Post on 14-Feb-2017
À R E A D E C U L T U R A
Memòria mapa de patrimoni cultural
de Puig-reig
octubre 2011
Redacció: Rosa Serra Rotés (Transversal)
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
Àrea de Cultura Tapa A4 ALTA.pdf 1 22/06/10 11:49
MEMÒRIA MAPA PATRIMONIAL DE PUIG‐REIG
1. METODOLOGIA
1.1 Crèdits 1.2 Agraïments 1.3. Dates realització 1.4. Fonts consultades 1.5. Explicació de la fitxa 1.6. Metodologia de treball 1.7. Criteris generals d’intervenció i selecció
2. DIAGNÒSTIC
2.1 Marc geogràfic i Medi físic 2.2 Poblament, estructura econòmica i comunicacions 2.3 Síntesi històrica 2.4 Escut municipal i toponímia 2.5 Mapa de situació dels elements fitxats 2.6 Estat legal de protecció 2.7 Equipaments patrimonials 2.8 Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme 2.9. Anàlisi a partir de les fitxes
3 LLISTAT D’ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
3.1 Llistat d’elements fitxats per categories 3.2 Elements no fitxats 3.3 Personatges il∙lustres
4. BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES
1
1. METODOLOGIA
1.1 Crèdits Aquest treball, impulsat i finançat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona a petició de l’Ajuntament de Puig‐reig, d’acord amb el conveni subscrit per ambdues administracions el 2010, i en el marc del programa de Mapes Patrimonials que gestiona l’OPC. Ha estat realitzat pels historiadors i tècnics en patrimoni cultural Jordi Piñero Subirana i Rosa Serra Rotés, en nom de l’empresa Transversal produccions culturals SL. 1.2. Agraïments Els autors d’aquets inventari han d’agrair a l’Ajuntament de Puig‐reig la disponibilitat i la col∙laboració, molt especialment per part de la regidora de Cultura, Isabel Corominas, que ha posats els mitjans tècnics i humans necessaris per tal de poder accedir a la informació; també al regidor de Medi ambient, Dídac Flores i als dos alcaldes que durant aquesta legislatura han encapçalat el govern municipal: Saturnino Domínguez i Antoni Clement. En aquets sentit el nostre reconeixement a la Secretaria, Lourdes Anglada, i als tècnics municipals Ramon Mª Rosell i a l’arquitecte municipal Fe rran Besa per la informació i documentació aportada. Un segon capítol agraïments l’encapçala el personal de la Biblioteca Guillem de Berguedà i molt especialment Francesc Puig Riera per les facilitats donades en la bibliografia local i documentació d’àmbit local que es conserva a la biblioteca, l’autèntic centre cultural del poble de Puig‐reig, impulsor d’activitats de tota mena i institució oberta a tot i a tothom. L’equip tècnic del Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat format per Eva Soler, Mireia Canal, Neus Santamaria i Joan Serra han facilitat la recerca i documentació en el cas dels conjunts industrials tèxtils que formen el gran capítol del patrimoni industrial local. A nivell particular els autors del Mapa Patrimonial de Puig‐reig fan costar la disponibilitat i el bon tracte rebut per part de la pagesia del municipi que ha atès amb molta amabilitat i disponibilitat les nostres consultes i ha facilitat el nostre treball de camp. D’una manera especial reconeixíem la col∙laboració de les famílies del mas Lladó, Soler de Jaumas, La Serra de Cap de Costa, La Cortada i Periques. També les informacions proporcionades per Miquel Puig, Rosa Mari Vilaró i Dídac Flores en relació a la localització de fonts i paratges d’interès natural, i les facilitats donades per les diferents associacions culturals del municipi. 1.3. Dates realització Aquest mapa patrimonial s’ha portat a terme durant el primer semestre de2011. 1.4. Fonts consultades S'han utilitzat diferents tipus de fonts per l'elaboració de l'inventari: documentació d'arxius públics i d'arxius privats, informació oral, bibliografia i la observació directa dels elements. ARXIUS PÚBLICS
2
• Arxiu Municipal de Puig‐reig • Arxiu Comarcal de Berga • Arxiu Diocesà de Solsona • Arxiu de la Corona d'Aragó • Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona • Arxiu Històric de Catalunya
ARXIUS PRIVATS
• Arxiu Parroquial de Puig‐reig • Arxiu de l’Àmbit de Recerques del Berguedà • Arxiu Fotogràfic Luigi de Berga • Arxiu Associació de Veïns de l’Ametlla de Merola
ALTRES INVENTARIS UTILITZATS O CONSULTATS
• Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPAC),municipi de Puig‐reig.
• Carta Arqueològica del Berguedà. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Puig‐reig
• Inventari del Patrimoni Industrial (Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya,Generalitat de Catalunya) (IPIC). Puig‐reig
• Catàlegs del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic. Ajuntament de Puig‐reig • Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig‐reig
INFORMACIÓ ORAL S'ha obtingut informació oral, i a vegades amb alguna documentació escrita puntual, de les següents persones: Francesc Puig Riera, Miquel Puig, Dídac Flores, Isabel Corominas, Ramon Viladés, Josep Genescà. ALTRES Informació recollida al PLA D’ORDENACIÓ URBANA MUNICIPAL en curs d’aprovació.
BIBLIOGRAFIA
S’ha realitzat el buidatge de la documentació bibliogràfica existent principalment a la Biblioteca Guillem de Berguedà de Puig‐reig que conserva un important i complet fons bibliogràfic local, i a la biblioteca particular de Rosa Serra Rotés. També es van recopilar totes les publicacions que s'han realitzat referents al municipi de Puig‐reig, del suplement comarcal del diari "Regió 7" i de les revistes culturals comarcals "L'Erol", "El Vilatà" i la base de dades de revistes www.racó.com, que es detallen al final d’aquesta memòria. 1.5. Explicació de la fitxa
3
El model de fitxa que s'ha utilitzat és el que ha proporcionat l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona per a la realització d'inventaris municipals, i que formen part d'una base de dades programada en MS Access 2007. La fitxa conté una sèrie de camps d'informació que s'han omplert per a cada element:
‐ Número de Fitxa ‐ Codi ‐ Àmbit ‐ Denominació ‐ Ubicació ‐ Titularitat ‐ Propietari ‐ Tipologia ‐ Ús actual ‐ Descripció ‐ Observacions ‐ Estat conservació ‐ Autor ‐ Any ‐ Estil/Època ‐ Segle ‐ Emplaçament ‐ Longitud ‐ Latitud ‐ UTM ‐ Alçada ‐ Accés ‐ Número negatiu ‐ Fitxes associades ‐ Història ‐ Bibliografia ‐ Protecció ‐ Número Inventari Generalitat ‐ Autor fitxa ‐ Data registre ‐ Data modificació ‐ Mapa ‐ Fotografies.
Hi ha una sèrie de camps en que el contingut s'ha de triar d'uns establerts prèviament per l'OPC: Àmbit, Codi, Tipologia i Titularitat. L'Àmbit i la Tipologia donen un Codi concret establert d'acord amb el següent esquema: 1.Patrimoni immoble
1.1.Edificis 1.2.Conjunts arquitectònics 1.3.Elements arquitectònics
4
1.4.Jaciments arqueològics 1.5.Obra civil
2.Patrimoni moble 2.1 Elements urbans 2.2 Objectes 2.3 Col∙leccions
3.Patrimoni documental 3.1 Fons d’imatges 3.2 Fons documentals 3.3 Fons bibliogràfics
4.Patrimoni immaterial 4.1 Manifestacions festives 4.2 Tècniques artesanals 4.3 Tradició oral 4.4 Música i dansa 4.5 Costumari
5. Patrimoni natural 5.1 Zones d’interès natural 5.2 Espècimens botànics singulars
1.6. Metodologia de treball Seguint les directrius de l’Oficina de Patrimoni Cultural, el treball s’ha portat a terme en tres fases: 1. Recopilació prèvia de documentació
• Buidatge de fons bibliogràfics: ha consistit en un repàs exhaustiu al major nombre de publicacions que tenen relació ambla història i el patrimoni de Puig‐reig, de cara a elaborar un primer llistat d’elements. En aquesta fase s’ha consultat la Biblioteca Guillem de Berguedà i biblioteca particular de R. Serra, així com l’Arxiu de l’Àmbit de Recerques del Berguedà. A destacar l’extensa bibliografia publicada sobre les colònies industrials i el patrimoni romànic.
• Recopilació de la documentació existent sobre el municipi de diferent índole tals com notes de premsa, retalls de revistes, materials manuscrits, programes y cartell de festes, etc. En aquest capítol destaquem la gran quantitat d’informació recopilada per l’Àmbit de Recerques del Berguedà en relació al municipi de Puig‐reig i molt especialment els treballs de síntesis i registres documentals que l’entitat va efectuar sobre els arxius de masies del municipi.
• Documentació aportada per l’Ajuntament de Puig‐reig, especialment referida a , molt especialment la relacionada amb el POUM i els seus respectius inventaris i catàlegs, elaborats per l’empresa Valeri Consultors Associats i ampliades i modificades pels serveis tècnics municipals i l’arquitecte municipal Ferran Besa.
• També s’han consultat la Base de Dades sobre història local coordinada per la Diputació de Barcelona i la de revistes Racó, i tots els inventaris i catàlegs elaborats per diferents institucions: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i Ajuntament de Puig‐reig.
• Pel que fa a la planimetria, s’ha emprat bàsicament el mapa 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. També s’han utilitzat els ortofotomapes del programa Google
5
Earth per elaborar els mapes de situació dels elements més amplis (com ara zones d’interès o canals), i s’ha consultat la web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya per precisar les coordenades en UTM de determinats elements.
2. Treball de camp: El buidatge dels fons bibliogràfics i documentals, i la consulta dels inventaris i catàlegs, ha permès elaborar un primer llistat provisional d’elements, el qual ha estat contrastat amb els responsables del seguiment per part de l’Ajuntament i l’OPC, així com amb alguns dels informants que ens han ajudat en el transcurs del present treball. El següent pas ha estat la realització del treball de camp, que ha consistit en la visita a cadascun dels elements, per tal de recollir dades, efectuar fotografies i mesures de les coordenades i parlar, si s’esqueia, amb les persones vinculades a cada element que ens poguessin proporcionar informació útil. Per tal de facilitar el treball de camp es van diferenciar les zones del municipi marcades per les parròquies i enclavaments que, recolzades amb la cartografia de cada zona, van permetre la localització de nous elements:
a. Sector rural: Enclavaments (Fonollet, Merola, El Soler de Jaumàs, la Cortada, Cal Pallot, L’Alsina de Graells) i masies, patrimoni arqueològic i natural
b. Sector urbà: nucli de Puig‐reig i colònies industrials c. Patrimoni municipal conservat fora del municipi en museus i arxius.
3‐ Treball de gabinet: Paral∙lelament amb les sortides del treball de camp, s’han anat introduint les dades obtingudes a la base de dades facilitada per la l’OPC. Posteriorment, s’han seleccionat les fotografies i s’han elaborat mapes de situació, quan ha calgut. Les fitxes s'anaven completant a mida que es feia el treball de camp, molt especialment en l’apartat de descripció i de síntesis històrica atès que es disposava de inventaris i catàlegs elaborats per l’equip redactor del POUM de Puig‐reig, així com d’inventaris previs, amb l’objectiu de contrastar i actualitzar la informació. En tancar les fitxes es va procedir a la consulta amb la regidoria de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Puig‐reig acordant ampliar el criteri d’inclusió d’elements fitxats la qual cosa va comportar una ampliació notable dels primers llistats d’elements fitxats, i el conseqüent treball de documentació i redacció.
6
1.7. Criteris generals d’intervenció i selecció En el cas del Mapa Patrimonial de Puig‐reig destaquem unes particularitats especials que, al costat dels criteris generals, han determinat la selecció dels elements a inventariar:
Un terme municipal mitjà amb una notable concentració urbana situada, de nord a sud, al peu del riu Llobregat, i fruit de la seva recent i historia industrial: el nucli urbà de Puig‐reig és gairebé un continu amb els nuclis de les colònies, enclavaments que tenen una extraordinària singularitat patrimonial.
Un extens espai rural, a banda i banda de l’eix que forma el riu Llobregat, format per antigues parròquies totes d’orígens medievals a l’entorn de les quals es van construir moltes masies, un dels patrimonis més notables, tant en quantitat‐ prop d’un centenar‐ com en qualitat.
Un nombre elevat d’estudis i publicacions locals aporten una informació força completa sobre el patrimoni del municipi i gràcies als quals s’han pogut confeccionar un bon nombre de fitxes de patrimoni documental i de fons d’imatges.
Destaquem també la importància del patrimoni arquitectònic i artístic de l’època medieval, format per un bon nombre d’esglésies i els dos castells, sobretot per elements mobles, les pintures romàniques (conservades “in situ”) i altres objectes mobles que es custodien en museus: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Museu Episcopal de Vic, Museu d’Art de Catalunya i Museu Comarcal de Berga.
• El nucli urbà es fruit d’un creixement ràpid i poc ordenat; en els últims anys molts edificis d’habitatges que donaven caràcter als dos carreres principals del poble s’han vist substituïts per construccions modernes la qual cosa ha restat personalitat al nucli urbà. Per aquesta raó el POUM va incorporat el desig de conservar la fesomia de principis del s. XX i la llista de BCIL s’ha incrementat moltíssim.
• El capítol del patrimoni industrial es el més notable atès que el municipi de Puig‐reig compta amb set antigues colònies tèxtils, sis de les quals disposen de tots els elements que integren aquesta categoria urbanística, arquitectònica, productiva i històrica. Les colònies disposen també de les seves corresponents fitxes de patrimoni documental, immaterial i en alguns casos també natural.
