Post on 16-Apr-2017
Estratègies per l’èxit Estratègies per l’èxit educatiu a Europa educatiu a Europa
Lídia Puigvert i MallartBlanes, juny de 2011
A. Presentació Includ-ed: objectius, estructura, metodologia
B. Projecte 1: Sistemes educatius Europeus: connectant teories, reformes i resultats
• Resultats
C. Projecte 2: Actuacions Europees d’èxit • Resultats
Projecte Integrat de la prioritat 7 del VI Programa Marc de la Comissió Europea
en 14 països de la Unió Europea.
Què és el Projecte Includ-ed?
Projecte Integrat?Perquè combina una gran quantitat d’activitats i recursos per a aconseguir objectius científics ambiciosos i ben definits. A més s’espera que tingui un efecte estructurador en el teixit de la recerca Europea.
Programa Marc de la CEINCLUD-ED és l’únic projecte integrat centrat en l’educació obligatòria a Europa.
ConsorciInclud-ed
Objectiu principal
Analitzar estratègies educatives que contribueixen a la cohesió social i
estratègies educatives que condueixen a l’exclusió social, en el context de la societat europea del
coneixement, donant elements clau i línies d’acció per a millorar les polítiques socials i educatives.
Actuacions que generen
eficiència i equitat
Actuacions que generen
eficiència, però no equitat
Actuacions que generen equitat,
però no eficiència
Actuacions que no generen ni eficiència ni
equitat
Actuacions que generen eficiència i
equitatRecerca de la
comunitat científica internacional
Actuacions que generen
eficiència, però no equitat
Actuacions que generen equitat,
però no eficiència
Actuacions que no generen ni eficiència ni
equitat
VYGOTSKYVYGOTSKY
ZONA DE DESENVOLUPAMENT PRÒXIM
ZDP: distància entre allò que una
persona pot fer individualment i allò
que pot fer amb la resta
(mediat pel llenguatge)
• Vygotsky transformador
• Zona de desenvolupament pròxim: Intervenció externa de persones adultes
• Transfomar totes les interaccions
• “Vygotsky” adaptador
• Zona de desenvolupament pròxim: Intervenció només de professorat i altres professionals
• Exclusió famílies
El aprendizaje que se orienta hacia niveles de desarrollo que ya se han
alcanzado es inefectivo desde el punto de vista del desarrollo integral del niño. (…) El aprendizaje activa una serie de
procesos internos de desarrollo que son capaces de operar sólo cuando el niño está interactuando con personas de su
entorno y en cooperación con sus compañeros.
(Vygotski, 1979, p.89)
Actuacions que generen eficiència i
equitatRecerca de la
comunitat científica internacional
Actuacions que generen
eficiència, però no equitat
Actuacions que generen equitat,
però no eficiència
Actuacions que no generen ni eficiència ni
equitat
CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A RESULTATS.CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A RESULTATS.
Projecte 1Projecte 1 Sistemes educatius a la
UE25 que augmenten/disminueixen
l’èxit educatiu
Projecte 2 Projecte 2 Pràctiques
educatives efectives a Europa
CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL.CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL.
Projecte Projecte 4 4 Grups vulnerables en diverses provisions
educatives
Projecte Projecte 55
Politiques educatives connectades amb polítiques socials
d’altres árees
CLUSTER 3 .- CLUSTER 3 .- COHESIÓ SOCIAL DES D’ABAIX.COHESIÓ SOCIAL DES D’ABAIX.
