LLEIDA

MANEL CANTOS PRESENTATIONS canventu@hotmail.com

CONJUNT MONUMENTAL DEL TURÓ DE LA SEU VELLA

La Catedral de la Seu Vella o catedral antiga de Lleida. Durant la segona meitat del segle XIX, en la Renaixença catalana es va iniciar la revaloració de l'antiga catedral, fins arribar al 12 de juny de 1918 que es va declarar a la Seu Vella monument nacional. El 1948 l'exèrcit la va cedir i el 1949 es va iniciar la seva restauració.

El conjunt monumental Turó de la Seu Vella de Lleida s'alça en el turó conegut com Turó de Lleida que domina la ciutat i la comarca del Segrià. El seu perfil és la imatge que identifica la ciutat.

Porta del Lleó d'accés al recinte fortificat on es troba la Seu.

La catedral i el contigu castell de la Suda estan protegits per un mateix recinte emmurallat.

La Catedral de la Seu Vella és el monument més emblemàtic de la ciutat de Lleida, es va construir en estil romànic, encara que les seves voltes són de creueria ogival gòtiques.

El Campanar. Té planta octogonal amb dos cossos de diàmetre diferent, un de dotze metres i un altre de nou, el primer format per quatre plantes amb finestrals formats per columnes i traceries calades i el segon cos amb galeries. Posseeix una escala de cargol amb 238 graons per arribar al punt més alt de la torre de 60 metres.

El campanar de la Seu Vella compta amb un total de 7 campanes, va ser iniciada la seva construcció en el segle XIV pel mestre d'obres de la catedral Guillem Solivella i acabada al segle següent.

El Castell del Rei - La Suda un emplaçament privilegiat i estratègic que custodia un castell d'origen musulmà del que es té constància ja en l'any 882.

Situat a la part més alta del turó, el Castell del Rei popularment és conegut amb el nom de la Suda, vocable àrab que significa àrea urbana tancada.

El Castell de Rei - La Suda refugi de l'últim califa de Còrdova, seu del naixement de la Corona d'Aragó o testimoni del jurament de fidelitat dels nobles catalans i aragonesos a l'infant Jaume I (després el Conqueridor)

Castell del Rei - Suda va ser l'edifici civil més notable de la ciutat i un important centre de decisió política. Els seus murs van ser escenari de fets transcendentals de la història de Catalunya i de la Corona d'Aragó.

El dia 2 d'octubre de 2015, "Conjunt Monumental del Turó de la Seu Vella" va ser incorporat, pel Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya, a la llista indicativa de monuments espanyols que opten a ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

L'accés a la Seu Vella es realitza a través de la Canonja, nom amb el qual es coneix al conjunt d'edificis que acollia els canonges que constituïen el capítol de la catedral.

La Canonja diferents edificis que es van anar construint des de la segona meitat del segle XII fins al segle XVI, dels quals s'han recuperat restes de la primitiva església de Santa Maria l'Antiga, diferents capelles, la Pia Almoïna, la sala capitular, l'Arxiu , la Decanía o la Casa de la Volta.

L'any 1707 i donada la seva important posició estratègica, tot el conjunt de la Seu Vella es va convertir en caserna militar, no tornant a exercir funcions religioses.

La Catedral tot i que ha passat per moments de gran abandó, el trasllat dels oficis religiosos ha permès que es conservi l'estil original sense afegits posteriors d'altres estils.

La porta dels Apòstols col·locada a la façana oest, és des d'aquesta porta per la qual s'accedeix exteriorment al claustre. La seva construcció data dels segles XIV i XV prenent com a model l'arquitectura gòtica francesa, com la de la catedral de Chartres.

Porta dels Fillols construïda cap a l'any 1220, va ser durant molt de temps l'entrada principal i la d'ingrés obligatori. Es troba situada a la façana sud i és la que representa un dels exemples més clars de l'escola de Lleida.

Porta Principal consta de tres arquivoltes decorades amb puntes de diamant i petits ressalts ornamentals de dibuix geomètric.