• El patrimoni immaterial, i especialment les festes, constitueixen un àmbit especialment difícil a l’hora d’establir criteris de selecció. Hem optat per incloure la totalitat de les
7
festes, vist i constatat el interès de l’Ajuntament i dels propis organitzadors en mantenir‐les i formar part de la llista del mapa patrimonial.
8
2. DIAGNÒSTIC 2.1 Marc geogràfic i Medi físic Situat a l’extrem sud de la comarca del Berguedà, el municipi de Puig‐reig (UTM: 4072 x ; 46475 y)compta amb una extensió de 46 km 2 i es travessat de nord a sud pel riu Llobregat, on vesant les aigües la riera de Merola, a la dreta, i la de Merlès, a l’esquerra, al mateix temps que li fan de límits territorials per la zona meridional del terme, amb els municipis veïns. Els límits municipals són Viver i Serrateix a l'O, Casserres, Gironella, Olvan i Sagàs al N, i Santa Maria de Merlès a l'E; al S limita amb els termes bagencs de Gaià (S i E) i Navàs (S).
El terme comprèn, a més del nucli urbà de Puig‐reig, els enclavaments de Merola i de Fonollet, que conserven encara les antigues parròquies de Santa Maria de Merola i Sant Sadurní de Fonollet, i els enclavaments rurals d’orígens medievals de La Cortada, cal Pallot i el Lladó, la Serra de Cap de Costa i el Soler de Jaumàs. El terme municipal compta també amb set colònies tèxtils al llarg del Llobregat, que de nord a sud són: Cal Prat, Cal Casas, Cal Pons, Cal Marçal, Cal Vidal, Cal Riera i l'Ametlla de Merola.
9
El terreny és força accidentat i modelat per l'erosió diferencial en els estrats terciaris, disposats gairebé horitzontalment en aquesta part del Baix Berguedà que li donen una particular fesomia, els gresos. El Llobregat va erosionar un profund esvoranc que creua de nord a sud el terme formant amplis meandres i terrasses fluvials, a l banda i banda del riu i en diferents nivells, que contrastes amb els grans dipòsits de gresos, i que junts configuren els trets característics del paisatge de Puig‐reig. Entre els bancals de gresos destaca, molt especialment el que forma la imponent paret vertical sobre el Llobregat i sobre la qual s’assenta una part important del nucli urbà, més concretament el Carrer Llobregat i el Carrer Verdaguer, fins al turó del castell, constituint un dels trets més representatius de la fesomia del poble.
Les planúries fèrtils, conreades des de l’època medieval formant un paisatge agrícola que ha obert clarianes en mig d’un bosc mediterrani força canviant al llarg del temps. Del que foren imponents alzinars a mitjans del s. XIX es va passar a zones ermes al aprofitar‐se intensament la fusta per a la construcció i combustible per un tros de país que vivia una autèntica febre urbanitzadora: la construcció de fabriques i colònies, i el creixement dels pobles. El bosc recuperà terreny de nou a partir de la segona dècada del segle XX de la mà de les pinedes fins que el terrible incendi de juliol de 1994 calcinà prop de 500 hectàrees de bosc. La situació actual, de lenta recuperació, es caracteritza per la presencia de roure valencià i martinenc, brolles amb pins (pi blanc, pi roig) amb moltes àrees de rebolls i rouredes joves. Conseqüència directa del incendi del 1994 es també l’augment exponencial de la zona de pastures: de les 25 ha de 1989 a les 2.096 de 2006.
2.2 Poblament, estructura econòmica i comunicacions El primer fogatjament del 1370 dóna 27 focs o famílies a la parròquia de Puig‐reig i 4 a la de Santa Maria de Merola, i el 1553 n'hi havia 14 a tot el terme. Al segle XVIII hi ha una disminució de la població (119 h i 39 h el 1718, respectivament, a les dues parròquies esmentades i 109 h i 24 h el 1787). A partir d'aleshores el creixement fou espectacular: 786 h el 1857 i 876 h el 1877 però sobretot a finals del segle XIX i gràcies a la industrialització que la població arribà a 3 709 h el 1900, 4 565 h el 1920 i 5 957 h el 1936.
Evolució e la població de Puig‐reig (1718‐2010) (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT)
Any 1718 1787 1857 1877 1900 1920 1930 1950 1960 1970 1980
Hab 158 133 786 876 3.709 4.565 5.975 5.745 6.279 5.748 5.747
Any 1990 1994 1995 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
Hab 5.006 4.707 4.732 4.578 4.436 4.397 4.319 4.275 4.269 4.225 4.171
Any 2005 2006 2007 2008 2009 2010
10
Hab 4.197 4.202 4.238 4.326 4.403 4.333
El màxim fou de 6 279 h el 1960, moment a partir del qual començà a decréixer: 5 478 h el 1970, 5 361 h el 1981, 4746 h el 1991 i 4188 h el 2001, davallada causada sobretot a la crisi de la indústria tèxtil. L'any 2005 s’enregistra un lleu creixement; el 2010 la població de Puig‐reig era de 4.333 h.
Amb una densitat de 94h/km2, la població es concentra al poble (3.628) i a les colònies de l’Ametlla de Merola (269), Cal marçal (150), Cal Pons (135), Cal Riera (85) i Cal Vidal (56), segons dades de 2009.
Es tracta d’un municipi envellit, i el desequilibri entre el nombre de defuncions i els naixements que es produeix entre ela dècada dels noranta del segle XX fins a 2005 no està compensat amb processos migratoris. També s’ha produït un traspàs notable de població de les colònies al nucli urbà de Puig‐reig 8en el cas de Cal Prat i Cal Pons) i al nucli urbà de Navàs especialment en el cas de Cal Riera i l’Ametlla de Merola, degut a la proximitat geogràfica i a una major oferta de treball.
La industria tèxtil fou, durant bona part del s. XX, la principal activitat econòmica del municipi; l’arribada de la crisis, en dues onades, la dels anys seixanta i la dels vuitanta, va produir un gran trasbals i una total redistribució de la població activa, incrementant‐ne el percentatges del sector serveis i diversificant‐se l’ocupació en el sector secundari. El 2001 un 4% de la població ocupada treballava en el sector primari, el 33,46% en el secundari, el 13,31% en la construcció i el 45,3% en els serveis.
L'actual Eix del Llobregat o C‐16, la carretera de Manresa a Berga, que fou construïda el 1854 i contribuí decisivament a l'expansió del poble, segueix el Llobregat per la dreta i és el principal mitjà de comunicació; l’antic ferrocarril que unia Manresa amb Guardiola i que arribà a Puig‐reig el 1885, fou clausurat el 1973. El 1990 s'inaugurà la variant de Puig‐reig que va treure de l’interior del nucli urbà la carretera alliberant un tram de més de cinc quilòmetres d’un intens transit rodat (C‐1411z); aquesta variant fou aprofitada per a construir l’actual autovia que per sortejar, amb viaductes i túnels, la complexa orografia d’aquets punt del Baix Berguedà. Es a Puig‐reig on es troben dues carreteres locals, la BV‐4131 que porta a Casserres i l'Espunyola on enllaça amb la de Berga a Solsona (C‐26), i la BV‐4106 que duu a Santa Maria de Merlès, i enllaça amb la de Gironella a Vic (C‐62).
La millora de les comunicacions ha accentuat la mobilitat de la població i un increment notable del nombre de desplaçaments: el nombre de treballadors residents a Puig‐reig que es desplacen fora del municipi (en nombre destaquen Navàs i Berga) per motius laborals es superior als que es traslladen per el mateix motiu a Puig‐reig.
11
2.3 Síntesi històrica Els orígens
Les excavacions fetes als jaciments del Serrat de l'Oca i al Serrat dels Lladres han pogut demostrar que al terme municipal de Puig‐reig hi havia emplaçaments humans estables abans del segle VIII a.C., en el període del Bronze final i el ferro, caracteritzats per l'abandonament de la vida cavernícola i el desenvolupament d'una agricultura que possibilitava els excedents agraris amb la proliferació de sitges i un interessant sistema t’emmagatzemen d'aigua; aquestes comunitats entraren en contacte amb els pobles colonials, i es produí un clar procés d'iberització (Serrat dels Lladres), amb importants restes constructives i ceràmiques a l'entorn del segle IV a.C
L’època medieval: els castell i les parròquies
Les primeres referències escrites sobre el lloc de Puig‐reig són del segle X, i més concretament la primera, és l'acta de consagració de l'església del castell de Puig‐reig, dedicada a Sant Martí, de l'any 907. L'església fou consagrada pel bisbe Nantigis de la Seu d'Urgell a instàncies dels pobladors del lloc que, ben segur, l'havien edificada en època de Guifré el Pelós, arran de la intensa repoblació i organització del comtat de
Berga. Consta com una de les moltes parròquies esmentades en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell (document de finals del segle X o començaments del segle XI).L'església de Sant Martí era, també, l'església del castell de Puig‐reig, una petita fortificació encimbellada dalt el turó que dominava l'estreta vall del Llobregat.
A l’extrem sud del municipi es configurà, al llarg del s. XII, el domini senyorial de Merola a l’entorn d’un castell i de la parròquia ja existent de Santa Maria de Merola. Les lluites feudals propiciaren el pas del senyoriu a la casa comtal de Barcelona i per tant als dominis del monarques de la Corona d’Aragó que sovint els bescanviaren i empenyoraren, juntament amb altres dominis berguedans. En l’actual terme municipal també tenien dominis els monestirs de Santa Maria de Serrateix, el de Sant Pere de la Portella i el de Santa Maria de Ripoll. La llarga llista d’esglésies documentades des del s. X, XI i XII testimonien l’existència d’un poblament rural dispers: Sant Sadurní de Fonollet, Sant Andreu de la Madrona, Sant Marçal d’Hirene, Sant Andreu de Gamisans (després de Cal Pallot), Sant Julià de Puig‐reig, Santa Maria de Merola, i Sant Miquel de la Cortada.
12
El terme casteller de Puig‐reig incloïa tot l'actual terme municipal, llevat de l’extrem sud, dominat pels senyors de Merola; el terme del castell de Puig‐reig era senyoriu jurisdiccional, des del s. XI, de la família vescomtal del Berguedà. Fou aquesta família la que va fer construir la fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle XIII la vila de Puig‐reig; l'any 1145 s'estava construint la nova església de Sant Martí.
La comanda templera de Puig‐reig
El vescomte Guillem de Berguedà féu importants donacions als frares del Temple al terme casteller de Puig‐reig i a altres llocs del Berguedà, però fou precisament el seu fill, el trobador Guillem de Berguedà qui, en el seu testament de l'any 1187, deixà a l'ordre militar el castell de Puig‐reig amb el seu terme i Fonollet. El testament del trobador no fou confirmat fins l'any 1231 pel rei Jaume I però, durant aquest llarg període d'espera els Templers consolidaren el seu domini a l'entorn de Puig‐reig mitjançant més donacions, compres, servituds, etc.
Així entre 1236‐39 els Comanadors del Temple, coneguts fins aleshores com del Berguedà i de la Cerdanya, i dependents de la gran comanda templera de Palau (Vallès), comencen a ser documentats com a Comanadors de Puig‐reig i des del castell, es crea la nova Comanda que administrarà tot el patrimoni de l'orde al Berguedà i a la Cerdanya (Puigcerdà, Llívia, Tor de Querol, Bolvir, Sallagosa, Alp, etc.). La Comanda de Puig‐reig fou una comanda rural important i va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos‐cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques.
També van construir la creu de terme, envelliren l’església amb pintures romàniques, i manaren bastir el pont que encara avui travessa el Llobregat, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com el Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers.
L'any 1282 els Templers atorgaren una carta de franqueses als habitants del castell i de la vila de Puig‐reig amb la clara intenció d'estimular‐ne el poblament, i eximint els nous i antics pobladors dels mals usos d'eixorquia, cugúcia, intestia i remensa.
13
Foren batlles dels Templers els Comes; i d'aquesta important família puig‐regenca en fou membre destacat l'arquebisbe de Tarragona Arnau Cescomes; precisament aquest personatge jugà un paper important en la vida política catalana, essent conseller del rei Jaume II i jugant un paper destacat en la defensa dels Templers arran del procés de dissolució de l'orde a Catalunya el 1312. En agraïment a la seva tasca l'orde militar de l'Hospital, hereva d'una part important del patrimoni immobiliari dels Templers, li cedí tot el terme casteller de Puig‐reig.
Els segles moderns i el domini de l’Orde militar de Sant Joan de l’Hospital La importància del lloc féu repensar els Hospitalers, els quals, finalment, recuperaren el castell de Puig‐reig, i el varen unir al patrimoni de la Comanda Hospitalera de Berga, formant amb les cases de Cervera i l'Ametlla una única comanda Hospitalera que subsistí fins al segle XIX amb el nom de Cervera, l'Ametlla i Puig‐reig. La presència dels Hospitalers a Puig‐reig es caracteritza per una llarga i progressiva crisi: les crisis demogràfiques i econòmiques del segle XIV provocaren un important desgavell al lloc; l'any 1585 el comanador declarava el castell recinte inhabitable. L'orde va mantenir a Puig‐reig únicament un Prior que exercia les funcions de rector a la parròquia de Sant Martí i que rebia, espaiadament, les visites dels administradors i comanadors de Cervera que venien a cobrar les rendes després de les consegüents capbrevacions.
L'antiga vila medieval a redós del castell va desaparèixer, i el terme va esdevenir rural i de poblament dispers: fou durant els segles XVI al XVIII que es varen consolidar les grans masies d'origen medieval: el Lledó, la Serra de Cap de Costa, Trasserra, la Sala, les Comes, Farriols, el Soler de Jaumàs, la Cortada, l'Alsina, etc. i en varen sorgir de noves com Vilarrasa, Madrona, Trulls, Pellicer, Periques, etc.
