- 1. Un exemple de comproms NARCS MONTURIOL INSTITUT EUGENI DORS
Departament de Cincies Socials Idea i coordinaci: Virgnia Reyes
Collaboradores: Carme Romeo i Montse Navarro
2. ANYMONTURIOL Aquest any 2009 es compleixen 150 anys de
lavarament de lIctineu, al port de Barcelona, un dels primers
submarins de la histria. El va construir Narcs Monturiol i va ser
el primer que ho va fer sota criteris cientfics, com ho demostra el
seu llibreAssaig sobre lart de navegar per dessota de laigua , un
extens treball cientfic publicat per primera vegada l'any 1891 3.
Per qu Ictineu? Del grec: ictis() neos() + = el vaixell peix 4.
Ictineu I
- Fou avarat al port de Barcelona el 28 de juny de 1859, tres
anys desprs d'haver-se comenat a construir. Aquest submar, fet de
fusta, de set metres d'eslora i forma de peix,va arribar a fer una
setantena d'immersions.
5. Ictineu II
- Narcs Monturiol va perfeccionar el disseny de la seva nau i en
va construir una altra de ms gran i amb millores tcniques, la va
anomenar Ictineu II. La reproducci de lIctineu II es troba al Port
Vell de Barcelona.
6. BIOGRAFIA
- NarcsMonturiolvanixeraFigueresel2 9desetembre de 1819.
- EstudiDret per en lloc dexercir dadvocat prefer dedicar-se a la
poltica i, ms tard, a la cincia i a la tcnica.
- Es va afiliar al Partit Republic i sinteress pel socialisme
utpic. Va destacar per les seves idees radicals a favor del
feminisme, el pacifisme i el comunisme.
- A partir de 1855 comena a interessar-se per la navegaci
submarina.
- El 23 de setembre de 1859 el seu primer submar lIctineu I, va
navegar durant dues hores i vint minuts al port de Barcelona davant
de molt de pblic .
7.
- Lany 1864lIctineu IIvaser avarat al port de Barcelona.
- El 1867 la companyia que havia creat per tirar endavant linvent
fa fallida i Monturiol decideix abandonar el projecte.
- El 1869 va escriure el primer tractat de navegacisubmarina, amb
el ttoldEnsayo sobre el arte de navegar por debajo del agua.
- DurantlaPrimeraRepblicaEspanyola,fou diputat perManresa a les
Corts Constituents.
- Va morir el 1885 arrunat i completament oblidat a la poblaci de
Sant Mart de Provenals, actualment un barri de Barcelona.
8. EL CONTEXT HISTRIC 9. Les condicions de vida del mn obrer
- La jornada laboral no estava regulada, era de 12 a 14 hores
diries.La dones i els infants que havien fet els set anys tamb
trebellaven a les fbriques i cobraven salaris molt inferiors als
dels homes.
10. EL COMPROMS Abanda de la seva faceta com a inventor,la
biografia deNarcs Monturiol exemplificaels somnis obrers del segle
XIX,quan la utopia presidia lanhel igualitari. La seva actitud va
ser de comproms, va dedicar la seva vida al servei delconeixementi
a lluitar per aconseguiruns ideals humans... 11. LA IMPLICACI
POLTICA
- El comproms amb el progrs i la justcia social el va portar a
participar en poltica. Ho va fer com a activista, com a
revolucionari del pensament impulsant diverses publicacions sempre
perseguides i clausurades .
- A travs de les revistesLa Fraternitat, La Madre de FamiliaiEl
Padre de Familiareivindica la dignitat de la dona, la millora de
les condicions laborals del proletariat,la necessitat d invertir
diners i esforos en la cultura del poble, el pacifisme
12. UN SOCIALISTA UTOPIC
- El procs dindustrialitzaci va significar laparici duna classe
obrera sotmesa a unes condicions de vida i treball molt
dures.Contra aquesta situaci es van aixecar un seguit de crtiques i
danlisi del sistema capitalista que va desembocar en propostes
alternatives dorganitzaci de la societat i de leconomia ms justes i
solidries.