Projecte Projecte 33
Relació entre la exclusió educativa i les àrees de
la societat
Projecte Projecte 6 6 Projectes locals per a la cohesió
social
Estructura
Metodologia Comunicativa Críticametodologia
Strategies for inclusion and social cohesion in Europe from education
Coneixement de la comunitat científica internacional
Interpretacions dels actors socials (end-users)
Com? Implicant end-users i actors clau des del disseny
a l’anàlisi i conclusionssenior
researcherjunior researcher
end-user
7 European Parliamentarians 12 representatives of other parliamentarians
Members of Parliaments of some States
Workaló Conference was held on September 29, 2004 at the headquarters of the European Parliament in Brussels
Josep Andreu Parlamentari del Congrès
dels Diputats (Estat Espanyol)
Livia Jaroka, membre del Parlament Europeu,
gitana
Livia Jaroka
28 Abril 2005- Resolució sobre la situació del Poble Romaní a la Unió Europea:
The Council, the Commission, the member states and the candidate countries are asked to:
Consider the recognition of the Romani People as a European minority
(European Parliament, P6_TA-PROV(2005)0151)
IMPACTE EN LES POLÍTIQUES
Resolució del Parlament EuropeU del 2 d’Abril del 2009 sobre
l’educació de les nenes i nens immigrants
22. Recomienda a los Estados miembros que eviten la formación de guetos en los centros escolares, así como la creación de clases especiales para los hijos de los inmigrantes, y que promuevan una política educativa integradora que los distribuya de acuerdo con su nivel educativo y sus necesidades individuales;
14. Señala la necesidad de integrar en la sociedad a los inmigrantes y grupos sociales como los de etnia romaní; destaca que la integración debe basarse en los principios de igualdad de oportunidades educativas y garantizar un acceso igualitario a una educación de calidad; rechaza, asimismo, las soluciones temporales o permanentes, que se basan en la segregación y una educación deficiente o que llevan a ellas;
12. Insiste en la importancia de la participación directa de las familias y otros miembros de la comunidad local, ya que la integración social es responsabilidad de toda la sociedad y no solo del sistema escolar, al tiempo que destaca que debe alentarse a los organismos que ofrecen asesoramiento social a los inmigrantes a que cooperen con miras a mejorar la información facilitada sobre educación y formación profesional en el contexto del mercado laboral del país de acogida;
9. Considera muy importante que los padres de los niños inmigrantes, y especialmente las madres, participen en programas de aprendizaje de las lenguas oficiales del Estado de acogida, con objeto de evitar la segregación y de ayudar a integrar a sus hijos en la escuela;
24. Insiste en que la educación de adultos inmigrantes puede fomentar la integración tanto de éstos como de sus hijos, y destaca, por tanto, la necesidad de desarrollar decididamente el aprendizaje permanente para los progenitores inmigrantes;
Al Cluster 1 s’analitzen les actuacions d’èxit escolar d’Europa
Aportacions teòriques Aportacions empíriques
Projecte 1. Sistemes educatius Europeus: connectant teories, reformes i resultats
o Objectiu General: Analitzar les característiques dels sistemes educatius i les reformes educatives que estan generant exclusió social i les que estan generant inclusió social.
o Metodologia de Treball: Revisió de la Literatura Científica, Anàlisi de Polítiques Educatives, i Anàlisi de fonts estadístiques secundàries.
Revisió dels diferents tipus d’agrupacions a l’aula
Anàlisi dels tipus d’agrupacions que influeixen en la inclusió o exclusió social
Slavin 1992 (creator of “Success for All”): Ability grouping is ineffective. It is harmful to many students. It inhibits development of
interracial respect, understanding, and friendship. It undermines democratic values and contributes to a stratified society (Braddock &
Slavin 1992: 14).
Flecha, 1990: book La nueva desigualdad cultural (The new cultural inequality), chapter 6: Diversidad de niveles de educación generalista como eslabón de otras desigualdades (Diversity of levels in general
education as a link to other inequalities)
PISA 2006: data on lower performance of schools reporting ability grouping for all subjects, compared to schools reporting no ability
grouping or ability grouping only for some subjects.
STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL)
MIXTURE1 teacher
25 students
STREAMING1 teacher with
20 students1 teacher
with 5 students
INCLUSION2 teacher
25 students
MIXTURE (barreja): 1 professora amb tots els nens i nenes
MIXTURE
Basat en la Igualtat d’oportunitats 1 Professor/a
Tots/es a la mateixa aula Grups Heterogenis
(Classes amb nivells barrejats)
MIXTURE1 professor/a25 nens/es
STREAMING1 professor/a amb
20 nens/es
1 professor/a amb5 nens/es
INCLUSION2 professors/es
25 nens/es
STREAMING (separació per nivells): El professorat addicional s’utilitza per a segregar
alguns estudiants (comunitat gitana, immigrants, nivell socioeconòmic baix,...), almenys en algunes
àrees instrumentals
STREAMING
Basat en la DiferènciaMés d’un professor/a
SeparatsGrups Homogenis
(mateixa aula o diferent; grups de reforç i suport segregat)
TIPUS DE STREAMING:
1.Organització de les activitats de l’aula segons els nivells
2. Grups de reforç i suport segregat de l’aula ordinària
3. Currículum individualitzat exclusor
4. Elecció exclusora
MIXTURE1 professor/a25 estudiants
STREAMING1 professor/a amb
20 estudiants
1 professor/aamb 5 estudiants
SOCIAL EXCLUSION
MIXTURE1 professor/a25 estudiants
STREAMING1 professor/a amb
20 estudiants
1 professor/aamb 5 estudiants
INCLUSION2 professor/a25 estudiants
INCLUSION: una professora addicional serveix per a incloure a
tot l’alumnat
INCLUSION
Basat en l’Igualtat de resultats/
Igualtat de diferències
Grups heterogenisMateixos recursos humans
per inclusió, i no segregació
1. Grups heterogenis amb recursos addicionals
2. Classes dividides inclusives (desdoblaments)
3. Extensió del temps d’aprenentatge4. Currículum individualitzat inclusiu5. Elecció inclusiva
TIPUS D’INCLUSIÓ:
Congressos i seminaris a Bilbao, Nicosia, Nottingham,
Helsinki, Malta, Dublin...Investigadors/es, administració, sindicats, partits polítics, professorat, alumnat, associacions de familiars, ongs, associacions gitanes, mass media...
EU Cluster meeting on Education and Social Inclusion
Representatives from Departments of Education
Improving measures for integration: the Parliament stresses the need to integrate migrants and social categories (such as Roma people) in society. Integration must be based on the principles of equal opportunities in education, ensuring equal access to quality education. Any solutions –whether temporary or permanent- that are based on segregation must be rejected. Parliament also considers that, in order to improve integration into society of children of migrants, it is necessary to involve them in a wide range of extracurricular activities.
Improving measures for integration: the Parliament stresses the need to integrate migrants and social categories (such as Roma people) in society. Integration must be based on the principles of equal opportunities in education, ensuring equal access to quality education. Any solutions –whether temporary or permanent- that are based on segregation must be rejected. Parliament also considers that, in order to improve integration into society of children of migrants, it is necessary to involve them in a wide range of extracurricular activities.
o Objectiu: Analitzar els components de les pràctiques educatives que disminueixen els índex de fracàs escolar i les que l’augmenten.
o Metodologia de Treball: o 20 estudis de cas: Regne Unit, Finlàndia, Letònia, Hongria,
Xipre i Espanya.o Metodologia Comunicativa Crítica:
Mètodes qualitatius (observacions, entrevistes, grups de discussió).
Projecte 2. Pràctiques educatives Europees efectives
o Selecció dels centres educatius:
a) Centres que responguin a les següents característiques: Baix nivell socioeconòmic i estudiants de minories culturals.
b) Centres educatius que han demostrat tenir una progressió positiva cap a un major èxit escolar (reflectit en els resultats dels estudiants en relació al seu context)
Actuacions que generen
eficiència i equitat
Actuacions que generen
eficiència, però no equitat
Actuacions que generen equitat,
però no eficiència
Actuacions que no generen ni eficiència ni
equitat
85%
Augment de la proporció d’alumnat que aconsegueix les competències bàsiques en comprensió lectora com a resultat de l’aplicació d’actuacions d’èxit un una de els escoles de la mostra del projecte Includ-ed
2001 2006
85%
Augment de els competències bàsiques en lectura
2001 2006
17%
Augment d’alumnat inmigrant
46% 12%
RESULTATS
ACTUACIONS QUE PROMOUEN L’ÉXIT ESCOLAR I LA INCLUSIÓ SOCIAL
1.Grups heterogenis amb recursos addicionals
2.Extensió del temps d’aprenentatge
3.Currículum individualitzat inclusiu
4.Opcions d’elecció inclusives5.Altes expectatives 6.Altres
1.Grups heterogenis amb recursos addicionals
FINLÀNDIA La segregació es prohibeix als anys 80
2º
Grups interactius
VYGOTSKYVYGOTSKY
ZONA DE DESENVOLUPAMENT PRÒXIM
PROCÉS INTER-INTRA PSICOLÒGIC(mediat per llenguatge)
ZDP: distància entre allò que una
persona pot fer individualment i allò que pot fer amb els
demés(mediat pel llenguatge)
INTERACCIONISME SIMBÒLIC
La persona (self) es constitueix a través de la interacció social, mediada per llenguatge i símbols
Persona = jo + mi
Persona: es diàleg permanent entre el jo i el mi
Model de Harvard:La diversitat, imprescindible per assolir un aprenentatge de qualitat
2.Extensió del temps d’aprenentatge
• Suport extraescolar per a fer els deures
• Escoles obertes més hores
• “Learning mentors”, persones guies (familiars, voluntaris/es…)
• Classes de reforç (estiu, abans de començar el curs, abans dels exàmens)
• Padrins de lectura entre cicles de primària.