El procés d’industrialització
La situació canvià a l'últim terç del segle XIX quan al peu del Llobregat varen començar a instal∙lar‐se, aprofitant alguns antics molins fariners, fàbriques de filats i teixits de cotó que esdevingueren Colònies industrials. Puig‐reig fou el municipi de la comarca amb més Colònies: a les primeres de l'Ametlla de Merola (1871), Cal Prat (1871‐1877) i Cal Pons (1875) s'hi varen afegir les de Cal Casas (finals del segle XIX), Cal Marsal (1889), Cal Riera (1898) i Cal Vidal (1900).
14
L'any 1956 Puig‐reig era un dels nuclis tèxtils més importants de Catalunya, tenia 94 000 fusos, 12 500 telers i 2 200 treballadors vinculats, directament o indirectament, a aquest sector. Però el tèxtil travessà una crisi important i entre el 1975 i el 1986 el nombre de treballadors es va reduir a la meitat, situació que no ha parat d’agreujar‐se fins al tancament gairebé definitiu de totes les empreses dedicades a la producció de filats i teixits de cotó.
2.4 Escut municipal i toponímia L'escut oficial de Puig‐reig[1] té el següent blasó: Escut caironat truncat i semipartit: 1r. d'argent, un mont de sinople movent de la punta somat d'una corona reial d'or; 2n. de gules, una creu de Malta (d'argent); i al tercer, d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble. El mont amb la corona reial són elements parlants referents a l'etimologia del nom del poble, "el puig del rei". Puig‐reig fou el centre d'una comanda templera(1187‐1312); més endavant la comanda va passar a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, fins a 1805; aquest fet es veu reflectit a l'escut per la creu de Malta. Finalment, apareixen les armes reials de Catalunya, que al∙ludeixen a la jurisdicció sobre el poble, que originalment pertanyia als vescomtes de Berga, i més tard als comtes de Barcelona. Va ser aprovat el 7 de juliol de 1987. («DECRET 232/1987, de 7 de juliol, pel qual s'autoritza l'Ajuntament de Puig‐reig per adoptar el seu escut heràldic municipal.» Publicat al DOGC num 868, 07/07/1987).
15
Les primeres referències documentals són de principis del s. X, concretament del 907, i el topònim apareix llatinitzat Podi o regis o Podio Regum, o altres variants com Pujo Regis o Puioregis, es a dir “puig del rei' o “muntanya del rei”. A partir la documentació referència:
‐ Segle XIII: Porreig ‐ Segle XV: Puyreg ‐ Segle XVI: Pugreig ‐ Segle XVIII: Purreig ‐ Segle XIX: Puigreig ‐ Segle XX: Puig‐reig
16
2.5 Mapa de situació dels elements fitxats
17
18
INDEX MASIES Quadrant 1 1.01 Cal Visó 1.02 Cal Marquet 1.03 L’Hostal Nou 1.04 La Roquera 1.05 L’Escarbat 1.06 El Lladó 1.07 La Cabana 1.08 La Casanova de Trulls 1.09 Cal Lluent 1.10 Cal Bonhome 1.11 Molí del Lladó 1.12 Cal Morulls 1.13 Nova Cal Murulls 1.14 El Puig
1.15 La Madrona 1.16 El Polvorer 1.17 Cal Fuster 1.18 La Saleta 1.19 El Mas 1.20 El Trulls 1.21 El Verdaguer 1.22 Vila‐rasa 1.23 Cal Jordi 1.24 Els Plans 1.25 Cal Griba 1.26 Filomera 1.27 La Roca de la Rella 1.28 Cal Terranquer
19
20
Quadrant 2
2.01 Cal Cigala 2.02 Masia Borbons 2.03 Cal Pau 2.04 Serra de Cap de Costa 2.05 Periques 2.06 Cal Canal Quadrant 3 3.01 Cal Oliver 3.02 Cal Tresserra 3.03 Cal Picarol Fumat 3.04 Cal Pitre 3.05 Cal Martinet 3.06 Cal Moixó 3.07 El Soler de Jaumàs 3.08 Cal Feliu 3.09 Farriols 3.10 L’Hostal de Farriols 3.11 Subiraneta 3.12 Ca l’Escaler 3.13 La Frau 3.14 Cal Flor 3.15 Casanova de Merola 3.16 Subirana
Quadrant 4 4.01 Cal Pallot 4.02 Les Comes 4.03 Cal Picarol 4.04 Cal Serramorena 4.05 Blanquillo 4.06 Becs 4.07 La Taverna 4.08 Cal Bardaix 4.09 El Vilar 4.10 Cal Saginer 4.11 La Casanova de la Cortada 4.12 La Garsa 4.13 La Cortada 4.14 La Llardenosa 4.15 Cal Sagués Quadrant 5 5.01 Cal Circuns 5.02 Casa Gran de Cal Gregori o Cal Riera 5.03 El Putxot 5.04 La Serreta 5.05 Cal Gepet 5.06 Cal Mingo 5.07 L’Hostal de la Granota 5.08 L’Alsina de Merola 5.09 Cal Vila 5.10 El Grapal 5.11 Vilafresca
21
22
23
24
25
2.6 Estat legal de protecció Els antecedents d’ordenació urbanística de Puig‐reig corresponen al Pla d’extensió aprovat per la Comissió Provincial d’ Urbanisme de Barcelona el gener de1961que només incloïa el nucli urbà del poble de Puig‐reig, i que revisat el 1972 incloïa ja les colònies industrials. El 1988 s’aprova el Pla General d’Ordenació Urbana que d’aleshores ençà s’ha modificat fins que el 2005 es fa refondre en un text únic sota el títol Text refós de les Normes urbanístiques del Pla General d’ordenació Urbana de Puig‐reig. El Pla Director Urbanístic de les Colònies del Llobregat, aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de juny de 2007 és el instrument supramunicipal que estableix les directrius per a la consolidació de les colònies industrials com a barris d’un sistema urbà coherent i respectuós amb la seva identitat i elements de valor patrimonial més rellevants, i incorpora determinacions per a la elaboració d’un catàleg del Patrimoni amb l’objectiu de permetre el reconeixement dels elements de valor cultural i natural, i la identificació dels nivells de protecció adequats. El 2009 l’Ajuntament de Puig‐reig va iniciar els tràmits per la redacció del “Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Puig‐reig” que actualment està en exposició pública; el període de presentaci´od’0alegacions es tanca el juliol de 2011. El POUM inclou els següents capítols en relació al patrimoni, on es proposen, les categories de protecció:
Catàleg de masies i cases rurals que incorpora totes les edificacions situades en sòl no urbanitzable, amb una justificació del seu interès arquitectònic, històric, mediambiental, paisatgístic i social; inclou totes les masies i edificacions residencials datades amb anterioritat a 1956. En aquets apartats proposa la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) les següents masies:
• El Lladó • El Molí del Lladó • El Mas de Fonollet • Trulls • E l Verdaguer • La Serra de Cap de Costa • Periques • Tresserra • El Soler de Jaumàs • Cal Feliu • Les Comes • La Cortada • La Casa Gran de Cal Riera o Cal Gregori
Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Artístic proposa les següents declaracions de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per als conjunts urbans, edificacions i elements urbans:
Nucli urbà de Puig‐reig Façanes de la Plaça de la Creu Façanes del riu Llobregat (Carrer Llobregat i Carrer Verdaguer)
26
Sant Martí de Puig‐reig Rectoria de Puig‐reig Santa Maria de Merola Restes de l’església romànica de Merola Sant Joan Degollat Sant Marçal d’Irena Sant Sadurní de Fonollet Sant Andreu de Cal Pallot Mare de Déu del Carme de Periques Mare de Déu del Roser o Roseret Sant Miquel de la Cortada La Immaculada de la Serra de Cap de Costa Molí de Cal Pallot Ca la Quica Cal Metge Roc Ca la Clavellina Cal Candàliga Cal Drapaire Cal Simonet Cal Cisteller Cal Moliner Cal Besa Ca les Figurines Cal Ballarà Cal Tranquil Cal Sastre Noguera Cal Rebotit Cal Puigbó Cal Ferrer Colillas Cal Sol Ca la Màrtira Cal Rosell Cal Julió El Baixador o “L’Apeyaderu” Cases del Carrer Llobregat 38 i 40 Casa Carrer Llobregat 45 Cal Riera Casa del Carrer Llobregat 70 Casa del Carrer de la Costa 2 La Farinera Casa del Carrer de l’Estació 9‐17 Caserna de la Guardia Civil Casa del Carrer del Serrat Cal Metge Marcoval Cal Farriols La Fonda Sant Martí Cal Boix La Prada Casa del Carrer Pau Casals 7 Creu de la Plaça Safareig de Cal Casas Pont de Periques
27
Pont de l’Antic ferrocarril Pont de l’Alba Túnel del Carrilet de Cal Marçal
L’inventari també proposa la declaració de Bé Integrat del Patrimoni Cultural Català (BIPCC), per a les edificacions i elements urbans següents: Nucli urbà de Puig‐reig
CEIP Alfred Mata Escola Sant Martí (edifici antiga escola Anunciata i edifici antiga escola La
Salle) Estació de tren de Puig‐reig Habitatges de Cal Casas Necròpolis de Cal Pallot Dolmen de Cal Pallot Jaciment arqueològic de la Font de Periques I i II Jaciment arqueològic de Cal Saltet Jaciment arqueològic del Serrat dels Lladres Necròpolis de Sant Martí de Puig‐reig Jaciment arqueològic de Cal Lluent Jaciment arqueològic del Tossal d’Irene Zona expectativa arqueològica 1 Zona expectativa arqueològica 2 Zona expectativa arqueològica 3 Jaciment arqueològic del Coll de la Senyera Jaciment arqueològic del Serrat de la Madrona Jaciment arqueològic de Cal Griba Jaciment paleontològic de la Roca de la Rella Jaciment arqueològic del Serrat de l’Oca Necròpolis de Sant Miquel de la Cortada Barraca de Vinya de Cal Pere Roll Barraca de Vinya de la Frau Barraca de Vinya de Trasserra Barraca de Vinya del Soler de Jaumàs Materials arqueològics del Serrat de l’Oca
Colònia Prat o Cal Prat
Església de Cal Prat Fàbrica Escorxador Local dels bombers Torre de l’Amo Habitatges plaça de l’Església Resclosa Camí entre colònies
Cal Casas Fàbrica Torre de l’Amo Resclosa
Colònia Pons o Cal Pons (*)
Església de Cal Pons(**) Fàbrica
28
Torre Vella Torre Nova Torre del director Convent Resclosa
Cal Marçal Església de Cal Marçal Fàbrica Habitatges Resclosa
Colònia Vidal o Cal Vidal Església de Cal Vidal Fàbrica Fundació Vidal Casal de la Dona Torre de l’Amo Torre del Director Fàbrica Estació
Colònia Cal Riera Església de Cal Riera Fàbrica Habitatges Teatre Torre de l’Amo Resclosa
L’Ametlla de Merola Església de l’Ametlla Fàbrica Teatre (**) Habitatges Torre Hortes Palanca Resclosa
L’inventari recull els dos castells catalogats com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) (BIC/monument/R‐I‐51‐5605/llei 16/19850625/BOE):
Castell de Puig‐reig Castell de Merola
Així mateix, dins el terme de Puig‐reig no hi ha actualment cap arbre declarat monumental, ni tampoc cap zona situada dins un parc natural ni cap festa declarada d’interès. (*). L’Ajuntament de Puig‐reig ha iniciat els tràmits per a la Declaració de BCIN per el conjunt de la Colònia Pons. (**). El Consell Comarcal del Berguedà va tramitar al Departament de Cultura i a petició de l’Ajuntament de Puig‐reig, la declaració de BCIL de l’Església de Cal Pons i del teatre de l’Ametlla de Merola.
29
2.7 Equipaments patrimonials Els equipaments patrimonials del municipi de Puig‐reig són
Equipaments museístics Museu de la Colònia Vidal, ubicat a la colònia del mateix nom. La Colònia Vidal es una de les colònies tèxtils que es van instal∙lar al peu del riu Llobregat durant l'últim terç del segle XIX i els primers anys del segle XX per a utilitzar la seva aigua com a font d'energia. Va ocupar el darrer espai que quedava lliure entre Navàs i Berga, la zona on es va crear la principal concentració de colònies d'Europa. A partir del moment del tancament de la fàbrica, les noves idees apunten cap una valorització del patrimoni trobant nous usos a les instal∙lacions i així neix un museu que permet explicar com era la vida a la colònies. Inaugurat el 1997, forma part del Sistema de Museus de Ciència i Tècnica de Catalunya. Es proposa conèixer com era la vida i el treball en una colònia tèxtil del 1900 fent un recorregut per l’interior de la Colònia Vidal que fins a l’actualitat ha conservat el patrimoni en la seva totalitat. La visita comença amb un audiovisual i tot seguit es fa un itinerari amè que permet visitar els serveis de la colònia obrera, l’habitatge, l’escola, la biblioteca, la peixateria, el safareig, les dutxes, la sucursal de caixa Manresa i una exposició permanent que ens explica el dia a dia dels homes i les dones que treballaven a la fàbrica i els serveis del conjunt industrial on es poden veure els elements bàsics de l’aprofitament del aigua com a font d’energia, ‐ resclosa, canal, turbines‐ la màquina de vapor i la maquinària tèxtil més significativa del procés de transformació del cotó ‐ obridora, continues de filar, telers de garrot. Inaugurat el 1997,. forma part del Sistema del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya amb la categoria de col∙lecció oberta al públic. Es una iniciava privada, emparada per la Fundació Vidal. El Museu ens proposa conèixer com era la vida i el treball en una colònia tèxtil del 1900 fent un recorregut per l’interior de la Colònia Vidal que fins a l’actualitat ha conservat el patrimoni en la seva totalitat.
¡Error! Referencia de hipervínculo no válida.