- Un daquestes propostes va ser el socialisme utpic. Monturiol va
simpatitzar amb el nou corrent socialista conegut com a utopisme
que pretenia crear una societat igualitria que acabs amb les
injustcies de la societat liberal. Un dels mxims representants
daquesta ideologia va ser tienne Cabet que en la seva obraViatge a
Icriadissenya una nova societat comunista basada en ideals
igualitaristes de fraternitat i justcia social.
- A Catalunya el socialisme utpic va comenar a difondres durant
la dcada del 1830.Les doctrines de Cabet impressionaren vivament a
personatges com Narcs Monturiol, el metge Joan Rovira, els germans
Antoni i Josep Anselm Clav entre daltres.
- Monturiol fund una revista setmanal La Fraternitat, la primera
revista comunista dEspanya,per a difondre-les. A les seves pgines
public una traducci a lespanyol de la novella de Cabet.
13. ICRIA LA MTICA
- En la mitologia grega, car (en grec, ) era fill de Ddal. Va ser
empresonat amb el seu pare al laberint que aquest ltim havia
construt per ordre de Minos, rei de Creta.
- Per poder escapar del laberint, el seu pare va fabricar unes
ales per a tots dos amb plomes i subjectades amb cera. Abans de
fugir el seu pare li va dir: "car, fill meu, mantn-te a una altura
mitjana. Si voles molt baix, la humitat obstruir les teves ales, i
si ho fas molt alt, la calor fondr la cera."
14. Varen passar Samos i Delos, i de sobte el fill va comenar a
volar cap amunt com si volgus arribar al parads.La proximitat als
rajos del Sol va comenar a fondre la cera que mantenia les plomes
unides i va fer que car caigus a l'aigua. Mentre cridava el seu
pare, car s'enfonsava a la mar.Finalment el seu pare va trobar les
restes de les ales i va maleir els seus invents. Va soterrar el cos
del seu fill i va anomenar aquella terra Icria, i al mar on caigu
Mar dIcria en la seva memria. 15. EL SOMNI DICRIA
- Icria s el nom de lilla on Cabet situa lacci de la seva novella
filosficaVoyage en Icarie , descripci dun lloc imaginari on es
practica el comunisme.
16. Aquest llibre va tenir un gran xit entre la classe obrera .
En 1847 Cabet fu una crida entre els seus seguidors europeus perqu
participessin en la fundaci duna Icria real als EUA. Alguns
demcrates catalans participaren en les primeres expedicions per a
fundar Icria. Monturiol ho va intentar amb la seva famlia per
finalment no va poder marxar. En canvi si ho va fer el metgeJoan
Rovira i un germ de Monturiol, Joan. 17. EL FRACS DICRIA
- Laventura icariana, en la qual va perdre la vida el metge
Rovira,va suposar un fracs.
- Un primer intent amb centenars de seguidors, al territori de
Texas, fracass totalment; i la segona temptativa, a lantiga ciutat
mormona de Nauvoo (Illinois), desemboc en baralles i diferncies
greus, sobretot entre els primers fundadors i les noves
generacions, que portaren fins a lexpulsi del mateix Cabet.
18. Tot i aix licarisme contribu a reforar la conscincia de
classe entre els treballadors, va ajudar a creure en la imatge dun
mn lliure i igualitari en que lexplotaci de lhome per lhome no fos
possible. 19. POBLENOU: UN ALTRE SOMNI
- Durant el primer ter del segle XIX el poblede Sant Mart de
Provenals visquun creixement industrial considerable degut a la
seva proximitat a Barcelona. Poc a poc lespai urb es va anar
omplint de fbriques mogudes per vapor i es va convertir en la zona
de Catalunya ambmajor concentraci industrial.
- El desenvolupament industrial comport un parallel creixement
demogrfic i, amb ell, ledificaci de ms vivendes. Cap a la dcada de
1840-50 la concentraci dhabitatges sorgida al sud del terme de Sant
Mart fou batejada popularment com a "Poble Nou.
- Entre 1846-1847 uns quants seguidors de Cabet sestabliren
alPoblenou per viure-hi en comunitat. En aquell moment el barri va
ser conegut pels cabetians amb el nom dIcria.