• Currículum adaptat consultant als especialistes i les famílies.
•Currículum adaptat avaluant contínuament per a la seva connexió amb el currículum general.
3.Currículum individualitzat inclusiu
4.Elecció inclusiva• No oferir opcions que són una “via morta”
• Orientació escolar cap a la elecció d’opcions que portin a estudis superiors.
5.Altes expectatives
• Creure que tot l’alumnat por arribar a tenir bons resultats acadèmics.
6. Altres
• Compromís, solidaritat i recolzament entre el professorat
• Atmosfera positiva a l’escola• Seguiment individualitzat de l’alumnat.• Aprenentatge instrumental en educació
infantil, per a l’èxit a primària
Efectes d’aquestes actuacions en els grups més desafavorits
• Sentiment de pertinença a l’escola.• Xarxes de solidaritat.• Augment de l’aprenentatge en els grups
desafavorits i no desafavorits.
CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A RESULTATS.CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A RESULTATS.
Projecte 1Projecte 1 Sistemes educatius a la
UE25 que augmenten/disminueixen
l’èxit educatiu
Projecte 2 Projecte 2 Pràctiques
educatives efectives a Europa
CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL.CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL.
Projecte Projecte 4 4 Grups vulnerables en diverses provisions
educatives
Projecte Projecte 55
Politiques educatives connectades amb polítiques socials
d’altres árees
CLUSTER 3 .- CLUSTER 3 .- COHESIÓ SOCIAL DES D’ABAIX.COHESIÓ SOCIAL DES D’ABAIX.
Projecte Projecte 33
Relació entre la exclusió educativa i les àrees de
la societat
Projecte Projecte 6 6 Projectes locals per a la cohesió
social
Estructura
IncludInclud -- ED ED
PROJECT 6. SEGONA VOLTA:
FORMES DE PARTICIPACIÓ DE LA FAMÍLIA
Aportacions teòriques:
• Hi ha evidències de què els resultats de l’alumnat depèn del context cultural i econòmic de tots els agents educatius.
• El rendiment de l’alumnat millora quan el nivell educatiu de tots els agents educatius augmenta.
• Hi ha una contradicció entre l’estat de la qüestió i les actuacions implementades: mentre que s’ha prestat molta atenció a la formació de professorat, no s’ha prestat suficient atenció als altres agents educatius (famílies, membres de la comunitat, etc.).
• A les escoles on s’implementa tant formació de professorat com formació de familiars, els resultats de l’alumnat milloren.
Què hem d’analitzar?
Número de llibres a casaNúmero d’hores de
lectura
Indicators about resources available
in the household
Number of courses family members’ have attended
Strategies to improve school performance:
increasing family education to overcome inequalities
A. Formació de familiars
B. Participació de la comunitat en els processos de presa de decisió
C. Participació en el desenvolupament/ concreció del currículum i l’avaluació
D. Participació de la comunitat en les aules i espais d’aprenentatge
A.Formació de familiarsB. Participació de la comunitat en els processos
de presa de decisió
C. Participació en el desenvolupament/ concreció del currículum i l’avaluació
D. Participació de la comunitat en les aules i espais d’aprenentatge
Exemples
1. Els participants han de decidir què volen aprendre, quan i com.
2. Altes expectatives sobre les habilitats de les famílies i les persones de la comunitat
3. Obert a tothom
4. Bon ambient
Exemples
1. Classes de diferents matèries per a pares i altres adults de la comunitat (informàtica, llengües, alfabetització...) (Albacete: Alfabetització/TIC)
GARCÍA LORCA
SAFO DE LESBOS
VIRGINIA WOLF CERVANTES
JAMES JOYCE
Tertúlies Literàries Dialògiques
Exemples
Tertulias literarias dialógicas
Siguan
Siguan en La Vanguardia:
Lo sorprendente es que estas personas disfrutan de los libros que se supone debiéramos leer los universitarios y no lo hacemos
2. Xerrades sobre diferents temes d'interès de les famílies (Lithuania: grups multiculturals)
3. Classes en la llengua del país d’acollida (UK, Terrassa)
Exemples
4. “After-School clubs”(Malta, espais informals
de convivència entre familiars i fills/es, des de fer deures a escriptura)
5. Oferta d’orientació professional per a adults (UK)
Exemples
increment del nivell educatiu de les famíliesincrement de la participació en altres àrees de l’escola a més a més dels espais educatiustransforma les relacions dins de la famíliales activitats de l’escola són més valorades (relació escola-llar)es promou la cohesió social entre famílies immigrants i autòctonesescola com a servei de la comunitat
Millores
A. Formació de familiars
B.Participació de la comunitat en els processos de presa de decisió
C. Participació en el desenvolupament/ concreció del currículum i l’avaluació
D. Participació de la comunitat en les aules i espais d’aprenentatge
Exemples
a) Assamblees de Familiars (Albacete, Terrassa), Comissió Mixtes
Exemples
b) L’escola contrasta les seves iniciatives de pràctiques professionals amb els criteris de la comunitat (Malta: Writing Programme, els professionals exposen la seva visió i estrategies, la comunitat ho ha d’aprovar)
c) Formes informals de consulta a les famílies (Finlàndia: Filosofia de portes obertes, cada familiar pot consultar, preguntar… responsabilitat compartida)
Millora del comportament de l’alumnat
a les aules
Enriquiment de l’oferta educativa
Promou la transformació de l’ambient
escolar
Millores
A. Formació de familiars
B. Participació de la comunitat en els processos de presa de decisió
C.Participació en el desenvolupament/ concreció del currículum i l’avaluació
D. Participació de la comunitat en les aules i espais d’aprenentatge
Exemples
El professorat comparteix les iniciatives curriculars amb els pares i els explica per què fan certes activitats i l’enfoc d’ensenyament (Finlàndia: decisió a dos nivells: escola i districte)
Els pares poden contribuir en activitats extracurriculars, que són oportunitats per a l’aprenentatge (Malta: Decisió conjunta entre professorat I familiars sobre l’oferta)
Exemples Els pares poden contribuir en l’organització de l’aula
(Albacete assamblees diàries)
Implicació de les famílies I la comunitat en l’avaluació escolar annual (Albacete avaluació dialògica, Malta)
Elaboració de plans individuals per a l’alumnat de pre-escolar, en col·laboració amb els pares (Finlàndia)
La coordinació de serveis i de l’oferta
educativa al barri
Millores
A. Formació de familiars
B. Participació de la comunitat en els processos de presa de decisió
C. Participació en el desenvolupament/ concreció del currículum i l’avaluació
D. Participació de la comunitat en les aules i espais d’aprenentatge
Exemples
a) Membres de la Comunitat diversos entren dins l’aula (Terrassa, Albacete: Grups Interactius, Finlàndia: Homework Clubs)
b) Voluntariat dins de l’escolac) Utilitzar els recursos humans
El comportament de l’alumnat
Suport amb recursos adicionals a l’alumnat amb
més dificultats dintre de grups heterogenis
Increment de l’atenció que es dóna a tot l’alumnat
Increment de la motivació i de l’atenció a l’activitat
Diversitat entre el voluntariat enriqueix les
interaccions
Millores
Pràctiques efectives per a Pràctiques efectives per a l’èxit escolar a Europal’èxit escolar a Europa