30
El Centre d’Interpretació de l’Església de Cal Pons, impulsat per l’Ajuntament de Puig‐reig i el Consorci del Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat , a l’interior de l’església de la colònia on, a través de tres espais museïtzats, dóna a conèixer el paper que va jugar l'Església en la consolidació del sistema de colònia industrial a Catalunya, tant des del punt de vista dels treballadors i treballadores com dels amos de les colònies.
L’equipament de caire patrimonial més dinàmic i amb més servei pels ciutadans de Puig‐reig es la Biblioteca “Guillem de Berguedà”,que forma part de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona. Es va inaugurar l’any 1956 a l’edifici propietat de la Caixa d’Estalvis de Manresa i la seu actual, fou inaugurada el 1956. La seva centralitat i vitalitat l’han deixat petita i completament col∙lapsada; l’ajuntament ha iniciat les obres de la construcció de la nova biblioteca; la segona fase està aturada per manca de finançament. Cal destacar l’interès del fons local que la Biblioteca ha anat aplegant al llarg dels seus anys d’existència, i que compta, a més de les publicacions de temàtica local ben ordenades amb caixes‐arxivadors amb fulleteria i altre material procedent d’entitats, partits polítics, clubs esportius, etc, així com amb un fons d’imatges important (amb fotografies antigues, vídeos...) i un petit fons documental. La Biblioteca és la institució que assumeix la funció de salvaguardar la memòria col∙lectiva, sobretot pel que fa al patrimoni bibliogràfic i documental. I es pot considerar actualment l’equipament patrimonial de referència. Entre els molts projectes que lidera cal esmentar el projecte de conservació dels fons musical de Puig‐reig format per diferents institucions i entitats, també particulars, que al llarg dels anys han recopilat material relacional amb la música i el cant, expressions culturals de gran arrelament en el poble de Puig‐reig.
En aquest capítol cal fer esment de l’arxiu municipal i de l’arxiu parroquial tot i que foren
parcialment espoliats durant la Guerra Civil de 1936‐39 (l’arxiu municipal també durant la Tercera Guerra Carlina de 1873‐75). L’Associació de Veïns de l’Ametlla de Merola conserva el seu arxiu que inclou tota la documentació referida a la extraordinària activitat cultural que al llarg de més d’un segle s’ha desplegat en aquesta colònia tèxtil. Inclou a més de documentació, fotografies i un importants fons musical.
31
L’antic Teatre de l’Ametlla de Merola, seu de l’activitat teatral de la colònia, està en procés de restauració i condicionament per poder esdevenir un equipament modern, capaç d’allotjar totes les representacions teatrals i actes de l’Ametlla de Merola i del municipi de Puig‐reig.
L’intensa activitat relacionada amb el món de la música i el cant fa necessària la construcció del reivindicat auditori, de moment aturat a l’espera de finançament.
32
2.8 Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme Patrimoni industrial L’àmbit més remarcable, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat, és el del patrimoni industrial. Tal com ja s’ha indicat en apartats anteriors, des de l’últim terç del segle XIX al terme municipal es van construir set grans colònies tèxtils que han marcat els últims 150 anys d’història del municipi a més de transformar extraordinàriament la ribera del Llobregat i fer créixer el petit nucli urbà de Puig‐reig. El conjunt de les set colònies destaquen per ser conjunt industrials complexos, variats i dinàmics que han crescut al llarg del temps en que les fabriques van mantenir la seva activitat econòmics. Autèntics pobles, amb serveis, infraestructures, equipaments i activitats pròpies, van desenvolupar , tots i cadascun d’ells, una personalitat pròpia manifesta en la seva trajectòria cultural i patrimonial. A més dels espais industrials (fàbrica, magatzems i infraestructura hidràulica –resclosa i canal‐ i energètica), les colònies disposes de zona residencial (habitatges pels treballadors i pels propietaris), serveis de tot tipus (església, cafè, escola, botigues, zona esportiva, teatre, cinema, convent, etc.) i també totes les infraestructures pròpies d’un nucli urbà (carrers, places, zones d’aparcament, zones verdes, jardins, fonts, serveis d’aigua potable i enllumenat, etc.), i encara que la crisi econòmica i els anys d’abandonament han delmat part del seu patrimoni documental i immaterial, aquets es encara es notable i mereix ser identificat, reconegut i conservat. El patrimoni medieval Dos conjunt castellers, tot i que mal conservats, un conjunt d’esglésies romàniques, algunes modificades per construccions posteriors, un interessant patrimoni moble format per pintures i objectes de culte religiós conservats “in situ” o en museus del país són una bona mostra del que fou un passat medieval molt interessant. Bona part de les grans masies del terme, i en forces casos també en el cas de les petites, són construccions documentades des d’aquesta època i que conserven forces restes arquitectòniques dels estils que s’acosten al romànic i al gòtic. En aquest cas destaquem el conjunt de l’església parroquial de Sant Marti, no només per l’església que la Diputació de Barcelona va restaurar l’any 1956, sinó pel conjunt d’elements mobles que aquesta restauració va treure a la llum: les pintures murals del segle XIII conservades “in situ”, la lipsanoteca i del sarcòfag gòtic. Les masies Prop d’un centenar de masies escampades pel terme municipal de gairebé 46km2 són testimoni d’un passat llunya de poblament dispers, de base agropecuària que comença a l’època medieval i que s’allarga fins a mitjans del s. XIX. Les masies no són únicament patrimoni arquitectònic doncs moltes d’elles conserven, a més del paisatge rural i el gran valor del bosc, un important patrimoni documental i bibliogràfic, a més de les capelles annexes i el conjunt d’edificacions destinades a usos agrícoles i ramaders. Les més grans del municipi han iniciat, recentment, l’arranjament de masoveries com a allotjaments de turisme rural o agroturisme. El patrimoni documental Es un dels capítols més notables del terme municipal; aquets inventari ha recollit una gran diversitat d’arxius i fons documentals, fotogràfics i musicals, públics i privats, d’empresa i patrimonials, religiosos i civils. Es tracta d’un patrimoni que reflecteix les diferents etapes
33
històriques però també la riquesa del patrimoni immaterial, molt especialment pel que fa a fons musicals. Aquets són fruit de la tradició i formació musical que s’inicia en el context de la cultura i el lleure impulsat des de les colònies tèxtils i en el mateix poble (Cors d’En Clavé i Orfeons), en la tradició religiosa i festiva (caramelles, goigs i cants religiosos) i que qualla en el prestigi de la Coral Polifònica de Puig‐reig, en noms propis com el director d’orquestra i compositor Josep Pons o el compositor Sergi Cuenca. L’Escola Municipal de Música, amb més de dos‐cents alumnes, es el punt culminant d’aquesta tradició i també la prova fefaent de la importància d’aquesta manifestació cultural. Fons d’imatges:
• Arxiu imatges de l’Àmbit de Recerques del Berguedà • Arxiu fotogràfic Joan Ratera • Arxiu fotogràfic Luigi • Arxiu Fotogràfic Manuel Iglesias • Arxiu fotogràfic Associació de La Corrida • Arxiu fotogràfic de l’Associació de Veïns de l’Ametlla de Merola • Arxiu fotogràfic Centre de Quitxalla Excursionista
Fons documentals
• Àmbit de Recerques del Berguedà • Arxiu Comarcal del Berguedà • Arxiu de la Corona d’Aragó • Arxiu masia La Prada • Arxiu masia de la Serra de Cap de Costa • Arxiu masia del Soler de Jaumàs • Arxiu de la Diputació de Barcelona • Arxiu Família Viladomiu Portabella • Arxiu Municipal de Puig‐reig • Arxiu Parc Fluvial del Llobregat • Arxiu Parroquial de Sant Martí de Puig‐reig • Col∙lecció Goigs de l’Àmbit de Recerques del Berguedà • Fons Capella de Música de Cal Pons • Fons Causa General de l’Arxiu Histórico Nacional • Fons Cors Alegres • Fons Cor La Unió • Fons Agència Catalana de l’Aigua de l’ANC • Fons Monestirs de l’Arxiu Diocesà de Solsona • Fons Llinatge Oriola‐Cortada de l’ANC • Fons Mata y Pons de l’ANC • Fons J. Perarnau • Fons Serra Feliu de l’ANC • Fons Viladomiu de l’ANC • Goigs de Merola • Goigs Santa Aurèlia de Niça • Fons Radio Puig‐reig
34
Fons bibliogràfics
• Biblioteca Museu de la Colònia Vidal • Biblioteca El Lladó • Biblioteca Serra de Cap de Costa • Fons bibliogràfic tèxtil de la Biblioteca Guillem de Berguedà • Fons Revista Colònia Pons de la Biblioteca Guillem de Berguedà • Fons bibliogràfic història local de la Biblioteca Guillem de Berguedà
El patrimoni immaterial
Manifestacions festives Els Pastorets de l'Ametlla de Merola Espectacle Puig‐reig l'herència de Guillem de Berguedà als Templers Festa de Sant Andreu de Cal Pallot Festa de Sant Antoni o La Corrida Festa de Sant Marçal Festa de Sant Martí Festa de Santa Rita del Lladó Festa del Carme de Periques Festa Major de Cal Marçal Festa Major de Fonollet Festa Major de l'Ametlla de Merola Festa Major de Puig‐reig
35
Festa Major del Roseret de Cal Pons Festes de Primavera de Cal Pons Festival de Dansa Tradicional Berguedà Folc Trobada d'Acordionistes Tècniques artesanals Capes de Sant Martí Tradició oral El salpàs de la parròquia de Sant Martí de Puig‐ reig Llegenda de la ciutat de Tiró Llegenda del Cavaller de Merola Noms populars de núvols, boires i vents Refranys del terme municipal Música i dansa Ball de Cascavells de l'Ametlla de Merola Ball de Nans de l'Ametlla de Merola Caramelles de l'Ametlla de Merola Caramelles de Puig‐reig Cobles del gloriós Sant Marçal, bisbe El contrapàs dels Merolans Enregistraments Polifònica de Puig‐reig Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre Goigs a lloança de Sant Andreu Apòstol Goigs de la Verge de Montserrat de la Colònia Prat Goigs de Sant Mateu de l’Ametlla de Merola Goigs de Sant Sadurní de Goigs de Santa Rita de Càssia del Lladó La cançó del Pobre Alegre
Costumari Costum de curar de l'espatllat Costums del néixer i el morir
36
2.9. Anàlisi a partir de les fitxes S’han inventariat un total de 370 elements, una xifra notable per un municipi que, a primera vista, no destaca per la seva fesomia patrimonial. Pel que fa a àmbits i tipologies dels elements inventariats, el predomini, com és normal, és dels béns immobles i especialment dels edificis. En el cas de Puig‐reig, una xifra molt alta de masies i d’edificis religiosos, també en destaca el patrimoni documental. Les xifres són les següents: Patrimoni immoble: 250
Edificis: 168 Conjunts arquitectònics: 24 Elements arquitectònics: 15 Jaciments: 25 Obra civil: 18
Patrimoni moble: 23 Elements urbans: 3 Objectes: 14 Col∙leccions: 6
Patrimoni documental: 43 Fons d’imatges: 7 Fons documentals: 30 Fons bibliogràfics: 6
Patrimoni immaterial: 38 Manifestacions festives: 16 Tècniques artesanals: 1 Tradició oral: 5 Música i dansa: 14 Costumari: 2
Patrimoni natural: 16 Zones d’interès: 14 Espècimens botànics: 2
37
Les construccions rurals, masies i masoveries sobretot però també barraques de vinya, molins i Restes menors de forns de calç i teules constitueixen el conjunt més important quan a quantitat; destaquen especialment les grans masies de El Lladó, La serra de Cap de Costa, El Soler de Jaumàs, La Cortada dels Llucs, La Casa Gran de Cal Riera, i Les Comes, que destaquen per la seves dimensions, per conservar les estructures arquitectòniques de la seva evolució al llarg del temps, i pel fet de que totes estan documentades des de l’època medieval com a dominis de l’Ordre militar del Temple. El patrimoni immoble religiós es també notable. La llista d’esglésies, parròquies, sufragànies i capelles particulars, es llarga i abasta des de l’època del romànic fins a mitjans segle XX.
• Són construccions d’època medieval, algunes amb modificacions notables al s. XVII i XVII: Sant Martí de Puig‐reig, Sant Sadurní de Fonollet, Sant Marçal, Sant Joan Degollat, Sant Andreu de Cal Pallot, Sant Julià de Puig‐reig, (avui El Carme de Periques), l’església vella de Merola (avui en ruïnes) i Sant Miquel de la Cortada
• Dels s. XVI al XVIII són la capella del Roseret, Sant Jaume de la masia de Tresserra, Sant Julià del Soler de Jaumàs, Santa Rita del Lladó i la nova església de Sant Maria de Merola. La de la masia de la Serra de Cap de Costa es construeix també al s. XIX.
• Construïdes a finals del s. XIX i principis del XX a les colònies industrials són les esglésies parroquials de Sant Mateu de l’Ametlla de Merola, Sant Josep de CalPons i la Mare de Déu de Montserrat de la Colònia Prat. Després de la Guerra Civil es construeixen les esglésies de la resta de colònies, la de la Immaculada Concepció de la Colònia Vidal, la de Mare de Déu de l’Assumpta de Cal Marçal i la de la Mare de Déu de Montserrat de Cal Riera.