20. El Manchester catal
- La concentraciindustrialde poble Nou va fer que fos conegut
popularment amb el sobrenomde "El Manchester catal".
21. Placeta Prim
- No sha pogut comprovar documentalmentper la tradici diu que va
ser en les cases blanques de planta baixa al voltant daquesta
placeta on un grup de cabetians es van installar i van intentar
tirar endavant un projecte de vida comunitria.
22. Situaci dIcria
- Fins a lannexi a la ciutat de Barcelonael 1897, Sant Mart era
un poble amb forta implatanci industriali vivenda obrera .
23. EL PLA CERD
- Ildefons Cerd va ser un enginyer, urbanista, arquitecte,
jurista, poltic Un home polifacticconsiderat com un dels fundadors
de lurbanisme modern.
- Va ser un granamic de Narcs Monturiol i simpatitzant de les
idees de Cabet i del socialisme utpic.
- El seu projecte ms important va ser la reformaurbansticade la
Barcelona del segle XIX, coneguda com a Pla Cerd i que va crear
lactual barri de lEixample.
- Va dissenyar una ciutat igualitria, on no es diferenciessin uns
barris dels altres per les condicions de vida imposades.Cerd volia
fer una ciutat per viure-hi en la qual s'evits l'amuntegament de
cases de la ciutat vella. Una ciutat concebuda, doncs -per un home
que simpatitzava amb el socialisme humanista-, com a un organisme
social i igualitari.
24. Es basava en una gran xarxa de carrers perpendiculars i
travessers. Tots ells uniformes, excepte dues vies esbiaixades
superposades -la Diagonal i la Meridiana- i la Gran Via de les
Corts Catalanes. El punt on es trobaven aquests eixos era el gran
centre de comunicacions de l'Eixample, en el qual es preveia una
gran plaa, la de les Glries Catalanes. Amb un gran rigor, va
preveure el repartiment uniforme de zones de serveis, com ara
mercats, centres socials i esglsies, i uns grans parcs de
districte. 25. CERD I ICRIA El nom dIcria fou utilitzat per primera
vegada per lurbanista Ildefons Cerd per designar lantic Cam del
cementiri. Cerd amb aix volia mantenir viu el record de lobra
dtienne Cabet, Icria, i dels seus seguidors, tots ells socialistes
utpics, que havien viscut al Poblenou La casualitat va fer que,
entre altres personalitats conegudes de la nostra ciutat, al
cementiri del Poblenou, on finalitza actualment Icria, hi descansin
les restes d'un cabeti clebre com Josep Anselm Clav. Tamb podem
trobar un nnxol recordant Narcis Monturiol, per es tracta d'un
nnxol buit, ja que el 1872 es va fer el trasllat de les seves
despulles a Figueres, la seva ciutat natal. Lltim homenatge al
somini dIcria es va fer amb motiu dels Jocs Olmpics del 92. Sobre
el solar dantigues fbriques del segle XIXes va edificar lltim barri
de Barcelona: el barri de Nova Icria 26. 27. Narcs Monturiol ens va
deixar un llegat dillusi, de comproms, de recerca,de progrs i de
convenciment de qu el progrs tcnic havia de conduir-nos al progrs
social. Mai no va renunciar a la idea de millorar el mn. EL LLEGAT
28. Imatges recollides pel nostre alumnat de 3r ESO Homenatge a
Narcs Monturiol 29. 30. IES Narcs Monturiol (Parla-Madrid) 31. IES
Narcs Monturiol (Parla -Madrid) 32. IESM Narcs Monturiol
(Barcelona) 33. IES Narcs Monturiol (Figueres) 34. Carrer Narcs
Monturiol (Vic) 35. Carrer Narcs Monturiol (Vilassar de Mar) 36.
Carrer Narcs Monturiol (Can Gibert- Girona) 37. Plaa Narcs
Monturiol (Sant Cebri) 38. Monument a Narcs Monturiol (Figueres)
39. Monument Narcs Monturiol (Barcelona) 40. Premis Narcs Monturiol
al mrit cientfic- tecnolgic 41. Medalla de bronzeNarcs
Monturiol