La catedral temple dedicat a Santa Maria, que presenta planta basilical de creu llatina de tres naus i que va ser consagrat al culte l'any 1278.

La unió de les naus laterals amb la central està resolta per sis grans columnes (tres per costat) coniformes. Les mesures de la nau central són de setanta metres de longitud, tretze d'amplada i dinou d'alçada, les naus laterals tenen trenta de longitud, vuit d'amplada i deu i mig d'alçada.

El mestre d'obres Pere de Pennafreita, va cobrir les naus del temple amb voltes de creueria al segle XIII es van utilitzar elements del nou estil gòtic.

Sepulcre de Berenguer Gallart sobre la Porta del Lavacrum a la nau de l'Evangeli.

El Claustre té una planta lleugerament trapezoïdal amb quatre galeries de quaranta-vuit metres de mitjana de llarg per 8,77 d'ample, destacant per les seves excepcionals dimensions, que el converteixen en un dels més grans claustres d'Europa.

Un dels factors més originals del claustre és la situació de la galeria meridional que es converteix en un magnífic mirador a través dels seus cinc arcs, sobre la ciutat amb una àmplia vista panoràmica.

Les galeries són de cinc trams i estan realitzades amb 17 arcs ogivals de delicades traceries totes desiguals, sostingudes per fines columnes amb capitells decorats amb elements vegetals barrejats amb altres representant animals o figures humanes.

La torre del campanar vista des del claustre.El magnífic claustre, es va realitzar entre els segles XIII i XIV.

El claustre va patir desperfectes durant l'ocupació militar, va estar dividit en dos pisos durant dos segles i totes les seves galeries van ser tapiades, per evitar corrents d'aire i fer espais tancats.

Exterior de la catedral caracteritzada seva arquitectura per l'austeritat de les seves formes, s'aprecia en el seu exterior l'estil llombard, que tanta influència va tenir en el segle XI en el romànic català.

Lleida la ciutat té una població de 139 809 habitants i en la seva regió urbana, engloba 363 900 habitants àrea metropolitana.

La canalització del riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida en el seu tram urbà constitueix la zona verda programada més important de la ciutat, amb una extensió enjardinada, de més de 15 hectàrees de superfície.

La plaça de Sant Joan és un dels llocs més populars i concorreguts de la ciutat, així com típic punt de trobada.

Carrer Major juntament amb els carrers que l'envolten, formen un eix comercial, amb més de 3'5 km de superfícies de botigues, locals comercials i de restauració.

Els porxos d'època medieval que la delimiten a banda i banda de la carrer Major.

Palau de la Paeria seu de l'ajuntament des de l'any 1383. És un dels edificis més significatius de l'arquitectura civil gòtica de Catalunya.

Palau de la Paeria al soterrani, un espai restaurat que conserva la distribució original i en el qual es pot accedir a la "morra", l'estada destinada als presos condemnats a mort.

Sant Pere Apòstol una construcció barroca del segle XVIII, era l'església de l'antic Convent de Santa Maria de Jesús de Lleida, fundat al segle XV.

Antic hospital de Santa Maria és un dels edificis més ben conservats del gòtic civil a Catalunya, dels segles XV-XVI. Avui dia és el Museu Arqueològic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.

Antic hospital de Santa Maria L'antic establiment sanitari és una magnífica construcció de la qual, per la seva singular bellesa, destaca el pati central on neix una magnífica escalinata de pedra que condueix a una galeria d'arcs ogivals.

La Catedral Nova (Seu nova), d'estil neoclàssic amb influències barroques i construït en 1761.

Entre 1761 i 1781, va tenir lloc la construcció de la Catedral Nova gràcies a les aportacions dels lleidatans, del rei Carles III i del bisbe Joaquín Sánchez. D'estil barroc amb gran tendència al classicisme academicista francès, se situa en ple eix comercial, davant de l'antic Hospital de Santa Maria.

La Casa Magí Llorenç és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local.

La ciutat Lleida ofereix una molt bona qualitat de vida als seus ciutadans amb el just equilibri entre la seva dimensió de petita capital.

FI

MANEL CANTOS PRESENTATIONS canventu@hotmail.com