38
39
Cronologia Pel que fa a l’època dels elements inventariats, es constata un lògic predomini dels elements de finals del segle XIX fins als anys trenta del segle XX (època contemporània), corresponents als estils arquitectònics i artístics vinculats al procés d’industrialització: modernisme, noucentisme i historicisme, amb molts exemples d’arquitectura popular, sobretot pel que fa als habitatges i a les construccions fabrils, amb elements decoratius propis d’aquets estils esmentats. Evidentment aquest es el període de màxim creixement del poble però molt especialment de la construcció de les set grans colònies tèxtils amb tot el conjunt d’equipaments industrials (reclosa, canal, fabrica, magatzems, xemeneies, etc.), residencials (habitatges pels treballadors, l’equip directiu i els propietaris), equipaments (esglésies, escola, botigues teatre, cinema, guarderies, zones esportives, estació de tren, etc.) i infraestructures (carres, places, servei d’aigua potable, enllumenat, etc.). Estem parlant de les colònies:
Colònia Prat o Cal Prat Cal Casas Colònia Pons o Cal Pons Colònia Marçal o Cal Marçal Colònia Vidal o Cal Vidal Colònia Riera o Cal Riera L’Ametlla de Merola L’arquitectura popular esdevé la protagonista de patrimoni dels segles XVI fins al XVIII, molt especialment d’aquets últim segle i com a conseqüència de la prosperitat del camp català; el terme municipal de Puig‐reig conserva prop d’un centenar de masies, la meitat de les quals tenen orígens medievals documentats i que des de finals del XVII però molt especialment al llarg del XVIII s’amplien notablement i també construeixen, en forces casos, les masoveries que doblaran el nombre d’edificacions rurals existents. Masies i masoveries transformaran el paisatge, fins aleshores dominat pel bosc, en un paisatge agrícola caracteritzat pel conreu dels cereals i la vinya.
40
De l’època medieval destaca molt especialment les singulars empremtes de la presència de l’Orde Militar del Temple que feu, no sense dificultats, del castell de Puig‐reig seu de la seva comanda entre el s. XIII i el 1314. Ens referint als conjunt arquitectònic de Periques, al pont del mateix nom i els testimonis artístics excepcionals de les pintures romàniques de l’església de Sant Martí de Puig‐reig, també de la creu de terme gòtica que malauradament fou destruïda durant la Guerra Civil i restaurada posteriorment. D’estil romànic, o amb parts importants d’aquets estil, són el conjunt de les esglésies rurals, antigues parròquies o sufragànies integrades avui al terme municipal.
Les prospeccions arqueològiques i escadusseres excavacions han permès identificar un notable conjunt de jaciments, majorment d’època ibèrica o romana, però també testimonis d’èpoques anteriors, concretament de l’edat dels metalls. Titularitat La titularitat és majoritàriament privada per bé que es constata un important percentatge d’elements públics que cal atribuir a l’alt nombre de conjunts arquitectònics i fons documentals inventariats. Estat de conservació L’estat de conservació del patrimoni de Puig‐reig es en general bastant bo; amb tot aquesta es de debilitat atès que si no s’apliquen mesures de conservació preventiva i restauració, en forces casos la situació pot empitjorar. Destaca especialment l’esforç que en els últims anys s’ha fet en els grans aparats de les masies i de les colònies tèxtils.
41
3 LLISTAT D’ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
3.1 Llistat d’elements fitxats per categories Patrimoni immoble Edifici Barraca de Cal Jordi 1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de la Frau Patrimoni immoble Edifici Barraca de la Serra Patrimoni immoble Edifici Barraca de Pere Roll Patrimoni immoble Edifici Barraca de Tresserra Patrimoni immoble Edifici Barraca del Grapal 1 Patrimoni immoble Edifici Barraca del Grapal 2 Patrimoni immoble Edifici Becs Patrimoni immoble Edifici Borbons Patrimoni immoble Edifici Ca la Clavellina Patrimoni immoble Edifici Ca la Màrtira Patrimoni immoble Edifici Ca la Quica Patrimoni immoble Edifici Ca Les Figurines Patrimoni immoble Edifici Ca l'Escalé Patrimoni immoble Edifici Ca l'Escarbat Patrimoni immoble Edifici Ca l'Olivé Patrimoni immoble Edifici Cal Ballarà Patrimoni immoble Edifici Cal Besa Patrimoni immoble Edifici Cal Boix Patrimoni immoble Edifici Cal Bonhome Patrimoni immoble Edifici Cal Calot Patrimoni immoble Edifici Cal Candàliga Patrimoni immoble Edifici Cal Cigala Patrimoni immoble Edifici Cal Cisteller Patrimoni immoble Edifici Cal Drapaire Patrimoni immoble Edifici Cal Farriols Patrimoni immoble Edifici Cal Feliu Patrimoni immoble Edifici Cal Ferrer Colillas Patrimoni immoble Edifici Cal Flor Patrimoni immoble Edifici Cal Fuster de Fonollet Patrimoni immoble Edifici Cal Griva Patrimoni immoble Edifici Cal Joan Prat Patrimoni immoble Edifici Cal Jordi Patrimoni immoble Edifici Cal Julió Patrimoni immoble Edifici Cal Lluent Patrimoni immoble Edifici Cal Marquet Patrimoni immoble Edifici Cal Martinet Patrimoni immoble Edifici Cal Metge Marcoval Patrimoni immoble Edifici Cal Metge Roc Patrimoni immoble Edifici Cal Mingo Patrimoni immoble Edifici Cal Moixó Patrimoni immoble Edifici Cal Moliner Patrimoni immoble Edifici Cal Pallot o Gamisans de Baix Patrimoni immoble Edifici Cal Picarol Fumat Patrimoni immoble Edifici Cal Pitre Patrimoni immoble Edifici Cal Polvorer Patrimoni immoble Edifici Cal Puigbó
42
Patrimoni immoble Edifici Cal Rebotit Patrimoni immoble Edifici Cal Riera Patrimoni immoble Edifici Cal Rosell Patrimoni immoble Edifici Cal Saltet Patrimoni immoble Edifici Cal Sastre de la Costa Patrimoni immoble Edifici Cal Sastre Noguera Patrimoni immoble Edifici Cal Sayós Patrimoni immoble Edifici Cal Seginer Patrimoni immoble Edifici Cal Simon o Cal Senties Patrimoni immoble Edifici Cal Simonet Patrimoni immoble Edifici Cal Sol Patrimoni immoble Edifici Cal Sota Patrimoni immoble Edifici Cal Tarranquer Vell Patrimoni immoble Edifici Cal Tranquil Patrimoni immoble Edifici Cal Vila Patrimoni immoble Edifici Cal Visó Patrimoni immoble Edifici Capella del Roseret o de la Mare de Déu del Roser Patrimoni immoble Edifici Casa carrer de l’Estació 9-17 Patrimoni immoble Edifici Casa Carrer del Serrat s/n Patrimoni immoble Edifici Casa de Carrer Llobregat 69 Patrimoni immoble Edifici Casa del Carrer de la Costa 2 Patrimoni immoble Edifici Casa del Carrer Pau Casals 21 Patrimoni immoble Edifici Casa del Pont de l'Alba, cal Sargantana o Comardells Patrimoni immoble Edifici Casa Llobregat 70 Patrimoni immoble Edifici Casa Nova de la Cortada Patrimoni immoble Edifici Casa Nova de Merola Patrimoni immoble Edifici Casa Nova de Murulls Patrimoni immoble Edifici Casa Nova de Trulls Patrimoni immoble Edifici Casa Vella del Bardaix Patrimoni immoble Edifici Casal de la Dona de Cal Vidal Patrimoni immoble Edifici Circuns Patrimoni immoble Edifici Convent de Cal Pons Patrimoni immoble Edifici Quarter dels Civils o Caserna de la Guardia Civil Patrimoni immoble Edifici Edifici de la turbina de la fàbrica de Cal Marçal Patrimoni immoble Edifici Edifici dels bombers de Cal Prat Patrimoni immoble Edifici El Baixador o l'Apeyaderu Patrimoni immoble Edifici El Grapal Patrimoni immoble Edifici El Mas de Fonollet Patrimoni immoble Edifici El Puig Patrimoni immoble Edifici El Sagués Patrimoni immoble Edifici El Verdaguer Patrimoni immoble Edifici El Vilar Patrimoni immoble Edifici Els Plans Patrimoni immoble Edifici Escola Alfred Mata
Patrimoni immoble Edifici Escola Sant Martí, Anunciata, de les Monges o Parroquials
Patrimoni immoble Edifici Escola Sant Martí, dels Hermanos de La Salle o Parroquials
Patrimoni immoble Edifici Escoles de Cal Prat Patrimoni immoble Edifici Escorxador de Cal Prat Patrimoni immoble Edifici Església vella de Merola Patrimoni immoble Edifici Estació de Cal Vidal
43
Patrimoni immoble Edifici Estació de Puig-reig Patrimoni immoble Edifici Fàbrica de Cal Casas Patrimoni immoble Edifici Fàbrica de Cal Marçal Patrimoni immoble Edifici Fàbrica de Cal Pons Patrimoni immoble Edifici Fàbrica de Cal Prat Patrimoni immoble Edifici Fàbrica de Cal Riera Patrimoni immoble Edifici Fàbrica de Cal Vidal Patrimoni immoble Edifici Fàbrica de l’Ametlla de Merola Patrimoni immoble Edifici Farriols Patrimoni immoble Edifici Filomera Patrimoni immoble Edifici Fundació Vidal Patrimoni immoble Edifici Hospital de Puig-reig Patrimoni immoble Edifici Immaculada de la Serra de Cap de Costa Patrimoni immoble Edifici La Cabana Patrimoni immoble Edifici La Casa de La Serra Patrimoni immoble Edifici La Fonda Sant Martí Patrimoni immoble Edifici La Frau Patrimoni immoble Edifici La Garsa Patrimoni immoble Edifici La Granota Patrimoni immoble Edifici La Immaculada de Cal Vidal Patrimoni immoble Edifici La Lladernosa Patrimoni immoble Edifici La Madrona Patrimoni immoble Edifici La Prada Patrimoni immoble Edifici La Roquera Patrimoni immoble Edifici La Saleta Patrimoni immoble Edifici La Serreta Patrimoni immoble Edifici L'Alsina de Graells Patrimoni immoble Edifici Les Cavalleries de Cal Pons Patrimoni immoble Edifici L'Hostal de Farriols Patrimoni immoble Edifici L'Hostal Nou Patrimoni immoble Edifici Mare de Déu de l'Assumpta de Cal Marçal Patrimoni immoble Edifici Mare de Déu de Montserrat de Cal Prat Patrimoni immoble Edifici Mare de Déu de Montserrat de Cal Riera Patrimoni immoble Edifici Mare de Déu del Carme de Periques Patrimoni immoble Edifici Merola Patrimoni immoble Edifici Molí de Cal Pallot Patrimoni immoble Edifici Molí del Lladó Patrimoni immoble Edifici Murulls Vell o Morulls Vell Patrimoni immoble Edifici Periques Patrimoni immoble Edifici Rectoria de Puig-reig Patrimoni immoble Edifici Sant Andreu de Cal Pallot Patrimoni immoble Edifici Sant Jaume de Tresserra Patrimoni immoble Edifici Sant Joan Degollat Patrimoni immoble Edifici Sant Josep de la Colònia Pons Patrimoni immoble Edifici Sant Julià del Soler de Jaumàs Patrimoni immoble Edifici Sant Marçal o Sant Marçal d'Erena Patrimoni immoble Edifici Sant Martí de Puig-reig Patrimoni immoble Edifici Sant Martí de Puig-reig o església nova Patrimoni immoble Edifici Sant Mateu de l'Ametlla de Merola Patrimoni immoble Edifici Sant Miquel de la Cortada Patrimoni immoble Edifici Sant Sadurní de Fonollet Patrimoni immoble Edifici Santa Maria de Merola
44
Patrimoni immoble Edifici Sobirana Patrimoni immoble Edifici Sobiraneta Patrimoni immoble Edifici Teatre de Cal Vidal Patrimoni immoble Edifici Teatre de l'Ametlla de Merola Patrimoni immoble Edifici Torre de Cal Casas Patrimoni immoble Edifici Torre de l’Amo de Cal Prat Patrimoni immoble Edifici Torre de l’Amo de Cal Riera Patrimoni immoble Edifici Torre de l’Amo de Cal Vidal Patrimoni immoble Edifici Torre de l'Amo de l'Ametlla de Merola Patrimoni immoble Edifici Torre de Merola Patrimoni immoble Edifici Torre del Director de Cal Prat Patrimoni immoble Edifici Torre del Director de Cal Vidal Patrimoni immoble Edifici Torre Nova de Cal Pons Patrimoni immoble Edifici Torre Vella de Cal Pons Patrimoni immoble Edifici Tresserra Patrimoni immoble Edifici Trulls Patrimoni immoble Edifici Vilafresca Patrimoni immoble Edifici Vilarrassa Patrimoni immoble Edifici Xalet del Director de Cal Pons
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cal Casas
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cal Marçal
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cal Solsoní
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer de Cal Casas
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer de pisos de Cal Marçal
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer del Llegum o Carrer Verdaguer
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer Orient de la Colònia Pons o del Cal Pons
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Castell de Puig-reig
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cementiri de Merola
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Colònia Cal Riera o Cal Manent
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Colònia Pons o Cal Pons
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Colònia Prat o Cal Prat
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Colònia Vidal o Cal Vidal
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic El Lladó
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic El Soler de Jaumàs
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Façanes de la Costa de la Garbera o del riu Llobregat
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Casa Gran de Cal Riera o Cal Geroni
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Cortada o La Cortada dels Llucs
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Farinera
45
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Serra de Cap de Costa
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic L'Alsina Vella de Merola
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic L'Ametlla de Merola
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Les Comes
Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Plaça de la Creu
Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de Merola
Patrimoni immoble Element arquitectònic Cripta de Cal Pons
Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn de calç del Verdaguer
Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn de teules del Verdaguer
Patrimoni immoble Element arquitectònic La Bomba de Cal Vidal
Patrimoni immoble Element arquitectònic Les fonts de les Escales
Patrimoni immoble Element arquitectònic Muntacàrregues de Cal Marçal
Patrimoni immoble Element arquitectònic Safareig de Cal Casas
Patrimoni immoble Element arquitectònic Safareigs de Cal Vidal
Patrimoni immoble Element arquitectònic Túnel del Carrilet de Cal Marçal
Patrimoni immoble Element arquitectònic Vitralls de l'església de Cal Pons
Patrimoni immoble Element arquitectònic Xemeneia de Cal Casas
