accadi i babilònic, els quals van ampliar el panteó diví. - La base agrícola i ramadera va determinar les creences religioses: l’aigua, el cel i el
firmament.- Els mesopotàmics rendien cultes als seus deus, doncs creien que els humans havien estat
creats per servir-los, alimentar-los i adorar-los. - No creien en un més enllà, el seu culte es basava en la vida. - Els deus eren representats amb forma humana (antropomòrfics) i tenien les mateixes
passions que els humans.
4. LES CREENCES - Els principals deus sumeris eren: Anu (déu del cel), Enlil (déu del vent) i Enki (déu de la terra)
Anu EnkiEnlil
4. LES CREENCES
- Les divinitats accadies eren: Sin (devesa de la Lluna), Isthar (devesa de la guerra i la fertilitat) i Samash (déu del Sol)
- Rei accadi amb els símbols de les divinitats
4. LES CREENCES
- Ishtar, devesa de l’amor, la bellesa, la vida i la fertilitat.
- Esta associada al planeta Venus, estel del mati i del
vespre. - L’estel de vuit puntes és el
símbol d’Ishtar
4. LES CREENCES - L’hegemonia babilònica va introduir el culte a Marduk, déu suprem.- El déu màxim dels assiris era Assur, primer arbre de la vida i després identificat amb la
guerra
5. L’ART MESOPOTÀMIC- Arquitectura- El ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotàmiques. - Es construïen amb maons de fang cuit o assecats al sol (tova) i es cobrien de betum per fer-
los impermeables. Aquests materials són poc resistents i per això s’han conservat pocs monuments.
- Es revestien de ceràmica vidrada de colors brillants (motius florals, escenes de guerra...)
Ziggurat d’Ur
5. L’ART MESOPOTÀMIC- Arquitectura
5. L’ART MESOPOTÀMIC- Arquitectura - La gran aportació mesopotàmica a l’arquitectura foren l’arc i la volta, amb els quals van poder
construir grans palaus i temples.- Aquests dos elements van ampliar les possibilitats constructives.
L’arc i la volta van permetre meravelles com la porta d’Ishtar a
Babilònia
5. L’ART MESOPOTÀMIC- Escultura- Murs i portes (temples i palaus) estaven decorats amb relleus que representaven figures de
reis i reines, o d’animals monstruosos que guardaven el recinte. - Destaquen especialment les esteles on s’esculpien escenes de victòries militars o caceries.- A més, cal destacar les estàtues dels orants i de les representacions dels reis.
Gudea de Lagaix Estela Naram-Sin
Lleo accadi