Patrimoni immoble Element arquitectònic Xemeneia de Cal Marçal
Patrimoni immoble Element arquitectònic Xemeneia de Cal Pons
Patrimoni immoble Element arquitectònic Xemeneia de Cal Vidal
Patrimoni immoble Jaciment Font de Periques. Zona d'expectativa arqueològica 2. Patrimoni immoble Jaciment Forn de Periques II o forn de les Teules Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de Cal Griva Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de Cal Lluent Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de la Font de Periques
Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de La Frau. Zona d'expectativa arqueològica 1
Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de la Riera de Navarons Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de la Riera de Navarons Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de Sant Marçal d'Erena Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de Sant Sadurní de Fonollet Patrimoni immoble Jaciment Jaciment del Coll de la Senyera Patrimoni immoble Jaciment Jaciment del Lladó Patrimoni immoble Jaciment Jaciment del Serrat de Cal Saltet
46
Patrimoni immoble Jaciment Jaciment del Serrat de l’Oca Patrimoni immoble Jaciment Jaciment del Serrat de la Madrona Patrimoni immoble Jaciment Jaciment del Serrat dels Lladres Patrimoni immoble Jaciment Jaciment del Tossal d'Hirene Patrimoni immoble Jaciment Jaciment paleontològic de la Roca de la Rella Patrimoni immoble Jaciment La Bauma Guillatana Patrimoni immoble Jaciment Necròpoli de Periques Patrimoni immoble Jaciment Necròpolis de Cal Pallot Patrimoni immoble Jaciment Necròpolis de la Cortada Patrimoni immoble Jaciment Necròpolis Sant Martí de Puig-reig Patrimoni immoble Jaciment Tina de cal Pallot Patrimoni immoble Jaciment Zona d'expectativa arqueològica 5. Sant Joan Degollat Patrimoni immoble Obra civil Cementiri de Puig-reig Patrimoni immoble Obra civil Palanca o Pont de ferro de l’Ametlla de Merola Patrimoni immoble Obra civil Pont de ferro de Cal Besa Patrimoni immoble Obra civil Pont de la Granja Patrimoni immoble Obra civil Pont de l'Alba Patrimoni immoble Obra civil Pont de les Canals Patrimoni immoble Obra civil Pont de Merola Patrimoni immoble Obra civil Pont de Periques Patrimoni immoble Obra civil Resclosa i canal de Cal Casas Patrimoni immoble Obra civil Resclosa i canal de Cal Marçal Patrimoni immoble Obra civil Resclosa i canal de Cal Pons Patrimoni immoble Obra civil Resclosa i canal de Cal Prat Patrimoni immoble Obra civil Resclosa i canal de Cal Riera Patrimoni immoble Obra civil Resclosa i canal de Cal Vidal Patrimoni immoble Obra civil Resclosa i canal de l’Ametlla de Merola Patrimoni immoble Obra civil Traçat del Ferrocarril Manresa-Berga Patrimoni immoble Obra civil Viaducte de Cal Vidal Patrimoni immoble Obra civil Viaducte de Puig-reig Patrimoni moble Element urbà Creu de Puig-reig Patrimoni moble Element urbà Monument a la Salle Patrimoni moble Element urbà Monument de Cal Marçal Patrimoni moble Objecte Cista de Cal Pallot Patrimoni moble Objecte Col·lecció de Ceràmica ibèrica del Serrat de l'Oca Patrimoni moble Objecte Creu processional de Sant Martí de Puig-reig Patrimoni moble Objecte Gegants de l’Ametlla de Merola Patrimoni moble Objecte Gegants i nans de Puig-reig Patrimoni moble Objecte Lipsanoteca de Sant Martí de Puig-reig Patrimoni moble Objecte Màquina de vapor de Cal Vidal Patrimoni moble Objecte Nans de l’Ametlla de Merola Patrimoni moble Objecte Pintures romàniques de Sant Andreu de Cal Pallot Patrimoni moble Objecte Pintures romàniques de Sant Martí de Puig-reig Patrimoni moble Objecte Retaule de Sant Sadurní de Fonollet Patrimoni moble Objecte Sarcòfag medieval Museu Nacional d’Art de Catalunya Patrimoni moble Objecte Tapa de sarcòfag medieval cavaller de Puig-reig Patrimoni moble Objecte Turbina de Cal Vidal Patrimoni moble Col.lecció Col·lecció Centre d’Interpretació Cal Pons Patrimoni moble Col.lecció Col·lecció d’Eines agrícoles del Lledó Patrimoni moble Col.lecció Col·lecció Museu de la Colònia Vidal Patrimoni moble Col.lecció Col·lecció Pintura Ajuntament de Puig-reig Patrimoni moble Col.lecció Col·leció Cal Marçal- Viladomiu Portabella
47
Patrimoni moble Col.lecció El Tresor de Puig-reig. Gabinet Numismàtic de Catalunya/MAC
Patrimoni documental Fons imatges Arxiu fotogràfic de l’Àmbit de Recerques del Berguedà Patrimoni documental Fons imatges Arxiu Fotogràfic Joan Ratera Patrimoni documental Fons imatges Arxiu Fotogràfic Luigi Patrimoni documental Fons imatges Arxiu fotogràfic Manuel Iglesias Patrimoni documental Fons imatges Fons d'Imatges de L'Associació de la Corrida
Patrimoni documental Fons imatges Fons fotogràfic de l'Arxiu de l’Associació de Veïns de l’Ametlla de Merola
Patrimoni documental Fons imatges Fons fotogràfic del Centre de Quitxalla Excursionista (Cquie)
Patrimoni documental Fons documental Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà Patrimoni documental Fons documental Arxiu Comarcal del Berguedà Patrimoni documental Fons documental Arxiu de la Corona d’Aragó Patrimoni documental Fons documental Arxiu de La Prada Patrimoni documental Fons documental Arxiu de la Serra de Cap de Costa Patrimoni documental Fons documental Arxiu del Lladó Patrimoni documental Fons documental Arxiu del Soler de Jaumàs Patrimoni documental Fons documental Arxiu Diputació de Barcelona Patrimoni documental Fons documental Arxiu Família Viladomiu-Portabella Patrimoni documental Fons documental Arxiu Govern Civil de Barcelona Patrimoni documental Fons documental Arxiu Municipal de Puig-reig Patrimoni documental Fons documental Arxiu Musical Associació Veïns de l'Ametlla de Merola Patrimoni documental Fons documental Arxiu Parc Fluvial del Llobregat Patrimoni documental Fons documental Arxiu Parroquial de Sant Martí de Puig-reig
Patrimoni documental Fons documental Col·lecció de Goigs de l'Àmbit de Recerques del Berguedà
Patrimoni documental Fons documental Fons Capella de Música de Cal Pons Patrimoni documental Fons documental Fons Causa General Archivo Historico Nacional Patrimoni documental Fons documental Fons Coral Cors Alegres Patrimoni documental Fons documental Fons de la Cor La Unió
Patrimoni documental Fons documental Fons de l'Agència Catalana de l'Aigua del Arxiu Nacional de Catalunya
Patrimoni documental Fons documental Fons Documentació monestirs de l'Arxiu Diocesà Solsona
Patrimoni documental Fons documental Fons Llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès
Patrimoni documental Fons documental Fons Mata y Pons de Cal Casas, de l'Arxiu Nacional de Catalunya
Patrimoni documental Fons documental Fons Musical de J. Perarnau. Patrimoni documental Fons documental Fons Musical de Josep Conangla Patrimoni documental Fons documental Fons Serra Feliu de l'Arxiu Nacional de Catalunya Patrimoni documental Fons documental Fons Viladomiu de l'Arxiu Nacional de Catalunya Patrimoni immaterial Fons documental Goigs de Santa Maria de Merola Patrimoni documental Fons documental Goigs en llahor de la màrtir Santa Aurèlia de Nice. Patrimoni documental Fons documental Ràdio Puig-reig Patrimoni documental Fons bibliogràfic Biblioteca Cal Vidal Patrimoni documental Fons bibliogràfic Biblioteca El Lledó Patrimoni documental Fons bibliogràfic Biblioteca Serra de Cap de Costa Patrimoni documental Fons bibliogràfic Fons Col·lecció Revistes Colònia Pons Patrimoni documental Fons bibliogràfic Fons d'Història local Biblioteca Guillem de Berguedà Patrimoni documental Fons bibliogràfic Fons tèxtil Biblioteca Guillem de Berguedà
48
Patrimoni immaterial Manifestació festiva Els Pastorets de l'Ametlla de Merola
Patrimoni immaterial Manifestació festiva Espectacle Puig-reig l'herència de Guillem de Berguedà als Templers
Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa de Sant Andreu de Cal Pallot
Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa de Sant Antoni o La Corrida
Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa de Sant Marçal
Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa de Sant Martí
Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa de Santa Rita del Lladó
Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa del Carme de Periques
Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa Major de Cal Marçal
Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa Major de Fonollet
Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa Major de l'Ametlla de Merola
Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa Major de Puig-reig
Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa Major del Roseret de Cal Pons
Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festes de Primavera de Cal Pons
Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festival de Dansa Tradicional Berguedà Folc
Patrimoni immaterial Manifestació festiva Trobada d'Acordionistes
Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Capes de Sant Martí
Patrimoni immaterial Tradició oral El salpàs de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda de la ciutat de Tiró Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda del Cavaller de Merola Patrimoni immaterial Tradició oral Noms populars de núvols, boires i vents Patrimoni immaterial Tradició oral Refranys del terme municipal Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de Cascavells de l'Ametlla de Merola Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de Nans de l'Ametlla de Merola Patrimoni immaterial Música i dansa Caramelles de l'Ametlla de Merola Patrimoni immaterial Música i dansa Caramelles de Puig-reig Patrimoni immaterial Música i dansa Cobles del gloriós Sant Marçal, bisbe Patrimoni immaterial Música i dansa El contrapàs dels Merolans Patrimoni immaterial Música i dansa Enregistraments Polifònica de Puig-reig Patrimoni immaterial Música i dansa Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre Patrimoni immaterial Música i dansa Goigs a lloança de Sant Andreu Apòstol Patrimoni immaterial Música i dansa Goigs de la Verge de Montserrat de la Colònia Prat Patrimoni immaterial Música i dansa Goigs de Sant Mateu de l’Ametlla de Merola Patrimoni immaterial Música i dansa Goigs de Sant Sadurní de Fonollet Patrimoni immaterial Música i dansa Goigs de Santa Rita de Cassia del Lladó Patrimoni immaterial Música i dansa La cançó del Pobre Alegre
49
Patrimoni immaterial Costumari Costum de curar de l'espatllat Patrimoni immaterial Costumari Costums del néixer i el morir Patrimoni natural Zona d'interès Bosquet de cal Pons Patrimoni natural Zona d'interès Bosquet de Cal Prat Patrimoni natural Zona d'interès Camí ramader de l'Espunyola a Puig-reig Patrimoni natural Zona d'interès El Serrat de la Madrona Patrimoni natural Zona d'interès Els gresos de Puig-reig Patrimoni natural Zona d'interès Els horts de l'Ametlla de Merola Patrimoni natural Zona d'interès Font de Cal Jordi Patrimoni natural Zona d'interès Font de la Fàbrica de Cal Marçal Patrimoni natural Zona d'interès Font de la Granja Patrimoni natural Zona d'interès Font de la Pinassa Patrimoni natural Zona d'interès Font del Lladó Patrimoni natural Zona d'interès Font del Pont de Periques Patrimoni natural Zona d'interès Font Lluny Patrimoni natural Zona d'interès Mur geològic de Cosmo-Caixa
Patrimoni natural Espècimen botànic L'Alzina dels Enamorats de Cal Pons
Patrimoni natural Espècimen botànic Roure de Cal Pons
50
3.2 Elements no fitxats
Cal Cua Antiga casa de pagès construïda a la dècada de 1930. Actualment només en queden part d’algunes parets, de pedra, integrades en una granja. Al davant hi ha la casa nova, construïda pels volts de 1980. La casa antiga fou construïda per un membre de la família de la casa veïna de cal Lluent. A la dècada de 1930 la finca de cal Lluent es va partir entre Joan Serra Sabata (propietari de cal Lluent) i un parent seu, el qual va construir cal Cua. Els actuals propietaris van comprar cal Cua a l’entorn de 1970. Coordenades UTM: 405983, 4650262
Roca de la Rella Restes d’una casa de pagès actualment en ruïnes i de la qual només en queda part d’un mur amb un arc, enmig de runes. Era una masoveria del Soler Jaumàs. Les restes de la casa és previst que quedin destruïdes a causa dels treballs de la pedrera adjacent. Coordenades UTM. X: 405292; y: 4648031
Font de Periques Font actualment desapareguda amb motiu de la construcció de la carretera C‐16, situada prop del forn d’obra de Periques. Consistia en una estructura de planta rectangular situada per sota del nivell de terra, amb una obertura rectangular encarada al sud. Estava feta amb pedres unides amb morter i ciment i, a la seva part frontal, conservava el marc d'una antiga porta de fusta desapareguda. L'estructura amidava 1'45 m d'alt per 1'30 m d'ample i 1'50 m de llarg, formant un petit dipòsit intern. De la font en sortia un petit canal, d'uns 10 cm de llarg, que portava a un petit embassament. El canal estava delimitat per dues parets de pedra seca adossades al marge del terreny. L'embassament era tancat per una paret d'uns 22 m de llarg, feta amb grans blocs de pedra disposats en filades regulars. Aquest mur presentava dues boixes o desguassos per on es podia evacuar l'aigua emmagatzemada. Aquesta font pertanyia a la propietat de Periques. Es tracta d’un convent‐granja dels Templers construït a finals del segle XIII o començament del XIV, posteriorment convertida en mas. Amb motiu de la construcció de la carretera C‐16 de Barcelona a Puigcerdà, tram Puig‐Reig ‐ Berga (punt quilomètric 75+500 al 96+500) els anys 2004 i 2005 es va realitzar una intervenció arqueològica de control i seguiment al paratge de la Font de Periques, que va documentar dos conjunts d’estructures: una font i un forn d’obra. La direcció va anar a càrrec de Jaume Díaz Ortells, de l’empresa Àtics. Els anys 2007 i 2009 es va procedir a la consolidació i restauració del jaciment.
Fosses de Puig‐reig Jaciment arqueològic corresponent als sepulcres de fossa del neolític. No es disposa de dades per descriure aquest jaciment ni la seva localització, ja que les fosses foren excavades a començament de segle XX i es va perdre tota la documentació. Tan sols resten sis braçalets de pectuncle i la meitat d’altres dos, dipositats al Museu Arqueològic de Barcelona. Bibliografia: SÁNCHEZ, E., [et al.] (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l’antiguitat. Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 82.
51
3.3 Personatges il∙lustres GUILLEM DE BERGUEDÀ El 1138 apareix la primera menció del trobador més famós dels temps i alguns sirventesos ens donen notícia del seu empresonament per diversos delictes abans de 1175, però fou aquesta data la que marca de forma clara la seva vida posterior. Els 3 de març d'aquest any matà a traïció, és a dir, de forma no honorable, Ramon Folc, vescomte de Cardona, personatge que devia odiar profundament al trobador, que l'havia insultat i humiliat en diversos sirventesos, i contra el qual devia haver utilitzat el gran poder que tenia a Catalunya i en la cort del rei Alfons sense altres resultats que fer encara més virulents els atacs del trobador i portar‐lo finalment a la mort. Les conseqüències de l'assassinat foren immediates, Guillem de Berguedà hagué d'amagar‐se i fugir, finalment, de Catalunya i, a més, fou desposseït del títol de vescomte que li corresponia com a fill més gran, encara que heretà les possessions familiars, de les quals mai no va poder gaudir amb tranquil∙litat. També és d'aquesta època el peregrinatge que féu a Compostel∙la. En el testament del seu pare, el 1183, consta com a hereu dels castells de Madrona (conegut com Castell Berguedà), Casserres, Puig‐reig, Espinalbet i Montmajor i el feu que tenia per Hug de Mataplana. Del 1187 es conserva el testament original de Guillem de Berguedà, en què deixa el castell de Puig‐reig i el lloc de Fonollet a l'orde del Temple, mentre que la resta de possessions, excepte alguns béns menors que hauran d'anar a l'orde de l'Hospital, passaran al seu germà Berenguer, que n'haurà de donar una quarta part a Bernat. Tot plegat ho retindran els frares del Temple fins que siguin pagats els deutes que el testador havia contret. Els testament ens indica, com ja hem insinuat, el poder feudal i econòmic del trobador: cinc castells amb cavallers i vassalls i les terres corresponents, diversos llocs i masies a l'Alt i Baix Berguedà, feus a la Cerdanya, i drets a Caldes i Sentmenat del Vallès. Els darrers anys de la vida del trobador es caracteritzen per la seva intervenció en les lluites feudals en territori català; tan violentament com va viure va morir, assassinat per un soldat que segurament complia les ordres d'algun dels seus enemics. La mort ocorregué entre 1195 i 1196. OBRA: Es conserven 31 poesies de Guillem de Berguedà, més una d'atribució dubtosa. Normalment en parlar de les composicions dels trobadors se solen agrupar ‐si es pot‐ en cicles de cançons de lloança a determinades dames. La seva obra s’agrupa en tres cicles de sirventesos:contra Pere de Berga, contra Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell, i contra Ponç de Mataplana, personatge d'una família de la qual els Berguedà depenien per raó de certs feus. La resta de la seva obra la composen diversos sirventesos: contra el rei Alfons, R. Folch de Cardona, etc.; i, a més, altres composicions com cançons, tençons, partiments. ARNAU CESCOMES Fill de la casa de les Comes de Puig‐reig, fou canonge de València, Barcelona i Lleida. També ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona. Nomenat per Joan XXII “quia vacabat apud Romanam curiam”, Arnau de Cescomes se’l va considerar com un bisbe noble, savi i virtuós. Al concili provincial de Tarragona, 1312, va llegir la sentència condemnatòria, absolutòria i de dissolució de l’orde dels Cavallers del Temple, els bens de la qual van passar, essencialment, a l’orde dels hospitalers. De litigis n’hi havia en abundància. Un d’ells va ser amb el bisbe de Lleida per motius de jurisdicció. Altres litigis els va tenir amb l’abat d’Àger, Andreu, sobre matèria d’exencions. Havia donat llicències per a ordenar‐se al rector de Baldellou, de l’arxiprestat nullius d’Àger. A les dimissòries s’hi posava “abbaciatus
52
Aggerensis, diocesis Illerdensis” Del bisbat de Lleida encara no ho era, Àger era una abadia. Arnau va morir a Tarragona el 9‐IX‐1340. OBRA: A la catedral de Lleida va fer construir una interessant capella que porta el nom de la seva família, els Cescomes. Promoguda pel bisbe entre els anys 1335 i 1346, és coneguda com Extra Sedem atès que no té comunicació directe amb l’interior de la catedral. La presència d’aquest element, causà la implantació definitiva de la corrent gòtica en la construcció de la Seu. Certs investigadors atribueixen l’execució de l’obra al taller del mestre Pere Piquer. Però d’altres, curiosament, la vinculen amb un constructor anglès, Reginald Faulkner, conegut a l’àmbit català amb el nom de Reinard des Fonoll, el qual vingué a Catalunya a instàncies del rei Jaume II, amic personal del rei anglès Eduard II. Gràcies als estudis del Dr. Vives i Miret, se sap que aquest mestre d’obres, es va distingir pels seus treballs a l’Abadia de Westminster de Londres i durant la seva estada a Catalunya, també va deixar la seva empremta artística al Monestir de Pedralbes de Barcelona, als cistercencs de Poblet i Santes Creus i a la Col∙legiata de Montblanc.
PERE GUILANYÀ I ROURE (1897‐1964)
El poeta Pere Guilanyà i Roure va néixer a Puig‐reig l’any 1897.Va fugir a França com a pròfug militar, i després va viure uns quants anys a Buenos Aires, a l’Argentina. Va participar en les activitats dels catalans emigrats. La seva poesia va estar influenciada per Ventura Gassol i per la tradició popular. Va publicar les obres Voluptat l’any 1926, Elegies el 1933, Evocacions el 1943, amb litografies del pintor, dibuixant i liptògraf Martí Mas Blasi, i Odes el 1945, aquestes dues darreres editades a París. Va morir a Paris l’any 1964. OBRA: “ Voluptat: Poemes” ( Llibreria Catalonia. Barcelona, 1926); “Elegies” ( La Revista. 1933); “Evocacions: forces de pàtria rediviva” ( Mestre Jacquet. Paris, 1943); “ Odes” (París, 1945)
JOSEP PONS VILADOMAT (PUIG‐REIG, BERGUEDÀ, 1957)
Director d'orquestra català, actualment de l'Orquestra Nacional d'Espanya i des de 2009 és el principal director musical convidat del Liceu, centre al qual sempre ha estat estretament vinculat. Ha dirigit les estrenes de les òperes Don Quixot a Barcelona, de José Luis Turina i La Fura dels Baus, Gaudí , de Joan Guinjoan, i La Fattucchiera, de Vicenç Cuyàs. A partir del 2012 serà el director musical de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Va rebre la seva formació musical bàsica a l'Escolania de Montserrat. Més endavant, a Barcelona, realitzà estudis de composició amb Josep Soler i de direcció amb Antoni Ros‐Marbà. El 1985 va ser cofundador de l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure en el marc d'una institució de gran prestigi teatral com és el Teatre Lliure de Barcelona; aquesta agrupació s'especialitzà en el repertori de música del segle XX per a orquestra de cambra; el conjunt adquirí un prestigi internacional amb diversos enregistraments d'obres de Falla, Frederic Mompou, Albéniz, Gerhard i Stravinski així com de compositors actuals com Luis de Pablo, Benet Casablancas, Joan Albert Amargós, Josep Soler i Ástor Piazzolla. El 1992 va encarregar‐se de la direcció musical de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona. El 1994, va ser nomenat director de l'Orquestra Ciutat de Granada, càrrec que ostentà fins el 2004. El 2003 assumí la direcció de l'Orquestra Nacional d'Espanya. Ha dirigit orquestres com la Simfònica de Göteborg, Orquestra Nacional de França, Orquestra de la Ràdio de Frankfurt, Filharmònica de Rotterdam i Deutsche Kammerphilarmonie Bremen. Ha dirigit Il barbiere di Siviglia, La flauta màgica, The Lighthouse, La voix humaine, Un altre pas de rosca i l'Orfeo, entre d'altres. Debutà al Liceu amb El amor brujo (1993‐94). Hi ha tornat en nombroses ocasions, les últimes amb La Fattucchiera (2001‐02), L'occasione fa il ladro (2002‐03), Peter Grimes (2003‐04), Gaudí (2004‐05) i el Concert Mozart (2005‐06).
53
Ha rebut, entre d'altres, el Premi Ciutat de Barcelona (1992) de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i el Premio Nacional de Música (1999) concedit pel Ministeri de Cultura
RAMON NOGUERA SUBIRÀ (6 novembre 1937). Fundador el 1956 de la Colla Joventut Sardanista de Puig-reig, i des de 1961 coorganitzador del Campionat Comarcal de Colles Sardanistes Bages-Berguedà, va rebre el 1966 el premi “Francesc Joanola” per la millor activitat individual realitzada a favor de la sardana. Durant divuit anys la colla va organitzant l’aplec de Sardanes de Puig-reig que incloïa en el seu programa concursos de colles i reconeixements i homenatges a persones vinculades al món de la sardana. L’Agrupació Manresana de Folklore li concedí, el 1971, el premi “Símbol” a la colla em reconeixement a la millor tasca cultural desenvolupada a la Catalunya Central.
El 1968 la colla formà la Coral Joventut Sardanista dirigida per Mn. Climent Llorens amb la col·laboració de Mn. Josep Solà. Quan aquets abandonen la direcció se’n fa càrrec Ramon Noguera. Ben aviat la Coral es coneguda arreu del país i fins i tot Radio Nacional de España se’n fa ressò dels seus èxits. El 1974 enregistren el seu primer disc i comença una etapa de concerts, molt especialment quan es separa la colla sardanista de la colla de la coral.
Entre els èxits més notables de la Coral que dirigeix Ramon Noguera destaquen: l’estrena de Jesus Christ Superstar l’any 1976, la seva participació a la Trobada del “Dia Internacional del Cant Coral” i, l’any 1980, en el Festival de Can Coral Catalunya Centre. La primera gran obra de la coral fou l’oratori del Messies de Händel, sota la direcció de Manuel Cabero que s’estrenà Puig-reig el 14 de desembre de 1986. L’any 1987 la coral canvia de nom: Polifònica de Puig-reig. La Direcció General de Música de la Generalitat confià a la Polifònica els concerts de Nadal al Palau de la Música Catalana i el 2000 el director Jordi Maluquer encarregà la representació de l’òpera Aida de Verdi. El 1989 el director de l’Oquestra Simfònica del Vallès, Albert Argudo, encarrega la part coral del Rèquiem KV 626 de Mozart.
En reconeixement a aquesta tasca la Polifònica de Puig-reig rep la Creu de Sant Jordi el 1993, en el marc de la celebració dels seus 25 anys d’existència. Actualment la coral continua la seva trajectòria d’èxits i el seu director amb la tasca incansable de treballar a favor de la música i el cant. Professor de l’Escola de Música de Berga i de la de Puig-reig, de cursos d’estiu i de tallers de cant arreu del país, i director del Cor Parroquial de Puig-reig, activitats que combina amb les de compositor de lletra i música de sardanes i de tota mena de composicions.
El 12 de juny de 2011 l’ajuntament li concedí, per unanimitat, el títol de Fill predilecte de Puig‐reig
54
4. BIBLIOGRAFIA
AADD (1976). Els castells catalans, vol V. Dalmau Editors, p. 993. AADD (1982): Caramelles, a L'EROL núm.3, Berga hivern, p. 20‐23. AADD (1985). Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. AADD. (1988). “Els nous projectes urbanístics: Sant Jordi, Puig‐reig, Guardiola i Gironella”, a L’Erol, núm.25 AAVV. (1994). L'Eix del Llobregat i el Túnel del Cadí 10 anys després, S.T. de Gestió i Evolució del Paisatge de la Universitat de Barcelona, Barcelona, Túnel del Cadí, C.E.S.A.DDDDDDDDDDD AADD (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AADD (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa AADD (2004): L'Ametlla de Merola, L'EROL núm. especial. AADD. (2007). "Guia del Museu CosmoCaixa", Fundació Caixa de Pensions ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE L'AMETLLA DE MEROLA (2004): 125 anys de Pastorets, a l'EROL núm. Especial AADD. (2011). Pla d’ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig‐reig AADD. (2011). Pla d’ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig‐reig AINAUD DE LASARTE, Joan: Arte Románico. Guia, Barcelona 1973, p. 51 BADIA, Josep (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1r vol. Manresa, p. 115‐121. BADIA, Josep (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol. II. Ed. Parcir, Manresa, p. 155‐182 BARTRINA i COROMINAS, Enric (1998). "Arxiu Diocesà de Solsona". A: Guia dels arxius històrics de Catalunya. Vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàg. 229‐239 BAYO, Conxa (1995): La màquina de vapor de Cal Vidal: del Vallès al Berguedà, a L'EROL, n. 47 Dossier "Arqueologia industrial: El tèxtil", Berga p. 38‐39. BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX‐XII), “Urgelia”, vol. 1, La Seu d’Urgell. BRIONES, M.i SANTACREU SIMON, J. (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23. BOLOS, J.(2006): "Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X‐XV)", Fundació Noguera, Barcelona BOLOS, J.(2010): "Diplomatari del Monestir de Sant Pere de la Portella", Pagès Editors CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa CAMPRUBÍ, J.; MARTÍ, R . (1998) “La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica”. A:I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu . Berga. CAMPRUBÍ, J. (1998). “La funció dels Castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà”. A:II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus . Girona. CAMPRUBI Josep (1992): Cal Vidal: una colònia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga CASCANTE, P; FARGUELL, P (2007). “Estudi d'impacte ambiental, prospecció i intervencions arqueològiques preventives en l'obra de la carretera eix del Llobregat C‐16 de Navàs a Berga”, a: Tribuna d'Arqueologia. Barcelona .2008, p.213‐227. CASTANY, J. [et al.] (1990). El Berguedà. De la Prehistòria a l'Antiguitat . Manresa. Àmbit de Recerques del Berguedà. CONANGLA: El fons musical Conangla, a L'EROL núm especial 2004. COSTA, A. (2006). "Els ponts i viaductes que s'estan construint quedaran ben integrats en el territori. Entrevista a Jordi Solanes, director tècnic de les obres de desdoblament de I'eix del Llobregat de Puig‐reig a Berga", a L'EROL 89, p. 34. CLUA, Jordi (1992). La concessió del saltd'aigua de cal Vidal, a L'EROL núm 39 Cal Vidal, una colonia‐museu, Berga
55
CLOTET, D i SERRA, R: "Colònia i Pastorets", a "Histories del riu. El llegat de les colònies, Regio7 2005, p.41‐42 DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L’arqueologia al Bages. Centre d’Estudis del Bages, Manresa. "El Centenari dels Pastorets de l'Ametlla de Merola", 1982 "El contrapàs dels Merolans", a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Any XV Barcelona, Desembre 1905, núm 131. Recollit per Pere Feliu, soci delegat de Puig‐reig, pag. 378 I 379. ESTRUCH I SUBIRANA, Maria (2011). Els noms populars, de núvols, boiresi vents al Berguedà, Edicions Albí, Berga. FELIPO ORIOL, R. (2004). Papers del Berguedà a Salamanca. A L´EROL, Núm.: 83 FÍGOLS, J. I FORNELL, N. (1993): Sis llegendes del Berguedà, Àmbit de Recerques del Berguedà, FITE MORA, M (2004): L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial 2004. Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig‐reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. FONTANET, J.M.J.MIRALDA i M.FITE (1982): "Cent anys de Pastorets a l'Ametlla de Merola", GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. GAITE,J. (1994): Fondos de Guerra Civil y Posguerra en la Sección Fondos Contemporáneos del Archivo Histórico Nacional, en Espacio, Tiempo y Forma, Serie V, H. Contemporánea, nº 7, págs. 455‐47. IGLESIES, J (1979). El Fogatge de 1553, Barcelona."La Flor de Nadal", Editorial Millà, 1972 L'EROL n. 3, Berga hivern, p. 20‐23. LACUESTA, R., GONZALEZ TORAN, X (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions y paisatge, Barcelona, p. 60‐61 MACIÀ, T.A. (1996). Estudi documental, històric i artístic del pont de Periques de Puig‐Reig . Barcelona, Diputació de Barcelona MARTÍ, R . “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a al‐Andalus”. A:Les sociétés méridionales à l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie. Toulouse1999 . MARTÍ, R . “Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la toponimia significativa”. A:V Congreso de Arqueología Medieval Española . Valladolid .2001, p.727‐731 . MARTÍ, R . “Palacios y guardas emirales en Cataluña”. A:II Congreso de Castellología. Alcalá de la Selva, Terol .2001 MARTÍ, R.; SELMA, S . “Fortificaciones y toponímia Omeya en el este de al‐Andalus”. A:Mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500 ‐ 1500). Simpósio internacional sobre castelos . Lisboa .2002, p.93‐104 MIRALDA, J. (1984): El ball de Cascavells de l'Ametlla de Merola, a L'EROL núm. 10, p.38‐39; MOLINA, M. (2010): "Puig‐reig inicia la festa major amb un espectacle d´història, música i foc", Regio7, 25 Maig 2010 MUNTADA, Albert; MONTRAVETA, Anselm, CASSERRAS, Manuel (1997): "Obra de gegants". Manresa: Edicions Intercomarcals. OLLER VILA, Josep (2002), "Aspectes polítics i sindicals de Puig‐reig els anys 30", a L'EROL núm. 73 PARDO, Júlio (1990). “L'Eix del Llobregat, de cul‐de‐sac a autopista internacional: la variant de Puig‐reig va ser inaugurada enguany i la de Navàs s'obrirà al trànsit aquest estiu”, Espais: revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Núm.: 24.p. 4‐11. PEDRALS COSTA, X.(1999): Historia gràfica. Fotògrafs del Beguedà: Climent Escobet , L'EROL núm. 62, Berga PICO, J. Trossos d'Historia d'un poble. Puig‐reig, Solsona 1995 PLANS MAESTRA, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PONS, N. I SERRA, R. (2008). "Faustí Llaverias Viladomiu, metge de Puig‐reig (1898‐1982), a "Gibernat" 49, p. 251‐262 PUIG, Francesc (2007). "Vuitanta anys de La Societat Coral La Unió de Puig‐reig", a L'EROL núm. 95, Berga PREGONAS, J. I SERRA, R. (2007). Jaume Pregonas Berengueras i el Tratado de Hilatura Práctica L'EROL núm. 95, p. 22‐25. PUIG, Francesc (2007). "La Societat Coral La Unió de Puig‐reig", Puig‐reig
56
RIERA, MA. OLLER, J. (1994). "Historia Gràfica: L'Escola de la Llar i l'Escola Complementària de Cal Pons", a L'EROL núm 45, Berga. SALMERON BOSCH, Carles (1987): Els Ferrocarrils Catalans, volumen 2, Editorial Terminus SANCHEZ, E (1989). "Del bronze final a la primera edat del ferroa Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII‐V a C), a "Espàcio, Tiempo y Forma,. S.I. Prehistoria y arqueologia, Tomo 2, p.249‐280. SANCHEZ, E (1988). "Jaciment inèdit en fase d'excavació. Memòria de la campanya de 1987, Servei d'Arqueologia de Catalunya. SÁNCHEZ, E., [et al.] (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l’antiguitat. Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 189‐194 SÀNCHEZ, E., [et al.] (1991). El Serrat de l'Oca (Puig‐reig, Berguedà). Assentament del segle VI a C. a la Catalunya Central”. A:Pyrenae. SÀNCHEZ, E., [et al.] (1991). “El Serrat de l'Oca (Puig‐reig, Berguedà). Assentament del segle VI a C. a la Catalunya Central”. A :Pyrenae. SANTAEULÀRIA, Joan (1993)“Breus apunts biogràfics d’Aranau Ces Comes”, l’Erol, núm. **? Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 13‐17. SANTANDREU, M.D. (1986):Llegendes del Berguedà, L'EROL 16, Berga SANTANDREU, D. i PEDRALS, X. (1982): Centenari de l'església de l'Ametlla de Merola, a L'EROL núm.2, setembre 1982, p.44‐45. SERRA ROTÉS, Rosa (1982). "Aproximació a la historia de Puig‐reig", Manresa. SERRA ROTÉS, Rosa (1983). El Tresor de Puig‐reig, a L'EROL Núm.: 6 SERRA ROTÉS, R (1988): “Un exemple d’industrialització del segle XIX a la Catalunya prepirinenca: el Berguedà” a Congrés Internacional d’Història dels Pirineus, Cervera 1988. SERRA ROTÉS, R (1988). (1988).“Què és el Patrimoni Arquitectònic”. L'Erol (publicació de l'Àmbit de Recerques del Berguedà). Número 25. Berga, tardor‐hivern 1988, p.11‐14. SERRA ROTÉS, R (1988).‐“Patrimoni Industrial”. L'Erol (publicació de l'Àmbit de Recerques del Berguedà). Número 25. Berga, tardor‐hivern, p.46‐48 SERRA, Rosa (1991). “El castell de Merola (Puig‐reig)”, l’Erol, núm. **. Berga SERRA, R (1995): "El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà" L'Erol 48, p. 24‐28. R.SERRA (1995): La Colònia Vidal, a "Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya", Terrassa 1995, 2a edició 2003 SERRA, R.(1986). "Els arxius de les masies del Berguedà", a La Història i els joves historiadors catalans. Ponències i comunicacions de les Primeres Jornades de Joves historiadors catalans, celebrades al Centre Cívic de les Cotxeres de Sans els dies 4‐6 d'octubre de 1984, Barcelona: Edicions de la Magrana i Institut Municipal d'Història de l'Ajuntament de Barcelona, p.123‐132. SERRA, Rosa (2000). Les colònies tèxtils a Catalunya, Manresa Angle editorial SERRA, R. (2005). El tren de Manresa a Guardiola, Manresa, Ed. Zenobita/Consorci Ruta Minera/ Diputació de Barcelona SERRA, Rosa (2006). Puig‐reig 1906‐2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica, Àmbit Recerques del Berguedà. SERRA, Rosa (2006): Els dominis de l'Orde Militar del Temple a Puig‐reig a partir d'un capbreu de finals del s. XIII, a L'Erol 88. SERRA, R (2008). Fires, mercats i festes de bestiar de peu rodó. Una mirada històrica i antropològica, a L'EROL 97, Berga SERRA, R. (s/d): L'Ametlla de Merola, Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (s/d): Cal Riera, Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (s/d): Cal Vidal, Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (s/d): Cal Marçal, Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (s/d): cal Pons, Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (s/d): Cal Prat, Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (s/d): El Guixaró, Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (s/d): Viladomiu Nou, Parc Fluvial del Llobregat
57
SERRA, R. (s/d): Viladomiu Vell, Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (s/d): L’Ametlla de Casserres, Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (s/d): Cal Rosal, Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (1999). Josep Corriu Selva, el cisteller de Puig‐reig, a L'EROL núm. 60 SERRA, R, BERNADICH, A. I ROTA, M (1991). Guia d’Art del Berguedà. SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular. SERRA, Francesc(2004): "La Serra de Capdecosta: genealogia d'una família berguedana", aL’EROL 80 SERRA, R. PIÑERO, J. (2008): La Corrida, Festa de Sant Antoni a Puig‐Reig, Puig‐reig SERRA,R. i VILADES, R. (1987): La colònia Pons de Puig‐reig (1875‐1987), Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. SERRA ROTÉS, R. I VILADES LLORENS, R (1989): Inventari del patrimoni perdut durant la Guerra Civil al Berguedà, a L'EROL num. 29. SERRA, R. i VILADÉS, R.: (1993) La Polifònica de Puig‐reig. SERRA VILARÓ, J. (1922). "La Cova de Can Mauri i els megàlits del Coll de l'Oreller", "Museaeum Archeologicum Diocesanum", Solsona SITJES I MOLINS, X.: Sarcòfags gòtics amb la imatge del difunt, a L’Erol TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. TERRADAS SABORIT, I (1978). "Dades històriques de L'Ametlla de Merola". Ametlla de Merola. TERRADAS SABORIT, I (1988). "De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència". L'Avenç. Barcelona TERRADAS SABORIT, I (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, I. (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona VALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Gènesi i revaloritzacio, a Col∙lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col∙legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. VV.AA. (1994). L'Eix del Llobregat i el Túnel del Cadí 10 anys després, S.T. de Gestió i Evolució VIGUÉ, Jordi; BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions. Barcelona. VEGUÉ, P. (1982). El Tresor de Puig‐reig: exposició. Centre Cultural del Palau de la Virreina, 10‐30 novembre, 1982 / Ajuntament de Barcelona. Serveis de Cultura, Museu d'Història de la Ciutat, Gabinet Numismàtic de Catalunya. VILA, B.; POZA, B.; MADURELL, J (2006). “Treballs de documentació cartogràfica i estats de conservació d'icnites fòssils: dos exemples berguedans”, a Tribuna d'Arqueologia 2004‐2005, Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.7‐19 . VILADES, R. (1994). Senyors i pagesos a la vall de Merlès, a L'EROL núm. 44 VILADÉS LLORENS, Ramon i SERRA ROTÉS, Rosa. (2005). “La colònia Pons (Puig‐reig)”, L’Erol , núm. 86‐87( 150 anys de colònies industrials), Berga , Àmbit de Recerques del Berguedà. VILADES, R. (1983): Creus processionals del Berguedà, a L'EROL núm.7, desem. 1983, p. 43‐51. VILADÉS, R.: (1993). La Polifònica de Puig‐reig, a L'EROL núm. 66. Lluís M.VIDAL: L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga 1992 VV.AA: (2000). Arxiu Nacional de Catalunya. L'Arxiu Nacional de Catalunya. Una institució al servei de l'administració de Catalunya, de la societat i de la cultura. (Barcelona), núm. 1. Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VV.AA (2007). Inventari de Camins Ramaders del Berguedà, Grup de Defensa de la Natura del Berguedà/ Parc Natural Cadí‐Moixeró/Berguedà Iniciatives SD,SL.
58
Comte d’Urgell, 187Edi�ci del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 566Fax 934 022 825o.patrimonic@diba.catwww.diba.cat/opc
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
Àrea de Cultura Tapa A4 ALTA.pdf 2 22/06/10 11:49